De Marilyn Monroe als confits medievals: Tinell i Inquisició, llibertins, el poder de cantar i Smetana

Ràdio de Sant Just Seixanta i més Amics i amigues, tots de Ràdio d'Esvern Com cada dimecres a les vuit del vespre i en segona audició dissabte a les 11 del matí l'audició 60 i més us arriba a través del 98.1 de la freqüència modulada Aquesta és una hora d'amanitats, música, comentaris sobre l'actualitat i més i més Un espai de temps amb l'ànim que passeu amb nosaltres una estona distesa fins a arribar a l'hora o ve del sopar o ve del vermut familiar dels dissabtes qui tingui costum de fer el vermut dels dissabtes Bé, desitgem que gaudiu també de l'ambient que respira al nostre poble amb un lema no sé exactament si diu això però la idea és aquesta a Sant Jús, la primavera, la sang altera amb tot un seguit de concerts, de música popular jocs pels nois i les nenes actes recreatius, en fi oi una salutació a la primavera que malgrat que ens obsequia amb unes molèsties molt remarcables com és l'estènia primaveral fa reneixer la verdor als parcs les fulles, els arbres ui, ui, ui que m'estic passant de cursi Bona primavera per a tothom i que aquesta audició sigui capaç de mantenir la vostra atenció fins al seu final Això és el que desitgem l'Alina, en Joan Maria en Carles i qui us parla, la Joana Avui la Montse no pot venir perquè no es troba gaire bé que té una contractura Esperem que es posi boneta molt aviat Endavant, 60 i més Biografies de personatges cèlebres Avui farem uns breus trets de la vida de Marilyn Monroe Nom artístic de Norma Jane Baker nascuda a Los Angeles l'any 1926 Marilyn Monroe va tenir una infantesa força complicada i la seva gran desgràcia va ser que les càmeres cinematogràfiques es van enamorar de la seva fotogènia va ser anomenada exponent màxim del sexapil de l'època i la van encassellar amb protagonista de comedietes mediocres com els cavallers les prefereixen rosses o com casar-se amb un milionari Encara que també va protagonitzar films dramàtics com 4 pàgines d'una vida Rius sense retorn o Niàgara Va estar caçada amb homes importants de la seva època però va ser incapaç de ser feliç amb ells o de fer-los felices La seva vida va finir el dia 5 d'agost de 1962 en el dormitori de la seva residència a Hollywood i va ser trobada al llit amb el telèfon despenjat i el toc a discos en marxa A la tauleta de nit s'hi van trobar 8 flasons en diferents tipus de píndoles Tenia 36 anys El cas va quedar tancat com suïcidi premeditat provocat per un excés de barbitúrics però hi havia masses coses fosques a la vida de la superestrella que van posar ombres de dubtes sobre el dictamen Marilyn Monroe va ser amiga íntima tant del president Kennedy com del seu germà Robert però aquí no acabaven les seves companyies sentimentals La deessa de la pantalla també va tenir vincles amb el món del crimen infiltrat en les altes esferes de Washington La seva carrera havia estat recolzada per la màfia que li va passar factura en els moments en què li va convindre També hi van haver sospites sobre que l'actriu va estar utilitzada per la CIA amb la finalitat de comprometre a dirigents polítics d'Àsia i Orient Mitjà Però l'única certesa que es té és que a mica en mica l'actriu es va convertir amb una dona descentrada amb una vida afectiva desastrosa però que estava profundament assabentada de molts secrets de la màfia la CIA i també dels Kennedy Segons va escriure Sus Giancana germà del cap de la màfia de Chicago Sam Giancana havia estat amant de la Marilyn uns assassins professionals van entrar al domicili de l'actriu li van cobrir la boca amb esperadrap li van posar uns supositoris letals d'efecte ràpid que no deixava rastre Aquests detalls escabrossos els va exposar Sus Giancana en el seu llibre Foc encreuat Malgrat aquesta denúncia el dictamen oficial no va ser corregit El que diu la història és que la Marilyn Monroe s'havia suïcidat sense que mai se sabés el veritable motiu per fer-ho L'actriu havia viscut molt ràpid havia anat molt lluny sabia massa i es va relacionar amb molta gent poc recomanable i a partir de la seva misteriosa mort es va començar a formar la llegenda que amb el pas del temps s'ha anat fent més i més indexifrable l'actriu de la seva ara l'Alina ens porta aquells comentaris en els quals aprenem coses molt interessants de la ciutat Cap i Casal de Catalunya Barcelona jo vaig seguint com diu el llibre des del principi i arribarem als nostres dies i sabeu que tenim aquella part de menjar la part lúdica la part misteriosa bla bla bla bla bla bla això mateix i avui parlarem del rei que és llaminer els confits les fruites confitades els píndoles de sucre recordem que es tenia per una medecina era la llaminadura preferida del Casal de Barcelona i per això van jugar un paper destacat amb molts dels actes de la vida social i privada dels barcelonins benestants per aconseguir xerops almíbers i confits els reis els reclamaven els mercaders catalans establerts a l'Orient