60 i més
Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....
Subscriu-te al podcast
Delta del Llobregat, Zumba i Salut: Homenatge a Muriel Casals, Eficiència Energètica a Sant Just, Mòbils i Privacitat, i Jaume Aragall
Panorama general
Programa variat amb to informatiu i de tertúlia amable. S’hi combinen temes d’actualitat local i cultural, natura i medi ambient, salut i benestar, tecnologia i etiqueta social, i música.
- Moments destacats:
- Homenatge a Muriel Casals i record emotiu de la seva trajectòria cívico-cultural.
- Premi d’eficiència energètica per a Sant Just Desvern (Pla 2011–2015).
- Reportatge sobre el tram final del riu Llobregat i els ecosistemes del delta.
- Salut: paper de la vitamina E i la funció de la vitamina K; consells pràctics per conviure amb l’artrosi.
- Tecnologia i societat: evolució dels smartphones, mercat global (Xina/Apple), costos i privacitat a xarxes.
- Benestar: pros i contres de la zumba com a exercici.
- Música: Jaume Aragall interpreta “Matinata”.
"És pel coneixement que es guanya el respecte a la natura" — sobre el valor educatiu del Delta del Llobregat.
Introducció i ambient
Onomàstica i temps
- Explicació del terme festa onomàstica o dies natalis (naixement a la vida eterna del sant).
- Comentari del temps hivernal canviant: pluja escassa, vents forts, cops de mar, pics de calor puntuals.
- Estat del grup: absència puntual d’un membre i salut entrebancada, però ànim positiu i voluntat de fer companyia a l’audiència.
Homenatge
Muriel Casals
- Record emocionat de la “dama del sobiranisme cultural”.
- Es remarca la seva discreció, intel·ligència i lideratge cívic.
Actualitat local i cultura
Eficiència energètica a Sant Just
- Premi Ciutat Sostenible 2015 (categoria estalvi i eficiència energètica) pel Pla municipal 2011–2015.
- Resultats: reducció del consum d’electricitat i gas d’un 15% (vs. 2012) i -420 tones de GEH; objectiu -25% (2015–2019).
“En veu pròpia”, de Nina
- Presentació del llibre a Torroella de Montgrí i conversa amb Jordi Molina.
- Repàs a la trajectòria de la Nina: orquestres, discs, teatre musical i projectes diversos.
Excursions a Collserola
- Itineraris guiats (4–5 h), places limitades. Diumenges i sortides especials entre febrer i març.
- Valor afegit: interpretació del territori i descoberta de detalls poc percebuts.
Sala Parés i art
- Noves exposicions (Magí Puig; Brigitte Senzi i Juan Antonio Mañas).
- Comentari d’un escàndol de falsificacions entorn d’obra d’un artista difunt.
Natura i territori
Reportatge: tram final del Llobregat i delta
- De Martorell a la desembocadura: espais naturals envoltats d’infraestructures, desviament (2004) pel Port de Barcelona.
- Els espais naturals del delta del Llobregat: 98 km² de terres fèrtils entre Montjuïc i Castelldefels.
- Ecosistemes clau: platges i barres litorals (jull de platja), pinedes sobre dunes, aiguamolls, estanys litorals (4–6 m) que filtren contaminació, regulen inundacions i recarreguen l’aqüífer.
- Biodiversitat: fins a 350 espècies d’aus (ànecs, corbs marins, flamencs, arpelles i, amb sort, àliga calçada).
- Transformacions: dessecació històrica de maresmes per a conreus o càmpings i impacte de l’aeroport.
"25.000 escolars i 200.000 visitants avalen aquesta tesi" — importància de l’educació ambiental.
Música
Jaume Aragall — “Matinata” (R. Leoncavallo)
- El tenor català interpreta cançó napolitana amb l’Orquestra Simfònica del Liceu.
- Recordatori del seu ampli repertori operístic (Faust, Don Carlo, La Favorita, La Bohème…).
Salut i vida quotidiana
Vitamines i immunitat
- Vitamina E: antioxidant liposoluble clau per a membranes cel·lulars, teixits i sistema immunitari; col·labora en la formació d’eritròcits i en la funció de la vitamina K.
- Vitamina K: coagulació; dèficit pot implicar hemorràgia.
- Recomanació: aliments rics en vitamina E per protegir de radicals lliures.
Etiqueta esportiva
- Crítica a l’hàbit d’alguns futbolistes d’escopir a la gespa; comparació amb altres esports i menció a l’esport femení.
Tecnologia i societat
Evolució dels mòbils i mercat global
- A Espanya, venda massiva des de 1992 (Jocs de Barcelona). De terminals cars a smartphones ubiquitaris.
- Canvi de lideratge de marques històriques (Motorola, Nokia) a fabricants asiàtics; debat sobre finançament, compra d’empreses i deslocalització.
- Apple com a cas de tecnologia i marca premium; cues d’obertura i diferència de preus (ex.: tablets 250–300 € vs. ~900 € d’Apple).
Consum i costos ocults
- Anècdota d’una tablet “gratuïta” amb cost fiscal alt (retribució en espècie).
Avantatges i inconvenients dels smartphones
- Pros: comunicació immediata, internet, fotos i missatgeria, innombrables apps.
- Contres: despesa recurrent, sensació de vigilància i pèrdua d’intimitat, mala etiqueta en espais públics.
Xarxes socials i informació
- Reflexió sobre privacitat a Facebook/Twitter i la permanència del que es publica.
- Precaució amb Viquipèdia: molt útil, però cal verificar informació; possibles inexactituds.
Benestar i exercici
Zumba: punts forts i límits
- Orígens: mètode de Beto Pérez i expansió global; ritmes llatins (salsa, merengue, cúmbia, reggaeton).
- Pros: cardiovascular moderat, divertit i socialitzador, ajuda a cremar greix i allibera endorfines.
- Contres: exigeix coordinació, i no és per guanyar força o massa muscular.
- Recomanacions: ajustar durada i intensitat a l’edat i condició; combinar amb treball muscular per salut postural.
"Deixa els exercicis i apunta’t a la festa" — lema representatiu de l’enfoc lúdic.
Salut musculoesquelètica
Artrosi: consells pràctics
- Malaltia per desgast del cartílag (genolls, malucs, mans, esquena): dolor i limitació.
- Estratègies:
- Exercici moderat diari (10–20 min caminar o bici en pla; aquàtics o balneari per descarregar articulacions).
- Evitar el dolor: descans 2–3 dies si s’agreuja, sense forçar ni moviments bruscos.
- Control del pes: el sobrepès és un gran enemic.
- Tècniques de calor/fred: 20–30 min/dia per alleujar.
- Higiene postural: matalàs ferm, cadires d’esquena recta, canviar de postura sovint.
- Ajuts: bastó al costat indicat, sabates fermes i sense cordons, utensilis de mànec ample, carretons per carregar.
- No automedicar-se: seguir prescripció mèdica (AINEs, analgèsics, etc.).
Cloenda
- Agraïments a l’audiència i a l’equip tècnic; recordatori d’horaris.
- Desitjos de bona salut i retrobament a la propera emissió.
Seccions de l'episodi

