Del metre a la Torre del Rellotge i el Call jueu: llegendes de Barcelona, perfumeria catalana, Glinka, finances domèstiques, Sant Just i ioga

1.15, Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. 60 i més. Amics vients de Ràdio d'Esvern, ja tornem a ser amb vosaltres, disposats a passar una hora de ràdio amb música, curiositat, salut... Tots aquests temes que creiem que són interessants per oferir-vos un espai d'esbargiu en aquesta hora propera al sopar, si ens escolteu en dimecres o bé a l'hora de l'aperitiu, si ho feu en dissabte. Bé, nosaltres, l'equip de 60 i més, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdeball, en Carles Hernández Rius i qui us parla, la Joana Algarra, us desitgem una hora distreta, ja que és per això que procurem portar a casa vostra aquests minuts de ràdio fets en tot el desig d'alegrar una mica aquest espai radiofònic. Si no fos tan recurrent, us preguntaríem si teniu fred o fresqueta, però el millor és no pensar-hi i, com diem, com ja vam dir la setmana passada, la qüestió és la següent. Un abric, ben abrigadets, i un barretet, com fa el Joan Maria, que ell porta el cap ben protegit, i sortir per rebre l'aire fresc al nostre rostre, que diuen que mata els microbis, o potser no, igual ens mata a nosaltres, cosa que creiem que és massa exagerar, o com deia un comentarista de la meva joventut, o, ah, si me lo parece. En el programa anterior vam fer una mica d'història sobre els treballs que va realitzar el físic francès Pierre Mechon per aconseguir fer les mesures exactes per tal d'arribar al metre, l'unitat que determina, a nivell general, el sistema mètric decimal. Però, a més a més, del castell de Montjuïc, hi ha un altre punt de Barcelona que també va ser estratègic per determinar la mesura del metre. Es tracta de la que es coneix com la Torre del Rallotge, situada a l'actual moll de Pescadors, un dels símbols del Port Vell. La seva construcció es remunta a dos segles i mig enrere, però, amb tot, no sempre va ser un rellotge. Avui, des de fa poc més d'un segle, marca les hores per la comunitat portuària, tot i que va ser el primer fart del port. No és habitual accedir a l'interior, però, si ho aconseguim, ens endissarem amb un viatge al passat en forma d'espiral, per descobrir una curiosa perspectiva de la ciutat a través de les quatre esferes del temps que coronen el seu cim. Una escala de carregol que es va fent estreta, a mesura que pugem els visitants, que pugen els visitants, al final de l'escalada trobem la caixa del rellotge de quatre cares, quatre esferes numerades que esperen el pas de les manetes i en les quals el set és el número especial, ja que, a més de assenyalar l'hora corresponent, és al mateix temps una finestra que, oberta, es converteix en una mirada insòlit des del qual contemplem el port Montjuïc i les activitats del pescador i la llotge. La torre es remunta a l'any 1772. La seva funció inicial va ser la de far que assenyalava l'entrada del port que s'havia ampliat recentment. Estava situada sobre un baluart que també allotjava la capitania i l'expedició de passatges amb el creixement dels molls i, més tard, la construcció del far de Montjuïc, la torre va quedar obsoleta. L'any 1904 va ser convertit en rellotge fet que el va salvar de l'enderrocament. Va ser aleshores quan es va habilitar la balconada als quatre vents que es troba a mitja altura. Al costat de l'entrada, una placa recorda que la torre va ser un dels punts utilitzats a la darreria del segle XVIII pel físic francès Pierre Méchant que, per al mesurament del meridià de París, entre Donquerque i Barcelona, determinaria la longitud del metre i l'establiment del sistema mètric universal. Méchant va fer altres mesuraments des de la torre de l'homenatge del castell de Montjuïc, la catedral, la ciutadella i la teulada de l'hostal La Fontana d'Oro, situat a la cantonada del carrer d'Avinyó, amb el carrer Ampla. La torre assenyala, a més, un punt geodèsic estratègic, ja que coincideix amb la intercessió de les prolongacions de les avingudes del Paral·lel i de la Meridiana, que reben el nom perfecte per coincidir respectivament en el traçat del Paral·lel 41. Sí, ja, els graus i tot això no cal. 41, bé, és igual, 42 graus, 22 segons, etcètera, etcètera. nord, i és el meridià de París. I el del Font Cerdà va utilitzar aquesta particularitat per traçar les dues avingudes en el seu