Diabetis en família, tinença responsable, modernisme i Tàpies, memòria d’Elna i Poblet

per cent dels oients creuen que qui més a prop està de sortir el genès A l'escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 60 i més Benvolguts oients de Ràdio d'Esbert Feia uns dies que parlàvem sobre huracans, tifons i ciclons Doncs bé, nosaltres hem gaudit d'una bona llevantada i fins ara afortunadament no havíem patit només que la pèrdua d'una vida Els pantans, els rius, les fonts, tots plens d'aquest bé de Déu que és l'aigua Però ara ja no estem tan feliços perquè en una de les vàries esllavissades s'ha produït una invasió de les vies amb rotura de xarxes de ser i pedres del mar en el tram de vaqueries de vaquerisses Torreblanca O sigui que és un tram que és molt antipàtic, es veu perquè ja hi han hagut altres esllavissades Era el primer tren del dia que sortia de Manresa fins a Sant Vicenç de Caldés Un home va sortir volant i es va estavellar a terra on va quedar sense vida D'altres, amb més fortuna, solament van patir lesions de diferent importància Dies abans, això que dèiem Queien unes torrenteres sobre les vies que van obligar a parar els convolls Penso que quan la mare natura s'enfada Dehem de fer-li cas I procurar no rabiar-la més És una lliçó que Devem aprendre O no? La Lina Espero que la Montse vingui Si no bé, doncs bona tarda En Joan Maria En Carles i qui us parla, la Joana Us saluden molt satisfets De tornar a ser un dimecre més Amb vosaltres Endavant, 60 i més Informació del butlletí municipal Serveis públics al teu abast Per una tinença responsable d'animals de companyia Per tal d'evitar l'abandonament dels gossos i gats al carrer Així com altres animals de companyia L'Ajuntament disposa d'un registre censal municipal Tant el registre com la identificació a través d'un veterinari i veterinària Del xip electrònic Són obligatoris I tenen com a objectiu Controlar la població d'animals de companyia del municipi Combatre els abandonaments I recuperar els animals En cas de pèrdua Pel que fa al cens municipal Ogi Que és totalment gratuït Només cal que figurin les dates de la persona propietària O posseïdora de l'animal I les dates d'identificació veterinària Cal anar actualitzant les dades Quan l'animal canvia de domicili O es dona de baixa en cas de defunció El termini per censar els animals És de 30 dies A partir de la data de naixement O de la seva adquisició Al llarg de l'any L'Ajuntament recull i trasllada Al centre d'acollida Amb el que treballa Gossos i gats Que han estat abandonats o perduts I que no s'han pogut retornar Per diferents motius A les persones propietàries Si esteu interessats o interessades En adoptar-ne Podeu posar-vos en contacte Amb el Servei de Salut Pública De l'Ajuntament És important recordar Que els gossos de raça Potencialment perilloses Han de tenir la llicència corresponent Anar lligats i amb morrió Per la via pública I mai poden ser conduïts Per persones menors d'edat Recentment L'Ajuntament Ha ampliat la prohibició De la presència d'animals En els parcs infantils També a les zones ejardinades Amb l'objectiu Que la ciutadania Pugui gaudir Dels espais públics A través dels plans d'ocupació L'Ajuntament Compta periòdicament Amb agents Amb bones pràctiques Que Entre altres funcions Recorden A la ciutadania Les normes I els consells D'una atinença responsable A les persones Propietàries D'animals Responsabilitats De les persones Propietàries D'animals De companyia Cal identificar El gos El gat O la fura Amb un microxip O amb una xapa Penjada al coll Amb les dades bàsiques Perquè pugui ser retornat En cas de pèrdua O robatori Registrar Tots els animals En el cens municipal Mantenir els animals De companyia Amb bones condicions Higienico-sanitàries Amb bon estat I seguretat Amb les vacunes Corresponents És indispensable Portar-los Al veterinari O veterinària Per mantenir El seu estat De salut I prevenir malalties Cap a altres animals I per a la resta De persones Proporcionar-los Exercici diari L'Ajuntament Habilitat una zona D'esbarjo Per a gossos Als jardins Pere d'Hot I Martínez De Sant Just