60 i més
Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....
Subscriu-te al podcast
Efecte hivernacle, mascotes a la tardor i històries de Barcelona; Gerri de la Sal, salut (col·lagen i son), sarsuela i agenda local
Resum general
Programa magazín amb continguts culturals, científics i de salut. Es destaquen les Festes de Tardor (50 anys), una explicació clara de l’efecte hivernacle i els seus impactes, consells per a mascotes a la tardor, un recorregut per històries de Barcelona (de la xocolata i les vaqueries al llegendari bordell Madame Petite i les bruixes), la visita cultural a Gerri de la Sal, una peça de sarsuela, i l’“Espai de la salut” sobre col·làgen i problemes del son. Es tanca amb agenda de gent gran i una innovació sanitària: un coixí intel·ligent per prevenir úlceres per pressió.
Temes principals
Canvi climàtic i efecte hivernacle
- Com funciona: la Terra rep radiació solar, n’absorbeix i en reemet en infraroig; els gasos atrapen part d’aquesta energia.
- Intensificació per l’acció humana: sobretot per l’augment de CO₂ (combustibles fòssils), però també CH₄, N₂O, HFC/PFC, CFC i SF₆.
- - Conseqüències:
- Desgel polar
- Pujada del nivell del mar
- Augment de temperatures i sequeres
- Més radiació i pitjor qualitat de vida.
- - Causes clau:
- Industrialització i digitalització (ús de fòssils)
- Agricultura (emissions de refrigerants i aerosols)
- Demografia i consum de recursos.
- - Què podem fer:
- Reciclar i reduir envasos i plàstics
- Aïllar la llar
- Eficiència energètica (electrònica i llums LED)
- Estalvi d’aigua responsable.
- Nota de to: debat sobre el “punt de no retorn” i la necessitat d’actuar.
"Estem en el punt de no retorn."
Mascotes i tardor: salut i cures
- Canvis de llum i de fisiologia: afecten comportament, muda i zel (gosses: tardor i primavera; gates: períodes a estacions lluminoses).
- - Prevenció:
- Intensificar el raspallat (evitar boles de pèl en gats)
- Mantenir vacunes/desparasitacions
- Vigilar la leishmaniosi (test sanguini si cal).
- - Riscos estacionals:
- Catarros (tos de la gossera) per canvis bruscos de temperatura
- Artrosi agreujada pel fred i la humitat (evitar que es mullin; assecar bé; abrics si cal).
- Missatge ètic: tenir mascota és responsabilitat i cal cuidar-la amb estima i constància.
Històries de Barcelona: de la xocolata a les bruixes
- Cultura gastronòmica:
- Can Culleretes i les lleteries (xocolata desfeta com a beguda popular abans del cafè). - Evolució de cafès i vaqueries (problemes d’higiene i regulació, tancament progressiu al s. XX).
- Madame Petite:
- Bordell famós (higiene i opulència insòlites per l’època; clients diversos). - Reflexió social sobre hipocresia i explotació a la prostitució.
- Bruixes i supersticions:
- Persecucions (s. XVII), proves absurdes i confusió amb remeieres/llevadores. - Liceu “maleït” (incendis, atemptat, esfondrament) i la Casa de la Por (Palau Güell) amb exorcismes.
Ruta cultural: Gerri de la Sal
- Monestir de Santa Maria i domini de salins: la sal com a bé estratègic medieval per conservar aliments i nodrir ramats.
- Patrimoni: església romànica, pont, Casa de la Sal (Reial Alfolí), museïtzació.
- Economia de la sal: produccions massives, transport amb animals de càrrega i conflictes fiscals (els “Angelets de la Terra”).
- Apunt etimològic: salarium argentum (d’aquí “salari”).
Espai de la salut
- Col·làgen:
- Proteïna estructural clau de cartílag, tendons i lligaments; es produeix a la nit i minva amb l’edat (fins a -35% entre 35-65 anys). - Factors que en redueixen la síntesi: sol, tabac, menopausa. - Estratègia: dieta amb antioxidants i vitamina C (kiwi, taronja, maduixa, pebrot, bròquil, espinacs), proteïnes d’alt valor (carn, lactis, ous) i, si escau, col·lagen hidrolitzat amb magnesi i calci.
- Problemes del son (entrevista al Dr. Estivill):
- El son és un “taller de reparació i memorització”. - Hores segons edat: 11 (5 anys), 9 (adolescència), 8 (adults), 6 (majors de 65). - Dormir poc/malament implica baix rendiment, irritabilitat, somnolència i efectes sobre immunitat i endocrí. - Causa principal: estrès; cal “preparar” el cervell (unes 2 h). - Fàrmacs: poden causar dependència i “efecte ressaca”; millor productes naturals avalats i bons hàbits d’higiene del son.
"El son és com un taller de reparació i restauració."
Innovació sanitària: coixí intel·ligent Novolo
- Desenvolupat arran de l’experiència d’Isidre Esteve (lesió medul·lar) per prevenir úlceres per pressió en persones amb mobilitat reduïda.
- Impacte: millora qualitat de vida i pot reduir costos sanitaris elevats (55.000–120.000 € per cas).
Agenda i cultura
- Festes de Tardor: poesia (Joan Margarit i Luis García Montero), teatre (“Invasió subtil i altres contes”, “Excalibur i altres històries”).
- Gent Gran Sant Just d’Esvern: recital poètic, dinar de germanor, cantada de Tots Sants i crida a nous socis.
- Racó de la sarsuela: “Fiel Espada Triunfadora” (Jacinto Guerrero), amb Javier Agulló i Orquestra Filarmonía.
