De la primavera i les Falles a Lola Anglada: butlletí municipal, història (Busca i Biga), llegenda de Vilardell, Händel, salut i transport metropolità

Fins demà! Fins demà! De dilluns som a la primavera, exactament, segons la tele, des de les 11 i 29 minuts del matí. Però no creieu que la primavera atmosfèrica ja fa temps que ens honora amb la seva presència, sobretot en les hores centrals del dia, en què si t'abrigues massa sues d'allò més? Però fa goig anar pels jardins veient les noves brostes amb plantetes, arbres, herbes... Ara fa falta que no canviï el vent i s'emporti la primavera segrestada i tornem a necessitar abrics, mocadors, etcètera, etcètera, amb els conseqüents refredats, grips i més, i que pensaven que ja estarien desats a l'armari per l'hivern vinent. Esperem que això no passi i que es mantingui ferm a l'estació més bonica de l'any, que, per mi, que consti, és la primavera. Tornem a felicitar els fallers valencians per les magnífiques falles que han creat, sobretot, tant la que va guanyar el primer premi, com la de la plaça de l'Ajuntament, una construcció de 41 metres d'altura, l'última en cremar. Seguint la marxa de les noves tendències, han estat sòbries amb figures modernes i construccions elegants i esbeltes que van cremar molt bé gràcies a l'aparícia dels pirotècnics i la manca de vent. Però allò que no els podem felicitar és pels quatre gulets que es van emportar del Camp Nou. Bé, dit això, l'equip de 60 i més, l'Alina, la Montse, en Joan Maria i en Carles i una servidora, la Joana, inicien l'audició d'avui de 60 i més. Ahir es va celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Seguint el ritme dels diferents temps, aquesta expressió escrita plena d'espiritualitat ha omplert hores d'esbarxo, de serenor i també de sentiments més exacerbats en la poesia èpica. Però per escriure poesia, a vegades, no és imprescindible que les línies segueixin una mètrica, un ritme pautat. També hi ha prosa poètica que, com aquests records d'infantesa, escrits per una joveneta i que vaig trobar entre els fulls d'un llibre molt antic. Fins als deu anys vaig ser una perfecta nena de ciutat. Vivia en un barri de la capital. Al meu carrer encara s'hi jugava a la xerranca, al vell mig de la calçada, amb els quadrats i els números marcats a terra d'una via sense asfaltar. Però, quan vaig fer els deu anys i per raons de salut, em vaig anar a viure al camp. Encara recordo les hores passades al jardí, des d'on es veien immensos camps de blat i ordi que, per causa del vent, es movien com si fossin les onades del mar i amb un soroll que la meva imaginació d'infant em feia creure que estava contemplant de debò el mar des de la barana del terrat. Quan a hores d'ara hi passo, tant en cotxe com a peu, la melangia em fa desitjar tornar a ser aquella noieta que passava hores i hores contemplant les onades d'un mar que, de mica en mica, s'anava tornant groc i després daurat per acabar desapareixent a cops de fals per la mà dels pagesos. Fins demà! I ara, informació del butlletí municipal. L'espai municipal entre els carrers Rambla i Major es transformarà, en breu, en un nou parc pel gaudi i la relació ciutadana. L'equip de govern ha decidit tirar endavant el projecte d'urbanització d'aquesta zona tan cèntrica que estava reservada per a la futura parada de metro, ja que les administracions competents no tenen prevista l'arribada del metro al municipi en els propers anys. Es destinaran gairebé 1.300 metres quadrats a espai verd en camins que donaran transversalitat en totes les direccions i dues zones d'estada, una de les quals comptarà en jocs infantils amb vistes cap a la Rambla i envoltada d'arbres i zones agerdinades. A l'espai restant, a la part superior del solar, s'hi farà aparcament públic per donar servei a les necessitats d'estacionament de l'entorn d'unes 14 places noves. L'Ajuntament disposa de 8 instal·lacions solars fotovoltaiques amb més de 1.500 metres quadrats de superfície de captació solar que generen anualment uns 300.000 quilowatts d'electricitat que s'injecten a la xarxa general de distribució elèctrica. Els ingressos que generen per la venda d'aquesta energia al 100% renovable serveixen per amortitzar els costos d'aquestes instal·lacions i permet noves inversions. La gestió es fa a través de l'empresa municipal Poromunça. També es disposa d'una instal·lació solar fotovoltaica d'autoconsum que genera electricitat per il·luminar una part del parc del Canigó, així com diverses instal·lacions solars tèrmiques que generen calor per escalfar l'aigua calenta sanitària de diferents equipaments municipals, com ara l'escola Brasol Marrex, els gimnassos de l'escola Canigó i Montserrat o el camp de futbol. El passat 27 de gener es va aprovar el real decret que regula el procediment extrajudicial de reclamació i negociació amb el banc per a les persones afectades per les clàusules terra. Hi ha un termini de tres mesos perquè la persona i l'entitat financera arribin a un acord i es posin a disposició de la