Del Mercat de Nadal als cromos de xocolata: Passeig de Gràcia, Gaudí, calci i salut, el primer tren, Sant Pere de Rodes i dolor crònic

La ràdio de Sant Junts Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música La ràdio de Sant Junts 98.2 Música 60 i més Després d'uns dies de vacances, gràcies a l'aquaducte, entre cometes, de la setmana passada, 60 i més torna a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Bé, l'equip de 60 i més, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdevall, en Carles Hernández i Rius i qui us parla, la Joana Algarra, desitgen que l'hora que comença ara sigui amena i agradable. Mentrestant esperem l'hora del sopar, si ens escolteu en dimecres o bé de l'aparitiu si ho feu en dissabte. I sense més preàmbuls, iniciem per a vosaltres l'audició 60 i més. Cita en el Mercat de Nadal el 17 i 18 de desembre a la plaça Camoapa. Durant tot el cap de setmana, parades de comerç local, artesania nadalenca, activitats diverses a l'escenari principal, food trucks, restauració, passejades amb rucs per infants. Lina. Dissabte 17 de desembre, al matí, tallers i activitats pels infants, mamafit, plasticilina, galetes, oficis, ferro, fusta, maquillatge. A l'escenari principal, valls de Nadal, titelles, manequín, challenge. Tarda, espectacle de bombolles, contacontes, ruïn infantil amb amics del barri sur, vall de swing, concert vintage. Ada, Joan Maria. Diumenge 18 de desembre, al matí, activitats diverses per recollir donatius per la fundació La Marató de Televisió TV3, amb l'associació de La Marató. Xocolatada, sumba, cantada de Nadales, de l'escola Montserrat, jocs del carrer Blau, Rua de Harleys, fins amb la plantada de gegants. I ara la Montse. I tarda, Cagatió, concert al carrer de l'escola de música, Neva a Sant Just, pluja de confeti per dona i empresa. I concert recollida de confeti, lliurament de premis, sorteig de l'associació d'Esvern Comerç. Bé, des de l'Ego, és una cita molt, molt atraient. Sí, sí, sí. Sí, que val la pena que ens hi acostem. I ben ocupades les hores, no? Matí i tarda, matí i tarda. Ara esperem que el cap de setmana faci bo o no. Carles va fent així, així, maló. Esperem-ho, esperem-ho. Li diem a Sant Pere que tanqui la porta i les aixetes. Tanqui la aixeta. i almenys que podem gaudir de tot aquest gran reglament que han fet perquè gaudim del mercat de Nadal. I continuem oferint-vos una petita guia de llocs on podeu gaudir, si us ve de gust, d'una estona de bones bars. en primer lloc, us recomanem la visita al celler de Can Ginestà, on, com sempre, hi ha bones mostres de les obres dels nostres artistes locals. Si preferiu l'aire lliure, el proper dia 17 dissabte, el Parc Natural de Collserola ofereix una caminada seguint el fil de l'aigua que neix de les tres fonts que alimenten el pantà de Vallvidrera. Però recordeu que són places limitades a 20 persones per la qual cosa haurem d'apuntar-nos ben d'hora. Cada diumenge, d'11 del matí fins a la 1 del migdia, excepte el primer diumenge de cada mes, es pot visitar el Museu d'Història de la Plaça del Rei a Barcelona. amb el tema de la ciutat romana al Palau Real Major Medieval. Un anàlisi de la transformació urbanística de Barcelona des de l'època romana fins a la Baixa Edat Mitjana. Ja que estem al barri gòtic, ens podem acostar a la Sala Parés, on s'exhibeixen dues exposicions. A quina més interessant? La col·lectiva Mirades sobre Barcelona, amb obres dels més importants, pintors del moment, i la clàssica pintura catalana dels segles XIX i XX. Modernisme, noucentisme, impressionisme, serà fins al 10 de gener. Bé, i ara després d'aquesta guia, que si us ve de gust, la podeu seguir perquè és molt variada, ara donarem pas a un reportatge molt interessant respecte als cromus. Qui no ha col·leccionat cromus? Doncs entenem-nos ara amb aquesta mica de guionet des de quan els cromos eren importants a la nostra vida. Avui comentarem, com us he dit, l'encomiable enginy dels gabinets de propaganda i divulgació de molts fabricants del ram alimentari que des de mitjans del segle XIX i al llarg de més d'un segle van fomentar una afició entre la mainada que consumia els seus productes. Aquesta és la de col·leccionar cromus. I creiem que no tan sol la mainada, sinó també la de molta gent gran que a l'hora de consumir la vianda arreplegaven aquelles petites peces de paper il·lustrat, aquelles estampetes que podien trobar a l'interior de l'embolcall de les rajoles de xocolata i d'altres productes alimentaris i que al llarg de molt temps van fer passar una bona estona a tothom qui es va dedicar a col·leccionar-les. En una societat que en aquell temps no gaudia de la difusió de llibres il·lustrats, perquè aquesta era molt limitada, els cromus van ser font