Efemèrides 25-A, Montserrat i cultura viva

. . . . . Seixanta i més. Avui dimecres, dia 25 d'abril de l'any 2012, festivitat de Sant Marc, evangelista, patró de Venècia i commemoració al País Valencià de la Batalla del Mansa. Portem ja 116 dies d'aquest any de traspàs. En queden, per tant, 250 per a finalitzar l'any. Tiuen les cròniques que el dia 25 d'abril de l'any 68 del segle I moria Alexandria, Egipte, l'evangelista Marc. Segons alguns historiadors, va ser l'apòstol Pere qui el va animar a escriure la vida i els fets de Jesús per poder fer avanços a l'Església. Avui també és el dia de Sant Termini, Sant Anià i Santa Calixta. Felicitats al Marc Pere Arnau i a totes i a totes els que celebreu avui el vostre sant aniversari. Moltes felicitats. Que consti que queda una convidada en marxa, eh? Diu que sí. Ja ho veurem. Molt bé, molt bé. Bé. D'una manera especial felicitem a tots els Jordis, Jordines i Montserrats, ja que aquesta setmana celebrem patró i patrona de Catalunya. Us saludem des d'aquí, a Ràdio d'Esvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just en directe. Des de 60 i més a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans, I, per què no, a tots els joves que ens vulgueu escoltar. Benvinguts, oients d'Esvernians. Seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio, estem amb vosaltres. I, si voleu, tornem a repetir. Ens podeu trucar aquí, a Ràdio d'Esvern, al 93 372 3661. També ens podeu veure per la webcam i ens podeu trobar a Ràdio d'Esvern Facebook. I ara recordarem alguns esdeveniments que van succeir tal dia com avui. El 25 d'abril de l'any 1707, al Mansa, al Bacete, les tropes felipistes hi derroten les ostracistes, cosa que comportarà que Castella ocupi el regne de València per dret de conquesta. Clamaven els valencians la dita aquella... Quan el mal ve del Mansa, A tots alcança. I també, un 25 d'abril, però de l'any 1852, naixia a Zamora l'escriptor castellà d'estil realista Leopoldo Alas, més conegut pel pseudònim literari Clarín. La seva obra més característica i estudiada, amb versions també per al cinema i la televisió, és La regenta. I ara posarem unes notes musicals. Un altre 25 d'abril de l'any... Neixia a Bolònia, a Itàlia, el gran inventor Guillermo Marconi. Premiat amb el Nobel de Física l'any 1909, va ser el primer enginyer elèctric que va dur a terme els experiments sobre l'ús d'ones electromagnètiques per a la comunicació telegràfica. I també va ser un inventor, en aquest cas de situacions i personatges, el gran escriptor italià Emilio Salgari, que deixava aquest món aturir el dia 28 d'abril de l'any 1911, perdó, el dia 25. El passat dia del llibre, quan es va preguntar a diversos programes de televisió quins llibres van convertir-nos en lectors, van ser per a molts. Precisament, les novel·les d'aventures de Salgari, ambientades en exòtiques selves al mar Carib, o bé al mar, no? Exòtiques selves, no, les selves gairebé eren de l'Àfrica. De l'Àfrica. I altres aventures passaven al mar carit. Sí, era Mario Pinto, el pensatge que ell dibuixava. Però van ser les primeres que van alimentar la nostra imaginació, seduïda per l'intrèpid Sandokan. I era un 25 d'abril de l'any 1918 que va néixer a Newport News, als Estats Units, la cantant nord-americana Ella Fitzgerald. Juntament amb Billie Holiday i Sarah Bogham, està considerada com la cantant més important i influent de la història del jazz. Estava dotada d'una veu amb un rang vocal de tres octaves. destacant la seva clara i precisa vocalització. Això li va permetre un repertori amplíssim que anava de la samba al blues, passant per la bossa nova, el calipso, el gospel, la música pop i fins i tot cançons nadalenques. Va morir a Beverly Hills el 15 de juny del 1996. I ara escoltem... Escoltem a Ella Fitzgerald. La seva preciosa viu. Fins demà! I de la música passem al cinema. Ja que el 25 d'abril de l'any 1940 naixia a Nova York, L'actor nord-americà d'origen italià, Al Pacino. Fill de Salvatore Pacino i Rosa Gerardi, originaris de Corleone, Sicília, de ben petit va mostrar interès pel teatre on es va anar formant fent nombrosos petits papers fins que va tenir la sort de coincidir amb l'actor Charles Lockton que es va interessar per ell i es va convertir en el seu mentor i amic més proper. Li va donar classes d'interpretació i li va presentar directors com Sidney Lumet o Francis Ford Coppola, que el van fer popular al cinema. Realment és apassionant llegir la vida d'aquest senyor, de l'Al Pacino, perquè abans de ser un actor conegut i famós i treballar al cinema, es va passar anys fent petits papers en el teatre, però només petits papers, perquè per la seva baixa estatura i el seu físic li donaven galants, li donaven papers importants. Va haver d'esperar tenir una certa edat per ser aleshores un actor de caràcter. Sí, però el Padrino realment interpreta un paper fabulós, el paper de Michael. Magnífic, magnífic. No, no, si és un actor extraordinari. A mi realment, o sigui, com a actor em cau, o sigui, considero que és un gran actor, però personalment em fa una mica de frissansa, no m'agrada. Ah, bé, això ja són coses... Això ja