primera la quantitat a retornar. Aquest termini comença en el moment de presentació de la reclamació. L'Ajuntament, a través de l'Oficina d'Informació al Consumidor, assessora les persones afectades en aquesta matèria. Cal sol·licitar cita prèvia a través de l'app Sanjuscat o del telèfon gratuït 900-102-658. Les persones que vulguin verificar si estan afectades per aquesta clàusula poden dirigir-se al servei amb l'escriptura del préstec hipotecari per tal que el personal determini si hi consta la clàusula terra. I ara continuem el recorregut cultural per les diferents sales d'exposicions i museus dels entorns del nostre poble. A la Veïna Esplugues podem visitar l'interessantíssim Museu de la Rajoleta de Ceràmica i Cantintorer del Carrer de l'Església que ofereix també tot un seguit de temes variats i molt interessants. I ara ens n'anirem al Museu Antoni Tàpies. Fundació Antoni Tàpies L'edifici de la Fundació d'Antoni Tàpies situat al vell mig de l'eixample barceloní constitueix un dels exemples arquitectònics més característics de la Barcelona modernista. Seu de l'antiga editorial Montaner i Simón fó construït entre 1881 i 1886 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Compta en diversos espais expositius un auditori, una terrassa on s'emplaça l'obra emblemàtica d'Antoni Tàpies, Mitjó i una biblioteca formada per més de 48.000 llibres i especialitzada en l'art modern i contemporani. A més a més de recollir els fons més extens de l'obra de l'artista i una destacada col·lecció sobre cultura i art asiàtic, africà i oceànic. La llibreria Botiga disposa d'un fons d'importants publicacions de i sobre Antonio Tàpies i la seva obra. També s'hi poden trobar les publicacions que la Fundació edita amb motiu dels projectes que es desenvolupen al museu des de 1990, així com un recull de llibres relacionats amb l'exposició en curs. Bé, ja hem lligit totes aquestes coses d'interès del públic i ara l'Alina era aquí tota carregada amb les seves coses que veurem què ens porta avui. A mi el que em fa gràcia, i abans de començar, és que en un principi potser la nota que treia menys nota quan estava estudiant era història. A mi les històries me... Passava. Sí. No t'agradava. No, gaire. A mi m'és igual aquell que es casi amb l'altre i allò de més allò. Però ara, que la Joana va ser molt amable i em va deixar aquell llibre de les mil i una curiositats de Barcelona i anat traient aquelles coses que us he explicat a vegades, doncs veus que la història, i des de la primaria, es van repetint. Sí. I ara us llegiré una cosa que... No sé el que us semblarà, però jo quan l'estava llegint deia Noi, això passa sempre. Sí. Diu, quan Barcelona es va partir en dos. Durant el reinat d'Alfons el Magnàning, 1.396, 1.458, o sigui, fa una mica de temps. Sí, fa una mica de temps. Sí, fill d'en Ferran d'en Tequera, a Barcelona es viuen situacions molt tenses. La crisi econòmica ho fega tant que la Generalitat i el Consell de Cent decideixen aplicar una sèrie de mesures proteccionistes que no agraden gens a l'oligarquia urbana de la ciutat. Les circumstàncies s'agreixen i els ciutadans de Barcelona es divideixen en dos corrents. Menestrals, artesans, membres de la petita noblesa i alguns mercaders menys adinerats creen un partit reformista que lluita per la igualtat. Aquest partit es diu la vostra posició a aquesta nova formació política, l'oligarquia barcelonina forma un partit per defensar els seus privilegis. La viga. O sigui, tenim la busca i la viga. Sí, senyora. Bueno, veus, aquí l'entesa, amb històries, la Joana, que ho sap tot. No, no, no, en absolut. Diu, en 1453, el governador i lloc tinent general de Catalunya, Galcerán de Recassens, suspèn les eleccions que havien de servir per renovar els membres del Consell de Barcelona i lliure el poder de la ciutat a la busca. En l'actualitat, aquesta actuació hauria definit com un cop d'estat en tota regla. Mora bé bé. Jo no sé si ara també n'hi ha una busca per aquí o una busca per allà. Sí, busca que busca d'encontrar-se. Però vull dir, eh, que tot... No, no, roba el món i torna el born. Diu, entre les seccions de la busca hi ha la modificació de la composició del Consell de Cent, amb l'ingrés al seu centre decisori de cinc consellers, dos ciutadans honrats, un mercader, un artista i un menestral. Per primera vegada els estaments inferiors accedeixen al poder. també es redueix els càrrecs per aturar la burocràcia i es baixen sous, interessantíssim això, eh, i es baixen sous en un intent de recuperar les arques esgotades del govern. qui se'ls havia gastat? La vida... Quilosa, no? Quilosa. No sé, me sona música de Palau, no sé com va això. Bueno, diu, la vida passa al contratac i tenint en compte i tenint en compte que el cop havia pecat de certa timidesa i la Generalitat havia donat un suport continu als més poderosos, els estaments inferiors veuen les seves esperances frustrades. I en 1462, amb l'esclat de la Guerra Civil catalana, la busca per el poder. Pobreta. i el poder torna a quedar