d'aprenentatge entre la quitxalla i molt sovint també entre els adults, ja que al revés solien portar un text explicatiu del tema que duia l'estampeta, contribuint d'aquesta manera a divulgar una gran diversitat de coneixements. La temàtica era molt diversa i hi havia col·leccions dedicades a la literatura, a l'art, la història, la geografia, les ciències naturals, el cinema i, com no, l'esport. A banda de facilitar una bona estona d'esbarjo al col·leccionar-les, feien difusió de les pràctiques esportives, sobretot del fútbol. Les sèries de temàtica històrica se centraven principalment en els fets esdevinguts a Espanya i a Catalunya. Dins d'aquest gènere fou molt celebrada la que es va editar Xocolates Joncosa a l'any 1937 amb 160 cromos i un àlbum d'etapes dures. També en van haver col·leccions dedicades a famoses obres literàries com el Quixot o les novel·les de Jules Verne i també, com no, a contes tradicionals com, per exemple, la Caputxeta Vermella o el Gat amb botes. Encara que els cromos que mostraven temes de ciències i tècnica no eren molt freqüents, també s'editaven sèries sobre astronomia, invents i mitjans de transport que mostraven imatges futuristes i que van tenir un gran èxit. Molt aviat el disseny i la il·lustració de les sèries de cromos de les cases amb aller boix i joncosa van ser encarregades als millors dibuixants de l'època. Lluís Labarta, Josep Lluís Pellicer, a Peles Mestre o l'Ola Anglada, sense oblidar el dibuixant valencià Lluís García i Falgàs, creador de la imatge de la nena dels xocolates Nélia, que va passar a ser el símbol publicitari de l'empresa. Tots la recordem, aquesta imatge. Era molt graciosa. Aquestes xocolates xocolates joncosa, on estaven fabricats? No, estaven fabricats aquí, aquí a Barcelona. Ah, t'ho dic perquè figueràs ja una empresa que es deia xocolates joncosa a la Rambla. No t'estranyi, no t'estranyi que sigui. a veure. Sí, segurament, sí, sí, que siguin hereus d'aquesta empresa. No, no, és que és originari d'allà, o sigui, que no ho sé. Tot que tu vegi, sí. o eren parents, o no ho sé. Sí, sí. Bé, ocasionalment es demanava la il·lustració de les sèries a dibuixants o pintors estrangers, com per exemple la Casa en Matllé, que va encarregar una de les seves sèries de cromos al pintor o modernista txec Alfons Mujà. Mujà. Mujà. En txec és Mujà. Mujà. No te mojes. A partir dels anys 20 del passat segle van entrar a les noves tècniques en el món dels cromos. La fotografia especialment per a realitzar les col·leccions de futbol i de cinema. Al primer terç del segle XX, la figura femenina s'introduï com a símbol de sofisticació en alguns productes. Un exemple fou la gamma més exquisida de bombons de la xocolata Falcón, presentats en unes caixes luxuïssimes però aquesta era una altra branca de publicitat. Seguint amb els cromos, la casa va publicar una sèrie dedicada a Mujeres Télebres i una altra a trios de cinema. A banda dels cromos, les empreses xocolateres s'havien endinsat en noves estratègies publicitàries dedicades al món infantil, d'entre les quals destacarem petits objectes de cartró truquelat, nines amb vestits i barrets intercanviables o bé preciosos cromos truquelats que feien les delícies de les nenes de l'època. i ja fora de la publicitat de productes alimentaris recordem la promoció que es feia de les pel·lícules a través de la publicació de cromos de l'argument. Tenim com a exemple Blanc Caneu i els set nans i més tard set núvies per set germans Donetes Mujercites o bé els deu manaments. I aleshores ara de quan en quan surten al mercat luxuosament editats àlbums de la Lliga Nacional de Futbol amb les figures de jugadors entrenadors i assent dels més importants equips o sigui que l'afició del col·leccionisme pensem que no desapareixerà mai. Penseu que ara també fan el començament de la temporada els cromos de tots els futbolistes de tots els equips de tot allò el que passa que a vegades se segueixen a vegades no se segueixen sí però a més els àlbums són a més molt ben editats o sigui que el meu net sempre cada any ens donava la pallissa però després ho deixen a mitges sí perquè és que vas a comprar les bossetes de cromos i són tan repetits en el nostre temps anàvem a Sant Antoni els diumenges i els canviaven jo així vaig acabar de completar els deu manaments jo tinc un álbum que el feia a la casa Patax també i aquest està quasi bé acabat deu faltar un o dos cromos perquè a més són curiositats sí és molt interessant sí i deu tenir l'àlbum deu tenir igual té 30 40 i les salíniques aquelles que posava que es desfeien o bé els cubitos els hidrauls hi havien sí hi havien aquest no el recorda hi havien flors unes flors precioses i també l'àlbum era molt maco el potax com a curiós un dia el