Dia de la Dona, poesia i vagues: Soledat Gascó, La Canadenca (8 hores), esperits a Sant Pau, neu segura, Lita Cabellut i pensions

Seixanta i més Senyores, senyors, som de nou amb vosaltres, com cada dimecres, en primera audició a les 8 del capvespre i els dissabtes en segona audició a les 11 del matí. Seixanta i més us saluda amb el desig de passar amb vosaltres una hora en temes que considerem interessants en aquest espai de temps que ens porta a l'hora de sopar. La nostra taula de redacció som la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puig de Vall, en Carles Hernández, Rius i una servidora, la Joan Algarra. Avui, amb la col·laboració de la poetesa Soledat Gasco. Demà celebrem, a nivell mundial, el Dia de la Dona. En els seus principis, el nom era Dia de la Dona Treballadora, però com que resulta que en major o menor activitat, horari, responsabilitat i dedicació totes les dones treballen, es va considerar més adient anomenar-lo de manera general el Dia de la Dona. Però, amb la meva modesta opinió, estic d'acord amb aquells qui diuen que seria més just anul·lar la celebració quan en la societat hagués una relació absolutament més equitativa entre amb dos gèneres, dona i home. Cal recordar que el dia se celebra, tot commemorant, el grup de dones que van morir cremades en la fàbrica dels Estats Units en què treballaven i on s'havien tancat per reivindicar un tracte més humà en els horaris i en la retribució de la seva feina. La solució del responsable va ser calar foc a la fàbrica amb elles dintre. Quina solució més monstruosa! L'acció va remoure consciències i les condicions de treball posterior sembla que es van suavitzar un tant. Però han passat cent anys i, si mirem amb ganes d'analitzar-la, la manera, el sistema de treball en l'actualitat, en segons quins espais de la societat, descobrim que en molts aspectes el nostre món actual ha canviat molt en general, gràcies a Déu, però que realment en d'altres ha canviat poc. Sobretot perquè en un gran tant percent continuen les desvantatges contra les dones de tota la vida. En igualtat de treballs, sous inferiors. Tasques més dures i feixugues, normalment aquestes tasques les fan elles. Competició deslleial a l'hora d'aconseguir un treball. Conciliació familiar accepta honorables i admirables excepcions sempre a càrrec de la mare i que consti que estic ben segura que elles ho fan amb tot el cor. Però no és això, amics, no és això. Mai no m'ha agradat el feminisme exacerbat, potser ni el mateix feminisme, però crec que el paper de la dona respecte a l'home en la societat deuria ser del 50%. L'home té el seu rol, però la dona també té el seu. Però hi ha un conjunt de situacions en què la tasca femenina és molt poc valorada, ni en sou ni en consideració social. Demà dia 8, dia de la dona, hi ha una vaga convocada d'abast mundial. En segons quins llocs, de 24 hores. En d'altres, de dues. Les constitucions d'arreu del món reconeixen el dret de vaga per reivindicar els drets humans i socials. S'han fet una munió al llarg del temps, tant d'homes com de dones, i els resultats quins han estat. Deixo a la vostra consideració els avenços aconseguits. Tant de bo, la propera vaga porti una millora, encara que sigui minsa, en el devenir de la valoració respecte al 50% del gènere humà, que és la dona. Perquè la dona ve que s'ho val. I per reformar aquests conceptes que acabem d'expressar, tenim amb nosaltres a la poeta i escriptora Soledat Gascó, que té en la seva obra àmplies sugerències sobre aquest tema del Dia Mundial de la Dona, que demà celebrem arreu del món. Ella té les idees molt clares sobre aquestes circumstàncies i en les esposa en la seva poesia, que a ell sempre ens encanta escoltar. Endavant, Soledat. Estic molt sensibilitzada amb això de la dona i ho has dit tot tu, ho has dit moltes coses que jo també volia dir. No, no, no, vull dir que jo portava coses però, per si de cas, però jo veig que tu anaves molt preparada també, eh? És el que penso. Llavors, l'únic que em resta és dir la primera poesia, he estat dubtant entre aquesta, dir la primera, aquesta o una altra, doncs diré