Efemèrides, cultura local i agenda: del bàsquet a la rumba

amb qui serà l'esposa i Josep Sucris diu, després de que et mores doncs tots som germans i aquí no hi ha esposes ni maridos, ni hijos, ni nadie tots som amics, com si diguéssim ho dic per resumir-ho, perquè ja veig que està tocant la sintonia de la Déu la Déu és el que li diem a tots vostès, perquè no podem ja no podem més donem moltes gràcies a la Carme a la Montse, diem adéu i si volen escoltar això i es pot, el dissabte a dos quarts d'onze no, sí, dos quarts d'onze, no? Molt bé, amics, fins al vesc que ve Gràcies, adéu-siau Adéu-siau Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1 Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com Seixanta i més Diuen que només el savi sap que no sap i, en canvi, el ruc ho té tot al cap. Un bededeu de dites com aquesta les trobem a l'almenac del Cordill, una curiosa agenda que publica cada any grata lectura, una d'aquestes editorials familiars, petites i laborioses, que ens sorprenen agradablement. Per aquestes dates surt el nou almenac i aquí a Sant Just el podeu trobar a Resenya, a Can Vila o al vostre quiosc habitual. A més, editen dins la biblioteca Cordill una sèrie sobre cultura a la casa. Amb títols tan atractius com l'oli d'oliva, cançoneret de Nadal, fem un hort, la goble i la sardana i el darrer publicat, Un omasticó molt pràctic per conèixer l'origen i el significat de tots els noms del centural. Dels sants d'avui, dia 6 de novembre, Leonard, Beatriu i Saber, ens diu l'onomasticó que Leonard significa fort com el lleó. Beatriu, derivat del llatí, vol dir que fa feliç i Saber significa rigorós. Ja teniu, doncs, els anys d'avui, dia 6 de novembre, que és el 300 de ser dia de l'any del calendari gregorià i queden, per tant, 55 dies per a finalitzar l'any. Avui, dia internacional per a la prevenció de l'explotació d'éssers humans. Sembla tanmateix una ironia que, com més dies ens inventem per celebrar el que hauria de ser i no és, els drets humans, sempre defensats sobre el paper... topem amb la vergonya de la nostra incapacitat col·lectiva de fer-los complir. En parlarem avui aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, tot fent el programa 60 i més, que per qüestions tècniques us oferim en diferit, però que esperem tornar a fer en directe la propera setmana. Com sempre, recordarem alguns esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui, I algun d'ells va canviar el curs de la història. Tenim en Carles Hernández Rius a la part tècnica i tant una servidora, Joan Algarra, com el meu company, Pere Oliver, i el mateix Carles, si li ve de gust, posarem veu a aquest programa que, sobretot, és vostre. Comencem parlant de la independència. No de la famosa consulta que es debata aquests dies sobre quan i com la fem, sinó d'aquell llunyà dia 6 de novembre de l'any 1844 en què la República Dominicana s'independitza d'Espanya. La República Dominicana és un estat de la regió del Carip que ocupa les dues terceres parts de la illa de l'Espanyola. Aquella gesta independentista va tirar endavant gràcies a la iniciativa d'un jove anomenat Juan Pablo Duarte, que va saber promocionar el seu país cultivant i exportant la canya de sucre. Un altre fet va sorprendre el món un 6 de novembre de l'any 1889 i tenia lloc a la ciutat de París, la inauguració de la Torre Eiffel. va ser erigida amb motiu de la celebració de l'Exposició Universal, que va tenir lloc aquell any a la capital de França. Un acontejament que va acollir més de 236 milions de visitants, i això comptem que és a finals del segle XIX. Sí, va ser un any després de l'Exposició Universal de Barcelona, del 88, que ens va deixar l'Art de Triomf, el Parc de la Ciutadella, i totes aquestes meravelles. I l'enginyer francès Alexandre Gustau Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat amb la intenció que fos el monument més alt del món. I ho va ser durant bastants anys, fins que en van fer altres. Medeix exactament 300 metres d'altura. Bé, posem una mica de música. Molt benvinguts, Orients d'Esvernians! Passem pocs minuts de les 8 del vespre. Avui, dia 6 de novembre, seguim recordant alguns personatges que han deixat forta empremta el seu país i el seu pas per la vida. Potser pel nom no els recordem gaire. Es deia James Naismith, però aquest senyor va passar la història per ser l'inventor del bàsquet. No sabia el que havia inventat. El bàsquetbol, popularment conegut com a bàsquet, va néixer als Estats Units un 6 de novembre de 1891, quan Mr. Naismith va arbitrar el primer partit del joc que ell mateix havia creat a la Training School d'Esprinfeld, a Massachusetts, inspirant-se en un altre joc antiquíssim que practicaven les tribus maies. O sigui que els esports venen de lluny, eh? Oh, i tant, no hem inventat res. Les tribus ho hem perfeccionat o millorat. Això, hem posat regles. Segons com es miri, no? Sí, sí, sí. I seguim als Estats Units, ja que un dia 6 de novembre de l'any 1946 naixia a Pasadena, a Califòrnia, l'actriu, productora, realitzadora i guionista de cinema Sally Field. Després de fer ràdio i teatre, Sally Field va passar al món del cinema, on ha estat premiat dues vegades amb l'Òscar a la millor actriu. La recordem en pel·lícules memorables com Forrest