De Sant Just al Matarranya: butlletí local, SETI i eclipsos, fantasmes de Canaletes, jardins de Pedralbes i virtuts de la carxofa

Proclamau-me aquí el vostre amor i de nit la vostra fidelitat. L'àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jus, durant el 8.2. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Jus. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta, vivim Sant Jus en directe. Cada matí, de 10 a 1. They talk about all the important things in life, as good news, good people, and good writing. From 5 to 7 every afternoon, the best radio show you can listen now. Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com. Seixanta i més o menys. Molt bon capvespre, amics veients de Ràdio d'Esvern. Avui és 18 de maig del 2016 i celebrem la festa onomàstica de les Clàudies, dels Erics, dels Fèlix de Cantalici, de les Fainers, de Joan I Papa, dels Pròspers i de Joan Gilbert. O sigui, tots aquests són els sants que tenim el dia d'avui. També felicitem a les Rocíos el proper dissabte, a les Virgínies, als Secundins o Secundines i als Turquats, i encara que femenianament no sona gaire bé, les Turquates. Clar. Bé, quan sortim el dissabte estaran tots molt ben felicitats. Gran i alegre cap de setmana, el multitudinari concert de Bruce Springsteen, el títol de campió de Lliga pel Barça, la pallissa de quatre gols dels Periquitos, apa, Joan, estaràs content, la rua del Club de Futbol Barcelona durant tres hores i el sant patró dels pagesos, Sant Isidre Llaurador, aquell del qui diu l'Alan Llegenda, que els àngels li feien la feina mentre ell es passava tot el dia pregant. Carai, quin enxufat, eh? Sant Isidre, per això era el dia 15, no? El dia 15, sí, bé, com parlem del cap de setmana, més o menys, aquests dies, harmonia avall. Aviam, escoltem una mica el Bruce. Bé, estàvem escoltant el senyor Bosch, però bé, avui tenim dues baixes, dues molt importants baixes. Bé, però afortunadament no estan malalts. No, què va, què va. Això de baixes ja... No, perquè el Joan Maria està continuant les festes de Figueres, que déu-n'hi-do el bé que això està passant. I també a última hora la Montsia ha tingut obligacions de cap d'escala. D'escala. O sigui que, mira, felicitem-la per la seva, el seu mandat. Això mateix, per les complicacions del seu mandat. Per les complicacions que en dóna. Bé, la resta de l'equip, en Carles, en Joan, la Lina i una servidora, diu, endavant, 60 i més o menys. Bé, la primera intervenció és la del Joan Xirivella. Aviam, com van aquestes a fer mèrides? Doncs mireu, avui, 18 de maig, és el 139 dia de l'any del calendari gregorià i queden 227 dies per finalitzar l'any. El 18 de maig de 1904 va néixer el barcelonès, la pedagoga catalana, Àngels Ferrer i Sensat, filla de Rosa Sensat i Vila. Estudia per mestra i després Ciències Naturals de la Universitat de Barcelona. Va exercir la docència com a professora de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d'ensenyament mitjà de Catalunya, entre els quals destaca l'Institut d'Escola i a Madrid. Fu directora de l'Institut Infalte Isabel de Barcelona des de 1966 fins al 1974. Entre les seves obres destaquen Natura I i Natura II. I ara, aquelles notícies breus del nostre bulletí municipal. Bé, per afavorir la mobilitat i millorar la seguretat. Per evitar situacions de risc, a proposta del Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat i d'acord amb el veïnat, aquest tram passarà a ser d'entrada o no de sortida de la carretera, el tram de un carrer Eter, carretera Reial i Major. Els vehicles que vulguin sortir a la carretera, ja sigui per anar cap a Sant Feliu, cap a Esplugues o cap al barri de les Veses de Sant Pere ho hauran de fer pel carrer de sobre Santa Teresa on hi ha instal·lat un semàfor que garanteix la seguretat de vehicles i vianants. Estacionament