portaré ah molt bé i acabarem de comentar aquell dia farem-li de concretar tu fas la solicitat i jo faré alguna cosa de menjar i vitamini això mateix penso que la plaça la plaça real els diumenges sota les bolques hi ha tota classe de gent que van a fer canvis de segells i de de plaques de la plaques de cava sí el meu marit allà ha canviat les plaques de cava ah quan tingui algun cava ja te'l guardaré ah gràcies sí algun cava especial eh sí perquè dels normals sí que les agafa també però llavors amb qui comença a les col·leccions llavors fan els canvis fan els intercanvis sí sí Bé Lina ara tu ens expliques ara les curiositats no sé si us esteu fixant però d'una temporada ençà vaig fent coses interessants de Barcelona eh no solament el carrer Patrichol de la meva amiga Juanita sinó també i de fantasmes i de fantasmes també això és molt interessant bueno diu avui farem el carrer més ample de Barcelona i el carrer on se fan més festes de Barcelona ja veureu diu ja feia alguns anys que els governants de la ciutat es barallaven amb la idea de fer una Barcelona més àmplia i més que funcionés d'una manera més eficaç i seguint aquesta finalitat es va fer el 1824 el naixeria el passeig de Gràcia es volia fer un camí espaiós amb una calçada ampla i plana que permetés una millor circulació de carruatges i cavalls el seu traçat seguiria l'antic camí de Jesús que unia Barcelona amb el poble de Gràcia un camí flaquejat en aquells moments per horts i cases rurals d'aquesta idea inicial en sortiria uns dels carrers més coneguts en tot Europa el passeig de Gràcia no solament és nostre sinó de tot Europa és molt maco i ara em recomano aquests dies que està enlluernat i tot engalanat val la pena anar-hi anar anar molt bé aneu al passeig de Gràcia aquí s'ajusta bé tenim una rambla que és maca vull dir que si voleu comprar porteu forces bitllets perquè bueno hi ha totes les cases que més luxe del món estan allà ara sí sí s'ha conegut els bancs afortunadament perquè els bancs també van suplir altres empreses que hi havia hagut comerços i altres coses sí anar al d'interro del món i torna el dur el passeig de Gràcia es va convertir en l'eix de la nova Barcelona i poc a poc amb dos costats de l'avinguda es van anar poblant es pot parlar en aquells moments de l'esquerra i la dreta de l'eixample dos nous sectors amb un perfil molt propi la volgessia catalana tan crítica en iniciar-se el projecte s'afanyarà a ocupar les primeres files d'aquesta zona i és veritat perquè les cases que hi ha l'onidoret també diu que té 42 metres d'amplada i clar diu amb aquestes característiques no és d'estranyar que convertís en el lloc preferit dels peixessos de la burgessia catalana aquest senyor és el passeig de Gràcia i a l'altre carrer que us volia parlar era que diu el carrer amb més festes de tots a veure si us sospiteu quin pot ser amb més festes ah, claro el paral·lel muy bien diu fins a l'any 70 l'avinguda del paral·lel va ser el carrer dels teatres dels bars i de les sales de música per antonomàcia de Barcelona amb 10 teatres i 3 sales de Music Hall aquesta via era sinònim de diversió copes i picaresca i aleshores diu encara que les busxaques estiguessin buides les persones de totes les edats i condicions anaven a passejar pel paral·lel això ho podríem fer més llarg i diu per on va i tot el liu i el que ens diu és això que el paral·lel va seguint una línia i això ho va dir qui ho va dir això espereu-se un personatge no ho diria Parmanyer el cronista de l'amnistat no perquè això era abans és igual tot el que ens diu que segons les nombroses documentacions municipals de l'època decideixen batejar aquesta vinguda amb el nom del paral·lel perquè el seu traçat coincideix amb el paral·lel terrestre el 41 en Cerdà coneixedor d'aquest fet es diu que va ser i del fons Cerdà el que va triar la denominació que va fer i aleshores es va inaugurar en 1894 és el creador de tot això del que li van deixar fer a l'example com sempre com sempre i aleshores nens ens n'anem els els d'allò els fantasmes que és molt boniquet diu llum misteriosa és en el temple ja que parlem de tot això d'aquest puesto del passeig de gràcia i tot això ens diu al costat esquerre de l'apsis del temple expiatori de la Sagrada Família trobarem una escala que baixa fins a un recinte circular de volta nervada parcialment rodejat d'un deambulatori és la cripta del temple i al centre està la tomba de Gaudí si mira bueno si s'observeu amb atenció constatareu que és estranya misteriosa i inquietant la làpida que n'hi ha sota de la qual reposa un dels arquitectes més generals de tots els temps una llosa de mabre de color òpal aparentment d'una gran senzillesa però en realitat tot ella és un jeroglífic en cadascuna de les seus