Dia de la Dona i vaga, La Canadenca (8 hores), llegendes de Sant Pau, salut de la pell i verdures d’hivern, Lita Cabellut, Collserola i pensions

Seixanta i més Senyores, senyors Som de nou amb vosaltres, com cada dimecres en primera audició a les 8 del capvespre i els dissabtes en segona audició a les 11 del matí Seixanta i més us saluda amb el desig de passar amb vosaltres una hora en temes que considerem interessants en aquest espai de temps que ens porta a l'hora de sopar La nostra taula de redacció som la Lina Santa Bàrbara la Montse Larrea en Joan Maria García Puig de Vall en Carles Hernández Rius i una servidora a la Joan Algarra avui amb la col·laboració de la poetesa Soledat Gasco Demà celebrem a nivell mundial el Dia de la Dona En els seus principis el nom era Dia de la Dona Treballadora però com que resulta que en major o menor activitat horari responsabilitat i dedicació totes les dones treballen es va considerar més adient a anomenar-lo de manera general el Dia de la Dona però amb la meva modesta opinió estic d'acord amb aquells qui diuen que seria més just anul·lar la celebració quan en la societat hagués una relació absolutament més equitativa entre amb dos gèneres dona i home cal recordar que el Dia se celebra tot commemorant el grup de dones que van morir cremades en la fàbrica dels Estats Units en què treballaven i on s'havien tancat per reivindicar un tracte més humà en els horaris i en la retribució de la seva feina la solució del responsable va ser calar foc a la fàbrica amb elles dintre quina solució més monstruosa l'acció va remoure consciències i les condicions de treball posterior sembla que es van suavitzar un tant però han passat cent anys i si mirem amb ganes d'analitzar-la la manera el sistema de treball en l'actualitat en segons quins espais de la societat descobrim que en molts aspectes el nostre món actual ha canviat molt en general gràcies a Déu però que realment en d'altres ha canviat poc sobretot perquè en un gran tant per cent continuen les desvantatges contra les dones de tota la vida en igualtat de treballs sous inferiors tasques més dures i feixugues normalment aquestes tasques les fan elles competició deslleial a l'hora d'aconseguir un treball conciliació familiar accepta honorables i admirables excepcions sempre a càrrec de la mare i que consti que estic ben segura que elles ho fan amb tot el cor però no és això amics no és això mai no m'ha agradat el feminisme exacerbat potser ni el mateix feminisme però crec que el paper de la dona respecte a l'home en la societat deuria ser del 50% l'home té el seu rol però la dona també té el seu però hi ha un conjunt de situacions en què la tasca femenina és molt poc valorada ni en sou ni en consideració social demà dia 8 dia de la dona hi ha una vaga convocada d'abast mundial en segons quins llocs de 24 hores en d'altres de dues les constitucions d'arreu del món reconeixen el dret de vaga per reivindicar els drets humans i socials s'han fet una munió al llarg del temps tant d'homes com de dones i els resultats quins han estat deixo a la vostra consideració els avenços aconseguits tant de bo la propera vaga porti una millora encara que sigui minsa en el devenir de la valoració respecte al 50% del gènere humà que és la dona perquè la dona ve que s'ho val i per reformar aquests conceptes que acabem d'expressar tenim amb nosaltres a la poeta i escriptora soledat que té en la seva obra àmplies sugerències sobre aquest tema del dia mundial de la dona que demà celebrem arreu del món ella té les idees molt clares sobre aquestes circumstàncies i en les esposa en la seva poesia que a ell sempre ens encanta escoltar endavant soledat estic molt sensibilitzada amb això de la dona i bueno ho has dit tot tu ho has dit moltes coses que jo també volia dir però tu jo no, no, no vull dir que jo portava coses però per si de cas però jo veig que tu anaves molt preparada també llavors és el que penso l'únic que em resta és dir la primera poesia he estat dubtant entre aquesta dir la primera aquesta o una altra doncs diré aquesta que és una modalitat poètica una mica difícil perquè és una sextina i és la sextina de tots els colors de la dona juga amb quatre mots dona vida disfressa agonia