projecte de l'eixample. Bé, doncs, si us ve de gust, es podeu acostar, i aviam, si pugeu... Tenim la sort de pujar. Sí, i ara jo, amb això de les escales de cargol, fa una mica... No, no, no, no, no, no me va, no me va. Bé, posem una mica de música. A Roma, eh? A Roma. Bé, posem una mica de música. I aquest ritme tan marxós, l'Alina avui està disposada a explicar-nos aquestes coses curioses que sempre té a mà. Ara la Joana ens ha dit això del far i del rellotge, la torre. Doncs jo me'n vaig al Call. Ah, al barri del Call, molt bé. Diu, el Call és el banc privat dels governants. Viu arreu dels territoris catalans, es va crear barris jueus, però, en comparació amb els de Girona, Lleida, Montblanc i Tortosa, el Call de Barcelona era el més gran i poblat de tots. al segle XIII hi vivien al voltant de 5.000 persones, una xifra prou important per a l'època. Aquesta zona era bàsicament un barri de comerciants. Els hebreus disposaven dels diners i els governants recorrien a ells, en freqüència, per a les seves campanyes d'expansió. Tot el que els jueus estaven molt units a la vida econòmica de Barcelona, medieval, la comunió amb la resta de la ciutat no era completa. Els jueus, per exemple, no tenien permís per agafar aigua dels mateixos fons que els cristians. Vaja. Ja comencem, eh? Ja comencem. Però les prohibicions eren per tots, ja que els catòlics no podien entrar al barri perquè als seus habitants els agradava mantenir la seva intimitat amb molt de cel. Ah, també, d'un i d'un i d'un. Diu, amb la matança dels jueus en 1391 el barri va morir amb els seus habitants. Tots i els esforços d'alguns monarques al call de Barcelona mai no va tornar a ser el que havia estat en un principi. I havia sigut estupendo, eh? Aquell barri. Sí. I n'hi ha com curiositats i detalls i coses boniques que passen. Diu, els jueus de Barcelona parlaven al català i a l'hebreu. Raríssim fenòmen ja que la comunitat jueva tendia a dubtar la llengua del lloc en el qual habitava i l'hebreu quedava reclòs en els llocs de culta. O sigui, que allà ja feien allò segurament que deia una ensenyança bilingüe. No, ja, tu diràs. En aquella època, no? Diu, el call ocupava els terrenys de la illa que avui es troben entre els carrers de Call i Ferran a un pas de la plaça de Sant Jaume. El barri delimitava entre els carrers Sant Honorat, Banys Nous, Call i Baixada de Santa Eulàlia. El nom de Call ve de l'hebreu que significa reunió o comunitat. I no ens n'anem d'anar allà perquè trobem a Vinyó que era tot un senyor. Diu, ja que parlem del call, tenim temps d'explicar una llegenda que té relació amb aquest barri. Explica a Mades que hi havia un barceloní pietós i bondadors que quan ningú ja no parlava als jueus ell encara ho feia. Però la seva bonomia no acabava aquí perquè l'home trencava barreres i fins i tot s'atrevien a reunar com un jueu amb un jueu que ni tan sols els de la seva colla espiritual l'acceptaven. Tothom el tenia per boig però ell no feia compte de tot això que deia la gent. Un dia el jueu que ningú volia es va posar molt malalt. Prevenint el seu final l'home va demanar al seu únic amic que era aquest senyor un darrer favor que pagués a un pregoner perquè anunciés la seva mort a tort i a dret. El missatger també hauria de cridar que tots aquells que assistissin al seu enterrament tindrien dret a compartir els seus béns entre ells. Molt bé, no? el bon home li va fer cas i va apagar de la seva butxaca a un bon pregoner. Ara que de poc va servir l'escampadissa de la notícia perquè només ell va assistir a la cerimònia religiosa de comiat. Ah, però també es portaria tots els quartos. Aflegit per la pèrdua el senyor no ho feia pels quartos perquè era per ajudar. Diu, aflegit per la pèrdua aquest senyor va anar a casa del difunt per recollir les quatre coses gastades que segurament aquest home tenia allà a casa seva. Però quina va ser la seva sorpresa que un va descobrir que sota la màrfaga del llit s'hi amagava una trampa que conduïa un soterrani ple, ple, ple de riqueses. Home, aquell senyor que de cognom gastava el de Avignon es va convertir en un dels primers i sendats de Barcelona. Mira, per treure profit a tot del que havia acumulat l'home va comprar tantes propietats al carrer on vivia que aquest va acabar adoptant el seu nom per recordar que de vegades els temps és el que posa la gent en el seu lloc. I tant, que sí. Això ho tenim