De Sant Just a Maó: camí de la muntanya i cuina menorquina; glifosat i microbiota; núvols i privacitat; Roma, “pusses” i Gala Placídia; receptes amb carbassa

¡Om alegem! ¡Ebenus Shalom! ¡Sharom! ¡Sharom! ¡Sharom! ¡Sharom! ¡Alegem! ¡Ebenus Shalom! ¡Sharom! ¡Alegem! Carabe, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. On? De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmult jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Oh, God, my love. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com La ràdio d'esfern, la ràdio de Sant Lluç, 98.2 Seixanta i més. Benvolguts, amics veïns de Ràdio d'esfern. De nou, 60 i més arriba a casa vostra a través d'aquesta emissora, en el 98.1 de la freqüència modulada. Celebrem l'arribada de la primavera, encara que, meteorològicament, ja fa molt temps que la gaudim. Però és tan agradable i tan bonica, encara que moltes persones la pateixen a causa del polen. Tot té avantatges i inconvenients. Vivaldi, el cura rojillo, com el coneixien a l'acord de Madrid, va dedicar a les quatre estacions una coneguda obra i el seu primer moviment és la primavera. Escoltem uns compassos. i la sostenibilidad. Fins demà! Bé, i ara iniciem l'audició 60 i més amb les veus de la Lina, la Montse, en Joan Maria i qui us parla, la Joana i la col·laboració imprescindible d'en Carles, el nostre Carvitus. Fins demà! Fa poc temps que es gaudeix de l'arranjament del camí de la muntanya de la vall de Sant Just. S'ha pavimentat la major part del tram inferior del camí per millorar-ne la seguretat i la integració de l'ús públic i permetre una millor conservació de la vall. El camí de la muntanya és un important punt d'accés a Collserola, tant pels vianants com pels ciclistes, a més de donar accés a diversos equipaments i espais del parc natural. Per possibilitats d'accés segur i confortable que donés solució a tots aquests requeriments, prioritzant sobretot la seguretat de l'usuari a peu i en bicicleta, es va dur a terme una important obra de millora del camí. L'actuació també possibilitarà que en determinades circumstàncies s'hi priveixi el trànsit rodat i el camí només pugui ser utilitzat per vianants i ciclistes. El tram on s'ha actuat, entre el pont de Can Pedrosa i l'accés del camí de Can Baró, s'ha configurat amb llosa de formigó, seguint els resultats d'estudi complet d'IMD, Intensitats i Característiques de Trànsit, elaborat fa uns anys. L'estudi va concloure que el camí rodat havia de ser de paviment dur, ja que qualsevol altre paviment no resistia el trànsit vehicular mínim necessari per a tots els usos. El projecte incorpora la màxima connexió entre el camí de vianants i el camí de vehicles per tal de pacificar al màxim la circulació de vehicles i alhora possibilitar que en determinades circumstàncies, festes, celebracions, etc., es pugui utilitzar tota l'emplada pels vianants. L'actuació també implica l'eliminació d'edificacions fora de l'ordenació a la zona de la font de la beca i l'ordenació de l'espai agrícola, un element essencial per recuperar aquesta activitat a la vall. Cal recordar que en aquest espai del parc natural es va protegir d'un important projecte de desenvolupament urbanístic que implicava la construcció d'habitatge a tota la vall. Gràcies a la modificació del Pla General Metropolità, impulsada per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, un cop requalificat l'espai, es va desenvolupar un nou ús amb l'objectiu de remarcar-ne i potenciar-ne el caràcter agrícola i el camí de la muntanya n'és una peça essencial. Tant el disseny com l'execució del projecte han estat coordinats per l'Ajuntament de Sant Just amb l'oficina de projectes ABR, arquitectes associats, i els serveis tècnics del Consorci del Parc Natural de Collxarola. Dins el projecte s'han implementat elements de pacificació del trànsit, tant horizontals com verticals, per controlar la velocitat dels vehicles que hi circularan. Amb aquesta actuació s'aconseguirà més seguretat pels usuaris i una integració i una funcionalitat adequades a l'ús que suporten aquests espais de funcionament complex, com ara les vores de contacte entre el parc i la ciutat. I ara recordem una crida de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona per avançar en la investigació del càncer infantil. La farem tal com la nota ha arribat a les nostres mans. Diu Càncer infantil Avanzamos en el tratamiento del càncer infantil gràcies a la investigació. Hazte donante de esperanza. A l'andressa www.santjoan de... O sigui, ho