atrapada i idees tots els colors de la dona una dona mai no és sols una dona una dona és la porta a la vida és la vida canviant-se de disfressa en els ritus de la seva agonia quotidiana que la té atrapada dins del ritme ancestral de les idees una dona té cruixents les idees i es pateguen dins l'ànima de dona que té una fam que ha quedat atrapada amb cançó de mort que li treu la vida per la carn salvatge de l'agonia odiant paret sostre i disfressa una dona pot ser una disfressa i mil vents batuts de somnis idees i una pedrera males d'agonia i un mirat de lletat amb pits de dona i és la força oculta de la vida i és espiga de blat pur atrapada una dona no pot viure atrapada i per salvar-se es cusa una disfressa quan no pot revelar-se la vida quan no pot treure en fruit de les idees quan no pot crear bellesa de dona quan ningú no entén la seva agonia una dona il·lumina l'agonia mirant-se el mirall que la té atrapada entreu sortilegis secrets de dona i fa el seu domini sense disfressa declarant-li la guerra a les idees que són el seu regne i puntal de vida una dona porta amb ella la vida de totes les dones en l'agonia silenciades per tenir idees obreres amb l'utopia atrapada pels itineraris de la disfressa entre sergits i cassoles de dona tornar a l'úter i tornar a la vida amb l'esperit salvatge i sense agonia fondre la gelera de les lleis injustes amb un foc d'idees iMaster escutats Crida ben fort. Quan la presó ets tu mateixa i és la teva ment qui t'empideix ser lliure, voldria dir-te que tu pots buscar camins dintre dels mots per viure. Si llences un crit al vent i la teva veu és impotent, no hi fa res. Crida ben fort, com si aquest fos el darrer crit dels teus pulmons, i treu-te un pes. No et faci res sentir la veu que surt al fons de dintre teu, i ets nova. Crida ben fort, no et sigui estrany que el teu mot pertanyi als clams de l'home. Perquè tu ets com són molts d'altres, perquè tu creus com creuen d'altres, i penses. No han de lligar-te els pensaments, fes-los vehicle o instrument per vèncer. Tampoc no oblidis que el teu fi és alçar la veu fins al confí del nostre món. O més ben dit, potser més lluny, no hi ha fronteres més amunt, l'esforç les font. I és esforçar-te el teu destí. No et resten hores per dormir ni geure. Hi ha molt treball i molt poc temps. Comença a lluitar amb els vents. Pots creure. Quan siguis tu, ja molt a prop, podràs jugar potser amb el foc del coneixement. I seran caigudes moltes venes. Seran trencades les cadenes per l'alliberament. T'agraïm moltíssim aquesta col·laboració teva, perquè realment has dibuixat perfectament l'esperit de les dones. Perquè les dones som així. És que jo sóc dona i les entenc molt bé. que tots, més o menys, no pensis que el masclisme també regna entre les dones. Això és la cosa més trista. També, també. Fa cent anys van avançar una mica a base de cremar unes dones. Ara hauríeu de fer l'enrevés, cremar uns quants polítics a dintre. Busquem polítics i també que no siguin polítics. Ara que no siguin polítics també són molt difícils. principalment la tenen. Bé, però, clar, els polítics tenen el poder moltes vegades de moltes coses que no les fan servir. Doncs perquè moltes vegades miren cap a un altre lloc i hi ha moltes coses que es podrien fer. Sí, perquè tenen molts imponderables. I és difícil de contentar tothom. I quan dic als polítics, dic als dolents, eh? Perquè n'hi ha de bons que... N'hi ha de bons, clar. N'hi ha de bons, clar. Estic parlant d'aquests, els lladres que tenim. Bé, això donaria peu a un debat que seria molt llarg. Sí, sí. I no hi arribaríem a solució, tampoc. Però amb el debat normal no n'hi ha prou. Al final ha de ser una revolució. No n'hi ha més. I tant. Bé, posem una miqueta de música perquè entri l'alina. Bé, posem una miqueta de música Endavant, Lina. Has mencionat al principi de l'emissió, ja parlaves de coses de revolució i de vagues i de tot això. La Sole, molt maca, ens ha colpit amb el seu primer poema, doncs d'una mica tenebrós, però que sortia de l'útero i sortia a la part de B. vull dir que també ha anat molt bonic, a més amb la seva veu i la seva manera de dir-ho, no? I jo, doncs, esclar, m'afegeixo a la vaga. A la vaga? Que marxes? Sí, no, no, la meva vaga, una