Democràcia i convivència; agenda cultural i museus; ruta del Brugent; ofici de l’escloper i Gabriel Ferrater

El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Debat electoral de Ràdio d'Esvern. Amb Josep Berpinyà, pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Laia Flotats, de Convergència i Unió. Lluís Monfort, de Movem Sant Just. Enric Salvadores, pel Partit Popular. Sergi Seguí, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Pablo Barranco, de Via Democràtica. I Guillermo Francés, de Ciutadans. Dimecres, 20 de maig, a dos quarts de veu del vespre, emissió simultània per ETV, Canal 36 i Ràdio d'Esvern, 98.1 FM i Internet. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. A l'escoltes, la ràdio d'Esvern, sintonitzes, la ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just. Durant el meu concurs. Seixanta i més. Som a les vigílies de la jornada de reflexió i ja hem vist com han anat els debats, de tots contra tots, i alguns no tenien encara gaire clar si gaudim de millorar el pluralisme. Ha, ha, ha. Però fem el cas al que deia Plató. Si et desentens de la política, segur que acabaràs governat pels pitjors. És evident que si hi ha un mosaic de partits que surten de les urnes amb força, caldrà facilitar la necessitat dels pactes. Veurem bon rotllo entre diversos partits o algun matrimoni polític de conveniència per tirar endavant, sigui com sigui. Sortosament, ja tenim una mica d'experiència de viure en democràcia. I guanyi qui guanyi les properes eleccions, cercarem la millor convivència i la màxima complicitat i confiança per garantir les llibertats aconseguides durant els últims 40 anys. Això esperem. I tant que sí. Això esperem. I tant que sí. Jo quan veig encara que en els debats hi ha postures excessivament crispades. Sí, no, això és imperdonable, perquè les coses es poden dir de bones maneres, dir el mateix, però d'una manera plàcida i que tothom l'entengui. O gent que ha arribat a empaitar d'altres a cops de bandera perquè contestaven en desacord, no queda bé. Bé, doncs ens agradi... No, no, i a més a més justificats. Justificats, justificats. Justificats per la responsable. No, no, però no tenim més remei que entendre's. A mi aquesta cita de plató que hem triat avui, que si et desentens de la política segur que acabaràs governat pels pitjors, és molt certa. O sigui, la gent que diu, ah, jo passo de tot. No, no, llavors que no et sàpiga greu el que tens. És que ens agradi o no la política, tots estem d'alguna manera vinculats a ella. Tots som política. I tant que sí. I només les bones polítiques poden millorar els drets socials. Diumenge ens trobarem tots a les urnes. I no cal dir que anar a votar al col·legi electoral és un acte de llibertat que, per cert, per aquest acte vam lluitar i molt en temps pretèrits. I tant. Doncs bé, sort que tenim de poder gaudir-ne i parlar-ne aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. I dins el programa 60 i més, ens oferirem, com sempre, un petit tast de les coses que ens semblen més interessants. De nou, sortim en diferit per qüestions tècniques. Benvinguts, oients desvernians. Avui, dimecres, dia 20 de maig, és la festivitat de Sant Bernardí de Siena. Demà dijous, dia 21, Santa Virgínia i Sant Secundí. Divendres, dia 22, Santa Joaquima de Badruna. I dissabte, 23, que sortim en segona audició, és Sant Desideri Bisbe. Diumenge vinent, a més de ser jornada electoral, és el dia de Pasqua de Pentecoste. Pasqua granada, alcem el cri, saltem la fruita de l'or vell, saltem la tanca de l'or del veí. Clar. Ui, no del vell, no, no del vell nostre, del del veí. El del veí, el del veí. Saltem la tanca, que el goig s'ho val, dalt de les branques, com els pardals. Aquest poema el va escriure en Salvat Papacell, lluant, precisament, aquesta festa. El to, el so, ho semblava. Sí, i per això diu, saltem la fruita de l'or veí, vinga, arrasar-ho tot. Arrasar-ho tot. Dalt de les branques, com els pardals, va escriure en Salvat Papacell, lluant aquesta festa. De nou, una servidora, Joana Algarra, junt amb els meus companys, Carles Hernández Rius i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estoneta de ràdio en la vostra companyia. Felicitem, com sempre, a totes i tots els qui celebreu el vostre santo aniversari en aquest 141è dia de l'any del calendari gregorià. Falten 225 dies per acabar l'any. Esdeveniments que van tenir lloc arreu del món tal dia com avui. El 20 de maig de 1884, Louis Pasteur presenta a l'Acadèmia de Ciències de París el resultat dels seus experiments sobre el virus de la ràbia. Quatre anys més tard, el 20 de maig de 1888, a la ciutat de Barcelona, s'hi inaugura l'Exposició Universal. Era un 20 de maig de l'any 1902 quan va obtenir Cuba definitivament la independència d'Espanya i