quatre angles i és representada la creu de la pota d'oca dels occitants jo aquesta pota d'oca em penso que és aquella creu que s'ha sabeu que s'obren els els rams aquells sí és de vermella de color vermell bueno però vull dir jo dic l'estructura de la creu i diu país d'origen de la família Gaudí o sigui aquesta no ho cita superposada al blassó dels cavallers templaris tot això ja s'embolicat l'estel de les vuit beatituds plantilla mòbil que permetia als membres d'aquesta ordre interpretar missatges secrets contra la vista però s'entra la vista en aquell que sigui capaç d'entendre la simbologia finalment al llarg de tota la làpida triangles buidats amb tres línies encerides representen la constel·lació del cranc signe sota el qual va néixer i morir l'arquitecte va néixer i morir el mateix signe sota el mateix signe del centre del cranc estranya misteriosa inquietant el centre de la cripta de la darrera catedral que encara avui abasteix a la humanitat amb un emplaçament tan misteriós com ella mateixa perquè és el centre geomètric exacte de la ciutat de Barcelona i també va passar una cosa una mica excepcional a una servidora la van batejar amb aquesta cripta ara sabem perquè t'agrada el xocolata i t'agrada veure el xocolata amb la cripta i el teu no t'agrada la xocolata no a mi amb la cripta no al costat de la cripta no sé bueno diu tan estranya com la vida mateixa de Gaudí i tan inquietant com la seva mort que va ser el Junt en 1926 a la Gran Veia entre els carrers Bailen i Girona l'arquitecte fixeu-se esclar tot això són els gènics recorria a la quadrícula de l'Eixample com cada tarda en direcció a la eglésia de Sant Felip Nari era molt molt catòlic el tio anava capficat amb les seves cavòries a més a més era una mica sort també era de tot probablement fent sonar fent sonar mentalment les campanes que estaven preparats per al carrilló de la Sagrada Família tal vegada per això va creuar la Gran Via i no va sentir el dringant de les campanetes que el Campanetes anava a tota velocitat i que en el número 30 pues allà que anava tota màquina va sentir i el va deixant allà i com el pobre m'anava tan mal vestit perquè se'mà van estar més de 24 hores per saber qui era per saber qui era per saber qui era no? sí diu va ser en aquella època que va començar el rumor sobre les misterioses llums del temple les obres de la Sagrada Família feia temps que estaven paralitzades el país es desagnava en batalles i no hi havia hores ni diners per construir catedrals de nit i en silenci tenia un aire molt més misteriós i ningú no gussava d'acostar-se al recinte perquè la gent del barri i fins i tot els Mossos d'Esquadra deien que en caure la nit una llum estranya blavenca recorria sorant en l'aire i saltant d'un cantó a l'altre alçar els campanars a mig vestir van escorcollar les torres la eglésia i fins i tot la cripta i les tombes dels que havien enterrat tamarossos que fossin lluns de senyals o bé que haguessin armes amagades però no van trobar res i tanmateix la llum brillava blava com els ulls de Gaudí es passejava de nit solitària màgica i misteriosa pels campanars de colors i anava fent no tu diu i és que ja ho deia Joan Maragall allà a la Sagrada Família hi passen coses admirables el darrer cop i aquí queda la cosa que es va sentir parlar d'aquestes misterioses llums del temple va ser poc després de la guerra civil i poc després que el cos d'Antoni Gaudí fos depositat de la seva sepultura definitiva sota aquella estranya llosa a la cripta de la seva inacabada catedral o sigui que ara podeu anar tranquil·lament és històric que no veureu cap fantasme perquè es veu que ja va trobar el cos que necessitava per quedar allò ben estabilitzat ben estabilitzat el lloc on vulgui estar molt bé senyors el pròxim dia un altre fantasma molt bé això això mateix donc Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Continuaríem ballant, però és que no podem mantenir aquest ritme. Jo... Jo sobretot avui. Sí, perdona'm, però jo ballar, això, que et dóna la impressió que tens que fer salts, oi? Per anar d'una banda l'albre. Oh, i tant, i tant, que fan salts. Sí, sí. Ho faríem a plan raumàtic, tu, no? Bé, ara anem per la salut. Aviam què ens explica aquells temes, la Montse. He trobat un article que és el calci. Ah! És fonamental en una alimentació saludable. Els productes làctics constitueixen la major font natural del calci. El calci és un mineral més abundant en el cos humà i constitueix d'entre un 1,5% o un 2% del pes corporal, de 1.000 o 1.500 grams. El 99% del calci del nostre organisme es troba en l'escalet i, en bona mesura, responsable de la qualitat dels nostres ossos. El reste del calci està en la sang i en diferents teixits on es desempenya un paper important