altra vaga. Resulta que, com us en recordeu, l'última vegada vam estar parlant d'aquells tres prou homes, amb tant de liu i tot aquell conèixement... I les vagas després... ...de la indústria i tot això. Sí, sí, sí. Doncs tornem amb la història aquesta igual, eh? Diu, la vaga que va instaurar la jornada de les vuit hores laborals. Seguimos en vaga. O sea... Strike. Sí, sí, strike. On strike. On strike. On strike. Yes. Bueno, diu, arran d'una convocatòria de la CNT, que volia evitar l'acomadiament d'un centenar d'empleats de la canadenca, cap al febrer de 1919, a les centrals elèctriques de les fàbriques es va iniciar una gran mobilització. La resta del sector d'electricitat, a més a més la divisió del gas, es va adherir a la protesta. En poca estona, la ciutat quedaria sense fluid elèctric, fet que implicava el bloqueig de la majoria del transport i de les indústries de Barcelona, sense comptar amb la suspensió total del subministrament de carrers, comerços i llars. Davant d'aquesta situació, el govern d'Alvaro Figueroa, comte de Romanones, que va viure en 1863-1950, va ordenar a l'exèrcit la presa de control de les empreses per intentar reestablir l'electricitat. El president també va declarar l'estat de guerra i es van detenir 3.000 obrers. Davant d'aquesta situació, altres sectors obrers es van adherir a la vaga, que Barcelona es va convertir en general. la CNT va controlar els vaguistes mitjançant grups de vigilància per prevenir accessos i es va preocupar d'evitar rumors que poguessin arribar a perjudicar la protesta. Els representants de la canadenca es van reunir amb l'emissari del govern i van arribar a un acord. Es deixaria en llibertat els vaguistes detinguts. La canadenca readmitria tots els treballadors. Hi hauria un augment general de sous i la jornada laboral es reduiria a 8 hores diàries. Per subscriure'ls, els 34 dies de vaga de la CNT va convocar una assemblea a la plaça de les Arenes i assistirin més de 20.000 obrers. Salvador Seguí, el noi del sucre, va intentar calmar els ànims i va demanar als obrers que tornessin a la feina perquè el tractat era raonable. Després de 44 dies de vaga, l'empresa compleix amb la seva part del pacte i els obrers tornen a la fàbrica. Els militars, però, no voldrien alliberar 79 dels detinguts. I davant d'aquesta situació, el 24 de març, esclata una nova vaga general a tot el Principat. El secretari del RAM de l'Electricitat de la CNT, Miguel Burgos, mor en mans de la policia. és la primera víctima de la nomenada llei de fugues. Es declara l'estat de guerra i la vaga s'atura. Emili Carles Montañés, que havien col·locat com a governador civil per la seva condició de cofundador de la canadenca, en l'esperança que ell pogués redreçar la situació, timideix. També ho haurà de fer el compte de Romanones. I, finalment, alliberen els presos i Espanya es converteix en el primer país europeu en establir la jornada laboral de vuit hores. Mira, alguna cosa es va aconseguir. Coses que s'aconsegueixen de les dones, coses que s'aconsegueixen de les obrits. I tant. O sigui, ara ens n'anem per aquella cosa que us agrada tant dels esperits. Ah, els esperits. I saps que per aquí parlem d'esperits que vaguen per sobre dels nostres caps? Aquest tema m'agrada molt, eh? Ah, sí? Doncs, val. Però a vegades explica uns esperits que són una mica... Aquest és un esperit. No, aquest no. Aquest va bé. Diu Espectres de Goliarts. L'antiquíssim monasteri de Sant Pau del Camp deu el seu nom precisament al fet d'haver estat edificat en ple camp, lluny de les muralles que envoltaven la Barcelona medieval. Tocant els seus murs va estar, en aquells temps, a l'anomenat Pati del Botxí. Barcelona no sempre va tenir botxins de plantilla a sou fix. Durant l'edat mitjana els representants de la justícia tenien per costum el dia abans de les execucions disposar d'aquest pati en aquest pati els instruments de treball i una bossa de cuir amb el salari corresponent al nombre de sentències a executar. D'aquesta manera si algú en particular ho desitjava o tenia una gran necessitat econòmica podia acomplir protegit la seva identitat per la típica caputxa negra la ingrata tasca de justiciar els reus. L'ubicació d'aquest sinestre punt d'encontre no era