Presentació: onomàstica, temps i estat del grup
• Explicació de la festa onomàstica (*dies natalis*). • Comentari del temps hivernal canviant. • Estat de salut i logística de l’equip; to proper amb l’audiència.

Homenatge a Muriel Casals
• Record afectuós de la “dama del sobiranisme cultural”. • Trajectòria cívica i cultural; condol per la seva pèrdua.

Sant Just rep el Premi Ciutat Sostenible 2015
• Pla d’eficiència energètica (2011–2015): -15% consum i -420 t GEH. • Objectiu 2015–2019: -25% de consum; reconeixement estatal.

Cultura: Nina presenta “En veu pròpia”
• Presentació a Torroella i conversa amb Jordi Molina. • Trajectòria de la cantant i homenatge al cant com a ofici.

Agència de Collserola: excursions amb voluntaris
• Itineraris guiats de 4–5 h; places limitades. • Diumenges i sortides especials; valor didàctic i proximitat.

Sala Parés: noves exposicions i comentari sobre falsificacions
• Exposicions (Magí Puig; Brigitte Senzi i Juan Antonio Mañas). • Breu comentari d’un escàndol de falsificacions d’art.

Reportatge: tram final del Llobregat i delta
• Des de Martorell fins a la desembocadura; delta com a espai protegit. • Estanys litorals, pinedes dunars, recàrrega d’aqüífer i biodiversitat (350 espècies d’aus). • Pressions humanes: infraestructures, dessecació històrica, aeroport.

Música: Jaume Aragall interpreta “Matinata”
• Cançó napolitana de Leoncavallo amb l’Orquestra del Liceu. • Recordatori del repertori i projecció internacional del tenor.

Salut: vitamina E i funció de la vitamina K
• *Vitamina E*: antioxidant liposoluble per membranes i immunitat. • Col·laboració amb *vitamina K* en coagulació; recomanació dietètica.

Opinió: etiqueta al futbol (escopir a la gespa)
• Reprovació d’un hàbit antihigiènic a l’elit esportiva. • Comparació amb altres esports i observació sobre equips femenins.

Tecnologia: de telèfon mòbil a smartphone (1992→)
• Inici de la venda massiva a Espanya (Jocs del 92). • De producte car a dispositiu universal; canvi d’hàbits socials.

Mercat global: Xina, Apple, preus i competència
• Debat sobre finançament i adquisicions d’empreses. • Apple com a marca premium; diferències de preu i estratègia.

Consum: la tablet “gratuïta” que va sortir cara
• Anècdota sobre retribució en espècie i impacte fiscal. • Aprenentatge: llegir la lletra petita dels “regals” tecnològics.

Smartphones: avantatges, inconvenients i etiqueta
• Pros: connectivitat, apps, missatgeria. • Contres: costos recurrents, privacitat, mala etiqueta en públic.

Xarxes socials i informació: privacitat i Viquipèdia
• Permanència del que es publica a Facebook/Twitter. • Utilitat de Viquipèdia amb crida a la **verificació** de dades.

Benestar: Zumba — article i debat
• Pros: cardio moderat, diversió i socialització; allibera endorfines. • Contres: coordinació exigida, no millora força/massa muscular. • Recomanació: ajustar intensitat i combinar amb treball de força.

Salut: artrosi — consells per conviure-hi
• Exercici moderat i control del pes; evitar dolor i moviments bruscos. • Calor/fred, higiene postural, ajuts tècnics i no automedicar-se. • Objectiu: preservar la qualitat de vida malgrat el desgast articular.