Desver Alimentar-los De forma adequada Estelitzar Els gossos I els gats És una forma Efectiva D'evitar La superpoblació I abandonament Com a conseqüència De naixements No desitjats I cries Sense control Mitjançant L'esterilització Es pot evitar El sacrifici I l'abandonament De milers De gossos Gats I fures Cada any Evitar Que estiguin sols Més de 5 o 6 hores Seguides Els animals Necessiten Afectar No es poden Maltractar Ni abandonar-los Mai Recollir I llançar Els excrements Als contenidors Gris O en una paperera I dins d'una bosseta Tant en la via I espais públics Com les àrees d'esbarjo Evitar que orinin A les façanes Dels edificis Immobiliari urbà I tirar aigua Per eliminar l'olor Si voleu més informació És a l'ordenança municipal I al vídeo Dinensa responsable d'animals A santjulls.cat Temes de salut Avui tornarem a insistir En un tema tan important Com és la diabetis Que aquest mes de novembre Hi ha estat dedicat Tot un estudi I diferents marxes esportives I proves multitudinàries Organitzades per la societat espanyola De diabetis És un esforç extraordinari Per aconseguir la sensibilització Del públic en general En torn d'aquesta malaltia Una de les tres assassines silencioses Les altres dues són La hipertensió i el colesterol Però és en la família On comença tot el procés Els hàbits que adquirim Des de la infància Són determinants Per a la nostra salut futura Per la qual cosa La campanya d'aquest any Sobre la diabetis Té com a eix a la família Aquí és on rau El risc de patir aquesta greu I extensa malaltia El passat dia 14 Es va comemorar el dia mundial De la diabetis del 2018 Amb el tema de fons La diabetis implica cada família Solament a l'estat espanyol El 14% de la població Pateix aquesta malaltia Que significa una xifra De 5 milions i escaig de persones D'elles Sobre el 90% Pateixen diabetis del tipus 2 Dita també malitus Malgrat això En moltes ocasions Acostuma a passar Desapercebuda Per la qual cosa Més del 43% Està sense diagnosticar I els pacients No saben que la pateixen Fins que apareixen Les complicacions Associades A la malaltia La diabetis És una dolència En la qual Els nivells de glucosa en sang Són molt alts Normalment Aquests deriven De l'alimentació Que porta el pacient Que no disposa De la suficient insulina Per assimilar-la Aquesta és una hormona Que ajuda A que la glucosa Sucre Entri a les cèl·lules Per donar-los energia A la diabetis del tipus 1 El cos No la produeix Des del principi I amb la diabetis Del tipus 2 La més comú El pàncreas No la produeix Suficientment O no fa La seva funció Adequadament Sense la corresponent Insulina La glucosa Viatja lliurament Pel corrent sanguini Amb el perill D'acumular-se En qualsevol part Del cos Amb el temps L'accés de glucosa En sang Pot ocasionar Problemes seriosos Pot prejudicar Greument Els ulls Els ronyons Els nervis I també Pot ocasionar Malalties cardiaques Bassaments cerebrals I en el pitjor dels casos L'amputació D'algun membre Sobretot Del peus Aquesta explicació No és per espantar L'audiència Sinó per alertar De quan necessària I quan necessari És el control Alimentari I el descobriment De la malaltia Controlem Si patim Depressió alta Si tenim més set Del normal Si uninem més D'allò que considerem Normal Si les ferides Triguen a cicatrizar-se O si es perd pes Sense explicació Si tenim membres De la família Que han patit O pateixen diabetes És molt important Pel que fa A la del tipus 1 En plan de prevenir-la Establir uns objectius De control Tenint sempre Molt presents Dos pilars bàsics Exercici físic regular I una alimentació Sana i equilibrada Acompanyats Si es presenta El cas D'indicis justificats De tractament Farmacològics Sempre sota el control Del doctor adequat Sobre l'exercici físic És molt recomanable Escollir aquell Que sigui El que més Agredable possible A qui el practica O bé El més senzill Caminar 30 minuts diaris A bon ritme Sense fallar Ni un sol dia L'altre aspecte A seguir Dieta variada I equilibrada Sobretot Eliminar Tot aquell aliment Que continguin Sucres I grases saturades Control sobre el pa Quantitats Mesurades I tot tipus De