fem de l'atrejano. S-J-D-H-O-S-P-I-T-A-L-B-A-R-C-E-L-O-N-A.O-R-G Sabia... Ara ho llegirem en castellà perquè és tal com està... Tal com està la nota, sí. Un nen no és un adulte petit. Necessita fármacos i tractaments específicos para luchar contra la enfermedad. Però, comèrcialment, no és rentable desenvolupar-los. La imensa mayoría de los recursos públicos y privados que se destinan a la investigación del càncer se centran en el càncer de adultos. Los niños y adolescentes son los grandes olvidados. El Hospital de Sant Joan de Déu dispone de un laboratorio de investigación del càncer infantil con un equipo que supera los 30 profesionales. Más del 70% de su presupuesto previene de donaciones privadas, de entidades y personas solidarias que lo hacen posible. Tú, amigo oyente, puedes hacer avanzar la ciencia. Hazte donante. En el web, que ya hemos dicho antes, las tres doble Bs, la S... O sea, el equivalente a sanjuandedioshospitaldebarcelona.org Hay un pequeño apartado que vale la pena. Dice, si prefieres donar una cantidad periódica y necesitas más información o quieres organizar un evento solidario, llama, y aquí hay un número de teléfono, 93 60 06 330. Ne me repetirú. 93 6 o 936, como queráis, 006 330. No has me, ya os sabemos. ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! I ara, amiguita Lina, què tenim? Doncs, com cada vegada, trobarem una part de gastronomia, una part de lliure i una part una mica esotèrica. I ho farem petitet, però no marear el personal, no? Amb la part de gastronomia, i tornant des del principi, perquè ja sabeu que en el llibre aquest que jo m'informo, doncs comença pel principi de la vida, no? Aquí hi ha una cosa que fa gràcia i diu, Dinem de Lixae, o comprem alguna cosa a la Pistrinae, per què no sopar anirem a una popina. Són paraules que segurament és del llatí antic i els que es feien aquí. Viu a totes les ciutats romanes i trobes un Lixae per fer un mos al migdia. Les Lixae eren les parades amb volants de menjar calent i pastisseria que trobaves a les places o al costat del mercat. També podies soltar per les Pistrinae, fleques amb bolins accionats per esclaus o per mules, on comprar el pa. El pa de l'època estava fet de cereals i el llevat era de mos de reïn. Eren pans durs i la gent podia afegir a la massa llet, mel, vi, fruita. Per dinar ja hi havia prou, perquè l'àpat important era el sopar. O sigui que aquesta gent ja feien com els inglesos. Això ho feien aquí, no? I per sopar, una popina. Era una casa de menjars on se servien plats cuinats i vi. Podien ser modestes o luxoses. I se servien olives, sopes, pans, marisc, guissats i rostits de cart, de xai, de porc o de conill. Cassoles de peix amb panses, gallina amb naps, agredolsos, escabejos, pastisseria... Això per sopar? Bueno, segurament a les sis de la tarda. Ah, també podria ser. Home, com aquí els esmorzars de cullera, doncs són allà feien la mitja tarda de cullera, tu. Diu, les torredetes de Santa Teresa en mel, el menjar blanc de formatge, la llet fregida, la fruita seca, els panellets, les coques amb fruita, els bunyols, els flaons i els torrons d'avui són herència romana. fruita i brioixos farcits, dolços i salats, i a les pupines de Barsino podies demanar uns tallets de pernil de la seretània, que era la cerdanya actual, que tenien molta fama. I n'hi ha una recepta per fer el flam, que a ell li deia tiropatinant. I era llet... Una mica complicada, això, eh? Llet, mel i cinc ous. Nada. Diu, el plat fondu, en un plat fondu, dirà-li la llet fins que ho s'assembli bé, afegir-hi unes cullerades de mel fins que la llet quedi una mica més espessa, remenar bé, afegir-hi cinc ous i batre fins que quedi tot ben mesclat, posar-ho al bany maria fins que qualli, i abans de servir, i aquí queda una mica així, expulsar-li pebre negre. Oh, mira, tots són costums, no? Els senyors, totes aquestes coses, eren d'aquella època que està una mica lluny, eh? Una mica. Però aquests devien ser els patricis, els benestants, perquè la gent normal, em penso que eren esclaus, eh? Els que eren... Mira... Aquests no devien gairebé ni menjar, eh? No, suposo que devien ser els que pertanyien a gremis i coses d'aquestes, perquè sempre hi ha hagut una classe menestral que era una mica més benestant, que no l'esclau en si. Bueno, però esclar, aquí estem parlant dels romans, però els romans que a Espanya, a Espanya els que els indiquets, els que eren naturals d'aquí, aquests eren els esclaus. Ara els romans, els agarrers que havien vingut de fora, aquests