en mans dels més poderosos. Com sempre, mi senyor. Us sembla que això va així? Quants anys passa això? Home, del 1462, doncs, d'entrada... El 1462 és bastant modern, perquè això és una de les crisis, jo me'n recordo que ja de l'antigua Egipte hi havia set anys de... Ah, sí, de Ganaix des d'estat d'abundó. D'abundó, això passava sempre. Això és un mes de 2050. Però jo heu més que el poder... Això és política, no és natural. Ah, jo... Bueno, és que la vida és política, perquè 1.400, però és que fa l'any 1.800, no me'n recordo, hi va haver a Barcelona un tancament de caixes. Van decidir que s'emportaven masses diners cap a Madrid, i això és la mateixa història. Però si estem igual. I llavors van dir doncs no pagarem. Sí. Aleshores va venir el capità general i el presó de Madrid, això és història, i va dir doncs vinga, els capitostes d'aquí a Catalunya, els principals que no pagaven, tots a la presó. Sí. Al cap de 15 dies, tots varen pagar i es va... I es va solucionar. Esclar, ara volen fer el mateix, no sé si en sortiran. Avui hi ha el que passa. Ara sortiran poder el tirar per la colota, no ho sé. No ho sé. La Guerra Civil Catalana, 1462-1472, esclata a causa de les diferències entre la tradició pactista catalana-aragonessa i a l'estil i a l'estil autoritari dels Trastamara. però la crisi es farà sumar una nova lluita a aquest segle tan convuls. La primera guerra dels remensers. Els pachesos se'ls seran per reivindicar al final de l'opressió que els propietaris de les terres es xercien sobre ells. I ara us aclaro el terme remensers. Perquè jo quan l'hi vis dic, bueno, més o menos m'ho pensava, però com a mi m'agrada consultar, ja que a casa meva puc consultar, va dir més llibres que a cabells al cap, això segur. Ara en aquest moment sí. Doncs els remensers eren tots aquells pachesos que havien de pagar si volien deixar les terres i anar-se'n amb unes altres terres a conrear. I aleshores amb el senyor era com un vasallatge que havien de compensar. Que havien de compensar. Perquè d'aquests remensers hi havia que estaven bé però uns que es volien de gana. I se n'anaven amb unes altres terres noves dintre de la península perquè els hi pagaven més i aquests no. Perquè eren més d'això. No podien marxar. No faig més curiositats perquè això ja s'ha allargat. Encara hi havia aquí el Ferran II d'Aragón que el pròxim dia us ho llegiré també. Molt bé. Que aquest tenia moltes... Moltes... Dius Fernando el Catòlico. Conyi, doña Rogelia, tu. I es carregava tothom i a base de bé el tipus de la incisió. Això no quiere decir que no poda ser catòlico, no? Sí, no, no, no. Unos términos molt mal, molt mal expressaos. I bueno, i així per amenissar l'assumpte ens n'anem a la part màgica dels fantasmes que això no fa tant... No. Són llegendes però que en realitat estan contrastades o no contrastades si escrites, no? Però basades en una realitat. Bueno, la que llegirem avui, sí, la que llegirem avui doni duret també. però també té una analogia, una similitud. A veure si després, quan acabem, m'aviem el que... Ho trobem. Ho trobem. Ja ho veureu. Diu... El carrer Contoners es deia antigament carrer d'en Vilardell per qui va tenir la casa aquesta nova família de cavallers que van ser famosos per posseir una espassa màgica de la qual no solament es parla en contes i llegendes sinó també en cròniques històriques de l'arxiu de la Corona d'Aragón. Sembla ser que a l'edat mitjana un temible drac assolava el camí entre Barcelona i Girona. Ai, ai, ai. Ara he de recordar-me de l'alcalde de Girona, de l'alcalde que hi havia abans, no? Amb el mal costum d'endrapar totes les bèsties i persones que hi transitaven. Un dia, el cavaller Soler de Vilardell, que era d'aquests valents medievals, va decidir anar a trobar la bèstia. Es disposava a sortir de casa quan se li presentava un rodamont demanant el malgnar. El Vilardell, que seria molt maco, va deixar l'espassa al cantó de la porta i entrar dins a la recerca d'unes monedes. Però tan aviat, espereu-se, que això s'ha canviat de lloc, no? Sí, has enganxat a les dues pàgines. dues pàgines i aleshores seguríssim que això no pot ser això. Ja has trobat el camí. No, encara no. Que queda enganxat a això. Diu, aquí comença aquí, que diu, però tant, però, quan va tornar al portal, el rodamont havia desaparegut i en el lloc de la seva espassa hi havia un altre de gran temple i preciosa empunyadura. a la fulla brillava una inscripció que deia, escolteu, eh? Espassa de virtut, braç de cavaller, pedra i drac, jo partiré. El cavaller prengué l'espassa i se n'anava a buscar el seu drac i abans d'escometre'l va provar el temple de l'arma arremetent contra una enorme roca mentre es pronuncia en veu alta el conjur que, sens dubte, donava virtut a l'espassa. La roca va quedar a partir de l'instant en dues mitats. Aleshores, el cavaller s'enfrontava a la bèstia i li assegava el cap d'un sol tall mentre exclamava Braç de cavaller espassa de virtut pedra i drac jo partiré. Si us adoneu aquí hi ha hagut una mica de