Conceptes clau
- Efecte hivernacle, radiació infraroja, gasos d’efecte hivernacle (CO₂, CH₄, N₂O, HFC/PFC, CFC, SF₆), leishmaniosi, tos de la gossera, artrosi, salarium, col·lagen hidrolitzat, higiene del son, úlceres per pressió.
60 i més. Amigues i amics oients de Ràdio d'Esvern, una setmana més ens plau saludar-vos des del 98.1 de la freqüència modulada, disposats a passar amb vosaltres 60 minuts plens de qüestions que ens semblen amenes i alhora interessants. I celebrar amb joia els 50 anys de les festes de tardor que ens ofereix tot un seguit d'activitats de tota mena. Com detallar tot el programa? Seria d'allò més feixuc. De moment de saps que harem que demà dijous, al celler de Can Génestat, podem assistir a un aconteciment poètic, poètic, però extraordinari. Un recital de dues figures extraordinàries i la redundància, que, com es diu en castellà, a l'Alimón, ens recitaran noves mostres de la seva immensa obra. Ens referim, com no podia ser d'altra manera, als poetes Joan Margarit i Lluís García Montero. Serà demà dijous, a les 19.30 del capvespre, dos quarts de vuit de la nit. I també tenim dos magnífiques representacions teatrals. a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, invasió subtil i altres contes. El proper divendres, a les 9 de la nit, i el diumenge, a dos quarts de set de la tarda, sota l'organització del grup, el 2050. I més teatre i conferències. El dissabte, dia 19, a la primera planta del mercat municipal, a dos quarts de vuit del capvespre, Excalibur i altres històries. I també, en segona audició, el diumenge, a les 19 hores, set del vespre. Això pel que fa, solament a poesia i teatre. De les altres activitats, us anirem informant en properes audicions. I després d'aquesta petita informació sobre activitats de les festes de tardor, nosaltres, la taula de 60 i més, donem pas a l'audició d'avui. A l'audició d'avui. L'efecte hivernacle és un fenomen atmosfèric natural que permet mantenir la temperatura del planeta, ja que reté part de l'energia que prové del sol. L'augment de la concentració de diòxid de carboni, CO2, derivat de l'ús de combustibles fòssils, ha provocat la intensificació del fenomen i això ha fet que augmenti la temperatura global, que es fonguin els gels polars i que pugi el nivell dels oceans amb la qual cosa s'altera l'ecosistema. Què és i per què es produeix? El procés de l'efecte hivernacle comença a la recepció dels raig del sol a la Terra. L'atmòsfera de la Terra absorbeix una part de l'energia emesa pel Sol. Una altra part es reflecteix en uns núvols i la resta arriba fins a la superfície terrestre i l'escalfa. Un cop arribat a la temperatura adequada, la Terra retorna l'energia prestada sota la forma d'una ona llarga o radiació infrarroja a l'atmòsfera. La intensificació de l'efecte hivernacle és la causa més important del canvi climàtic. Aquest fenomen està escalfant el planeta a un ritme desmesurat. Conseqüències de l'efecte hivernacle De gel dels pols Inundacions de poblacions properes al mar i d'illes Augment de temperatures La qual cosa provoca un augment de les sequeres Augment de la radiació solar Més contaminació i menys qualitat de vida. Causes de l'efecte hivernacle A més de les causes naturals, l'activitat humana té molt a dir sobre l'emissió del CO2 a l'ambient. Procés d'industrialització i digitalització La industrialització ha canviat radicalment la nostra forma de relacionar-nos amb el món. El funcionament de les fàbriques s'ha dut a terme gràcies a l'ús dels combustibles fòssils, un recurs natural. Aquesta industrialització és en bona part responsable de les emissions del CO2 i més gasos que participen de l'efecte. Agricultura L'agricultura també carrega en responsabilitats a l'hora de tenir cura del planeta. L'ús d'aparells per alleugerir el procés de conreu pot augmentar i propagar clorofluorocarbonis, refrigeradors, acroaerosols i fins i tot agents escumants en el sistema d'embalatge. Demografia És una causa més aviat indirecta. Si l'índex de població puja, la despesa en recursos natural també. S'incrementa. I, per tant, participa en la intensificació de l'efecte hivernacle si no prenem consciència del nostre consum de recursos. Podem tenir cura del medi ambient de forma molt senzilla. El planeta i les generacions futures ens ho agrairan. Què podem fer-hi? Reciclar, separem les nostres residus i reciclem-los per assegurar-los una continuïtat. També podem fer el mateix amb la roba o amb les sabates. Aïllar casa nostra per conservar la calor de casa nostra i evitar el malbaratament energètic. Electrònica intel·ligent. Quan vulguem comprar un ordinador o un smartphone assegurem-nos que compleixen amb uns estàndards d'eficiència energètica. Llums LED tenen una vida útil molt més llarga i consumeixen menys energia que els altres tipus de llums. Bones pel medi ambient i per la nostra butxaca. Evitem les bosses de plàstic. Contribuïrem a consumir menys aquest material. Evitem el consum de productes envasats. Materials com el porexpan en el qual s'embalen que no es poden reciclar i són un residu molt nociu. i aquesta és important, eh? Gastem aigua amb responsabilitat. Ah, això. Tanquem l'aixeta mentre ens rentem el cos, les dents o les mans i això ho fem molt. I tant. Això és una cosa de les que fem més, eh? Sí, i tant. Casos que causen l'efecte hivernacle, diòxid de carboni. Es genera per la crema de combustibles fòssils, la desforestació, els incendis, el transport i la generació tèrmica, entre altres. Matar CH4 es produeix per l'acció dels abocadors d'escombraries, el tractament dels fems dels animals i la descomposició dels rebuig orgànics. òxid nitros N-20 