deixa de ser administrada pels Estats Units. Un gran aconteixement esportiu va tenir lloc a Barcelona el 20 de maig de l'any 1922. s'inaugura el Camp de les Corts amb victòria del Barça. I el 20 de maig de l'any 1927, l'Esperit of St. Louis és el primer avió que creu a l'Oceà Atlàntic en un vol directe de Nova York a París. I el 20 de maig de 1941 comença la batalla de Creta a la Segona Guerra Mundial. I a la Xina comunista, esdevé president del país, el comandant Xi'an Kai-shek, el 20 de maig de 1954. Dos anys després, el 20 de maig de 1956, a l'Atoló Biquini, els Estats Units detonen la bomba atòmica Xeroqui. També un 20 de maig de 1958, a Espanya ingressa oficialment al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial. El 20 de maig de 1973, al Sàhara Occidental, el front polisari inicia la lluita armada. En data molt més propera, el 20 de maig de 1992, a Londres, el Barça guanya la seva primera Lliga de Campions de la UEFA. A veure si estem propers a que en guanyi una altra. Oi que sí? Ara ja ha guanyat la Lliga. Esperem, esperem. Això no cal donar-ho a l'efemèride perquè ho sap tothom, però sé que molts barcelonistes estan saltant de goig, doncs enhorabona. Esperem-ho. I el 20 de maig de 1996, a Montevideo, a l'Uruguai, té lloc la primera marxa del silenci pels desapareguts. Cada 20 de maig, milers de persones exigeixen veritat, memòria i justícia, amb el ferm desig de que no hi hagi mai més cap mena de crim contra la humanitat. Un any després, el 20 de maig de 1997, Michael Jackson treu el seu sisè disc, que es converteix en l'àlbum més venut de tots els temps, en 15 milions d'exemplars. El mes que ve farà sis anys de la seva mort, i la seva música segueix ben present amb moltíssims fans arreu del món. La setmana passada, el món del blues va sofrir la pèrdua d'un dels millors guitarristes del gènere, Ridley Ben King. Parlem de Bibi King. Nascut el 16 de setembre de 1925, ja als 12 anys, va començar a tocar la guitarra, i als 15 formava un quartet de gospel que tocava i cantava a l'església i petites festes. Als anys 50, aconseguia arribar al número 1 amb el seu disc Every Day I Have the Blues, i l'any 1987 li van premiar amb un Grammy per la seva prellongada carrera en èxits com Caldònia o Hot Blue Can You Get. Va actuar al nostre país en diverses ocasions. L'última a Catalunya, l'estiu de l'any 2011, al Festival de Cap Roig a Calella de Palafrugell. Escoltem uns compassos de Caldònia. I com cada setmana, recordem ara alguns personatges famosos que van arribar al món tal dia com avui. El 20 de maig de l'any 1799 naixia a Torena, a França, l'escriptor Honoré de Balzac, considerat el més important de la primera meitat del segle XIX i principal representant de la novel·la realista. Treballador infatigable, va elaborar una obra monumental, La Comèdia Humana, la qual descriu de manera exhaustiva la societat francesa de la seva època. També era un 20 de maig, però de l'any 1806, en què neixia a Londres el filòsof, polític i economista John Stuart Mill. Va ser un dels més notables representants de l'escola econòmica clàssica i el pensador liberal més influent del segle XIX. La seva obra sobre la llibertat fou un llibre de gran transcendència sobre la naturalesa i els límits del poder. I del món del pensament, passem al cinema, ja que el 20 de maig de l'any 1908 naixia a Indiana l'actor estatunidenc James Stewart. Amb la seva habilitat per representar homes corrents i senzills, però sovint ficat en grans embolics, va esdevenir el paradigma de l'home normal. Directors de la talla d'Alfred Hitchcock, John Ford, o Anthony Mann, se'l disputaven perquè actués a les seves pel·lícules. I del cinema, passem a la literatura, ja que el 20 de maig de 1922 neixia a Reus, al Baix Camp, el poeta, traductor i lingüista català Gabriel Ferreter. El seu caràcter independent i racionalista el va convertir en un dels poetes més importants de la literatura catalana de postguerra i va tenir alguns deixebles que van seguir les seves petjades. El seu llibre més important és Les dones i els dies. Hem triat algun dels seus poemes per dir-vos-el al final del programa. Tornem al món de l'espectacle, ja que el 20 de maig de 1943 naixia el cantant italià Albano Carrisi, molt més conegut com Albano. Al costat de Romina Power va formar el duo de cançó melòdica més popular dels anys 60 i 70. Diuen que va fer créixer l'amor de moltes parelles escoltant temes seus com Felicità, Notes Giorno o Si serà, serà, que també la cantaven en castellà Que serà, serà. També el món del futbol ha vist néixer algun famós un 20 de maig. Iker Casillas arribava al món a Mòstoles, tal dia com avui, de l'any 1981. I entre els famosos que han deixat aquest món recordem avui l'inoblidable Renato Carosone que moria un 20 