limitat al parc de Joan Maragall. Per evitar el pas de vehicles a la zona on hi ha els locals comercials del parc de Joan Maragall està previst limitar-ne l'accés. És una zona de pas de vianants on hi ha jocs infantils i una terrassa i per tal de facilitar al veïnat de la mateixa plaça poder carregar i descarregar les seves coses dels vehicles particulars s'habilitarà una zona d'estacionament regulat i limitat a la cantonada amb el carrer Major. i a la cosa de la grecia què és a la gent a l'check? El debat queda enregistrat i es penjarà a internet com la resta de programes. El debat queda enregistrat i es penjarà a internet com la resta de programes. En els menjadors escolars s'amplia amb la incorporació de l'escola Canigó. D'aquesta manera, les tres escoles públiques i l'escola Bressol Municipal Marrecs participen en aquesta iniciativa que recupera la cultura del menjar no es llença, que consisteix en recollir els menús excedents de la cuina, de les escoles, en recipients individuals reutilitzables i repartir-los com àpats solitaris, a persones amb pocs recursos o en situacions de dependència. Per portar a terme el projecte, les empreses que gestionen els menjadors escolars, que fan la donació dels aliments, han assignat un conveni amb l'Ajuntament. L'empresa de serveis s'encarrega del transport i lliurement dels sapes a les famílies. Aquesta ha sigut la nostra informació del butlletí. I ara continuem. L'empresa de serveis s'encarrega del transport i lliurement dels sapes a les famílies. I ara la nostra amiga Lina ens portarà a aquelles curiositats... Curioses. Curioses. I especials. I especials. Bé, n'hi ha curiositats curioses, com es dèiem, i unes ja ens n'anem fora de la Terra. Ah, sí? Sí. Per què marxem fora de la Terra? Per què? Perquè sí, perquè aquí ja ens coneixem tots. Diu, ara no coneixem otros mundos. Diu, parlarem dels extraterrestres. I diu, els Estats Units han impulsat un projecte orientat a la búsqueda d'extraterrestres. Això se'n diu SETI. Són les cicles S-E-T-I. Mira que em fan ràbia les cicles a mi, eh? Sí. Bé, això aquí t'ho explica més bé. Diu que és Search for Extraterrestrial Intelligence. Molt bé. Queda molt bé, això, eh? Diu, nom el que es coneix, aquesta entitat. I aquesta gent, doncs, envien ondes, o sigui, ones hercianes, eh? Per veure si els hi contesten o no els hi contesten. I aleshores diu que, a més a més de tot això, també envien senyals de ràdio. Jo no sé si el Carlos, de quan en quan, envia per veure si algú li contesta. Diu, però és clar, han tirat moltes coses d'aquestes i de moment no han rebut masses, masses respostes. Ah, vols dir que algun han rebut? Algun han rebut. Aquí, tot el que... O sigui, això és el que el llibre te comença a dir una miqueta, no és que digui massa, però comença a dir coses d'aquest estil. Diu que si verdaderament traiga més de quatre i pico d'anys luz, arribar a aquestes zones amb l'Alfa Centauri, que és l'estrella que la tenim més a la vora, esclar, per anar i tornar, són vuit anys de luz, i vuit anys de luz ja lo cal. Sí, todos calvos, todos calvos. Sí, todos calvos, no, o sigui, diu, si pagues el rebut, vale, però si no, no sé, xiquets, com va l'assumptu. Però, bueno, tenim aquesta cosa d'aquí. I ja que estem així, busquem un altre tipus que es diu eclipse solar. Ah. Sí. L'eclipse solar, esclar, diu, mai dura més a la Terra un eclipse solar que a set minuts i 31 segons. Ah. O sigui, tornem a estar fora de la trajectòria. Bueno, és el temps que triga, no?, a passar la Lluna, per davant del Sol. Sí, sí, i diu, que a més ja no pot, excepte una vegada que amb el concord es va anar seguint. Ah, ah. I aleshores va durar quasi una hora. Déu-n'hi-do. Però d'un idoret el concord. Ah. Sí. Bueno, continuem per fora, senyors. Aleshores diu, parlem de l'atmòsfera, eh? Diu, ningú