canvi, eh? Diu Portat per l'alegria de la victòria i sense adonar-se que havia invertit els versos perquè el primer cas deia es passa de virtut Braç de cavaller i aquí deia Braç de cavaller es passa de virtut. Soler de Vilardell el salbràs brandant l'espaça màgica. Aleshores, una gota de sang del drac va relliscar per la fulla fins a arribar al cor del cavaller el qual va morir a l'instant en Virinet. Encara avui es pot veure a prop de Sant Saloni el Vallès Oriental el munt de pedres en què va ser cobert el cadàver amb un turonet que es diu la roca del drac. L'espassa màgica de Soler va ser tinguda en gran estima i molts prínceps i reis manifestaren el seu desig d'adquirir-la però la família mai no va voler despendre's. És una curiosa sentència que es conserva a l'arxiu de la cortesia de la ciutat i es dictaminava que en un duel que tingués lloc en l'any 1270 entre Bernat de Santelles i Arnau de Cabrera fó considerat nul perquè Santelles havia obtingut la victòria amb l'espassa de Vilardell a sent prohibit per les lleis de cavalleria per fer servir armes màgiques. Amb el temps l'espassa va anar a parar a mans dels contes de Barcelona els quals la tingueren com la seva preuada joia i la transmeteren sempre per herència familiar com consta en diversos documents d'èpoques successives. Qui té l'espassa? Ah! O què? Jo quan l'he llegit he pensat us en recordeu de... com se deia aquella Excalibur? Excalibur, sí. L'espassa, o sigui... Sí, la del rei Arturo. El rei Arturo, és a dir... Tot, eh? Sí. Tot tenen una relació. Si no és aquí, és allà i si no a collar. Avui no busqueu l'espassa, nens i ireu seguint bé i que passeu bona setmana. Molt bé. Ara escoltarem música per gaudir. Molt bé. sota-ne. Ara escoltarem el moviment vivatge Estem escoltant el moviment vivatge del concerto per a trompeta de George Friedrich Händel. Aquest compositor alemany, de naixement, però que va viure la major part de la seva vida a Anglaterra, on va arribar a ser una figura capital de la música d'aquell país. Director i compositor d'òperes cortesanes, va abandonar molt aviat aquesta tasca per dedicar-se totalment a les seves grans obres corals, als oratoris bíblics, el Messias, Judes Macabeu, Israel, Egipte i moltes més. Música aquàtica número 2 va ser composada arran d'un passeig pel Tàmesis i una festa posterior celebrada pel rei George I l'any 1717. Aquesta obra està formada per tres suites, la primera i la segona estan escrites per instruments de metall. A concert per a trompeta vivatge, Händel va harmonitzar els estils italians, alemanys i britànics, creant un conjunt, un estil propi que respon al qualificatiu de compositor visual. Escoltarem el concerto per a trompeta vivatge, interpretat per l'orquestra barroca de Praga, sota la direcció de Günter von Trich. Música Música Música Música Música Música Música Biografies de personatges il·lustres Música Al llarg de tot el mes de març, S'han anat succeint arreu activitats en record i homenatge a les dones treballadores, sobretot a les que van patir en defensa dels seus drets, com éssers humans, tot demanant resposta per una de les parts més importants de la societat, com és el tèxtil productiu. Avui, com a record d'un esperit lluitador i treballador fins als últims moments de la seva existència, farem a grans trets el perfil biogràfic d'una gran dona dotada de gran valua artística que va aplicar en la seva constant tasca en tots els temes culturals i artístics que va practicar, com són el dibuix, sobretot dibuix, la literatura, la pintura, l'escultura, el col·leccionisme, produccions que estan plenes de tendresa, amor a l'entorn, a la natura, sensibilitat extrema i profund amor a la pàtria. A partir d'una etapa de la seva vida, cosa que li va ocasionar molts inconvenients i desenganys i que li mostraven com un vertader ser excepcional a qui, en molt temps, no li va fer a la societat d'aquell temps molta justícia. Estem parlant d'una dona extraordinària, la Lola Anglada. Lola Anglada va ser la primera a dibuixar en professional de Catalunya i, tal vegada, la més important, amb una personalitat molt característica i una lucidesa i una enorme creativitat. Pertainia a una família benestant, de gran tradicció catalana, lligada a la indústria tèxtil. Havia nascut a Barcelona el 28 d'octubre de 1892 i la seva infantesa va estar marcada per un ambient on es tenia gran respecte per la cultura i l'art. Això va propiciar la bona educació que va rebre. Tant ella com les seves germanes, Conchita i Angelina, totes tres dotades de grans qualitats artístiques, Lola pel dibuix i se germanes per la música. La predilecció de la Lola pel dibuix va ser molt ben acollida i propiciada pels seus pares, que van posar al seu abast tots els elements per perfeccionar-la. Ella va dibuixar tot, va dibuixar de tot. S'hi anava en el teatre, l'escena i els personatges amb tot detall, els convidats a casa, ses germanes, i no solament del natural, i també feia paisatges, imaginaris, animals monstruosos, sortits de la seva