De la salut bucal i la Mona de Pasqua a les llegendes de Barcelona, l’enginyeria genètica, Johann Strauss pare i la fusió PSA–FCA

60 i més. Benvolguts, amigues i amics oïens. Som a dimecres i tornem a ser amb vosaltres a través de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Ha arribat la neu. Tant als cims de les muntanyes com algunes de les pistes d'esquí que, aprofitant la vinentesa de les temperatures gèlides d'algunes matinades, ja han iniciat la seva activitat per a satisfacció dels aficionats que aquest any han avançat les jornades del seu esport preferit. Recordem els refranys que, tant en català com en castellà, elogien les bondats d'aquests blancs mantells gelats. Any de neu, any de bé de Déu. Anyo de nieves, anyo de vienes. La taula de redacció de 60 i més, l'Alina, en Joan Maria, en Carles, i qui us parla, la Joana, us desitgem molt bona nit a l'inici de l'audició d'avui. d'aerma en Carles Péllius i de findar les esquinas de l'alega Fins demà! Tornem a insistir en l'espai destinat a la salut, precisament en la salut vocal. Ja ho sabem que moltes vegades ja hem parlat d'aquest tema, però és un tema recurrent, però considerem que és de primeríssim interès pel bon estat de la resta del cos. Aviam, sobretot tenim la regla del 3. I què diu? Respalla les dents almenys 3 vegades al dia. La raspallada ha de durar almenys 3 minuts. Renova el raspall de dents cada 3 mesos. Això pel fabricant se va molt bé, eh? Sí. Tenim la neteja mecànica. Com ho fem? Diu, raspalla't. L'objectiu és eliminar la placa bacteriana i aportar fluor. Ens hem de raspallar amb una pressió suau i sense oblidar que les genives també es raspallen. Raspallem la cara externa de totes les dents, des de la geniva fins a la dent. Raspallem la superfície que mastega de davant cap enrere i viceversa. Raspallem la cara interna igual que la cara externa. Raspallem de manera sistemàtica seguint el mateix ordre. No mullem el raspall abans de raspallar-nos. Ha d'estar sec. Això sobretot perquè jo tenia el mal costum de mullar-lo. A sigui que no. Sí, normalment ho fem perquè el raspall sigui una mica més suau. Més suau, sí. Bé. Neteja interdental. El raspallat no és suficient. Fem raspallades ràpides i oblidem que entre les dents queda placa i restes d'aliments. Per completar el raspallat disposem de diverses opcions. Fil dental. Serà adequat quan tinguem poc espai entre les dents ja que l'excés és reduït. L'espall interdental és de gran utilitat per completar la higiene, especialment quan existeixen espais interdentals de gran extensió. Sempre pregunta al teu farmacèutic quina és la millor opció per a la teva salut bucal. Bé, i ara neteja de la llengua. Emprar un netejador lingual disminueix la producció de compostos sulfurats volàtils i prevé la litosi, fruit de la descomposició dels aliments, les proteïnes de la saliva i la placa dental, entre d'altres. Anem al farmacèutic, que serà un gran aliat de la salut bucal. El seu coneixement i les seves recomanacions ens ajudaran a triar aquells productes més adequats per a una boca sana. Per exemple. Els dentrífrics tenen concentracions diferents de flor. Cadascú necessita una concentració o una altra en funció de l'edat i el risc de patir càries. En el cas dels colutoris, segons les necessitats de cadascú, se'n determina el principi actiu, la concentració i el temps d'ús. Pensem que no tots serveixen pel mateix. Seguint el seu consell, en prevenció, ens ajudarà a evitar topar-nos amb les càries o altres molèsties. I, aviam, les càries, parlem de les càries. Per què es produeixen les càries? L'excés de dolços amb la dieta. La falta d'higiene bucal. La susceptibilitat de les mateixes dents. També podem prevenir, eh? Diu, com es pot prevenir? Reduint el consum de dolços de la dieta, ja que afavoreixen la multiplicació de bacteris. Raspatllant les dents després de cada àpat. Aumentant la resistència de l'esmalt dental en colutoris de solucions florades a partir dels 6 anys. Visitant el dentista una vegada a l'any almenys. Bé, hi ha altres afeccions de la zona bucal. Doncs aquí tenim que anar al tanto, eh? Gingivitis. La gingivitis és un procés inflamatori que afecta la geniva. Es caracteritza per gingivitis inflamatòria enrugides, o unes, no, les gingives inflamades, enrugides, que s'agnen durant el