eren els que menjaven tot això i que menjaven bé, però els d'aquí no. I ara també passa moltes vegades, eh? Sí, sí. Bueno, ara ens anem a la part lúdica, una mica eròtica, no? Que també hi havia, hi havia molta, no? Ah, home, que no. Diu, vegem si ho arreglem per coses que hi havia i tenien que mirar i tenien que regular-ho una mica. Diu, a l'edat mitjana, les autoritats civils i les religioses acceptaven la prostitució com un fet gairebé imprescindible per vehicular la sexualitat masculina i també per protegir a les dones de l'agressivitat dels mascles. O sigui, fixeu-se que això ja passava, ja passava en aquella època de l'agressivitat, eh? Ai, meu. I és que hi ha documents arreu que relaten la participació sovintejada de joves en violacions col·lectives enteses com una iniciació al món de la virilitat. Ai, senyor. I aleshores, totes aquestes coses que passaven... O sigui, que està molt de moda. Està molt de moda, eh? Ai, mare de Déu. Però fixeu-se que ja passaven. Ens parla aquí dels alcabots i les alcabotes, que deien que hi havia més alcabotes que alcabot, però no. Aquests també existien, no? Oh, i tant. I aleshores hi ha una cosa que és una mica interessant, que diu pusses, que no són les pusses d'aquelles que piquen, sinó és el nom que se'ls donava a les senyoretes de companyia una mica rares, no? No, rares, no. Bueno, rares, no, vull dir que ajudaven a aquesta cosa que era necessària. Això sí, sí, sí, de la virilitat. De la virilitat. Diu, adossat a les dràssanes, per la part més pròxima a Montjuïc, hi havia el baluart del rei del mar i de les pusses, que va ser enderrocat a l'obrir el paral·lel. El nom d'aquest baluart de les pusses, diré, perquè de nits per allà hi rodaven les pusses, nom que rebien les prostitutes, fora muralla, no? I aleshores, doncs, aquí et parla de totes les coses com va, però és interessant això que diu, diu, la indumentària de les pusses estava ben reglamentada. No podien portar capes, mantells o cap abric, hivern o estiu, però sí vestir, roba luxosa i cridanera, i fins i tot joies. El cas era diferenciar-les de les dones honestes, perquè aquestes se les combinava a vestir humilment i sense estridència. Tampoc no podien tocar el mercat aliment perquè després poguessin anar a mans de dones honestes, o sigui que vigilava. Que no es contaminessin. Que no es contaminessin. Diu, la majoria de les pusses són d'un estament social molt baix i solen ser de fora. I a Barcelona la majoria són de València, Mallorca, Castella i Sicília. O sigui que aquest és un altre capítol. I ara ens n'anem a la cosa esotèrica. Ahà. Sí. Què diu? També que hi ha un fantasma, si hi ha? Bueno, no, eh? Va, però... Ho teniu perquè teniu això? O sigui, Lúria... Una pel·lícula. Lúria, avui el teu article és parlar de putes, vaja. Una obra per d'entra. Ja, ja, ja, s'ha finit. El primer tu menjaves bé, eh? Amb aquell... Amb els flans i tot. Sí, el primer en el Lixar. Les gallines en naps. Havies anat al Lixar i pagaves, perquè si eres benestant podies pagar. Bueno, diu... Aquesta també... He com sentit parlar de la Gala Placidia? Sí, home, és clar. La d'allò, eh? Vale, sí? Pues que bien que se'm ligar, no, no? No, a la plaça Gala Placidia. La plaça... A la plaça, no, érem d'una senyora. Diu, ja, ja, clar. Diu, quatre anys a Barcino. Diu, i aquí parla com si fos un de l'època. I diu, jo vaig conèixer la Gala Placidia, una dona de cap dret proporcionada, no gaire alta, però altiva, quan Honorí, el seu germanastre, la va caçar amb el general Constantí, que era un vell. I això va ser després de la mort d'Ataúf. Jo soc Aèxi. Vaig ser amb ella a la cort de Ràbina. Diuen que se la va estimar l'Ataúf, un bàrbar, sense civilitzar, que va ser el rei per casualitat. Diuen que ella va ser el seu gran amor quan va viure a Barcino. Ella va patir molt aquí. S'havia complert la profecia de Sant Daniel que deia, La filla d'un rei del migdia s'unirà en matrimoni amb un rei del nord i no subsistirà cap fill de la seva unió. Aquest infant era Teodosi, fill d'Ataúf i de la Gala Placidia. Tots m'han dit que va plorar molt la mort del petit. I ara surt aquí el personatge. El rebel Sigeric, després d'assassinat a un, va fer matar els sis fills que el rei havia tingut abans de la Gala Placidia i a ella la va violar. I després la va fer caminar 12 milles davant del seu cavall i la va llençar entre les esclaves. Però el poble se l'estimava, la Gala. I set dies després es va revoltar i va matar el Sigeric. El seu successor, en Bàlia, la va manar amb tots els honors fins a les portes de Roma. I allà, diu, la va canviar per 600 mesures de blat que honori... Mira, mira que bé. Que honori... O sigui, ja la va posar una altra vegada maca, no? Que honori... 