hidrats De carboni Patates Arròs Pasta Res de pastissos I llaminadures Quantitat d'alimentació Molt controlada Ús d'oliva Verge Per cuinar Oli D'aquest tipus Que és meravellós I per tot Per cuinar I per Amanir Amanir Amanir Sí Control de l'ús De la sal I seguir Els consells De la federació espanyola De la diabetis Que recoman Establir Una teoria La del plat petit Que consisteix En acostumar-se A unes proporcions Estàndard En el menú habitual Que són les següents El 50% Verdures El 25% Proteïnes Carn Peix Ous I finalment Una peça de fruita Taronges Mandarines Poma No gaire gran Pere Malocotor Però I atenció A les fruites Prohibides Plàtans Reïm Figues I a veure aigua Amb la quantitat adequada I per qualsevol ducte Consultar sempre el metge Personal sanitari O també el farmacèutic De confiança Que són els que millor Poden guiar El diabètic En el control De la seva malaltia Sí, sí Sobretot Molta cura Perquè es pot presentar En el moment Menys Esperat I esperat Bé Pujem música El que passa Que fins a 30 anys No No, no Perquè hi ha del tipus A Que són els nens petits A vegades I ells sí que ho pateixen Molt i molt Pobrets Sí Sobretot Van a escola Van a escola Tenen que anar fent D'allò I els companys I bueno No és bullying Però quasi Després El que els hi fan I tant Bueno Déu-me una mica de música Música Música Música Música Música Música Música Sí, Agapimur Aquí no és Agapimur Però és igual Tot és de la faràndula Us en recordeu Que havíem Estàvem Agapimur Este quiero Ja, ja Pero bueno Es Grecia Es todo bonito Es Hay mucha piedra Sí Mucha piedra I la que no Està en el Museu Británico Com dèiem abans Amb el Joan Maria Dice Dice Va salto Dice Una piedra Recordeu Aquell llocudit Pues aquí una piedra Tu Vale Com estàvem En els quatre gats Allà encara tenim Gent Que està per allà Que va a sopar I viu Un excèntric Amb talent Que es divertia Diu Santiago Roussinyol Un perseverant A sido Dels quatre gats Va ser pintor Bohemi Dramatur I narrador Els seus conceptes estètics Van tenir important pes En les idees modernistes Encara que la seva pintura Evidencia Una gran influència De l'impressionisme francès Roussinyol En els seus viatges a París Van mantenir contacte Amb pintors de l'època I amb intel·lectuals Que el van influir Per formar el seu esquema Conceptual I estètic Bàsic Tot i la seva Contundència artística En el terreny personal Era irònic Divertit I a vegades Inconscientment absurd Roussinyol No tenia diners No tenia diners I bona planta Motius que el convertien En un bon partit Moltes joves que visitaven Els quatre grats Van intentar conquerir El seu cor Ha, ha Però mai van tenir sort Entre elles M'uroraven Que era esquiu Per avarícia Es comenta Que una amiga Li va preguntar Que li semblava Que ell es casés I ell Li va respondre Tingues present Que l'amor passa I el matrimoni Es queda O sigui Bueno I ara tenim l'arribada D'un personatge Famosíssim a Sitges Un fet remarcable De la seva vida artística Va ser el descobriment D'El Greco El Greco el pintor Que va morir Va viure De 1541 A 1614 Aquelles figures Tant tristones Bueno Però a mi m'agrada molt El Greco I diuen I diuen Que aquella figura Llargassada Era perquè era una mica estràvic O tenia una mica D'un problema Era guenyo Vaja No era ben bé guenyo Però que tenia els ulls Amb un defecte de reflexió I el saps que això feia Ell ho reflectia Ell ho reflectia Tot com les veia A tu O punts i mira Les veia molt estilitzades Diu Bueno A París Va comprar dues pintures seves Que va portar fins al cau Ferret A la seva casa de Sitges L'arribada dels quadres al poble Va provocar tal processió D'amics i coneguts Que volien contemplar De prop les adquisicions Que alguns veïns del poble Van fer córrer la veu Que un important personatge europeu Havia arribat A la casa de Rossinyol La gent creia Que com a mínim Que es tractava d'un noble I fins i tot Alguns deien Que potser era un príncep A Sitges Durant aquells dies Tothom va tenir el coll girat Cap a cau Ferrat Per si tenien la sort De veure aquell personatge europeu Tan famós O sigui aquí Això és de poble a poble Bueno Sitges era poble És que