raspallat. La placa dental n'és la causa principal. D'altres, conegudes com a llagues, són petites erosions blanques rodejades per una zona vermellosa. No se'n coneixen la causa exacta. Alguns experts creuen que poden veure-se involucrats problemes del sistema immunològic hormonal, bacteris o virus. L'estrès, l'al·lèrgia, el tabaquisme, la deficiència de certes vitamines i l'herència també contribueixen que siguem més propensos a patir-les. A patir-les aftes, de les quals precisament no hi ha a vegades ni bibliografia i ningú no sap per què són produïdes ni com es poden curar. O sigui que, i l'al·litosi, que és una de les més antipàtiques de les afeccions de la boca. El malalè és un símptoma d'infecció de l'aparell respiratori o digestiu. En molts casos, l'origen radica a la cavitat oral. Els mètodes mecànics i els de sudorants poden ser necessaris, però també poden no ser suficients per resoldre el problema. Vinga, l'Ina, aviam què ens portes avui. Sempre comencem, perquè ja veieu que jo us estimo molt en coses de menjar, oi? Molt bé, perfecte. Ara ja heu dinat, però és igual. I continuo en aquest llibre que ens ho explica tot. Però l'hem de sopar. No, el que vaig a llegir no us recomano per sopar, però a mitja tarda o quan vulgui. A mi m'és igual. Jo us ho deixo, que ja sabeu que no m'agrada el dolç. Ah, amiga! Parlarem de la mona. Diu la tradició que els padrins han de regalar la mona els dilluns de Pasqua als seus fillols. I que simbolitza que s'ha acabat la quaresma. D'on ve això? La mona està documentada almenys des del segle XV, però se sospita que pot ser una traduïció molt més antigua. Diuen que tot va venir de les moniquies, celebracions gregues dedicades a Artemisa. o de les pastorals, festes que els pastors romans celebraven en coca i de les festes cèlptiques de Beltene, que és el primer de maig, quan s'ho frenaven tortells remadegats amb ous. L'etimologia del nom ens porta i ve de l'àrabe antic, Munna, un tribut de rendament de terres que es pagava en coques, productes agrícoles i os dursos. D'aquí hauria passat el llatí, amb el nom de monus, que vol dir present o ofrena. Però també en llatí hi ha el mot munda, que fa referència a les paneres hornades i plenes de coses, sobretot coques i pastissos, que els romans ofrenen a la deessa Ceres per abril. La forma i composició d'una mona varia molt. De primer es feia casa amb pasta de pa i tenia forma de tortell. S'hi posava nous d'usos amb la closca pintada, per cada any del nano que la rebia. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot, amb les cames aixerrencades i amb l'ou a la boca o al ventre, fet que ha estat interpretat com la supervivència d'un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals, fetes amb base de pa de pessic, manteca i xocolata, i que van guarnides amb plumalls, fruita confitada i ous o figures de xocolata, daten del segle, de finals del segle XIX. A Barcelona va destacar amb la confecció de mones N'Agustí Massana, que tenia la seva pastisseria al carrer Ferran. I un altre bon pastisser era Medí Palet, una botiga al carrer de Vinyó. En Massana va tenir molt èxit amb les seves mones coronades per una figura caricaturesca, de vegades inspirada en algun polític de l'època, que movia afirmativament al cap. Van ser conegudes com Sí, Senyor. L'antigua fort de Sant Jaume, per contra, presentava unes mones més clàssiques, elaborades amb una fórmula secreta de la casa anomenada Pasta Cristiana. En l'univers dels pastissers, avui les mones de Pasqua, són com una festa major del xocolata, perquè tal com estan plantejades les mones ara, és un dels pastissos que més d'ots professional demanen. Molt bé. Perquè ara cada vegada les mones les fan diferents, oi? Ara ja són a vegades verdaderes joies. Sí. A més, fins i tot, com estàtues. No, no, i surt la cara del Messi, si un partit de futbols surten de tot. Sí, sí, i castells, però una preciositat. Sac greu menjar-se-les. Jo penso que hi posa moltes coses que no és per menjar. Des de plumes en colors, amb jugadors de futbol no té res a veure. O sigui, per mi s'ha degradat. A mi m'agrada que tot es pugui menjar. Oh, i tant. Les figures que siguin de xocolata i d'aquelles de qualitat. Clar, sí, senyor. Tot l'altre, per mi, és anar enrere. Mira, a València es pren el pan quemau. I el pan