600 mesures de blat que honori l'emperador d'Occident va pagar amb plaer per la seva gemenestra. Va ser una gran dona, la Gala Placidia. I l'altre dia a ells llegirem més coses d'aquestes. Perquè de moment ho sorti que fantasma, la qual cosa m'ha quedat una mica frustrada. No, no. Bé, un altre dia fantasmes. Ai, senyor. Bé, un altre dia. Bé, un altre dia. Bé, un altre dia. als països de parla catalana. Avui travessarem el mar per viatjar a una illa meravellosa, Menorca. i, ja en Menorca, fer parada i fonda a la ciutat de Mahó, on, si seguim els bons consells dels seus habitants, encara, i a dies d'avui, podrem assaborir una cuina absolutament autèntica, sense ficcions. aquest és el text de l'escriptor Damià Borràs. Avui ens ve molt de gust fer el nostre viatge amb finalitats gastronòmiques i d'entreteniment, malgrat les moltes bellesses arquitectòniques i trets socials que Mahó ens pot oferir. Ens aconsella Damià Borràs, que la millor manera d'arribar a Mahó és, sense cap dubte, per mar. Ja que Mahó té, en el seu port majestuós i fundal, no només el seu principal atractiu turístic, sinó també que la seva sola existència ha marcat, des de sempre, la vida social, cultural i econòmica de la ciutat. I és que van ser les característiques del port enorme i d'un refugi segur pels navegants, els que van fer de Mahó una ciutat pròspera, que la seva burguesia comercial va fer determinar una fisonomia cultural i arquitectònica, mareant un especial terenar cosmopolita. És per això que Mahó era ja, a finals del segle XVIII, una ciutat il·lustrada i liberal, acostumada a relacionar-se amb l'exterior a través del comerç i de la cultura. Per contra, la resta de la illa tenia una vida social i econòmica molt introvertida, però Mahó era una ciutat que creixia amb les influències de l'exterior, convertir-se en el que és ara, una ciutat burguesa i de serveis, orgullosa del seu tract del seu teatre d'òpera i del seu incontestable liberalisme. Naturalment, aquesta influència de l'exterior també es va deixar sentir en la seva cuina i en els seus fogons públics. Els amants de la literatura gastronòmica descobriren en l'obra de Pérez de Ballester una interessant i amena descripció d'allò que es cuinava en els fogons benestants de Mahó, de principis del segle XX. Demostrava, feia fent ment, que la ciutat, en qüestions gastronòmiques, mai no ha estat aïllada. L'any 2000 es podia agafar forces per iniciar la visita a la ciutat en un bar, un bar típic, de tota la vida, la Murada, el més característic de tot Mahó, on encara cuinaven tapes clàssiques de cuina menorquina. Allí es podien degustar les trunyelles, un plat deliciós i popular consistent en intestins de xai lligats en forma de trena i cuits al forn. Quan es sortia de la Murada quedaven meravellats amb el port de Sant Roc, antiga porta de la ciutat i l'únic vestigi de les seves muralles, i que va ser objecte d'una important restauració després dels saquets de la ciutat pel pirata Barbarossa en l'any 1535. Anant pel carrer d'Isabel II, també conegut de Es General, pel qual s'arribarà al govern militar de la illa, podem admirar aquest pont. A més d'entretenir-se amb les impresionants vistes sobre el port des dels dos miradors que hi ha en aquest carrer, el viatger podia comprovar l'escassa vocació per l'obstentació de la burgesia maonesa, ja que les sobries façanes dels seus casalots amaguen uns interiors de salons magnífics i ricament decorats. I al cap del carrer hi ha la placeta del monestir amb l'església de Sant Francesc i el seu claustre. Actualment, el claustre és la seu del Museu de Menorca, entitat que disposa d'una interessant col·lecció d'arqueologia menorquina. A la mateixa placeta s'hi troba una botiga clàssica sense nom, coneguda com Can Vicent de la Creu, d'en Ramis, i on s'abasteixen els pocs pagesos que queden en actiu i que bé mereix una visita. I si el viatger es trobava al carrer Isabel II, feia una estada obligada al Cristenal i Gradinata, bar de nom atxur, però d'estètica agradable, servei, perdó, música, amb música exclusivament gecgística i amb els millors vins que es poden trobar a màu. Però seria millor deixar els vins, per a millor ocasió, i provar la Pallofa, que és un modest combinat de ginebra i aigua de cel, aromatitzat amb un tros de pela de llimona que els