era molt poble I ara anem una mica també Perquè recordeu Que aquesta banda del llibre Ens parla molt Dels escultors I els pintors I tot això I aleshores es diu L'escultor de les joies modernistes Un altre síduo També dels quatre gats Va ser Josep Llimona Un dels millors escultors Del modernisme català Als 16 anys Mentre s'estudiava a Roma Amb una beca Va fer l'estàtua Equestre De Ramon Berenguer El Gran Situada avui A la plaça Cadú Al nom del conte Un dels seus monuments Més especials És el desconsol Esculpit Després de la desaparició De la seva dona Després de 10 anys De matrimoni L'estàtua Que es pot veure Al mig de l'estanc Del parc de la Ciudadela És típica Va ser el primer Nú femení D'una llarga sèrie Que l'escultor Duria a terme Llimona Va fer un art funerari De gran expressivitat emocional Que el convertiria En l'escultor preferit De la burgesia Pels panteons familiars També es va dedicar El disseny D'algunes joies De fet Moltes de les joies Que avui es venen Com a modernistes Són còpies Del seu disseny I fem un petit Un sis No, no, no D'aquest ja no diu res més Però diu El precursor De l'escultura de Ferro És molt petitet Diu Pablo Gargallo 1881-1934 Va ser un altre gran escultor Que visitaria en freqüència Els Quatre Gats Fou el precursor De l'escultura en Ferro Tant Gardallo Com a llimona Va col·laborar en quasi Totes les obres del modernisme Amb escultures Balconades Relleus I medallons I el pròxim dia Parlarem D'un Isidre En un ell I és interessant Perquè és massa llarg Ara això De l'art De la pintura És una cosa Que és bastant Estranya Per exemple El Museu d'Orser De París Sí Que és un De avui dir De els més visitats Impressionistes Exactament Hi ha tots els impressionistes Però resulta que El que tenia Aquesta col·lecció La va cedir En el Louvre I el Louvre Va dir que Que no li interessava pas Que no Imagina't Que era un art Degenerat I tant Doncs no Interessantíssim Potser Potser a mi Clar que és més Reduït I és més Concentrat En una idea Però a mi Potser m'agrada més I disfruto més El Dolcer Que no pas El Louvre Perquè el Louvre És tan gran T'ofereix tanta cosa Que al final Et perds Ja T'intoxiques D'art I no Allà Disfrutes Sobretot si esculls Dos o tres pintors I et dediques I llavors Te lo passes Pipa Jo com he anat dos vegades Doncs M'ho he passat molt bé Jo he anat a París Però com si no hagués anat Vaig anar Entraste a l'Este Primer una vegada Vaig passar per fora I la segona vegada Va ser un divendres Un dissabte I un diumenge I ja tornava I a més plovia I a més plovia Vots i barrals Com aquí Però esclar Jo volia veure alguna cosa Vam agafar un autobús turístic I vaig pujar dalt Que no n'anava cobert I vam quedar marats Que semblava Parla mordede És que per anar a aquests llocs De cites Sobretot calés I temps I planificar Perquè esclar Has d'anar a veure la Torre Fiel L'Enruix El Botó Muix No sé què Ara Què dius això El diumenge al dematí El dissabte va ser així El remull Però el diumenge al dematí La meva jove Havia comprat ja les entrades A l'anticipació Per la Torre Eiffel A l'únic moment Que van ser dues hores Que va haver sol Vam anar i vaig pujar A la Torre Eiffel A dalt de tot Fins dalt de tot I des d'allà Vas tenir la visió De la Sí, sí Bé, nosaltres vam fer fotografies Un sí Si un vol anar A veure la Torre Eiffel I vol anar A comprar l'entrada En el mateix dia Estaràs cinc o sis hores Fent cues Sí Desesperat El dia la pots comprar Per internet I com vas allà Ja n'has de fer cues No, que si no Molt poca cues Nosaltres La primera vegada Vam estar 10 dies Amb una altra parella Amb el meu cunyat I la meva cunyada I la segona vegada Vam anar a la parròquia I vam estar 8 dies també Però esclar Com ja ho tenies una mica patejat Ja escollies El lloc que t'agradava anar I per això L'aprofites més I a mi no m'importaria Tornar-hi O sigui que París És una ciutat preciosa Bé, a mi Barcelona Però bueno No és Però ja és Soc xovinista En aquest aspecte Això és Ja donar Això és meu Això ja no és per visitar I una vegada S'ho vaig dir Barcelona I li vaig dir A un arquitecte Que és urbanista De Barcelona I li