quemau són una mona d'aquestes, així, que és com un pa de pessic, però així en forma rodona. Sí. Amb un ou al mig i s'ha acabat. Al mig, al mig. I s'ha acabat. És la primera que em van regalar una mica. I van al dia, aquest és la segona Pasqua, que la mengen. Ja. I no la primera, la segona Pasqua. Que no ho sé, aquí també és la segona o és la primera? No, és la primera. I aleshores se'n van tots a la muntanya. Que a València costa una mica d'anar a la muntanya, si no vas al Vedat, que és la muntanya més a la vora que tenen, eh? Bueno, ho dic això perquè jo vivia a Torrente, com el jugador del Barça. Molt bé. Sí. Bueno, us en recordeu que estàvem ara a la segona part aquella de la gent que es divertia? Sí. Bueno, i que estàvem amunt als concerts i tot el llibre, no? Sí, sí. Los Café Conciertos. Sí. I ens vam quedar amb els Crims a l'Eden Concert. I a l'Eden Concert era un cafè cantant de luxe considerat un... Bueno, amb un gran llibertinatge i era la perdició. Era escandalós però era selecta. I havien allà... Era selecta per què? Perquè anava la gent bé. Sí, perquè les senyretes, aquelles que tenien, eren de categoria. Sí. I també hi havia joc. Però l'efecte és el mateix, no? Sí. I el motiu és el mateix. Sí. O sigui que... El que passa és que són més joves i més guapes, dona. Sí, sí. I van més ben vestides per despullar-se. Sí. Ai, ai, ai. No, no, no. Ei, nena, que estem en un horari no gaire de lloc. Controlat. Val, val, val, val, val. Val, val, val, val. Bueno, diuen allà que feien. Ah. Els espectacles renovats eren contínuament. Còmics, coplatistes, acrobàcia, màgia, restaurants de nivell, clients de renom... Bueno, aquesta gent va obrir en 1887 en un local on havia sigut abans el Cafè de l'Alegria. Cada any es renovava la decoració i s'envellia. Un canvi de propietari en 1922 el va convertir en un cinema. Un altre canvi, al cap de dos anys, va tornar a ser una altra vegada l'Esplendor. Concursos de balls, celebracions d'artistes més famosos de l'estranger, quiromancia, esoterismo, ballarines... Un nou canvi de direcció i una nova davallada. Tanca definitivament en 1935 per esdevenir a l'edem cinema. Torna una altra vegada a sortir, no? I aleshores què passa? Diu, aquí ve un crim. La ballarina Teresa Conessa es fa molt famosa a l'edem. I una altra ballarina, que es deia Zarina, o li deien, també resulta que es fa molt famosa a l'edem. Són rivals i s'odien. La Teresa i la Zarina s'encaterinen del mateix client, del senyor Mili. I un dia de 1906, la Zarina veu a la Teresa i a l'Emili molt afectuosos, amb una llotja. Crits, mastegots, emprentes, cristalleria trencada... Espirada de monyo... Sí, diu, i això que arriba un jove germà de la Zarina amb una navalla. Ah, dius. Apunyala la Teresa, que vol fugir, però l'apunyala més. I el jove fuig, però la policia el deté al carrer. I la Teresa, pobreta, mort. I aquí tindria que dir alguna cosa perquè no està ben escrit, això. Perquè diu, i espera. Diu, pocs dies després... O sigui, que la que quedava era la Zarina, oi? Clar. Diu, i espera, diu, pocs dies després, una parella sopa al restaurant de l'edem. Sense baralla prèvia, ell treu una pistola. I en blambà. Li dispara dos trets a ella. Aquí. Mare de Déu. Hi ha que ser la Zarina, no? Diu, fora de sí, l'home encara dispara un altre tret. més a dins del restaurant i el detenen. I ella mor a l'endemà. Tenim dos crímens a l'edem. Les dues artistes, mort-ho sesqu i no en respira. Ah, això. I aleshores fem un trucet més d'aquestes coses que passaven a la Barcelona d'aquell temps. Diu, un cafè de camareres funcionava com una societat recreativa, no com un bar, encara que se saltaven totes les normatives. i va ser molt popular als primers d'anys del segle XX i van arribar a ser els locals preferits dels estudiants, dels joves, dels bohemis. I al Raval hi havia molts. Palacio del Cristal, la Bombilla, el Café Catalán, el Paipai, la Xicera. I n'hi havia de luxosos i d'infectes. De fet, eren una mescla de taverna i de bordell. Moltes de la clientela anava a badar. I la còsia funcionava així. Una sala gran, amb piano, una orquestra, taules i cadires. I se convidava a les cambreres, que els servia, els convidava a ballar. I la dansa que representava, que es devenia amb una representació eròtica tremenda. La Xicera era una d'aquests locals, en