de maig de l'any 2001 i el molt notable cineasta Ricardo Franco que va morir el 20 de maig de 1988. Molt bé, doncs, aquestes són les efemèri des d'avui. I ara farem Radio Cultura. hem viscut un esplèndic cap de setmana amb la nit dels museus a l'abast de tothom i se'n s'ha fet curta i ha faltat temps per veure el molt de bo que s'exposa en tants espais de Barcelona i els seus entorns. Hem estat al Palau Robert veient fotografies en què Tania Habgua va guanyar el World Press Photo captant imatges de la vida quotidiana a Palestina. Palestina és en l'imaginari col·lectiu sinònim de violència i conflicte. La Palestina que mostra l'exposició fotogràfica del Palau Robert revela una altra realitat paral·lela la d'aquests petits moments de plaer que homes dones i nens esgarrapen a una situació convulsa que no aconsegueix però que la gent renuncia a disfrutar de la vida. Fins al 30 d'agost es podrà veure aquesta mostra a les cotxeres del Palau Robert. I si voleu seguir contemplant fotografies de gran qualitat només cal creuar al Passeig de Gràcia i en front mateix del Palau Robert a l'edifici de la Pedrera i podreu veure fins a primers de juliol l'extensa mostra dedicada a Leopoldo Pomés un dels referents més destacats del retrat i la fotografia contemporània catalana de la segona meitat del segle XX. Pomés ha mostrat al llarg de la seva dilitada carrera una passió constant per la imatge. Hi trobareu més d'un centenar d'obres de gran poder creatiu. Si voleu aprofundir en el coneixement de l'obra de Pomés hi ha visites comentades per al públic en general tots els dissabtes a les 6 de la tarda i els diumenges a les 12 del migdia i si aneu per lliure les imatges tenen tanta força que parlen per si mateixes i us captivarà el seu estil elegant, lluminós, sofisticat i sensual que mostra una manera lúdica i hedonista d'entendre la vida. Bé, també ens va encantar la mostra Antoni Capella, fotògraf de la societat des del 1955 fins al 1980 a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Destaca precisament una mostra de la seva tasca com a fotògraf d'actes socials per a entitats i empreses com l'Arc de Noé, el Gran Teatre del Liceu o l'Hotel Ritz i sobretot per a la Terrassa Martini punt de trobada de la societat barcelonina d'aquell temps. El nou fons fotogràfic el va ingressar a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona l'any 2010. O sigui, aquí tenim dues fotografies fantàstiques. Recordem l'adreça de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona que és a la plaça Pons i Clerc número 2 a la planta segona. Sí, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona que és fou creat el 1931 conserva més de dos milions i mig de fotografies des dels inicis de la fotografia fins als nostres dies la temàtica principal de les quals és la ciutat de Barcelona. Bé, aquí en aquestes dues mostres una d'un conjunt preciós i una altra d'un embús fenomenal un dia de futbol del Barça. Recordeu que l'estació de metro que us deixa més a prop és la de l'Art de Triomf per anar en aquest carrer. Continuem. Continuem, doncs. Però no solament la bellesa resulta atractiva. Alguns artistes han fet del lleixisme també una manera de viure la vida i d'explicar-la al món. Si traíeu el nas per la Fundació Tàpies fins al proper diumenge encara sou a temps de veure els dibuixos i pintures de Maria Lesning. L'obra d'aquesta autora es centra en l'exploració corporal i l'animalitat humana. Pot causar goig o rebuig però no deixa indiferent a ningú. Bé, també recordo que vam anar-hi al museu i el museu no t'imagines d'on? De la xocolata. Ho has endevinat. Jo hi he anat també perquè aquest ve molt bé quan camines molt pel centre de Barcelona i te'l trobes que hi ha sempre un intermig. Unes cues tremendes. El que passa que n'hi havia tanta cosa per veure que ho veus tota una mica de pressa i corrents. Has d'escollir els barris. O sigui, nosaltres, el meu fill i jo vam escollir a baix, al centre, diguéssim, i altres persones han escollit altres barris. Sí, tu vas anar a la zona de centre i nosaltres vam anar a la zona de dalt de Gràcia i després baixar per la Gran Via i també per una senzilla raó, perquè el bus nocturn, nosaltres no tenim cotxe, el bus nocturn no passa per la zona de Plaça Espanya i per aquells nocturns. No, nosaltres no tenim, no vam agafar el bus, vam agafar la moto. Ja, ja, pel bus nocturn, l'N12, ho dic per si sortiu de nit, perquè ja fa temps i després tomba per Urgell i entra per l'Avinguda de Sarrià cap a Francesc Macià i Diagonal per venir cap aquí. Sí, quan vam sortir una nit del Liceu, és veritat. Que va molt bé exactament, si aneu al Liceu o aneu al Romer o aneu allòs del centre. No, no, i a més a més és puntual, l'hora que marca sempre... Cada 20 minuts passa, sí, va