l'atzar perquè al voltant de Sant Pau del Camp han estat des de sempre lloc de trobada de marginats i gent de mala vida dels que admirien les seves diferències a cop de gresca i de nevalla. Però d'entre tots els tipus inquietants que populaven per la zona el més esgarrifós és sense dubte la presència espectral d'uns goliars. Els goliars eren estudiants de teologia de l'edat mitjana que componien poemes no com la sole en lletí satiritzant la societat de la seva època especialment el món eclesiàstic i a ell se'l devem els màgics i abocadors versos coneguts com Carmina Burana els quals el compositor Carl Ouff va posar meravellosa música. A causa del seu caràcter alegre i poc ortodox la iglesia estigmatitzava els goliars els quals considerava balgabuns gemants del vici i la vida desordenada que arribaven a tenir tracte amb el mateix diable personificat amb el gegant bíblic goliat del que prenia en el nom. Sembla ser que els de Sant Pau del Camp després de robar una hòstia sagrada van realitzar amb ella una comunió sacrílega però just acabant de cometre la infàmia quan van sentir que una força irresistible els estirava la llengua fins a perllongar-nos-li dos pams com a conseqüència d'això van morir ofegats i van ser condenats a vagar eternament per les imandacions del lloc on havien comès als又 a grilleJie. dim micro c'era comès ac性 ac性 ac性 ac性 ac性 ac性 ac tune ac human ac性 ac性 ac性 ac性 ac性 ac性 Bé, ha sigut un final de llegenda fabulós, eh? Perquè és que la Carmina Burana és... És impactant els cabells de punta. Bé, després de sentir la Carmina Burana, amb aquest espai dedicat a mantenir el bon estat i salut del nostre cos, parlarem ara de reparar i rejuvenir la pell a través del son. Per al cos i la ment, la nit i el son representen els sinònims de descans i renovació d'energia. Però hi ha una part del nostre cos, la pell, que inicia un temps d'activitat frenètica, té que té com a missió principal reparar el desgast sofert pel tarannà diari. Aquesta activitat és un autèntic avantatge que hem d'aprofitar. Repetim el concepte. La nit és per dormir i també per posar la pell a tot. Hem d'ajudar-la una mica posant-nos alguna crema. Com més natural millor, perquè aquesta col·laborarà amb la hiperactivitat celular que comença en el mateix moment en què apaguem el llum de la tauleta. Hem de donar molta importància a les hores cap a la nostra bona salut tenim l'obligació de dormir. Aquest temps de descans ajuda l'epidermis a renovar-se, per molt castigada que hagi estat al llarg de la tota la jornada. El son produirà un efecte reparador contra l'estrès, la contaminació, els raig solars i els canvis de temperatura. Pensem que coincidint amb el període de la son, els processos de reparació celular s'activen i això fa que la pell estigui més receptiva per absorbir els nutrients d'aquests productes cosmètics que ajudaran durant les hores de descans a recuperar les cèl·lules cansades malmeses durant el dia. Tenint en compte aquesta cura que tindrem amb la nostra epidermis, és res més aconsellable que potenciar aquesta curació de bellesa i salut, hores de son i algun tipus de cremes naturals. Vuit hores de descans, com a mínim, donaran a la nostra pell un vivó renovat cada matí. I després de la pell, ve la Montse i ens explica més coses de salut. Verdures i fruites per descobrir. L'hivern ens ofereix alguns productes de la terra rics i sabrosos que pertanyen allunyat a la nostra cuina a pesar del seu alt valor nutritiu i terapèutic. És l'hora de descobrir-los. Aprofitar-la millor de cada estació a l'hora de fer la compra és una regla bàsica per emportar-nos sabrosos a aquells que van proporcionar-nos tots els nutrients necessaris per reforçar la nostra salut. I això cobra especial importància quan el fred amenaça amb debilitar les nostres defenses. Aquesta època de l'any apareixen varietats d'enorme valor culinari, terapèutic molt poc conegudes, ja sigui perquè el seu cultiu comercial és de recent implantació, Espanya, o perquè forma part de la tradició gastronòmica de regions molt concretes de la nostra geografia. A aquest desconeixement se li sumen, en alguns casos, unes textures i formats tan estranys que a molts els costa molt trobar la forma d'incloir-los en la