emesos a causa de la producció de fertilitzants, la combustió d'automòbils, els fems i el tractament d'aigües residuals. Hidrofluorocarbur A-Q-F-C i perfluorocarbur P-F-C que estan relacionats bàsicament amb la indústria frigorífica. Clorofurcarbonis C-F-C s'estimulen a causa dels sistemes de refredament, els aerosols, l'electrònica o el sector industrial. És la fluorur de sofre S-F-6 relacionat amb els interruptors elèctrics, els aïllants i els transformadors. No acabem d'això, que m'agradaria dir-vos una cosa perquè un dels meus nets està ui, perquè l'atmòsfera i en el clima pugi un grau no sé què, no sé quantos, no té importància. I el fill, que és doctor en física, li va fer una explicació molt... potser algun dia podria venir també a parlar oi tant, i tant que sí. Bueno, sí, té temps. I resulta que diu és que si continuem com continuem estem en el punt de no retorn. Oi tant. El punt de no retorn i el punt de no retorn és molt fumut. Jo li vaig dir, home, jo com sóc sempre tan optimista, l'home trobarà una altra cosa, però les coses estan bastant fumutetes. Sí, però la madre natura ja saps que sempre sempre té efectes. Efectes que surt per surt, per on surt. Sí, sí, però això és com, per exemple, els ratxos solars, que a vegades ara la gent ja ha pres consciència que es posar-te al sol et produeix un melanoma, bla, bla, bla. Però és que la pell és un dels teixits que més recorda les radiacions que resulta. De radiacions, sí. Per això el tanto de... Sí, això els nens que morenets que estan, que tal i que qual, protegint-los perquè és un perill. Bueno. Bé, una miqueta de... No, no, però tot irà bé, senyores, no se sostén. i tant que se sostén. I tant. Per això no hi haurà cap problema, perquè d'aquí quatre dies serem tots morenos, eh? Sí. Abans irem blancs. A Espanya tots en blanc. Vèiem un negre una cosa molt rara. Sí. A la meva edat no em veia cap. Sí, sí. Ara s'ha canviat, això. Ah, està top. Aquests estan acostumats. Escolta, jo, Maria, no parlis dels morenes que jo soc morena, eh? La senyora Morena, eh? Que a vegades estic negra. Bé, però això ho estem tots una mica. Escolta, jo, és important que, a mesura que avancem, els dies de la tardor, es envaeix una sensació de melangia. Tenim poques ganes de fer res i cada cop sentim més el desig d'estar-nos una bona estoneta sota els raig del sol per obtenir un xic de bona energia. Tenint en compte que el sol que va fer ahir era una mica fort, eh? Però bé, és igual. Això pel que fa a nosaltres, els pobres éssers humans. Però hi ha d'altres individus que formen part del nostre entorn, de la nostra pròpia família, entre cometes, que també pateixen aquest estat d'ànim, afectats pels canvis de la tardor. Bé, sí, en efecte, ens referim a algunes de les nostres mascotes, sobretot els nostres gats i gossos, que tenen comportaments a vegades estranys, perden vivor, estan de mal humor... No estan macos. Ara han sortit els psicòlegs dels gossos, eh? Oh, també, també. Lo diràs. Diu, bé, aquí tenim unes petites idees per intentar entendre i atendre aquests animalets que tenim la sort de gaudir a casa nostra i que arribem a estimar tant o més que algun altre membre del nostre entorn. I que ens perdonen, algun oient, a qui no li agradin les mascotes, o que no vol tenir la responsabilitat de cuidar d'ells. Perquè sí, és una responsabilitat mantenir-les en plena salut, controlar-les per un xip, tenir-les degudament alimentades i tractar-les amb estimació. I si no, ens considereu exagerats. L'amor. Si no estem disposats a oferir-li totes aquestes atencions, val més que no la portem a casa vostra perquè ella sí que, encara que no ho sembli, té sentiments, estem parlant de l'animaló, eh? Sí. I necessitats que nosaltres hem d'atendre. I ella, la bestioleta, ens agradarà amb una mirada o un petó d'aquells tan sincers. I continuem amb la seva salut. A la tardor es produeixen canvis en la fisiologia dels animals, ja que, gaudint de menys hores de llum de dia, cosa que afecta notablement el seu comportament. Els nivells de llum són els responsables dels canvis més significatius en les mascotes, com el cel o la muda. Cal, doncs, posar la màxima atenció en preparar-les de cada la nova estació que acabem d'encetar. Atenció a la muda. La llum artificial fa que les mascotes no deixin de mudar durant tot l'any, però, a la tardor, els mantells de pèl de gossos i gats canvien i es preparen per tenir un pèl més gruixut per protegir-se del fred del proper hivern. Haurem d'accentuar el raspallat i la neteja dels pèls morts. S'ha de triar un bon raspall, el que més s'ha d'acui a cada tipus de pèl. S'han de fer passades curtes però fermes en la direcció en què creix el pèl. Cura molt especial amb els gats, els quals hem de fer unes raspallades molt curoses amb el fi i d'evitar que se'ls formin boles de pèl a l'estómac, cosa que pot ocórrer molt fàcilment a la tardor, quan ells, que són molt nets, es fan la neteja corporal i apanen-se contínuament. Respecte al zel, les gosses pateixen dos períodes de zel, a principis de tardor i a principis de primavera, mentre que les gatetes tenen diverses períodes de zel que corresponen a l'inici de les estacions més lluminoses de l'any. També el fred mimba les defenses dels animalons que es tornen menys eficients i els deixen exposats a tot tipus de bacteris, virus i paràsits. Una de les malalties que poden patir i també poden transmetre és la leishmaniosi. Pensem que treure a passejar el gos és l'obligació ineludible de tots els dies de l'any. Plogui, nevi, faci fred, faci calor o corri ben davant. A l'estiu les puses, les paparres i els mosquits són les grans amenaces dels gossos, no