molt bé. Bé, vam anar també al Born, al Born va ser fantàstic, ara només es vam detenir, diguéssim, en la part històrica. Ja l'he visitat diverses vegades. Sí, doncs jo no havia tingut ocasió perquè també hi havia tantes cues que no podia estar tanta estona en peus. Mostra la Barcelona d'una dinàmica del 1700 i els fets de 1714 en el context de la guerra de successió. És molt llarg de visitar perquè amb lectura horitzontal i apoiat a la barana pots anar llegint tota la història. Sí, sí, o sigui que per entrenar-te ben bé de tot has d'anar ben cansat i amb ganes d'estar-te una estona en peus. I passar-t'hi ben bé un parell d'horetes, si no ho veus així una mica per sobre. Sí. I el jesiment s'hi troben a sota les restes del barri enderrocat per Felip V, un espai polivalent i obert a tothom amb una programació diversa que convida la reflexió sobre el passat, el present i el futur de Barcelona i Catalunya. Que precisament el Born ara inicia una activitat estupenda que és Berenars Literaris, una iniciativa de bestiari i llibreria del Born, trobades amb autors acompanyades d'un berenar deliciós, dolç o salat. El Trescents del Born, a l'interior del Born, centre cultura. No, no, a més, hi ha molt i moltíssim per veure. L'altre dia gairebé em va indignar, després, és que ja passes, perquè és d'aquells polítics de cuyo nombre no quiero acordarme, no? Que va dir que és un mausoleo lleno de pedruscos i una ruïna inconcebible. Això demostra el seu nivell cultural. El seu nivell cultural, sí, sí. Allò que no val la pena ho rebutgen. No, primer dius vas a indignar-te. Per què? És com tanta gent que diu bestieses de la cultura catalana i dels catalans a través de les xarxes. I jo, és que ni em molesto contestar. Hi ha gent que s'indigna i els contesta. Jo dic no. Si hi ha gent que té tan poques llums malauradament hi ha gent que de la cultura ho desconeix tot. No llegeixen, no van a museus, no van al teatre. Jo dic, escolta, sisplau, sempre sou a temps de començar, no us faci vergonya, però quan hi ha gent que la sento presumida que no ha llegit mai res i se'n van a glòria em dic, escolta, és molt trist. És molt trist. A més, amb quina autoritat ells poden opinar de res si no estan assabentats de res? Bé, és l'arrogància que dona la ignorància. Sí, sí. La ignorància dona com una cosa xulesca. Jo veig en aquests programes de teleporqueria perquè són programes escombraries. No, jo em posen tan nerviosa que no les he vist mai. Per curiositat hi vaig a algun moment i veig que presumeixen de la seva borrez, per dir-ho parlant en plata. Borrez, i falta d'ètica a vegades. I falta de vergonya, falta d'educació, però és allò que... Jo saps quan ho veig en alguna pregunta més. Sí. A TV3 que seleccionen fragments i em fa ràbia, eh? I en el programa d'Alfons Arús. Jo veig el programa d'Alfons Arús que ja directament ho parodia, no? Sí, sí, sí. però dir-hi com poden arribar a aquest moment. I veus a més que parlen amb la boca oberta menjant xicle. És allò de la... És igual, és igual. Una mostra de mala educació permanent en quatre hores d'espectacle. I tant. Per això dona sentins. Ah, i tant. I tant que sí, sí, sí. Però això no és perquè la nostra premissa quan jo treballava era en aquell espai de temps a la ràdio intentar donar unes mostres de cultura perquè la gent que ens escoltava i ens escoltaven molt tinguessin un alè d'aquella cultura que potser ni a les escoles ni en l'àmbit del seu entorn ho tenien. Però no, ara resulta que no. Si permets un incís, treballaves i segueixes treballant, perquè estem a la ràdio. Sí, i estem treballant encara que sigui amb molt de gust. I aquest amor per la cultura el seguim manifestant. El seguim tenint. Sí, ja sé que hi haurà gent que dirà quin avorriment trepitjar-se museus. No, perquè quan comences a interessar-te i en veus un en vols veure més. I tant que sí. És que són coses tan interessantes. Però tu ja hauràs vist que precisament en viatges d'Imserso hi ha gent que quan fas viatges culturals i entres a un museu es queden a fora. Sí, però per què es queden a fora? Perquè no han vist mai cap. I dic, home, sempre hi ha una primera vegada. Voreu com us agradarà. I tant. Mira, per últim vam visitar el Museu Europeu de l'Art Modern. Fantàstic. Que es va inaugurar el juny del 2011 amb una gran exposició d'artistes contemporanis, col·lecció inèdita a Europa. El denominador comú és treballar seguint els cànons de la figuració que és, en principi, la banda de la pintura que m'agrada més. Molt, molt. Bé. Perquè és l'entenedora per tothom, eh? Això mateix. Aquesta segur que l'enteneu tothom. O sigui, notes de què fica. Ja veus el que veus. No, no, no. Que hi ha coses de l'abstracte que a vegades dic doncs mira, també, també està bé. Però no. Per cert que és el carrer Barra de Ferro número 5 a tocar del Museu Picasso. Això mateix. El carrer perpendicular al carrer Montcada. Això mateix. Moltes de les obres exposades destaquen pel seu exquisit realisme. Pintura i escultura contundentment contemporànies que desperten el plaer dels sentits. El visitant queda sorprès perquè difícilment podrà trobar una tendència semblant en altres centres d'art contemporani. El Museu Europeu d'Art Modern llueix amb el bo i millor de la seva col·lecció permanent, incluent les noves adquisicions dels anys 2014 i 2015. Recordeu que, això sí, la nit passada eren tots gratuïts, però ara alguna coseta s'ha de pagar. Sempre, sortosament, per la gent gran, ens fan rebaixer i ens fan descompte a tots els museus. Per exemple, a la Pedrera, a l'entrada... La Pedrera no és gratuïta? No. No? Gratuïta, la Pedrera. Almenys ni els fons que tenen sempre a la planta principal? No, no, no, era gratuït, però ara ja no és gratuït ni al Parc Güell. No, tampoc. Per les pregacions temporals, els jubilats les podem veure per dos euros, que no està malament. No, tampoc està tan malament. I tornant a Sant Just, recordem que demà dijous, dia 21, hi ha un acte d'allò més interessant a les 8 en punt del vespre a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestà. Conversa amb l'Àngel Casas, periodista, i en Francesc Fàbregas, fotògraf. Perfecte. dos pesos pesats del món de la comunicació ens conviden a compartir amb nosaltres les seves nombroses vivències. Bé, i després de tant xerrar, val més que posem una miqueta de música. amb l'Àngel Casas, amb l'Àngel Casas, de l'Àngel Casas, Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Rehabilitació d'edificis amb obres finalitzades a data 24 d'abril de 2015 Publicació de les bases corresponents a obres estructurals Correcció de deficiències constructives Instal·lació d'ascensors i supressió de barreres arquitectòniques Realitzades amb llicència d'obres concedides entre els anys 2010-2015 Se subvencionarà fins a un 50% d'aquesta partida Informes d'inspecció tècnica d'edificis per a edificis plurifamiliars Amb un màxim del 75% dels honoraris i límit de 300 euros I com a novetat, millorar l'accessibilitat a l'interior d'habitatges On visquin persones majors de 62 anys O persones amb discapacitat de mobilitat reconeguda I d'acord amb uns topalls de renda màxima anual fixades a les bases La subvenció serà d'un màxim de 500 euros i de 50% de l'obra Informació de les subvencions municipals al punt d'informació d'habitatge i a la web santjust.cat Bé, seguint amb aquestes informacions del butlletí Diu, inscripcions per als casals i activitats d'estiu Com cada any, les entitats, els clubs esportius i els serveis municipals Han coordinat l'oferta dels casals d'estiu 2015 per als infants de Sant Just d'Esvern Hi ha un bon grapat d'opcions per triar Bàsquet, futbol, natació, gimnàstica, rítmica, voleibol, patinatge, jocs, activitats aquàtiques, excursions pel poble, activitats lúdiques, casal d'anglès o lloc Més d'una vintena d'activitats, tallers monogràfics, jornades, tot adreçat tant al jovent com a les persones adultes Sí, amb això de l'intercanvi d'edats, no? I tant que sí, ara és el vostre moment per aprendre a nedar Aquí hi ha uns cursets de natació formidables, Joana, ja ho saps Sembla que jo ja he nedat prou No, hi ha una senyora que em va aprendre als 81 anys Encara tens temps de pensar-t'ho Bé, l'objectiu és aprendre, conviure, gaudir i passar un estiu d'allò més refrescant a Sant Just d'Esvern Cada any, al voltant d'uns 500 infants, participen en aquestes propostes Més informació a santjust.cat estiu 15 Barra estiu 15 Exacte, perquè si no posen la barra no surt La barra no surt Torna-ho a repetir Ho repetim Per més informació escriviu a la web santjust.cat barra estiu 15 El 15 amb números, un 1 i un 5 Ah, això m'ha dit Si ho poses en lletra tampoc no val El Pere és que s'especialista en aquestes adreces No, però jo ja és habitualment en gairebé tots Tu perquè, com dius, gaudeixes de l'ordinador Bé, posem una mica de música, Carles You must remember this A kiss is still a kiss A sigh is just a sigh The fundamental things apply As time goes by And when two lovers rule They still say I love you On that you can rely No matter what the future brings As time goes by Moonlight and love stars Never out of course I com el temps passa, ara ja posarem La sintonia de viatjar Per Catalunya De la mà del brugent El brugit de la vall Camina vora l'aigua Des de cap a fons Fins a la riba L'abric del mas d'en Carles A prop de Farena És una balma natural Que amaga pinturas rupestres Testimoni de la presència humana a la vall Des de fa molts i molts anys Neix al Baix Camp Rega la conca de Barberà I mor a l'alt camp On cedeix les seves aigües al