dieta habitual. En cas de gelatinós, aquí, les fibres, els cardos, la granada, com molt incòmode amb les seves llavors i qualsevol altra dificultat culinària, són absolutament insignificants si les comparam amb els incomptables beneficis que ens van procurar el nostre organisme i per això mereix la pena de dedicar-lis unes línies que arrenquin un poc més al seu consum. Amb les verdures, hi ha el cardo, d'una aparència d'escarxofa, que apareix en els mercats a mitjans de tardor i que es mantén fins al començament de la primavera. Perquè el seu consum és minoritari, Espanya, a excepció de Navarra, d'on forma part d'un receptari, som els primers país productor d'Europa. Aporta uns alts nivells de ferro i de calci i té propietats hepatoprotectores i diurètiques i millora el trànsit intestinal així com molts trastorns digestius. A l'hora de preparar-les s'ha de començar sempre per rentar-les molt i eliminar els possibles filaments fibrosos. Són penques joves, les penques són joves i tendres i podem tallar-les a tires i menjar-les crues o amb amanida o menjar-lament cuites amb aigua, sal i un suc una mica de llimona per evitar que es tornin negres. El temps de cuinar-la depèn del nostre gust ja procura afegir menys quantitat d'aigua perquè no perdin color no perdin nutrients i si volem usar-les hi haurà que blanquejar-les durant 10 minuts després acabades al forn o gratinades o acompanyades d'una salsa molt suau. Això va per la per al cardo i llavors també anuncien o sigui recomanen els grelos típics de la cuina tradicional són els tallos tendres que apareixen a la planta del nap abans de la seva floració fins al mes de gener superant un contingut de nutrients al propi nabo o sigui nap sobretot amb vitamina A i folat és important elegir els que presenten una textura tendra i conservar-los dintre d'una bossa de plàstic a la nevera separats de l'arreu i si volem atenuar el sabor amargo convindria escaldar-los uns minuts i aquí acabem perquè hi ha una relació bastant llarga de plantes que són comestibles i adequades en altres moments les podem relacionar ja està jo t'he vist menjar pels burricos a Saragossa a València de Castelló que jo soc en dèiem cardeig i es posava melolla al meu pare li agradaven molt el caldo el feia en blanc i quedava molt tendre i molt bé a Saragossa també se'ls mengen igualment però els fan amb una salsa que és com si fos més o menys una beixamel jo he menjat jo hi perdoneu jo he menjat a Tolosa uns cardos en un restaurant que hi havia allà que era famós i cosa que en si dius que menjo quina cosa mantega mantega més bona bona boníssima estaven com bullets només amb aquesta salsa que tu dius que semblava com una beixamel però no sé més lleugera més lleugera no tan compacta no no era molt bo boníssim boníssim són coses ben senzilles i tant però jo m'imagino que ara dintre del mercat això costa no es facin ni barat no hi ha aquest tipus de plantes ara i diria perquè no tenim costum de si no hi estàs acostumat no és gaire pressió per clar no no tenen costum de si no venen gaire no m'ho recordo sempre perquè la primera vegada que el vaig menjar va ser a Saragossa i va ser per equivocació era un restaurant que ara està prohibit i llavors deia menjar que hi havia per dinar i començava ahi tenim no sé què no sé quant no sé quant no sé quant i vaig dir sí jo un caldo vaig dir un caldo i vaig demanar un caldo i te trajeron un caldo i ellen va aportar un caldo i què és això escolta aquest era el chino que va a agafar les coses del mercat de la sortida del altre dia al veure la cara que posava com va a servir no ja me ha parecido que me decía caldo però claro como no tenemos caldo pues si quieres se lo cabe yo digo no mira ya que es aquí lo probaré pero los cardos se han de saber pelar eh los cardos también se han de pelar eh sí se han de saber pelar bien y los grelos a quien quiera que se come el lacón y el que no el grel lacón con grelos tú sí sí posa una miqueta de música sisplau sí como una mica de música venís Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! texts demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! També доб! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aquest mínim beaucoup! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Penat! Felicabona! Felicabona! Fins demà! la casita del príncipe doncs al parc que feia un fred no tenen calefacció perquè deterioraria les peces que hi ha exposades i quan vam sortir ens van donar una tassa de brou això també ho fan a la Barceloneta ara a l'hivern quan la gent els tira es tira per fer la travessa del port a Nadal i després quan tornen hi ha els caldos i continuo i també respecte a la nutrició tenim les barretes energètiques que serveixen per incrementar la densitat calòrica en moments puntuals de l'exercici quan es practica esport de neu es recomana les barretes carbohidratades són sòlides i es fabriquen amb diferents sabors i textures bé, ja tenim una bona orientació per muntar la motxilla si ens decidim aprofitar les jornades que encara ens queden de neu a les muntanyes però sobretot cal atendre sense excuses les orientacions tant del servei meteorològic com les del manteniment de pistes de les estacions d'esquí o de la muntanya finalment bon dia de neu i ara el reportatge que ens porta el Joan Maria sí aquesta setmana amb la meva senyora vaig anar a veure una exposició de quadros a Barcelona em va agradar moltíssim molt bé una de les coses que em va soltar també és perquè no havia sentit dir mai aquesta pintora i bueno llavors ara vaig buscar per saber una mica la biografia i això però bueno em va soltar perquè realment són quadros n'hi ha alguns que fan 3 metres d'alt i quasi dos d'ample o sigui són realment llençols pintats però molt macos bé llavors l'artista es diu Lita Caballut i qui és? aquesta extraordinària pintora va néixer l'any 1961 al poble de Sarinyena a la província d'Osca de família gitana els 3 mesos del seu naixement els seus pares la van abandonar un drama eh si si si vaig veure a la televisió vam fer un extract de la seva vida sí sí digues digues se'n va fer càrrec la seva àvia que vivia a Barcelona fins que al cap de 10 anys aquesta va morir llavors va ser lliurada a un orfanat i com va complir els 13 anys d'edat va ser adoptada per una família també d'aquí de Barcelona de ben petita va tenir una inclinació per l'art de la pintura la seva primera exposició la va fer a l'Ajuntament del Mas Nou al Maresme feia poc que havia complert els 17 anys a veure l'èxit que va tenir en el Mas Nou aquesta exposició els seus pares adoptius la van enviar a estudiar pintura als Països Baixos a la famosa escola Gerrit Rietbel Academi de l'AIA i on va decidir al final fixar la seva residència aquesta senyora viu a Holanda des de fa a Holanda els seus progressos van ser increïbles i en pocs anys va ser la pintora més apreciada i popular d'Holanda avui dia és una personalitat a nivell mundial i molt cotitzada per la qualitat de les seves pintures diré que fins al 27 de maig gràcies a la fundació Vilacases ubicada al carrer Auxi Smart número 22 de Barcelona a prop de la plaça Té moltes sades d'exposició Es pot gaudir d'una àmplia representació de la pintura de l'Ita Cabellut i la majoria dels quadros ja són de propietat privada o sigui que és una ocasió única per veure la producció d'aquesta dona ni són fons de sala i que la pintura de l'Ita emprant llençols de gran format i utilitzant una variació contemporània de la tècnica del fresc pinta retrats fotos realistes d'una gran espectacularitat Actualment l'Ita és la pintora espanyola més coneguda arreu del món menys aquí menys Espanya no deixeu escapar l'ocasió de conèixer la seva obra pintòrica d'un artista que podem considerar de casa nostra perquè és una barcelonina d'aducció Molt bé és allò de Nadie és profeta en suciera i tant doncs l'anirem a veure un nom quin és Cavalludo Cavalludo Cavallut Cavallut Cavallut Cavallut és un nom català no? Sembla Cavallut Sí Sembla perquè sembla que tens molt cabells no? Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Pujem una mica de música sisplau Pujem una mica de música Cavallut Escoltarem avui, a música per gaudir, una vanera de la sarsuela d'on Gil de Alcalá, del compositor valencià Manuel Penilla, autor de sarsueles tan populars com la que us hem anunciat, El Gato Montés, Les Musses Latines i molts més. Famos en el seu temps, sobretot, per dirigir sarsuel a l'Amèrica Llatina durant molts anys, regressar a Espanya on va produir moltes de les seves obres abans de la Guerra Civil. Va morir a una edat molt jove, 59 anys, deixant un record imborrable entre els aficionats a aquest popular gènere de la sarsuela. Us oferim la vanera Canta i no llores, de Don Gil de Alcalá. Són els seus intèrprets Teresa Berganza, Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i l'orquestra de cor de filharmonia, dirigida per Ataulfo Argenta. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i l'orquestres de Madrid. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i l'orquestres de Madrid. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i l'orquestres de Madrid. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i l'orquestres de Madrid. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i l'orquestres de Madrid. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i l'orquestres de Madrid. i l'orquestres de Madrid. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i l'orquestres de Madrid. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid. i l'orquestres de Madrid. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid. no ens enllunyarem gaire de la nostra emissora. Visitarem els entorns de Collserola, concretament Vallvidrera, Santa Creu d'Olorda, i farem una passadeta per Sant Gervasi de Casoles i Sant Cugat del Vallès. En fi, passejarem per llocs d'aquesta serra buscosa que tenim la sort de poder gaudir. Escoltem uns petits trets de la seva història. L'animi Vallvidrera és esmentat per primera vegada en l'any 987, quan es menciona la Iglesia de Santa Maria de Vallvidrera, en el testament d'un cavaller anomenat Moció. Però ens constata la presència d'aquesta església i la seva segreta a l'any 1051. Al segle XIII li va ser concedida la categoria de parròquia, ja que fins aleshores havia estat dependent de la parròquia de Valldoreix. De totes maneres, les diferents circumstàncies d'aquesta església van estar lligades a les del mateix terme de Vallvidrera. Població que, ajuntament amb la Santa Creu de l'Orda, restarà sota la senyoria civil dels senyors del castell de l'Orda. Aquesta és la història. L'any 1355, el rei Pere el Ceremoniós ven l'esmentat terme a Pere de Llor, senyor del castell anteriorment anomenat, els de l'Orda. Uns quants anys més tard, 1377, Simó de Llor es tornarà a vendre a un tal Berenguer Relat, la jurisdicció passa a la família Requesens, a l'any 1382, tot i que la parròquia de Vallvidrera dependrà eclesiàsticament del capítol barceloní a partir de 1392. Molts anys més tard, s'efectua una remodelació del temple que es converteix en un edifici d'estil gòtic tardà. D'aquesta remodelació es conserva l'entrada al cementiri parroquial de Vallvidrera. De Vallvidrera. També documentat al segle 10, es troba el topònim i terme de l'Orda, concretament el 986, encara que la primera referència documental no és detallada fins l'any 1032. Alguns anys més tard, ja apareix amb la categoria de parròquia. Al llarg dels segles XII i XIII són abundants les notícies documentals sobre aquesta església. A l'inici del segle XV es van construir els pilars de les campanes. L'edifici, malgrat tenir restes preromàniques, ha patit diferents remodelacions al llarg dels segles. Es van construir capelles laterals en època moderna i es reedifica interiorment l'abcis fent-se el portal al segle XVII. Serà també al segle XII que una congregació de monxes del Sister escolliran la zona nord de Sant Gervasi de Casoles per construir-hi el seu convent. Es tracta de l'antic convent sistercel de Santa Maria de Vall d'Oncella. La primera referència del topònim Vall d'Oncella és l'any 1144 quan el matrimoni format per Guillem Mir i Sanxa dona el monestir de Sant Cugat del Vallès tot allò que posseix dins de la parròquia de Santa Creu de l'Orde amb la vall que es diu d'Oncella. Les monges s'hi van estar a poc temps segurament com a conseqüència de la inseguretat de l'emplaçament quan es va produir les lluites entre els nobles i el rei per la qual cosa les monges van rebre de part del rei el privilegi de poder construir un nou convent dins del territori de la ciutat concretament a la Creu Coberta. A l'abandonar les monges al convent aquest canvia de nom i rep l'addicció de