en les funcions neuromusculars, hormonals, coagulació sanguínea i en múltiples aspectes cel·lulars bàsics. Recentment, l'Institut de Medicina dels Estats Units i també de l'OMS 2011 ha reunit un comitè d'experts per avaluar les proves disponibles. Estat al moment ha publicat un article de revisió que eleva notablement les recomanacions d'ingesta diària de calci sobre la xifra que fins fa ben poc els metges recomanaven als nostres pacients. Aquestes recomanacions, amb la intenció de mantenir un estat de salut òptim a la població, són particularment altes en les etapes de la vida en què el calci de la nostra alimentació té un paper clau, com les èpoques de creixement, hasta 1.300 miligrams en la pobertat, a l'embràs i la lactància materna, i 1.000 o 1.300 miligrams sobretot durant la menopàusia, moment en què la salut de l'esquelet pot ser determinant en la qualitat de vida, de 1.200 miligrams. Existeix cada cop més estudis que suggereixen que menjar aliments rics en calci, en particular durant la infància i l'adolescència, és la forma més efectiva de prevenir o almenys de disminuir el grau d'osteoporosis que pot aparèixer amb l'edat. La ingesta de calci es realitza bàsicament a partir de dos fons, productes làctics i calci que es pot dissoldre amb aigua, i altres fons, com l'espina del peix o els ossets triturats, són poc freqüents en el nostre dia a dia. El calci present en els vegetals de consum habitual presenta problemes de biodisponibilitat per la presència d'oxalatos, filatos o fibra que fa que la seva absorció sigui menor i poc predecible. Per tant, els productes làctics surgen com un únic aliment sa i natural que assegura la quantitat diària recomanada sense que tinguem que recurrir a suplementar com salts de calci durant el procés industrial, casos amb els casos de begudes de soja o de cereals o de prendre preparats farmacològics per aconseguir-ho. Per una altra part, no tots els làctics de consum habitual, com la llet, el iogur i el kèfir o el formatge, tenen la mateixa quantitat de calci. Hem de tenir en compte que les llets d'ovella i de cabra tenen com promedi un 80% i un 20% més de calci respectivament a la llet de vaca. És interessant, per últim, afegir que el calci s'absorbeix millor i té un efecte més beneficiós si el distribuïm a lo llarg de diversos menjars. A lo llarg del dia, per lo que és recomanable, incluir diverses reaccions de productes làctics dintre d'una dieta saludable. Molt bé, molt bé. És molt... Sobretot, l'altre dia, això de l'osteoporosi és curiós. L'altre dia, per dissord meva, vaig haver d'anar al trauma i el meu trauma ens va visitar al despatx del doctor Cugat. i té una espècie d'escultura amb un membre que pateix l'osteoporosi. Sembla mentida, eh? Sembla que l'han picat... Dibilita l'os. Ui, i tant, però molt, molt, com molts foradells. Sol menja. Sí, sí, sí, l'osteoporosi. I realment el calci és el que evita que passi aquesta... El que evita arribar en aquestes situacions. Sí, sí, sí. D'acord. Bé, ara, Joan Maria, de què ens portaves tu? Sí. Aviam, de què parlàvem. Avui parlarem de les hores. De les hores? Sí. De crono, de crono. Bé, tinc dos petites que fan efectes sobre l'hora. Una és la paraula, la frase, que veureu sentit moltes vegades, i que és Sant Pol quinorès. Ah, sí. I és la comèdia aquella del rellotge que van tapar, no? Sí. Va, explica, explica, és molt divertit. És divertit. De ben segur, estimats radioviens, que aquesta pregunta l'haureu escoltat moltes vegades. El que potser no sabeu és el per què de l'edita. Doncs bé, el poble de Sant Pol de Mart, del Maresme, tenia instal·lat un bonic rellotge de sol per saber les hores diurnes, que amb el pas del temps i l'acció dels elements, el mateix sol, el vent i sobretot la pluja, el van malmetre. Llavors, el senyor alcalde va decidir restaurar-lo, i per evitar l'acció de la pluja va ordenar la col·locació d'una elegant visera. El resultat no va ser l'esperat pel senyor alcalde, puig la visera privava que el sol arribés al rellotge i, per tant, deixés d'assenyalar les hores. L'alcaldada va provocar la riota de tot el poble i va causar un gran enrenou arreu. Durant molts anys, quan l'home atreveçava Sant Pol de Mar i veia algun veí, li solia fer la pregunteta Sant Pol, quin hora és? La resposta també és la coneguda. Ho veurà de passar cabrits. Ho dic en diminutiu perquè en sembla més fi i educat. Més educat, sí. Però ras i curt, li deia l'hora de passar cabrons. I aleshores se tallava, aquell ja no tornava a preguntar-ho més. Ja no tornava a preguntar-ho més. És veritat, és veritat. He pensat que havia de dir això. Més de cabrits havia de dir això. L'altre, clar. Perquè com era preguntat en conya, en perdó. Bueno, dic, ens quedo amb el maresme