també en el futbol, eh, senyor? Això sí. És curiós, sí. De vegades també ho tenim aquí. Perquè el que marca a favor també a vegades marca en contra. Ah, que no. i ara el Carlos... Sin interès ningú, no. I ara el Carlos perquè no podem passar sense les coses de fatilleries, no? Posa aquella musiqueta que fa a tothom tremolar. Suspens. Com l'altre dia a parodi, ja, és perquè jo l'altre dia em vaig portar un sols, tu. I si no és igual, Carlos, no t'amoïnis. Perquè ara farem el camí de l'infern. Oh! Diu, a l'avinguda de la catedral es va dir antigament que no tenia ni amplada ni la perspectiva que té ara. Es deia carrer que ho arribia. I més antigament encara el dels cellers. No solament perquè hi havia la cofredia de taberners, sinó per molts establiments d'aquesta mena que el flaquejaven. El més famós de tots ells va ser sens dubte a l'hostal de l'infern que aprenia el seu nom del carreró que es porllongava per als dels cellers. Estava situat a l'edifici que porta el número 8 de l'actual avinguda i era un tètric establiment com una cova de lladres. Diu, i que solia allà parar un bandoler que tothom coneix gent que és Joan de Sarallona amb les seves visites quan venia d'incògnit a la ciutat. El carrer de l'infern localitzable encara en els mapes antics de la ciutat es trobava en el que actualment és la plaça d'Antoni Maura i tenia fama de dir-se així per ser un dels camins naturals cap a l'avern. L'única persona de la qual es té documentació fiable a Catalunya sobre la seva visita d'anada i tornada als dominis de Satanàs que així ho va confirmar es deia Pere Boté que ha creat una llegenda del nostre país. Ja ho deia les calderes de Pedro Botero diu aquest personatge de nom real qual era Pere Portes era un humil ciutatà de la vila de Tordera al Maresme que el dia 23 d'agost de 1608 tal com costa en un acte aixecada a propòsit de les seves aventures va tenir la desagradable sorpresa de rebre la reclamació d'un deute que ja havia pagat. El cas és que el notari que havia de certificar el pagament havia mort feia temps i no havia manera de trobar aquest rebut. Aquest estava el Pere aquest el Pere Portes va estar desesperat i es planyia de la seva sort tot dient així el diable em vulgui acompanyar a parlar el maleït notari. L'undemà mateix es topa amb un cavaller que es va oferir a dur-lo fins a la casa seva i el Pere Boté va acceptar la invitació i ve aquí que un cop va estar acomodat a la cella del cavall va llençar-se a galò fins a endinsar-se amb una cova coneguda com la cova d'en Pau d'Hostelric que tenia fama de ser una de les entrades naturals de l'infern. Un cap allà el cavaller li va confessar que ell era el diable que havia escoltat el que el demanava i es va presentar per ajudar-lo. A l'infern això és interessant el Pere Boté va tenir l'oportunitat de contemplar les espantoses tortures en què eren sumesos els condenats i va reconèixer diverses persones que vien allà sugarrimant-se. Ai, madre! Diu, aquí s'està bé ara que l'adamn ara li els iria ara estaria bé amb aquests dies de fresqueta que fa. I finalment va trobar el notari també i aquell li va dir exactament on tenia el rebut i on podien anar comprar-lo. O sigui, que era l'infern el notari, no? Sí, també era un notari. A tu què et sembla? Advocats i procuradors a l'infern de dos en tres. Ah, és el mateix. I bueno, acabada l'entrevista del Pere Boté doncs va voler sortir d'allà però el diable s'anegava en rodó perquè ell li va dir escolta, jo aquí entro la gent però aquí no surt ningú. I aleshores aquest pobre em va dir Jesús em valgui! Va exclamar aleshores espantat el Pere Boté. Clar, el pronunciar aquest nom diví se li aparegué un home vestit de pelegrí que després d'alliurar-li l'estrem d'un bordó perquè no es perdés en aquesta profunda foscor li deia que el seguís. I al cap d'una estona de caminar aquest pobre va sentir l'aire refrescat. L'escuritat s'atenuava i el remor de veus li van arribar que no sabia ben bé d'on. I una estona més tard va trobar caminant per un carreró d'una gran ciutat la qual no tenia ni idea d'on estava. Com que el seu guí havia desaparegut l'home s'acostava a un dels molts vianants que passaven per allà i li va preguntar on era. I l'altre li diu al carrer de l'infern. Li respongué aquest amb naturalitat. L'endemà que curiosament coincidia amb la festivitat de tots els sants en Pere Portes va adonar a Barcelona i