són coses personals. D'impressió personal, sí, sí, sí. Sí, sí. I del cinema ens anem al futbol, que aquests dies se'n parla molt de futbol. Deixem el futbol tranquil. No, però avui toca, avui toca, ja que el 25 d'abril de l'any 1947 naixia a Amsterdam, als Països Baixos, un popular jugador i més tard entrenador molt estimat al nostre país, el singular Johan Cruyff. Considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors del segle XX, juntament amb Pelé, Maradona i Di Stefano. Després de triomfar plenament jugant amb l'Ajax, ho va fer el primer equip del Barça des de l'any 1973 al 1978. Més tard, com tots recordem, va ser entrenador del 1988 al 1996, i actualment ho és de la selecció catalana. Darrerament també destaca com a comentarista esportiu. I ara què, posem música de futbol? No, em sembla que de futbol no tenim res. No, allò, és tarde de futbol, no el tenim. És de fa moltíssims anys. L'himne del Barça, tot el camp és un clam. Ah, això també ho havíem... No, no, però avui estem en paus. Avui no toca, avui no toca. Doncs la música, la que vulgui el Marc, va. Fins demà! Del futbol tornem a la ciència, ja que el 25 d'abril de l'any 1953, James Dewey i Watson Crick donen a conèixer a la revista Cientificant, això, l'estructura de l'ADN en doble èl·lics que havien descobert. Això va permetre, des d'aleshores, identificar la genètica de tots els éssers vius. També per aquesta data sortia la primera edició d'Homenatge a Catalunya, de George Orwell, publicat en la nostra llengua. La primera edició, en versió original, fou publicada el 1938, escrit en primera persona, narrant les seves pròpies vivències com a milicià durant la Guerra Civil Espanyola. Recordem ara el 25 d'abril de l'any 1972, en què moria a Castelldefels, al Baix Llobregat, l'actor britànic George Sanders. Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, recordem títols com Rebeca, Tot sobre Eva, El fantasma i la senyora Muir, o Missió impossible, entre molts altres. enamorat del nostre país i va venir a viure tan bon punt es va retirar. I un altre 25 d'abril, en aquest cas del 1974 a Portugal, L'emissió per ràdio de la cançó Grandola Vila Morena dona el senyal per a l'aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posarà fi a la dictadura d'Antonio de Oliveira Salazar. Aquest fet va ser anomenat com la revolució dels clavells i va donar per cert molts ànims al nostre país els partits d'oposició al franquisme. El pueblo es quien más ordena dentro de ti, oh ciudad. Dentro de ti, oh ciudad. El pueblo es quien más ordena Terra de fraternidades, dentro de una vila morena. Molt bé, hem reviscut un moment la revolució dels clavells, que sembla ahir mateix. Ahir mateix. Jo recordo que anàvem l'autobús de Sant Jus quan la gent ho va comentar, ho vam sentir per primera vegada aquí, i va donar uns ànims a la gent enorme, perquè si a Portugal això s'acaba, aquí també s'acabarà. Va ser com un anunci... Clar, el dictador també feia molts anys que hi vivien allà, aquest que el dominava. Va ser com un preludi del final de la dictadura. I pocs anys després, un 25 d'abril de l'any 1977, al nostre país, el govern d'Adolfo Suárez aprova la legalització del Partit Comunista d'Espanya. Finalment, tornant al cinema, recordem que un 25 d'abril de l'any 1995 ens deixava a Santa Mònica, Califòrnia, una de les grans actrius i ballerines de Hollywood, la genial Ginger Rogers. En els 35 anys de carrera que va fer Un total de 37 pel·lícules i va treballar en tots els gèneres, fossin drames, comèdies o musicals. També ho va fer cantant i ballant als teatres de Broadway. A nosaltres ens va alegrar moltes tardes de dissabte al cinema veient-la ballar al costat de Fred Astaire, que per cert es portaven com els dimonis. No s'ha venien gens. El que passa és que a les pel·lícules no es notava. I a l'escenari s'ha venien molt bé. Sí, sí, sí, ballant s'ha venien molt bé. Però de caràcter, això dels protagonismes els portaven a malportar. Bueno, perquè tenien molt d'ego. Tenien un ego molt fort i ja està. Doncs molt bé, pels que ens escolteu dissabte, dia 28 d'abril, recordem algun fet històric d'aquest dia? El 28 d'abril és el Dia Mundial de la Salut Laboral i la festivitat de Sant Pere Xanel. Un 28 d'abril, una mica llunyà, va ser quan l'any 1919, per aquesta data, fou creada la Societat de les Nacions. Molt més proper és el 28 d'abril de l'any 1974, quan naixia a la ciutat d'Alcobendas, al sud de Madrid, la popular actriu Penélope Cruz. Directors com Vigas Luna i Pedro Almodóvar han contribuït a la seva gran popularitat. També ha treballat amb Woody Allen a Vicky Cristina Barcelona, pel·lícula que li va donar guanyar un Òscar. I més encara que el 28 d'abril de l'any 1984, d'això en deus recordar molt, Joana, quan sortia de la cadena de muntatge de la SEAT a la zona franca el primer model de cotxe SEAT Ibiza. I me'n recordo quan va sortir el primer cotxe, 600. Això encara va ser abans. Molt abans. Ui! i que havia llista d'espera per comprar-lo. I el que passa és que, com no me'n recordo molt bé, no diré la xifra, però déu-n'hi-do el que valia el cotxet. I tant que sí. I pels que tenim certa edat, la data que no podem oblidar és la d'un 27 d'abril al monestir de Montserrat, quan aprofitant la festa de l'antronització de la Mare de Déu s'hi fa una gran manifestació catalanista que la potent dictadura franquista no va poder aturar. Era l'abril de l'any 1947. Recordes que van penjar una bandera gegantina a la montanya de Montserrat i ho van fer tan bé que no la van poder treure tot el dia. I això va provocar l'enrabiada de les autoritats franquistes. I a més va ser el primer acte, ho hem comentat en el programa anterior, on es va fer tot en català i en la llengua catalana. Com sempre, a Montserrat des del primer dia l'han defensat i l'han cultivat. editant des del 1400 i pocs anys, editant llibres en català. 