Santa Margarida avui és el lloc conegut popularment per la torre de Santa Margarida. A prop d'aquest monestir es va construir la torre coneguda avui com Sant Salvador del món Posteriorment a comprar-lo els jesuïtes van canviar de nom pel fet de la torre del bra del frara negre sí és rimbombant el nom el frara negre pel que fa al model de poblamet d'aquesta zona de la serra de Collserola va ser força dispers i eminentment rural al llarg de tota l'edat mitjana i durant l'època moderna circumstància que es va mantenir fins ben entrat al segle XIX concretament en el control de 1557 es comptabilitzaven un total de 17 caps de casa entre els quals destaquen alguns pagesos de la zona com ara Antoni Sauró de la Messia de Can Sauró Antoni Calopa propietari de Can Calopa de Dalt L'edifici actual sembla ser estar construït en el segle XVI però manté estructures anteriors com un finestral gòtic del primer pis també Bartomeu Castellbí de Can Castellbí de Dalt Joan Ferrer de Can Ferrer Joan Pasqual de Can Pasqual Altres masies que van ser construïdes al segle XVI i XVII són la masia budellera reformada el 1920 o Can Balàs de Vallvidrera edifici que es pensa que és més o menys el segle XVI i fins aquí el nostre passeig històric per un lloc que tenim a tocar i que és molt agradable per anar d'excursió ara que s'acosta a la primavera la serralada de Collserola és interessant i tant que sí i tant que sí Bé Parlem de de les senyores del llot podríem aprofitar també i faríem més gruix sobre els pensionistes de reclamar el que estàvem fent cada setmana i tant això ja és d'acabar de justícia però escolta'm el ministre corresponent diu que impossible que s'han pensat el ministre corresponent són els nostres administradors els nostres diners i ha de ser el poble el que els han de dedicar no l'enrevés eh cuidad-ho és que les pensions és un dret no és una una almohina que ens donen eh és un dret és un dret que ens l'hem guanyat a pols durant tota la vida eh per això que és una injustícia jo que he treballat des dels 13 anys imagina's per això que és una injustícia si toquen és la Fàtima la Fàtima Banyet sí és una injustícia més de les tantes però el que va dir que no podia ser perquè no hi ha quartos va ser el senyor jefe del govern el senyor Rajoy el quartos s'han d'administrar bé en vez de gastar els sols un país jo crec que és com una casa si gastes més del que pots al final vas a a la ruïna a la ruïna doncs un país igual doncs ara ells no s'han vingut a administrar un país i les pensions els jubilats precisament quan s'arriba a una certa edat és quan més les necessiten és quan més se necessiten perquè tu pots tenir mancança física i necessitar algú que et cuidi i si no tens diners qui et cuida no el que estem parlant és de mantenir el poder adquisitiu perquè és clar si hi ha una inflació fins ara n'hi havia poca però és igual n'hi ha hagut una mica llavors si cada any la inflació és 1,5 o 1,2 o 2% doncs en 5 anys el que perds a més a més hi ha una altra cosa que molta gent no sap que l'IRPF que també el pagam no està defleccionat és a dir aquesta inflació que hi ha hagut no te la descompten per tant cada any també t'apugen l'impost de l'IPRF són dues coses és molt greu i si no sortim a reclamar-ho els jubilats no ens ho donaran però ells ja ho saben és una cosa de lògica ells ja ho saben però si no li recorda però és com si no ho sabessin no perquè passa tu recordes o no recordeu vosaltres que quan nosaltres érem relativament joves fomentaven que fomentéssim l'estalvi sí sí sí comprar un pis de propietat però també s'ha de mantenir bé doncs amb aquesta reivindicació que també tenim dret a fer-la doncs hem arribat a la fi d'aquest programa de 60 i més senyores senyors recordem que el dissabte si ens voleu escoltar estarem a les 11 amb vosaltres i si no fins al proper dimecres que esperem comptar amb la vostra escolta Montse Lina avui moltes gràcies gràcies a vosaltres molt interessant el programa Joan Maria Carles fins la propera adeu-siau adeu-siau adeu-siau a l'escoltes ràdio desfèrgica sintonitzes ràdio desfèrgica de ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio Tastell 98.1 Ràdio Tastell 98.1 El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de veure.