un pis de nou de la Rambla. I estava considerat dels pitjors de la reputació. I treballava en una vintena de noies per per tors. Si una noia volia entrar a treballar en un cafè com camarera, primer havia de passar per l'estadi de Papallona i un noviciat. La finalitat de les camareres era que el client gastés molts calés en beure. A les vuit del vespre es tancava, perquè tothom se n'anés a sopar. I després s'obrien una altra vegada a les deu. Clar, per fer el ressupor. I l'any 1917 no podeu anar, perquè el va destruir un incendi. Molt bé. Ja està. La setmana passada s'ha obert un altre local mític, a Ciutat Vella, penso que és. El carrer del Tigre, la famosa Paloma. Ah, sí. A la tele ha sortit preciosa, eh? La presentació del programa La Marató de TV3. Sí, de totes les cançons. I es veu que tornarà a funcionar. L'han renovat completament, eh? Sí, sí, però està preciós. Jo, nosaltres vam anar-hi a una desfilada de models. La meva cunyada, la Rosé, que ja la coneixes, que eren companyes d'estudi. Sí, sí, sí. Acabaven d'incendiar-se i acabaven de marxar els bombers. Encara regalimava, perquè van muntar una desfilada de models d'un dissenyador que el meu cunyat li portava els comptes. I, escolta, ens ho vam passar pipa. Però era encara el vell. Sí, sí. Sí, sí. Ja estic parlant de 25 anys o 30. Què dius, això de renovar? Ja t'ho he dit, que allà on he anat jo aquest matí, que no és la que hem posat així, al contrari, també ho han renovat tot. Sí, sí. Molt bé, bé. I ara anem a la part aquesta més esotèrica, que ja sabeu que aquí tenim, de moment no surten bruixes, però bueno, ja veureu. A veure les aires. Diu, la sala de les 100 columnes. Quan encara hi havia dracs al món, hi havia molt lluny d'aquí un gran imperi, amb un tresor fabulós. I això va picar la curiositat d'un drac molt poderós que va atacar el palau d'hi a l'emperador, quan no hi era, i es va quedar amb el palau real, com a cau i els tresors de Matalàs. Tots els soldats que va enviar l'emperador per rescatar el tresor van acabar curuspits i sucarrimats pel drac. Mare deus. L'emperador va demanar ajuda a Goael, un mag, al qual li exigia com a pagament una part dels tresors. El rei acceptava el tacte, amb la intenció de matar després el mag, un cop hagués eliminat el tirano. I el drac, doncs, va ser derrotat. Però no ha mort, perquè el mag, mal fiat de les intencions del rei, només se'l va deixar adormit, amb l'abertència que un conjur seu el despertaria, i l'emperador va haver de pagar el preu acordat. En Goael, amb la seva part del tresor i el drac, van fugir de l'imperi, buscant un lloc ben lluny. Van travessar el món sencer per instal·lar-se en un castell a la vora del mar. Els anys van passar, i el castell es va devenir un palau, i al seu voltant s'hi van establir comerciants que gaudien de la protecció i els serveis del mag. El mag havia decidit enterrar bona part del tresor, i el drac ha adormit en una cova fonda situada en un turonet proper. A l'entrada de la cova, protegida per s'utilegis, hi va posar l'estàtua d'un drac, amb l'advertència del final que tindria que intentés robar una sola pressa del tresor. On està això? On està? No ho sé. Està a Barcelona? On hi ha un drac a Barcelona, posat amb una barana? Home, amb una barana, amb un drac? Té. Tu ja ho saps, oi? No ho dic, no ho dic, que ho tenen que endivinar, tu. Diu. Que precisament al pobre drac, de quan en quan, li fan molt bé les gotes o coses d'aquestes. Sí, ara ja s'ha entès. Sí, sí. En aquest turó, al cap de molts anys, s'hi va construir el Parc Güell. I diuen que sota la sala de 100 columnes, ben endins, hi ha la cova amb el tresor vigilat per un drac adormit, que despertarà el dia que algú gossi a tocar una sola pressa. Us ha agradat? Molt. Vale. Molt. I vaig a llegir molt de pressa, molt de pressa, un trosset més, perquè amb això ja acabo. Diu. Alemant mort. Una jove de bona família festejava demagat amb un jove d'una família rival. Cada vespre, ella sortia a la finestra, i ell des de la bolera es jurava en amor etern. Però una nit, el jove amant, quan tornava cap a casa seva, va ser assaltat i mort. L'unyemà, al vespre, quan ella obre el porticó, veu la figura del seu amor tan pàlida, la veu tan fina, i així que de nit. I el jove cada cop més esveït, i cada vegada més aviat ella també