francolí El brugent té una vida curta però intensa I el camí del brugit de la vall Acompanya les seves aigües Per descobrir com la natura Construeix ponts com el de Gol I raconades tan refrescants Com el toll de l'olla Això és publicat a Descobrir Catalunya I em penso que tenim les dates Des de juliol de l'any 2010 Sí Que si aneu comproveu a la web pertinent Que tot estigui actualitzat Sí, sí, hi ha l'adreça de la web És un reportatge que va escriure Jaume Barrull La riba, una immensa façana costaruda Exposada de cara al visitant Peça important de la indústria paperera catalana També és el punt del mapa on el brugent Que neix a la font de la lludriga Cedeix les aigües al francolí Que baixa de l'espluga Les xamanelles custodien altives i fumetjants El poble situat als seus peus Les fàbriques de paper són l'herència viva d'un passat Que es descobreix riu amunt Referències que lentament e implacablement Són engolides per una baixetació salvatge I pel pas inevitable del temps El brugent, un riu de desenvolupament intens i curt Com una nit de Sant Joan Amaga dins l'espessor de la seva llera Els vestigis d'una important activitat industrial De tall artesà Que es remunta al segle XVIII Quan s'hi produïa part del paper Que es consumia al país I s'exportava des del port de Salou La ruta del brugit de la vall Voreja els molins Passa per la seva porta I ens ensenya les entranyes oblidades Alguns han estat reconstruïts com a habitatges La majoria lluiten contra la desmemòria Quan ens hi aturem i els contemplem Amb la ramó del riu com a banda sonora Podem imaginar-nos els treballadors Estuvant la massa Elaborant els papers un a un I aixecant-la curosos Papers que després servien Per anotar-hi comandes de sucre a l'Habana O redactar les actes d'un notari gironí Aquesta sembla, a primera vista Una vall on diríem que la història L'ha sobrevolat de puntetes Però l'itinerari del brugit Ens proposa aturar-nos-hi I escoltar els ecos anònims De tots aquells que l'han esculpit Amb l'empremta de la seva lluita Del seu treball Del seu enginy I de la seva passió L'aigua s'emporta als records Però la idea del brugit Ens sugereix recuperar-los El paisatge canvia Es deixa endur I s'adapta a les embestides de l'atzar Fem conversa distesa En qui trobem el país I sense voler-ho Com qui té gana a mitja tarda I topa amb un forn de pa Sortiran a la llum Les riuades de 1994 Van transformar el riu El van omplir d'una força Reviuda que s'endugué arbres Roques i tot el que trobar el seu pas De cap a fons fins a la riba Per compondre un altre paisatge Passada la tempesta de l'any 94 Tornar la calma I el mapa s'hagués de refer S'hi va haver de traçar camins de nou Perquè la vall semblava Un altre de tan remoguda Com havia quedat Malgrat tot Els molins resistiren Com també ho fan els masos escampats Per les serres que l'observen Vides aïllades Allunyades dels pobles fotogènics I refrescants Per on passem i reposem Bevent aigua de les seves fonts Seient a l'ombra d'una façana antiga O al sol d'un banc de pedra picada El camí del brugit Ens dona perspectiva Ens acosta con un objectiu macro El detall més insignificant i meravellós Així ens omple amb amples panoràmiques Com un gran angular de mires tolerants Tant podem reunir Mira, tant podem reunir sort I observar una salamandra Prenent la fresca Que són molt maques Al capvespre Com intuir la silueta de Montserrat Tot descansant El pas pel Cogollons Refugi de muntanyes On hi hagués un grup de massos Potser abandonat Amb nostàlgia I segurament En l'esperança D'una vida urbana i confortable Ara Per cap a fons És que és en un petit turó Enclavat en una vall oberta Trobarem la vila Que és l'origen del Brugent I la idea de crear una ruta Per l'arriba del riu Jurcín del municipi Si prenem el camí que enfila Cap a la font de la Llúdriga A mà esquerra trobem un sender Que ens porta a les Tosques Una àrea rocosa On es creen magnífics salts d'aigua Més endavant A la dreta Trobarem un senderó Que trenca i s'endinsa La barrancada Des d'on hem de remuntar Fàcilment Pels blocs de pendre Fins a arribar A la cova de les gralles Una gran balma Des d'on salta Una cascada Refrescant Són només algunes De les descobertes Que es poden fer al terme A l'Ajuntament Us informaran De les rutes autoguiades Per arribar Aparatges tan vells Com la font Del foradet L'ermita De la vellera I la cova Del vidre Recordeu que hi ha una web Que és Capafons.com És consultant la web On trobareu sempre Les coses més actualitzades També hi ha un telèfon On es pot trucar Que és el 977-86-8204 I repetim la web Capafons.com Aparatges tan vells Aparatges tan vells Bé, i ara després de fer aquest recorregut, no sé si ho farien ben bé, amb els esclops que ara farem una mena de record per aquests oficis que