fantasia. També la dansa va ser, de bon principi, un dels seus temes tractats més profundament amb la seva obra. A partir dels 13 o 14 anys, per perfeccionar la seva afició, el seu pare va contractar primer a l'il·lustrador Antoni Utrillo i més tard a Joan Llaveries, qui col·laborava habitualment a la revista Cucut i també a la publicació infantil en Petofet. Va fer i guanyar unes oposicions per anar a classes del natural, d'on la va fer fora l'encarregada de la defensa social, que la va considerar massa jove per dibuixar models nus. El seu professor, en Joan Llaveria, la va introduir en el món professional. Per la seva influència, la joveníssima Lola Anglada va començar a col·laborar a la revista en Petofet. I no només com a dibuixant, sinó també com a traductora del francès, del conte La carta d'en Joan. Això demostra que ja, de vell entubi, el seu interès literari va anar unit a la seva tasca de dibuixant i il·lustradora. Cal destacar la importància d'una altra de les seves facetes, el dibuix satíric, que va prodigar com a primera activitat professional, amb publicacions periòdiques. Aquesta activitat li va permetre establir un contacte amb els grans dibuixants del moment, que en aquells dies es renovaven completament la tradició de la il·lustració del país, encara que és un aspecte de la seva bona obra molt poc conegut. Va fer moltes exposicions, a vegades amb companyia de Joan Llevaria, i també molts cartells que li donaren gran popularitat. I la van instal·lar dins del món de les arts barcelonines, fet que demostra que la Lola Anglada va considerar sempre el dibuix no com una art aplicada, només destinada a il·lustrar llibres, sinó com un art digne de figurar en galeries i ser jutjat per la crítica. Però a Lola Anglada, com a molts altres joves artistes de la seva generació, l'ambient barceloní artístic se li va fer petit. Ella tenia uns altres somnis. En canvi, París era el punt de referència de l'art català ja des de la generació anterior. Era lògic que, per una jove i il·lusionada artista, aquesta ciutat representés la fita dels seus somnis. Lola parlava francès perfectament, per la qual cosa ella i la seva germana Conxita i també la mare es van traslladar a París on ja l'any 1921, Lola ha signat un contracte amb la Livreria Hachette per il·lustrar novel·les i contes d'evació per infants. A més a més, dibuixava per la casa Livreria Clàssic Natan que li encomana la il·lustració d'obres pedagògiques. I és a París que s'interessa per el col·leccionisme d'antiguitats, sobretot per les nines, on el mercat de les posses troba una bona font d'aquestes lloguines que, amb el pas dels temps, va anat adquirint una gran importància, sent única a Catalunya i una de les més importants del món, dins de les fetes per particulars. Fins als anys trenta, l'Ola Anglada alterna la seva vida a Barcelona a llargues estades a París, on sempre troba una societat més oberta, més acceptadora, dels nous valors i més solidària. Allà va fer amistat amb Francesc Macià, que li va encomanar el seu entusiasme patriòtic i a partir d'aquesta es transforma en una defensora abrandada de la causa catalanista, de la qual cosa ho seria tota la seva vida, com també de la democràcia i de les llibertats. Malgrat això, mai no va accedir a càrrecs polítics de cap mena. És llarguíssima la llista de la seva tasca com a il·lustradora i com a directora de publicacions per a joves i per a nens, portades per a publicacions diàries per a adults amb els textos originals seus. el seu llibre Margarida va expressar la seva descoberta personal del món fora de la ciutat, endinsant-se en la natura, un món ple d'encant de petits personatges de flors que parlen. En referir-se a l'obra de Lola Anglada, Josep Maria Cadena la qualifica de poeta de la infantesa en un article al diari de Barcelona el 30 d'agost de 1970. També va fer teatre per a infants, un teatre clar i entenedor. Marta Romaní la qualifica d'artista dels nens barcelonins. A l'esclatar a la Guerra Civil tot queda transtornat i es trunca el sistema de vida de la immensa majoria de les ciutats i dels ciutadans. També els projectes de Lola Anglada es van veure interromputs i després definitivament apartats. Tot i la relativa automarginació que viscà l'artista durant la Guerra Civil, ella va tenir una participació artística de molta importància amb la creació d'un personatge popularíssim, el més petit de tots, la mascota de la Catalunya democràtica i revolucionària contra el feixisme. Aquest personatge va tenir gran popularitat i un valor de símbol difícilment possible d'imaginar. Va ser enviat arreu per part de la Comissaria de Propaganda de la Generalitat com a crit d'ajut per a la Causa Republicana. Per ser més útil per la seva difusió a l'Ola Anglada se li va encomanar un llibre amb textos poètics amb els actes del personatge mascota. Ella ho va acceptar amb la condició de no tenir condicionants en temes d'escriure, cosa que se li va concedir. El llibre és un missatge de benevolència i solidaritat