s'anava esveït. I la porta al metge, i no li troba res. I aleshores ve el rector de Santa Maria del Mar. Ella es confessa, i l'explica que cada nit es veu amb el seu amant. I el rector diu que això és impossible, filla, que el jove que tu m'estàs parlant està mort de fa mesos. Però aquella nit el rector s'amaga al carrer, i veu que a les dotze en punt ella obre la finestra, i veu la trista figura de l'amant mort, i sent com parlen. Quan ella tanca la finestra, el rector s'encara amb l'espectre, i li prega que abandoni el món dels vius, que la seva estimada defalleix cada dia més. I la figura aquesta fantasmal s'esveieix en un instant, i ja no la van tornar a veure. I ella es va refer, i al cap de no gaire feia un bon casament. I això passava en una casa que durant molt de temps es va dir la casa de les ànimes de la pena, al carrer Miralles, cantonada Sombrerès. Molt bé. Ara jo us diré una cosa que va relacionada amb Sant Jus. A Sant Jus, no diré el què. No? No diré el què perquè no es poden dir. Ah, llavors? L'única cosa que us dic és, amb una de les messies famoses que tenim que ens envolten, que no viuen cada dia, que la tenen, però que la venen a veure cada cap de setmana, les s'han llogat amb unes persones, i aquestes persones, doncs, han vist una figura que baixa i parla. Oh! I dius, bueno, aquest procés ho inventen. Però aquests tenen uns amics, que no tenen res a veure ni res, que també els van deixar, durant un cap de setmana els van deixar que estiguessin allà. I també ho van veure? I aquells van dir, escolta, a la casa va aparèixer una persona de 40 anys que ens va parlar, però, bueno, no enteníem el que deia, perquè, esclar, aquesta gent que va estar allà aquests dies, uns eren ucranians i els altres eren alemans. Però, bueno, la senyora es veu que era algú de la casa. O sigui que, senyors, els fantasmes... Existen. A part de los... no ho vaig dir polítics, però no. Però, a part d'això, doncs, tant de bo fossin fantasmes. que almenys faries així, bufaries i marxaries. Bé, jo ja he dit el meu, eh? Molt bé, molt ben dit. Bé, jo ja he dit el meu, eh? Bé, jo ja he dit el meu, eh? Bé, jo ja he dit el meu, eh? Bé, jo ja he dit el meu, eh? El racó de la Sarsuela, avui podem escoltar el coro de barquilleros de Agua, Azucarillos i Aguardiente, del mestre Fraderí Chueca. Interpreta la orquestra Filharmonia sota la direcció de Pedro Osa. Bé, jo ja he dit el meu, eh? Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I ara ens preguntem què és la enginyeria genètica? És l'oscut El temps avança, i amb ell la ciència i la tecnologia. Quan els científics van comprendre l'estructura dels gens i com la informació que duien es traduïa en funcions o característiques, van començar a cercar la manera d'aïllar-los, analitzar-los, modificar-los i fins i tot transferir-los d'un organisme a un altre per conferir-li una nova característica. D'això precisament tracta la enginyeria genètica. L'enginyeria genètica és el fruit de les investigacions fetes durant moltes dècades en diferents àrees de la biologia. Sobretot la genètica, la biologia celular, la bioquímica, la biologia molecular i la microbiologia. Moments clau. 1900. S'acceptaren les lleis d'herència que John Gregor Mendel havia fet públiques el 1865. 1953. James Watson i Francis Crick van descobrir l'estructura de l'àcid dexo-nribonucleic, que es costa una mica, o sigui, l'ADN, l'anomenada molècula de l'herència. La publicació del seu article a la revista Neixos, el 1953, va ser el punt de partida d'una revolució científica encara en curs. 1973. Aquí va néixer l'enginyeria genètica, en aconseguir transplantar material genètic d'un organisme a un altre. 