vaig dir Doncs mireu La propaganda que podeu fer És que a Barcelona Us poseu a dalt del Tibidabo Ja us hi dic per tots Us poseu a dalt del Tibidabo Obriu els braços I abarqueu tota la ciutat Sí Perquè s'agafa Montjuïp I s'agafen les torres aquelles De Badalona Sí Que puguis abraçar una ciutat Ha! I que la ciutat ho tingui tot I que tingui tot Muntanya Mar Bones edificacions Dos o tres estils diferents I senyors i senyors D'aquí de Ràdio d'Esver Vaig dir Barcelona divina Ara per viure Sant Jus I no ha fet propaganda ni nada Aquesta dona Tens tota la relació I aquest és un home No dic el nom Però és un home Que entén És un arquitecte D'urbanista de Barcelona Molt bé Doncs posa una mica de música Sisplau No cal viatjar Ens quedem aquí Ja està Sí, clar I la ràdio millor Catalunya Ràdio molt bona Però aquesta millor No? A veure Música per gaudir Escoltarem avui Fragments de L'Alegro De la petita serenata nocturna De Mozart Interpreta l'Orquestra Sinfònica d'Henburg Sota la direcció de Ferdinand Canonwich Fragments de l'Orquestra Sinfònica d'Henburg Fragments de l'Orquestra Sinfònica d'Henburg Fragments de l'Orquestra Sinfònica d'Henburg Fragments de l'Orquestra Sinfònica d'Henburg I-Arquestra Sinfònica d'Henburg Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Biografies de personatges il·lustres Avui farem a grans trets la biografia d'Antoni Tàpies Va néixer a Barcelona el 13 de desembre de l'any 1923 Va començar a estudiar la carrera de lleis Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! demà! va! va assejar! demà! demà! demà! demà! demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Dianècia ú Milà i Brussel·les, a Praga en 1991, Noma de New York en 1992 Guggenheim en 1995 Tòquio en 1996 Centro per l'art contemporani Luigi Pecky en 1997 Madrid 2000 i moltes més les principals mundials També va ser anomenat Doctor Honoris Causa per diferents universitats Tàpies fó guardonat en diferents prèmis L'any 1981, Premi Fundació Gold de les Arts 1983, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya L'any 1990, s'obren les portes al públic de la Fundació Antoni Tàpies institució creada pel propi artista per potenciar l'art contemporani Està situada a l'edifici de l'antigua editorial Montaner i Simón edifici modernista de Domènech i Montaner La Fundació, a més de museu compta amb els seus fons gran quantitat d'obres de l'artista i a més a més una gran biblioteca i un auditori Antoni Tàpies va ser l'autor de diverses escenografies en especial d'obres de Joan Brossa va il·lustrar llibres es va dedicar al cartellisme compta amb gran quantitat d'obra gràfica gravats, litografies, serigrafies L'any 2002 va realitzar el cartell per les festes de la Mercè de Barcelona Va ser un gran teòric de l'art publicant articles en les revistes Destino, Serra d'Or i els diaris La Vanguardia i Avui Amb les seves obres critica tant l'art tradicional com l'extrema avantguarda de l'art conceptual L'any 2004 el MacBat va organitzar un gran homenatge al gran pintor català en 150 de les seves obres des de l'any 1940 fins al 2004 En els seus últims actes públics destaquem la col·laboració amb José Saramago en defensa del grup pacifista basc El Carri Obté la donació el mateix any el 2000 de la seva obra 7 de novembre al Parlament de Catalunya amb el motiu del 25 aniversari de la seva restauració El mes d'octubre de l'any 2007 va cedir una obra original a la seva campanya contra el tancament de les emissions de TV3 a València perquè es vegessin es vengessin es vengessin es vengessin les reproduccions a 10 euros i així s'ho fregar la multa feta de la ACPV per la Generalitat Valenciana Sí, perquè els van multar per o sigui fer molta promoció de de la llengua catalana i els van ficar una multa grandíssima Això és gravíssim i ell va col·laborar d'aquesta manera El dia 9 d'abril del mateix 2007 va deixar un missatge a la caixa de les lletres de l'Institut Cervantes que no s'ha d'obrir fins a l'any 2022 ja veurem què dius i dius El 9 d'abril del 2010 fou nomenat marquès de Tàpies pel rei Joan Carles I va morir el 6 de febrer de 2012 tenia 88 anys rau a