i amb el tema de les hores. La importància de saber l'hora. Fem una mica d'història. El primer tren de l'estat espanyol es va inaugurar el 19 de novembre de 1837 entre la ciutat de l'Habana i Guinness, a la illa de Cuba. Llavors, polònia espanyola. Va assistir a la inauguració d'aquest ferrocarril l'empresari mataroní, el senyor Miquel Viada, que estava de negocis per allà. I va quedar entusiasmat amb el tren i va prometre que el portaria a Mataró. Molt bé. Fet i dit, el 28 d'octubre de 1848, a pesar de les moltíssimes dificultats de tota mena, tant administratives com financieres, el senyor Viada va poder complir la seva promesa i la seva empresa posava en marxa el primer tren de la península, entre les ciutats de Barcelona i Mataró. En aquell temps, eren poques les persones que tenien rellotge. Estan parlant del 1848. tothom es regia per les campanes de l'església del seu poble, que marcaven les hores i els quarts d'hora. L'excepció era alguna empresa gran que feien sonar una sirena per l'entrada i sortida de la feina del seu personal. Sí. Aquí, concretament, el Sanson... Sí, sí, sobretot a les dues. A les dues era exacte. Al iniciar-se l'explotació del tren de Barcelona-Mataró, es va veure la necessitat d'unificar els horaris de cada poble. Puig, cada poble tenia un horari diferent. Sembla estrany, però era així. Podem dir amb solvència que la primera línia de tren d'Espanya de Barcelona-Mataró va influir decididament a la unificació dels horaris de tots els pobles de l'estat espanyol. Sembla estrany la història, però és ben certa. Ara que cada lloc fa també uns horaris diferents, sobretot en el comerç. Ja, perquè aquests relloges de les esglésies, del campanàs que tenien, eren mecànics. I, lògicament, el manteniment no era eficient a tots els costos. I... Segons els quartos que tenien... Anar passant anys, doncs, potser, la diferència era de mitja hora. I al fer els horaris del tren vam trobar que no podíem fer així. Amb aquesta dificultat que ningú hi pensava. Perquè cada un anava al seu poble a la seva hora i no tenien pas compte de l'horari del tren. De general, clar. Sí, sí, perquè la gent no voltaven pas tant. No hi havia pas cotxes, tampoc. Carruatges i tal. No, no. Carros. Bé, fins aquí la història d'aquestes dues històries del Maresme. Molt bé. Molt bé. Molt curiós. Molt curiós. Molt curiós. Ara anirem a viatjar per Catalunya. Però... com hem dit, viatjarem per Catalunya. Avui ens acostarem a un lloc molt estimat per gairebé tots els catalans que sempre que poden el visiten una i altra vegada per gaudir del paisatge que l'envolta i de la serenor que inspiren les seves pedres mil·lenàries. Ens referim al monestir de Sant Pere de Rodes, a l'Alt Empordà. Fem un petit recull de les seves notes històriques que són molt interessants. L'antic monestir benedictí és al norest de l'Alt Empordà i pertany al municipi de Port de la Selva. Es troba enlairat amb un esglaó de la serra de Rodes, a l'extrem oriental dels Pirineus, on el massís pren contacte amb la Mediterrània i s'endinsa per la propera petita península del Cap de Creus, el punt més oriental del país català. En aquest país surt el sol pel Cap de Creus i així les terres de Sant Pere de Rodes són les primeres que amanyaga cada dia la llum rosada de l'aurora. Sant Pere de Rodes, com altres velles fundacions monàstiques, és a la vora d'una font. El seu temple es dreça damunt d'una cova de tradició era mítica. En un replà del brusc pendent de llevant de la muntanya de Verdera, a 520 metres sobre el mar, s'enlaira el seu conjunt arquitectònic, encara imponent, malgrat els segles d'incúria i les depredacions brutals que ha sofert. Al nord del monestir hi ha unes ruïnes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, amb la silueta de la seva antiga església, coneguda també per Santa Helena. El monestir de Sant Pere de Rodes, amb el poble i la iglésia de Santa Creu de Rodes i el castell de Sant Salvador de Verdera, formen el triangle monumental de l'indret dins d'una mateixa història i un mateix espai, o d'un mateix, perdó, paisatge. D'altra banda, les terres de la Serra de Rodes, on es troba el monestir, formen part del parc natural del Cap de Creus. Aquest espai, legalment protegit des de 1998, com a patrimoni natural de caràcter marítimo terrestre, afegeix nous valors i atractius al paratge i a l'entorn de l'antiga abadia. Des de Sant Pere de Rodes s'elvira cap al llevant la vila del Port de la Selva, vora el mar, a la seva abadia i també al poble de la vall de Santa Creu a la seva fondalada. Cap a l'aix és també a prop de la vila de la selva de mar, amagada a la seva vall. Tampoc no és visible la vida de llançar darrere de les carenes de tramuntana. Tots aquests pobles pertanyien