va retornar a la seva vila de Tordera on va explicar el que li havia passat però esclar allà el van prendre per boig i li van dir que havia anat a les calderes de Pere Boté. Per provar les seves paraules l'home aquest va buscar el llibre d'actes i va trobar el que li deien. Però encara si tot i això no cal que ho llegeixi la inquisició com ell havia parlat de l'infern i del cavaller i tota la mandanga doncs aquest me'l va agafar i Turut i el pobre Pere Boté va morir per dir una cosa que en realitat li havia passat pobra home. Sí, sí, sí però que era pecat de comentar. No comentar comentar que havia tingut tractes amb el diable. Mare de Déu la inquisició. Doncs bueno aneu al tanto que aneu al carrer de l'infern anirem amb molta cura anem amb compte. Posa música. Mare de Déu Bé i ara música per gaudir. Avui escoltarem fragments de l'obertura de Ruslan i Ludmila del compositor rus Mikhail Ivanovich Glinka nascut en una família aristòcrata de Esmolensk. Els primers anys de la seva vida els va passar al camp on va concebre una extraordinària afició a la música folclòrica del seu país que més tard va plasmar en la seva obra musical. va estudiar a Berlín harmonia contrapunt i composició en Sifrik Den cosa que va despertar en ell el desig de composar òpera. La seva primera òpera una vida pel zar amb un protagonista heroic en parol que expressava fortament el sentiment nacional i els russos van veure en Glinka el primer compositor de la seva època i de la seva manera de concebre la música del país. La seva òpera Ruslan i Ludmila va apuntar un avenç en riquesa harmònica amb introducció de trets orientals en la música russa tendència que van seguir la resta dels compositors russos. Va residir dos anys a Espanya cosa que va inspirar les seves obres J. Aragonessa i Una nit a Madrid. Va morir sobtadament deixant incomplet el seu poema sinfònic Taras Bulba. Escoltem fragments de l'obertura de Ruslan i Ludmila en interpretació de l'orquestra filharmonia sota la direcció de William Bauten. i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmilen i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila i Ludmila Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No. I aquíол vä... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ex ascoltem! Segueix! Segueix! Excoltem el text de la perfumeria Pareda Tot presentant el seu perfum Tentacion Símbol de la coqueteria femenina Lució i extracte a dos perfums tot florit Parfum de dia exteriorització del plaer femení d'exhibir-se, d'agradar innat a la vanitat de tota dona adequat pel passeig, anar de visita o anar al teatre to arabesc, perfum de nit íntim, com amb sens del llunyà orient embriaga els sentits, al·lucina i transporta amb la seva aroma exòtica el paradís dels plaers no diguis, no diguis que no és, bé jo de vegades caminant pel carrer de vegades passa alguna senyora tenco-te els ulls i dic carai, que n'ha de ser de guapa i resulta que és una àvia ah, mira, però si un mentrestant els sentits, sí que realment et transporten a l'orient però això que diu que embriaga ja tenim per dormir perquè després diu això pel que fa al perfum femení però també de perfumeria parera escolteu la manera de presentar la famosíssima Baron Dandy no és la fantasia d'un perfum més o menys agradable l'olfacte, aigua de colònia Baron Dandy respon a una finalitat com a producte escèptic unes gotes al bany o bé usat en friccions comunica vigor al cos flexibilitat als muscles i calma els nervis com a perfum és la concentració d'allò que és viril arrogant mundà i que és el que caracteritza l'home home que tot influyeix en l'estimació de les dones imagina't o sigui que això influeix en que les senyores estiguin bueno empasmades amb aquell senyor que gasta Baron Dandy bé què us sembla és l'atreviment de la Belle Époque també en pla cosmètica fabricava una crema anomenada de rosa presentada com l'extracte de roses que conté que la fa inalterable discreta i inofensiva no cal dir que va tenir un èxit enorme entre les senyores de l'època i què podem dir de les luccions capilars i per després de l'afeïtat Floyd super famoses super usades anunciades als principals diaris i també a les revistes Destino i Serredor on el propietari de Floyd el senyor Joan Baptista Sandrós actuava de mecenes de la cultura catalana una altra empresa sortida a principis dels anys 30 va ser Dana Societat Anònima i