dels planetes que giren al voltant del nostre Sol té una atmòsfera comparable a la de la Terra. Únicament Titan, que és una lluna de Saturn, i que té una atmòsfera molt similar. Però diu que el que més se sap és que Titan està format per capes de gel. Però té una mateixa gravetat que nosaltres, i si alguna nau volgués arribar, possiblement podria aterrar. I jo em pregunto com es diria. Oh, jo. Si una nau aterra la Terra, eh, sembla com tant de si una nau aterra, si una nau aterra la Lluna, que és un alunizaje, però té res a veure amb aquells cotxes que s'alunizan contra l'altre, contra els separadors, eh, doncs es diria un Titanaje. Igual, igual. Podria ser Titanaje, no? Va, ho proposarem. Ho proposarem a veure com li volen donar, perquè, esclar, si això consta, doncs consta. I una altra de les coses que és molt bonica, que aquí sí que diu el llibre i que ho veus, diu, quan l'home va envoltar per primera vegada la Lluna, al Nadal de 1968, doncs vam veure que des de la llunyania el nostre planeta era talment com una pedra preciosa. que era bonic. Jo crec que m'impressionaria molt veure la Terra des de la lluna. Ah, doncs anima-te. Bueno, no sé si alguna nau aterra. No, el que passa és que... Sí, però és que econòmic, ja, ja fan, ja fan. Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. Els russos van ser els primers turistes. No, no, però vull dir que ja, ja et meten, et meten demandes per fer un viatge. Jo estic mateix a xutxar, no pot ser. No, home, no, que a lo mejor te recove en el test. Això, sí. Bueno, i diu, perquè esclar, una cosa és vista des d'allà, però quan nosaltres anem per la Terra, diu, n'hi ha tantes meravelles que no les acabem de veure encara que podríem dir que la Terra pràcticament ja està més que descoberta en quasi tots, encara quedarà algun lloc que no sapés mai. Sí, i tant. Diu, per exemple, qui podria imaginar que n'hi ha uns llacs, com per exemple el Balches, que en un extrem del llac les aigües són salades i en l'altre extrem del llac les aigües són dolces i al mig n'hi ha com una barrera de sorra. Mira. O bé, que en Àfrica, si hi ha un continent que és molt càlid, molt càlid, molt càlid, n'hi ha més de 13 quilòmetres quadrats de glaciers. Aleshores, n'hi ha Austràlia. En té, però sí que en tenen, Nueva Guinea i Nueva Zelanda. Nueva Zelanda, per cert, diuen que és com un micromundo, un microcosmo que té totes les diferents coses. Totes les diferents, sí. Diu, però una cosa que també és sorprenent és que amb 15 centímetres de la capa superior d'un gran sembrat de 100 metres quadrats té aproximadament una tonelada de fons, a més de diverses tonelades de bactèries. Ah, sí, claro. Los bichitos y los honguitos viuen pertot arreu. Clar, no, i aleshores diu, i a més a més, de totes les quantitats de coses que podem trobar dintre de la Terra, no? Diu, o sigui, que si dintre de la Terra n'hi ha tot això, diu, el que no podem tampoc susleiar són els mars profuns, les zones montanyoses que són colossals, les altíssimes catarates, els deserts, els gels flotants... Total, que, nens, la Terra... Té molt per descobrir, encara. I ja avui ens apartarem una mica de les curiositats curioses. la Juanita em va deixar un llibre molt xulo, que es diu Fantasmes de Barcelona. I per donar una mica de suspens, diu que a Barcelona n'hi ha una quantitat, està escrita per una senyora, que no és que creguin fantasmes, ni en pares psicologies, ni tot això, però, com totes les bones ciutats, n'hi ha racons que n'hi ha fantasmes. Sí, clar. I aleshores, un d'aquests fantasmes, i després et dona com unes guies, com unes... Per anar a buscar els fantasmes. Per anar a saber on són fantasmes. I ens parla del fantasma de Canaletes. I diu que, en el segle XIX, les Rambles encara eren, a mitjans del segle XIX, les Rambles eren com una riera. Sí, és que