1400, em sembla que ho hem dit. 88 o por ahí, por ahí. No m'ho facis dir de memòria. Sí, no, jo tampoc no tinc, però em sembla que és aquesta data. I si ens posem uns quants anys endarrere, pocs, el 1943, per aquesta data, naixia a Palma de Mallorca la cantant Maria del Mar Bonet. L'any 1967 va arribar a Barcelona... i es va incorporar als 16 jutges, al costat de Joan Manuel Serrat, Raimon, Ovidi Montlló, Marina Rossell, Josep Maria Espinàs, entre molts d'altres, i va arrencar el moviment de la nova cançó. Aquell mateix any van registrar el seu primer disc amb cançons populars de Menorca. que volen aquesta gent que truquen de matinada al seu fill que no és aquí n'has adormit a la cambra que li volen al meu fill el fi mitjà es desvallava que volen aquesta gent que truquen de matinada la mare ben poc en sap de totes les esperances del seu fill es poden Bé, i ja que demà passat, dia 27, és la festivitat de la nostra patrona, parlarem una mica de Montserrat i el que significa para Catalunya. Història de la Mare de Déu de Montserrat Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors El 1800... Ai, no, res de mil. Faltava temps pel mil. El 880, faltaven 120 anys. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentava la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resulta impossible, ja que l'estàtua passava massa. el bisbe ho interpretar com el desig de la Mare de Déu de romandre el lloc on se l'havia trobada i ordenar la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestar. La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII, realitzada en fusta d'àlvar i de faig. Representa la Mare de Déu amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers. El xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció, mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida parent. A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de la moreneta. L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han anat col·locant els peus per venerar-la. L'11 de setembre del 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedit també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra, com tots vostès saben, el proper 27 d'abril, demà passat. Demà passat? Des de la festa de l'antronització de la Mare de Déu de Montserrat El 1947, cada 26 d'abril, vigília de la festivitat, se celebra la nocturna vetlla de Santa Maria al monestir. Protecció durant les guerres. El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar al monestir, per primera vegada, un mes de 700 anys. Per poca religiositat de les tropes de Napoleó, que la van gairebé a punt bastar de malmetre-la. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc poc abans que els francesos destrossessin l'abadia. Mour Picanyol, una ermità de Sant Dimes, va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l'incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars. Ha tingut una vida ben agitada, no? Molt, pobra Manoneta, i tant que sí. El 1835, amb motiu de la crema de convents, l'abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar la casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l'antic abat, llavors exiliat a Palerm, per demanar-li on es trobava la Mare de Déu de Montserrat. Durant el segle XX es va amagar els dies de la setmana tràgica de 1909. Durant tota la Guerra Civil Espanyola, la figura real va ser substituïda per una còpia. Com dèiem, una vida ben moguda, no? Molt moguda. I recordem rèpliques de la Mare de Déu de Montserrat pel món. Segur que n'hi ha més, però aquestes són algunes de les que hem detectat, no? A Sevilla hi ha una confraria de Setmana Santa que compta... amb la vèrgia de Montserrat, gloriosa i dolorosa. Si aneu a Sevilla, no la busqueu moreneta. És blanca i daurada. Va amb un mantell blanc, tota vestida de blanc, i porta un cinturó i una corona daurada. Però també porta el nen. També porta el nen igual. És una rèplica, però a l'estil de Sevilla. No és una rèplica, no. És una mare de Montserrat a l'estil sevillat. De un estil amo i andaluz, no? Sí. I a la ciutat de Lima, al Perú, també hi ha... una verge de Montserrat, que tampoc és moreneta, també és blanca. També a Santos, al Brasil, a la ciutat de Bogotá, a Colòmbia, presideix un santuari, i sí, sí, és molt important el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Colòmbia. Molt, molt, molt. Sense oblidar l'església del Sant Just i Pastor de Barcelona, on diuen alguns historiadors que era el lloc originari on es venerava la imatge i la van amagar a la muntanya de Montserrat per protegir-la de la invasió musulmana. O sigui que de més lluny ja no pot venir. No, no, i tant que no. La pobra ha hagut de fugir dels musulmans, de la setmana tràgica, de la guerra civil espanyola... Sí, però ella sempre... I ha pogut fugir de la inundació horrorosa de l'any 2000... que, escolta, em sembla mentida, però hi ha un bust de la Mare de Déu, que està preciosa, és una imatge preciosa, van sortir per les finestres, màquines, els instruments dels nens, tot el que vulguis, ordinadors, tot. I la Mare de Déu es va mantindre amb aquella columna inamovible. Molt bé, molt bé. Ara sí que podem posar una mica. Ara sí, posarem música. Música moserratina? O no, la que trobim, la que la Mare de Déu... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, comencem amb la cultura i diem que, presidida pels prínceps d'Histúries, hem pogut veure aquests dies la cerimònia d'entrega del Premi Cervantes 2012 al poeta físic i matemàtic xilè Nicanor parla de 97 anys. En farà 98 al setembre. Imagina't. És una edat. Però precisament, degut a la seva delicada salut, no ha pogut venir a Espanya a recollir el premi i ha enviat el seu net, un dels seus nets... Maquíssim, maquíssim. ...que agraïn al premi la seva imatge donant la volta al món perquè, a més, és un lector formidable amb una veu dolça, maquíssima. Sí, i ell, físicament, és un nano molt agradable. Sí, sí. Al final del programa llegirem algun dels seus poemes. O millor dit, antipoema, que és com ell els anomena. Sí, a vegades els anomena així. Sí, sí. I ara, de què parlem? D'una trista notícia. Sí, perquè, sobretot pels que us agrada el còmic, avui haureu llegit a tots els diaris que ha mort l'editor de la cúpula, l'ànima del víbora. O sigui, ha mort Josep Maria Berenguer, una figura clau del còmic espanyol... i una de les persones que va iniciar el Saló del Còmic, que se celebra a Barcelona. Va ser un dels fundadors del Saló del Còmic. Sí, va ser un dels... I, a més, com a editor hi ha participat tots els anys, i, a més, ha sigut... No era molt gran. No era un senyor molt gran. 67 anys. No. L'editor de l'editorial La Cúpula i fundador de la mítica revista El Víbora, Josep Maria Branguer, Tot un referent del còmic a Espanya va morir dilluns, als 67 anys, d'un càncer de pulmó contra el que estava lluitant des de feia temps. Dibuixant de diverses generacions, han lamentat ahir la pèrdua de l'impulsor d'una de les millors revistes de còmic adult independent. No es pot entendre el còmic a Espanya sense la seva aportació com a editor. Va revolucionar el panorama. Va destacar Carles Santamaria... director del Saló del Còmic de Barcelona, que organitza Ficòmic, vicepresidit per Berenguer. I tots els anys ha estat present, participant en taules rodones, presentant un munt de còmics, i a més, vull dir, la feina que ha fet és voluosíssima. A ell ha tornat a posar el còmic de moda. I sobretot va treure un gènere de còmic que en Espanya era completament desconegut, que és el còmic underground. Sí, amb aquells personatges tan especials, no? Sí, i a més que va publicar autors com Nazario, com Max, com Gallardo i Medievilla, Cento, Jaime Martín, Daniel Torres i tantíssims altres. Avui dia ha sigut donat a conèixer un còmic que a més ha seduït diverses generacions. Parlem ara de la Galeria Bernades, que, com sabeu, està al carrer Consell de Cent, 347, i que en aquests dies... ofereix l'exposició de Didi Lourenço, contenidors d'emocions. Didi Lourenço és aquell pintor que fa aquells ulls tan especials com dels anys 20, expressius, grans. I unes cares bastant felines, una mica gatunes, tenen una mica nas i ulls de gats, els seus personatges. Però ara ja varia una mica, perquè veus, també, aquí, en aquest fulletó que tenim de l'exposició, hi ha un ninot amb coloraines, hi ha el mateix ninot amb bicicleta, i aquí ja sí, torna a haver-hi una figura de dona amb un sofà... I un gat. I fixa que la cara del gat i la de la dona tenen una certa semblança. Moltes semblança. El seu nas i els seus ulls recorden... Sí, és que són tan retallars, són tan del Didi L'Obrenso. Sí, sí, sí. I aquí amb bicicleta, també, amb aquesta careta, tant de gat. Bé, aquesta és molt agradable de veure. Després tenim també a la Galeria Trama una exposició que titulen Construcció. També aquesta exposició es pot visitar a la Galeria des del 19 d'abril al 22 de maig i a la web galeriatrama.com. I és també, què us sembla, Construcció, aquí surten uns personatges. I quin autor has dit que és? Marcos Palazzi? Marcos Palazzi, no l'havia dit. Aquí mostra les coses clàssiques de cada dia, de construcció. I un dibuix de caràcter hiperrealista. Aquí és gairebé fotogràfic, però amb més reflexos de llum, amb més clar obscurs, amb més ombres que una fotografia. I té una fidelitat d'imatge extraordinària. Vèiem aquí que hi ha uns treballadors al carrer, hi ha un... Amb el mestre d'obres, els paletes, els arquitectes... I aquí el cucurutxo aquell que posen per... per evitar que caiguis als forats. Els