Cloenda i agraïments
• Recordatori d’horaris, agraïments a equip i oients. • Bons desitjos de salut i retrobament a la propera emissió.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Seixanta i més o menys? Amics, foients, molt bona nit, si ens escolteu en dimecres o molt bon dia si ho feu en dissabte. En primer lloc, volem felicitar a qui ens escolti, que porti per nom Aleix, Ròmul, Silví i Pamela, si avui celebreu la vostra festa onomàstica. Felicitem també a qui ens escolti en dissabte, que sortim en diferit, i que portin per nom Maurici, Amada, Nemesi, Hipotami, màrtirs, i Eleuteri. Ui. Sí, és un nom una mica excepcional. Sí. Bé, no heu sentit curiositat per saber per què al dia del Sant se li diu festa onomàstica? Potser ja ho sabeu, però en cas contrari, per a aquells que ho desconeguin, us ho explicarem. Normalment, l'Església tria com a festa del Sant la data de la seva mort. La festa del Sant és anomenada també festa onomàstica o dies natalis. Aquesta darrera expressió es refereix al naixement, a la vida eterna del Sant, o sigui, al seu pas de la terra cap al cel. Després d'aquesta informació onomàstica, passarem a comentar un cop més aquest temps meteorològic tan loco, loco, loco. Ja ho deia en castellà, tot recordant una vella cançó i una vella pel·lícula, o una peça de teatre, que ho tenia com a motiu. Ara, no em feu dir quina cançó ni quina peça de teatre, perquè no me'n recordo. O si realment era una cançó o no, però ha quedat en l'imaginari popular i crec que aquest, aquest hivern, li va bé a aquest loco, loco, loco. Pluja, relativament poca. Calamar-se, molta. Cops de mar, feroxes. Vent, fort, fortíssim. Una mica de neu, sol esplendent, i el dimenge, a migdia, temperatures a molts llocs, per sobre dels 20 graus. O sigui, a l'estartit estaven a 24. O sigui, feia caloreta. Per a què continuem? Així els hi va als nostres pobrets cossos. Per culpa d'aquest temps, el grup comença a fer, ai, una mica de festes. El més jove del grup està sota les urpes d'aquesta molesta senyora que fa que estiguem obligats a fer llit. Els altres components del grup tirem com podem. O sigui, l'Alina avui tampoc no estarà amb nosaltres perquè estem de viatge i està venint cap aquí. Per això no ha pogut arribar temps de fer el programa. Bé, doncs vindran altres temps en què ens trobarem exultants i contents, encara que avui tampoc estem tristos perquè estem amb vosaltres, aquesta estona, per oferir-nos un espai d'informació, curiositats i música. Us saludem la Montse, el Joan Maria i aquí us parla la Joana i també des de la part de so, en Carles Hernández Rius que ens posarà el to musical. Endavant, 60 i més o menys! Volem que les nostres paraules facin palès l'homenatge que desitgem retre a una persona discreta, però ferma, intel·ligent, emprenedora, líder sense voler ser-ho, durant un temps presidenta d'Òmnium Cultural i impulsora, juntament amb d'altres coneguts sobiranistes del procés català. Va deixar-nos la matinada del passat diumenge víctima d'un desgraciat accident de trànsit. El nostre sentir record, per la dama del sobiranisme cultural, com la va anomenar el periodista francès Marc Álvaro. En recordarem sempre, Muriel Casals. Música Música Música Música Informació del nostre butlletí municipal. Sant Jus rep un premi estatal d'eficiència energètica. L'Ajuntament ha obtingut el Premi Ciutat Sostenible 2015 en la categoria d'estalvi i eficiència energètica, en reconeixement a les actuacions del Pla d'eficiència energètica municipal que han fet entre els anys 2011 i 2015. Música Aquest pla inclou actuacions en tres àmbits de treball. Millores de la gestió energètica municipal, mesures d'estalvi energètic i inversions de millora de l'eficiència energètica d'instal·lacions i un procés d'aprenentatge organitzacional pel que fa als resultats, durant els anys 2013 i 2014, s'ha aconseguit una reducció del consum energètic, electricitat i gas natural d'equipaments i enllumenat d'un 15% respecte a l'any 2012, el que comporta un estalvi d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de 420 tones. Les actuacions continuen amb l'objectiu de reduir un 25% del consum energètic al període 2015-2019. La tercera, la tretzena edició dels Premis que atorga la Fundació Fòrum Ambiental s'ha fet a l'auditori del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mèdia Ambient. Després del gran èxit de les representacions del musical Mamma Mia, que recorda les cançons del conjunt suec ABBA amb el protagonisme de la superpopular cantant catalana Nina, ella, en una pausa entre les seves exitoses actuacions, ha volgut fer un recull de les seves experiències a través de la seva llarga vida professional i, a més a més, presentar el llibre que ha escrit sota el títol En veu pròpia. I ho farà a Torroella de Montgrí el proper dilluns, dia 22, a les 7 de la tarda, al Museu de la Mediterrània. Aquesta presentació té per títol Fer de Músic. Fer de Músic. Conversa amb la Nina. Us convidem a assistir a una conversa entre en Jordi Molina i la Nina. Una conversa on es traspassa la trajectòria professional d'Anna Maria Agustí, Nina, cantant que en els seus orígens va formar part de les orquestres Costa Brava, Caravana, Xavier Cugat, i Jânio Martí, abans d'iniciar la seva prolífica carrera en solitari, que l'han portat a editar una dotzena de discs, participar en moltes obres de teatre musical i col·laborar en la multitud de