és una riera. No hi ha, la Rambla és una riera. Això ja també ho sabem, no? Però vull dir que, quan toca la plaça Catalunya, allà hi havia com una espècie de portal antic, que es deia de Sant Saber, i les torres se li deien Canaletes. I allà on estava aquesta font. Que aquesta font, la gent anava molt, molt, molt amb aquesta font, que era un període en què encara no hi havia l'aigua corrent a la ciutat, no? Oh, ja. Bueno, diu, són molts motius per pensar i com ha sortit aquí, com se li diu el fantasma de Canaletes, que aturbava les nits del passeig. Diu, es deia que cap al tard, quan la claretat decreixia i les ombres comencen a dibuixar ombres sobre la ciutat, apareixia l'espectre, embolicat a voltes amb un sudari i a voltes amb una llarga capa negra, i passejava lentament per les rodalies. Una nit va tenir l'atreviment d'adreçar la paraula a unes noies que omplien els cantis a la font. I aquestes es van espantar tant que van haver de fer llit durant no sé quants dies. De resultes de tot això, els veïns i les autoritats decidiren encarar-se amb el fantasma i obligar-lo a abandonar la zona. Però no va ser necessari perquè va desaparèixer tan sobtadament com havia arribat. I mai més es va tornar a saber res més. Diu, potser el pobre aparegut no era sinó una víctima més d'aquelles aigües encantades que, segons l'antiga tradició, ningú no pot veure sense quedar fatalment enamorat de la ciutat, sense poder marxar mai més. O sigui, de la font de canaletes. Sí, i això, per el que es veu, no solament són els vius que no poden marxar sinó els morts. I aquest encara continua per allà. Quan aneu a la font de canaletes potser veieu fantasmes que caminen, que aquests no tenen res a veure amb el fantasma de la font. Oh, igual sí, igual sí. D'aquells que es fan el xulo. Això, anem a molts fantasmes i fantasmones, eh? I tant. Vale, i res més. Molt bé. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Serenata a la luz de la luna Molt bé Això va molt bé per quan ens passegem per aquests jardins dels quals avui parlarem una mica El que passa és que, a segons quina hora, no pots passejar perquè tanquen la... O sigui, la porta d'entrada No perquè surti cap fantasma No, no, pobres, hoy día los fantasmas, pobrecicos, déjalos estar Estem en primavera i una primavera, afortunadament força plujosa Com a conseqüència la natura resplendeix tot és florit i els tons verds són d'allò més variat Temps que convida el passeig tranquil lent per gaudir de l'entorn Aprofitem aquest bon temps per fer una agradable visita a un jardí que tenim a tocar de Sant Just Només cal arribar-nos fins a la diagonal I sense haver fet gaire recorregut aturem-nos davant del Palau de Pedralbes i endinsem-nos en un dels seus més atractius encants els jardins Sobre aquests jardins fa uns anys va escriure Ignasi Viladevall Palaus un article tot descrivint tot descrivint els seus racons més atractius treients Deia el senyor Viladevall Palaus Crear un jardí significa alguna cosa més que encerclar un tronc de terra Els jardins del Palau de Pedralbes són un altre paradís barceloní propietat del gremi de Rubió i Tudorí Aquests jardins ens produeixen l'agradable impressió del trobar-nos en un lloc recòndit delicat fora del brugit ciutadà que és a tocar Conviden al recolliment i a la contemplació El disseny amb un principi fou del projectista i arquitecte Eugeni Bona i Rubió Ah no Eugeni Bona i Rubió i Tudorí Tudorí Ha sigut el jardiner que gairebé ha posat en marxa tots els parcs de finals del segle XIX fins a mitjans del XX de Barcelona o sigui que encara que l'arquitecte els planejés els va dissenyar l'altre els realitzava i arreglava a la seva manera Doncs aquest senyor Rubió i Tudorí Tudorí costa una mica de dir això va ser l'encarregat de convertir unes velles terres de Conreu en uns jardins