2003. Es va aconseguir desxifrar per complert el genoma humà, la cadena d'ADN que conté les nostres instruccions genètiques. Bé, estudiant l'ADN. L'enginyeria genètica és la branca científica que estudia l'ADN amb la finalitat de modificar-lo. Això implica intercanviar parts del genoma per a un altre organisme, reure'l, modificar-lo o, fins i tot, duplicar-lo. I tenim el projecte UGO, Investigació Genòmica. Genòmica. Aquest projecte d'abast internacional tenia com a objectiu destapar la informació que guarda cadascun dels nostres agents i les seves funcions, a més de fer evolucionar la tecnologia existent de senqüació. L'investigació va començar en 1990 i va durar ni més ni menys que 15 anys. Durant aquest temps es van detectar i situar els nostres agents en el mapa genètic. Algunes aplicacions. L'enginyeria genètica pot tenir usos molt variats, ja que ja sigui en un context de salut o inclús a l'agricultura. Veiem-ne uns quants. Teràpia genètica. No, gènica. La teràpia gènica té com a objectiu curar malalties a través del traspàs de matèria genètic a les nostres cèl·lules. Amb aquest canvi, alterem algunes de les funcions que desenvolupen les anomenades cèl·lules o, fins i tot, podem afegir-ne de noves. Quan va començar l'estudi i el desenvolupament d'aquesta teràpia, la seva aplicació es va centrar en les malalties hereditàries causades per un únic gen. A poc a poc, les investigacions en aquesta línia s'han anat estenent cap a altres malalties, com ara el càncer. Bé, això ho publica Ruiz Castellanos en un llibre que es diu teràpia genètica, que és i per a què sirve. Ho va publicar l'any, precisament aquest any. 2019. 2019, o sigui que recent. Sí, sí. També tenim la biotecnologia. La biotecnologia aprofita els recursos que li ofereixen els diferents organismes biològics que existeixen en la natura, com els bacteris, per crear substàncies útils per a les persones, per exemple, en el camp de la salut o del medi ambient, entre altres. Agricultura. La tecnologia de recombinació celular ha aconseguit alterar el genotip de les plantes, amb l'objectiu de fer-les més productives, resistents a plagues i més nutritius. Per exemple, el blat de moro que en Espanya la majoria és modificat. Sí, sí, sí. Ara, medicina forense. L'emprenca genètica és una tècnica que possibilita identificar individus mitjançant l'anàlisi del seu ADN. S'utilitza en la medicina forense per identificar éssers humans a través de mostres de sang, cabell, semen o saliva. O sigui que ara els criminals ho tenen una mica més fumut si troben totes aquestes coses i poden diagnosticar més de pressa. Sí. Aquesta setmana han donat un premi amb un estudiant espanyol de cinquè de medicina que va anar a Silicon Valley i, juntament amb altres estudiants, han creat un aparatet que dintre de poc el faran servir a les clíniques. I es veu que serveix amb les operacions quirúrgiques, es veu que un 8% dels operats tenen molts problemes i alguns moren per infeccions de bacteris. Aquest ha inventat un aparatet que permetrà analitzar els bacteris que un té i abans d'obrir-lo podran actuar. Això és recent, encara s'ha de comercialitzar. Cada vegada ho tindran més bé tot això. Tindran més bé. Sortirà una altra cosa. S'enfadaran i tiraran una bomba i així... No, res de bomba, res de bomba. Sí, home, una bomba de xocolata d'aquelles... Que bones. Però si a tu no t'agrada que estàs parlant de dorsos. Jo no, però bueno... No negra tampoc, no t'agrada? Bueno, no, no. No. Sí, m'agrada, però no, no. Tant, tant, tant, llaminera que sóc jo. Puja la musiqueta, sisplau. Biografies de personatges il·lustres. Avui farem a grans trets la biografia de Johan Strauss-Para. Johan Strauss-Para va ser el gran impulsor del vals. Ell, juntament amb en Joseph Lannor, van popularitzar aquesta dansa de compàs senzill, 3x4, en tots els salons de ball molt estesos en aquella època. Patriarca d'una de les més cèlebres dinasties musicals, va ser l'artífex de la conversió del vals en el ball per excel·lència de tots els salons, privats o no, de tota Europa. Segons la periodista Marta Hernández, el famosíssim Danubi Blau de Johan Strauss-Para va desembarcar a Johan Strauss-Para del lloc que li corresponia amb la història, com a rei del vals, que realment ho era. El patriarca de la dinastia musical Strauss va néixer amb un suburb i vianès a les primaries del segle XIX. Mal estudiant, va ser expulsat de l'escola primària per manca de disciplina. També el van fer fora del taller d'enquadernació on el van col·locar els seus pares, disposats a fer d'ell un home de profit. Però ell preferia córrer pels carrers en una infantesa plena de llibertat. Als 15 anys ja havia après a tocar el violí d'oïda i va aconseguir un lloc a la Palmer's Capell, un dels més importants conjunts de música de ball de Viena. Allà va conèixer Josep Landner, amb qui va fer una gran amistat. Aquest va crear el seu propi grup de ball i va incorporar el Johan sense pensar-s'hi gaire. Aquesta nova formació musical es va fer extraordinàriament popular, tant per la vibrant interpretació de balsos, polques i rigobons, com per la gran personalitat d'amb dos joves. Josep Landner composava i Johan Strauss tocava el violí i dirigia el conjunt. El debut d'aquest últim com a compositor es va produir d'una manera absolutament casual, degut a que Landner va malaltir. Aquest fet va propiciar el fet que també Strauss tenia un gran talent com a compositor, sobretot de balsos. Aquest ball havia sorgit cap a la segona meitat del segle primer com una evolució de la dansa Landner. La meitat del segle primer? 