projectes que valen que una de les veus més importants del panorama musical actual. Aprofitarem l'ocasió per parlar del seu llibre en veu pròpia. Edicions Columna, un llibre homenatge a la música i el cant com a l'ofici artesanal i on reconeix la seva trajectòria com a cantant. Informació de l'Agència de Collserola. Endavant. Excursions amb voluntaris. Itineraris de la serra, per la serra, conduïts per voluntaris de Collserola. De 4 a 5 hores de durada. Places limitades. Diumenge 28 de febrer, Els Templers. Diumenge 6 de març, Sant Madí. Diumenge 13 de març, un tomb per molins. Dimarts 15 de març, les fons del torrent de Sant Iscle. L'inscripció de les sortides del dimarts s'obren el dilluns de la setmana anterior a l'activitat. I també els diumenges, recorreguts guiats al voltant de Can Coll, del pantà de Vallvidrera i entorns del centre d'informació. Trobem molt interessants aquestes excursions, oi? I sobretot que són ben bé a la vora. I com són guiades, o sigui, t'expliquen detalls que potser tu hauràs passat 40 vegades per lloc i no t'hauràs donat. Bé, i ara continuem amb aquella broma que em feu sempre de la informació de la sala Parés, que ha canviat les exposicions. O sigui, aquesta vegada el Magí Puig estarà fins al 8 de març i a l'espai 1, que és la sala de baix. I a la sala segona, que és el pis de dalt, la Brigitte Senzi i Juan Antonio Mañas també fins al 8 de març. O sigui que, no sé si aprofitarem que l'Alina no hi és per fer la brenadeta. Que no s'enteri ningú, eh? Que no s'enteri ningú. Això mateix, sobretot. He hagut un escàndol amb quadros d'enterrats falsificats. Ai, por Dios, i tant. Docents i escatx, eh? I algú de la família. Sí, sí. Bueno, i o de l'entorn, i tant que sí. I algú de la família. Na-la-la Na-la-la Fins demà! Per Catalunya Avui no ens enllunyarem gaire de casa nostra Viatjarem pel tram final del Llobregat Fins allà on el riu es troba amb la Mediterrània En un reportatge de Josep Melero Quan el riu s'acosta a la mar Des de la part del Diable de Martorell Fins a la desembocadura Trobem diversos espais Especials d'especial interès Actualment Agenciats amb el nom de part del riu Llobregat Assajats per una intensa xarxa viària I aigua molls com els de Molins de Rei I rieres com les de Corbera, Vall d'Hidrera Venen a passar l'aigua que s'encamina cap al delta Cap al delta Tu Al final Ens hi esperen estanys litorals Com el remolà o la ricarda I meresmes com el de les filipines Són hàbitats molt fràgils Que tenen un paper clau en el cicle de l'aigua I actuen com enclavaments de biodiversitat És un típic matí d'hivern Al Bas Llobregat La comarca que té en el riu La seva espina dorsal En els darrers 30 quilòmetres En el curs fluvial Des de Martorell Sota el remol dels cotxes de l'autovia El riu respira Allà on s'obren petits espais naturals Gràcies al Consorci Per la recuperació i conservació Del riu Llobregat On arribarem a la desembocadura Del riu Fa 30 minuts Érem al cort de Martorell I en breus instants Semblarà que hàgim transmutat Dius el dalt? Sí Transmutat el continent Perquè hem canviat de lloc Hem canviat Un lloc que semblava una cosa Ara és una altra El Llobregat Neix a 156 quilòmetres amunt A Castellà de Nuc És un riu que avui En el seu tram final No reconeixeríem ni els romans Ni tampoc els nostres avis Aquest tram està envoltat avui De carreteres i vies de tren I de desembocadura Va ser desviada l'any 2004 Per permetre L'ampliació De les instal·lacions Del port de Barcelona Cap al sud Estanys, bases Les platges de Viladecans I el Prat Per exemple Formen espais protegits Els espais naturals Del delta del Llobregat Són 98 quilòmetres quadrats De terres planes i fèrtils Que van des de Montjuïc Fins a Castelldefels Esteses en un front d'arc tensat Que té el seu vèrtex a Sant Boi A 10 quilòmetres de la línia de mar Si s'analitza la composició geològic I s'hi trobarem sorres, graves i llims I què podem dir dels ecosistemes? Si tracem una línia imaginària De la costa cap al riu Primer hi trobem els ambients marins Les platges I les bones barres litorals On regna el jull de platja Que és una gramínia Que si es barreja amb els cereals Pot resultar verinosa La platja de Viladecans És la que conserva el tram més genuí Després venen les pinedes Immerses en les seves dunes I que la mà de l'home S'ha encarregat d'alterar Avui sabem que aquestes pinedes Ja hi eren presents Abans del segle XVI I que s'havien explotat Per obtenir fusta i I fer casera I fer casera El pi pinyer I és una inusual diversitat D'orquídies Que són els elements Més representatius Els estanys litorals Continuo jo Els estanys litorals Estan permanentment Coberts d'aigua I amb una fundària De 4 a 6 metres Són un filtre Per a la contaminació Regulen inundacions Permeten la recàrrega De l'aquífer També és un refugi De molts animals Sobretot aus I trobem Gran varietat De plantes marines Les aigües Dels estanys Poden ser Dolces O salobres I el seu grau De salinitat Varia en funció De les aportacions De l'aigua de pluja Dels oratges marins De l'aquífer superficial I dels canals de rec Que hi desguassen Aquestes aigües Surten al mar Filtrant-se Per la sorra Si ens vingués de gust Amb uns binocles A la mà Podríem veure Ànecs Fradaluques Capbossons Empolomellats Cerxets I becadells Bellugadissos Corps marins Que seixuguen Les ales al sol I tot un seguit D'oques salvatges Arpelles Polles d'aigua Flamencs I a vegades