menorquins diuen Pallofa. Al sortir de la Pallofa, el viatger només s'ha de donar quatre passes per trobar l'Ajuntament, d'estil barroc, que podrà visitar parcialment i on podrà obtenir tota la informació turística sobre la ciutat. Per trobar una bona cuina local és necessari anar a Canà Pilar Restaurant, d'Andoro, als fogons més reconeguts de la ciutat. Allà es barreja la influència de la cuina basca moderna amb un homenatge a la més profunda tradició menorquina. Després d'aquest estupent dinar, anirem a provir-nos d'un formatge típic de mou. El formatge de pagès, l'autèntic artesà. O els embotis tradicionals menorquins, com la sobrassada. La carn i txua, el camot o cuixot i el botifarró, tant blanc com negre. Això ho podem comprar al claustre del Carme, un antic convent carmelita, desamortitzat, que ara fa el centre d'activitats culturals i un molt ben sortit mercat. Arribar a l'hora de sopar, el viatger ha d'anar fins a la pedania de Lluc Massanes, on es pot sopar amb la tradició culinària menorquina, en un ambient assossegat, ja que la vinya encara té sentit, la dita, tranquil·litat i a l'iago, que es refereix al plat popular així anomenat i que no és més que una modesta sopa de patata. No, de pa, de pa. No, de sopa... Sopa de pa. De pa. Jo ho he juntat tot, perdó. Una sopa de pa feta a partir d'un sofregit lent, tallat bastament i d'una verdura dominant que es pot ser tomàquet i ceba, aigua i molta... Tradició. I de molta tradició i paciència. I jo és el grebel. I en acabar, caldo, se li afegeixen llesques de pa i si és dur, millor. A Mahó, la nit, es viu al port. Els magatzens dels antics comerciants colonials i de les empreses de transport marítim ara són un seguit de botigues, bars, pizzeries i restaurants. Només recomanem l'excel·lent cuina basca d'El Messon i els arrossos i algun plat del Varadero. I ara ve el bo, eh? Per fer una copa destaquem l'Aquelarre. Sovint amb música de jazz en directe i també el Baixemar. Ens hem deixat aconsellar per l'escriptor maonès Damià Borràs que ens recorda que Mahó és d'una bellesa digna, modesta i introvertida, ja que les exhibicions de grandesa i d'opulència no lliguen amb el caràcter dels habitants de Mahó. Recordem que l'imperi britànic va ocupar l'illa l'any 1708 i no va marxar definitivament fins l'any 1802. D'entre els seus llegats han destacat especialment la fabricació de la ginebra en l'entitat del xinxorigué. És una de les begudes més populars tant només amb gel com amb compressa amb aigua. amb aigua amb aigua de cels i de la pela de llimona anomenada pallofa. De la qual ja hem parlat abans. Això d'acabar els britànics sí perquè jo he estat a Menorca dos o tres vegades i aleshores n'hi ha molts mots que són inglesos i fa gràcia perquè vaig anar a una missa i es veu que jo vaig a missa de quan en quan per resar per tothom i la fulla dominical estava les lectures que es feien un en català i l'altre en anglès. Ahà imagina't imagina't sí això encara és Sant Lluís que està al costat de punta prima i no solament hi van estar els anglosos també va ser durant molts anys també francesa és a dir que és una illa molt barrajada i per això és tan liberal també amb les seves coses i després també una altra cosa els que van repoblar Mallorca la conquista de Mallorca amb en Jaume I van ser empordaneros és a dir que se sala i se sala igual que a l'Empordà ja hi he estat moltes vegades per feina i me trobava com a l'Empordà com a casa molt bé ja pots pujar a la cinturina i a més amb aigua cel no es fa amb tònica és a ginebra és un gin tònic això de l'aigua en cel era molt de temps no ho fem tan fort home no ho fem tan fort que la nostra data no ho fem fent propaganda de les begudes fortes home música per gaudir estem escoltant un adagieto d'un quintet per clarinet de Mozart l'orquestra m'ho has dit Carles però no me'n recordo o sigui que és igual és molt molt bona ah filarmònica de Zerubàquia gràcies gràcies per l'ajuda escoltem escoltem de Zerubàquia de Zerubàquia gràcies gràcies i ara la nostra Montse ens dirà aviam quin tema ens ha preparat res a veure amb el que hem parlat fins ara no? no perquè és un document que diu com afecta a l'organisme a l'herbicida que més s'utilitza oh por Dios investigadors alemanys han demostrat que el glifosato és un herbicida més utilitzat que pot destruir l'equilibri de la microbiòtica ja ja que ja que mentre les bacteris beneficioses es veuen molt perjudicades les patògenes són resistents a la seva acció beneficia bacteris patològiques ciències científics