aquesta, que és una modalitat poètica una mica difícil perquè és una sextina i és la sextina de tots els colors de la dona. Juga amb quatre mots. Dona, vida, disfressa, agonia, atrapada i idees. Tot els colors de la dona. Una dona mai no és sols una dona. Una dona és la porta a la vida. És la vida canviant-se de disfressa en els ritus de la seva agonia quotidiana que la té atrapada dins del ritme ancestral de les idees. Una dona té cruixents les idees. Li espateguen dins l'ànima de dona que té una fam que ha quedat atrapada amb cançó de mort que li treu la vida per la carn salvatge de l'agonia odiant paret, sostre i disfressa. Una dona pot ser una disfressa i mil béns batuts de somnis i idees i una pedrera males d'agonia i un mirat de lletat amb pits de dona. I és la força oculta de la vida i és espiga de blat pur atrapada. Una dona no pot viure atrapada i per salvar-se es cusa una disfressa quan no pot revelar-se la vida, quan no pot treure en fruit de les idees, quan no pot crear bellesa de dona, quan ningú no entén la seva agonia. Una dona il·lumina l'agonia mirant-se el mirall que la té atrapada en treu sortilegis i el mirall de la vida i fa el seu domini sense disfressa declarant-li la guerra a les idees que són el seu regne i puntal de vida. Una dona porta amb ella la vida de totes les dones en l'agonia silenciades per tenir idees obreres amb l'utopia atrapada pels itineraris de la disfressa entre sergits i cassoles de dona. Tornar a l'úter i tornar a la vida amb l'esperit salvatge i sense agonia fondre la gelera de les lleis injustes amb un foc d'idees. andir i Crida ben fort Quan la presó ets tu mateixa i és la teva ment qui t'impideix ser lliure voldria dir-te que tu pots buscar camins dintre dels mots per viure Si llences un crit al vent i la teva veu és impotent no hi fa res Crida ben fort com si aquest fos el darrer crit dels teus pulmons i treu-te un pes No et faci res sentir la veu que surt del fons de dintre teu i ets nova Crida ben fort, no et sigui estrany que el teu mot pertanyi als clams de l'home perquè tu ets com són molts d'altres perquè tu creus com creuen d'altres i penses No han de lligar-te els pensaments Fes-los vehicle o instrument Per vèncer Tampoc no oblidis que el teu fi és alçar la veu fins al confí del nostre món O més ben dit, potser més lluny No hi ha fronteres més amunt L'esforç l'esforç l'esforç I és esforçar-te el teu destí No et resten hores per dormir ni geure Hi ha molt treball i molt poc temps Comença a lluitar amb els vents Pots creus que no ets Pots creure I tu, ja molt a prop Podràs jugar a putxar amb el foc del coneixement I seran caigudes moltes menes Seran trencades les cadenes Per l'alliberament T'agraïm moltíssim Aquesta col·laboració teva Perquè realment has dibuixat perfectament l'esperit de les dones Perquè les dones som així És que jo sóc dona i les entenc molt bé A tots A tots Més o menys No pensis, eh Que el masclisme també regna entre les dones, eh Això és la cosa més trista També, també Fa cent anys van avançar una mica A base de cremar unes dones Ara hauríeu de fer l'enrevés Cremar uns quants polítics a dintre Busquem polítics I també que no siguin polítics, eh Ara que no siguin polítics També són molt difícils Principalment la tenen Bé, però, clar Els polítics tenen el poder moltes vegades De moltes coses Que no les fan servir Doncs perquè moltes vegades Miren cap a un altre lloc Hi ha moltes coses Sí, perquè tenen molts imponderables I és difícil De contentar tothom I quan dic als polítics Dic als dolents, eh Perquè n'hi ha de bons N'hi ha de bons, clar N'hi ha de bons, clar Estic parlant d'aquests Els lladres que tenim Bé, això donaria Donaria peu A un debat Que seria molt llarg Sí, sí I no hi arribaríem A solució, tampoc Amb el debat normal no n'hi ha prou Al final ha de ser una revolució No n'hi ha més I tant Bé, posem una miqueta de música Perquè entri la lina Bé, posem una miqueta de música Bé, posem una miqueta de música Bé, posem una miqueta de música Endavant, Lina Has mencionat al principi De la missió Ja parlaves de coses De revolució I de vagues I de tot això La Solé, molt maca Ens ha colpit Amb el seu primer poema Doncs d'una mica tenebrós Però que sortia de l'útero I sortia a la part també Vull dir que també ha anat molt bonic A més amb la seva veu I la seva manera de dir-ho, no? I jo, doncs, esclar M'afegeixo a la vaga A la vaga? Sí Que marxes Sí, no No, la meva vaga Una altra vaga Resulta que, com us en recordeu L'última vegada Vam estar parlant D'aquells tres prou homes En tant de lio I tot aquell coneixement I les vagues després De la indústria I tot això Sí, sí Doncs tornem amb la història Aquesta igual, eh? Diu La vaga que va instaurar La jornada de les vuit hores laborals Seguimos en vaga O sea Strike Sí, sí, strike On strike On strike On strike Yes Bueno, diu Arran d'una convocatòria De la CNT Que volia evitar L'acomadiament D'un centenar d'empleats De la canadenca Cap al febrer de 1919 A les centrals elèctriques De les fàbriques Es va iniciar Una gran mobilització La resta del sector D'electricitat A més a més La divisió del gas Es va adherir A la protesta En poca estona La ciutat quedaria Sense fluid elèctric Fet que implicava El bloqueig De la majoria Del transport I de les indústries De Barcelona Sense comptar Amb la suspensió Total Del subministrament De carrers Comerços I llars Davant d'aquesta situació El govern El d'Alvaro Figueroa Comte de Romanones Que va viure 1863-1950 Va ordenar a l'exèrcit La presa de control De les empreses Per intentar Restablir L'electricitat El president També va declarar L'estat de guerra I es van detenir 3.000 obrers Davant d'aquesta situació Altres sectors obrers Es van adherir a la vaga Que Barcelona Es va convertir En general La CNT Va controlar Els vaguistes Mitjançant Grups de vigilància Per prevenir Accessos I es va preocupar D'evitar rumors Que poguessin arribar A perjudicar La protesta Els representants De la canadenca Es van reunir Amb l'emissari Del govern I van arribar A un acord Es deixaria En llibertat Els vaguistes Detinguts La canadenca Readmitria Tots els treballadors Hi hauria Un augment general De sous I la jornada laboral Es reduiria A 8 hores diàries Per subscriure'ls Els 34 dies De vaga De la CNT Va convocar Una assemblea A la plaça De les Serenes I assistirin A més de 20.000 Obrers Salvador Seguí El noi Del sucre Va intentar Calmar els ànims I va demanar A els obrers Que tornessin A la feina Perquè el tractat Era raonable Després de 44 dies De vaga L'empresa Compleix Amb la seva part Del pacte I els obrers Tornen a la fàbrica Els militars Però No voldrien Alliberar 79 Dels detinguts I davant D'aquesta situació El 24 de març Esclata Una nova vaga General A tot el Principat El secretari Del ram De l'electricitat De la CNT Miguel Burgos Mort En mans De la policia És la primera víctima De l'anomenada Llei de fugues Es declara L'estat de guerra I la vaga S'atura Emili Carles Montanyers Que havien col·locat Com a governador Civil Per la seva condició De cofundador De la canadenca En l'esperança Que ell pogués Redreçar La situació Timiteix També ho haurà De fer El conte De Romanones I finalment Alliberen Els presos I Espanya Es converteix En el primer País europeu En establir La jornada Laboral De 8 hores Mira Alguna cosa es va aconseguir Coses que s'aconsegueixen De les dones Coses que s'aconsegueixen De les obrers I tant O sigui Ara ens n'anem Per aquella cosa Que us agrada tant Dels esperits Dels esperits No saps que per aquí Parlem d'esperits Que vaguen Per sobre Dels nostres caps Aquest tema M'agrada molt Ah sí Doncs val Però a vegades Explica uns esperits Que són una mica Escabrosos No aquest no Aquest va bé Diu Espectres De Goliards L'antiquíssim Monasteri De Sant Pau Del Camp Déu el seu nom Precisament Al fet D'haver estat edificat En ple camp Lluny de les muralles Que envoltaven La Barcelona medieval Tocant els seus murs Va estar En aquells temps L'anomenat Pati del Botxí Barcelona No sempre va tenir Botxins de plantilla A sou fix Durant l'edat mitjana Els representants De la justícia Tenien per costum El dia abans De les execucions Disposar D'aquest pati En aquest pati Els instruments De treball I una bossa De cuir Amb el salari