al domini directe de l'abadia. Però anem a les dades històriques. El precepte reial sancionador de la independència del monestir de Sant Pere de Roda fó concedit per Lluís IV al Trastamare i el 7 de juliol de l'any 944. En el document consten les fórmules d'immunitat i tuitió concedides al monestir. També hi consta la clàusula que concedeix la lliure elecció de l'abad sota la regla de Sant Benet d'acord amb la norma de les fundacions monàstiques carolíngies. Van passar molts anys i l'abadia sota el manament de diferents pares abats va anar prenent força i importància i la trobem a l'any 1088 a l'inici dels jubileus apostòlics dedicats a la Santa Creu per concessió del papa urbà II que amb motiu d'aquest aconteixement van ser concedides indulgències a tothom qui visitava el monestir per les diades de Sant Pere Sant Feliu Pasqua de Resurrecció Resurrecció jo la tinc aquí Pasqua de Resurrecció i totes les dedicades a Santa Creu Sant Pere de Rodes esdevinguer un centre espiritual i de pelegrinatge comparable a Roma o a Sant Jaume a Galícia una mostra palpable ha estat la descoberta d'un tresoret de monedes d'or i de plata de mitjans del segle XIV fins la primera meitat del segle XVI de diferents estats europeus que va aparèixer en unes excavacions fetes al subsol de la casa del pare Abad va passar el temps i durant les diferents guerres europees el monestir va anar perdent els seus tresors a mans dels diferents saqueixos per exemple durant la guerra de sujecció el mariscal francès Duc de Neuville l'any 1708 s'endoguer del monestir les peces artístiques que va voler destaca la famosa Bíblia de Sant Pere de Rodes del segle XI que avui dia és a la Biblioteca Nacional de París En 1980 la propietat del conjunt monumental va passar abans de la Generalitat de Catalunya i des del 1992 les intervencions de recuperació i estudi i arranjament van acabar en un monestir completament recuperat en disposició de ser visitat per un públic de l'heròs de gaudir de totes les belleses de tot el monestir com els seus entorns és una meravella ara que està completament arranjat és una meravella de visitar-ho jo ho he visitat en diferents èpoques me'n recordo una vegada que havia anat al centre d'estudis i havies d'anar amb molta cura entre taulons i tot i havien trobat una església prerromànica a sota de l'entrada com si fos l'equip ara ja es visita ha estat abandonat durant molts anys però molts anys i perquè era difícil d'arribar totalment abandonat se'n van endur totes les preciositats i van deixar les quatre pedres que van anar caient però com a monument ja de lluny ja és imprescindible i no sé per què però té alguna cosa estàs dintre i sents alguna cosa no saps explicar què els historiadors de l'Empordà diuen que per allà va començar el romànic de totes de totes del fin va començar per allà precisament pels monjos perquè tenien els monjos tenien contactes en tot Europa per tant l'Europa Unida ja fa segles que existia precisament pels monjos que tenien repartit a tota Europa jo crec que eren els únics que construïen no? clar naturalment resulta que les abadies com més importants eren que tenien tot l'entorn de les granges més riquesa acumulaven això mateix els serps doncs rendien tribut de les seves riqueses que representava que els protegia religiosa i moralment i les altres els protegien econòmicament de fet eren com petits serps sí realment que sí i també llavors l'única competència que tenien era el condes en aquest cas el condes d'Empúries que estaven a la grenya precisament amb els de Sant Pere de Rodes que els distribuïen al negoci diguéssim sí perquè manaven sí perquè llavors sí però de totes maneres si era una abadia molt important manava més que el propi comte perquè el comte havia una mica de fer-li el gara gara el que passa que esclar diguéssim el pare abat era amb la religió i la por i que manava molt però l'altre tenia els soldats i de vegades també es baranyaven sí però no els soldats mai s'atrevirien a armar armes contra la religió mai d'això els valia segurament bé a l'últim programa vam dedicar un espai al dolor que moltes vegades pateixen les persones grans o no tan grans que potser circumstancial o bé és crònic la FATEC Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya ha publicat un manual de salut que parla d'aquest tema i dona alguns consells per intentar combatre'l o bé per suportar-lo de la millor manera possible això és difícil que ens ho expliquin ja actualment tenim al nostre abast diversos tractaments i estratègies per combatre el dolor però sempre cal que es visiti i ens valori un professional sanitari quins són els tractaments que tenim al nostre abast? tractaments mèdics sempre en valoració prèvia tenim un abordatge