Gump, Magnolias de Ser, o interpretant una encantadora Mary Jane, l'eterna nòvia de Spider-Man. També era un dia 6 de novembre, però de l'any 1982, en què Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya, després de 22 anys. No oblidem que Carrillo va ser una de les figures claus de la política espanyola des de la Segona República fins al final de la transició. No hem citat avui encara els nostres col·laboradors virtuals, essencials i pioners d'aquest programa, la Càndida Nevado, en Lluís Domènech i en Toni Jordà, però de ben segur que ja els tenim prenent nota per omplir de bons consells i alguna cosa més aquests 60 i més i el de properes setmanes. I per a qui sí que tenim avui un record especial és per al genial compositor rus Pyotr Illich Tchaikovsky, que deixava aquest món a Sant Petersburg un dia 6 de novembre de l'any 1893. Tchaikovsky és autor d'algunes de les obres clàssiques més famoses del repertori actual, com ara El llac dels signes, El trencanous o l'obertura fantasia Romeu i Julieta. Escoltem unes notes. El llac dels signes Fins demà! També Hollywood va perdre dues grans estrelles el mateix dia, el 6 de novembre de 1992. La glamorosa Jeanne Tierney, actriu de l'era daurada de la meca del cinema, famosa per la seva bellesa i nominada a l'Òscar pel seu paper a la pel·lícula Que el cel la jutgi. Que feia un paper de dolenta extraordinari. Dolentíssima. Dolentíssima. També per aquesta data moria l'excel·lent actor de teatre i cinema, Fremont Murray, brillant tant a la comèdia com al drama. Tot i que va fer nombrosos pel·lícules, el tenim present per la rèplica a Humphrey Bogart al motí del Kane i aquell malvat cap de secció que s'aprofita del personatge interpretat per Jack Lemmon, l'apartament. per seduir una atractiva sensorista, la deliciosa Shirley MacLaine. Val a dir que l'apartament de Billy Wilder és una de les pel·lícules més vistes a la tele i a les filmoteques d'arreu del món. Gairebé tothom qui ha treballat en grans empreses se sent identificat amb algun dels seus personatges. I ja que parlem de personatges, no podem obviar els que van aconseguir un èxit multitudinari al passat Saló del Manga. La cuina de Carme Ruscalleda, de Sant Pol de Mar a Tokio. la reposteria de Jordi Bordes, el taller de Gyoza amb Albert Rauric, de Dos Palillos, i les espectaculars mostres d'arts marcials enlluitadors de sumo, en viu i en directe. I, sobretot, els aclamats autors de manga Yoichi Takahashi, tot un mestre del shonen. Com sabeu, el shonen és el còmic japonès per nois. No crec que ho sàpiga tothom, eh? La immensa majoria de les noies es diu Shoho Manga i el dels nois Shonen Manga. També estava present Likungu, dibuixant i guionista, Daisuke Nishio, director d'animació, i la cantant Aiko Nakano, entre d'altres. Vam poder assistir a classes magistrals i taules rodones molt interessants gràcies a l'excelent traductor Marc Bernabé. Però ningú va desfermar tanta passió com Junishi Masuda, el pare de Pokémon. Molt bé. Doncs ara posarem una miqueta més de música. Fins demà! Les activitats del 3er novembre literari a Sant Just van començar el passat dia 30 del mes d'octubre amb el recull de contes i escrits de l'alumnat dels tallers d'escriptura de Can Ginestà. La presentació del llibre Lletres Justes amb la professora Silvana Vox i el poeta Joan Margarit van donar el tret de sortida d'aquestes jornades per a mans de les lletres. I això del tret ve perquè avui mateix, des de les set de la tarda a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestà, El club de lectura de novel·la negra, conduït per Paco Camarassa, de la llibreria Negra i Criminal, analitza l'obra La playa de los ahogados, de Domingo Villar, de la que tu has estat una gran lectora. Oh, i tant, una novel·la molt interessant, amb un ambient molt, molt aconseguit, de Galícia, i uns personatges molt gallecs. I demà passat, dia 8, també a les 7 de la tarda, i a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestar, la doctora Pilar Sempau ens presentarà un nou llibre de títol ben suggerent, Menjar bé, una qüestió d'intel·ligència. Serà qüestió de llegir-lo immediatament perquè sempre són uns llibres tan interessants que val la pena. Demà passat hi podem anar, i tant. A totes les bústies teniu el programa d'aquestes activitats, però recordarem la propera setmana el cabaret Espriuà, que tindrà lloc el dissabte dia 16 a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. I ja que estem posats en la passió literària, comentem com ens va impactar el relat inèdit publicat a la Vanguardia de dilluns passat de l'escriptor japonès candidat al Nobel Haruki Murakami. Només era el primer capítol de la novel·la La son, que l'editorial Satori ja té a punt amb 15 novetats més, aprofitant l'actual interès per la cultura japonesa. A mi realment em va deixar garrativat el capítol d'aquest conte. La novel·la està, penso que ja ha sortit a la venda, en català es diu son, en castellà sueño, i precisament va d'una dona que no pot dormir mai. Oh, per l'amor de Déu. Va sempre en un estat de vigília constant. Això és horrorós. Sí, i sembla que hi ha algunes persones al món que pateixen. que pateixen aquesta enfermetat. De tant en tant es veu que cauen com un sac i llavors es queden