tingui una llarga trajectòria empresarial ja que va comptar amb la tasca molt especialitzada d'un dels perfums francesos més importants Jean Carles que any més tard treballaria per la Casa Dior i fundaria una de les escoles de perfumeria més important de França Dana va elaborar productes molt refinats amb envasos i etiquetes de disseny vanguardista un dels més destacats va ser el perfum Tabú la meva dieta la feia servir i la feia encantadora que combinava aromes de flors i espècies del qual segons les dades de la mateixa empresa arribarien a produir 10.000 unitats diàries imagina't imagina't la producció la dècada dels anys 50 i 60 va consolidar la importància de les firmes catalanes de perfumeria una d'aquestes és Nenuco que degut a l'àmplia gamma de productes per a nadons que fabricava va consolidar-se com l'empresa més important de l'estat en el camp de les fragràncies infantils i finalment farem una petita referència a una empresa que va començar a les primaries del segle XX com a representant i distribuidora de productes de cosmètica i perfumeria d'importació però que quan es va decidir a fabricar per compte propi alguns productes com els que representava va iniciar un camí d'èxit parlem de Puig Societat Anònima primer van ser a tota mena una gama de bronzejadors amb el nom Veu-ni-sol Mai Laidi després va llançar al mercat la primera el primer pintallavis amb barra de tot l'estat i ja a la postguerra va iniciar l'elaboració de colònies sent la fragrància Agua de la banda Puig que esdevingué el producte més emblemàtic de l'empresa Puig Societat Anònima va incrementar el nombre de fragràncies amb tres colònies que van fer populars Agua Brava Azur i Estivalia amb moderns envasos dissenyats per joves creadors barcelonins va ser tant l'impuls de l'empresa que va obrir una filial a París adquirint adquirint al poc temps la casa de modes del creador espanyol Paco Raban i el 1970 obrir la primera sucursal als Estats Units on més endavant va passar a produir les fragràncies de Carolina Herrera i també va incorporar una part del seu negoci de moda aquesta expansió va prosseguir amb l'adquisició de marques de prestigi tant nacional com internacional Mirúrgia Gal Nina Rizzi Prada o Valentino al final del segle XX i amb el nom de Puig Beauty and Fashion Group va fer el salt definitiu a la internalització sent una de les primeres marques mundials del sector de la perfumeria i la moda disposant de centres a l'Estat a França i a Mèxic i últimament va obrir una nova seu corporativa a la plaça d'Europa d'aquí de l'Hospitalet a la zona de negocis sí sí molt important o sigui que imagineu-vos com van les perfumeries del nostre país sí a més va absorbir a Mirúrgia com ja hem dit al principi i totes les que realment en aquell moment eren competidors sí sí sí o sigui que les va comprar totes i encara Mirúrgia encara consta una mica al carrer Mallorca que té la la seu però és Mirúrgia i pugil no sé si és 1916 penso que és una no sé si és 1916 sí 1916 o 1912 o 1912 sí o 12 sí és igual i és una ola bona aquests perfums són més perissins aquí agrada més més fregant més fresc més fresc hi ha perfums i hi ha col·lors no però ara ara torna la gent a gastar colònia molt perfumada sí bueno és que clar el perfum és molt més fort que la col·lònia sí tot i tenir la mateixa fregància serà per estilovir aigua i no dutxar-se això mateix els francesos ja ho fan un segon s'etapa l'altre això mateix bueno oh donc ok Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! les recomanen com a infusions d'hivern. Molt bé. I una cosa, jo ara fa molt de temps que no en sento parlar. Què ha passat amb les cataplasmes? Ara he tingut un palma allà. Ara fan també ventuses. Sí, però s'ha d'anar amb molta cura, eh? A part de que podo... Jo la feia a lo bèstia, a la meva mare, que patia molt de cops d'aire i aquestes coses, perquè en el temps de la meva joventut, la gent no tenia tanta roba i no estaven tan protegits. No podia. Llavors li feien molt mal a vegades l'esquena i posava una versió molt, molt, molt primitiva. O sigui, paper de les paperines d'estrassa amb una moneda dintre de coure, ben sucadet amb oli, llavors a sobre l'ensenia i a sobre del lloc que li feia mal girava un got, que llavors els gots eren, i feia una ventosa. Allà on t'hi havia molt de mal escolta'm, es bufava era broma o no era broma però amb ella li marxava perquè treia, suposeu