rarament es fan. L'esclop encara es fa, però rarament es fa ús d'ell. Doncs parlem de l'escloper que si no té fusta no el pot fer. Això mateix. L'últim escloper censat per la Generalitat de Catalunya com a mestre artesà, en Jordi Coll i González, vaí de Taradell, va morir l'any 2009 a l'edat de 78 anys. Fou un defensor de la tradició artesanal, de fer allò après sense introduir cap canvi, de fer del seu ofici la seva vida amb aquest reportatge que li volem retre-li al nostre petit homenatge. A l'actualitat són molts els oficis que viuen sota l'amenaça de l'extinció, i sinó de l'extinció d'un canvi de maneres de fer que ja no tenen res a veure amb el que es feia fa pocs anys. L'ofici d'escloper n'és un bon exemple. El Museu de l'Esclop d'Hemenages a Girona vol retre un homenatge a tots aquells esclopers que amb la seva tasca han dut a terme obres úniques creades per satisfer una senzilla necessitat, calçar-se. Això mateix. Parlem de l'esclop, vinga. Això. Bé, es defineix l'ofici d'escloper com el d'aquella persona que fa esclops, naturalment. Era un treball que portaven a terme els homes i que s'aprenia dins el nucli familiar o amb gent molt propera. Els esclops són un calçat de fusta fet d'una sola peça. Era ideal per treballar en llocs on el terra era dur, fred i, sobretot, humit. Aleshores, qui més utilitzava aquest calçat eren les persones que treballaven amb els peus a l'aigua, els peixeters, els lleters, els tenyidors, els treballors del camp i els pallaires. Diuen que ja en l'època romana els esclaus vestien amb un calçat fet de fusta que era l'antecessor dels esclops que coneixem avui. És potser per aquesta raó que l'esclop s'ha considerat sempre el calçat de la gent humil. Era un calçat, entès sobretot a les comarques fredes i plujoses, on a les zones rurals era el calçat més empreiat. Els esclops es fabricaven principalment amb fusta de pi, pi roig o negre, tot i que també s'havia utilitzat en alguns casos la fusta d'altres arbres, com el vern, el bedoll, el faig i el castanyer, entre d'altres. La fusta havia de reunir unes certes característiques. Havia de ser lleugera, impermeable i resistent. Totes les eines de l'escloper eren especials i en molts casos no serveixen per a res més que la fabricació d'aquest peculiar calçat. Les eines emprades eren les següents. El banc d'escloper, el xerrac de dues mans, la triba de mosca d'escloper, les culleres d'escloper de diferents mides, la d'estral, el coltell, els botabans, les raspes de diferents mides, les espàtules, la rasa, l'aixol i la pauta. Algunes d'aquestes eines, si no heu treballat en fusteria, és difícil que recordem què són, no? Per això hem d'anar als museus per trobar i trobar l'explicació. Esclar que sí. Cada mestre artesà tenia les seves tècniques. Per comprovar la qualitat dels esclops, els feien xocar entre ells i només escoltant el soroll ja sabien si estaven a punt o no. Així que junt amb les seves eines, la seva força física i la precisió que havien de tenir feien de cada esclop peces realment úniques. Oferien un calçat còmode i sobretot durador. Això de còmode val més que ho parlem, perquè he hi ballat la tirotitaina amb esclops i encara me'n recordo de les llagues que se'n van fer als peus. Bé, continuem. L'escloper del poble solia guardar els patrons de paper dels seus respectius clients. Hi havia també els esclops de cegar, esclop petit de fusta, amb el que els cegadors es proteixien la mà del tall de la fals. Ara m'estava imaginant ballant la tituritaina. La tituritaina. Tirotit. Ai, que al final no ho direm de tirotitaina. Tirotitaina, tirotitaina, que amb el bé que la ballen els de les bars de Rubí, clar que sí. Ah, no, no, nosaltres a Esplugues la ballàvem molt bé. Que m'hauria agradat veure-la ballar. A més, havies de fer taló punta, taló punta. Ja et dic que la llaga que se'n va fer als peus va ser incòlume. Ara fa dies que no la balles, no? La tirotitaina, veus, ja me'n recordo, ja, sí, sí. A mitjans del segle XX, la goma va irrompre el mercat. Aquest era un material més lleuger, ja no feia tan mal als peus, veus? No, aquesta no. I que també aïllava de l'aigua, raó per la qual va fer que l'esclop ja no fos la millor opció per calçar-se. A més, hem de tenir present que la fabricació d'un esclop comportava molta feina i els beneficis amb la demanda que hi havia no eren suficients. El temps va anar passant i els esclopers van haver d'espavilar-se per tirar endavant. Bé, però com a ofici, però com a ofici no s'oblida mai i sempre hi ha qui dedica el seu temps a donar-li la importància que es mereix i se segueix confeccionant esclops, ja siguin per fires d'artesania d'oficis o medievals o per encàrrec. O sigui, si te'n vas a Holanda encara fan servir els esclops. I a les fires medievals, que