clavades unes quantes hores, però després tornem-hi. No aconsegueixen el ritme normal. No, no, esclar, és que el seu cos no es recupera. No es recupera. I sense oblidar, això sí, autors tan propers i tan nostrats com en David Hernando, que ha escrit un assaig magnífic sobre els orígens de Superman als TVOs i a la ràdio, on fa una detallada descripció de l'impacte que els serials radiofònics ben fets provocaven al públic dels anys 30 del passat segle XX. No, i aquí a Espanya dels 40, dels 50 i fins i tot dels 60. Sí, però ell analitza com que va amb aquest personatge i a més ha estat als Estats Units i ha investigat molt sobre aquests actors d'aleshores. David Hernando, a més d'escriptor, és l'actual director editorial de Planeta d'Agostini Còmics, o sigui, de Planeta Còmics, porta tota la qüestió de l'edició de TVO, I a més és un investigador, ja és el quart o cinquè llibre que publica de personatges de còmics. Però és que analitza no el personatge només, sinó els autors que el van crear, com es van conèixer, des d'aquells es van conèixer a l'escola, eren dos amics que es van inventar aquest personatge. Sí, sí, una vegada em sembla que ja ho vam comentar. I després, molt curiós, que el que va fer un gran llançament d'aquests personatges de còmic va ser precisament la ràdio. Perquè la ràdio als anys 30... Oh, era una meravella. No hi havia televisió encara i la ràdio a l'hora de sopar estava posada a totes les cases. Va llançar la ràdio a conjunts musicals, va promocionar pel·lícules, es van fer teatre... Als Estats Units era una buixeria. I a mi m'ha agradat molt aquest llibre que parla de tres coses que m'agraden molt. Parla moltíssim de còmics, parla moltíssim de la ràdio i parla molt del teatre i del cinema. És que són tot el conjunt de les teves aficions. No, i que a més totes les arts es donen la mà. Normalment a qui li agrada la ràdio li agrada el teatre, li agrada el cinema i li agraden els còmics. Clar que sí. I un apunt més de l'autor que recordàvem dimecres passat. Ens deia Pablo Neruda que cal treure ara i sempre Miguel Hernández de la seva presó mortal mostrant al món la seva obra i el seu martiri. Avui ho farem de nou llegint al final del programa un dels seus poemes més coneguts i anunciant que la biografia de Miguel Hernández en còmic, de Ramon Pereira, guionista, i Ramon Boldú, dibuixant, ja té títol definitiu, La voz que no cesa, en pròleg de Joan Manuel Serrat. En Joan Navarro, director d'editora de TVOS, té previst presentar-lo el proper mes de desembre en destacades llibreries de Barcelona, Madrid i altres ciutats espanyoles. Molt bé, llavors serà qüestió de tornar a convidar el Ramon Pereira que ens parli d'aquesta edició i aquest llançament. I tant que sí. Bé, ara posarem música. El dia que me quieras La rosa que enganarás Se vestirá de fiesta con su mejor color y al viento las campanas dirán que ya eres mía y locas las fontanes se contarán su amor la noche que me quieran Desde el azul del cielo las estrellas de los años nos mirarán pasar y un rayo misterioso harán ido en tu pelo. Luciana la curiosa que verá que eres mi consola. El nostre Julio, que bé que canta aquest home. Bé, ara parlarem del poble veí, d'Esplugues, que han fet una iniciativa que considero molt interessant. Els voluntaris que controlen l'accés a les escoles. La policia local d'Esplugues de Llobregat està formant persones voluntàries que volen ajudar a controlar el trànsit durant l'accés als centres educatius del municipi durant les hores d'entrada i sortida de les escoles. Alguns col·lectius com AMPA, escoles, instituts, gent gran, joves o associacions han ajudat a fer difusió d'aquesta iniciativa que va començar a finals de setembre i que està impulsada pel consistori Espluguem i pels agents locals. A més, era un servei molt i molt necessari perquè els embussos que s'arriben a formar, sobretot en les escoles aquestes d'aquí dalt a Finestrelles, és bastant notable i considerable. A més a més, aquí a Finestrelles és un carrestre tot i, esclar, el trànsit és molt difícil de controlar, hi ha autocars i tot. Hi ha la tira d'autobusos escolars, intentes passar amb el just metro, els cotxes que es paren pel mig esperant que surti la criatura... De totes maneres, és molt difícil. El dia que realment funcioni bé un servei públic, que les mares i els pares no hagin de portar les criatures en cotxe particular, això estarà bastant solventat. De totes maneres, en aquest lloc ja hi ha servei públic, ja hi ha autobusos, hi ha tres línies de busos... Sí, sí, però esclar, llavors falta la connexió... amb el barri o amb el lloc on poden portar les criatures. Hi ha l'EP1, l'EP2, el Just Metro, hi ha una quantitat de serveis de busos que abans no hi eren, però hi ha molta gent que s'estima més encara fer servir el cotxe i a més jo diria que no l'aprofiten prou. Hi ha cotxes que hi cabrien 4 o 5 persones i veus que en va una de sola. Nosaltres, jo quan portava les criatures a escola, ens partíem als viatges amb una altra mare? I clar, anava jo amb les quatre criatures, o ella amb les quatre criatures, i realment no era més que un cotxe que feia els quatre viatges. I clar, això seria l'ideal. Això és molt pràctic. És que no cal que la gent ho promocioni ni que l'Ajuntament faci aquesta campanya. És que realment és qüestió de sentir comú. T'estalvies gasolina, una sèrie de coses enormes. La sortida de l'escola Isabel de Villena, en concret, això està encara per resoldre, quan arreplegues que has de passar, que has d'anar amb un acte o has d'anar amb un metge o un cicle, i has de passar aquella hora, jo vaig trigar per anar a la presentació d'un còmic a la plaça de Tuvan, vaig estar dues hores des de Sant Just fins allà, per passar tot aquest embús. Em sembla que vaig trigar tres quarts d'hora per arribar des de Sant Just a la línia 3 del metro. Si coincideixes amb l'hora de la sortida o entrada de les escoles, és fatal. Bé, hi haurà una cosa molt important perquè el síndic serà a Sant Just d'Esvern. Exactament. El proper dijous, dia 14 de novembre, l'equip del Síndic de Greuges de Catalunya serà aquí, al nostre poble. atendrem les persones que vulguin fer consultes o presentar queixes contra una actuació de l'administració pública i també contra les empreses que presten serveis d'interès general, tal com la llum, l'aigua, el gas i moltes més. Aquí hi haurà queixes perquè s'han apujat d'una manera escandalosa al llarg d'aquest any i ara l'aigua crec que la pugen al 8%, al 8,5%, em sembla una barbaritat. A més, castigaran a qui més gasti aigua, o sigui que... I la gent que ens agrada anar a la piscina segur que ens la pujaran de preu. O tot, tot. La gent que consumim aigua, doncs malament rai, o bé ens trigaran més a canviar l'aigua de la piscina. Això també. I malament rai. Doncs bé, les visites s'atendran al centre social, al mil·lenari, que com sabeu és al carrer Àngel Guimarà, número 1. Prèviament, cal concertar l'entrevista trucant al telèfon gratuït 900 124 124 o enviant un correu electrònic a síndic arroba síndic punt cat. Bé, doncs ja hem fet una comunicació d'interès públic, em sembla a mi. Posem una mica de música. Fins demà! historietes d'experiències patrimonials, tretes de la protectora d'animals, de malalts i d'anarquistes i de socialistes i nenes sense moral, teatre musicals, personatges reals, totals sensuals, mundals, genials, totals i marginals. Bé, sentim aquesta persona que ens avisa. Bé, ara viatjarem per Catalunya. Viatjant per Catalunya. Bé, doncs ens enamirem a la Terra Alta. Una catedral de Totxo al Pinell de Braille. El celler modernista de César Martinell. Situat a la Terra Alta, en un paisatge sec, plantat d'en metllers, oliveres i vinya, el Pinell d'Abrai és un poble vigarrat de casetes d'alt d'un turó allargat. N'emergeix el campanar de Sant Llorenç. Habitualment, les esglésies acostumen a ser els edificis més importants d'una vila o d'un poble. No és pas el cas de Pinell d'Abrai. L'edifici més important per les seves dimensions, per la seva categoria arquitectònica i per la bellesa del seu interior és el celler cooperatiu construït per l'arquitecte César Martinell l'any 1919. Martinell el va projectar amb l'acostumada estructura d'arts parabòlics que havia après de Rubió i d'en Gaudí. És precisament aquesta estructura, com una mena de grandioses costelles d'un vaixell capgirat, la que marca la categoria especial de l'edifici. Martinell, d'aquestes cooperatives, en va construir una quarantena i van ser anomenades llavors per la seva impressionant arquitectura interior Una visita al Pinell d'Abrai ens explica perfectament per què. Aquest sistema constructiu d'arts parabòlics permet crear unes naus espaioses que adquireixen un caràcter especial gairebé sagrat. L'habilitat dels paletes de l'època, meravellosos, va fer possible aquest teixit de grans arcs i pilarets i arquets laterals que el sostenen construïts totxo a totxo. Potser un bon símbol de les cooperatives, la façana, malgrat el frís decoratiu ceràmic de Xavier Nogués, quin gran dibuixant i quin gran dissenyador Xavier Nogués, Amb els seus pagesos, baramadors i caçadors habituals, plens de gràcia i de color, no té cap interès especial. El tresor és a dins. Entrar al celler del pinell de Brai, amb la seva olor de most i d'oli, amb la seva llum filtrada pels arcs, amb la seva solemnitat, és una experiència inolvidable. A mi em va copsar molt i molt. Bé, hem d'agrair el text a Narcís Comadira que s'ha publicat a la revista Descobrir Catalunya. Bé, deixem el pinell d'Abrai i tornem a Sant Just. Parlarem del mercat de Nadal del 30 de novembre i 1 de desembre. La Unió de Botiguers i Comerciants de Sant Just d'Esvern i l'Ajuntament impulsen la tercera edició del Mercat de Nadal. Serà el cap de setmana del 30 de novembre i 1 de desembre a la plaça de Camoapa. L'esperit d'aquesta iniciativa és dinamitzar el teixit comercial Sant Justenc i oferir un espai fora de la botiga habitual per mantenir un contacte directe i festiu amb les persones consumidores. A banda de les paradetes de vendre de productes, estan previstes diferents activitats infantils, com el tió, jocs i tallers, animals de granja i l'encesa de llums de Nadal, que es farà el dissabte dia 30 a les 8 hores del vespre, a la plaça Camoapa. El mateix cap de setmana i el mateix espai també es farà la Fira de la Salut amb punts d'informació per treballar les emocions, teràpies alternatives de salut i de com millorar la convivència amb els animals. Pel que fa a l'Associació d'Artesans