Si tenim sort Una àliga Calçada En total Al delta S'han censat Uns 350 tipus d'aus Una mostra més Del seu valor patrimonial Indiscutible És pel coneixement Que es guanya el respecte A la natura 25.000 escolars I 200.000 visitants Avalen Aquesta tesi Un nou monstre I rom En el cel Però Els ocells De l'estany Ni s'hi muten Ja sabeu A què em refereixo Oi? És molt gran Fa soroll I porta Al seu ventre Molts personatges Que es diuen Humans Les maresmes Del delta Es van Dessecar O terraplanar O terraplanar Sí, per quan les volíem fer servir Per conreus I es van aprofitar L'ús agrícol O bé Per instal·lar Càmpings Per avui en dia Estant gairebé Abandonats Per motiu De l'ampliació De l'aeroport En temps llunyans Podíem veure Pagesos Plegant Carxofes Molt bones Per cert Avui veiem Ciclistes Parelles Passejant Els seus Gossets Resumint Avui en dia El riu Llobregat A banda de ser El riu De vell Antubi Més aprofitat Del país És també Un dels nostres rius Més estimats I tot que sí Ara podeu escoltar Música Per gaudir Avui escoltarem La veu D'un dels tenors Més famosos De la lírica catalana En Jaume Aragall I Garriga Va debutar Al Gran Teatre Del Liceu I ha estat figura principal En els primers teatres D'arreu del món Amb un ampli repertori Del qual destaquem Els protagonistes De les òperes Faust Don Carlo La Favorita La Bohème I molts més L'escoltem En un gènere Més proper I popular Però no per això Menys important Musicalment La cançó napolitana Canta Matinata De Ruggero Leon Cavallo Famos compositor Italià Autor De l'òpera I Pallacci Acompanya Jaume Aragall L'orquestra sinfònica Del Gran Teatre Del Liceu Sota la direcció D'en Javier Pérez Bautista L'orona Diviana Sota la direcció D'en Javier Pérez Bautista Sota la direcció D'en Javier Pérez Bautista D'en Javier Pérez Bautista Sota la direcció Sota la direcció D'en Javier Pérez Bautista Sota la direcció D'en Javier Pérez Bautista Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! malalties de gola i tota una munió de molèsties que ocasionen, moltes vegades, baixes en els llocs de treball. Sabem que els cítrics contenen moltes vitamines, sobretot del tipus C i també d'altres més, però sabem quina és la funció d'una d'elles? Que precisament no té tanta difusió? Parlem de la vitamina E. Aquesta vitamina és l'antioxidant, l'hiposoluble més important, que protegeix les membranes cel·lulars i teixits, contribuint així al bon funcionament del sistema immun. Ajuda també a la formació dels globus vermells i a la funció de la vitamina K. Aquesta no la sabia, de la K. K de quilo. No, és la de la coagulació. La vitamina que ajuda a coagular la sang amb una ferida, si tens falta de vitamina K, aleshores pots patir una hemorràsia. Sí, sí. Molt bé, sí, sí. Invalucrada, ja ho diu, la coagulació. Per tant, juga un paper essencial en el sistema circulatori. Molt bé. Segueix? Per tant, us recomanem que no deixeu de prendre aquests aliments que poden aportar vitamina E al nostre organisme per protegir-lo dels radicals lliures que l'oxiden. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé, la interpretació era fantàstica. O sigui que estem en una pista de ball i vinc a aplaudir. Molt bé. Bé, tu, ara... Ara una mica de crítica, reflexió. No he entès mai, perquè molts futbolistes dels equips de futbol espanyols tenen necessitat d'escopir a la gespa tan sovint, mentre juguen. Només cal veure qualsevol partit dels que te l'avisen cada setmana o anar a qualsevol camp de futbol per presenciar-ho. Quin fàstic. Si no agrada, no, realment és un detall que no agrada. Sí, sí. Se'm fa estrany haver vist alguna vegada escopir d'altres practicants d'esports a l'aire lliure. Ah, sí? És a dir, només passa als futbolistes, això. Ah, sí. I de molt més cansats. Posem pel cas corredors de maratons, de cross, de curses ciclistes, jugadors de tenis, jugadors de bàsquet, de Humble, que són més cansats que jugar a futbol. Bueno, no ho sé, eh? Això ja... Sí, sí, sí. Vols dir? Sí, sí, sí, sí. És més pesat? És més pesat? Ah, me'n descuidava. Els equips semenins de futbol no he vist ningú que tingués aquesta mala costura. Ah, les noies. Ah, perquè encara són massa novates. Sí, diu, deu ser perquè les noies en general són més ben educadetes i se'm donen compte de que no ho han de fer. Penso, no ho sé. Potser sí. Està curiós, de veritat. Està curiós. Bé, ara parlarem una mica del telèfon mòbil. Adiós. Qui no té avui dia un telèfon mòbil? Jo, jo no en tinc. Bueno, però és un cas molt raro. Oh, i tant. Jo no en tinc. T'ho ha de donar un premi. Perquè ara ja no és el telèfon, ja és l'esmartphone. Ja, també. Que fan de tot. Hasta poden afaitar, si vols. Imagina't. Bueno, quasi bé tothom en té. Menos la Joana. Ara ens entenem. Ara us entereu. Però aquest aparell avui dia és quasi imprescindible. És relativament molt modern, ja que la venda de telèfonos mòbils a Espanya va començar l'any 1992, el dels Jocs Olímpics de Barcelona. Llavors eren caríssims i, per tant, un article volparaguat a l'abast únicament dels executius d'empreses de primer nivell o, naturalment, de persones riques. Aleshores, les millors marques eren Motorola, dels Estats Units, i Nokia de Dinamarca. Avui dia, totes dues han sigut absorbides per fabricants xinesos i coreans. Mai la vida un producte industrial ha tingut una implantació a escala mundial tan massiva i en tan poc de temps. Enguany, el mercat de smartphones, ja no diguem de