de la universitat de leipzig i de la universitat libra de berlín alemanya han participat en un estudi que és 20-13 que aborda els efectes sobre l'ecosistema bacterià intestinal d'un dels herbicides més utilitzats amb l'actualitat amb l'actualitat és el glifosato i que deu estar autoritzat sí és sobre les aus de corral però pot tenir implicacions en humans ja que els resultats demostren que les bacteris altament patogèniques Salmonella Enteredititis Salmonella Ophimurium Salmonella Gallinarium i tot això i la Clostridium Botonimum són altament noms per no poguer perdona el compedi parla el compedi parla de les bacteris patològiques del glifosato que és una cosa que s'utilitza en l'agricultura per matar les herbicides amb resumides quantes ho hem de fer més simple perquè la gent ho pogués entendre són els noms llatins que es coneixen a tot arreu és altament resistent al glifosato mentre que la majoria de les bacteris beneficioses Enterococcus Fiscalis i Enterococcus Facilium Facilium Badius són aviam a 200 són bueno destruyeix l'equilibri femo microbiòtic intestinal els autors que han resultat com aquests no dubten hem establir encara més implicacions directament relacionades amb la salut humana sabem que l'equilibri en les poblacions bacterianes de l'intestí ajuden a la digestió correcta i que la protecció front a les microorganismes patògens per a un desequilibri amb la macrobiòtica intestinal que pot afavorir l'aparició d'enfermetats com inflamacions intestinals fatiga crònica obesitat càncer colitis al·lèrgies inclús les investigadors reticents que ho associen que ho associen a l'autisme o sigui que hi ha són bacteries patològiques que s'hi tenen dintre de l'organisme a través de gallines o del que sigui a través de tots aquests animals que nosaltres convivim amb ells i que mengem la seva part que mengem l'alimentació és una mica poc fàcil d'entendre si trobo alguna altra cosa que ho pugui aclarir una miqueta més ho recordaré perquè és difícil d'entendre bé sí tenen dos vessants bactèries a favor i bactèries en contra molt en contra són més fortes les en contra que les a favor són més fortes i no resisteixen al resistir exactament sí sí molt bé hi ha una explicació però no és necessari perquè no aclareixen és que passa que tots els elements tècnics primer que no els hem d'acabar bueno es posen amb això el que deia abans en llatí perquè es coneixen arreu en llatí els científics sí que ho coneixen però nosaltres ens diuen no les bactèries bones i dolentes i s'ha acabat i els noms no són comprensibles per la gent normal normal i tu què t'has preparat Joa Maria mira parlarem també de les herbicides no els núvols els núvols que bé la falta que ens fa ara portem una temporada que estem ennubulats també nosaltres i tant bé avui dia quan parlem de núvols ens hem d'explicar bé a quins núvols ens referim ja que el mot s'utilitza cada vegada més per designar allà les empreses i envien tota la seva informació del negoci ara ara per acabar-ho de dobar cada vegada les persones ens relacionem més amb les xarxes socials de Twitter Facebook Whatsapp webs de compres online etc tot això produeix una quantitat immensa de dades que també van als núvols i se'ls queden els núvols o sigui que tant tanta privacitat de dades i resulta que estan totes a la vall de tot els amagatzemen lluny els núvols sí sí els núvols o estan els núvols sí res d'estrany doncs que els espavilats que ara s'anomenen hackers vagin als núvols a robar la informació allà amagatzemada per evitar que els malfactors se'n surtin a la seva s'han creat noves empreses que es dediquen a vendre serveis contra els possibles lladres fins aquí tot sembla ben raonable de sentit comú vaja però la realitat supera la ficció resulta que algunes d'aquestes noves empreses segmenten la informació la parteixen diguéssim que obtenen dels núvols i saben el peu que calça cada un de nosaltres que estem els núvols dels que ens estan fent aquí com veieu faig servir una altra acceptació del mot núvols més coneguda que refereix a estar al llimps de les coses l'experiència ens va ensenyant el perill del gran germà la internet de les coses pot significar per tots nosaltres farem bé de cuidar les nostres dades perquè no caiguin a les grapes de les grans corporacions que utilitzen algorritmes per descifrar i segmentar els nostres desitjos més íntims aquesta treballada i preuada informació serveix tant per oferir programes electorals convincents els partits polítics com rebre a l'ordenador ofertes de