festuosos Quantes vegades hem escoltat el nom de Rubió i Tudorí unit als jardins de l'entorn barceloní Ell poc a poc va convertir la natura en un dels llocs deliciosos per gaudir de tots aquells que admiren la bellesa natural La maduresa del seu art aconsegueix aquí als jardins del Palau de Pedralbes el més gran dels refinaments Aquesta és una de les frases de Rubió que demostra la seva sensibilitat l'home l'home no va existir fins que en el món no es va crear un jardí amb gran incert va respectar l'existència d'arbres centenaris per crear un lloc encissador encara que la compromesa façana a la diagonal es va resoldre amb la construcció de templets tot es va completar amb un gran respecte envers el paisatge sense gaire límits geomètrics com per exemple versalles i sense naturalismes excessius Hem entrat i hem arribat al primer espai que és la ventasala del parc i ens trobem amb els cels amplis Els perterres lluen sobretot ara en primavera amb una sinfonia de canviants colors Passegem per camins ofenosos a bredes o pèrgoles d'espès a seures en filadisses com si fossin embrades No Ombracles Ombracles Ombracles Sí, sí Passem per catifes de gespa i estanys emmarcats per textos de ceràmica i arribem davant del palau De les meravelles interiors d'aquest en parlarem un altre dia perquè avui ens ve de gust passejar per l'exterior on trobarem 23 cedres admirables perfectament conservats i conviuen dues espècies ben diferenciades el cardenús de dorada amb branques horitzontals amb extrems corbats caravall i el cedrus atlàntida que té les branques ascendents formant un angle agut amb el tronc La seva presència ens atrau i ens convida a la reflexió Sembla que el tronc s'entrega a una idea d'elevació Aquestes són les sensacions que ha inspirat el senyor Vila de Vall Palau que és especialista en comentaris sobre jardins i naturaleses urbanes La dinàmica del cedre s'apunta en actitud gòtica cap amunt Un suau moviment sembla ventar l'aire amb fermesa com abraçant l'espai En el seu poema el cant amagadís Maria Manet Maria Maria Manet suavitza la meditació sobre el pas del temps tot referint-se els cedres Fins al peu dels grans cedres es daura l'ombra diu d'aquest jardí tancat reclòs com una illa que defulla en silenci caient tranquil·la diu la vida passa es font i torna i brilla No es pot negar que el text és convincent res que no sigui cert no pot contenir veritat poètica En tot el jardí hi ha un bon nombre d'escultures de diferents èpoques i autors Tarrac Arnau Casanovas fàbregues que no desentonen en absolut de l'entorn general del paisatge cosa cosa que no torba les sensacions que ens produeix el conjunt general del jardí apartats era propietat de la família de la vella Es van inaugurar l'any 1929 coincidint coincidint amb l'exposició universal per res donar la circumstància que els reis mai no han residit en aquest palau Allí s'han fet i es fan convencions exposicions trobades polítiques i a l'aire lliure i a l'aire i a l'aire perdó a l'aire lliure els grans festivals anuals dels jardins de Pedralbes una celebració que reuneix figures artístiques de fama mundial de l'11 de juny fins al 17 de juliol Els jardins de Pedralbes tenen normalment un horari establert per a la seva visita excepte els dies en què se celebri el festival que solament s'obriran dues hores abans del seu inici amb la finalitat que els assistents presentant l'entrada puguin gaudir d'un passeig per a aquests jardins extraordinaris i ara música per a gaudir a la seva visita a la seva visita a la seva visita estem escoltant una versió en to sinfònic d'una tonada tradicional britànica coneguda mundialment Grinslips aquesta versió sinfònica amb el nom de Fantasia sobre aquesta tonada es deu a Boggan Williams compositor britànic, gran respectuós amb el tresor musical del seu país. La versió