Corresponent Al nombre De sentències A executar D'aquesta manera Si algú En particular Ho desitjava O tenia Una gran necessitat Econòmica Podia Accomplir Protegit La seva identitat Per la típica Caputxa negra La ingrata Tasca De justiciar Els reus L'ubicació D'aquest sinestre Punt d'encontre No era l'atzar Perquè al voltant De Sant Pau del Camp Han estat Des de sempre Lloc de trobada De marginats I gent de mala vida Dels que Dimirien Les seves diferències A cop De gresca I de nevalla Però d'entre tots Els tipus inquietants Que populaven Per la zona El més esgarrifós És Sent dubte La presència Espectral D'uns Goliars Els Goliars Eren estudiants De teologia De l'edat mitjana Que componien poemes No com la Sole Eh? En lletip Satiritzant La societat De la seva època Especialment El món Eclesiàstic I a ell Se'l devem Els màgics I abocadors Versos Coneguts com Carmina Burana Els quals El compositor Cole Ulf Va posar Meravellosa música A causa Del seu caràcter Alegre I poc Octodox La Eglésia Estigmatitzava Els Goliars Els quals Considerava Balgabuns I amants Del vici I la vida Desordenada Que arribaven A tenir tracte Amb el mateix Diable Personificat Amb el gegant Bíblic Goliat Del que Prenien el nom Sembla ser Que els de Sant Pau Del Camp Després de robar Una hòstia sagrada Van realitzar Amb ella Una comunió Sacrílega Però just Acabant de cometre La infàmia Quan van sentir Que una força Irresistible Els estirava la llengua Fins a per allongar-nos-li Dos pams Com a conseqüència d'això Van morir ofegats I van ser condenats A vagar eternament Per les imandacions Del lloc On havien comès El sacrilegi I van ser condenat I van ser condenat I van ser condenat Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Feia el caldo, el feia en blanc, i quedava molt tendre i molt bé. I a Saragossa també se'ls mengen igualment, però estan en una salsa, que és com si fos més o menys una beixamel. Sí, jo he menjat, perdoneu, jo he menjat a Tolosa uns cardos en un restaurant que hi havia allà, que era famós, i cosa que en si dius, i que menjo. Quina cosa... Mantega, mantega. Més, més bona, bona, bona. Estaven com bullits, a més amb aquesta salsa que tu dius, que semblava com una beixamel, però no sé, més lleugera, no tan compacta. No, no, era molt bo, eh, boníssim, boníssim. Veus, i són coses ben senzilles. I tant. No, no, ben senzilles, però jo m'imagino que ara dintre del mercat això costa, eh. No es facin ni barató. No. Hi ha aquest tipus de plantes ara, ho diria... Bueno, perquè no tenim costum de... Si no hi estàs acostumat, no és gaire pressa. No, per clar. I aquest no, aquí no tenen costum de por, si no venen gaire. Jo me'n recordo sempre, perquè la primera vegada que el vaig menjar va ser a Saragossa, i va ser per equivocació. Era un restaurant que ara està prohibit. I llavors deia, el menjar que hi havia per dinar. Sí. I començava, ah, i tenim no sé què, no sé quant, no sé quant, no sé quant, dos cardos. I vaig dir, sí, jo, un caldo. Vaig dir un caldo i vaig demanar un caldo. I te trajeron un caldo. I ell em va portar un caldo. I dic, què és això? Escolta, aquest era el xilo, ok? Sí, que va agafar les coses del meu fèndix. Sí, del meu fèndix. De la sortida de l'altre dia teva tan amada. Al veure la cara, la cara que posava, com ho ha servit, diu, no, ya me ha parecido que me decía caldo, però, claro, como no tenemos caldo, pues, déjame eso. Si quieres, se lo cambio. Dic, no, mira, ja que és aquí, ho provaré bien que pasa. Però els cardos s'han de saber pelar, eh? Els cardos també s'han de pelar, eh? Sí, sí. S'han de saber pelar bé. Sí, sí, no. I los grelos, a quien quiera que sea como el lacón. I el que no, pues, el grel. Lacón con grelos, tú, clar. Sí, sí, sí. Posa una miqueta de música, sisplau. Sí, sí, sí, sí. Encara llueixen en algunes muntanyes els seus mantells de blanc immaculat. Oi que m'ha quedat força poètic? Però la cosa no va per aquí. Els esportistes que acostumen a practicar els esports blancs no els calen aquestes recomanacions que estem a punt de donar-vos. Però els valents que se sentin atrets per la neu, ja que últimament està sent molt