18, 18. Ah, és que aquí no està, per això deia m'estrany tot això. tu, carambes, tu, el segle primer. Estarien els disciples de Jesús de ballar. Ja, això, amb els fenicis ja ballaven vols. Segueix. Com una evolució de la dansa. Com una evolució de la dansa. Landner. Popular, campesina, germànica. el seu nom alemany Val, va, la W en alemany és com una F. Falser. Falser significa donar voltes. Immediatament va va fer embugir el poble vianès. Més que embugir en podria marejar tant donar voltes. I tant, i tant. Bueno, tant va ser la seva popularitat i la demanda d'infinitat de locals i salons que de ser un modest conjunt juvenil es va tornar en dues orquestres molt sol·licitades cadascuna dirigida per un dels dos amics però ja hem arribat al peró va sorgir enveges i gelosies que van acabar a cops de puny entre els dos examics però aquesta circumstància va quasi ocasionar que s'inicies un autèntic llançament per en Johan Strauss se li va despertar un segon un paragon profundo desig de perfecció que el va empènyer a estudiar harmonia contrapunt instrumentació i composició molt aviat va aconseguir un estil propi amb una construcció perfecta sempre en torn del vals i d'alguns altres ritmes populars el seu prestigi li va obrir les portes dels més importants salons que se'l disputaven per aconseguir l'actuació de la seva orquestra una altra de les seves qualitats era la de ser un autèntic empresari ell com a pioner de la indústria musical va prendre una decisió sorprenent per l'època que li va tocar viure va explotar el culte a la pròpia personalitat associant les seves partitures a la seva imatge amb la publicitat tant en premsa com en cartells editant-los com a obra artística i venent-los com a autèntiques litografies no donava voltes només també guanyava pèmps alhora continuava la guerra de balsos contra el Josef Landner el seu gran rival del moment tenint en compte les diferències ja que Josef destacava pel lirisme de les seves composicions i per contra Johan ho feia pel gran ímpetu de la seva música la carrera d'Estraus es va consolidar encara més gràcies a ser anomenat director dels valls de la cort això li va permetre perfeccionar els estudis de composició i violí tenint en compte que va desbancar el Landner que era fins a llavors havia estat el director ja al cim de la seva carrera va dirigir a més de 200 músics en gires de l'orquestra en els valls imperials i fins i tot a 6 orquestres en valls dels carnavals amb la referida de les gires per Europa l'orquestra d'Estraus per Hongria Alemanya Inglaterra França va tenir un èxit absolut era una orquestra sinfònica de 28 instruments amb un repertori enriquit constantment en noves composicions i amb un extraordinari virtuocisme amb la direcció la seva qualitat va enlluernar a reis prínceps i a tota l'alta societat europea internacionalitzant eternament el valls tant que ha arribat als nostres dies tal com es composava en aquells moments les obres d'aquesta etapa de maduresa són molt acurades però alhora alegres i de fàcil acceptació per part del públic però no tot eren flors i violes els viatges li van proporcionar més concerts més fama i més companyia femenina però no més diners tots s'ho gastaven capricis oblidant-se de la seva família als 19 anys s'havia casat amb una senzilla noieta Anna Shein en la qual havia tingut cinc fills tres d'ells dedicats a la música Johan Josep i Eduard la parella es va mantenir unida mentrestant Estrao es va treballar a Viena però més tard amb les continuades absències i el canvi d'estatus social van trencar el matrimoni l'any 1839 va abandonar l'Anna per una tal Emili Trampoix diu no va tornar a visitar els seus