i Artistes, té previst instal·lar paradetes i fer activitats de cara al Nadal. Bé, i seguim parlant de Sant Just. La nova entitat Dona i Empresa comença a establir relacions, contactes i projectes. La xarxa local Dona i Empresa, amb una quarantena de dones empresàries del poble o vinculades a Sant Just d'Esvern, ha començat a treballar. La voluntat d'aquesta entitat, impulsada des de la regidoria de polítiques de gènere com un projecte adreçat específicament a les dones, és oferir sinergies entre dones emprenedores i empresàries amb projectes més consolidats. Un dels primers passos ha estat la creació de grups de treball. S'han constituït cinc grups. Davant del mirall, disseny, salut i en forma, empresa i llar, restauració i alimentació, amb la idea que cadascun comenci a treballar de forma independent per després complementar-se, explica la presidenta Lourdes Raja. També s'han dissenyat les primeres accions. Un taller de personal xòper a càrrec de MT Plus i una secció de risoterapia a Essència, aquest darrer trimestre de l'any. L'associació queda oberta a les noves associades que vulguin adherir-se a través del correu info arroba donaiempresa.cat Bé, què ofereix l'entitat a les dones associades? Crear un punt de trobada per a dones empresàries, directives i professionals amb les mateixes necessitats i inquietuds a fi de compartir i intercanviar experiències problemàtiques, necessitats i, a més a més, il·lusions. Fomentar el desenvolupament, implantació, estabilitat i consolidació d'empreses creades en projecte a Sant Just principalment i que són dirigides per dones. Promoure la relació personal i professional entre les associades. Impulsar les accions d'intervenció social directa que es considerin. Participar activament en les qüestions que afectin al present i al futur. Organitzar, coordinar i promoure activitats per dur a terme els fins de l'associació mitjançant conferències, tallers, intercanvis d'informació mutus, taules rodones, sortides i altres activitats similars. Organitzar tallers, conferències, viatges i activitats de lleure, etc. Creatives, divertides i disteses, enfocades a la part de dona, a fi d'aprofitar la relació personal entre les associades. La divulgació de coneixements, informació i eines de l'àmbit de la dona i l'empresa per la millora de la comunicació, estabilitat i creixement entre les associades. Oferir prestacions de serveis d'interès comú per a les associades i fins i tot, si s'escau, una central de compres. Fer xarxa d'intercanvis de coneixements professionals o personals entre les associades a fi d'autoalimentar-nos i crear sinèrgies. Promoure trobades, treballs i accions amb d'altres associacions de dones en tots aquells temes que requereixen d'una unitat i força per poder aconseguir els temes, precisament. Col·laborar amb l'administració i organismes, tant públics com privats, en projectes que tinguin com a objectiu el suport i la implicació de la dona dins de l'empresa. Intervenir col·lectivament en la creació d'una nova cultura de valors i ètica en l'empresa, prescindint de creences religioses i morals particulars, sinó valorant la dignitat i universalitat com a ésser humà de la dona. Bé, jo crec que és una iniciativa fabulosa i que tindrà molt d'èxit, perquè les dones, ja saps tu, que som molt perseverants. Això és ben cert. Ah, i tant. Bé, i ja finalment, això ho estem llegint del Bulletí Municipal, que ens ofereix tota una sèrie d'informacions que són molt i molt interessants per tot el poble, i que és una llàstima que molta gent ni se'l mira quan realment és una publicació molt interessant. I molt ben feta i molt ben dissenyada. I a més el teniu pràcticament a totes les cases. No, i tant, i tant. Si barcen, fan bustiades a gairebé tot el poble. A tot el poble. Doncs bé, ara recordem, també com a notícia d'aquest darrer bolletí d'octubre-novembre, que l'Hospital Sant Joan de Déu ha estrenat edifici. El nou edifici té 5 plantes i 2.000 metres quadrats de superfície i acull els nous serveis d'urgències i consultes externes. Ha suposat una inversió de 40 milions d'euros finançats per la Generalitat i l'Orde de Sant Joan de Déu i s'ha construït a Nord Solar, que anteriorment ocupava l'aparcament de l'hospital. El nou servei d'urgències duplica la superfície anterior, passant de 700 a 1.800 metres quadrats, i compta amb connexió directa amb diagnòstic per la imatge i amb ambulàncies amb boxes de politrauma. En total, disposa de 24 boxes multifuncionals i sistemes informàtics per ordenar fluxos de visites, D'altra banda, les consultes externes sumen un centenar d'espais assistencials entre consultes i gabinets. Sant Just col·labora en tot allò que és possible amb aquest centre materno-infantil de referència en el territori. Com a exemples, es fa una aportació anual a l'associació Pallapupes, que desenvolupa part de la seva feina a l'hospital. I els diners que es van recollir a la cursa de la Sansi, que es va fer el juny, en el matmarc de la festa Torneig Joan Petit, Nens amb Càncer, es va destinar a projectes d'investigació del càncer infantil de l'hospital. O sigui que, torno a dir que és una... és un centre tan meravellós perquè totes les criatures allà reben tota l'assistència i amb aquell carinyo