que li treia l'aire. Era primitiu, però... era molt efectiu, eh? Sí, sí. Ella que patia molt de mal d'esquena, doncs mira, era una solució. Encara s'ha de servir molt i persones que tenen el títol de metge, eh? Vull dir que... Sí, no és que sí. Entra dintre de la medicina xina, potser. Sí, amb la medicina xina hi ha dos naturistes que tenen el doctor oficial de medicina. Sí, sí, sí. I si necessita donar un antibiòtic dona, però si no, fa tractaments d'aquest tipus. El primer jefe del meu fill que era director del centre que ell treballava que va treballar molts anys doncs aquest senyor realment era un metge naturista que ara són naturòpates. Sí, bueno, d'aquesta... Escolta'm, quan ho va deixar té un despatx al seu poble que, bueno, està al poble que és una ciutat i escolta'm se hace de oro, eh? Ja, ja, ja. O sigui que això la gent encara... Perquè la gent sempre busquem la novetat que ens pugui afavorir per un mal... Clar, sense entrar dintre de la medicina convencional. Sí. Ja s'ha acabat? Pels pobles, pels esguins i així molts equips de futbol d'aquests de... Sí, sí, aficionats. d'aficionats i tal recorreixen. O sigui que al poble hi ha persones que s'ho guanyen molt bé la vida. Això sí, no poden cobrar la tarifa de dir la voluntat. No, clar. Però n'hi ha alguns que són famosos per col·locar els ossos o els seus ossos. Sí, allò... us en recordeu d'allò de curada de quebrado? Sí. Us en recordeu? Sí. O sigui que mira, escolta'm, com tenim una edat, expliquem també sistemes de la nostra jovenesa. Escolta'm... Abans hem llegit una cosa que diu i cadascú posa al seu puesto. Doncs bé, hi ha coses d'aquestes que a vegades tornen al seu puesto que van bé. Sí, sí, sí. I s'ha demostrat. O sigui, aleshores, doncs mira... Mira, si ens llibreu una miqueta de segons quina mena de medicació, doncs mira, escolta'm... El que passa que en aquella època, te parlem d'uns quants anys enrere, això en deien curanderos. Sí. Tot i que alguns, tot i que el nom era prioritiu una mica, no deixava que tenien molts coneixements del cos i que podien curar-te de coses que almenys que no curaven. Ah, i les remeieres que les cremaven per bruixes. Ah, sí. Per què? Perquè elles coneixien les propietats de les muntanyes i de les plantes. De les plantes. Escolta'm. Que sí, que sí, és veritat. Bueno, doncs després d'aquesta disquisició, saps què? Que ens parli el Joan Maria d'aquest reportatge que té... Sí, això, que té preparat. Sí. El tens preparat? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Endavant. Bueno, el títol és Benvingut a l'any 2017. Ah, que serà molt mogut a tot arreu, a tot Europa. Oh, i, i, i. Hi ha eleccions a molts països. I, bueno, el divendres... I a totes les entitats. El divendres amb el senyor Trump no sé què passarà. Ai, col·liós. Què ens podem preparar? Bueno, com que la cosa sempre ha anat aquesta de 2016 molt malament, jo penso tot el contrari, que s'arreglaran moltes coses. Ah, potser, no hi ha de... Deixar de ser any de traspàs. Si no aquí m'ho acut o no, no ho sé, però em penso que serà més goll. El 17 ho ha estat. Bé, el cas... Per això ha anat també. Clar, clar. Bé, el cas és que, quasi sense adonar-nos, ja estem a la segona setmana del mes de gener del nou any. I ara, què hem de fer? En primer lloc, proposo la compra d'una agenda per poder planificar cada mes els ingressos i les despeses previstes del mes. I una vegada a la setmana passar comptes. I llavors què? Prendre aigua del Carme per prendre el susto que t'emportes? No, no, no. És que des que tenim l'euro sembla que un euro no val res. Ai, per Dios. Si no portem bé els comptes, després no arribem a final de mes. O i tant que no. Bé, llavors, cada setmana comprovar el saldo dinerari de l'agenda sigui igual el del monedero. Que no se'ns escapin. Una bona administració del diners evita ensurs i ajuda moltíssim a millorar la qualitat de vida de les persones. perquè no hi ha més cosa que patir que arribar al dia a dia i no tenir prou cèdits per poder pagar. Esclar que avui dia tenim les targetes i mira, tirant-me les targetes. Però com no són blancs, clar. Anem arrossegant un mes a l'altre. No són blancs. Sí, però aleshores això s'ha de pagar. S'ha d'estar molt a la guai i fer-ho ben fet. I amb les targetes, això tothom ja ho sap, que sí que des del descobert, per exemple, des del descobert, per exemple, de 300 euros que has gastat més amb la targeta, que el límit de crèdit que tu tens, que tens, que molta gent ni ho sap en quin límit que tens, llavors et cobren els interessos, no d'aquells 300 euros que t'has pesat, sinó d'aquell límit que tenen posat. Això mateix. Per tant... I a més, cobren dia per dia. Sí, no, no. Interès dia per dia. Resulta més d'un 20%. Sí. És un escàndol. 