que d'entubi el sistema sap que nosaltres hi estem interessats qui no ha mirat una web amb ofertes per exemple de viatges a Hawaii i l'endemà quan torna encentra l'ordinador es troba amb multitud d'ofertes per anar al mateix lloc per tant hem d'aprendre de cuidar les nostres dades i fotos ser conscients que les xarxes ens donen informació de tota mena però tenim el perill de perdre la nostra intimitat si negligim les nostres obligacions més elementals de prudència no cal oblidar-ho i tant i tant si no tenim cura de donar tanta informació perquè hi ha sobretot a Instagram que tothom es fotografia i ho publica amb les coses més senzilles de la seva vida íntima no ho entenc sí després diuen aquesta setmana amb la família i els nens ens anem 15 dies a Mallorca i saben allà on viuen i mira després allà ens van allà i se'ls importen tot el que hi ha dintre de casa per tontos i tant pugem una mica de música sisplau això no ho expliquen en aquest cas i van regalar un parell d'entrades per anar al teatre oh ja amb agraïment de no sé o amb un sorteig o no sé què i sí que van al teatre sí però quan van tornar al teatre el tenien a casa ja ja a to Thrones ja ja ja ja ja ja riem Fins demà! Bé, i ara un altre tema que també és agradable. Ja hem parlat avui molt de gastronomia, però continuem. Una manera de trobar-se gust amb el propi cos és aconseguir bons hàbits alimentaris, sobretot a partir de l'adolescència. L'ésser humà té necessitat d'ingerir aliments de qualitat i la quantitat suficient, sense excessos ni defectes, per assegurar una bona nutrició que garanteixi la conservació dels teixits i de disposar de l'energia indispensable per al bon funcionament de l'organisme. Aquest fet és especialment important durant l'adolescència, l'etapa de la identitat, segons l'opinió del reconegut psicòleg Erickson. Allò més ideal seria acceptar la sensació de trobar-se gust en el propi cos, un sentiment de saber cap on ens va. És important, doncs, que es puguin escollir els aliments que mengem de forma autònom, com elements d'identitat de la pròpia cultura i que formen part d'una filosofia de vida. Això és, per exemple, quan es tria seguir una alimentació macrobiòtica o vegetariana. Parlem dels joves. En l'adolescència es gasta molta energia, així que és aconsellable que els joves facin de 4 a 5 àpats diaris en lloc de 3, que és el que s'acostuma a fer els adults. Sempre és preferible menjar quantitats petites, però molt variades, que grans plats que ens deixin massa tips amb digestions difícils. Cal fugir de grans entrepans, aquells que es fan amb barres de quart de quilo. Aconsellem sobre uns 80 grams de pa acompanyats de fruits secs que constitueixen un aliment prou energètic, però gens voluminós. I sobre el farcit es pot pensar en alternatives diferents als embotits, com per exemple el peix blau. A més de la tonyina o la sardina, es pot fer un altre pa amb sambó fumat o anchoves, per exemple. És molt important no oblidar el consum de peix. I si els joves els hi és difícil menjar-ne, es pot optar per la sèpia o els musclos més adaptats als paladars dels joves. O un entrepà de calamars. Això, el que vagi a Madrid, no? Ara és de moda. El que té més fama és a Madrid de tota la vida. Sí, sí. Puesto que no hi ha port, i resulta que l'entrepàs de calamars. A Madrid, tu que has viatjat igual que jo, a Madrid es menja molt bon peix, eh? Sí, exacte. Però boníssim, eh? Perquè el porten cada dia amb avió de... Del nord i d'allò sigui. D'allò sigui. Bé, i per què no deixem que els joves es preparin ells mateixos els seus propis menús? Clar. Així formaran el seu propi criteri sense dret a protestar i deixant tranquil·la la pobra mare o companya que s'ha fet un tip de treballar a la cuina perquè el jovent rebutgi el plat amb acompanyament de crítiques i aquells conceptes que en castellà diuen grunyidos. Així formaran el seu propi criteri. La nostra cuina rebutja una alimentació avorrida i reclama productes de temporada. La carbassa pot ser un bon aliat en tots dos casos. En primer lloc, el seu color ens ofereix energia brillant per a la vista i les seves fibres carnoses ens aporten vitamina A, C, àcid fòlic, calci i una quantitat gens menys preable de beta-carotens, una font d'antioxidants i vitamina A. Prenguem carbassa sense reserves. Us donarem diverses receptes perquè gaudiu del seu sabor. Comencem per la crema de carabassa rostida. Una recepta més o menys per unes tres persones. Els ingredients que podríem posar. una carabassa petita, dues xalotes, un