la卡 tàpies l'anima oi el 9 d'abril de 2011 maxs och 케 8 tàpies s resultados els rau de rumors bj argent fём pям ex tàpies pas els али il rel l'anima l'anima Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I va explicar al doctor de l'Hospital Troeta la conveniència de cadascuna d'aquelles deposicions. De totes maneres, mira, seguint la Montse, si vostès la fenta se la miren i la fenta queda sorant, que no s'esfonça, vigili. Sí, perquè diu un gran trastorn de lúcids. El fetge no assimila els greixos. I aleshores queda flocant. Sí, sí. O sigui, la fenta té que anar avall. Això. I som magistral de la lina. Això. No, no, però vull dir, això és segur, eh? Això jo no m'ho he inventat, eh? No, no, no. Jo sé d'algú molt a prop meu que li passa. O sigui que endavant jo. No, no, no, no, no, no, no, no. Endavant jo, en Maria. Bueno, va de memòria històrica. Ahà. Dijous de la setmana passada i organitzat per l'Ajuntament de Sant Just, la gent gran del mil·lenari va emanar d'excursió a la població francesa d'Elna, al Rosselló, a França, a visitar la Casa Museu de la Maternitat Suïssa, que va dirigir la infermera Elisabeth Elden-Benz a l'any 1939 fins al 1944. El mal son va començar el mes de febrer de l'any 1939, amb la retirada precipitada de quasi 650.000 persones, homes, dones i nens, que eren part del derrotat exèrcit republicà, que fugia cap a França empaitat per les tropes franquistes. L'acollida dels francesos va ser molt decebedora, per dir-ho d'una manera suau. I tan suau. Car, van ser internats en camps de concentració, improvisats a les sorres... A la sorra de la vora del mar. Exacte. Ja t'hi pots morir allà. Argelé, Sant Cipriang i quatre o cinc més de camps d'aquests. Amb solament una manta per persona per abrigar-se. I el que la tenia. Encerclats amb fils de ferro de pues, vigilats per tropes colonials senegaleses. Senegaleses, sí. I també gendarmes. Perdó, en el llibre aquest de la Teresa Pàmies, del Testament de Praga, surt que el son pare va estar en aquest lloc i els senegals, els senegalesos, els vigilaven en el primer camp. Sí, sí. El meu pare va anar ferit, ferit allà a la sorra. No es va morir perquè no era la seva vora. Perdó, perdó, Josep Maria. Sí, sí. No, no, no. Amb aquestes condicions tan penoses a l'hivern hi van haver quantitat de persones, sobretot nens, que van morir de fred i de gana. Amb tanta misèria, una entitat suïssa d'ajuda als nens de la Guerra Civil Espanyola va ajudar a pal·liar la desesperada situació de les mares en Nadons, fins a aconseguir llogar una casa al poble d'Elna proper als camps de concentració, on van instal·lar una maternitat per donar acollida i que ara estem visitant. La directora era la infermera suïssa Elisabet, que juntament amb sis infermeres van salvar 595 nens i nenes i sobretot segurament mares i les mares i les mares, clar. A partir de l'any 1944, amb l'ocupació per part del nazi de França, l'activitat de la maternitat va ser clausorada i abandonada fins que la ruïna la va enfondrar. Passats més de 50 anys, l'any 1997, l'estat francès va fer reconstruir la casa com a museu. Sí, 50 anys, eh? Van passar. Imagina't. No tenien la consciència gaire tranquil·la i van dir això és millor que s'enfonsi i que no se'n parli més. És que de consciència no van tenir gens ni mica, eh? La senyora Elisabet va morir l'any 2011, als 98 anys. Sí, sí. L'any 2002 va rebre de l'estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya la medalla al mérito civil i la creu de Sant Jordi respectivament. En reconeixement la gran tasca humanitària realitzada. Finalment, l'any 2007, l'estat francès el va condecorar amb la legió d'un ord. Va trigar, eh? Va trigar molts anys a considerar-ho. Que els espanyols i tota la història al final li van donar la màxima condecoració. Sí, sí. Algo, no? I el bo si encara era viure aquesta dona, eh? Sí, perquè va viure moltíssim. El 98, sí. Seguim l'excursió cultural cap a l'Empordà. Anem al poble medieval de parlada a dinar i brindem en cava naturalment de parlada per treure'ns l'angoixa s'oferta de la història de la maternitat. En acabar el bon dinar anem cap als