telèfonos, perquè ja estan passats de moda, està en mans d'unes poques empreses multinacionals que, gràcies a un esforç titànic en diners i en investigació i desenvolupament, han assolit un èxit sense precedents. Quatre o cinc empreses dominen tot el mercat mundial. El que no tinc tan clar és d'on han sortit els diners per financiar les grans companyies orientals, sorrides del no-res, de la maquineta de fer diners, del fons de pensions occidentals, entre ells nosaltres, que han invertit quantitats astronòmiques als Chabels, són les fàbriques que tenen les coreanes, o d'altres miracles que no sé d'on són. No, no has de veure més que quan van intentar obrir, quan van obrir la casa aquella que no me'n recordo si és la de la Poma, allà al Passeig de Gràcia, Apple, Apple. Doncs, escolta'm, les cues eren impressionants i hi havia gent que estava des de les 6 del dematí esperant que obrissin l'establiment. Per agafar l'últim model. Sí, sí, sí. Potser un dia no gaire llunyà sortirà la llum tot a l'embolic i el que passa ja ens haurem quedat sense indústries i només ens caldrà vendre pipes als turistes. Bueno, sí. Perquè tot això, sobretot la Xina, allà on es fabrica tot. I els xinos fins ara el que han fet és comprar empreses europees o americanes i esclar d'aquesta manera són els amos de l'empresa i tenen tot el seu capital. Tot el seu coneixement. Sí, a més a més els xinesos s'han comprat la deuda de molts països del món. Per això quan la Xina deixa de pujar aquest 7 que se li augurava i puja només que 5 hombre, que susto. El capital del xino és un partit comunista llavors tenen la màquina de fer diners. A darrere què? Poden fer tant diners que volen. No hi ha control. No sabem. el fons que tinguin. La gent allà cobren 4 rals i què? Hem de competir amb aquesta gent. No tenen seguretat social, no tenen res. Aquí és l'embolit que tenim ara perquè a totes les empreses no podem competir amb ells. No sé el que passarà. Jo ho veig molt negre. Ens nominaran els xinus. No, veurem. Sempre passen les coses i sempre... L'Apple és americana, no? Sí, sí. És la més cara que hi ha. Bueno, perquè aquesta ha fet coses de molta tecnologia. el seu sistema i anar renovant-se contínuament. Sí, però esclar, que si els altres resulta que van copiant i la màquina de diners ho va comprant tot, arribarà un moment que... Ja veurem. saps què pot ser això, no? El que va passar amb els japonès ho sé fa molts anys. Clar, perquè, per exemple, pots comprar una tablet per 200, 50 o 300 euros i si vols una tablet que sigui una Apple pagues 900. Sí, sí. Ja, ja, ja. I la diferència és... I el rendiment, vosaltres que sou entesos amb aquestes coses, com va? A mi em funciona. Jo tinc una tablet que és bastant normaleta i pel que faig jo... Sí, la majoria de la gent compra la novetat per ensenyar els ells que tenen un Apple. Que tenen un Apple. Però si la majoria la majoria no fem ni el 10% per les prestacions. Jo, si us voleu, us explicaré una anècdota que va passar a casa. O sigui, una companyia per fer el canvi de telefonia regalava'n una tablet. D'acord? Sí, sí. I llavors, deixeu-me, deixeu-me, perquè és flagrant, eh? Ja. O sigui que, sí, sí, al meu fill li va passant, vale, doncs molt bé. Pensava comprar-me-la, que envio perquè no estaven contents. Bueno, i me la regalen, perfecte. Valia cèntims. Era de bon... No me'n recordo perquè no els conec, però era de bona qualitat. Però resulta que a l'hora de la veritat va haver de declarar-ho com bienes d'aquests que donen amb espècie. O sigui, que va agafar un amb pipa menta perquè jo, amb això que o va haver de declarar en aquell temps 700 euros, eh? Clar, perquè són cares, segons tu. Oh, i aleshores em compro la que em dóna la gana i no haig de fer aquesta... Que no m'enganyin. O sigui, que la cosa és greu, eh? Sí, sí, sí, sí. Continua, continua. Bueno, veiem ara els avantatges dels smartpons o dels mòbils. Sí, eh? Comunicació immediata arreu, a tota hora, a qualsevol lloc, fins al bany. Mm-hm. Conexió a internet, produir i enviar fotos a través del WhatsApp, a la gent que no els espera i ni gràcia que els fa. Innumerables aplicacions. Cada dia en surten de noves i la majoria no saben per què serveixen. Que el fill o la filla els hi ha baixat de franc. Gràcies, com es diu en castellà. No us distregueu de mica en mica sense adonar-nos i ireu passant per l'arru o sigui, per caixa. Oh, i tant. Avui alguns diaris ja cobren per llegir articles a l'any. Sí, sí, és veritat. Inconvenients. Despeses creixents cada mes i de difícil control. Sensació que el gran germà ens controla. Pèrdua, per tant, d'intimitat. També penso que en general molta gent hauria de millorar-ne el seu ús. No em sembla deien que en el transport públic es parli una bona estona per telèfon a crit pelat. Enterant-nos de totes les intimitats de la gent que tenim al costat. Exacte. pitjor que això es produeix en el menjador dels restaurants. Oh, sí. Cosa força freqüent, la qual demostra una evident falta d'educació i respecte als nostres conciutadans. A casa seva, que cadascú faci el que li vingui de gust. Si la seva dona l'hi permet, l'hi permet, esclar. Sí, que la dona no tingui tan bé el seu. Per avui, amics radioients de 60 i més o menys, ja us he donat prou la tabarra. Bona nit a tothom i fins a la setmana vinent, si Déu vol, i la Joana el Garra volen. Sí. Jo faré un petit incís amb això del telèfon. Digues, digues. perquè la