promocionada i és un element que realment enganxa, han de tenir en compte tot un reguitxell de precaucions, tant per protegir la poca pell que queda esposada a la intempèrie, com per prevenir les conseqüències dels cops i el cansament. Aquí els tenim, per si voleu prendre nota. En primer lloc, cal fer una llista d'elements que convenen portar a la motxilla. Teniu paper i boli? Sí? Doncs, comencem. Sobretot, la crema solar. El fotoprotector no pot faltar a la teva motxilla, perquè la muntanya és on els ratxos del sol afecten més la pell. I expliquem el per què. Per l'altitud, quan més pugem, els ratxes són més intensos, perquè la neu reflecteix els ratxos del sol i perquè les gotetes d'aigua sobre la pell afavoreixen les cremades. Qui és el portador ideal, el protector ideal? Factor de protecció solar molt alt, específic per a la pell del rostre, especial per a esportistes de textures seques que resisteixen la suor i en format que sigui pràctic i fàcil d'utilitzar. Protector labial. Hem de tenir en compte que els llavis són una de les zones del rostre més sensibles a les baixes temperatures, per la qual cosa ens duem portar ineludiblement un protector labial per hidratar i protegir els llavis. Els més normals i efectius són les barres de crema de cacau, malgrat haver-hi també protectors en crema o gel. Aquests protectors hidraten, reparen i protegeixen. El protector solar s'ha d'aplicar mitja hora abans de sortir a la neu i fer reaplicacions en freqüència en llocs on s'ha de posar. Front, galtes, barbeta i en zones que sobre surten, com el nas, els pòmuls i les orelles. I encara que es porti cobert també el coll. i molt important, la hidratació interior. l'esquí, l'esquí, el snowboard i l'alpinisme es practiquen en ambients molt freds i envoltats de neu. Això fa que no es percebi que el cos sua i a vegades es deixa de veure. Per altra banda, el fer fred potser no venen de gust a líquids no calents, però si no es reposa adequadament, el líquid perdut per la suor augmenta el risc de deshidratació, apareix el calçament i mimba el rendiment. És molt important veure, encara que no es tingui set, abans, durant i després de fer exercici. I portar també una mínima farmaciola. És imprescindible. Cada persona ha de preparar-la segons les seves necessitats, però sempre hi ha unes normes generals en funció dels casos que es poden presentar. És molt important incloure qualsevol medicació que es prengui habitualment per prescripció facultativa, sobretot si es pateix alguna malaltia crònica, com per exemple la diabetes. Es pot incloure altres medicaments com analgèssics per moments de dolor puntuals, també un estoc de primers auxilis, tisores, pinces, venes, compresses, esparadraps, tirites i sèrum fisiològic. Gel, estic o crema, per allotjar possibles cops i calmar el dolor que pugui haver. Quan a la nutrició comencem amb els gels, que ajuden a reposar carbohidrats, proteïnes, electrolítics, cafeïna, vitamines i minerals. I prescindibles quan es fa esport. És recomanable prendre'ls amb aigua i no amb begudes isotòniques. Cada 45 minuts. Són fàcils de transportar i d'utilitzar i de prendre. No hi ha diferents sabors i textures. I normalment aquí, a les estacions d'esquí catalanes, el més normal que pren tothom, i a dalt de la muntanya hi ha aquelles casetes de fusta tan maca. I el típic és el prendre de sempre cacaolat calent. I dic la marca perquè és així. I també ara de fa poc caldo. I de fa poc caldo. Sí, això era el vil veïns que prenien caldo. No, no, no, però ara també és costum. Un moment, un moment. No té res a veure amb la neu. Però jo el que he disfrutat ha sigut prenent. Quan em vaig caçar i d'això ja fa 57, 58 anys no tingueu por passar el temps. Doncs, un consomé a Madrid. Sí, vam visitar. A Madrid anaves al migdia un consomé. Sí. Ostres, que bo. Saps què deia? El meu sogro, se'l sigui, pobre home, un soncomé. Un soncomé. Un soncomé. Sí, sí, sí. A Madrid la casseta del Labrador. de Labrador, és allà. Ah, no. Sí, no. A la casseta del príncipe. Bé, doncs, al parc. Sí. Que feia un fred. Horrorós. Perquè no poden tenir calefacció. No tenen