diuen que els millors eren els dolços fets a l'Alexandria hi ha documents que relaten que a casa del rei la despesa dels confits amb els quals obsequiaven els visitants distingits i que tenien un paper important a taula en el moment de celebracions destacades estava regulada amb rigor el rei Pere el Ceremoniós fu un dels més estrictes en el control dels confits el carmelenc havia de presentar sempre al rei quan hi era els confits i tots els medicaments que l'apotecari de la cor havia preparat i que un testador havia de testar abans que la real boca per per si de cas per si de cas diu el mateix abotecari havia de confeccionar també confits pels personatges importants de la cor i pels altos servidors com ara el mateix Camerlenca es diu els documents de l'època ens dibuixen una Barcelona celebrant un seguit inacapable de festes oficials en les quals el menjar tenia un lloc destacat i més encara els confits i els dolços de tota mena un document un document del 1440 explica el banquet que el Consell de Cent barceloní ofereix al príncep Joan de Clivès que visita la ciutat i després portar-lo de turisme li brindaren una vella col·latio de beure at diversos confits així crustats en les cendrins no sé el que vol dir però ja ho veieu els cendrins serien bons diu el gust dels confits també era cosa dels monestirs de les sabadies dels priorats i de tot arreu han arribat fins a nosaltres les tradicions confiteres del clègrat ai clègrat clègrat de l'època diu m'agradaria haver tastat els papavanets confits menuts de colors i granulats i els anissos de frara que diu que eren grossos o sigui que ja tenim això això també és una manera d'endulcir la vida d'endulcir la vida i ara ens n'anem per una altra cosa he deixat unes quantes coses sense llegir-les perquè les trobo una mica que brosses i aleshores llegirem alguna cosa que va per aquí que diu masoquisme eh masoquisme a veure aviam sí on està el masoquisme ah no ho sé diu estan els llibertins i estan els masoquismes espereu un segon asqui diu els clergues pateixen per resistir la temptació i el desig i s'enfronten al cos que els tormenta el maltracten per apaivagar-lo avui n'hi diríem masoquisme autoflagelació silicis silicis d'eixuplines de junis vigílies un masoquisme de bot que arriba a ser plaent i ostentós vèncer el desig a base de sofriment i sentir-se és un sant sant Benet es tira nu damunt d'unes sortigues per vèncer la luxúria i sant Francesc es despulla i es fueteja i com la trempada no baixa una nit d'hivern nu fa un ninot de neu amb figura de dona i jou i l'undemà els germans el troben mig mort més mort que viu per l'amor de Déu ara per què no està en aquest temps perquè ara hi ha ninots de plàstic i ara com es diu els robots que escolta amb figura femenina femenina doncs veus que bé i li diu nen estàs buena esta noche i dice sí vale continuem i aleshores sabien aquests i després estaven els llibertins els llibertinatges van néixer com a moviment filosòfic a Europa a final del segle XIII i pregonava el refús de l'autoritarisme especialment el religiós preconissava l'alliberament del gaudi que la iglesia condemnava els llibertins són sensualistes filosòfics que defensen la relació entre adults mútuament consentides perseguits pels catòlics i els protestants la paraula llibertí va ser sinònim d'heretja i van arribar fins a nosaltres com a definició de personatge amoral i de vida llicenciosa i l'arquetip del llibertí seria qui podia ser què us sembla de l'època més antiga no ho sé d'un Joan d'un Juan hombre un personatge literari que podria haver estat pres del model de Giacomo Casanova el seductor italià val ja tenim una part d'aquestes coses que es fan aquí i ara aquí anem a la part ja més mística i misteriosa i misteriosa diu els murs del tinell i les mentides el tinell va ser aixecat per Pere el Ceremoniós i el de Punyalet en el segle XIV i llavors se li deia cambra del parament parament i més tard tinell per les grans vitrines on s'hi exhibia la vaixella real embutada de murs ben aïllada perquè no se sentissin els crits acollia la temuda sala de torbens on es torturaven els processats per la inquisició i és que la llegenda diu que si l'acusat mentia durant la interrogatòria les pedres del sostre es movien i fins i tot li queien al damunt sepultant-lo l'inquisició va aprofitar molt bé la llegenda que els murs del tinell no resisteixen les mentides i després se'ns diu darrere darrere de la capella de Santa Àgata a la plaça real hi ha la casa on s'allotjava el butxí real davant mateix es portava a lloc els suplicis públics i s'alçaven les forques i quan la inquisició celebrava els actes de fer en allà mateix a la plaça real i el butxí no agradava a ningú deien que els estres es negaven a prendre'ls i les mides per no haver-los de tocar potser per això ens ha arribat la imatge del butxí vestit amb una mena de sac nuat amb un cordill el butxí feia la seva feina amb la cara tapada i el tors nu només una mena de calçons li