tant pels gats que no acostumen a sortir de casa. A la tardor sí que ens hem de preocupar de la leishmaniosi ja que eventualment li podria haver picat un mosquit portador de la malaltia. Tenim la possibilitat de fer-li un test de sang per detectar la possible presència del paràsit i en cas de donar positiu poder prendre mesures amb el veterinari. Compte amb els catarros produïts pels canvis brusques de temperatura en aquesta època de l'any. la tardor. Sobretot els gossos són els que pateixen processos similars als nostres refredats. El més comú és l'anomenada tos de la gossera que sembla una tos passatgera però que pot empitjorar si no es prenen les mesures adequades. es pot es pot encomanar per l'aire a través de la tos o esternuts quan hi ha diversos gossos junts. Per tant hem de vigilar molt curósament si tenim un cadallet quan el traguem a passejar. una malaltia dolorosa per a les nostres mascotes és l'artrosi. Aquesta empitjora amb els mesos de tardor i a l'hivern ja que el fred i l'humitat provoquen rigidesa a les articulacions de l'animal disminuint la seva mobilitat. Hem d'evitar que es mulli i que no passi fred per tal que no augmenti el seu patiment. I encara que quan veiem un animal abrigat amb alguna mena de jersei o bric no podem evitar un somriure pensem que és per la seva salut i sobretot si plou. Quan arribem a casa amb la nostra mascota mullada l'hem de secar molt bé amb una tovallola per treure-li tota mena d'humitat. O sigui que ja ho sabeu s'ha de cuidar els animalets i si no estan disposats a fer aquestes coses val més que no en tinguen cap. Una cosa és que els nens petits comencen jo vull un gosset jo vull un gosset però a l'hora de la veritat no, no, no. Apa, bueno, ja allò el deixen. No, no, no. O el cuideu o no el tingueu. Això mateix. Com els fills, eh? Vinga, Lina, aviam, aquestes coses tan, tan interessants que ens expliques. No, no, jo no les explico, jo les llegeixo en un llibre que el llibre és interessant. tu, però tu, els tries, no. Van seguint el ritme d'allò, del llibret aquest. Molt bé. Sí, l'altre dia us en recordeu quan s'havíem quedat amb el xocolata, no? Sí. Bueno, doncs anem continuant. Ara hem d'anar un dia d'aquests, de veritat, eh? A la sala de Parés. Fan tres exposicions amb les tres sales precioses. D'acord, d'acord, d'acord. Però quadros antics o d'aquests contemporanis? No. O sigui, és pintura contemporània però molt figuratius. Però antigos. No, no són... Home, tenen l'aire de la persona jove que pinta ara. Però, no, no, són entenedors. No són aquello quatre cops de bronxia. O sigui, són pintures contemporànies però són antigues com nosaltres. us esteu contemporàries però ja som de l'època del rei capítol. Jo no sóc antiga, jo sóc molt moderna. No, no, no, res, eh? O sigui, que ja ho saps. Diu, aquí continuem amb allò, diu, noies, culleretes. Noies i culleretes, eh? Vull dir, la xocolata duia amb... Bueno, duia una embrancida i en el 1786 obre a Barcelona una lleteria on s'oferien xocolata. Can, culleretes. al carrer de Quintana número 5. Encara xisteix, eh? Sí, ja veuràs, veuràs, que faria fortuna. Encara hi és, veus, el que has dit tu ara, diu, i tot que ara és un restaurant. Fó un local més conegut, més conegut i populars de Barcelona del 800. S'hi servien xicres, xocolata, crema, urxata, cafè amb llet, llet d'ametlles, ametlles, xarops de fruites, menjar blanc i mató de Pedralbes, que diuen que feia cantar els àngels. I també es podien anar a comprar. Expliquen que el nom de culleretes li ve perquè feien servir una novetat del segle, culleretes de metall, i que el cambrer, molt enfailat de tanta gent que hi anava, demanava crits a les noies que rentaven els plats. Noies, culleretes! I va fer tanta gràcia que la gent va acabar dient anem a canculleretes. Canculleretes tenia un avantatge, no estava mal vist que anessin ni les dames ni els clergat com si passava en els altres estapoliments públics com eren els cafès. O sigui, que anem a canculleretes podeu anar. No, menjarà xocolata, això era molt, a més, era de categoria. Clar, com l'acrèdita que dèiem l'altre dia. I diu, això és un cafè? Ah, doncs és bo. Diu, a Barcelona prendre cafè no era popular encara. La beguda popular dels barcelonins era la xocolata desfeta. Però ja havia, a començaments del segle XVIII, dos cafès pioners, d'una moda que s'escamparia de pressa i convertiria Barcelona en pionera a la península pel que fa els establiments d'aquest tipus. En 1710 funcionava un cafè al carrer de l'Esparteria, cantonada vidreria portat per el negociant de pavia Josep Ferrer. I no estic fent una rima. Pareados. Sí. Diu, les portes d'entrada estaven protegides per cortines de roba i el reclam es feia amb una ensenya de fusta que deia cafè. Cap dubte sobre quins productes s'hi consumien. I veure llet no estava ben vist, només es bevien els malalts i encara per força. La primera bequeria de Barcelona va ser un establiment atrotinat al carrer de Trenca Claus Xafrà Alba a l'arc del teatre. Un indret de mala reputació on tenien dues vaques i tres someres que segons diuen els escrits de l'època feien pena de beure. De fet, el prendre llet no es popularitzava fins que va entrar l'acció del xocolata. La llet era un producte que es deteriorava ràpid i s'havia de produir a prop del consumidor. Fins ben entrat al segle XIX la llet es venia pels carrers de vegades amb la vaca o la cabra in situ. Te l'ordanyaven allà com una cervesa fomeu un vaso de l'estiu. Portaves el pot i d'acord que t'hi pegui. Jo recordo d'haver anat a buscar llet amb una bequeria. Davant de casa meva hi havia una i anava cada dia. Era la meva feina de cinc anys. Jo també. Quatre o sí. I faré un incís. La majoria d'aquestes vaques que no sortien al camp a pasturar eren tuberculoses. Espera, espera. que no ho dius. Tela marínera. Ara, ara, ara... Mira, mireu el que continua aquí. Ah, perquè no ho sabia dir. Sí, diu, amb el temps entre 1880 i 1890 la venda es regula en els establiments. Segons l'anuari estadístic de Barcelona en l'any 1903 hi havia unes 1.400 vaques establades a Barcelona. Xifra que en el 1918 havia arribat a 7.000 animals distribuïts en 600 vaqueries que produïen de 20 a 25 milions de litres anuals. Les vaques vivien en males condicions tancades i a les fosques menjant ferratge sec i sense veure mai el sol i deien que transmetien la tisi la tuberculosi i per això es va iniciar un procés de tancament de les vaqueries dels centres de la ciutat a partir de 1918 l'última vaqueria de Barcelona ens diuen que era el carrer de Torrijos a Gràcia i uns altres que era el carrer del Carme va aguantar fins 1984 i el pròxim dia hi ha més coses al meu carrer hi havia la vaqueria i jo anava a buscar-la i la gent que treballava a la vaqueria ja es podia rentar que feia pudor de vaca sempre sempre home això sa eh ara acol·legit un que a casa seu tenia una vaqueria i com s'acostava un acatiment de vaca els peixaters i tot vulguis que no la pell queda impregnada i ja l'han fet si no s'haurien nova ja es podia rentar aquell noi que estava una mica traumatitzat pobra ara anem per la part lúdica això mateix si n'hi ha alguna cosa que no m'agrada ho salto diu Madame Petite era molt ficha quan es va celebrar l'exposició de 1888 la ciutat experimentava un intens creixement econòmic i la prostitució un dels seus camps favorits en aquest context apareix Madame Petite un negoci que es va fer famós va ser un establiment pioner a Europa amb hàbits higiènics i sexuals i els seus clients eren heterogènics burguessos benestants i treballadors amb la paga calenta a la butxaca la diferència era que mentre el treballador seia a les taules del saló principal el burguer s'ocultava rere de les daurades gelosies barroques d'estil venecià molt bé des de les llotges que envoltaven el saló des d'on podia triar companyia sense vist també es veien pel·lícules rares per no dir porno hi havia una cosa i la Madame Petite era el bordell més car de la ciutat l'entrada al carrer de l'art del teatre era molt discreta però un cop a dins tot era elegància i opulència el saló principal el sofà i les cortines de demà un pianista el sostre decorat amb pintures i columnes treballades en forma de dona i les noietes eren moltes i ballaven i eren franceses eren negres àrabs alemanyes i més de cent noies treballaven i el negoci ocupava els pisos de tot l'edifici i feien tanta gresca que per la part de darrere van construir un mur d'obra per aïllar-lo de les cases veïnes hi havia un servei de restaurant i l'oferta de noies variava sovint i cap no estava més de dos anys i aquí era tal tal i Madame Petite i Madame Petite per l'altre no cal especificar-ho tant no cal especificar-ho diu i Madame Petite que és l'establiment es canviava la roba de llit després de cada servei molt bé tenien un bidet i el mateix edifici una clínica oberta a tota hora per si calia que es deia la japonesa i el pròxim dia us ho diré allò de la japonesa com anava aquesta també és pel digi també i ara i ara ens n'anem a la part esotèrica jo preguntaria que ha canviat no ha canviat per res no ha canviat res ara la situació ara escolta la situació d'aquests llocs està en uns altres llocs però està igual però bueno el pitjor és que la hipocresia i la hipocresia hi continuï segueixant igual no ha canviat res no ha canviat res la pitjor cosa també és que ara importen noies de l'estranger les exploten i quan ja no valen o estan malaltes la gran patada i llavors aquestes pobres nanes s'han de dedicar a anar a les carreteres el tema de les carreteres està prohibit però elles estan estan a les carreteres encara és tremendo en canvi la que passes la frontera en aquest cas en França no en veus ni una per què? perquè els francesos al carrer no no no es pot companyia al carrer no és que no n'hi hagi és que allà no es pot d'allò i se'n preocupen aquí no aquí no de quan en quan passa una parella de la Guàrdia Civil i tu nada però mira que bé que hem de fer molt bé bueno doncs ara ens anem amb una altra cosa una altra cosa sí anem a les bruixes diu entre els anys 1616 i 1622 unes 400 dones d'arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades per bruixes moltes són acusades de fer pactes amb el dimoni en el qual es reunien els seplecs feien el ritual d'iniciació i es devenien bruixes les bruixes havien de fer tot el mal possible a través de conjurs amb la mirada amb els aliments i els objectes embruixats provocar accidents al cap als pagesos al bestiar el més temut per la gent eren les relacionades amb els fenòmenos meteorològics fer caure pedra fortes bruixes glaçades i boira ara tenim bruixes? no, ara tenim servei meteorològic sí sí bueno, no diem res que aquí tenim gent molt experta en Carles és una mica bruixa molt experta a vegades s'equivoca també per això no és que s'equivoqui pobres el temps que s'equivoca sí, no, sí s'equivoca ben fort no, res ell no s'equivoca nenteix a l'atmosfera a veure només que venen els núvols però resulta que s'aixeca una mica davant i els posa cap un any llavors això ja no és que tothom està esverat bueno, diu hi havia professionals caçadors de bruixes que les detectava les detenia i determinava si eren o no eren vaja i què feien? per saber-ho despullaven a la sospitosa vaja els havien d'inspeccionar li tiraven aigua quina borra espera, espera