60 i més del 27/11/2019 — Dermatitis atòpica, “sopars de duro”, Paral·lel canalla i robòtica mèdica: salut, memòria barcelonina i tecnologia a 60 i més

Resum general

Episodi polièdric amb tres eixos principals: salut (dermatitis atòpica), memòria històrica i gastronòmica de Barcelona ("sopars de duro", locals mítics, Paral·lel canalla i llegendes), i actualitat tecnològica en robòtica mèdica. Conversa àgil i didàctica, amb records personals i to divulgatiu.

"Pica, però no rasquis"

Salut: Dermatitis atòpica — “Pica, però no rasquis!”

Què és i a qui afecta

• Malaltia inflamatòria de la pell que pot afectar totes les edats, amb especial incidència en infants.

• Prevalença a Espanya (2017): ~15%; en els darrers 30 anys, s’ha triplicat al món occidental.

Prevenció i cures diàries

• Hidratació diària amb cremes que continguin *àcids grassos omega‑6** i licocalçó* (ajuda a reforçar la barrera cutània).

• Consultar sempre el/la farmacèutic/a per ajustar producte i pauta; derivació a especialista si cal.

• Hàbits:

- Teixits tous i transpirables (el cotó és ideal) - Gels de bany suau (especialment en infants), sense perfums i hipoal·lergènics - Dutxes curtes i amb temperatura moderada - Rentar la roba nova abans d’usar-la (per eliminar tints i químics)

• Recordatori: no rascar per evitar l’efecte “cicle picor-rascat” que empitjora la lesió.

Dia mundial i factors

• 27 de novembre: Dia Mundial de la Dermatitis Atòpica — informació i conscienciació social.

• Zones típiques en adults: escot, plecs dels colzes, cuixes, mans, peus, coll, cara i cuir cabellut.

• Factors que afavoreixen brots:

- Clima: fred i sec, i ciutats contaminades - Genètica: associació amb asma i rinitis al·lèrgica - Gènere: lleugerament més freqüent en dones - Altres: al·lèrgies alimentàries, tabaquisme, teixits abrasius, detergents, estrès i insomni

Barcelona gustosa i canalla: “sopars de duro”, torrons i locals mítics

“Sopar de duro” i Can Justen (Plaça Reial, 1861)

• El luxós “Le Grand Restaurant de France” (conegut com Can Justen de Justín) oferia un sopar per un duro: d’aquí l’expressió popular “explicar un sopar de duro” (fanfarronada).

• Impacte en la burgesia: entrada del gust francès i difusió de plats urbans com els canelons.

Torró de crema cremada (origen barceloní)

• Ingredients clau: ametlla mòlta, sucre, rovell d’ou, llimona, taronja i vainilla; base de massapà amb crosta de sucre cremat.

• Origen: llegenda d’un accident pastisser (o aprofitament de rovells sobrers) a mitjans del segle XIX.

L’“A l’ast” i l’Hotel Orient (la Rambla)

• Fonda popular on s’hi deia que podien fer cent escudelles alhora i on un gos feia girar l’aparell per rostir els pollastres — anècdota tan cridanera com polèmica.

• Evolució: esdevé el Gran Hotel Oriente, hotel de luxe.

Restaurants mítics: Casa Leopoldo i 7 Portes

• Casa Leopoldo: tradició d’artistes i toreros; 7 Portes: clàssic de Barcelona amb arròs celebrat (i preus alts).

Local de “tapadillo”: Casa Angelita

• Antiga lleteria que, abans de ser prostíbul, oferia “serveis” de dependentes del barri amb publicitat picant:

“Badalletes… i us sentireu com un toro”

La disbauxa del Paral·lel (c. 1900)

• Explosió de cafès, teatres, cabarets i dancings (Casablanca, Arnau, Apolo, El Molino, etc.).

• Ambient nocturn de totes les classes socials i competència per oferir els millors espectacles; semblances amb Broadway.

Llegendes urbanes i misteris

El cavaller i la dona-diable (Santa Caterina)

• Un cavaller es casa amb una bella que, en nit de noces, es torna salvatge i peluda; només tolera la missa a Santa Caterina.

• En tocar l’aigua beneïda, l’esposa fa un udol demoníac i fuig volant; els fills rebenten a la finestra i queden xaperduts. Moralina popular que associa, de forma crua, els xaperuts amb el diable.

La botiga maleïda del carrer Elisabets

• Lleteria amb fantasmes, un gos llop que mor misteriosament i una successió d’infortunis fins al tancament definitiu, moment en què cessen els fenòmens.

Actualitat: Robòtica mèdica — “Les màquines també curen”

Micro-robot intravascular (∼14 mm)

• Robot de 14 mm que es mou per venes i artèries a ~9 mm/s: pot destapar artèries, administrar medicació dirigida i prendre biòpsies; s’introdueix per injecció.

Logística hospitalària

• Robots TUG: porten medicació, mostres i safates de menjar a UCIs i urgències, reduint errors i temps.

Automatització farmacèutica

• Sistema tipus IntelliFill IV: evita errors humans en medicació intravenosa i pot omplir fins a 600 xeringues/hora.

Neuropròtesi i braços robòtics (MIT)

• Control de braços robòtics integrant EEG (activitat cerebral) i EMG (senyals musculars) per a moviments fins.

Camps clau de la robòtica en salut

• Robots quirúrgics: precisió extrema, menys dany tissular i recuperació més ràpida; sempre sota control del cirurgià.

• Robots assistencials: suport a persones malaltes o dependents per estalviar temps de cures.

• Pròtesis robòtiques: controlades amb senyals mioelèctrics per moviments naturals.

• Exoesquelets: suport extern per a mobilitat.

• Robòtica terapèutica: ajuda a rehabilitació ràpida; ús també en entorns domèstics.

• Simuladors de realitat virtual: entrenament mèdic per a cirurgia mínimament invasiva.

Viu en primera persona

• Comentaris sobre marcapassos i experiència endovascular; cas proper d’un cirurgià que opera amb robots.

Tancament

• Peça de sarsuela: “Pasacalle de La alegría de la huerta” (Federico Chueca) i comiat reiterat amb “Bona nit”.