és una melodia extraordinàriament tradicional de 1575 que adapta amb una gran versió orquestral a càrrec de l'Orquestra Sinfònica de Televisió Espanyola sota la direcció d'Adrien Leper. Sous-titrage Société Radio-Canada www.mesmerism.com Deliciosa aquesta melodia. I la versió del Morgan Williams és fantàstica també. O sigui que, mira, a somiar una miqueta amb aquelles terres. I sobretot ho comentàvem ara en Petit Comité amb el Carles que havia estat de fons de moltes escenes de La Conquista de l'Oeste. Sí, sí, va ser una pel·lícula fantàstica. Bueno, com aquelles, com les pel·lícules que hi havia. Sí, com les de antes, què deia. Sí, ui tan llarga. Vaig veure, he parlat de pel·lícules, i faig un inciso, vaig veure l'altre dia una pel·lícula que es deia 42, a la tele, que estava asseguda, era diumenge a la tarda, o dissabte, no en recordo, i era la història verídica d'un dels millors jugadors de bèisbol, penso que és, o de bàter, o no sé què. Ah, que era aquell noi morenet. Sí, que ell el fa, que ell sí, que és el primer negre que forma part dels dos gertres. Ah, sí, sí, sí. Doncs és una pel·lícula, veus pel·lícules així, també són boniquetes. Jo només que vaig veure les primeres escenes, sí. Ja, el que estava molt caracteritzat ja, però molt bé, que és la Harrison Ford, que fa de gran, està estupendo. És que és gran, eh? No, no, no, però està ben set, eh? Sí, sí. Perquè són del 47, que és a l'època de l'any 1947, 48... Jo vaig arribar fins a l'escena que no els deixen pujar a l'autocar? Sí, no, no el deixen entrar a l'hotel. No, a l'hotel, a l'hotel. Ah, bueno, sí, no el deixen amb la seva dona, sí, que tenen que venir evacuant. Em diu, i vostè ha tingut les penques d'haver donat els nostres seients amb altres persones? No, no, suposo que va bé. Clar. Tot el black power que n'hi ha ara, perquè els negres ara tenen molt poder, doncs les van passar molt canutes. Però... Ja encara. En segons quins llocs encara continua, eh? Sí, bueno... Encara continua. No, no, està... És difícil. No, està bé, està bé, està ben portada. Llàstima, és que tenia un llibre molt interessant. Ah, bueno. I llavors, esclar, vaig preferir... Entre llibre i pel·lícula, llibre. Sí, vaig preferir. Nosaltres som els del llibre. No, ja m'agraden les pel·lícules, però és que estava molt interessant el llibre. Ja, ja. Bé, doncs, ara parlarem d'una altra cosa que no és tan emocionant, ni tan romàntic com Grilly, ni... Parlarem de la carxofa. Bueno, no és tan emocionat, però és més nutritiu. Hombre, depèn de si t'agrada. Bueno, sí, claro. Si no t'agrada. A Joan no li agrada, però a mi sí que m'agrada molt. Eh, jo sí. A Joan sí que li agrada. Ai, digue, no li agrada. No, no. No, o sigui que... L'hi ha l'arròs, que també li dóna bon gust. Oh, no, jo no li puc posar... No, perquè m'amana li posa, però jo l'agraden. No, no, no, jo no li puc posar, eh? El Xavier no vol ni ho vol orar-la. Bueno, jo li dirà el Xavier que no pot ser això. Oh, i és terrible, eh? Les seves coses. S'ho menja tot, però... El que no vulgui, no vulgui. Si l'has de fer tu... Bé, de la carxofa hauria estat complement del tema de salut que ens presenta sempre la Montse. Però com que la Montse no hi és, doncs mira, parlarem nosaltres de la carxofa. Anem directament. Sí, sí, sí. Comentem les propietats de la planta Zinara escolimus, coneguda vulgarment com carxofa. Ajuda en les digestions passades, desintoxica el fetge i col·labora en el control de pes. La carxofa és en realitat una varietat no espinosa del car o cardó salvatge, de les regions mediterrànies. Nosaltres consumim com a verdura la flor, encara que són les fulles de la planta les que li donen les seves importants propietats terapèntiques. La seva acció colerètica, que augmenta la secreció biliar, se li atribueix la propietat a una substància amargant