jardins del castell de parlada. Allà, una hostesa ens explica que al final de la Guerra Civil el tresor de l'estat espanyol van ser dividits en tres ubicacions. Aquest castell de parlada, el de Figueres i la mina canta situada al poble de la Bajol, quasi a la frontera en França. Es va crear una junta per negociar amb Suïssa per portar en garanties de tornada a Ginebra, seu de l'Organització de les Nacions Unides, al tresors espanyols. És a dir, tota la col·lecció de quadros del Museu del Parador, l'Hort del Banc d'Espanya, joies, etc. Va resultar tot un èxit. Doncs, sobretot, els quadros del Museu del Parador, al cap d'uns anys van tornar al seu lloc, és a dir, a Madrid. Varen seguir amb una visita a peu pel poble, admirant entre altres antiguetats el claustre de Sant Domènec, tot molt ben conservat i tot molt net. Arribada a Sant Just passada les 8 del vespre, tots i totes molt contents pel bany de cultura rebut. Gràcies, Ajuntament de Sant Just. Molt bé. T'ho prendo. full universo, sport backs sky céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu. Avui visitarem un monestir que per vegades que passegis pels seus entorns, pel seu claustre, per la seva església, sempre et queda el desig de tornar una i una altra vegada per trobar nous detalls, noves sensacions complen l'esperit de tranquil·litat, de benestar. Ja haureu endevinat que parlem de Poblet. L'Orde del Císter va crear un model de monestir d'arquitectura sòbria i mesurada, d'acord amb els preceptes de la vida monacal dedicada a la pregària i al treball. Malgrat això, aviat s'imposarà la profusió decorativa de l'estil gòtic. Així és el monestir de Poblet. Les pedres, els conreus, les cases dels camperols, el monestir i les vinyes. A la tardor, a les terres del Císter, tot està banyat per una llum especial que endolceix l'esplor natural d'aquests paratges. No cal ser religiós per valorar totes aquestes coses. El Císter, a més, es distingeix pels seus ideals de sobrietat litúrgica i teològica i artística, tal com queda reflectit en els seus edificis. No mirem, doncs, aquestes terres només com a paisatge a conjunt o conjunt monumental. Són part de la història d'Europa i una crida a viure d'una manera més reflexible i senzilla. Són terres per admirar i mirar-nos molt dintre nostre. Aquestes paraules de l'escritor i catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona sobre Poblet. Els monjos i monges del Císter europeu, liderats per Bernat de Claravall i pels quals va apostar el comte de Barcelona Ramon Barrerguer IV a l'hora de repoblar la Catalunya Nova, es transmeten encara avui un model de treball, d'estudi i de dedicació a la vida de l'esperit. A la sala capitular, els monjos llegien en comú un capítol diari de la regla de Sant Benet. En aquesta estança també tenia lloc ofessions públiques i s'impulsaven penitències. Pere III, el ceremoniós, va fer fortificar el monestir de Poblet per preservar les tombes dels seus antecessors dels atacs de les tropes de Castella. El monestir es convertia així en una plaça forta entre Lleida i Tarragona. A finals del segle XI, un personatge carismàtic, Bernat de Claravall, va fundar un nou ordre que cerca a recuperar l'austeritat de la regla de Sant Benet. Els monestirs catalans guarden la seva empremta. Bernat de Claravall era un líder nat. sortia sovint del monestir, cridat a pacificar certs conflictes del món eclesiàstic. marcés el seu paper de garant espiritual i polític i per l'eficàcia amb el que va explotar l'entorn, els reis catalans van professar una gran estima per Poblet fins al punt de convertir-lo en monument. El simbori vestit sobre el creuer és una veritable corona de les tombes reials, el símbol de l'ascensió de les ànimes al cel. La peculiaritat d'aquest lloc, arracerat al vessant settantrional de les muntanyes de Prades, va ser l'origen del seu nom. En aquell indret hi ha abundants boscos d'arbres blancs o alberts que en llatí se n'anomenen Populus Salva i Alvarada, Populetum. Diuen els filòlegs que amb el pas dels anys aquesta inicial Populetum es va convertir en la rel etimològica del nom Poblet. El