que arriba a molta gent. sigui per les causes que sigui, al final de la guerra va representar tot un seguit de sofriments amb els... Està aquí tot un partit de sofriments per l'artista que estava compromesa amb els sofriments de la dona durant la guerra. Va ser denunciada i es va haver d'amagar per no anar a la presó. Passats dos anys d'alcalde de Tiana li garantir que no li passaria res i llavors es va traslladar aquesta població a la casa Pairal de la família on vivia la seva germana gran, l'Angelina. Allí va passar un temps mig amagada. Ja el 1951, al mes de juny, va poder fer una exposició a la Galeria Sida presentant obra antiga i actual, motius buitsentistes, ceràmiques i també pintura, a la que s'havia dedicat durant l'espai de la guerra. La crítica li va dedicar molta atenció tant per l'interès artístic de l'obra com per la intenció de recuperar l'artista per les arts catalanes. Una altra activitat a la qual ella també va excel·lir va ser l'escultura. També, autodidacta, va modelar escultures de gran qualitat, destaquem, entre altres, la ben plantada, que representa una airosa camperola catalana i les figures d'una parella amb un nen tot caminant. molt de mica en mica l'Ola Anglada va poder anar prenent part de la vida pública, feia exposicions i publicava llibres. L'any 1960 se li va fer una exposició d'homenatge al cercle artístic de Sant Lluc que va dividir la seva obra en dos apartats. L'obra realitzada des de l'adolescència fins a 1930 per una banda i per l'altra des d'aquesta data fins al 1960. Novament, la crítica es feu resó de l'exposició de l'Ola Anglada i es va poder expressar en una entrevista realitzada en el Sempronio la revista Destino el 25 de març de 1960 sobre la seva solitud i la indiferència que l'emvoltava. en castellà que venga alguien a sacar-me de la isla de Santa Helena. Però haurien de passar molts anys perquè això es complís. Ella feia propostes molt clares que li donessin un lloc on es posar la seva obra, les seves nombroses col·leccions, els llibres, les nines, les antiguitats, els objectes aplegats no solament pel seu gaudi personal sinó també per la col·lectivitat. Quan ja era una anciana la voluntariosa artista encara creava suspicàcies entre les autoritats franquistes i mai no li van concedir allò que ella demanava. A l'any 1974 els acords amb la Diputació van donar com a resultat que l'artista declarés com a hereba a la institució barcelonina de bona part dels seus béns i la seva obra artística i més tard s'inaugurava la Biblioteca Infantil que du el nom de l'artista i també que es promueguessin premis amb el nom de la dibuixant. La feina de l'Ola Englada és sens dubte la millor generació gràfica que Catalunya hagi tingut mai. L'Ola Englada és una artista personal i portantosa que dona tot el seu art a Catalunya i que hauria de ser tinguda com una glòria nacional i la seva obra exhibida en museus públics pel gaudir dels amants de l'art català. Sí, senyora, tot el raó té. Fins demà! Fins demà! I ara la Montse ens parlarà d'aquelles coses que també ella ens parla que són tan interessants. Mira, el temps sembla ser la causa que dona mal de cap, o sigui, mal de cap en el sentit dolores de cabeza. humitat, temperatura o pressió poden originar-los. Moltes persones pateixen mal de cap, intensos i no coneixen les seves causes. Existeixen moltes possibles, però, segons un estudi realitzat en l'Hospital Infantil de Boston, Estats Units, més de la meitat de les migranyes es deuen es deuen a influències atmosfèriques, és a dir, a canvis de temperatura, humitat o pressió. Aquestes persones, el temps actua com un desencadenant, de la mateixa manera que els altres pateixen els efectes de la cafeïna, l'estrès o la falta de son. Els autors de la investigació que han analitzat la relació entre les condicions atmosfèriques i els mals de cap de 77 persones creuen que si les persones sensibles amb aquestes variables coneixessin l'origen dels seus símptomes podrien estar al tanto de les previsions meteorològiques per prendre mesures preventives. Encara que és possible reaccionar als canvis de temps, de qualsevol gatipo, la més freqüent és la que pateix la combinació d'alta o baixa temperatura amb la humitat. Les persones reaccionen immediatament als canvis mentre que altres presenten símptomes d'un o dos dies abans o després. En molts casos, els afectats culpen del temps però s'equivoquen en la variable exacta que els influyeix. les tècniques de relaxació podrien servir per evitar l'atac de dolor quan se sap que va canviar el temps. Que ens fa servir una miqueta com a d'ombra del temps. Com a d'ombra del temps, sapiguem que tenen mal de cap. Tothom riu però si tothom realment que té una petita cosa li afecta. Molt bé. El temps és una cosa que està per nosaltres. I tant. Marca també l'humor de les persones. També. Una cosa de totes maneres que es té que tenir en compte. Si ja teniu mal de cap i veieu que té que incrementar-se abans que s'incrementi preneu alguna espineta si us va bé una