tapaven les vergonyes i era considerat de bona brany que un reu desesperat li arrenqués els calçons al butxí i el deixés amb les vergonyes a l'aire el butxí arrodonia el sou amb la venda de diversos amulets estelles del patíbul sucades amb sang de reu que portaven bona sort ossos d'executats hi havia a Barcelona tràfic d'ossos de mort els executats eren els més preuats també les mans de les mans s'estreia el greix i se'n feien unes espelmes de propietats màgiques especialment per als lladres que creien que en entrant a casa amb una d'aquestes espelmes era garantia de trobar-hi tresors amagats i que ningú no es despertaria per molt soroll que es fes la resta del greix del reu també era una mercaderia covejada i si el butxí no s'encarregava d'estreure ell mateix el greix o de callar-li les mans a la justiciat els lladres l'esperaven a la nit per anar on havia el cadàver i estreure el preuat material i ara ja s'han quedat sense mans i podem continuar nosaltres però m'has deixat sense la com sempre que ens expliques unes coses jo no explico res inventat el dia que m'ho inventis aleshores això quedarà quedarà res un conte de fades un conte de fades mare vale la pròxima sí, sí no explico si es m'ho Krull Aquesta musiqueta ens ha endolcit una mica el tema que ens acabes d'explicar. Milleta, millor és una història d'amor que no... Que consti, fixeu-vos que consti, que m'he saltat alguns capítols. Doncs com ho devien ser, els capítols. Eren excessivament excessivament rares, tu. No pot ser això, no. Bé, hi ha una dita popular que diu Qui canta als mars i el seu, sobretot, espanta. El cant és una activitat que, més o menys, totes les persones hem fet en algun moment. A més de passar-ho bé amb amistats, companys o en solitari, també guanyem altres tipus de beneficis practicant-lo. Endinsem-nos en el món de la música i cantem el que podem aconseguir. I també fixeu-vos que el cant és un exercici pel cor. Diu, el cant és un exercici aeròbic. Per tant, practicar-lo suposa l'estimulació del sistema circulatori, la feina dels músculs i l'entrenament dels pulmons. Cantar suposa aprendre a fer respiracions més profundes i lentes, cosa que comporta que el ritme cardíac disminueixi. I aquest fet ajuda, al mateix temps, les persones amb asma ja que millora la funció pulmonar. I, a més a més, segregam endorfines. Això, això. Les endorfines són hormones que afavoreixen el nostre estat de benestar. Quan escoltem una música que ens agrada, el nostre cervell la segrega i per això ens sentim bé. Quan cantem els nadons al bressol perquè dormin, també els estimulem la secreció i els proporcionem tranquil·litat. Ens ajuden a memoritzar. Les melodies i els ritmes són recursos que utilitzem per a la mnemotècnia, és a dir, per a generar associacions mentals entre conceptes per a facilitar el record d'alguna cosa concreta. I també som més feliços. Els processos mentals relacionats amb la música estan estretament units amb les emocions. Per aquest motiu, quan cantem, ens és molt més fàcil implicar-nos-hi i canalitzar els nostres sentiments mentre ens reconectem amb el cos. Ens expressem d'una forma diferent, cosa que si fem en companyia ens permet desenvolupar funcions socials i de percepció de l'altre. El sentit de cooperació evoluciona i l'última instància ens fa més feliços. L'origen de la música. El naixement de la música és anterior al llenguatge. Comparteixen aspectes comuns, però entre tots dos hi ha una diferència molt grossa. El so de les paraules no guarda cap relació amb el seu significat. És a dir, la sonoritat del substantiu finestra és fruit d'un acord, no del fet que les finestres, excepte que veiem amb els nostres ulls, tingui cap relació natural amb aquest so. En canvi, una melodia significa allò que sona, encara que pugui ser una cosa imprecisa i confusa. Una investigació feta per la Universitat de Sussex va demostrar que persones de cultures diferents poden experimentar les mateixes emocions escoltant les mateixes cançons. D'aquesta manera, es va arribar a la conclusió que la música s'utilitzava en l'antiguitat per modificar el comportament de la gent mitjançant la just gestió d'emocions per a complir uns fins determinats. I després de tot l'ho dit, senyors, cantar ens allibera de l'estrès, ens ajuda a dormir millor i a tonificar la zona muscular que activa quan modulem el cant a causa de la secreció de la oxitocines. Així que ja ho sabeu. A cantar. A cantar. A cantar. Estem escoltant un fragment del poema sinfònic Mapàtria del compositor i pianista xec Frederic Smetana. Popular per les seves òperes, entre d'elles La núvia Benuda i Dalibor, gènere considerat exclusivament xec. Podem escoltar la versió de l'Orquestra Sinfònica de Bralina. Gràcies. Bèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèè Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Va ser! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Bé! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Fins demà! Fins demà!