veritat és que tu pots estar connectat al Facebook sense utilitzar-lo perquè et fa falta o per jugar o per fer alguna cosa, però la gent que pengen coses al Facebook ja saben el que estan fent. Oh, no. Perquè això és una cosa que corre per deixar-se. No ho saben. Vull dir, és com una... Se'm puja el lúbul i allà es queda. És com ficar algú dintre la casa teva perquè s'assabenti de tot el que tu fas i a més a més ho pengen al Facebook. Ho pengen perquè com ho vegi. El Facebook, al Twitter i tres o quatre més. I amb la particularitat que si un se'n dona compte que ha tingut un moment dolent i l'ha penjat, després no hi ha maneres de recuperar-ho o de treure-ho d'allò. Bé, ho hauríem de reflexionar nosaltres mateixos saber el que fem i per què ho pengem. Sí, sí. Sí, sí. Perquè a vegades és un compromís. I tant. Perquè la gent no n'ha de fer res del que passa a casa teva. a mi no em tenta de penjar cap foto ni dir perquè he estrenat un vestit o perquè me n'he anat a veure fulano, mangano, citano. No. Som nosaltres els responsables del que fem. No, i la joventut. A mi em fa por la joventut. la joventut, si no la sap fer servir és un perill perquè a internet, a Facebook, a tot estat, hi ha coses molt bones, d'enteres de moltes coses, curioses. Va molt bé. Però si no se sap utilitzar, és molt perillós. És perillós. O sigui que... Després també hi ha moltes informacions que són mentides. Això a les Viquipèdia mateix ho has de comprovar amb altres mitjans d'informació. Amb el paper, no? Sí, està molt controlat, diuen. Però jo per dos vegades he intentat treure'm una informació personal meva, eh? Sí, sí. De Viquipèdia. Algo que volies saber. I de temps enrere i escolta'm, no era exacte, eh? Allò que estava posat perquè el que va escriure allò no estava prou enterat de... del que havia passat. També és veritat. O sigui que... Sí, sí. Molta tècnica moderna però ojito. S'ha de saber controlar. I tant. Bé, estàvem parlant de les Viquipèdies i totes aquestes coses. Què et sembla si ens prepares alguna cosa de zumba? Ho tens a mà? Este baile no hay salida que corre el tiempo Venga ti y zumba conmigo con movimiento Este baile no hay salida que corre el tiempo Venga ti y zumba conmigo con movimiento Con movimiento Bé, la zumba, l'exercici que mou el món. és un article de José Vicente Morán. Comença, Montse. Poc es podia imaginar fa més de tres lustres el preparador físic colombià Alberto Beto, Bet Pérez, que la seva manera de preparar les classes al gimnàs on treballava es convertiria en l'inventor d'aquest fenomen de masses global que és la zumba. al nostre país fins i tot la reina Letícia es fa estar és un afán convençuda però és hort tot el que llueix en la zumba? Ara jo. Aquesta disciplina de fitness advoca per mantenir un cos saludable i per desenvolupar-lo a enfortir-lo i donar-li flexibilitat mitjançant moviments de ball combinats amb una sèrie d'exercicis aeròbics. Per enardir les lesions de practicants s'acerveix dels principals ritmes llatins com la salsa el merengue la cúmbia o inevitablement reggaeton. Això per si mateix ja es pot considerar una virtut pels fervorosos sombers o un defecte pels anti-reggaeton a ultrança. Ara tu. Però ja se sap no es pot tenir tot. Els riscos físics de la zumba no van més enllà d'alguna torçada de tormill o d'una inflamació articular i ningú no podrà negar que els exercicis aeròbics ajuden a enfortir els músculs i que l'alliberament d'endorfines procura una bona dosi de somriures en acabar les classes. Ara Montse. En qualsevol cas bé siguis pro o siguis anti la zumba és una proposta vàlida si pretens divertir-te i fer exercici moderat alhora. Ara bé si busques alguna cosa més millor queda't amb altres opcions. Bé hi ha detractors hi ha persones que estan molt a favor. Primer parlarem de les que estan a favor. Aviam a favor de la zumba és un entrenament cardiovascular moderat que serveix d'un mètode lúdic que funciona. S'ha acabat allò de pagaràs amb suor i dolor estil fama ja ho diu el seu lema deixa els exercicis i apunta't a la festa. Ara tu? és apropiada per cremar grases corporals perquè no exigeix atrepar pràcticament a ningú només la freqüència cardiaca màxima. Ara tu Joan Maria és una disciplina que no entén d'edats ni sexes no requereix una gran preparació física i tonifica tot el cos a l'hora que ajuda a guanyar mobilitat a les articulacions. És una activitat desestressant i amb un clar perfil socialitzador. Tot això totes aquestes opinions són a favor. Ara veiem les que hi ha en contra. Exigeix una certa coordinació de moviments cosa que farà que la molt nombrosa tribu dels Poca Traça pateixi com mai per seguir la coreografia durant els 60 minuts de duració mitjana que fa una sessió. Els puristes del gimnàs consideren que no ajuda a augmentar la força ni és de gran utilitat per guanyar musculatura. Bé. A sigui que vosaltres mateixos seguint aquesta música que sentim I per què la vols guanyar molta musculatura? Sí, a vegades que sí que la necessites. A veure, si no tens musculatura el cos no s'aguanta bé. O sigui, jo he de fer cada matí bicicleta perquè com no puc caminar he de fer musculatura. La massa muscular fa que tu caminis bé. Sense massa muscular cada cop caminaríem menys. Clar, seria més tova. El muscle aguanta l'os. Bueno, no has de tenir de muscle però molts potser volen fer que... No, no, no es tracta d'aquests que prenen anivoritzants d'aquests per posar