patrimoni inicial d'aquesta petita comunitat procedent del Llenguadoc es va anar ampliant en noves donacions del mateix Ramon Berenguer IV, així com dels senyors feudals que cedien béns i terres a Populet. Aquests nobles, a canvi de les seves donacions, passaven a ser considerats familiars. entre cometes, de la comunitat. És a dir, podien participar de la protecció espiritual del monestir. I arribat el moment del descès, gaudir del privilegi de rebre-hi la sepultura. D'aquesta manera, després del ducs de Cardona, el senyoriu de Populet va arribar a ser el més estens de Catalunya. Ara bé, tot i que la laboriositat dels cistercencs feia preveure un ràpid creixement, la construcció del monestir iniciada al mateix segle XII va ocupar diverses etapes. Partint d'un plantejament inicial, calia cercar en la decoració l'austeritat que impregna l'esperit de l'horda i que fa de Populet un senobi magnífic, formós i elegant. A principis del segle XIV ja era un monestir complet, amb tots els serveis i les dependències necessàries que exhibia l'estil acceptat com a oficial. Per reis i altres hordes religioses, aquest estil era el gòtic. L'abat Coupons, que regia el senobi des de 1316 fins a 1348, va ser el gran propulsor de la renovació arquitectònica de Populet, seguint els preceptes del gòtic, entès com un art de la fermesa, de l'elegància i al mateix temps la finessa representada amb boniques motllures a les mènsules, als capitells o a les claus de volta. Durant l'abaciat de l'abat Coupons, es van copiar importants documents a l'escritorium Pobletà. Quan la profusió decorativa es va imposar en el sarcòfugus reals, distribuïts per l'església i el claustre, la resta de la construcció va seguir l'estil. Ja en el segle XVI, l'austeritat cistercenca aparecia cada cop més desvirtuada, més recarregada i detallista, seguint ja l'estil propi del Renaixement. A l'església de Santa Maria, construïda sobre l'original romànica, es pot observar aquesta diversitat d'estils. Destaquem el retaule major, esculpit en alabastre. És una de les primeres peces importants del Renaixement català. Però, més enllà de la molt lluada decoració escultòrica, és interessant apreciar alguns detalls que sovint passen desapercebuts, però que són testimonis d'una època i d'una manera de fer. Només passejant per la eglésia de Santa Maria, podrem comprovar que les pedres estan marcades amb símbols curiosos. Des d'una creu fins a un fals o una estrella, i les signatures de cada picapedrer, tallades d'una manera determinada, que respon a les diverses eines emprades pels artesans. Tota i la seva aparent insignificància són precisament aquestes pedres les que salven el monestir de la destrucció, al segle XIX, amb la invasió napoleònica i la posterior desamortització de Mendisàbal, l'any 1835. La vida monàstica va desaparèixer. És a mitjà segle XX que quatre monjos arribats d'Itàlia van iniciar la difícil tasca de restaurar l'estructura anarquitectònica i la vida monàstica de Poblet, a la qual es va sumar el primer català de l'època, Bernat Morgades. Va ser el Renaixement de Poblet, que avui veiem fruit d'una experiència secular, però alhora d'una modernitat aclaparadora. Des d'aleshores, els monjos resen en comunitat, comparteixen les feines domèstiques, treballen, estudien. La jornada comença a les 5 del matí amb el ressò de les 48 campanades que criden els monjos a matines. Avui dia el monestir acull una trentena de monjos, més o menys, que al vespre amb el cant de Salve Regina acomiada una jornada més amb la història de Poblet. Bé, senyores, senyors, després d'aquest viatge a Poblet, que tornarem a anar-hi, perquè sempre et queda ganes de tornar. Jo anava un cop cada any amb el meu home. I pujàvem a dinar a Prades, senyors. Ah, molt bé. A l'hora de dinar, a Prades. Molt bé. Ja se'ns ha acabat el temps. O sigui que fins el proper dimecres, o si no, fins dissabte, si ens voleu tornar a escoltar. Senyores, senyors, molt bona nit o molt bon dia. Bona setmana. Adeu-siau. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, en ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1,