calefacció perquè deterioraria les peces que hi ha exposades. Les mullures i tot. I quan vam sortir, ens van donar una tassa de brou. Sí, sí. Bé, això també ho fan a la Barceloneta, ara a l'hivern, quan la gent l'estira. Sí. Estira per fer el... Sí, el... El port. Sí. Per Nadal. A Nadal i després quan tornen hi ha els caldos que els van donar i no i tant. I tant. I també respecte a la nutrició, tenim les barretes energètiques que serveixen per incrementar la densitat calòrica en moments puntuals de l'exercici. Quan es practica esport de neu, es recomana les barretes carbohidratades. Són sòlides i es fabriquen amb diferents sabors i textures. Bé, ja tenim una bona orientació per muntar la motxilla si ens decidim aprofitar les jornades que encara ens queden de neu a les muntanyes. Però, sobretot, cal atendre, sense excuses, les orientacions tant del servei meteorològic com les del manteniment de pistes de les estacions d'esquí o de la muntanya. Finalment, bon dia de neu. i ara el reportatge que ens porta el Joan Maria. Sí, aquesta setmana amb el meu senyor vaig anar a veure una exposició de quadros a Barcelona i em va agradar moltíssim. Ah, molt bé. I, bueno, una de les coses que em va sortar també és perquè no havia sentit a dir mai aquesta pintora. I, bueno, llavors ara vaig buscar per saber una mica el seu estaliment. Sí, la biografia i això. Però, bueno, em va sortar perquè realment són quadros, n'hi ha alguns que fan 3 metres d'alt i quasi dos d'ample. o sigui, són realment llençols pintats, però molt macos. Bé, llavors, l'artista es diu Lita Caballut. Ahà. I qui és? Aquesta extraordinària pintora va néixer l'any 1961 al poble de Sarinyena, a la província d'Osca, de família gitana. Els 3 mesos del seu naixement els seus pares la van abandonar. Un drama, eh? Sí, sí, sí. Si vaig veure a la televisió vam fer un extract de la seva vida. Sí, sí, sí. Digues, digues. Se'n va fer càrrec la seva àvia que vivia a Barcelona. Fins que al cap de 10 anys aquesta va morir. Llavors va ser alliurada a un orfenat i com va complir els 13 anys d'edat va ser adoptada per una família també d'aquí, de Barcelona. De ben petita va tenir una inclinació per l'art de la pintura. La seva primera exposició la va fer a l'Ajuntament del Mas Nou al Maresme. Feia poc que havia complert els 17 anys. A veure l'èxit que va tenir en el Mas Nou aquesta exposició els seus pares adoptius la van enviar a estudiar pintura als Països Baixos a la famosa escola Gerrit Rietbel Acadèmi de l'AIA i on va decidir al final fixar la seva residència. Aquesta senyora viu a Holanda. Des de fa a Holanda, sí. Els seus progressos van ser increïbles i en pocs anys va ser la pintora més apreciada i popular d'Holanda. Avui dia és una personalitat a nivell mundial i molt cotitzada per la qualitat de les seves pintures. Diré que fins al 27 de maig gràcies a la fundació Vilacases ubicada al carrer Auxies Mar número 22 de Barcelona a prop de la plaça Té moltes moltes sales d'exposició. Es pot gaudir d'una àmplia representació de la pintura de Lita Cabellut i la majoria dels quadros ja són de propietat privada. Ah, sí. i que és una ocasió única per veure la pensió d'aquesta zona. Sí, perquè no estan a la venda ni són fons de sala. I que la pintura de Lita emprant llençols de gran format i utilitzant una variació contemporània de la tècnica del fresc pinta retrats fotos realistes d'una gran espectacularitat. Actualment la Lita és la pintora espanyola més coneguda arreu del món menys aquí menys a Espanya. menys aquí, eh? No deixeu escapar l'ocasió de conèixer la seva obra pintòrica d'un artista que podem considerar de casa nostra perquè és una barcelonina de deducció. Molt bé, és allò de Nadie és profeta en su sierra, no? I tant. Doncs l'anirem a veure. Un nom, quin és? Cabelludo. Cabelludo. Cabellut. Cabellut. Cabellut. És un nom català, no? Sembla, Cabellut. Sí, sembla, sí. Perquè sembla que tens molt cabells, no? Sí, Cabellut. Cabellut. Sí, això és un cabellut. Pugem una mica de música, sisplau. Bifredo Pilos. Pusa, gasta, Cabellut. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo Pilos. Bifredo. Bifredo Pilos. Escoltarem avui, a música per gaudir, una vanera de la sarsuela d'on Gilde Alcalá, del composito valencià Manuel Penella, autor de sarsueles tan populars com la que us hem anunciat, El Gato Montés, Les Musses Latines i molts més. Famos en el seu temps, sobretot, per dirigir sarsuel a l'Amèrica Llatina durant molts anys, regressar a Espanya on va produir moltes de les seves obres abans de la Guerra Civil. Va morir a una edat molt jove, 59 anys, deixant un record imborrable entre els aficionats a aquest popular gènere de la sarsuela. Us oferim la vanera Canta y no llores, de Don Gilde Alcalá. Són els seus intèrprets Teresa Berganza, Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i l'orquestra de cor de filharmonia, dirigida per Ataúlfo Argenta. Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid, i lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid. Lina Huarte, amb els cors, com els cors, cantors de Madrid, Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! la serralada! és interessant! que sí! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! . Fins demà! Bé... Parlem de... De les senyores? De l'allot, podríem aprofitar també, faríem més gruix sobre els pensionistes de reclamar el que estan fent cada setmana. I tant. Això ja és de calaix. De justícia. No, no, però escolta'm, el ministre corresponent diu que és impossible. Què s'han pensat? El ministre corresponent, el govern... Són els nostres administradors, els nostres diners. Hi ha de ser el poble el que els han de dedicar. No l'enrevés, eh? Cuidat-ho. És que les pensions és un dret. No és una almohina que ens donen, eh? És un dret que ens l'hem guanyat a pols durant tota la vida, eh? Per això, que és una injustícia... Jo, que he treballat des dels 13 anys, imagina't. Per això, que és una injustícia, si així toquen... La ministra és la Fàtima? La Fàtima Banyet, sí. És una injustícia més de les tantes. Però el que va dir que no podia ser, perquè no hi ha quartos, va ser el senyor jefe del govern, el senyor Rajoy. El quartos s'han d'administrar bé, en vez de gastar els sols... Ah, sí. Mira, un país, jo crec que és com una casa. Si gastes més del que pots, al final, vas a... A la ruïna. A la ruïna. Doncs, un país igual. Doncs, ara ells no s'han vingut a administrar un país i les pensions, els jubilats, precisament quan s'arriba a una certa edat... És quan més les necessiten. És quan més se necessiten. Més se necessiten. Perquè tu pots tenir mancança física i necessitar algú que et cuidi. I si no tens diners, qui et cuida? No, ningú. I el que estem parlant és de mantenir el poder adquisitiu. Perquè, és clar, si hi ha una inflació... Fins ara n'hi havia poca, però és igual, n'hi ha hagut una mica. Llavors, si cada any la inflació és 1,5 o 1,2%, doncs en 5 anys el que perds. A més a més, hi ha una altra cosa que molta gent no sabe. Hem perdut ja. Que l'IRPF, que també el paguem, no està defleccionat. És a dir, aquesta inflació que hi ha hagut, no te la descompten. No, no. Per tant, cada any també t'apugen l'impost de l'IRPF. Són dues coses, eh? Sí, sí. És molt greu. I si no sortim a reclamar-ho, els jubilats, no ens ho donaran. Però ells ja ho saben. És una cosa de lògica. Sí, ells ja ho saben. A veure si no li recorden. Però és com si no ho sabessin. No, perquè passa un cuny. Tu recordes, o no recordeu vosaltres, que quan nosaltres érem relativament joves, fomentaven que fomentéssim l'estalvi? Sí, sí, sí. Eh? Sí. Comprar un pis de propietat, però també s'ha de mantenir. Bé, doncs, amb aquesta reivindicació, que també tenim dret a fer-la, doncs hem arribat a la fi d'aquest programa de 60 i més. Senyores, senyors, recordem que el dissabte, si ens voleu tornar a escoltar, estarem a les 11 amb vosaltres. I si no, fins al proper dimecres, que esperem comptar amb la vostra escolta. Montse, Lina, avui, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Molt interessant, el programa. Amb Déu. Joan Maria, Carles, fins la propera. Amb paciència. Adéu-siau. Adéu-siau. L'àdio d'esərn, la ràdio de Sant Lluç, durant de abrit punt 1. Sous-titrage Société Radio-Canada