analgésia quan se pot passar. Perquè si no és molt difícil. Això són consells d'experiència viscada. No, no, no. Experiència no. No, no. De científics. Vull dir que no es té que esperar. O sigui, és molt interessant. D'on te la raó en tens. És molt interessant però que comença una mica no dir no, no, perquè encara ho puc suportar. No, no, no. L'entida coxina. El primer que es té que fer és prendre una aspirina si és que va bé o que prengui síndrom que no ho prengui però que prengui una cosa perquè si no és molt més difícil d'erradicar. Sí, sí. O quan jo vaig tenir l'atactam que vaig haver de deixar de treballar el doctor Martínez em va dir escolti'm només que tingui el més petit símptoma faci el favor de vendre's dos tonopanes. Sí. I llavors dic per escolti'm no, no, no. Ha de tallar-ho abans de... Quan jo estava a l'ambulatori ve un i diu necessito dos tulipanes perquè me duelen la cabeza. Sí, no. Doncs ja te daré dos tulipanes. ara iré a la jardineria. Bueno, què tenim de reportatge, Joan Maria? Bueno, he preparat el futur del transport rodat de l'àrea metropolitània de Barcelona. Ah, ah, ah, ah, ah, ah. Unes apunts. Si la memòria no em falla, mai les autoritats de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelona i dels diferents pobles que formen l'àrea metropolitània de Barcelona es vien reunit per intentar trobar solucions al greu problema de la contaminació atmosfèrica que estem patint. precisament avui és un dia en els alts. Avui fatal, eh? Avui fatal. I que afecta greument a la salut de les persones i que la comunitat europea ens ha multat per no complir els seus requeriments ambientals. L'altre problema és la massificació del trànsit rodat a les hores punta, a l'entrada i sortida de la ciutat de Barcelona, a la qual cosa provoca retencions i pèrdua de moltes hores de gent parada dintre dels cotxes. Tots sabem que miracles no se'n fan cada dia, però el primer pas ja s'ha donat. Reconeixent quins són els problemes més greus, ara caldrà que els tècnics facin la seva feina i proposin solucions a curt i llarg termini i els polítics les facin realitat. De moment, la Direcció General de Tràfic ja està enviant als propietaris de vehicles uns adhesius que classifiquen els motors segons la contaminació ambiental. Sembla que a finals d'enguany els cotxes que no portin l'adhesiu als parabrises no podran entrar a la ciutat de Barcelona els dies declarats de contaminació alta. S'està ampliant els carrils bici de manera que puguin accedir a les poblacions metropolitanes amb bicicleta. Alguns ajuntaments bonifiquen la compra de bicicletes amb motor elèctric. També s'estan instal·lant pàrquings de bicis oberts i tancats en claus. No acaba d'arrencar el cotxe elèctric. Falta estimular la seva compra i, sobretot, solucionar el sistema de carregament de bateries tant al carrer com als pàrquings col·lectius i privats. Tampoc la seva autonomia permet, ara per ara, sortir de viatge amb cotxes elèctrics. La majoria de fabricants de cotxes han fet la seva feina i tenen en catàleg cotxes elèctrics o híbrids de molta baixa contaminació. Aquest mes, el Saló de Ginebra, un dels més importants del món, alguna marca ja ha presentat el seu proper cotxe propulsat per motor de pila de combustible que funciona amb hidrogen. Pel tub d'escapament solament surt vapor d'aigua. És, per tant, el veritable cotxe d'emissions zero. Per això, ja fa molt temps que es lluitava, però a les cases no els interessava. Una cosa és dir-ho i l'altra és fer-ho i després hi ha molts interessos geopolítics que ha fet a les nacions. I tant, i mentre funcionen amb gasolina, que n'hi ha encara amb reserva... Mentre les 7 hermanes sean les ames del mundo, tindrem cotxes amb gasolina. Sí, bueno, i ara també els russos tenen molta de gasolina i la volen vendre. No, i a Alaska han donat... Permís, per fer... Sí, sí, per explotar... Però fins ara no es podia perforar a Alaska. Amb el nou ha dit que això de... I que sí que es pot perforar. s'ha de fer diners de tot. Al final sempre acaben posant-se d'acord per perforar el que sigui. Sí. I tant. Bé, hem dit que el veritable cotxe d'emissions zero és el que funcionarà amb hidrogen. Sí. És el cotxe del futur amb permís del cotxe sense conductor que també està amb el pròxim comercialitzat. Ja en comencen a córrer. Sí. Sí, sí, Joana, és aquí a tocar. Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, però jo no li tinc gaire confiança, eh. Ah, bueno. Jo m'acompraré un dron. És com una aventura això del cotxe sense conductor. No. És com cosa. Mira l'altre dia ... Té uns sensors. Passejant per aquí a Sant Just. Vaig veure un? No, no, no. El veure no. Vaig veure un enganx... Un enganxina. Un enganxina que deia he perdut el meu dron entre els carrers tal i tal. a casa meva van anar-me una tarda també he passat festes també. Escolti'm, vols mirar el seu terrat que per aquí s'ha caigut? Sí. Estàvem jugant i s'ha perdut per aquí i dic, doncs ho sento, però aquí no hi és. Bé, més coses que fa falta amb el transport. A Barcelona falta acabar la línia 9 del metro per donar més cobertura al transport públic i poder treure cotxes circulant de la ciutat. L'impost que cobren els hotels per l'estada del turistes a la ciutat, una quantitat justa, s'hauria de destinar per sufragar el transport públic i la netesa de la ciutat. Seria una manera de beneficiar els barcelonins de les molèsties del turisme de masses. S'ha de posar en marxa el més aviat possible el tramvia que uneix el transbaix amb el tram Vessós pel tram central de la Diagonal. És el més assenyat i que moltes ciutats europees fan servir per carreguar les seves ciutats. A Barcelona el tramvia dona servei únicament als dos extrems de la ciutat. Estrany, no? Segurament caldria reduir la velocitat de tots els vehicles dintre la ciutat de Barcelona. A més, els transports públics, taxis, autobusos, camionetes de repartiment, etcètera, tots haurien de ser obligatoriament d'emissions zero. Hi ha molta feina per fer. I crec que sóc honrat i a part de criticar també he donat algunes solucions perquè alguns seran bones i altres dolentes. Tot és segons el color dels vidres de les ulleres en què es mirin les coses. Jo també. Fins a la setmana que ve, si de vol. Molt bé. Bé, jo el que us dic abans d'allò, de treure d'aquest tema és que els híbrids no paguen a l'autopista. Sí, sí. No, la broma, eh? Ja, ja. Perquè jo, en algun dels fills, i això ho dic perquè jo penso, i té un híbrid, un cotxe molt maca, un híbrid, silenciós, una meravella i, bueno, sí, sí. És un híbrid. Sí, bueno, perquè a vegades pot ser elèctric, a vegades en un moment pot anar a l'altre. En un moment pot ulçar una marxa i una altra. Però l'híbrid, de manera elèctrica, fa pocs quilòmetres. Sí. Després es queda sense autonomia. Té poca autonomia. Per dintre la ciutat, sí. Sí, no, no, no, però vull dir que... I aleshores veig que anaven per l'autopista i passen sense pagar. Jo dic, noi, noi, que és la sort que tens, tu, que ets fill de l'home. És per promocionar-ho. Sí, i diu, no, no, diu, és que els cotxes com el meu no paguen. Les autopistes. El resto d'Espanya, els autobis són totes de franc. Aquí només paguem els catalans. Ja, ja, ja. Els unis que paguem tot. N'hi ha un sector que per la banda de Madrid que també paguen una mica, eh? Paguem nosaltres. Aquestes han fet totes fallides, els hem de pagar totes altres. Va, Armar, com ens pot que queda poc temps, saps què? Anirem aquí, aquesta... Descobreix si tens intolerància a algun aliment i troba't millor, que és molt adequat. Diu, en fer un test d'intolerància alimentària podràs saber quins aliments has de mirar d'habitar i com adaptar la dieta per millorar la teva qualitat de vida. Lina. Vinga. Diu, A veure, els senyors s'escoltin bé, eh? Per veure si els hi passa això. Diu, tens símptomes com ara restrenyiment, diarrea, infló, dolor abdominal, eczemes, agné, mal de cap, mereixos, rinitis, de manera recurrent? Aquests podrien respondre a l'existència d'una intolerància a algun aliment inclòs a la teva dieta. Ojo al dato, com deia Quendo. Tens una intolerància. Tens una intolerància o una hipersensibilitat alimentària és una reacció indesitjada i inesperada davant de la ingesta d'un aliment determinat i acostuma a manifestar-se entre 8 i 72 hores després d'haver-lo menjat. S'estima que el 40% de la població pateix aquest tipus d'intoleràncies. La manera més eficaç de prevenir-les consisteix en excloure de la dieta de les persones sensibles aquells aliments que les causen. Per detectar que provoca aquestes molèsties i poder adaptar les teves necessitats, disposes de la possibilitat de fer-ne un test d'intolerància alimentària que pots adquirir a la teva farmàcia. La realització d'aquesta prova es basa en una simple punxada en un dit i a partir dels resultats obtinguts de la mostra de sang es coneixen els aliments potencialment perjudicials per a tu. Hi ha diferents llistes segons el nombre d'aliments a analitzar. 50, 100, 200 i 300. I una vegada fet el test se't lliura l'informe de resultats on es reflecteix el detall dels aliments que cal que evitis durant un temps determinat. D'aquesta manera pots establir una dieta personalitzada basada en aquests resultats evitant i alternant els aliments que originen aquestes intoleràncies de manera que les molèsties desapareguin. Pregunta al teu farmacèutic a la farmàcia et poden ajudar. I tant que sí. Bé, ja hem arribat al final, oi Carles? Sí? Doncs ens acomiadem. Ja ho sabeu que el dimecres vinem tornarem a ser amb vosaltres. Ja serà una miqueta més claror. Avui ja, avui el dia serà l'home del temps que tenim aquí molt maco. Sí. Doncs ja, no sé si ho ha dit, però avui el dia és una miqueta més llarg que la nit. Més llarg, això mateix. Bé, doncs, però recordeu que tornarem a emetre aquesta audició d'avui el proper dissabte a les 11 del matí. O sigui que fins aleshores, senyores, senyors, a tothom, companys d'equip i uïdors, molt bona nit o molt bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. de 10 a 1. Fins demà!