li tiraven aigua beneïda a l'esquena i si li sortia una senyal la marca del dimoni i aquella dona era bruixa segur mare meva una altra prova era no tenir pèls a les aixelles senyal inequívoca que havia usat un guents per nevolar vaja bueno, tu diu moltes de les dones que van morir penjades eren simplement remeieres o llevadores però el poble ras creia fermament amb les bruixes i el seu poder per fer mal i se'n protegia beneïa i perfumava objectes i cases pintava les finestres de blau posava creus de palmó a la porta no deixava mai les macies soles tenia sempre el calaix rentada la roba interior amb aigua de cent fons diferents no deixava mai retall d'ungles ni de cabells a terra i es posava la camisa al revés o tocava campanes per evitar tempestes i dintre d'aquestes bogeries estava al Liceu que tothom sap que està maleït i és perquè està aixecat amb un terrell on hi havia hagut unes forques i després amb el convent dels trinitaris descalços i des de llavors pesa una maledicció a sobre del teatre que va patir un incendi i una inundació el 1861 un atemptat de bomba en 1893 sembla que tothom va veure els fantasmes rodant pels passadissos l'esfondrament del sostre en 1945 i un altre incendi el 1994 de moment per això està tot tranquil i per últim i està fet amb materials ignífocs però que s'esfonsi pot ser també i anem a la casa de la por i la por aquí se la posa en mayúscula perquè la por com una cert por no la por normal diu a la casa de la por o de l'Ave Maria al carrer 9 de la Rambla s'hi sentien crits cada nit abandonada durant molt de temps la va comprar l'industrial Joan Güell i vam anar a refer-la de nou a l'arquitecte Antoni Gaudí i des d'aleshores és coneguda com el Palau Güell ah imagina't aquesta és la casa de la por la por tan bonica que és i diuen que el fantasma de Gaudí encara volta per l'escola Massana lloc on va morir quan ell era a l'hospital de la Santa Creu l'indret llobre i sinestre tenia fama de ser centre de bruixeries i espiritismes la gent deia que la nit en sortia la por que se sentien els secos de les estances buides cops secs i arrossegament de cadenes i que a les nits de lluna plena tot l'edifici semblava embolcallat amb una boira sobrenatural com una mortalla era tant el temor que inspirava que repugnats exorcistes hi acudien a restauracions d'aquí el nom de la casa de l'Ave Maria i sembla ser que l'exorcisme aturaven temporalment els fenòmenos i a cop de conjurs i d'Ave Maria finalment va acabar els embruixos fins a esvair-se del tot ara podeu anar tranquils el pròxim dia més molt bé i ara visitarem llocs plens d'història avui tornem a la nostra estimada Catalunya per endinsar-nos en un lloc especial tant pel seu paisatge com per les característiques de la seva terra i la història que l'envolta visitem Gerri de la Salt sota la guia de l'escriptora Lourdes Rego que ens parla així d'aquest poble i les seves circumstàncies històriques els silencis empresonats a Santa Maria de Gerri de la Salt són plens de remors que ens parlen d'antigues pugnes entre comptes i monjos per esgarrapar-se els uns als altres un xic més de poder ocupacions del monestir embargament de terres atacs de l'exèrcit com el francès durant la guerra d'associació i també excomunions per represàlia veïns de la zona són alguns petits retalls de la història que ens demostren que com passa ara si hi ha un bé que té força importarà i d'importància dramatística tothom pugna per aconseguir el seu domini i aquest bé a banda de terres i possessions era en aquest cas la sal un producte que a l'edat mitjana era primordial per conservar carn i peix i també per garantir que els animals tinguessin la seva dosis de minerals es diu que potser el motiu de la fundació del monestir de Santa Maria va ser justament aquest intent de controlar la producció de sal sigui com sigui el Prevera i els simonjos que van iniciar aquesta aventura en la terra mitjana dels Pallars ben aviat van veure com els seus dominis prenien unes dimensions que ara serien impensables el monestir va arribar a ser un dels més rics de tots els que havien estat fins al moment sota el comandament del bisbe d'Urgell aquests dominis comprenien terres condominis molins i castells esglésies parròquies i salins o salines salins salins salins es diu sí almenys aquesta autora ho diu així molt bé unes posicions que s'estenien des de a l'os d'Ícil al capdamunt dels valls d'Àneu fins més avall de Trem d'en Peus al marge esquerre del riu Noguer de Pallaresa es poden veure les ruïnes que queden del Sanobi i també podem contemplar l'església de Santa Maria el seu interior que conserva gairebé intacta la construcció original hi ha arcs arcs perdona sí hi ha arcs columnes i capitells que mostren el bé i el mal representats respectivament per animals en actitud d'atacar i per homes que miren de no quejar-se tant tant de no deixar-se tant de no deixar-se tant perquè els animals se'ls atreien saps cap a l'empa cap a ells bé i tot això vigilat de prop pel pont romànic que travessa el riu i per un paisatge encaixonat entre muntanyes que verdeixa al ritme de pluges i sols verd de natura blau cristalí d'aigües i en temps antics també blanc de sal verge acabada de néixer als salins de Gerri a l'any 2002 Felip Montoliu nascut a Gerri de la Sal fill i net de saliners va ser l'últim que va esgarrapar de les pedres dels salins aquells cristalls blancs que tanta vida havien donat al poble a Gerri de la Sal és la sal l'únic que val deia una dita antiga però això no és veritat si bé la producció d'aquest mineral va ser molt important no ho van ser menys altres atractius que encara es conserven en aquesta població amb