conos. Sí, això mateix. Gent treballant. Sí, sí, sí. O sigui, pinta gent treballant. I ara us recomanem que feu un passeget, que val la pena, i que Sant Cugat és molt i molt maco, per visitar la galeria d'un vell conegut nostre que vam tenir aquí molts dies a Can Ginestà, si recordaràs, Arranz Bravo. Sí, va veure una exposició d'Arranz Bravo aquí a Can Ginestà. O sigui, estarà fins al primers de... a primers de juny, i és la força creadora d'Aranz Bravo, les seves formes, que t'agradaran o no, però que són realment impressionants. Recordeu que la galeria és a Sant Cugat, com he dit, i ara no trobo l'adreça, però us la diré de seguida. Aviam on tenim l'adreça de la galeria. Deu ser al final, a l'última pàgina del catàleg, deus tenir l'adreça. No, no, no. Bé, és a un de les travessies de la Rambla, i si pregunteu per la galeria... Sí, aquí, l'hem trobat o no? Sí. Aviam. És galeria d'art, d'obra gràfica, marc, servei de restauració i conservació, Vall d'Argimon, i està al carrer Sant Jordi, 14, de Sant Cugat del Vallès. O sigui, és una travessia del passeig principal. Realment, jo crec que a qui us agradi, a Rans Bravo, jo crec que ho passareu molt bé amb aquesta... I si no teniu temps d'arribar-vos a Sant Cugat i us voleu quedar per Sant Just, una vegada més recomanem l'exposició de Carlos Busquets, 50 anys il·lustrant llibres per infants al celler de Can Ginestar. Veig que t'ha impressionat molt, eh? És molt atractiva. És molt divertida, ja l'he vist diverses vegades. A més, es veu obra pràcticament de tota la vida d'un dibuixant que ha fet còmic, ha fet cartells, ha fet retallables... ha fet il·lustracions, ha fet contes, o sigui, és una obra molt variada. Però, a més a més, un dibuix, com deia l'altre dia, un dibuix molt atradient. És un dibuix molt atractiu. És difícil que no agradi a ningú. Molt simpàtic, un gran domini del color. Es veu també els seus apunts. A mi sempre els apunts és el que més m'agrada. Oh, clar, perquè és la idea inicial. És la idea inicial, és el trasc. I veus en què ha esdevingut aquella idea primígina que... Ha construït una obra. I, a més, l'exposició està molt ben muntada. Hi ha una escenografia preciosa. O sigui, han muntat un estudi tal com és l'estudi d'un dibuixant, amb els seus pinzells, la seva taula, els seus prestatges... Sí, com un bon muntatge teatral. Sí, sí, sí. L'exposició està molt ben muntada. És molt, molt agradable de veure. I aquesta la teniu ben a prop. O sigui, ja dic, el celler de Can Ginestar. Bé, posem una mica de música, no? O encara tenim... Ah, sí, que vols parlar de... de la visita que vau fer amb la Carme l'altre dia, seguint la ruta del modernisme. No la vam fer tota, perquè la ruta del modernisme és molt àmplia, és un itinerari per la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, Evidentment, també hi ha el Palau de la Música, com com deies abans, Domènec i Montaner, recorda. Nosaltres ho tenim programat pel 14 de juny, la gent gran. Ah, doncs hi anirem. Que juntament altres arquitectes van fer de Barcelona la capital mundial del modernisme. Amb aquesta ruta podreu conèixer a fonts impressionants palaus, cases sorprenents, temples simples de la ciutat, no cal dir-ho que és la Sagrada Família, la Pedrera, la Casa Balló... En fi, la ruta del modernisme és molt, molt àmplia. Us podeu informar en aquesta web de l'Ajuntament de Barcelona, Ruta del Modernisme, i n'hi ha una molt curiosa, que és la visita a l'Hospital de Sant Pau, que és una visita guiada, perquè l'Hospital de Sant Pau té una encana extraordinària. Els japonesos fa molts anys que el visiten i abans que nosaltres hi anéssim amb tanta freqüència. No, no sé, jo a l'Hospital de Sant Pau, com vivia molt a prop, doncs el coneixia molt bé, perquè tot el veïnat, que en aquell temps de postguerra, jo era una nina petita, però tot el personal de... del veïnat que tenia, si no un all, una ceba, anava a raure allà, a l'Hospital de Sant Pau. De dilluns a diumenge hi ha una visita guiada, a tu que t'agrada practicar l'anglès, la visita amb anglès és a les 10 del matí, una altra a les 11 i una altra a la 1, en francès a dos quarts d'11, en castellà a dos quarts d'12 i en català a dos quarts d'una del migdia. Sabeu que el centre d'informació és el carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, telèfon 933 177 i la web és barcelona.cat, o sigui bcn.cat barra visit Sant Pau. Molt bé, ja ho sabeu. Si us interessa visitar aquesta joia, ja podeu acostar-vos. És que, com tu deies, l'obra de Domènech i Montaner, perquè és el mateix arquitecte que el de l'Hospital de Sant Pau, és una autèntica ciutat amb carrers, jardins, edificis connectats per una xarxa de passadissos subterranys. Saps el que no m'agrada? Els afegits moderns d'ara. Allò contrasta. Allò és un altre hospital. És que més l'hospital de Sant Pau ara ja és com a visita turística només. Sí, no, han deixat poca cosa. L'antic és un museu. Hi ha coses de tipus administratiu, hi ha alguna sala, però, esclar, realment ja com a hospital es fa servir. Però és que està tan enganxat que no m'agrada. L'antic i l'església s'estan restaurant. i és el que es pot visitar. I aleshores l'Hospital Modern té una estructura completament diferent. Molt i tant, quadradíssim. Està a la part de dalt. Sí, sí, a l'esquena, completament. Però està ben muntat. I a més hi ha una exposició també interessantíssima dintre de l'Hospital Modern que explica tota la història de l'Hospital de Sant Pau des que era al carrer Hospital de Barcelona. Sí, es va traslladar. Amb gravats antics dels primers, de com van néixer els hospitals a la nostra ciutat. Hi ha una exposició interessantíssima de gravats i dibuixos i fotografies que també estan molt i molt bé. Bé, posem una mica de música. Bé, i ara parlarem d'una persona que ens eix molt simpàtica, tant a tu com a mi. La persona i sobretot l'espectacle que està fent el Teatre Condal de Barcelona. No, no, però és que ell ja de persona ja és maquíssim. Va fer... És el mateix espectacle que va fer el Tiboli, no fa gaire, i després, degut a l'èxit que va tenir, l'han traslladat al Condal, teatre que, per cert, està molt bé, té una visibilitat extraordinària perquè està molt ben esglaonat al teatre. És gran? No hi ha anat mai, al contalt? Sí, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. No és gran com el Tívoli, però és molt acollidor i a més està molt ben esglaonat, té una visibilitat extraordinària ben bona. Això és ideal d'un teatre. No és pla com l'artèria paral·lel, que l'artèria paral·lel com a teatre és pèssim perquè només ho veus més des de les dues primeres files, la resta és pla completamente. Si se posa davant, jo que sóc tan petita... se't posa davant una persona una mica alta i ja no veus res. Vaig veure l'espectacle que han fet ara fa poc, em sembla que encara l'estan fent, amb la Bibiana Fernández. Sí, ja vam comentar dies enrere. Amb la Bibiana Fernández i la... La Lola és León. La Lola és León, exacte. I com que la Bibiana és altíssima, la veies quasi sencera. Però la Lola no és gaire alta. Jo només li veia el caparrol, perquè aquell teatre està en plans, va tocar la fila 11, només veia la gent de davant. En canvi, des del condal vam anar a la fila 12 i la visió estupenda, magnífica, més com que hi havia tants nens, t'ho tenen avis i nens. És un espectacle que els nens disfruten. Disfruten moltíssim. Perquè és divertidíssim. És allò que se't fa curt, perquè dius, però quina cosa més ben feta, a més, amb tanta llum i el cos de ball. És una meravella. És una meravella. Els ballarins, que són la Griselda, el Roger, me'n recordo, Josep Ramon, Juan, Pol i Jesús. Són sis. Una noia i cinc nois. Una autèntica meravella. A més, té una dinàmica, uns efectes de llum, de color, de so. O sigui, molt recomanable i, sobretot, molt divertit. Això és ideal. Surs amb l'ànim alegre, perquè així com també hi ha coses de teatre, els incendis que ha tingut en èxit, però surts d'en Primina, però l'obra és boníssima i molt recomanable. D'acord, però no és temps d'anar a mirar coses tristes. Sí, però també és bo reflexionar, eh? Jo m'ho vaig passar molt bé i sobretot... Mira, hi ha motius de reflexionar cada dia. Quan te lleves, poses la ràdio... I una mica més tard, la televisió. Que eres ben assabentat de coses difícils. Però el teatre, tu saps que la tragèdia també té la seva cosa de catarsis. Sí, però és bo veure tragèdia quan estàs en bon estat d'ànim. Però si no, t'enfonses. Bueno, els gustos de cada escú i l'estat d'ànim de cada escú. Sobre gustos no hay nada escrito. Bé, i recomanem uns espectacles perquè ho tingueu en compte. Més que res, falten uns dies. Però, tant a la Torre Blanca... com aquella exposició que fa aquells... són uns entreteniments per a tothom i per donar a conèixer als parcs, rius i platges metropolitanes que organitza l'Ajuntament de Barcelona i l'àrea metropolitana. De l'àrea metropolitana, recordem, aviam, això ja ho havien anunciat, pel proper 6 de maig, Palau de Can Mercader de Cornellà, molt interessant. El jardí històric i la seva vegetació singular. El jardí, el palau, els llacs, l'arquitectura a Can Mercader ens aproximaren a unes transformacions de l'antiga finca agrícola fins a esdevenir un parc públic modern. Naturalment que col·labora l'Ajuntament de Cornellà. I aquí al parc de la Torre Blanca també hi ha visites, guiades... la gincama familiar descoberta del parc de la Torre Blanca, també el 5 de maig, i la tercera trobada de Jocs del Món, el 9 i 10 de maig, i l'observació d'ocells. nidificants del parc de Torreblanca, que hi ha molts. Moltíssims. Sembla mentida, però hi ha molts, molts. Jo dedueixo que a Sant Just hi ha moltíssims ocells, perquè del parc venen també aquí, perquè jo quan em llevo d'hora i miro per la finestra, veig una quantitat d'ocells. Enorme. Només al pati de baix. Sí, i tant que sí. És una alfomba de tórtores. Aquest dematí, fent bicicleta jo per la finestra del meu despatx, he vist Una parella, que això sí que m'ha posat els cabells de punta, de cotorres. Ah, són molt maques. Són maques, però com anidin i aniuin i realment facin família, molts dels ocells marxaran, eh? Perquè és una espècie invasora, invasora. Sí, és una espècie una mica agressiva, sí, sí. Bueno, i la seva part negativa és que fan nius per tots els edificis de Sant Just i fan malbé les seves humitats. I taquen les parets i taquen. No, hi ha les parets. El Manel està desesperat amb la terrassa, saps? Sí, sí, sí. Que es passa tot el dia netejant amb la manguera d'Ale, que te pego. Bueno, si he sortit amb bicicleta per la finestra, com m'has explicat i els has vist, és que vas en plan Mary Poppins, no? Vas amb bicicleta voladora. Bicicleta estàtica i mira, miro per la finestra perquè com cansa tant, doncs mira tu, em distrec. Era una bicicleta voladora, com de pel·lícula del Disney. Sí, com ja saps, aquells patis nostres a darrere tenen plantes i arbres i de tot, doncs esclar, hi ha molts ocells. Hi ha famílies de tot. Hi ha una família de cotorres. hi ha una família gran, gran, gran de merles. Hi ha una família d'aquests animalets que deies tu de la cua blanca llarga. Garces. Garces. I després aquell altre petitó que té... Que són cueretes, que jo no me'n recordava l'altre dia com es deia. Ah, sí? Que en castellà es diu correlimo. Sí. Correlimo i en català cueretes. Cueretes. Doncs sí, sí, aquell pati és digne d'estar-te una estona perquè veus quantitat d'ocells. Bé, posem una mica de música, sisplau. Fins demà! I ara passarem a reflectir aquells articles de la revista 60 i mas, que són molt interessants, sobretot per la gent gran que es podia escoltar. Sí, aquest, sobretot, que és el cuidador familiar, no? El cuidador familiar, una entrega silenciosa. El text i les fotografies són d'Anna Fernández García. Hem extractat l'article perquè és molt llarg i una mica repetitiu, però és que fem... d'aquestes persones que tenen al seu càrrec, aquelles persones amb dependència, que costa molt de cuidar. I que, per cert, ara, amb les retallades... Ja no era precisament una de les seccions del nostre benestar que estigués molt ben cuidada, i perquè les partides eren difícils i, a més a més, difícils de repartir, I no els pobres han mort esperant que els arribés el cuidador, la cuidadora i qui els desgustís. O els diners per poder, clar, per comprar o aparells o aquella manera de poder-los atendre. Fem una mica de lectura ràpida. Como en nuestro país no hay datos epidemiológicos ni tampoco registros sistemáticos de las enfermedades crónicas de tipo Alzheimer, Las cifras sobre la incidencia de estas demencias en la población varían según las entidades. La Fundación Alzheimer España... establece en más o menos 600.000 los casos existentes en la actualidad de los cuales solo el 30% está diagnosticado. De un edó, ¿no? Sí, sí. El cuidador familiar siente de un modo muy distinto al cuidador profesional y la empatía con el enfermo va modificando poco a poco su realidad hasta que llega un momento en el que cambia la visión de su vida y ya no se cuidan a sí mismos y toda su vida está dedicada absolutamente a aquella persona. O sea que ya no tiene derecho a vivir. Casi siempre son los demás los que perciben el desgaste y aislamiento de las personas cuidadoras, mientras que ellas, en ocasiones, apenas son conscientes de lo que les está ocurriendo. Esperem realment que pugui arribar-se a descobrir algun tipus de prevenció o medicació per tallar-li una miqueta el camí a l'Alzheimer, que realment, com ara vivim tant, és molt lamentable i molt dolorós que les persones arribin amb aquest... Deteriorament. Sí, sí. Perquè sembla mentida que aquella persona que l'has vist tan viva, tan activa, que t'ha estimat, i ara que no et conegui, és tan trist que realment val la pena que pensem sobretot amb els cuidadors, i també hi ha grups que a vegades es passen unes hores ajudant que aquestes persones tinguin una vida, una mica de vida pròpia, però és molt difícil, i clar, com tu dius, ara amb les retallades encara ho serà més. Bé, posem una mica de música. Música i ara farem una mica d'informació d'aquell bolletí que publica guia part de Collserola que, escolta'm, porta uns temes molt interessants. Sobretot ara que encara es poden fer, encara li queda una mica de vida. Parlem de la temporada de la carxofa. Les carxofes avui en dia es poden trobar als mercats gairebé tot l'any, però la seva temporada natural són les últimes setmanes de l'hivern i tota la primavera. És un dels productes naturals més consumits i preuats de la Mediterrània. Els restaurants i les masies de Collserola són el millor lloc per tastar-les i gaudir de les seves qualitats abans que arribi l'estiu. Les carciofes Cinarascolimus, que és el seu nom en llatí, són una de les principals verdures a aquesta època, la qual assoleixen el seu millor sabor. El seu nom científic fa referència a una antiga llegenda grega, Un déu es va enamorar d'una noia de la illa de Zinara, o sigui que és grec i no el llatí com jo he dit, i quan ella el va rebutjar la va convertir en una carxofa com a càstig. Els grecs i els romans ja les menjaven, però es tractava d'una varietat silvestre semblant al cart. El seu cultiu es va difondre per Itàlia, França, Anglaterra i la península cap al segle XV, quan van aconseguir les primeres varietats Conradices. Sí, que la primera carxofa va ser una noia que la van deixar ben escarxofada. Tens raó. Propietats i usos. A