fills i a més va perdre un judici per desentendre la seva manutenció i al cap de pocs anys es va veure amb la poc satisfactòria situació de tenir com a competidor en els escenaris el seu fill Johan al costat de l'Emil va deixar els viatges produint per l'emperador francès per l'emperador francès Josep les seves obres més complexes com per exemple la marxa de Radeziski en honor de l'heroi de la contrarrevolució de 1848 no va conèixer mai el fracàs i va morir a causa de l'escarlatina en qüestió de poques hores a l'edat de 45 anys corria l'any 1849 jo em pregunto que tots nosaltres hem sentit aquesta marxa el dia de cap d'any sí marxa de Radezis és la que fan al final del concert de primer aplaudeixen tots us ho recordeu per assistir aquesta sí sí la vida d'aquests ja està i ara el Joan Maria ens explicarà aquelles coses tan maques sí bueno notícies de l'automòbil ah molt bé el passat dia 31 d'octubre es va anunciar la fusió de dos importants grups de fabricants de cotxe el grup PCA que inclou les marques Peugeot Citroën DS d'origen francès Opel una marca de la General Motors americana fabricada a Alemanya i que va ser absorbida anys enrere pels francesos respecte a l'altre grup FCA agrupa les marques Fiat Alfa Romeo i Maserati italianes les marques Jeep Dodge i Chrysler americanes que van ser absorbides pels italians no fa gaires anys neix així el quart fabricant d'automòbils del món amb vendes unitàries de 8,7 milions de cotxes una facturació de 170.000 milions d'euros i uns beneficis d'11.000 milions la fusió ha estat en pla d'igualtat per part dels accionistes dels dos grups és a dir el 50% per cada un el Consell d'Administració tindrà una representació equilibrada el senyor John Elken en serà el president i Carlos Tavares el director general la seu de la nova companyia estarà ubicada a Holanda la globalització les noves regulacions dels governs pels motors de combustió interna de gasoll o de gasolina per d'altres de més curosos amb el medi ambient com els cotxes elèctrics o d'hidrogen s'hi afegeixen els cotxes autònoms connectats sense conductor tot això fa necessària la inversió de grans quantitats de diners per la investigació tecnològica amb ID per avançar en el desenvolupament dels nous vehicles al final passa que els fabricants no poden assolir totes soles aquestes enormes inversions la solució ja l'estem veient fusionar-se o morir les repercussions d'aquesta notícia poden afectar les plantes espanyoles del grup PSA ubicades a Galícia a Vigo a Madrid Villaverde i finalment Opel a Saragossa Figuerueles confiem que l'eficàcia la competitivitat la pau social d'aquestes plantes i la seva proximitat al mercat africà serà la seva salvació i tant i tant esperem-ho de totes maneres aquest quart fabricant que estem dient que fabricarà en total 8,7 milions de cotxes no és ni un 8% de la fabricació anual o sigui l'any en aquests moments es fabriquen 95 milions de cotxes i els campions està a Àsia principalment a la Xina i a Corea però estan fent elèctric o d'aquests que són híbrids? o sigui en una notícia nova la CEA diu que es proposa fabricar motos elèctriques o sigui que mira va una cosa per l'altra s'han d'espavilar perquè el món i les ciències adelantan que és una barbaritat l'altre matí he sentit amb un científic importantíssim que estava parlant d'una cosa que no s'assembla però de la cosa aquesta de la globalització i aleshores ell que està a l'Aràbia també també està a Groenlàndia i l'altre diu i quina perquè és cosa de marx i diu què? diu mira això que teniu que ha passat a Venècia diu ja fa temps que ho estem dient perquè una cosa és aquesta que tot està barrejat i aleshores diu però ens espantem diu no encara però ara de moment més que estem sostenint totes les coses tal com està està sostenible aviam com com canvia el món perquè d'allò perquè vagi bé molt bé doncs aviam el Carles que diu del temps que tenim ja està marxem sí bé doncs fins dimecres vinent o bé si ens voleu tornar a escoltar el dissabte estarem amb vosaltres amb aquestes coses que ens sembla interessants almenys aprenem una mica tot sí i tant que sí molt bé fins la propera adeu-siau ràdius del cel 98.1 smooth jazz de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda el sol o la música electrònica més suau smooth jazz 100% música relaxant