tros de gengibre, dos grams d'all, dues cullerades d'oli d'oliva verge i un litre de caldo de verdures, comim molt, pebre negre i sal. Molt bé. Preparació. Prescalfem el forn a 200 graus centígrades, mentre pelem i tallem la carbassa en cups. Pelem i partim les xalotes per la meitat. O sigui, són aquelles cebetes. Són tipus de cebes, sí. Posteriorment, pelem els grans d'all i el gengibre i tot seguit depositem totes les verdures al forn en una safata. Barregem amb l'oli d'oliva, la sal i les espècies i ho rostim tot durant 30 minuts. En aquest lapso de temps, escalfem el caldo. Després triturarem totes les verdures amb una batedora i afegim el caldo barrejant-lo bé i finalment ho cuinem tot durant 20 minuts i afegim més o menys líquid, depenent de l'espessor que desitgem. Molt bé, ja tenim fet la crema de carbassa. I ara, què farem? Passa-se els espaguetis, per què no? Això mateix, espaguetis de carbassa amb salsa pesto i tonyina per a 4 persones. Els ingredients són 400 grams de carbassa, 150 grams de tonyina en llauna, 50 grams de pesto d'alfàbrega, 50 grams de pinyons, 25 grams d'alfàbrega, 30 grams de parmesà i 40 grams d'oli d'oliva verge extra. I ara ho anem a preparar, eh? Vinga, ajunteu les fulles i el pesto d'alfàbrega als pinyons i els triturarem. Quan s'hagi fet una pasta, incorporarem a poc a poc l'oliva, un oli d'oliva. I un cop la barreja sigui uniforme, hem d'afegir el formatge per massar i barrejar-ho bé. I del que resulti, en farem només 50 grams. Per què? Per fer les espaguetis utilitzarem el pel a patates, si no és que disposem d'una màquina especialitzada. Els escaldem un minut amb alga bullint i després els saltem a la paella. I ara? Montse, què fem ara? Quan agafem temperatura i afegim el pesto i ho saltem tot, un cop servit, col·loquem làmines de tonyina sobre del plat i decorem amb orenga parmesà ratllat. Bé, no sé com temps ens queda. Ens queda temps de fer un altre recepte? Sí? Bé, doncs fem un altre recepte. Contracuixes de pollastre en salsa cremosa de carbassa. Per quatre persones hi ha els següents ingredients. Sis contracuixes de sossades de pollastre. Una ceba morada, un gra d'all i pebrot vermell, pebrot verd. Un pebrot groc, o sigui, un de cada color. Un nap blanc petit. 150 mil·lilitres de vi blanc. 15 mil·lilitres de tomàquet concentrat. O sigui, d'aquell que venen amb bot. Ja ha fet. Sí. 60 grams de purè de carbassa. Caldo, al gust. Farigola seca. Comí, molt. Pebre negre, molt. Sal, julivero fresc i oli d'oliva. Anem a preparar-ho. Presc el feu al ford a 200 graus. Assequeu el pollastre, traient-ne el greix i separa-lo amb dues peces. Tosegem en Juliana la ceba morada, els pebrots a tires, el nap en cups i l'all fi. Escalfem una mica d'oli amb una cassola ampla que pugui posar-se al ford i daurem la carn. I després, se'l pebrem i retirem. Tot seguit, afegim a la mateixa paella, sense el pollastre, la ceba amb una mica de sal. i ho deixem durant 5 minuts. Després, incorporem els pebrots, el nap i el gra d'all. Removem i cuinem a foc mig durant 10 minuts. I afegim el comí, la farigola i aboquem el vi. Un cop abacurat l'alcohol, hi afegim el tomàquet i la carbassa, sense deixar de remoure. Tornarem a posar-hi el pollastre i ho cobrirem en caldo o aire. I posem tot el forn durant 30-40 minuts. Quan el caldo bulli, baixem la temperatura a 180 graus. I afegim líquid, si és necessari. Quan ho traiem del forn, serà el moment de posar-hi juliver fresc. Bé, no sé... Està bé, eh? Ah, sí, no sé... Què tal? Sembla que encara tenim temps, o no? S'ha acabat. Bé, doncs, encara ens queden un parell de receptes, però les donarem un altre dia perquè són boníssimes. O sigui, senyores, senyors, hem arribat a la fi d'aquest programa gastronòmic de tota mena. O sigui, amb consells contra herbicides. O sigui, que la propera setmana serà una altra mena de temes. Ja veurem. Sí, i que totes les persones que ens escolten estiguin contentes perquè no els hi donem carabasses. No. Els parlem de la carabassa, eh? Sí, i la que no li donem és per halar-la, que està molt bona. Que no és el mateix. Molt bé. Bona nit o bon dia. La propera setmana, ja que hem parlat de puta, ara podria haver-hi de parlar de polítics la propera setmana. No, no, això no ha prohibit, prohibit. Aquí no ens interessen aquestes coses. Això ho vols recollir? Fins la setmana propera. Ho vols recollir, això? perquè està blanc. la ràdio de Sant Just 98.1 Ara escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just Durant el 8.1 Ràdio d'Esbert