mitjançant medicació per via oral en forma injectable cremes tòpiques pagats esprais o bé supositoris com també les tècniques invasives de les clíniques del dolor o sigui que si tens dolor tens remei també fisioteràpia tractaments basats en el contacte físic mitjançant massatges electroteràpia termoteràpia estiraments exercicis de relaxació o la pauta d'exercici i activitat física atenció psicològica el dolor com hem comentat abans té una gran influència emocional ja sigui en la modulació del dolor com a nivell personal i de relacions les eines que ens dona la psicologia ens poden beneficiar en el control del dolor i de la seva intensitat teràpies alternatives des de fa temps al nostre país algunes persones estan utilitzant teràpies alternatives com l'acupuntura que cal que siguin aplicades per professionals sanitaris també hi ha altres tipus de tractament homeopàtics o fitoteràpia ús d'extractes de plantes com a medicaments sempre però i això ho anem repetint tota la rata utilitzats per professionals de la salut gira'l gira la pàgina aquí aquí ens queda una miqueta ens fem molt posats però com hem de dit anteriorment hi ha dues coses que hem de tenir molt clares respecte al dolor no sempre és un enemic i possiblement ens està avisant que hi ha alguna cosa que no funciona del tot correctament no ens hem d'aguantar el dolor tenim tot el dret a queixar-nos per tant el primer de tot que cal fer per tal de controlar el dolor visitar un professional de salut i seguir les seves indicacions bé el dolor té un component físic i d'emocional el dolor no sempre és el nostre enemic sinó que ens ajuda a determinar què ens pot passar no pot fer-nos grans hem de tenir més dolor per tant si en tenim cal consultar a un professional sanitari o sigui que ja ho sabeu però a part d'allò avui dia els metges van en contra que la gent tingui dolor perquè n'hi ha medicaments i elements suficients per no tenir dolor el que passa que a vegades a la persona no li van i va sofrint una miqueta ara la cara quan una persona té dolor la cara ho diu tot encara que no es queixi pot ser però sí clar si et queixes penses i que et soluciona no però sí que a vegades és tan intens que pots queixar-te però encara així tot la cara l'expressió de la cara és com un rictus que ho reflecteix encara quedava un petit segment que no l'hem llegit vinga de cop fet això recordar que el dolor té una part emocional important si reaccionem amb la tranquil·litat podem controlar la intensitat d'aquest dolor per tant cal mantenir una respiració profunda tranquil·la i relaxada ens ajudarà davant del dolor i no ens oblidem i no ens oblidem de moure'ns recordeu com hem dit anteriorment el fet de tenir una activitat física regular i contínua sense sobresforços ens pot ajudar i molt a controlar el nostre dolor i a vegades no ens queda més remei que aprendre a viure amb ell mirant que ens afecti al mínim la nostra activitat diària i el nostre estat d'ànim això mateix ara ja afegiria que sempre baixa contra el mèdic perquè per exemple hi ha molts medicaments que van bé per el dolor però tenen la seva contraindicació per exemple que fan pujar la pressió molt alta i aleshores aquí s'ha de controlar molt bé i dir-ho amb el metge fins quins valors tenim això cal tenir-lo en compte de totes maneres per dolor que tinguem sempre hem de fer un petit exercici o sigui mínim mínim caminar mínim però caminar sí es pot sí es pot o sigui tens el maluc fotut com més camines més malta no perquè aviam l'exercici pot ser de mitja hora però pot ser de deu minuts no no és que sí bueno jo intento fer la bicicleta però també porto dos dies que no que no que no que no ja va bé perquè fas un exercici que és dels bons sí sí sí però clar estàs limitada molt limitada el millor el millor fer exercici en bicicleta és impossible no no jo faig estètica del genoll del genoll el mou perquè no el pots moure com més el mous no però és el que m'he trobat a vegades que tenia completament agarrotat el genoll i amb la marxa més suau més lenta aleshores s'ha anat lubricant perquè perquè es va escalfant sí i llavors té o sigui no pareu encara que us faci mal dintre de les possibilitats no pareu cada un té exacte la solució és també la natació ah sí la natació sí moure's una mica sí bé i després d'aquests consells que són molt macos de donar però de portar-los a la pràctica a vegades ens costa una mica doncs podem acomiadar aquest programa d'avui si ens heu escoltat en dimecres molt bona nit a tothom i si ho heu fet en dissabte molt bon dia bé fins a la propera Lina adeu a tots Montse bona tarda Joan Maria bona nit a tothom Carles passi bé bon dia o bona nit a tots la ràdio de Sant Junts 98.1 chau If you have a nui de Sant Junts temporary Fins demà!