l'hora de menjar-les, només aprofitem les fulles tendres i el cor del que serà la flor. Són molt riques en fòsfor, ferro i calci. Tenen vitamines A, B i C i ajuden a evitar el colesterol. Els fruits de la carxofera, a més de molt digestius i diurètics, són molt rics en fibra. Una carxofa fresca Es pot reconèixer pel seu pes. Si pesa poc, és que per tot aigua ja no és fresca, i per la fermesa de les seves fulles, que a més han de ser ben atapeïdes. El color de les fulles ha de ser verd, amb tonalitats vives i brillants. Les fulles massa fosques avisen que ja s'ha desenvolupat la flor semblant a un conjunt de pèls blancs. Bé, també diu que la carxofa presenta una important activitat reguladora de la secreció biliar, qual cosa està indicada en casos de fetge gandolot, icterícia i de mala digestió dels greixos. Una altra de les seves interessants propietats es basa en el seu poder regenerador de la cèl·lula hepàtica, ajudant a combatir les substàncies tòxiques i la seva capacitat de reduir el colesterol perniciós. Per últim, resulta un excel·lent depuratiu, de gran interès en el tractament coadjuvant de les dietes de control de pes. Fantàstic. A menjar carxofes, sobretot a la brassa, que són boníssimes. Bé, posem una mica de música. Hem arribat als minuts de la poesia. I ve, doncs, com a homenatge a aquest gran escriptor, que és Nicanor Parra, que ha guanyat el Cervantes d'enguany, doncs, el poema Viaje por el Infierno, o millor dit, antipoema, del llibre Versos de Salón. En una silla de montar hice un viaje por el infierno, En el primer círculo vi unas figuras recostadas contra unos sacos de trigo. En el segundo círculo andaban unos hombres en bicicleta, sin saber dónde detenerse, pues las llamas se lo impedían. En el tercer círculo vi una sola figura humana que parecía hermafrodita. Esa figura sarmentosa daba de comer a unos cuervos. Seguí trotando y galopando por espacio de varias horas, hasta que llegué a una cabaña. en el interior de un bosque donde vivía una bruja un perro me quiso morder en el círculo número 4 vi un anciano de luengas barbas calvo como una sandía que construía un pequeño barco en el interior de una botella me dio una mirada afable En el círculo número 5 vi unos jóvenes estudiantes jugando fútbol araucano con una pelota de trapo. Hacía un frío salvaje. Tuve que pasar la noche en vela en un cementerio, arrimado contra una tumba para no morirme de frío. Al otro día continué mi viaje por unos cerros y vi por primera vez los esqueletos de los árboles incendiados por los turistas. Solo quedaban dos círculos. En uno me vi yo mismo sentado en una mesa negra comiendo carne de pájaro. Mi única compañía era una estufa a parafina. En el círculo número siete no vi absolutamente nada. Solo oí ruidos extraños. Escuché unas risas espantosas y unos suspiros profundos que me perforaban el alma. Com hem dit, això procedeix del llibre Versos de Salón, publicat l'any 1962 a Santiago, Nascimiento. No està malament, és un viatge a l'infern. Sí, un tant especial, i realment és antipoesia. Un tant especial i és antipoema, sí. Explica una idea, però què vols que et digui? El seu ritme, la seva mida, és diferent al poema habitual, però bé... té molt de mèrit, aquest senyor li han donat el Cervantes, per tant... No, no, per la seva prosa i per tota la seva trajectòria, que ha sigut fantàstica. I l'originalitat en Sapigué encara els temes. I bé, estem arribant al final del programa, no? Ja, ja arribem al final. Ja sé que xerrem molt i, clar, el que ens passa... No, ja hem posat música també. Sí, sí, sí. I a més, escolta, l'hem trobat tot adequat. Tot adequadeta. El de la revolució dels clavells ha estat molt adequat, el Marc, posant-la el moment que tocava, com sempre tot. Com sempre. Doncs bé, moltes gràcies, Marc, moltes gràcies, Joana. Moltes gràcies, Pere. I a tots vostès per escoltar-nos. Bé, a ells, moltes gràcies. Clar que sí, clar que sí. Que fan bon en la nostra tasca. Naturalment que sí. Bé, fins el proper dimecres, si Déu vol, però recordeu que el proper dissabte, si ens voleu tornar a escoltar, estarem amb vosaltres a les 11 del matí. Fins aleshores, a tothom, molt bona nit ja. I si era el dissabte, molt bon dia, a reveure. Molt bon dia. Llegeixo un missatge del director d'una escola que vam rebre fa uns dies. Aquest curs estem treballant el tema de l'embolcall de l'esmorzar, per evitar el paper d'alumini i potenciar altres opcions. Bossa de paper, plàstic, carmanyola... Va, a veure si veiem més muntatges d'escoles. Envieu-los a aquíreciclem.cat. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís 98.1. No hay cambio. No hay progreso. No hay cambio. No hay cambio. No hay progreso. Solo la adaptación camaleónica a otros vientos mientras las viejas estructuras consolidan su poder y el ruido del ejército se aplaca con nuevas compras de armamento. No existe. Ya no hay compromiso social en el gobierno. Su laxitud es obvia. La realidad de la corrupción del Estado y la parálisis del poder toman otra vez forma en nuestras voces. Debemos impedir el conformismo, el fácil desarrollo de las cosas, ir contra corriente si es necesario.