ara estan tan de moda, hi ha qui per vestir-se de personatge o d'artesà de l'edat mitjana, doncs ha d'anar amb els seus esclops. I a l'actualitat, als Països Baixos, els esclops de fusta segueixen sent un calçat tradicional. Es fan tots a màquina i es venen principalment per als turistes que es volen emportar un record. Aquests esclops holandesos es fan de fusta de salsa o de bedoll, fusta blanca, que és molt fàcil de treballar. A l'actualitat, són molts els oficis que viuen sota l'amenaça de l'extinció. L'ofici d'escloper n'és un bon exemple, però sort del turisme que ens ajuda a mantenir vives algunes tradicions, la majoria. La majoria, tenint en compte, com acabes de dir, que els d'Holanda estan fets a màquina. O sigui que les màquines eviten, a vegades, la mà humana, però li treuen aquella mena d'acabat que la màquina no et dona mai. I bé, continuem amb aquells rodolins que tant t'agraden i que realment ens fa veure que fem molts barbarismes en el català. ens ajuden a no destrossar tant el català, que ja és un gran què. Bé. Joanet, voldràs baixar-me el cubo de la bessura? Perquè sento el bassorero i no em vull quedar fumuda. Noia, noia, vés amb compte, perquè n'exives cada una. D'on has tret el disbarat del cubo de la bessura? Galleda d'escombraries és la fórmula més justa. I aquest nom de bassorero em fa posar els pèls de punta. has de dir l'escombriaira. A veure si el mot t'apuntes. Bueno, noi, no me t'avalis. Prou d'aquesta assignatura. Bueno, no, has de dir B. Ja hi tornem. Noi, quina morga. Si no vols baixar la bossa, inventa't una altra excusa. La tiraré pel balcó, el camió dissimula. Vale, vale. Quina idea has tingut més oportuna. Vale, no. D'acord. Entesos? És igual. Va, noi, apunta. Quan la tira ho veu, un guàrdia, i me li clava una multa. Això per ser oportunista. Bé, doncs, com hem sentit a l'Efemèrides, fa anys que va néixer Gabriel Ferreter, i ara el recordem dient algun dels seus poemes. A l'inrevés. Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja frenètica d'agost. Els peus d'un noi caragulats al fil del trampolí. L'agut sal de llebrer que fa l'aroma dels lilàs a l'abril. La paciència de l'aranya que escriu la seva fam. El cos amb quatre cames i dos caps. En un solar gris de crepuscle. El peix llisquent com un arquet de violí. El blau i l'or de les nenes en bici. La set dramàtica del gos. El tall dels fars del camió en la matinada. Pútrida del mercat. Els braços fins. Diré el que em fuig. No diré res de mi. Diumenge. Els ocells de la llum se'n van a joc i ens deixen a les branques un subtil tremolor de petites veritats. Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre sentiment transitori s'ha gastat. Ens aixequem i en por de no saber retrobar temps qui som i què volem anem tornant ben a poc a poc. La tarda. La brassa imatge nostra. Nerviosa però obnegada mare de la cendra s'apaga i es respira la pudor del tabac refredat. Hem estat sols però ara ens estrenyem els colls d'embut colzes amb colzes passos que es fan nosa per vessar dins el poble l'imprecís record d'uns camps trencats a l'obiliar els deixes de camions d'uns camins curts com un alè cansat i uns arbres vius que ja se n'ha fet llenya. Ens confonem amb els que s'han quedat i que ara surten dels valls i de les copes de penombres i latinosa i tots trepitjant besos que la tarda han durit i ara es parteixen en dues balbes com un musclo i cauen. Un nen que se li ha rebentat el globus llança un plov i parir. Tots ens mirem i riem satisfets. Cap de nosaltres no és gaire amunt de l'escala dels éssers. La confidència La nit no ha deixat llum sinó en els trossos de gel que ens repartim i no bevem. Ens ho farà saber. Fins a la fi ho hem de saber com la van violar i el corredor del col·legi es tornava un guat de pedres seques i els voltors explotaven en l'aire com les gotes de gasolina en els pistons. Hi ha qui sap sofrir més que els altres. Tots voldríem sentir-nos fins i junts fer-nos un feix de jons i arrasarà les blanques medules sota molta frescor. Però n'hi ha un que sofreix més fins que s'aixeca el gosset i li tira la cara i ella es reça per terra mollament. Un toll rodó de bava i pietat d'ella mateixa i no hi podem fer res. Hem d'esperar que algú proposi que ens hi anem. Bé, hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Moltes gràcies a tots vostès per ser aquí i sobretot a tu, Carles, que donem tanta feina a la part tècnica. Sí, bé, recordeu que aquest programa, si us ve de gust, el podeu tornar a escoltar el proper dissabte a les 11 del matí. I amb Joan Algarra i Pere Oliver. A reveure. Ara escoltes ràdio d'Esvern, la ràdio d'Esvern, 98.1 98.1 i la ràdio de Sant Just. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just. Durant 8.1 ràdio d'Esvern, 98.1 ràdio d'Esvern.