l'estructura de Vilaclosa ens referim al monestir de Santa Maria i al pont medieval a la casa de la Sal o Real al Folí un casalot del segle XVIII de dimensions descomunals que queda convertit en museu durant molts anys aquesta casa anava a parar a la tardor tota la sal que s'havia fet durant l'estiu i transportaven mules i matxos des de les cassetes que cada saliner tenia als seus dominis pels lloms dels animals havien arribat a passar fins a un milió siscents mil quilos de sal el procés de producció de la sal és força complicat per ser explicat per ràdio però sí podem fer una mica d'història d'aquest producte que havia d'arribar a ser font de luxe i de conflictes per això per conèixer la importància que ha tingut la sal al llarg de la història només cal fer esment del fet que la paraula salari prové justament dels pagaments en sal que es feia els oficials i soldats romans o sigui el dit salarium argentum era un luxe posseir-la fins al punt que en alguns moments de la història es considerava un producte tan paraguat que el saler s'heretava de pares i fills la sal ha estat motiu de revoltes com la dels angelets de la terra a la Catalunya Nord es va guerreixar durant 10 anys des del 1663 al 1673 perquè es considerava injust haver de pagar la gavella de la sal un tribut que es referia efectiu amb sal de totes maneres és ben segur que arrere fons de la revolta tenia altres motivacions com per exemple la imposició del tractat dels Pirineus per això amics és motiu d'un altre programa i el temps passa i la font de Gerri treu aigua salada i diuen que perquè en el seu estadi subterrani frega una veta de sal i raixa i raixa a l'espera que un o altre personatge li arrenqui de les entranyes la vida cristallina de la sal i que consti que allò que és més agradable és el caliu i la bohèmia de la gent racó de la sarsuela avui podem escoltar el fragment Fiel Espada Triunfadora de la sarsuela el huespet del sevillano del maestra Jacinto Guerrero canta el tenor Javier Agulló i l'acompanya la orquestra Filarmonia sota la direcció de Pedro Osa de las aguas reciamente se templó se templó la brillatitona de pino acero igual que un claro rayo de luna brillatitona de tu luciero ayer la senda de mi fortuna de luna Bona nit Bona nit Espai de la salut En aquest espai considerem recomanable insistir en les bondats d'una proteïna que és primordial i essencial per al bon funcionament de les nostres articulacions Estem parlant del col·làgen L'inconvenant és que el pas del temps fa que la producció que el nostre organisme realitza d'aquesta proteïna minva a mesura que la persona compleix anys Però... com funciona el col·làgen? Què podem fer per compensar la manca produïda pel pas del temps? Recordem que el col·làgen és la proteïna més abundant del cos humà i és alhora un element fonamental dels diferents teixits que formen les nostres articulacions com són els cartílegs, els tendons i els ligaments El col·làgen es produeix de manera natural a la nit quan dormim La producció òptima es manté fins als 35 anys, aproximadament A partir d'aquesta edat i fins als 65 anys pots perdre fins a un 35% També hi ha altres factors responsables de la reducció de col·làgen Per exemple, l'excés de sol l'hàbit de fumar i en les dones dels canvis hormonals pròpies de la menopausa Per compensar aquest dèficit és fonamental ingerir una dieta adequada En ella no poden faltar a diari aliments rics en antioxidants especialment il·ludible la vitamina C ja que aquesta participa activament en la producció del col·làgen Algunes fruites com el kiwi, la taronja o les maduixes aporten una quantitat molt interessant d'aquesta vitamina acompanyades dels vegetals pebrot, bròquil, espinacs i alguns més L'aportació de proteïnes d'alt valor biològic és bàsica també per la qual cosa en aquesta dieta hi hauria també, ni no falta mai un consum de carn, lactis i ous essencials en la formació i reparació dels teixits musculars i dels ossos i no es deuen de reforçar les idees de perdre complements alimentosos a base de col·làgen hidrolitzat que pot contribuir favorablement a compensar el dèficit A vegades aquests complements s'acompanyen de magnesi i calci que ajuden també al manteniment com hem dit abans de musclos i ossos I seguim amb temes de salut Ara, amb un que per molts dels nostres oients representa un veritable problema pel descans i la productivitat diària Problemes del son ja fa temps que vàrem trobar en una revista de divulgació mèdica una entrevista feta al doctor Estivill sobre aquesta especialitat en la que ell és un veritable savi Ha escrit molts llibres divulgatius en claus molt senzilles amb la finalitat que tots aconseguim dormir adequadament i obtenir un bon descans que ens facilitarà la vida Passem a divulgar-la Pregunta a l'entrevistador Doctor, quantes hores de son necessitem realment? I aquesta és la resposta del doctor El son és com un taller de reparació i restauració i de memorització de tot allò que hem gastat i après durant el dia Amb aquesta idea entendrem que les hores de son és a dir, el funcionament del taller depèn de l'edat Els 5 anys necessitem 11 hores A l'adolescència, 9 hores D'adults, 8 I d'adults grans, a partir de 65 anys amb 6 hores en tindrem prou Continuo amb l'entrevista Hem sentit a dir que si no dormim bé no rendim igual el dia següent Fins a quin punt és cert això? Això està totalment demostrat científicament El son reparador és la clau d'un bon descans El dormir poc o malament produeix clars símptomes el dia següent tant en l'aspecte físic com en l'aspecte psíquic Maca de concentració Irritabilitat Baix rendiment Cansament Somnolència I fins i tot pot