23,10. Valdria la pena que us assabentessi quan tingueu una targeta de crèdit sapiguem quin és el límit vostre. Sí, i tant. Pregunteu, perquè hi ha molta gent que no ho saben i evitareu molt d'ensurtos. No tinc crèdit, tinc dèbit. Bueno, el dèbit és una altra cosa. Dius, tinc una targeta i tothom diu de crèdit. No, no, hi ha dues classes. La de dèbit i de dèbit. Aquell moment, com tu fas el gasto, ja te'l descompten del dèbit. Sí, al moment, al moment. Aquesta, t'estalvies de pagar interessos. Però esclar, has de tenir molts calés. Ah, això maca. El de P no té problema. La majoria haurien d'anar molts de crèdit, no els de dèbit. Ja hem descobert que la bolsa té molts calés. Clar. Que té la de dèbit. Clar. Bueno, veus, ja sabem dues coses d'una altra cosa. de les projectes. Bueno, aleshores també convindria planificar per trimestres i per cara a hora del dia les vostres futures activitats que teniu, siguin professionals, domèstiques, d'esportives, culturals, recreatives, de viatges, etcètera. O sigui, apuntar el que voleu fer aquell trimestre. I un viatge... I aviam si tenim caig. Ara és el moment d'ajustar el vostre pressupost a les activitats que més us agradin i convinguin. el que diu el tòpic any nou, vida nova. Recordo que l'Associació de Persones Grans de Sant Just d'Esvern organitza cada mes conferències, visites culturals, excursions i d'altres. Per fer-se'n soci cal anar al mil·lenari del carrer Àngel Guimarà, número 1, qualsevol dimarts al matí, de dos quarts d'onze a dos quarts d'una. La quota és només de 10 euros l'any. Fa 6 anys que es paguen 10 euros. No ho hem apujat. Ni mica. Com que tampoc el sou s'han apujat i menys el tot. almenys amb aquí també l'hem congelat. Això mateix. La dita associació busca gent també per la seva coral harmonia. També. Que els agradi cantar també pel mateix de moment de la mateixa parella. Que precisament estan preparant un concert comunitari el dia 31 de gener amb corals que es diu té un nom Canta Gran o alguna cosa així. Sí, no ho sé. És per tota l'èrea metropolitana de Barcelona i del Baix L'Obrecat. Sí, sí, sí. Serà un acte bonic. Doncs aquesta la coral harmonia durant tot l'any el dijous a la tarda fa els seus assajos també al mil·lenari. Al mil·lenari. És una manera també diguéssim de sortir de casa i tenir que passar-s'ho bé. No, si ens agrada cantar tu diràs. Passar-s'ho bé. Bé, i ara ja que ara vaig més a poc a poc quan vaig per passeig pel poble és un poble molt agradable per caminar ara que haig d'anar molt més a poc a poc resulta que encara gaudeixo més de les cases i altres coses que m'havien passat per allò. Passar per allò. Aquesta setmana vaig passar pel carrer de la Font que com sabeu l'han remodelat. l'han remodelat i l'han remodelat. La sortida és fabulosa que dóna el parador és maca aquella l'han deixat. Han tret els cotxes al començament o sigui que des del carrer des de la Rambla no es pot entrar ara pel carrer de la Font l'han posat pelletonal llavors una mica més avall no. La primera travessia ja han posat paredes ja han posat també uns seients individuals també molt macos i que realment s'hi està molt còmode tant el raspaller com també també per posar els braços que la cosa facilita per aixecar-te les persones grans aleshores ha quedat perfecte fins quasi al fons que el carrer t'ho dona fins avall de tot però hi ha el traç aquest nou fins al carrer Ereté que encara s'han descuidat d'una cosa i és treure de les aceres els pals dels fils no sé si són de telèfonos o són d'electricitat que bueno que fa el millor per exemple vas amb un cotxet és que era molt difícil caminar pel carrer amb un cotxet si plou portes el parall i tampoc passes tampoc passa sí eren estretes ara només falten els pals jo m'imagino que segurament l'Ajuntament s'ha trobat que com que si és de la de la companyia la que sigui trigan eh trigan moltíssim aleshores només reclamar que exigeixin la companyia la que sigui que s'han de treure els pals perquè estan al mig de la seda és l'única cosa que falta sí bueno mica en mica