i no sé, és un hospital però realment pobrets estan molt ben atesos I a més és indispensable que hi sigui. Recordem que a més fan xerrades per les famílies. L'hospital organitza les seves instal·lacions unes xerrades gratuïtes per a totes les famílies. Es fan l'últim dijous de cada mes i tracten temes d'interès sobre els infants. Al setembre se'n va fer una que girava entorn dels trastorns de l'aprenentatge. Inscripcions al 93 253 2130 o bé escrivint a auleshsjdbcn.org Molt bé, ara posarem una mica de música. Bé, i ara parlarem d'uns projectes pel dia 17 de novembre, o sigui, Diada de la Rumba a Barcelona. Jornada de portes obertes de la rumba catalana, gènere que s'acosta a la societat en forma d'activitats de tota mena i adreçades a tots els públics. La diada de la rumba reuneix cada any les principals figures rumberes i mostra els diversos aspectes, vessants i potencialitats d'aquesta música d'origen gitano i català, però de projecció universal. Nascuda el 2009... Com a trobada d'artistes, aficionats i altres agents de l'escena, ha esdevingut una cita de referència en l'àmbit de la rumba i s'està fent un lloc en el calendari musical. Inclou actuacions d'artistes de renom, Gertrudis, La Pegatina, Atxilifung, Sabor de Gràcia, Los Manolos, Parets Reyes, Ai Ai Ai, Xipén, Mico... Pantanito, derrumbant, la màlaga essència rumbera, estrelles de gràcia, vergüenza ajena i un llarg etcètera, etcètera, etcètera. I també fa èmfasi en aspectes clarament divulgatius de donar a conèixer la història del gènere. Aquest festival ofereix introduccions a la seva pràctica, fomenta el debat sobre el passat, el present i el futur de la rumba catalana i acosta la música a nous públics. La diada és un espai de trobada, d'intercanvi, d'aprenentatge, de reflexió i de creació. Aquest és el programa. Això és el dia 17 de novembre, tal com hem dit, al Centre Artesà Tradicionarios. Això és a la travessia de Sant Antoni, número 6 i 8. Està molt a prop de l'estació del metro de Fontana. I també a la sala Apolo, al carrer 9 de la Rambla 113. Contacta diada, podeu escriure, diada arroba forcat.org. Trobareu tota la informació a la web forcat.org barra diada. L'entrada és gratuïta i organitza el foment de la rumba catalana. Aquest és el programa per aquest any 2013. Al matí, tallers amb artistes, rumberos, classes magistral, exposicions, taules rodones... activitats DJs, activitats infertils i mercadillo amb discos, llibres i productes rumberos. A la tarda vespre, Superrumba Jam, una marató de 5 hores de rumba sense interrupcions, amb prop de 50 actuacions. Molt bé, doncs ara que se celebra l'aniversari de la Carmen Amaya, això també és com una mica d'homenatge. I tant que sí, perquè precisament la Carmen Amaia va marcar un estil irrepetible en el món del flamenc i en el món de la rumba. I de la dansa en general. I de la dansa en general. La Sara Vares precisament intervindrà en un festival amb el seu homenatge. Sí, no va ser ahir dimarts ja. Potser sí, o ha fet. Jo diria que va ser ahir dimarts al Teatre Lliure. Sí, sí, sí. Ahir dimarts al Teatre Lliure és quan, si no recordo malament, és quan estava anunciant. No sé si al Teatre Lliure o a l'Auditori. No me'n recordo, eh? Ara no ho tinc present aquí i jo diria que al Lliure, però... Al Lliure, bé, és igual. El cas és que la Sara Vares va sortir a la televisió amb aquella expressió tan amable que té que m'agrada aquesta dona. I va fer el seu homenatge a la gran mestra de tots ells, que és la Carmen Amaya. I que, per cert, hem vist recentment al Palau de la Virreina una exposició sobre la vida i l'obra de Carmen Amaya amb la projecció de la pel·lícula Los Tarantos. Està meravellosa, eh? Això va ser el mes passat, va ser molt interessant. Sí, sí, va estar... Tan meravellosa. I a més, les fotos que començava el som al rostre són molt impactants i després la seva vida posterior a Bagúr. Va canviar totalment el seu estil de vida, però no del tot. Ella vivia senzillament com sempre perquè no es va acostumar mai a viure com una persona... que tenia diners, no sabia què fer amb els diners, deia l'exposició, i aleshores ho repartia. Sí, ben fet. No, no, és que aquí és generós i s'acostuma amb ritme de vida, encara que tingui molts diners, sap fer les coses amb ells. Però diu que mai va viure com una persona rica, sempre va viure com una persona senzilla i sent el mateix, amb el mateix estil de vida de quan era una nena del somerostre. Tenint en compte una cosa, que els Tarantos, tornant a la pel·lícula, ja estava molt malalteta. Sí. Molt malalta. I quin paper va interpretar tan meravellós. Bé, posem ara una mica de música, sisplau, Carles. Quan es conta la luna marciale, pura i pixe se fan a l'amor. Se rebota la luna del mar, la prienza ganya el color. Quan es conta la luna marciale, Fins demà! Fins demà! Escoltem-me el Jaume Aragall, però escolta, hem de continuar. Bé, i ara parlarem d'aquella col·laboració que ens fa l'Antoni Jordà, d'aquelles dites, d'aquells refranys, d'aquelles coses que li sembla que és interessant de publicar-ho. Sí, enviem-ho per recordar l'altre dia, diu, encara no heu dit el que us vaig passar sobre els diners. Diu, bueno, però és que el poderoso caballero es don dinero. I el poderoso tiempo a vegades no es dona. I a vegades el poderoso tiempo nos devora, no? Doncs endavant. Bé, segons George Bernard Shaw, que era un escritor irlandès, diu, els diners no són res, però molts diners, això ja és una altra cosa. I en canvi, en Chamford ens diu que el més ric de tots els homes és aquell que sap estalviar. En canvi, el més pobre de tots és la barra. Bé, i ara, un refrany, però que ve del temps de Francisco de Quevedo. Poderoso caballero es don dinero, ho diem en castellà perquè ell ho va fer així. Ho va fer així i, a més, ja llegirem un dia tot el poema sencer. Em sembla que l'hem llegit alguna vegada. No me'n recordo. És que fa tant temps que fem poesia al final. Sí, portem anys fent-ho. Sí, que jo me'n recordo de la cançó del Paco Ibáñez que va musicar el poema. El poema de Quevedo, sí, sí, sí. I aquí hi ha un altre dit de Voltaire, que també és molt incisiva, que diu que quan es tracta de diners tots som de la mateixa religió. I John Haysing-Clerk diu... Quan la pobresa entra per la porta, l'amor salta per la finestra. Sí, aquesta frase també s'ha dit molt últimament. Sí, i és molt lapidària, eh? I en temps de crisi es repeteix moltes vegades. Sí, en castellà diu... Exacto, sí, sí, sí. El diner és una cosa molt singular. Li dona a l'home tanta alegria com l'amor i tanta angoixa com la mort. I tornem a Volter. El que no té por de la pobresa no és digne de ser milionari. I a molts només els motiven els diners per ser honestos. I això està bé. Aquesta és de Carlo Dossi, un escriptor italià. Bé, doncs, i ara posarem també a l'aire algunes frases de l'Albert Einstein. Això també ens ho ha proporcionat a l'Antoni Jordà. Cada dia sabem més coses i n'entenem menys. Intenta no tornar-te un home d'èxit, sinó un home de valor. El món no està en perill per les males persones, sinó per aquelles persones que permeten la maldat. En els moments de crisi, solament la imaginació és més important que el coneixement. La vida és molt perillosa, no per les persones que fan el mal, sinó per les que s'asseuen tranquil·lament a veure com passa. I no diuen res. No penso mai en el futur perquè arriba molt aviat. No guardis mai dins el cap allò que et càpiga dins la butxaca. L'alegria de veure i entendre és el més perfecte don de la natura. Educació, la bona, l'autèntica educació, és allò que queda després que hem oblidat tot el que hem après a l'escola. Molt bé, posem una mica de música. Gràcies. La noche florecida, la calle enloquecida en la fiesta brasileña La música es un grito llamando al infinito de la fiesta brasileña Sin parar que vaya y vuelva con el sol que oyó la selva Carnaval de ritmo ardiente por día de la gente que está en la fiesta brasileña Fins demà! Bé, escoltam a Gloria Lasso. Molt bé, molt bé. La festa brasilenya, aquesta hora de la nit, potser ja ens introdueix una miqueta a la xaranga. Clar que sí. I ara què és allò que tenies que dir-nos que interessava tant als nens? Sí, perquè vaig veure que s'ho passaven molt bé el dia de Sant Just del carrer els joves genets que aprenen a muntar cavall i els més petitons en poni. I recordava que aquí a Sant Just i molt a proper tenim una petita escola d'equitació, el Centre d'equitació Poni Club de Catalunya. Està homologat per la Federació Catalana d'Hípica i és el camí de Vallvidrera a Can Vilà. O sigui, Can Vilà és molt a prop d'aquí, pràcticament, anant cap a Can Carbonell, és anar cap a la bona aigua, i després de la bona aigua, doncs ja pràcticament ve Can Vilà a l'esquerra abans d'arribar a Can Carbonell. Això mateix, la meva neboda és una genet immelorable. I recordem que si es voleu posar en contacte amb ells, tenen un telèfon que és el 93371 6364, una pàgina web que és poniclubcatalunya.com i també els podeu escriure a info arroba poniclubcatalunya.com Bé, també podem parlar ara una mica sobre passejades Collserola, itineraris per la vall de Sant Just d'Esvern i Entorns. Centre d'informació del Parc Natural de la Serra de Collserola. Atenció personalitzada, activitats organitzades i venda de publicacions. Visita lliure a una exposició pensada per fer pensar i projeccions de vídeos. Obert al públic de dos quarts de deu a les tres de la tarda, tots els dies de l'any, excepte el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. Les visites de grups organitzats cal concertar-les prèviament. Accés en transport públic. Ferrocarrils de la Generalitat a estació. Baixador de Vallvidrera a 8 minuts a peu pel camí empadrat que s'enfila dins del bosc. doncs està bé. Hi ha també una web, que és la de parcnaturalcollcerola.cat, on rebreu tota mena d'informació. I també aquí a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, plaça Verdaguer 2, el 08960 de Sant Just d'Esvern, al telèfon 93 480 48 00. I la web santjust.cat, amb les tres dobles vells principals. I ja que hem parlat de cavalls, parlem també dels cavallets endavant, perquè els cavallets són aquests cavallets que vegem a totes les processons de Barcelona i a tots els actes festius i que estan ara en exposició en un lloc molt atractiu i molt agradable. que és l'està costat mateix de Sant Lluc, la factoria dels anuncis. Es diu la Casa dels Entremesos. La Casa dels Entremesos ja hi hauràs estat a vegades, Joana, perquè és al costat mateix del carrer Mercaders, a la plaça de les Beates, i allà hi ha tota mena de gegants, caps grossos... O sigui que és una exposició permanent. És una exposició permanent de tot el bestiari que surt per les festes del Corpus, per les festes de la Mercè, i és un goig de veure-ho, perquè hi ha moltes personalitats... des de la Monius fins a altres persones característiques de Barcelona que han estat retratades amb gegants o amb capgròs. I a més hi ha nauques, hi ha il·lustracions, hi ha moltes coses i moltíssimes fotografies d'aquestes festes populars que són tan característiques del casc antic de Barcelona, sobretot del barri gòtic de la Ribera. Jo com que tinc al costat de Sant Lluc i fico un gas moltes vegades... De quan en quan fas una visiteta. I a més va canviant, no és sempre igual. No és sempre igual perquè a vegades no hi són que les han prestat per una festa, de vegades n'hi ha més, de vegades n'hi ha menys, però que és molt atractiu de veure-ho. També posaran la de la grossa, no? Llavors... Sí, suposo que també hi serà. I la víbria, que és aquest dragó gegant que surt per corpus, el tinc dibuixat i tot. Bé, ara ja posarem la sintonia de la poesia, sisplau. Tal com hem anunciat abans, elegia de Miguel Hernández en memoria de Ramón Sitché. Yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra que ocupa si esterconas, compañero del alma tan temprano. Alimentando lluvias, caracolas y órganos, mi dolor sin instrumento, alas desalentadas amapolas. Daré tu corazón por alimento. Tanto dolor se agrupa en mi costado que por doler me duele hasta el aliento. Un manotazo duro, un golpe helado, un hachazo invisible y homicida, un empujón brutal te ha derribado. No hay extensión más grande que mi herida. Lloro mi desventura y sus conjuros y siento más tu muerte que mi vida. Ando sobre rastrojos de difuntos y sin calor de nadie y sin consuelo voy de mi corazón a sus asuntos. Temprano levantó la muerte el vuelo. Temprano madrugó la madrugada. Temprano está rodando por el suelo. No perdono a la muerte enamorada, no perdono a la vida desatenta, no perdono a la tierra ni a la nada. En mis manos levanto una tormenta de piedras, rayos y hachas estridentes, sedienta de catástrofes y hambrientas. Quiero escarbar la tierra con los dientes. Quiero apartar la tierra parte a parte a dentelladas secas y calientes. Quiero mirar la tierra hasta encontrarte y besarte la noble calavera y desamordazarte y regresarte. Volverás a mi huerto y a mi higuera por los altos andamios de las flores pajarearé tu alma colmenera de angelicales, ceras y labores. Volverás al arrullo de las rejas de los enamorados labradores. Alegrarás la sombra de mis cejas y tu sangre se irán a cada lado disputando tu novia y las abejas. Tu corazón ya terciopelo alado llama a un campo de almendras espumosas mi avariciosa voz de enamorado. A las alas almas de las rosas, del almendro de nata te requiere. Que tenemos que hablar de muchas cosas, compañero del alma. Compañero. Començarem? Comentarem? Comentarem? El Miguel Hernández? Sí. Clar que sí. I, aviam, què podem dir d'ell que ja no s'ha dit? De qui? És meravellós. De Miguel Hernández o de Carlos Hernández Rius? Perquè avui no ha dit res el Carlos Hernández i has pogut dir alguna cosa... No, i d'avui no estava en vena de parlar. No estava en vena de parlar. Amb la bona veu que té i el bé que s'explica. I el bé que s'explica... quan vol, perquè facilitat de paraula en té molta. Doncs jo em vaig estar mirant les pàgines del llibre aquest, d'aquest còmic, tan ben dibuixat per Ramon Boldú, i a més em va fer molta gràcia perquè Ramon Boldú ha estat un dibuixant molt diferent del que fa aquí, o sigui que ha fet una renovació d'estil important, perquè ell va treballar molt amb el gènere underground. Saps que Ramon Baldú, sobretot, va ser col·laborador de la revista El Víbora, malauradament desapareguda de la editorial La Cúpula, que en l'època del còmic underground va ser una cosa impactant. Sí, va ser una època. I a més va fer una mena de còmic molt estripat, molt desmanegat, molt satíric, I aquí ha canviat totalment de registre, perquè la vida de Miguel Hernández, de satírica, malauradament no en té res, perquè va ser tristament molt dramàtica. Va ser molt dramàtica, va ser molt mal comprès fins i tot pels seus col·legues poetes de l'època, perquè la intel·lectualitat... Potser no li perdonaven el seu origen tan senzill. Són una problemàtica social que perdura encara en aquest país, que hi ha classisme. O sigui que no es mira en la mateixa manera amb un llaurador que es mira amb un intel·lectual que sap idiomes i que va a la universitat. I això tristament ho va pagar car. Això es veu també en aquest llibre, les pàgines ja et dic. Molt bé. precioses. Ui, ens ha passat el temps. Ja està, ja està el temps. Tornarem a convidar el Ramon Pereira i en tornarem a parlar quan tinguem aquí davant les pàgines perquè a veure si al final es aconsegueix editar i arribar a temps. Bé, doncs, fins el dimecres vinent i si no, si voleu tornar a escoltar aquesta audició, estarem amb vosaltres el proper dissabte a les 11 del matí. Moltes gràcies, Carles. Moltes gràcies. També a tu, Joana. I a tu, Pere. i a tots vostès per escoltar-nos. Això mateix. Bona nit o bon dia. A reveure.