repercutir en el funcionament dels sistemes immunes o endocrí Aquesta és la següent qüestió plantejada al doctor Estivell Quina és la principal causa de l'insomni? En primer lloc l'acúmul d'estrès i la tensió viscuda durant el dia S'ha de tenir en compte que el son no ve de cop S'ha de preparar El cervell triga dues hores en desconnectar i poder i poder dormir-se perquè ha de descansar el cervell Per la qual cosa si estem tensos i preocupats el son tindrà serioses dificultats per arribar de manera natural És cert que podem tenir efectes secundaris els medicaments que prenem per dormir? Alguns fàrmacs per dormir són precisament el millor tractament per casos d'insomni ja que produeixen addicció i dependència a més a més del conegut efecte ressaca que fa que no ens despertem frescos i eixerits Llavors vostè recomanar productes naturals? Efectivament aquests són més aconsellables sobretot si es fan servir conjuntament amb bons hàbits de son Potser això solucionarem l'insomni sense haver de dependre de fàrmacs Ara bé no tots els productes naturals són iguals per la qual cosa s'ha de saber escollir aquells que estiguin garantitzats per laboratoris experts en aquest tipus de productes Solament així estarem segurs que els seus ingredients són de qualitat garantida i notarem fàcilment la seva efectivitat Bé aquesta està l'entrevista feta al doctor Estivill especialista famós en problemes del son que hem pogut comprovar ens ha donat unes senzilles normes per aconseguir un son tranquil i reparador Bé Joan Maria aviam què ens has preparat avui demà passat el dia 18 octubre a dos quarts de sis de la tarda és a dir a les 17 30 hores l'associació de la gent gran de Sant Just d'Esvern amb el suport amb el suport de l'ajuntament organitzarà organitzarà un recital un recital poètic de tardor a càrrec de la senyora Soledat Cascó amb la col·laboració del guitarrista senyor Jaume Begunyar antic component del grup Sau l'acte tindrà lloc a la seu de l'associació al carrer Àngel Guimarà número 1 al Milenari El divendres dia 25 d'octubre coincidint amb les festes de tardor l'associació de la gent gran de Sant Just organitzarà el dinar anyal de Germanor dels Socis que tindrà lloc en un reconegut restaurant del poble També fent saber que el dia primer de novembre diada de tots sants la coral Harmonia de l'associació farà una cantada al cementiri del poble per tal d'honorar els nostres difunts per acabar sol·licitar als sants justencs i sants justenques de més de 60 anys que si volen gaudir de la companyia d'altres conciutadans per fer sortides culturals assistir a xerrades conferències cantar la coral Harmonia és a dir a no quedar-se sols a la vida la millor manera és fer-se socis de l'associació de la gent gran cal anar a apuntar-se qualsevol dimarts d'11 a 12 al mil·lenari la quota anyal és de 10 euros us hi esperem molt bé bé i per acabar parlarem d'un d'un adminicle que va molt bé per persones que no tenen mobilitat sí quan l'Isidre Esteve l'any 2007 va sofrir una lesió modular medular de la medula que el pobre va quedar completament sembla que va quedar tetraplègic sí en una competició motorista ningú no podia imaginar-se que aquest voluntariós pilot d'Oriana pogués tornar a competir aquesta vegada en cotxe i tant que va competir diu però va ser en el Dakar 2009 que a causa de passar moltes hores assegut al volant quan se li van produir unes doloroses úlceres per pressió que el van obligar a passar un any i mig postrat de boca terrosa un dels seus patrocinadors per tal que el pilot no renuncies a la competició va decidir buscar una solució per evitar les doloroses úlceres és un coixí intel·ligent amb el nom de Novolo es tracta d'un mecanisme únic al món que pot millorar la qualitat de vida de moltes persones afectades per lesions medulars o mobilitat reduïda que pot prevenir l'aparició de les doloroses úlceres per pressió que ocasionen una vida molt incòmoda al pacient i un elevat cos econòmic a la sanitat pública la versió comercial va trigar un temps de 7 anys per la seva posada a punt quan Isidre Esteve el va presentar al públic l'any passat va explicar el motiu de la fabricació d'aquest coixí intel·ligent després de l'any i mig que va trigar a curar-se de les úlceres de pressió un cop un cop experimentat personalment es va decidir donades les bones bondats fer una versió pel públic que solucionaria molts problemes dolorosos a pacients amb el seu mateix hàndicap van intervenir els seus patrocinadors un capitalista un especialista en electrònica una empresa que el va industrialitzar i finalment una altra empresa de química ortopèdica que el va incloure en el seu catàleg la doctora Ampar Cuixart antigo responsable del servei de rehabilitació i coordinació de la unitat d'espina bífida de l'hospital universitari Vall d'Hebron va comentar que les úlceres per pressió són un problema molt greu poc conegut però que altera la vida de qui les pateix tant a nivell social personal i laboral amb un cos molt alt per la sanitat pública encara que a tot l'estat no existeixen estudis oficials es pot afirmar que el cos estimat per la curació d'una úlcera per pressió oscil·la entre 55.000 i 120.000 euros per cas doncs siguin benvinguts aquests ajuts per a les persones que pateixen deficiències de mobilitat per aconseguir per ells una millora en els seus dolors i bé després d'aquesta divulgació ja ens podem despedir senyores senyors hem arribat a la fi d'aquest programa i els hi esperem la setmana que ve recordeu que el dissabte tornem a estar amb vosaltres en segona audició fins a tots bona tarda adeu-siau adeu-siau a les portes a les portes a les portes a les portes i 옷