massa muscular. No, no és el mateix. No, és per mantenir la musculatura teva. De totes maneres 60 minuts, persones de 50 anys m'he jugat un pèsol que això no es pot fer. 30 minuts és més que suficient. No ho sé, jo no comptaria ni 30 minuts. Ni 30 minuts. sobretot aquest ritme que ens ha posat el Carles que sigui que fa saltar, fa saltar, però... Fa una música tropical d'aquesta música sudamericana que és molt engrascadora la música. Molt. El que passa que si intentes seguir-la i no en saps... Sí, sí. Però, de totes maneres, no sé si l'heu vist aquella pel·lícula francesa que és Dios mío, pero que te hemos hecho l'escena final del casament saltant i brincant et fa continuar. O sigui que... Sí, sí, t'enganxa, t'enganxa. Sí, t'enganxa. Sí, t'enganxa. Ens has posat aquesta música perquè descansem, oi, Carles? Eh, que sí? No l'has fumat. Mira, ara parlarem de l'artrosi, de tota aquella cosa que les persones joves no tenen. Bueno, no tenen, no tenen. No. Salvo rares excepciones. entre cometes. Bé, artrosi, trucs per conviure amb ella, segons les idees d'an Oscar Jiménez. A Espanya hi ha 7 milions de persones amb artrosis, la malaltia reumàtica més freqüent i, sobretot, a edats avançades. Segons l'Organització Mundial de la Salut, afecta de manera simptomàtica el 28% dels més grans de 60 anys i el 80% dels pacients tenen limitacions de moviment. Al nostre país, l'artrosi representa el 30% d'incapacitats laborals i s'estima que l'any 2020 serà la quarta causa de discapacitat en el món. És una malaltia produïda pel desgast dels cartílegs que estan a l'extrem dels ossos. Aquest desgast fa que les superfícies dels ossos friccionin entre si amb el moviment de les articulacions i produeix dolor. Afecta principalment els genolls, els malucs, les mans i l'esquena i, encara que és una malaltia que no té curació, es pot alleujar mitjançant tractaments farmacològics, antiinflamatoris, analgèsics, etcètera, seguint una sèrie de consells que ajudaran a preservar la qualitat de vida. N'hi ha que diuen que val bé menjar peus de porc perquè tenen gelatina igual que les galtes de porc i això també diu que... Va molt bé i a més a més diu que la gelatina no engreixa, eh? No, no. no sé si és veritat o mentida. El rest del porc porta colesterol i aquesta la gelatina és una gelatina però no porta. Continua. Ja ho sabeu. Vas tu, Josep. Joan Maria. Diferents societats mèdiques, associacions de pacients i alguns centres sanitaris han publicat llistats de recomanacions que val la pena conèixer per conviure millor amb l'artrosi. Aquestes són les principals. L'exercici moderat és beneficiós per l'artrosi. Per exemple, és bo per l'artrosi de genolls o de maluc dedicar de 10 a 20 minuts al dia activitats físiques com caminar o muntar amb bicicleta per un terreny pla o si no al despatx com ho faig jo. Aviam, segueix. Segueix al proper punt. No s'han de fer aquells exercicis que produeixen dolor. i hi ha més dolor. Si hi ha més dolor és convenient guardar repòs durant dos o tres dies. Acudir a un balneari és aconsellable ja que permet fer exercici mentre s'ura sense carregar el pes en les articulacions. L'excés de pes és el principal enemic del pacient amb artrosis de genoll per la qual cosa a les persones amb obesitat o sobrepès aprimar-se sempre és beneficiós. Hi ha pacients als quals els va bé aplicar calor. Bossa d'aigua calenta manta elèctrica o fred bossa de gel on hi ha les articulacions afectades per alleujar el dolor però es recomana no fer-ho més de 20 o 30 minuts al dia. Als matins quan hi ha més rigidesa i dolor s'aconsella una dutxa d'aigua calenta amb un raig fort per proporcionar calor a les articulacions i massatge local. És millor dormir en un llit amb el matalàs dur i asseure's a les cadires d'espatller recte. No convé mantenir durant molt de temps una mateixa postura no romandre quiet de peu. S'ha d'evitar adoptar postures perjudicials com posar-se a les genolls o a la gatzoneta que és allò que diem en castellà en cuclilles. Les articulacions no s'han de forçar i s'han d'evitar els moviments bruscos. Es recomana usar l'ascensor en lloc de les escales. Les persones que utilitzen un bastó per caminar l'han de fer servir al costat. S'aconsella portar sabates sense massa taló i sense cordons per no haver de jupir-se. Són més recomanables les sabates elàstiques però fermes i de materials no sintètics. no s'ha d'anar carregat de coses. És millor usar el carretor d'anar a comprar. Per a les persones amb artrosi a les mans es recomana l'ús d'eines i utensilis domèstics adequats. Han de ser de mànec ample i de poc pes. Per no forçar les articulacions es poden usar ajudes com obrellaunes elèctric. I molt important no hem d'automedicar-nos només han de prendre els fàrmacs indicats pel metge. Això és molt important. Bé, hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més o menys avui bastant menys. Bé, recordeu que som amb vosaltres els dimecres a les 8 de la nit o bé els dissabtes a les 11 del matí en repetició. Moltes gràcies senyors oients moltes gràcies Carles per la teva ajuda moltes gràcies Montse i a tu Joan Maria i desitjar que el Joan es posi bé del tot i que l'Alina arribi del seu viatge satisfeta i feliç. I tant que sí. Bé, fins a la propera. Molt bona nit o molt bon dia. Em pensava que tenia xarxes en Joan. En Joan, no, tenia grip. Adéu-siau. Adéu-siau. Bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.