i aromàtica, anomenada cinerina. És especialment útil en el cas d'hyterícia i mala digestió dels greixos. A l'estimulant la secreció biliar facilita la digestió. La fulla de la carxofa conté, a més a més, esterols, magnesi, potassi, minerals que actuen en sinergia, o sigui, en col·laboració amb la cinerina. Per això és convenient utilitzar la pols després de congelar les fulles i moldre-les, ja que d'aquesta manera queda garantitzada la integritat de tots els seus components. La carxofa estimula la regeneració de les cèl·lules del fetge quan aquestes estan exposades a diverses toxines. Per altra banda, contribueix a la pèrdua de pes i gràcies a la seva activitat depurativa resulta molt eficaç com a desintoxicant. Com a desintoxicant de la sang. També col·labora a reduir els nivells de greix a la sang. És per això que fa aquesta acció desintoxicant. Diu, però s'ha de tenir en compte que, com totes les plantes que estimulen la vesícula biliar, la carxofa no ha de ser utilitzada en cas d'obstrucció de les vies biliar o de perdre's a la vesícula. Per això, molta atenció, amics, oients, nosaltres, o sigui, la nostra intenció és divulgar els estudis que es fan sobre totes aquestes coses de què parlem. Aquests aliments que poden contribuir a la millor salut i benestar de qui ens escolta. Però mai, mai, no recomanem la seva ingesta. Aquesta és la tasca del vostre metge o del vostre farmacèutic, qui us coneix a vosaltres i també coneix les propietats d'aquests pseudofàrmacs i les seves bondats terapèutiques. I donem un consell, com a mestresses de casa. Quan busqueu escarxofes, busqueu que siguin tupidetes, a les hores mireu que tinguin, toqueu amb el dit pel pols, el cor, que té que haver un foradet a la part de dalt i que no punxin. Si no punxen, aquelles escarxofes estaran molt tendretes. Si veu que al tocar allò del centre de escarxofa pica, cuidado, señores, cuidado. No, més que res, a més a més, arribaràs al cor i estarà tendret. Però amb el barates, mare de Déu, tota la carxofa. A mi un any per al meu sant em van regalar un ram d'escarxofes. Va ser bonic. No, però devia ser la flor. No, no, les escarxofes em van portar un ram. Hi havia quatre o cinc escarxofes amb un ram. No, no, a mi em van regalar un ram, però, del cart, quan encara no ha sortit la carxofa. A mi la carxofa de la pell. Perquè teníem nosaltres unes carxofes plantadetes i en aquell moment, aquella celebració, no s'hi podia anar perquè era fora i no s'hi podia anar a la floristeria a comprar. T'ho van fer allà. Sí, sí, sí. Molt bé. No, no, i el Manel va tenir molta gràcia. Sí, sí, ja. I van durar dies, eh? A l'aniversari meu d'aquest any me van regalar un api sencer amb uns xerris de tomaquet, penjant com si fossin flors més belletes que aquella. Bueno, mira. Era molt original. Escolta'm, avui dia es fan rams de tot. De tot. No ho vol fer la meva filla, però bueno, és igual. Sí, sí, sí. Sobretot la ikebana, que és la gràcia que tenen els japonesos, la ciència de fer rams, però tenen tots sentits, o sigui, sensorials, eh? Sí, sí, ja, ja. Sí, sí. Molt bé. Bé, doncs posem una mica de música. Bé, doncs posem una mica de música. Bé, doncs posem una mica de música. Bé, doncs posem una mica de música. Bé, doncs posem una mica de música. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ja llegaràs a mi, Daya! Això mateix! Bé, doncs, ara anirem a viatjar per Catalunya! Bona nit. Viatjant per Catalunya. Avui seguirem el solc del riu Matarranya, travessant la comarca a la que dona nom, la més meridional de la Franja de Ponent, enllaçant el maestrat amb les Terres de l'Ebre, on podrem capsar tot el conjunt d'allò més variat de paisatges i gens. Ho farem de la mà de la professora Aurora Fontova. Desembocadura del Matarranya amb l'Ebre. Del mig de les aigües emarxeix l'antic campanar de l'església de Fayó. Era l'any 1967 quan va entrar en servei al pantà de Riberroja. Fayó, poble de miners, lleuters i calafats, moria de vall de les aigües i era substituït per el nou Fayó, dalt d'una plana erma. El poble, però, no ha oblidat la seva vocació fulial i, a més, hi podrem navegar pel seu tram del Matarranya tot endinsant-nos cap a l'Ebre amb un paratge de boscos i penyes segats, d'una ebre immensa. Riu amunt, l'important capdà Caval, provocat per l'era de l'embossament de Riberroja, desapareix de cop i volta en arribar a Nonasp, on el riu ja t'aspecta de Rambla Mediterrània. de meandres molt pronunciats, lleres de codols i codolets, nonades des del cel pels voltors. Aquí a Nonasp, el santuari de la Dos Aigües és testimoni de la unió del gas i el Matarranya i el seu entorn ja mostra l'economia agrària de la comarca i predomina al sacà, amb olimeres, admallers, cereals i com a premonició, la comarca veïna, la terra alta, una mica de vinya. Més amunt de Nonasp, pel riu passa el tràngol d'haver de regat camps de fruita dolça, emplaçats amb la plana fluvial, on el regadiu gota a gota es barreja amb els camps inundats, pel rec amanta dels pagesos que encara no s'han sensibilitzat vers el riu. I així, de les oliveres, passarem a veure majoritàriament presseguers a pàvera, maella i massalió, o la varietat més preuada és el préssec de Calanda, la qual s'embossa quan aquest és encara l'arbre. Ens sobtarà a veure les extensions verdes de presseguers plenes de bossetes blanques penjats per tot arreu. Segueix? També podem veure algun ramat pasturant per les reboretes del riu. Com a bona part del Matarranya, el bestiar de Llana va ser important. Ara es troba en un mercat, en un mancat abandonament, com els lligallons que unien les rutes del ramat. Arribant amb ella, podem veure en la distància el castell que s'alça a l'extrem de la vila. Il·luminat de nit, del qual queden només unes torres semicilíndriques, encara que val molt la pena fer-hi una volta per imaginar com va ser en altres temps. Entrem a Massalió i trobem l'ermita de Sant Cristòbol, com diuen allí. En aquest petit poble situat en un balcó sobre el Matarranya, les cases de pedra ens donaran el caliu que, des d'ara, ens acompanyarà a la resta de la ruta per la comarca. Seguint el nostre camí, arribem a Calasseit, amb carrers i carrerons de cases de pedra i balcons de ferro forjat, i portals que han deixat de ser l'entrada del poble per ser llocs de culta, com Sant Antoni o la Verge del Pilar. Ja representa que hem fet la major part del camí i arribarem a la vall del Tormo. Per fora de la vila hi ha dues torres ibèriques, la torre Cremada i la dels Torellets. I trobarem també el veí del poble deshabitat, del Mas del Llaurador. La torre del Comte, la Freixnedda i la Porta Lladà són pobles menuts i Vall de Roures, que és la capital de la comarca. El seu castell corona la vila situada sobre un toronet per on s'escalonen les cases. El materrany s'enfila amunt fins a baixet, on acaba de néixer, i l'aigua baixa com un torrent amb la força de la capçalera. Aquí les cases tenen un aspecte un tant diferent, marcat per un clima més fred i humil, i nevades més freqüents. Les barbacanes i balcons, que fins ben poc eren de ferro forjat, ara són de fusta i donen als carrers un altre color i un altre caliu. O sigui que ja ho sabeu, us convidem a veure el materrany per les seves variants. O sigui, com passa per diferents comarques, realment es veu cadascuna el caire que té. O sigui que és un lloc deliciós, ball de roures és preciós, i pensar que jo havia pujat fins dalt de tot del castell, i no fa tants anys. Mira, esperem poder tornar-lo a fer. Añorances d'uns altres temps més movibles. Més mobilitzats. Puja, puja la musiqueta. Més mobilitzats. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit