Desembre de tradicions: calendari nadalenc català, alertes de seguretat, art i música (MACBA, Thriller, Mar i Cel), mandarines, remeis naturals i la llegenda de Núria

Música Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Seixanta i més o menys. Música Ja s'ha finit novembre. Ja som a dos de desembre. De desembre. Un mes que sempre ha estat molt especial tant per les famílies com per l'ameinada en particular. Temps d'unes llargues vacances d'hivern. Amb el gaudi de tot un seguit de tradicions, d'àpats, de reunions familiars, de festes tan religioses com laiques. Tradicions molt nostres i tradicions alienes que estan arrelant fortament en la nostra societat. Però, sincerament, mentrestant siguin celebracions amb seny i joia, Que incloguin tothom, tant catalans com estrangers, sense discriminació per a ningú, siguin benvingudes a aquestes diades. Benvinguts als àpats extraordinaris al voltant de taules guarnides que reuneixen persones que, moltes vegades, no es veuen més que un cop l'any. I benvinguda a la solidaritat que, durant aquestes festes de desembre, sembla que costi més la gent al seu proisme. O així, deuria ser. O així, deuria ser. També és cert que algunes persones senten una mena de tristor pels records d'altres temps, d'èssers estimats que ja no hi són. Però la joia ho domina tot. Els llums il·luminen els nostres carrers. El comerç presenta els seus millors productes, els aparadors més atrayents, amb ofertes que, en molt dissimul, ja van avançar-se el passat divendres, amb la celebració del Black Friday. Divendres negre, una jornada importada dels Estats Units, amb ofertes i rebaixes dissimulades, perquè, per llei, no es poden fer fora de les dates marcades. Resumint, celebrem en joia tot el decurs d'aquest mes de desembre. Consolem els tristos, solidaricem-nos amb els germans, cantem Nadales de tota mena, i procedència, i sentim-nos alegres, per viure un any més aquests dies de desembre, que arriben fins a la duració dels reis d'Orient. que algú diu que no eren ni reis, ni venien d'Orient, però, si ells es hi ho pensen, és la seva opinió. Molt respectable, però és la seva. I no la de la majoria de la gent que gaudint menjant el brou de Nadal, la carn d'olla, el gall dindi, el capó, el marisc, els canelons, els torrons, els tortells amb sorpresa, bevent cava, o xampany, o vins dolços, que ens fan sentir més animats i disposats, a ser una mica més feliços, malgrat el devenir diari. I després d'aquesta parrafada de desitjos, sincers, Nadalens, anticipats, el grup de 60 i més o menys, avui al complet, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, el Joan Maria García Puigdevall, el Joan Girivella, i qui us parla, la Joana Algarra, desitgem que aquesta hora, que ara iniciem, us sigui interessant i amena. Endavant, Carles Hernández Rius, amb el programa 60 i més o menys. I comença amb el menys, que és, no menys de persona, menys d'edat, el nostre Joan. Molt bé. Avui, 2 de desembre, és el 336è dia de l'any del calendari gregorià i el 237è en els anys de traspàs. Queden 29 dies per finalitzar l'any. El 2 de desembre de 1943 neix a Sabadell Pep Torrents, actor, català de teatre, televisió i cinema, amb una extensa trajectòria com a director i actor de doblatge. Bé, recordem el calendari festiu de desembre. En primer lloc, demà, dia 3, celebració de la onomàstica d'un sant navarrès que intentant evangelitzar l'Orient va morir a les portes de la Xina, Sant Francesc Javier. Continuem amb el calendari festiu. Les festes populars tradicionals catalanes s'associeixen en torn d'un calendari ben diferent de les nostres agendes avui dia. Som un país de la conca mediterrània i els nostres orígens culturals tenen un caràcter marcadament solar. El sol domina les nostres festes i la nostra mitologia, la qual hem d'anar incorporant en els temps a través del calendari festiu romà, centrat en els solsticis d'hivern i d'estiu, Nadal i Sant Joan. L'expansió del cristianisme des de l'Orient Hebraic ha fet que incorporéssim celebracions del calendari festiu jueu, més central en el calendari lunar de Quaresma i la Pasqua. El nostre calendari litúrgic enllaça les dues tradicions culturals i a més hi afegeix les festivitats de la Mare de Déu i del centural cristià. sovint amb l'excusa tàctica de cristianitzar i santificar diverses celebracions i costums paganes. Bé, aquí tenim el calendari del cicle nadalenc. 6 de desembre, Sant Nicolau, ritus d'inversions amb motiu de les festes romanes del sostilci d'hivern, les Saturnàlies, festa del Bisbató a Montserrat. Els escolans de Montserrat escollen un escolar al Bisbató que el representarà en els actes oficials. 8 de desembre, la Puríssima, festa d'origen cristià. A Barcelona tenia molta importància per la processó. També ritual d'inversió, Arenys de Mar, la Mare de Déu fumadora. La Quitxalla fumava herbes de mata faluga. 13 de desembre, Santa Llúcia. que inicialment se celebra el dia 23 de desembre d'aquí ve la dita per Santa Llúcia un pas de puça, fira de pessebres i verd als voltants de la Catedral de Barcelona. 21 de desembre, Sant Tomàs, és el dia més curt de l'any. Fires de proveïment, fira de Galls i a Viram, Antiguament a Barcelona, actualment a Vilafranca del Penedès, al Prat del Llobregat, el famós pollastres i galls de pota negra i d'altres poblacions d'arreu del Principat. Uns, sí, són de pota blava i les altres són de pota negra, amb aquelles crestes que semblen corones vermelles que són precioses. El problema és que te'l donen viu moltes vegades i l'has de matar. Sí, però te'l maten. a Vilafranca te'l maten. Et donen un número, li posen un número a la bèstia, te'n vas a esmorzar de forquilla i llavors quan tornes cap allà a la una ja te'l tenen empelat i tot. Ja el tens preparat. Sí, sí, sí. És una meravella. Bé, endavant. 24 de desembre, vigília de Nadal. Inauguració del pessebre familiar. Ceremònia de fer cagar el tió. Cal despertar la natura adormida perquè doni fruit. Sí, a cops de bastó. I tant. Missa del Gall, celebració del naixement de Jesús, ressupor de la nit de Nadal. 25 de desembre, Nadal, celebració d'origen romà. Representa l'inici de l'any natural perquè hi té lloc el naixement del sol. L'any 354 de l'era cristiana, l'emperador Constantí cristianitza el solstici d'hivern. La celebració del naixement del sol es converteix en la celebració del naixement de Jesús. 26 de desembre, Sant Esteve. Tradicionalment, a Catalunya, l'endemà d'una festa grossa és festa. S'anomenava la festa del gos. Representacions de pastorets i de pessebres vivents. I canelons. I canelons. És el dia aprofitant de tot el que quedava de la cardolla. Això mateix. De totes maneres, aquestes festes grosses, que l'endemà és festa a Catalunya, el resto de l'Europa central també. L'única excepció és el resto d'Espanya. Però aquí anem com a Europa. Doncs ells ho perden. Almenys no mengem canelons. 28 de desembre, els sants innocents ens recorda la persecució dels infants per part del rei Herodes. En l'actualitat, dia dedicat a les fers bromes, enganyifes, a penjar llufes, ninots, de paper, de diari. Sí, sí, encara es fa, eh? Encara es fa. Sí. Para que et descuides ja t'ha posat algú a l'esquerra. I tant. 31 de desembre, Sant Silvestre. És el darrer dia de l'any. L'home dels nassos, gen i personatge de cap de l'any. festa de fi d'any i rebellón, el dotze grans de rim i els bons auguris. Això del dotze grans de rims no fa gaires anys que es fa. Abans no es coneixia. Hi havia gent que feia llenties. Que feia ciberons. Però parleu de molts anys, no? Sí, perquè jo me'n reloig. Jo de petita me'n recordo de haver menjats els rims. i parles de molts anys, eh? Sí, sí. Doncs hi ha puestos que no, hi ha contrapesos que no. Pot ser, pot ser. Va bé, seguim. És que passa una cosa. Barcelona és el cap i casal de Catalunya. Però hi ha moltes puestos que no, eh? Que això no es faig. Que tenen diferents costons. Sí, sí. Molt bé. Segueix. I arriba el 6 de gener, que són els reis. A part dels regalos que poden rebre els anons, si s'han portat bé, si no els hi donaran carbó, canto, eh, nens? Doncs ha estat, es celebra també, menjant el típic tortell de reis amb la fava o petit objecte amagat a dins. Auguri de bona sort. També n'hi ha l'acostum que surt la fava i un relletor petitet d'aquests d'allò. Si surt la fava, a qui surt ha d'apagar el tortell. I el que no, se'n salva. I el que no, se'n salva. O li posa la corona. Bé, i ara, un recull de dites i refranys. Per Santa Llúcia, un pas de puça. Per Sant Tomàs, el fred del nas. Nadal nebrer, on ple graner. Per Nadal, cada ovella, el seu corral. Si per Nadal fa llumna blanca, posa al llit una altra manta. Per Nadal, un pas de perdal. Per Nadal, qui no res estrena, res no vol. Per any nou, un pas de l'ou. Per Sant Antoni, un pas de dimoni. a l'hivern, el millor amic, és un bon obric. Per gener, bodes de gats i marrameus pels terrats. El vi de Nadal, ni emborratxa, ni fa mal. I si s'emborratxa, on se'n va dormir. Sí, sí. que no hi ha feina. Ara en comencem. La fi beguem. Quan el dia creix, el fred neix. I la fom, també dèiem, llavors. Sí, però ara ja no. Ara això seria un pecat. Entre cometes, algú sí que em passa. Sí, desgraciadament, però això ja no està a les nostres mans. Fins demà! Estimats ràdioients i ràdioiendes, volem que a partir d'aquest instant poseu molta atenció a la història que us explicarem. Que és veridiquíssima. I que n'estic en el tanto. situem-se. Dimecres, quarts de cinc de la tarda, carrer de la Creu de Sant Jús, davant del nou parc Antoni Malaré. Un senyor gran, d'aspecte agradable, recolzant-se amb un bastó. Una joveneta agraciada s'acosta al senyor i li demana si sap d'alguna feina perquè és brasilera i en aquests moments no compta amb cap mena d'ingrés. El senyor l'atén amablement i l'indica una empresa que per les seves característiques potser li pot proporcionar alguna feina. La noia sembla molt agraïda i li estreny la mà esquerra amb molta efusió. Gràcies, senyor, moltes gràcies. I direu què té d'extraordinària aquesta història que es dona freqüentment. Doncs bé, resulta que el senyor passada una estona s'adona que el seu dit anular de la mà esquerra li manca l'anill de casat que fa 60 anys que porta sense treure sal ni un sol dia. Us adoneu de la importància de posar atenció a la història que acabem d'explicar-vos? Per favor, no us enrafieu de cap personeta que se us acosti per demanar-vos qualsevol mena d'informació. Pot pertànyer al grup de pocavergonyes que aquests dies es passegen per Sant Just, Esplugues o Sant Feliu, intentant d'entabanar a persones solidàries principalment d'edat avançada i aprofitant un descuit robar-li qualsevol pertinença sigui joia o d'una altra mena amb un art digne del millor mag del món. Alerta dones i dons. I senyor. I senyor. Dones i senyor. Perquè totes o tots han sortit perjudicats amb aquesta, com tu deies molt bé, aquesta panda dà pocavergonyes. i senyor. Fins demà! Us recomanem una fantàstica exposició que, sota el títol de La celebració de la vida, representació de les arts escèniques a través de la plàstica, es pot admirar a la sala Artur Ramon Art, del carrer de la Palla número 23 de Barcelona. Diu Artur Ramon, director galerista. Una de les missions de l'art és representar la realitat com una celebració de la vida, i el teatre, com a simulacre de la realitat, condensa la narració de l'artifici en una mateixa unitat d'espai i temps. La mostra que presenta Artur Ramon Art aprofundeix en la representació de les arts escèniques a través de la plàstica. Recrea un món constituït per pintures, dibuixos, gravats, ceràmica, porcellana, des del segle XVIII fins al dia d'avui. Aquesta és la història del teatre en les seves manifestacions de pintures, gravats, esbossos, tot el que es refereix a l'art, però amb les firmes de, precisament, grans i grans pintors i artistes. L'origen etimològic de la paraula teatre, designa un lloc per contemplar. Mirem, doncs, com a espectadors privilegiats, la subsecció d'escenes d'aquest teatre de la vida, que l'art sap representar també. Bé, recordeu que aquesta exposició estarà a Artur Ramon Art fins al dia 9 de gener, teniu tot el mes, per gaudir d'aquesta exposició que és realment una meravella. El passat dissabte es van celebrar els 20 anys de la inauguració del MACBA. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, amb jornades de portes obertes, igual que la van fer ja fa dues dècades per primera vegada. Llavors, una gentada sorpresa, van poder gaudir d'una arquitectura extraordinària que mostrava un art contemporani en un lloc adequat per a que tothom pogués contemplar-lo amb tota la seva essència. Després d'aquests 20 anys, el museu ha passat per moltes vicissituds, ha patit crítiques, ha rebut elogis i ha fet exposicions fantàstiques, com per exemple la primera d'en Miquel Barceló, que jo recordo encara amb sorpresa i emoció. Últimament, el museu ha sofert controvèrsies arran de l'exposició d'una escultura prohibida en principi pel seu director, cosa que no li va costar al càrrec. Sí, que li va costar, sí. En principi no, però després va haver de dimitir... Que li va costar. I tant, i tant, perquè ja tant, tothom se li va tirar les barbes i realment, escolta'm... És una mica dramàtic tot. I tant que sí. Bé, en fi, la jornada de portes obertes va ser un èxit i això es fa esperar que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona continuï per molts anys, mostrar-nos aquelles obres d'art actual que posen de Barcelona el mateix nivell de qualsevol dels museus capdavanters del món en aquestes corrents artístiques. El 30 de novembre ha fet anys de l'estrena mundial d'un nombre musical que ha estat el més venut de tota la història de la música popular en tot el món. Triller, èxit, indiscutible, de l'estrella més famosa del rock, Michael Jackson, que ja havia tingut molt més al llarg de tota la seva vida. Escoltem uns compassos de Triller, la composició que ha fet ballar diverses generacions, des dels més joves als més grans, que han gaudit ballant-la i movent l'esquelet. It's close to midnight, Gràcies. Gràcies. Bé, ja hem escoltat uns compassos de thriller. I ara, el Josep... Ai, el Josep, ja torno a batasiar-te'n, Maria. Passem d'una música a l'altra més suau, no? Sí, sí, ja em penso que tots ballàvem aquí seguint el ritme. És que sí, és que convida, convida. Molt bé. El diumenge passat va tenir lloc a la parroquia de Sant Just l'anunciat concert de la coral Harmonia de l'Associació de la Gent Gran de Sant Just. Amb puntualitat britànica, la coral va iniciar la seva actuació, fantàstica actuació, jo diria, sota la batuta del seu director, el senyor Joan Flix. Va ser un concert d'allò més variat. Es va anar barrejant melodies populars, habaneres i fragments d'òpera. Cal destacar el cor de pescadors de Madame Butterfly, a Boca Closa, la Gavina i el meu avi, com a temes populars, i l'emigrant i muntanyes del canió, com a signes d'identitat catalana. Coronat el concert amb el camp del poble, que feu visat amb tot el públic posat en peus, acompanyant la coral. Creiem que ha estat una audició per recordar i felicitem a la coral Harmonia per la seva alta qualitat i també al seu director, el Joan Flix, per haver-la aconseguit, ja que cal considerar que tots els cantaires són amateurs. Concerts pendents de la coral Harmonia. Demà, dia 3, dijous, a dos quarts de 6 de la tarda, al Centre Sociosanitari Sant Joan de Déu d'Esplugues i el proper dia 18, al Centre Cívic Social al Milenari, a dos quarts de 6 de la tarda. El dia 20, diumenge, a dos quarts de 5 de la tarda, a la residència d'Ancians, Nostra Senyora de Lourdes. I finalment, el dilluns 4 de gener, a la residència Vitàlia, a dos quarts de 6 de la tarda. no em negareu, que és un programa força complet. I tant, i tant. Les pobres senyores i senyors acabaran ben cansadets. Esgotats. I tant. I tant. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! tens la pell dels animals i li va xuclar en tota la sang però ho fan d'una manera tan sutil i tan delicat que ningú es desperta però diu, les seves presses preferides són els bous i les vaques i s'aparten dels homes ja tenim uns sal i melons per aquí però encara trobarem uns altres que veureu el que passa que fa una certa gràcia el que m'ha fet molta gràcia avui que han ensenyat un os panda de color vermell que és d'això una espècie a extingir, que hi ha moltes boques famílies i ara després d'un cert temps l'han ensenyat que l'han criat en biberó que li diganen el biberó remolatxa? no, no és la raça el que passa és que ha crescut i ha nascut i crescut en captivitat, que és una cosa molt difícil com va passar amb el vi amb el vi que teníem sí, pobrec és que aquell s'ha mort, eh si no el porta el científic és important aquí ja, ja, ja ja ho entenc tornem amb els animals i anem al tanto diu que les les pues del porc espí doncs entren dintre de la cara de l'home o d'algun animal i aleshores és molt, molt difícil de treure-les perquè aquestes pues i això és veritat perquè jo això ho he vist a l'hospital no del porc espí però sí d'agulles s'incrusten no van corrent corren com una agulla i aleshores entren per una banda i potser surten per una altra o s'enquisten amb alguna part del cos o sigui la iaia del nostre xiri curiós té una a la cadera precisament va estar a temps al llit perquè havia de fer repòs per tenir una criatura cosilla i tot i una de les vegades se li va se li va clavar una de les agulles de cosill i la té clavada a la cadera potser encara la té si el maluc no s'ha mogut no s'ha mogut no no acostuma a córrer li va córrer si se la va clavar el culet i li va córrer fins al maluc i allà que la té acostuma a córrer això ho he vist i ara anem per una cosa que és bastant interessant ja que la Montse sempre ens parla de coses de de menjars i tal i el que és important però aquí n'hi ha una cosa que està molt bé diu que vulgui primar-se pot recórrer als pepinos diu perquè 100 grams solament et donen 16 calories així és que senyores a comer cogombres arreu això mateix però deuen ser naturals perquè si els poses en vinagre en vinagre en vinagre encara en vinagre encara aquests els serveixen d'aperitiu perquè et facin venir set precisament perquè piquis més coses perquè piquis més coses i ara us diré jo una cosa per exemple quan a mi me'n va fer quimioteràpia la veritat és que bueno no vull espantar ningú però no tens ganes de menjar res ni trobes gust treu la gana treu la gana per poder menjar alguna mica de cosa em tallava pepinillos no pepinos sinó pepinillos petitets perquè li donguessin una mica de sabor a la mica de menjar que tampoc no tenia gana que no tenia gana i ara la que a mi si verdaderament em fa una certa gràcia no em fa una certa gràcia diu l'òbul femení és la cèl·lula més gran del cos humà té 0,1 mil·límetre de diàmetre i és tan gran com si pos el punt final d'una frase és allò però en punto doncs bé l'òbulo és així de petitet diu però per una altra banda la cèl·lula menor de totes perquè aquesta és la més grossa l'òbulo la més la més petita de totes és l'esperma masculí que són 200.000 vegades més petita que l'òbulo 200.000 però corren com un demoni però espera't ara jo la conclusió perquè a vegades llegint tens que treure alguna conclusió dic coi si un esperma vol fecundar un ovalo i no encerta sent un ovalo tan gros i l'esperma tan petit que vagi l'oculista i es posi i no encerta perfectament l'ina l'ina ja està home perquè si no ja et direu bé ara posarem la música en sentiment nens quan feia 20 anys de la primera estrena el gran espectacle Maricel va tornar als escenaris amb tècniques renovades i músiques que el propi Guinobart va modernitzar segons els cànons actuals després d'un enorme èxit de sobre uns dos anys més o menys l'espectacle arriba als últimes representacions a aquest proper mes de gener aquest proper mes de gener de gener acaben moltes coses o sigui que val la pena anar a veure'l jo tinc conquistada una persona a veure'l aviam si em porta a veure'l perquè tinc ganes de veure'l de moment ens quedarà el record de l'himne dels pirates on destaca la veu inconfusible de l'actor de caràcter Pep Cruz digue'm volia saber Maricel el director escènic no és Bonzo sí és d'ells ara us explicaré una anècdota quan acabem doncs quan acabem d'escoltar l'himne ens ho expliques el mar és com un desert d'aigua no té camins ni té senyals el mar és un desert d'onades una lluita sorda i constant és el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vent l'estel es cintarà el vei ens portarà com un cavall es volant per les zones l'estel es cintarà com un cavall es volant per les zones el sol és el senyor del dia el senyor del dia la llum la luna de la nit la luna en forma les veles el seu domingo es portarà a les zones em sepa la bandera i a se vol fer serrera i fugir a les zones em sepa la bandera i a se vol fer serrera i fugir les veles s'inclaran el vei es portarà amb un cavall deslocat per les zones les veles s'inclaran el vei es portarà amb un cavall deslocat per les zones serà tot per nosaltres ja són senyors i els reis del mar són del refugi de la lluna que coneix el nostre es portarà però per ells no hi haurà prietat la Europa i la luna s'ha volgut triomfats però per ells no hi haurà prietat la Europa i la luna s'ha volgut triomfats els veus s'inclararà el vei es portarà com un treball es portarà per les zones les veles s'inclaran el vei es portarà com un moment es portarà per les zones que arriba el dia d'anècdota que ens volies explicar del Botzo l'anècdota és massa personal però molt de pressa el germà del Bonzo es va morir i era el marit d'una amiga meva i aleshores aquí al territori van enterrar aquest senyor i em va fer la gent perquè jo li vaig dir a l'amiga li vaig dir vols que t'ajudi amb alguna cosa de la celebració o lectura o alguna cosa d'aquestes i diu comença la cançó del comiat esclar tota la companyia hi havia molt l'elenc aquesta companyia i ho diu a mi i ara i quan es va acabar la cerimònia es va cantar el bill per abril bill per abril jo vaig fer envió esclar això és i allà em va agafar com una derrotamenta no ho vaig fer vaig fer el primer d'allò però ostres si està aquí tota la companyia però potser jo no ho sabia no sí perquè la tenien tots tenien amb el d'allò tot el d'allò i sempre que parlen d'aquest sempre me'n recordo de l'escena aquella i del Josep Maria el senyor que d'allò que eren molt de muntanya és un record per aquest senyor i també o sigui agrair-li al Bocho que encara continuï dirigint aquests grans espectacles perquè si no hi hagués aquesta gent que té aquesta empenta realment estaríem 40 anys enrere o més bé posem una mica de música Espanyol el Senyor el Senyor el Senyor Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tota la raó tens! Bé, Montse, avui ens portes... Quan ho començarem, doncs mira, us endolcem l'hivern amb mandarines. Oh, molt bé! La mandarina és una fruita d'hivern, dolça i deliciosa, que ajuda a prevenir les congestions i catarros típics de l'època gràcies a la seva riquesa en vitamina C. Per disfrutar de tots els seus beneficis, és molt important escollir les varietats adequades en cada moment, procurant que siguin sempre d'origen ecològic, ja que les mandarines ecològiques tenen més pulpa, són més sucoses i contenen més vitamina C. Els cítrics perteneixen a la família de les rotàcies, que està composada per tres gèneres botànics, pontcirus, fontonella i citrus. Aquest últim, amb 145 espècies fruiters, constitueixen el gènere més important i les principals espècies cultivades en el món són taronja, citrus, sinensis, mandarines, citrus, reticulata, clementina, citrus, clementina, llimones, citrus, limon, pomelos, citrus, paradis, i citrus, citrus, mèdica, i taronja amarga, citrus, auramblium. Fins aquí, fins aquí, fins aquí arribem. És molt més llarg, molt més llarg la història. Per un altre dia continuarem explicant... I parlarem també d'unes mandarines que es cultiven ecològiques a Collserola. Ah, llavors continuarem explicant com es va introduir la mandarina a Europa. Va ser el cicle 13 abans de Crist, que van recórrer tota la Índia, Persia i el nord d'Àfrica, i els àrabs la van introduir a Espanya. Una varietat àgria i els genovesos la van treure la varietat dolça. Continuarem les properes setmanes perquè la història és més llarga. No, i que és molt interessant. Jo tinc una experiència amb les mandarines, concretament a la província de Castelló. Coneixia un senyor que tenia camps. Aquest senyor, a començament de l'hivern, els venia ja per... Penso que se'n diuen fanegues. I aquest camp té tantes fanegues, com en dons. I li donaven tants cèntims. I llavors, si encollia més, doncs benefici. Si venia una pedregada i els de per dia, doncs mala sort. Les fanegues és una mesura de... Sí, però l'experiència va ser la seguent. Em va dir, veus, vols menjar de l'arbre? Tu mateix, agafa'ls. Vaig agafar la mandarina d'una branca, me la menjo, diu, què et sembla, és bona? Dic, sí, no està malament. Diu, ara, agafa la de més amunt, del mateix arbre. Del mateix arbre. Diferent, però excel·lent. Molt millor. I em va dir, saps per què és això? Dic, no, no hi entenc millor, d'arbres i de mandarines. Diu, uita, la que has agafat és la branca de sota l'injert. Ah. I les de dalt... Estaven ja, ja. Igual que les taronges, estan injertades. Injertades, sí. I llavors, clar, que no sabem... Depèn d'on hi ha l'injert, tenen una categoria o una altra. Tenen un ús i l'altra, tenen un altre. del mateix arbre. Clar, clar. Llavors, imaginem-nos, com anem a comprar a la botiga, ve de sapigar el que ens donen. Sí, barrejades. No sabem de quina em pelgués és. Ara, que a casa meva, afortunadament, és una fruita que els agrada i consumim, que us ho deia abans, fora d'allò. Perquè a mi m'agrada també que siguin un pèl àcides, eh? Sí, fortes. Són tot fortes, no? Però àcides, àcides, que són més bones i més sucoses. I el que és bonic, perquè les ha portat i estan amb les fulles. Amb les fulles. Amb un parell de fulles verdes. I el perfum que deixa la cuina. Sí, i aleshores, jo dic, vés guardant totes les pells i com tenim llar de foc, dic, les vas guardant i quan estiguin una mica seques les fulgarem. Sí, sí, sí. I perfuma. Perfuma. Pots fer una infusió i també hi poses pells de mandarina o pells de taronja que també et canvia el gust de la infusió. I li passa també part d'aquesta vitamina C que està també a la pell. Perquè li ha donat el sol. A València, que tenen les millors taronges jo diria quasi del món, resulta que és un postre que no el fan servir allà. A ningú se li ocorreix demanar taronja per postre. Perdona, puc dir alguna cosa? Sí, i tant. Sí, no. Per què passa? que els vadeixos valencians diuen, xe, totes les bones se les duen a l'estranger i aquí ens deixen només que la porria. No, jo crec que no. Alguna mica sí, eh? No, en un temps, en un temps sí. Ara potser no. En el temps que les taronges es venien per unitats, que va ser ja fa molts anys, doncs potser sí que, clar, havien de donar les més escollides a fora perquè les cobraven per unitats, sobretot els anglesos. Sí, sí. Els restaurants normalment no en solen posar. Menos els que els restaurants aquests baratos de menú, aquests sí que solen posar de... O si són d'aquests. Sí, per si són, clar. O una d'allò. Però prefereixen posar rebosteria. Però, bueno... Si vas a Grècia, menjaràs taronges quan tu vulguis perquè sempre te les posaran a la taula. I no n'hi ha cap que sigui igual. Totes són de diferent tamaig i procedència. Però, de totes maneres, són boníssimes. Són assalvetjades perquè no les cultiven. Estan fa anys i anys i anys que a la part del peloponeso els tarongers són salvatges. Són boníssimes. Però el problema principal, jo crec, és perquè si porten la fruita l'has de pelar. I en un restaurant pelar taronges la majoria de la gent no en sap. Són de les mans i per això no menja. Ara, dit això... No, però ara també fan amb la pinya igual. Te la serveixen tallada, eh? Amb els restaurants de categoria. Bueno, la meva experiència és la fruita, per exemple, el meló, la xíndria, la mateixa... Taronga. La mateixa taronga. Restaurants, al final d'un bon dinar, et serveixen una plata tot tallada. Sí, sí. De fruita. De fruita. Sí, sí. I la meva experiència és que no deixen res. Tothom s'ho menja. Sí, clar. Ara, si el porten amb la pela i tot, per bé de treballar i no s'apigua, no els menja. Molt bé. el ritme actual de la vida ens fa patir d'estrès, desgotament i moltes vegades d'insòmni. Els problemes a la feina, a l'hogar o bé, els inconvenients econòmics són les causes principals que afecten el nostre tarannà diari o el nostre descans. Llavors, intentem relaxar-nos i també intentar dormir. Hi ha remeis naturals que us poden ajudar. Un conjunt de plantes fetes en infusió com la persiflora, la valeriana, la melissa o el lòpol, la rosella de Califòrnia i un afegit de vitamina B6 us ajudaran a aconseguir un son reparador que us permetrà llevar-vos el dia següent en plena disposició per iniciar la nova jornada. La valeriana i la vitamina B6 amb el component i tròfan ajuden al bon fusionament del sistema nerviós com també la rudiola, planta salvatge que creix d'una manera espontània les zones muntanyesques d'Amèrica, Àsia i Europa i que ajuda l'organisme a adaptar-se a la tensió emocional del moment i disminueix el cansament mental. Parlem ara de la rosella de Califòrnia intraduïda a Europa com a planta ornamental i que a poc a poc es va descobrir que els seus resultats són benèfics per controlar el son i el nervocisme, sobretot en les primeres fases de la conciliació, el principi del son. La persiflora és una de les plantes medicinals que tradicionalment feien servir els azteques per les seves propietats sedans, gràcies a les quals restaure d'una manera progressiva el son en aquelles persones que pateixen insomni. Tindré que aprendre, inciso. Sí, doncs animen. Després de tota aquesta dissertació sobre herbes aromàtiques remeyeres, les persones que podrien estar interessades han d'anar al seu herbulari habitual i després de comentar el problema que els afecti amb la persona responsable, aquesta els aconsellarà adequadament el remei o infusió o bé el conjunt d'infusions que el seu cas determini. i en zanenirem. a Núria Núria Núria fertilitat assistida la verge de Núria desperta devoció al nostre país i a bona part de l'estranger us oferim dades prou convincents per demostrar-vos que certes habilitats atribuïdes al seu culte són més que aprovades. És un reportatge de Trinitat Giver la mare de Déu de Núria i els símbols de Sant Gil van intercedir en la vida de l'expresident de Burkina Faso i la seva dona. Corria l'any 1994 quan la parella va recórrer totes les clíniques de fertilitat d'Europa. Feia anys que volien infantar una criatura però no hi havia manera que el fruit de l'amor creixés en el dentre de la dona. El recorregut per a Europa va ser de bades. Les mil i una proves que van fer el matrimoni africà confirmaven que científicament era impossible que poguessin tenir un fill. Amb les il·lusions perdudes el matrimoni ja havia decidit tornar al seu país quan algú els va recomanar que fessin una parada a Núria. Els van dir que si la dona col·locava el cap dintre d'una olla de ferro mentre l'home feia sonar una campana aconseguirien la criatura. Tal dit tal fet. Amb l'acord presidencial el matrimoni africà es va dirigir a l'església del santuari de Núria. Van pujar fins al cambril de la mare de Déu de Núria i abans de dirigir-li una pregària van anar directes als símbols de Sant Gil. Es van trobar amb una mena de rellotge de paret. A la possible maquinària del rellotge hi havia un forat fosc fosc era la campana. que estava volcada perquè el cap de les persones sigui més fàcil d'introduir. On hi podrien haver les agulles del rellotge hi havia una creu i al costat al costat què trobàvem al costat? Aviam si trobem la continuació del reportatge. Aquí. Una columna de fusta hi havia una campana penjada al sostre amb el seu batall. la dona es va agenollar amb un tamboret de bellut vermell situat als peus de la columna. Va tancar els ulls i va posar el cap dins de la campana. Es va atrever, eh? L'expresident de Burkina Faso el va fer tocar amb força la campana. Tot seguit la dona es va posar d'en peus va mirar la creu i se'n va anar amb el seu marit a la mare de Déu de Núria. La talla romànica va atendre pacient la pregària de la parella. Al cap de pocs mesos el mossèn de la parròquia de Núria va rebre una trucada telefònica. Era l'expresident de Burkina Faso que li anunciava que la seva dona estava embarassada. Molt bé, eh? O sigui que s'ha de creure, no? Volgues que no. Així, doncs, la vall de Núria és una de les clíniques de fertilitat més efectives del món i ho és desatems immemorials quan ni tan sols el cristianisme s'havia estès pels reflecs muntanyosos dels Pirineus. Llavors, un menir ocupava l'espai del santuari. Els veïns que ni tan sols sospitaven que el 1931 es construiria un cremallera i anaven caminant pels pendents pronunciats de les muntanyes per fregar les seves parts púdiques per la pedra. amb el fregament també hi anava el desig demanant en silenci d'obtenir una criatura. el segle VIII un pastor grec de nom Gil va triar les seves les set valls el nom primigeni de Núria per viure-hi. El pastor tenia com a possessions més pareguades una greu una olla en què cuinava per ell i per d'altres pastors i una campana en què avisava l'hora dels àpats. Un dia va pintar una mare de Déu en una icona que de seguida va ser coneguda a la contrada. Ara bé quan es va costar temps de mals a baranys Sant Gils va haver d'enterrar els seus estris més preuats perquè ningú no els destrossés. Al cap de 368 anys un pastor es van trobar les relíquies gràcies als senyals indicatius d'un toro de pell vermella al mateix indret on es va trobar la mare de Déu la campana l'olla i la creu que es va construir una ermita dedicada a Sant Gils. Perfectament doncs fins aquí hem arribat ja és hora de dir adeu i esperar que ens torneu a escoltar el dissabte en segona audició o bé el dimecres vinent i us estarem molt agraïts perquè us fem perquè us ensenyem i us expliquem coses que ens semblen interessants Bueno i si no voleu pas descendència no suposo cap a la campana cap a l'olla i que toqui la campana al marit no no tocarem la sintonia si teu vol el proper dimecres fins aleshores a tots molt bona nit o molt bon dia adeu-siau adeu-siau a tots tot high on el just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat.