Efemèrides, bolets, Vinyonet i Alzheimer

Fins demà! Seixanta i més. Diu la Dita que si pots tenir una bona hora, no la cerquis dolenta. Seguirem, doncs, el consell i farem el possible possible. per compartir una estona agradable en aquesta hora de ràdio, que ja fa unes quantes temporades compartim cada dimecres i dissabte de l'any amb tots vostès. Precisament estem en els 30 anys de ràdio local, 30 anys de ràdio d'Esvern. El butlletí que avui trobaran, avui o demà, tots, el butlletí de l'Ajuntament, les seves bústies, parla precisament d'aquests 30 anys de ràdio local. I nosaltres anirem parlant aquí. I ara sí, la tardor va fent via. Ho dius avui? avui no, de tardor res deixa'm que no havia acabat la tardor estiuenca va fent via però sembla ser que avui s'acaba això o sigui que els que avui heu anat a la platja a nedar amb piscines descobertes ens estan dient als homes del temps que a partir de demà estarà núvol i que ja ens haurem d'abrigar una mica més de moment hem pogut gaudir aquest cap de setmana de les fires medievals cada vegada més de moda, perquè n'hi ha tot arreu fa poc a la festa major d'esplugues i al barri d'Ostafrancs, el cap de setmana passat, que ens han deixat un munt d'herbes remayeres, formatges artesanals i tota mena de productes de la terra, d'aquells que aporten, Joana, la vitamina de la joventut. Quina, eh? Les avellanes, les pipes o llavors de girassol, l'oli d'oliva, del que tu també en parles, que són pura vitamina E. I tant que sí. Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esperl en el 98.1, de la freqüència modulada, on podeu dir-hi la vostra avui dimecres, dia 2 d'octubre, trucant al programa 60 i més. No ho feu mai, no en feu cas, però aquí ho teniu a disposició. És tan senzill marcar el número 93-372-3661 i sortireu en antena i podeu dir la vostra. Però si us estiveu més, com feu alguns... comunicar-vos amb nosaltres a través de Facebook, no hi ha cap problema. El que passa és que la Joana es resisteix a posar un domini de Facebook. Jo hi soc. A mi, si em cerqueu en el domini de Facebook Pere Oliver de Lagoza, contesto tota la gent possible que em fa preguntes. Molt bé. Hasta que arriba un moment que dic... Ja n'hi ha prou, no? És que tu tens molt de temps. Les senyores mestresses de casa no tenim tant de temps per seure davant del Facebook. No creguis que tinc molt de temps, el que passa que cada vegada... Per obligacions ineludibles com fer l'abogada, fer el dinar... fer la neteja, fer llits, tot això no ho tens a fer, Pere. Reconec que m'escabullo bastant bé. Ah, ah. Frego plats, preparo alguna amanida, poquetes coses, poquetes coses, i sobretot m'escabullo. Vaig molt a dibuixar, vaig molt a... Fas el que et ve de gust. Sí. I nosaltres hem de fer el que ens ve de gust compaginant-lo amb el que és obligatori, que no ens ve de gust. concretament en a mi. Nou seguit el Consell de Maria Aurèlia Campany en un brevíssim poema que llegirem després al final. Ja veuràs el que deia la Maria Aurèlia. Bé, doncs, de nou, aquí tenim el teu saber fer, Joan Algarra, el bon domini tècnic d'en Mar Pere Arnau, atén a posar les músiques i el que calgui. I també esperant que Càndida Nevado, que ens diu aquesta temporada ho sorprendré, tornaré a venir... Ara té moltes obligacions. Però jo sé que tant la Càndida... com el Lluís Domènech, com l'Antoni Jordà... L'Antoni Jordà ens proporciona aquelles frases fetes i tot allò que ens fa molt bé. Ho treu de l'ordinador i ho porta cap aquí. Aquí en tenim i tinc unes quantes més a casa. Les portaré la setmana vinent. Nosaltres ens enrotllem més perquè, a més de treure de l'ordinador, ho elaborem. cerquem altres fonts, i com dius tu a vegades, Joana, és que ja m'enrollo mucho, no? Però és perquè m'agrada, he treballat tants anys al món editorial que se m'ha enganxat. Sí, sí. Bé, doncs... També en Pere Oliver dirà la seva, a poc a poc, o molt de pressa, és igual, com vulgui. Bé, també té alguns punts de fets que van succeir tal dia com avui. Doncs això mateix... Els tenim a punt. Benvinguts, oients desvernians. Passen 8 minuts de les 8 del vespre. Veus comencem enrotllat? Avui, dia 2 d'octubre, és el 276è dia de l'any del calendari gregorià. Queden, per tant, 90 dies per finalitzar l'any. Ja està aquí el final. És el moment de felicitar a totes i a tots els que celebreu el vostre sant o aniversari. Avui, festivitat del Sant Àngel Custòdic I Sant Sadurní. Demà, Sant Francesc de Borja. Divendres, Sant Francesc de Sis. Dissabte, dia 5, que sortim en segona audició, és Santa Dàlia i Santa Flora. I ja que citem santes amb nom de flors, recordem que el proper diumenge, dia 6, és la festa del Roser a la veïna població de Martorell. Festa grossa on hi trobareu també la fira d'artesania, la trobada de puntaires, la gran festa del most. I em sembla que me'n deixo, encara. Segur que també hi deu haver fira medieval perquè van corrent per tot arreu. No, no, és molt animat. Jo he anat alguns anys i és molt animat. És preciós, és preciós. Hi ha cercavila, bèsties, gegants, el carro de portadores del vi, música, balls tradicionals, o sigui, doncs, que ja ho sabeu. També aquest primer diumenge d'octubre se celebra, com cada any, el concurs internacional de gossos d'atura de