a la sortida d'aquest carrer a la compra diguéssim està molt mal però felicitats a l'Ajuntament perquè han fet una bona feina i tant perquè era un carrer estret amb moltes dificultats sí no perquè hi havia els mateixos pals hi havia arbres molt vells que aixecaven també aixecaven el terra i a més a més no podien passar ni els cotxets ni el barall sí sí sí bé doncs una miqueta de música i ara beneficis físics i mentals del yoga és un reportatge de José Vicente Morant el yoga és una disciplina que es practica des de fa més de 5.000 anys a les darreres dècades pel fet que nombroses celebritats han fet pública la seva adhesió a aquesta disciplina que combina benestar físic i psicològic milions de persones de tot el món han ingressat a la comunitat dels ioguís no no és que visquem el parc de Yellowstone com el conegut José com el conegut Úrcit dels dibuixos animats és que així s'anomenen els que s'han convertit el yoga en la seva activitat principal però darrere del màrqueting existeix una activitat real i beneficiosa per a l'organisme humà i que disposa de tantes modalitats com mestres que l'han difós és inquestionable que apostar pel ioga aporta beneficis per a la persona alguns es reconeixen immediatament i d'altres són més propis de l'àmbit de les sensacions encara que no per això menys desitjables un dels més inter... perdó un dels més interessants és de les diverses postures corporals que introduyeix aquesta ciència procedent de la Índia ajuda a enfortir els ossos en incrementa la densitat òssea també enforteix i permet augmentar la flexibilitat dels músculs lligaments i tendons cosa que es redunda en una millora generalitzada en una millora generalitzada del nostre sistema locomotor també està indicat per combatre els efectes de l'artrosi ja que els que pateixen aquesta malaltia i practiquen ioga experimenten una millora significativa a la tensió infló infló de les articulacions per no parlar dels seus efectes positius sobre el motor corporal el cor la combinació de postures i moviments que el componen així com la filosofia de vida que comporta i la seva aposta per la moderació en l'alimentació contribueixen a reduir la pressió arterial i alenteixen la freqüència cardíaca en l'àmbit mental el ioga també aporta beneficis gràcies a la meditació que propuna i propícia ajuda a aumentar la concentració i a tothom que ho practica convençut li allunya l'estrès aquesta gran lacra de la nostra societat i del nostre temps algun estudi fins i tot sosté que el ioga serveix d'estímul per desenvolupar la nostra capacitat d'aprenentatge i que és molt beneficiosa pel cervell i el sistema nerviós central sense oblidar que es dorm millor i quan no s'està consultant amb el coixí s'aconsegueix una activitat sexual molt superior en prestacions carai ja ho saps ara ja m'ha convençut mira el relançament la diversió de tensions i aquella comunió amb el nostre cos és el que té en conclusió que donen ganes d'apostar pel ioga hem arribat fins aquí quant temps ens queda Carles un minutet llavors ja ha arribat el moment de dir salutació salutació com a tothom i sí recomanar-vos el ioga sempre i quan es faci adequadament i ben controlat perquè conec més d'un que els menis s'han anat a fer piures sí el ioga el que té perdó és perquè t'ensenya d'entrada el primer que tot jo no he fet ho vaig intentar vaig dir bueno va l'altre dia doncs és perquè t'ensenya respirar bé que no sabem respirar no si sapiguessin respirar bé totes les cèl·lules quedarien oxigenades però com no les pobres se queden un poc aixutxades per inèrcia hem arribat a l'entrada d'aquest programa digues estic comçut que respirem malament és veritat això amb natació te'n dones compte perquè si no saps respirar bé no anides bé però és que a part ara se'ns complica la cosa perquè l'aire que respirem està contaminat no ho posem tan negre no ho posem tan negre deixem-ho porra bé senyores senyors hem arribat a la fi d'aquest programa de 60 i més gràcies l'Inna gràcies Montse gràcies Joan Maria Carles també moltes gràcies i bé fins la propera audició del dimecres vinent recordeu que el dissabte si voleu ens podeu tornar a escoltar a tothom molt bones o nit o bon dia adeu-siau adeu-siau adeu-siau hi ha vegades que em passejo per la dia alguna hora ràdio d'esperc ara escoltes ràdio d'esperc ara escoltes ràdio d'esperc sintonitzes ràdio d'esperc d'esperc ràdio d'esperc a