Castelltersol, amb gossos banyadors d'altres concursos. I més coses, que hi ha aquest cap de setmana, però... Ara posarem una mica de música per descansar de la paraula. I seguirem. Caminito, que el tiempo ha borrado, que juntos un día nos viste pasar, he venido por última vez, he venido a contarte mi mal. Caminito que entonces estabas Bordado de trébol y juncos en flor Una sombra ya pronto serás Una sombra lo mismo que yo Desde que se fue Triste vivo yo, Camilito amigo, yo también me voy. Desde que se fue, nunca más volvió. Seguiré sus pasos, Camilito adiós. I ara, esdeveniments que van tenir lloc un dia 2 d'octubre. De l'any 1282, el rei Pere II aconsegueix el domini de l'illa de Sicília. Més proper tenim el 2 d'octubre de 1928, en què l'Assemblea Constituent de l'Independentisme Català aprova la Constitució Provisional de la República Catalana. Curiosament, el mateix dia i any, en què el sacerdot José María Escrivá de Balaguer, canonitzat l'any 2002, funda la Prelatura de la Santa Creu, organització catòlica molt coneguda com Opus Dei. I un altre 2 d'octubre de 1932 es celebra, amb motiu de les festes de la Mercè de Barcelona, el primer campionat de patir de vela català. Passem ara a la Segona Guerra Mundial, quan el 2 d'octubre de 1941 Alemanya inicia en l'operació Tifò una ofensiva total contra Moscou. Només un any després, el 2 d'octubre de 1942, són afusellats a Madrid per la dictadura franquista els militants del PC, Partido Comunista d'Espanya, Heriberto Quiñones, Luis Semdin i Ángel Garbín. Tornem ara a la Segona Guerra Mundial, ja que el 2 d'octubre de 1944 les tropes nazis aixafen la sublevació de Varsovia. Justament el mateix dia en què a Gelderland aquestes mateixes tropes assalten la ciutat en represàlia per la mort d'un oficial i deporten més de 600 persones, homes, dones i nens, a camps de concentració. També han passat coses bones en un 2 d'octubre, perquè en aquest dia de l'any 1950 el dibuixant Charles Schulz publica la primera tira dels seus famosos personatges. Charlie Brown i el gos Snoopy. Darrerament, per cert, publicats per Planeta Agostini amb el títol espanyol de Carlitos. Carlitos. I aquí també alguns el coneixen com Carlitos. Sí. Però en plan carinyós, no? Però clar, el seu nom original és Charlie Brown. Sí. I recordem també que el dia va ser aquell 2 d'octubre de 1968 a la ciutat de Mèxic, quan un míting d'estudiants a la plaça de les Tres Cultures és atacat per la policia, l'exèrcit i diversos provocadors no identificats. El nombre de morts va ser de poc més d'un centenar. Recordem, finalment, un fet positiu. I era hora. El 2 d'octubre de l'any 2007, a l'ONU, declara aquesta data com el Dia Internacional de la No-Violència. Ha, ha. De fet, aquesta organització de Nacions Unides intergovernamental va ser creada a Sant Francisco el 1945 per ballar per la pau al món. Cosa que me permito disentir. Me permito disentir. És sumament difícil que un organisme compost per les persones que sigui, però a nivell mundial, si costa en una família, si costa entre punts, en un partit polític, en una empresa, posar-se d'acord, o sigui, aconseguir la pau al món, jo diria que es pot pregar per ella, però aconseguir-la humanament és molt, molt difícil. Per això vam fent dies, el dia de la no violència, el dia de la dona, el dia del nen, si realment tot funcionés com d'humana, No seria necessari fer dies d'aquestes coses. Com que no hi ha res aconseguit del tot? No, ni del tot ni del ret. Perquè els drets humans mateix, que va ser una cosa fantàstica... El 1948, ha retirat aquí les emèrides cada any. Doncs escolta, no, no. Ho sento molt, però cada cop es conculcen més els drets humans. I que ja, mira, a mi, com em faig vella, em decepciona una mica tot aquest Bon estar i les bones intencions. En Jaume Perich ho resumia amb una frase. Deia, no tenim remei. Estic convençut que no tenim remei. I era un home lúcid i un humorista esplèndid. Sí, però era una mica àcid amb les seves... en les seves coses. Era tremendament pessimista i feia servir l'humor com a mecanisme de defensa. I era molt intel·ligent i molt patidor. Una persona que els que l'hem conegut dius, aquest home pateix perquè... Això va morir d'un atac al cor, pobret. Estava gairebé sempre... Sobretot per la seva mare. Estava sempre pendent de la seva mare perquè, desgraciadament, va patir Alzheimer i moltes vegades escapava de la residència i estava desesperat si no la trobava. Un dia va sortir quan al principi es feien aquestes campanyes contra l'Alzheimer i per aconseguir donar-lo a conèixer, que no es coneixia molt encara, i va sortir a la televisió i ho explicava però desesperat. I mira que feia gràcia als seus dibuixos Tenien xispa, però, no? I, sobretot, que era un company excel·lent dels seus companys i una bellíssima persona. Jo no vaig arribar a conèixer. I els que no el van conèixer personalment... Jo és que inclús una vegada em va ferir un comentari, perquè, clar, veus allò, quan una persona la coneixes per les seves obres, però no per com és ella, per la seva obra artística, vull dir, recordo que mossèn Gaspar Mora va dir una vegada, va dir, mira que arriba a ser bèstia aquest perill. Jo dic que és la persona menys bèstia que he conegut en la meva vida. Perquè els seus dibuixos... Ho demostraven, ja ha dit que era molt àcid. Els seus dibuixos eren àcids, però és que l'humor, si no és corrosiu, no pot ser humor. No vols dir? Clar que sí. No. Però hi ha molts estils d'humor, aquí entraríem en un tema. Ara entraríem perquè hi ha molts humoristes que... Ara no discuteixo. Però recorden aquell que disse... I escolta'm, aquell home t'explicava tot un reguitxell de codits i no hi havia cap de dolent. És que d'això podíem fer un programa sencer perquè hi ha humor blanc, com el de Joaquim Montanyola, hi ha humor negre, com el d'Àlex de la Iglesia en les seves pel·lícules, hi ha molt tipus d'humor i aleshores cada un... No m'agrada l'Àlex de la Iglesia, lo siento. Però cada un projecta la seva manera de ser i de pensar a sobre del que produeix. Jo diria que fins i tot la seva part de cel i la seva part d'infern que portem cada un a dins, dit en un sentit metafòric, la projectem en els dibuixos i la projectem en el que escrivim i en el que fem. Si no, no seria sincer. Posem una mica de música. Passem ara a recordar algunes persones que van arribar al món tal dia com avui. El 2 d'octubre de l'any 1452... Neixia a Duenyes, al regne de Castella, Isabel de Trastamara, filla d'Isabel I de Castella i Ferran Alcatol. personatges ara molt d'actualitat. Sí, m'agrada de la sèrie que estan fent a la televisió. Gràcies a la sèrie Isabel, que a més és tema de polèmica, i és tema... Unos que sí i otros que no, com a la parrala. I és tema de debat, perquè uns que és fidel a la història, els altres que no ho és, però a mi la sèrie m'encanta. I jo reconec, evidentment, que hi ha... si fos fidel a la història, primer, hauríem de treure un Isabel i Fernando com dos temps de bassa, perquè la gent era baixeta. I a més, ella era molt lletja. I ell era lletja. No sé ell, no sé ell. No eren agraciats, si es veu. Però ella era pobreta, era molt lletjeta. I aquí han tret uns protagonistes preciosos. Sí, sí, sí. Ja em diràs, Michel Gené i el Rodolfo Sancho. O sigui, una parella... No és gaire alt, però ja fa una mica honor a la història. Li donen molta... Li donen molt de suc. És allò, diu, explica-m'ho encara que sigui mentida perquè fa bonic, no? I en data molt més propera, el 2 d'octubre de 1850, naixia el polític i pacifista indi Mahatma Gandhi. Recordem que la paraula Mahatma significa gran ànima, home de gran bondat. El seu nom real era, i ara perdoneu-me perquè la meva pronunciació índia serà imperfecta, era Mohandas Karamanshan Gandhi. Ho he dit bé? No ho sé, perquè jo no conec aquest idioma. Ara passem al cinema, ja que el 2 d'octubre de 1890 neixia a Los Angeles un dels actors còmics que han deixat empremta, el gran Groucho Marx. A més, va ser un gran humorista... que ens ha deixat acudits genials. I que segueixen sent de rigorosa actualitat. Paren el mundo, que me bajo. Sí, sí. I senyora, si no li agraden els meus principis, en tinc d'altres. Això avui val molt, perquè hi ha polítics que no sé si ho diuen. De la parte contratante, sobre la parte contratante... És com aquests contractes que es fan avui dia que després et quedes amb un pam de nas. Sí, sí, realment com Charles Chaplin va ser un geni i es va anar a avançar al seu temps. Sí, sí. I del cinema passem a la literatura, ja que el 2 d'octubre de l'any 1904 naixia el novel·lista i dramaturg britànic Graham Greene. Tots tenim a la memòria títols com El poder i la glòria, El nostre home a l'Havana o L'americà pacífic, que han estat èxits mundials. Seguim amb la literatura, ja que dos escriptors espanyols d'estil ben diferent van néixer el 2 d'octubre de l'any 1936. Antonio Gala ho feia a Ciudad Real, tot i que ha criat a Còrdoba, i Fernando Sánchez, a Dragó, a Madrid. Tots dos tenen obres memorables. De Gala recordem Los verdes campos de l'Eden, Anillos para una dama, o Los buenos días perdidos, I de Sánchez Dragó hem llegit darrerament Esos dies azules, Memòries d'un niño raro i Pactos de sangre. En dos han escrit moltíssims llibres més. Aquí la seva obra és interminable. Discutible també per molts, perquè... Sí, bueno, m'ho ens agrada. Tinc un a punt de començar a llegir del Sánchez Dragó. No em fa gaire gràcia, però aviam, ja ho comentaré si m'agrada. Sí, perquè a vegades una cosa és la persona i els seus fets, i el que expliquen per la tele, que això és a veure com en promociono, i després com fan literatura, i s'ha de reconèixer que els dos són molt bons, destins molt diferents, però molt bons. A més, el que he citat de Gala és tot teatre, però com a dramaturg, però també té novel·la, articles periodístics agravats. Bueno, mas allá del jardín, a ver si estàs... Terrible, està molt ben escrita, però és terrible. I aquí no ho citem tot perquè estaríem fent un llistí de telèfon. Enorme. I també una gran actiu de teatre i cinema va néixer un 2 d'octubre, però de l'any 1970. Aquesta joveneta. Clar, la carismàtica i expressiva Maribel Verdú, amb pel·lícules com Belle Epoque, Amantes, El laberinto del fauno, o aquesta terrible Blancanieves que va fer-ho fa gaire, ha conquerit el cor de milers d'espectadors. I com sempre recordem també algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui. El 2 d'octubre de l'any 1985 moria un dels galants més famosos i populars de Hollywood, l'actor estatunidenc Rock Hudson. Només un any abans l'havia entrevistat a TV3 el nostre admirat Àngel Casas. Pobre, tan guapo era i com va acabar. I també un 2 d'octubre. Però de l'any 1991 moria a Barcelona l'escriptora i activista cultural Maria Aurelia Cammany. Al final del programa d'avui recordarem alguna de les seves dites. Fins demà! Bé, aquesta música convida a què? A que parlem una miqueta de cultura física i de l'altra. Molt bé. D'exercici físic n'hem parlat una mica en els dos programes anteriors. I podríem continuar, perquè, com és temps d'anar a buscar bolets, podríem recomanar com fer-ho en les millors condicions sense que això suposés una fatiga extrema. Però com que no en som experts, ho deixarem per algun boletaire que vulgui venir convidat i ens expliqui si prop de Sant Just abunda aquest regal de la natura, que segur que sí, que va... Perquè concerola ha d'estar ple. No, però el que passa és que hi ha més boletaires que bolets. Ah, això també, això també. Doncs vinga, si algú voleu ens parleu d'aquest regal de la natura que va del bosc a la taula. Tant si sou caçadors de bolets, ofici que TV3 ha posat de moda, com si sou experts en preparar fideuàs de tardor, saltats amb verdures i arròs o qualsevol altre plat que es pugui combinar amb rovellons, fredolics, pinatells gírgoles, camasecs, ous de reig o qualsevol altra mena de bolet, no us talleu. Truqueu-nos al 93 372 36 61 i som fins als 9 del vespre. Des del programa 60 i més acollirem amb goig que algú ens expliqués com preparar un arròs al curri amb rovellons o uns espaguetis amb gírgoles, també podria haver-hi xampinyons, Què se'ns acut, ara, no, Joana? Podrien estar manits amb formatge, parmaçà i oli d'oliva. I si en teniu a la recepta, ja ho sabeu, ens podeu trucar o enviar-la per mail a ràdio d'Esbert 60 i més i la llegirem el proper dia, això si ho feu per mail. Si no, doncs veniu aquí i ens l'expliqueu. Sí, per correu electrònic, clar, sí, sí, sí. Bé, jo recomano una truita de camagrocs, que és una delícia. Mai a la vida he menjat una truita tan bo. I la vaig fer jo, eh? Ah, doncs ens comuniquen per aquí que hi haurà una excursió organitzada de recollida de bolets a Collserola. Hi ha el telèfon en aquest bulletí que publica l'Associació de Comerciants, suposo, que és aquest bulletí que edita... Com es diu? Qui els edita, Joana? Per aquí al final ve el nom, com sempre ve de l'editor, posa edita a punt clavaria. I tenen un e-mail que és iSantJust, arroba gmail.com i aquest butlletí ens diu que precisament hi haurà una excursió i recollida de bolets per diversos indrets de Collserola i que ja us hi podeu inscriure el 93 480 95 64 I per quin dia és? Això és pel 23 de novembre Sí, però suposo perquè ara el bosc està sequíssim, eh? Clar, d'esperar que plogui Sí, sí I seguim amb la cultura, la que ens desvella records d'allò que hem llegit o viscut. Ara fa cent anys necia a l'Hospitalet el poeta i editor Josep Genés. Potser els més joves no els hi digui gran cosa, però molta gent gran, i no només els que hem treballat en el món editorial, tenim present aquells libres tan ben fets, en tapadura, en tela, cosits a mà i en un paper ben tractat en els difícils anys de la postguerra. Fins i tot paper bíblia. Sí, i tant. Jo tinc novel·les, col·lecció de novel·les completes dels autors d'aquell temps, amb paper bíblia. Sí, sí, sí. Malauradament, Josep Genés va morir molt jove i d'accident de trànsit als 40 i pocs anys. I el seu amic i col·laborador, Germán Plaza, es va quedar amb el fons editorial i va crear el segell Plaça Genés, una de les millors empreses editorials d'Espanya, rival i competidora de la poderosa editorial Planeta, fundada l'any 1949 per José Manuel Lara Hernández. Genès, que, com hem dit abans, va néixer el 1913 i havia donat a conèixer, abans de la Guerra Civil espanyola, obres traduïdes al català de Follner, Hemingway i Stephen Suey, Entre d'altres, veus? Sí, tu ho comentaves abans del programa i molts autors més. De no haver mort tan jove hauria sigut una competència tremenda amb altres grups editorials. El que passa que, clar... Perquè ja estava introduït, ja la gent... Sí, sí, sí. O sigui, concretament, les dues últimes novel·les d'una autora anglesa són editats per plaça, un amb butxaca i l'altre amb tapestobes, però estupendos. Curiosament, molta gent avui té en memòria llibres Plaça, però el nom d'en Josep Genés... ha quedat una mica oblidat per molta gent. No, però per la Janés sí. Sí, sí, sí. No només és curiós perquè Josep Genés era abans de la guerra i després de la guerra va ser José Janés, perquè va passar d'escriure i editar en català. Castellanitzar el seu nom. I avui Josep Genés és precisament notícia perquè acaba de ser publicada per Debate la seva biografia amb el títol A dos tintes, Josep Janés, poeta i editor, l'escriptor i també editor Josep Mangual ens el dona a conèixer. Ah, i per cert, també hem triat un poema breu de Josep Janés per al final del programa. Fantàstic. Fins demà! Tenim també una altra notícia del món editorial. Molts de vostès hauran llegit aquests dies a la premsa que ha mort Antonio Bernal, un dels grans clàssics de la historieta i la il·lustració. Coincideix que Bernal també era nascut a l'Hospitalet, com en Josep Genés, però amb més llarga vida, ja que va morir dissabte passat als 89 anys. Nascut l'any 1924, de ben petit va mostrar una gran facilitat pel dibuix. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts, de la que va acabar sent professor, i molt conegut del gran públic dels anys 50 i 60, ja que va il·lustrar totes les novel·les de Jules Verne i Emilio Salgari, publicades per Bruguera. Que per ser d'aquelles novel·les posava Julio Verne, perquè el van castellanitzar a tope, no? Sí. Com a personatge de còmic, recordem que va crear el Capitán Robles, Vendaval i el Capitán Invencible, però el van fer popular les espectaculars portades de col·leccions emblemàtiques com El Corsario de Hierro, El Jabato, El Sheriff King, Trueno Color i aquelles joies literàries juveniles de Bruguera que van ser primeres lectures de moltes persones de la nostra generació. Jo vaig començar a fer llegir els meus fills amb aquestes novel·les i els hi agradava moltíssim. Antonio Bernal va ser d'aquells autors de la vella escola, com alguns encara queden, que van conèixer d'una manera de treballar molt diferent de l'actual. Per a ells, Passar de la geometria plana a la de l'espai, del relleu al color, sense programes de disseny assistit per ordinador ni tècniques de trasllació digitalitzada era una feina duríssima i de moltes hores de cap a la taula de treball en solitari. Consti que també avui segueix sent dur el treball editorial, però tant els estudis de dibuix, disseny o animació es treballa més en equip. Jo això ho veig molt a l'associació d'autors de còmics. Veig la forma en què treballaven els antics, que eren llops solitaris. La seva feina era duríssima i després de grans, molts pobrets, es troben, si arriben a molt vells, amb una jubilació minsa Es troben com el cas d'en Sabaters, que va acabar les hermanites de los pobres i li van reconèixer al final. Sí, però a bona hora mangas verdes. Exacte. Però és que tot això que ara fem, o que sobretot es fa en equip, construïda, construït en digital, sobretot en el camp dels dibuixos animats i, evidentment, també de l'arquitectura, té unes possibilitats molt grans i accelera el treball. tot i que no és qüestió d'escales. Hi ha gent que diu tot ho fan amb l'ordinador. És també dificilíssim, perquè si no hi ha una base sòlida de perspectiva, geometria i dibuix, no hi ha màquina que ho resolgui. No, i tant. Si primer no entra a la mà de l'home, la màquina... No fa res. Si no li enxufes material, la màquina per si sola no rotlla. Molt recomanable per ser la pel·lícula d'animació èpic, El món secret. Si teniu nets petits, s'ho passaran pipa. amb aquesta pel·lícula on es barreixen la màgia i el divertiment. Les forces del mal, les criatures del bosc, prenen forma lluny de la vista dels humans, a secció d'un savi que els investiga i la seva filla que es veu atrapada per uns éssers estranys. I si sou amants del dibuix i les noves tècniques d'animació, recordarà també la pel·lícula Avatar. A mi no m'agradaven aquells personatges tan extraplans i tan blaus. Sí, però en aquest cas són verds. M'he canviat de color. Mira, que vols que et digui. Sí, però forma part... Sí, és una estètica. No tot m'ha agradat. I són certs màgics. A la pel·lícula èpic són verds les criatures del bosc, verds els bons i grisos els dolents, amb molts tons rosa entremig. Però els humans, que són el savi i la seva filla, aquests són de color carn. Són els únics de color carn que surten a la pel·lícula. I a mi, però ja dic, jo el meu és de formació professional, perquè jo quan veig aquestes coses en tres dimensions em recorden la geometria fractal de la naturalesa. Què és geometria fractal? O sigui, quan les formes de la natura... Prenen relleu, tenim un cas ben evident, l'obra de Gaudí. Gaudí aplica la naturalesa, o sigui que la geometria, diguéssim, de l'espai, la converteix en fractal i li dona humanitat. Coneixia tomografia dels objectes, però no feia servir cap tècnica digital en Gaudí. No. Jo he anat al Museu de Reus i realment O sigui, hi ha com uns pèndols amb uns contrapeses, posava un mirall a sota i llavors veia realment com s'havia de fabricar o de construir allò que ell volia fer i com es mantindria ben bé dintre de l'equilibri. O sigui, un cordó i un contrapès. És una cosa fantàstica. I, evidentment, a part que era un savi, és evident que aquest home sabia trigonometria, càlcul infinitesimal i tot el que calia saber per poder fer que aquestes coses, un equip actual de persones, ho pugui seguir i millorar. Sí, això has d'anar al tercer pis, a les golfes de la Pedrera, i allà t'expliquen totes les tots els esquemes i de la manera com es pot construir. I també en el Museu de la Sagrada Família. Vull dir, és que l'obra de Balló i la seva tècnica i manera de treballar està repartida per un munt d'espais gaudí que hi ha a Barcelona. Però és a la Pedrera i és al Museu de la Sagrada Família on està amb tot detall. Sí, i a Reus, a Reus també. També, també, també. Bé, i ara, en homenatge a Josep Fortuny, ànima i motor de la companyia elèctrica d'Arma, Escoltarem alguna de les seves gravacions. Doncs vinga, endavant amb la Darma. Viajant per Catalunya. Bueno, i després de recordar, encara que sigui amb la música, a la Dharma, que tan ha viatjat per Catalunya, avui nosaltres anirem a un lloc concret, a Vinyonet del Penedès. Ara pugem una mica més amunt de Martorell i Ballirana, no? Una mica, una mica, no gaire, una mica. Parlarem de l'origen de la vinya a Catalunya. Avignonet està format per tota una sèrie de preciosos barris que realment són agradabilíssims. I bé, mira, comencem per el monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs. El monument monacal s'aixeca amb el seu campanar superb al centre de Sant Sebastià dels Gorgs. Actualment, i després de la restauració del 2011, del claustre romànic es conserva íntegrament l'Ala Nord, formada per dues parelles d'arcs que recolzen en pilars i columnes de capitells vellament esculpits. El visitant podrà gaudir d'un circuit dintre del recintre del monestir i l'església on s'explica el context i l'evolució històrica de l'edifici. i la vida quotidiana i l'organitzativa que tenen els monjos benedictins, medievals, que vivien en aquesta joia del romànic Penedesenc. Ara no, realment, simplement es fan visites. Però les visites és el primer i tercer dissabte de més, els horaris d'11.00. A les 11 i a les 12. El preu és molt baratet, dos euros. Dos euros. I si no teniu cotxe, hi podeu anar amb els busos de la Sole i Sauret consultant els horaris. Sí, està. Perquè gairebé tots arriben a Ballirana, però només alguns arriben a Vinyonet. Bé. El Colomar i la Torre Medieval de l'Arbussà. El Colomar de l'Arbussà és un monument arquitectònic i històric medieval aixecat enmig dels camps de vinya, des del qual es té una magnífica vista sobre el Penedès. Abans d'arribar al Colomar es voreja un nucli de cases d'origen també medieval amb una torre de defensa i guaita que probablement ja existia al segle X. Gésiment ibèric de la font de la canya. Els estudis... Arqueobotànics efectuats als llaciments del turó de la Font de la Canya confirmen el rol d'aquest assentament com a bressol de la vitivinicultura del Penedès des de finals del segle VII abans de Crist. Els centenaris de pinyols carbonitzats i mineralitzats recuperats a les recents excavacions arqueològiques representen el conjunt més important i més antic, documentant el dia d'avui a Catalunya. Torre romana i casc antic de les Gonyoles. Declarada bé d'interès nacional del patrimoni català i en el registre de béns d'interès cultural del patrimoni espanyol, la torre romana de les Gonyoles que situa a l'extrem oest del poble, és, en l'opinió més generalitzada, un monument funerari o sepulcral d'època romana i de tipus turriforma, sense domini efectiu sobre el territori i al costat d'una via romana, tal com es demostra amb la troballa d'un miliari romà en una de les cases pròximes a la torre. El casc antic de les Gunyoles... És un conjunt urbanístic format per cases de dues alçades, la majoria fetes amb masoneria de pedra irregular i algunes arrebossades que formen un contínu urbanístic de traçat típicament medieval que segueix l'orografia del terreny. I ara parlarem del que és la capital administrativa i de serveis del municipi que gaudeix d'un conjunt important de comerços de qualitat. Bé, Fins fa molt poc temps es deia Avignonet. Ara el nom Avignonet es dona a tot el conjunt de barris i el centre, aquest centre administratiu es diu Avignonou. És el centre comercial, diguéssim, del conjunt d'Avignonet. Això, i és el centre administratiu, està l'església, que a pesar de tot també hi ha esglésies al voltant, però... Realment, Avignonet, sempre l'havíem conegut per Avignonet, i ara es diu Avignonou, que hasta els propis del poble diuen, pues escolta, a mi em costa molt de dir Avignonou. Recordeu, per informació, que ho trobareu a la web avignonet.org, i en aquesta web hi trobareu el plano de com anar-hi per carretera. Sí, però és molt senzill. Sí, però amb cotxe és molt senzill. Sí, amb cotxe, sí. Amb autobús heu de cercar, ja he dit, els horaris de Soleil Saurets, Perquè el que sí és clar, ja fa molt temps que hi vaig anar, però els busos que a primera hora surten tant els dissabtes com els diumenges surten de Coll Blanc, l'L50, un dels que surt d'hora al matí arriba fins a Vinyonet i un dels que surt a última hora de la tarda també surt de Vinyonet. Poden passar tot el dia a través d'aquest autobús. Podeu passar el dia tranquil·lament a Vinyonet. Us convidem a visitar-ho perquè realment És un poble molt, molt, molt deliciós. Posem música, sisplau. No és por casualitat que yo tenga el color del trigo en el verano. No es por casualidad que tenga yo mi hogar junto al Mediterráneo, que sienta el corazón como una bendición que guarda mis anhelos para colmar de amor, de fuego y de ilusión a la mujer que quiero. de una copa de vino mitad señor mitad corre caminos como una estrella sigo mi destino poemio con la mirada de un loco risueño algo poeta y forjador de sueños un vagabundo solitario Com escoltàvem-nos a este hombre, esta veu tan preciosa de València. Molt, molt. I tant que sí. M'agrada molt. És que València dona sempre uns músics i unes veus extraordinàries. I unes mascletes. No, d'això no en parlem. Això no m'agrada. Però tu saps una última novetat aplicada a la indústria funerària que han tret els valencians? Que també tiren coets i petards, o quan és... és agafar les cendres del difunt i llançar-les en forma de coet cap a l'aire. I això està proposat per dues empreses valencianes. Avui ho comenta precisament Quim Montsó, La Vanguardia. Bueno, bueno. Si llegiu la columna de Quim Montsó... No, res, les mascletars no vull ni la despertar, ni la tronar, ni la mascletar... Ni la... Re. D'això, a mi no m'hi busquis. Però, xiqueta, això és tan genuïnament valencià com un poema de Vicent Andrés Estellers. València és a Xina. No s'hi pot fer més. Jo vaig estar i vaig estar a primera fila, vaig veure l'homenatge de les flors i tot, molt bé. Vaig estar a una casa que es van tractar a cos de rei. Però li vaig dir al meu marido, escolta'm, A mi, si em perdo, no em trobis fent a les falles, eh? O sigui que ni hablar. Lo siento por los valencianos que les encantan, pero... Ho sento per tu, però lo siento mucho. No, no, no, si jo no sóc un fallero. A mi les falles no m'atreuen. A mi m'agrada molt de les falles els ninots. Però fets, encès. Fets. I la idea i la gràcia que tenen de criticar les coses. Però és una trista gràcia que després els hi calin foc. Jo disfruto precisament el Museu Fallero veient les falles indultades. Perquè... Bueno, i els ninots... Però la cremar no em fa feliç. No, no, per nada. Ens queien... Es va aixecar bé, ens caien les volves a sobre. Va ser horrorós. Bé, el dimecres que ve és dia 9, dia diada del País Valencià. En parlarem, en parlarem. I ara parlem que aquí, al Parc de la Torre Blanca, ja han començat les activitats. El que passa és que no tenim programa. I en aquests programes són Coneix la finca i el parc, Arrossarà, Medi Ambient, i a més, Book Crossing, Festa dels Geganters, i per això... S'ha de consultar les novetats, els detalls i els horaris. Hi ha un cartró, hi ha un... Això és el que es posa dintre de la... A l'esmàtfon. Poses l'esmàtfon aquí a sobre... I ja surt tot el programa. I surt tot el programa. O sigui que ja ho sabeu. I també deu haver una web, una web, si poses la web... Suposo que sí. Mira, a la web del Consell Comarcal del Baix Llobregat, la de l'Ajuntament de Sant Feliu, Ajuntament de Sant Jus i Ajuntament de Sant Joan d'Espí. Tens la xarxa de parts metropolitans i les activitats del Parc de Torre Blanca. Clar que sí, perquè és de tots quatre pobles... Bé, i ara parlarem en dies enrere. El dia 21 va ser el dia mundial de l'Alzheimer. Nosaltres aquí a Sant Just ho vam celebrar el dia 20 i aquí farem algun, no els farem tots els paràgrafs, però a la revista 60 i més, escrit per la senyora Carme Samp, directora de Centro Exploración y Desarrollo Cognitivo Unidad de Memoria de Madrid, ens explica que allà tenen un centre i que, bueno, llegim una mica. Per tant, passem ara al castellà per reproduir-ho fidelment tal com ella ho ha escrit. Mamà, han venido tus nietos a verte. Has tomado la medicación. No sabes qué has comido hoy. No recuerdas qué hablamos y en qué habíamos quedado. Lo tienes todo donde siempre. No, nadie te lo ha cambiado de sitio, ya te lo dije. Si estamos esta mañana poniéndolo bien. No, no son los hijos de Lola, son tus nietos. Mamá, papá ya no está, murió. La virulencia de la enfermedad de Alzheimer, según la Organización Mundial de la Salud, es muy alarmante. Más de 35 millones de personas sufren algún tipo de demencia y de ellas el 70% sufre Alzheimer. Los datos no hacen sino reflejar la importancia de trabajar sobre la detección precoz, la prevención y el tratamiento. Si hablamos de prevención y tratamiento, nos remitimos, lo primero, a la utilización de fármacos que mejoren de forma leve o moderada los trastornos cognitivos. Pero hablamos de terapias no farmacológicas, al referirnos a aquellas intervenciones que, aún no siendo de carácter farmacológico, son compatibles y no excluyentes, y combinadas potencian la acción farmacológica en la lucha contra el proceso neurodegenerativo. Gracias a este trabajo conjunto, la prevención y el tratamiento del Alzheimer está siendo posible y retrasa sus síntomas también, en según qué casos. Hablamos de prevención cuando queremos anticiparnos a la enfermedad. Cognitiva cuenta con... Los tratamientos que favorecen el mantenimiento de las funciones cognitivas. Retardar la aparición de la enfermedad o sus síntomas es el objetivo que nos marcamos desde Cognitiva Unidad de Memoria. Aquí també hi ha una adreça, Cognitiva Unidad de Memoria, també té una web i també es pot trobar a través d'internet. Recordem... Això és a Madrid. Això és a Madrid. Però aquí, molt a l'abast... Tenim el Centre d'Estimulació Global, AFA, que és de l'Associació de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat. Està aquí mateix. O sigui, sobretot a Cornellà i a la ciutat satèl·lite. Hi ha un centre fabulós de centre de dia que els fan tarees de rehabilitació cognitives... O sigui, està molt ben muntat i cada any va a més. Com es va dir en el recent festival que es va fer a favor de l'Alzheimer. Ara fa molt poc en què va actuar el Serrat. Sí, el concert. I la Barbara Hendricks. I precisament allà es va recordar el que diu aquí, que la complexitat de la malaltia d'Alzheimer exigeix una resposta global terapèutica, psicològica i social. Que els tractaments, aquí a Madrid diuen que la farmacològica també, però els tractaments farmacològics arriben en un moment que val més ser una estimulació de la persona que farmacològicament. És més difícil. Sí, aquí precisament parlant de l'estimulació, diu que les malalties del cervell, no només l'Alzheimer, Totes es caracteritzen per la seva gran complexitat. I tant, afecten les capacitats físiques de la persona, que té problemes per realitzar determinats gestos i moviments necessaris per a la vida de cada dia. També afecten les capacitats intel·lectuals. El malalt perd la memòria, el llenguatge, la capacitat d'orientació en el temps i en l'espai. El caràcter i la personalitat canvien. Sorgeixen trastorns psicològics, ansietat, depressió, i a vegades violència. Sí, perquè el que durant tota la seva vida, gràcies a l'enteniment, un ha pogut reprimir, diguéssim, el pitjor d'ell mateix, en aquest cas va per lliure, els instints van per lliure. Aquesta situació repercuteix de manera molt important en la família, en les persones de l'entorn que han de dedicar temps i esforços a cuidar el malalt. Una resposta integral. L'Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llobregat ha posat en marxa un centre d'estimulació global i d'escàrrega familiar per als malalts d'Alzheimer per fer front a aquesta complexitat que comporta la malaltia. El malalt romant durant unes hores el centre on rep per part dels professionals una teràpia especialitzada que li permet mantenir durant més temps una millor qualitat de vida. El programa d'estimulació global que es desenvolupa al centre Eloís, inclou activitats tant de l'àmbit cognitiu com funcional i emocional. Es realitzen tallers cognitius, musicoteràpia, fisioteràpia, manualitats i manteniment de les activitats de la vida diària, entre d'altres. El clima del centre afavoreix la relació entre els malalts, que massa sovint pateixen les conseqüències de l'aïllament social provocat per l'Alzheimer i, desgraciadament, cada cop és més normal trobar una persona gran en la malaltia d'Alzheimer. Bé, doncs ara posarem la música de la poesia. Com hem anunciat al començament, recordem avui algunes paraules fruit de la saviesa de la molt admirada Maria Aurelia Cammany. Aplica't la història, senyora de bé, i creu-me. Si vols fer alguna cosa de bo en aquest món i no et resignes a ser un esbòs de persona assassina l'àngel de la llar. Només així començaràs a viure. Quin consell, això que tu comentaves abans, és que som esclaves de l'hogar i tal, doncs la Maria Aurelia va trencar amb això. I ara un poema de tradició popular, adaptat per Maria Aurelia Campany. A París hi ha una barbera més bonica que el sol clar, i com que és molt i molt vella, jo me'n vaig enamorar. La vaig veure a l'hora baixa. M'hi vaig apropar tot sol. La barbera era a la finestra i em preguntà. Jove, què vol? Voldria que em fes la barba, si no és massa demanar. Ben a punt, tinc les navalles. El galant ja pot entrar. Mentre ella em feia la barba, tres cops vaig perdre el color. Potser us faig mal amb la navalla. No, bonica, és el meu amor. El meu amor, contesta ella. Un gran vaixell se l'emportà. El meu amor és lluny d'aquí. Se l'emporta marandins. Els mariners que el vaixell manen van vestits de vermell. I el capità que els comanda té el meu amor per sempre més. Bé, i ara, de l'altre autor que hem anunciat, Noia Nua, de Josep Genés i Oliver. De quin arbre eres branca? De quin calza eres pètal? De quin aire eres fulla? Tu que en tu sembles néixer fulla, pètal i branca. Cap arrel l'associa al meu món, cap onada al meu mar, cap somriure al meu cel, cap aroma als meus astres. T'enfonses dintre teu i en tu neixes a mitja aire del somni. Rosa etèria i tangible. Nuditat que es contempla sense esguard i que es vesa sense llavis, que es vela sense seda. A quin aire confinaves la febre? A quin món exiliaves el sospir que no es glaça? Tu que ets nua i et sento meva en mi, que m'impregnes com el ves de la lluna, com el gest de la onada, com l'alè de les roses, com el càntic de l'aigua. De quin arbre naixies? Fulla? pètal i branca. Com veieu, aquí deixava anar una vena romàntica tremenda, completament diferent del que és el genès posterior de després de la guerra, no? Bé, i ja són cinquanta-vuit. I ja potser ens hem d'acomiadar. Doncs acomiadem-nos, acomiadem-nos i les coses que ens han quedat seguirem. Ja les direm la setmana vinent. Seguirem el dimecres vinent, sí, sí. I tant. Bé, recordeu que aquest programa d'avui, si el voleu tornar a escoltar, sortirà antena a les 11 del matí del proper dissabte. I si no, ens acomiadem fins dimecres vinent, com ha dit el Pere, a les 8 de la tarda del vespre. Ara ja és fosc. I no us deixeu, perquè la programació de Ràdio d'Esvern segueix en marxa, després d'aquest programa Com sabeu en veu un altre, perquè són 30 anys de ràdio local i no teniu més que obrir la web de Ràdio d'Esvern i veureu la programació des de dilluns a divendres, des de les 9 del matí i fins a les 23 de la nit, també dissabte, i amb programació especial els dissabtes. Molt bé, doncs ja ho sabeu. A tots, molt bona nit, si ens escolteu el dimecres... I molt bon dia, si ens escolteu, en dissabte. Moltes gràcies, Marc. Moltes gràcies, Pere. Gràcies, Joana, i a tots vostès per escoltar-nos i a reveure. A reveure.