Efemèrides, Modernisme i agenda de Sant Just

Ara escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio despert, 98.1. Ràdio despert. Seixanta i més... Avui és dimecres, dia 30 de maig de l'any 2012. Festivitat de Santa Joana d'Arc, màrtir i patrona de França. Portem ja 151 dies d'aquest any de traspàs i ens en queden 215 per finalitzar l'any. Se sap, amb certesa, que era un 30 de maig de l'any 1431 que va morir Joana d'Arc, condemnada a morir cremada públicament a la foguera acusada d'heretgia. Pocs anys després, el 1456, fou revisat el procés. La van considerar innocent i foren declarats heretges als jutges que l'havien condemnat. Però no va ser fins al segle XX que fou beatificada l'any 1909 i canonitzada el 1920 i, per tant, declarada Santa de l'Església Catòlica. I avui també és el dia de Sant Ferran Rei, Sant Galí i Sant Anastasi. Felicitats a totes i a tots els qui celebreu avui el vostre sant o aniversari. Joana, felicitats per la part que et toca. Jo no la celebro avui, però gràcies. Mira, sempre queda bé. Oh, i tant que sí. Tu et vas apuntar a una Joana... No, em van apuntar tota la família, tota la vida. M'han felicitat per Sant Joan Baptista. Aquesta pobra santa la van cremar i a Sant Joan li van tallar el cap, mira, que vols fer-hi. De fet, els màrtirs, el que no els sucarrimaven, el crucificaven, el degullaven, n'hi ha per tots els gustos, no? Com el pobre Sant Llorenç, que el van passar a la graella. I tant, a les graelles, ben sucarrimadets. Us saludem des d'aquí, a Ràdio d'Esvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just en directe. Des de 60 i més a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans i, per què no, a tots els joves que ens volreu escoltar. Benvinguts, oients d'Esvernians, seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio. Estem amb vosaltres i, si voleu, ens podeu trucar aquí a Ràdio d'Esvern al 9337236 6-1. Molt bé, ho has dit ben a poc a poc. Clar, perquè ho puguin apuntar. Ens vol un dia donar la sorpresa i trucar-nos per dir-nos el que vulguin, proposar-nos un tema, venir aquí a explicar-lo, el que vulgueu criticar de Sant Just o elevar-ho, o ens vulgueu explicar alguna vivència que té relació amb el vostre poble o qualsevol altre poble, perquè hem descobert que des que tenim webcam i estem a Facebook ens assent de tant en tant o ens veu persones de molt lluny d'aquí. Ens veu que sí, oi? Sí, sí, sí. A mi em consta que ens ha vist un noi de Mataró. Doncs és força lluny. Sí, no molt, però déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. S'ha de creuar tot Barcelona per arribar fins a Mataró a través de les zones. I ara recordarem alguns esdeveniments que van succeir tal dia com avui. El 30 de maig de l'any 1588, el darrer vaixell de l'Armada Invencible salpa de Lisboa cap al Canal de la Mànega. També un 30 de maig, però de l'any 1640, a Montiró, el principal de Catalunya, els terços de Felip IV destrueixen la vila. Pocs anys abans, el 30 de maig de l'any 1631, el castell de Fontenebló, el regne de França, ha signat el Tractat de Fontenebló entre Maximilià I de Baviera i el cardenal Richelieu. Un tractat molt posterior, signat a París el 30 de maig de l'any 1814, envia a Napoleó Bonaparte a l'exili a la illa d'Elba. I ara farem una miqueta d'espai musical. I després ja passarem a temps més propers. Això mateix. Fins demà! Y si a mi ensueño el suave amor de tu suspirar, ¿cómo ríe la vida si tus ojos velos me quieren mirar? Y si es mío el amparo de tu risa leve que es como un cantar, Ella quieta mi herida, cuando todo se olvida. ¡Qué alegría, qué alegría! La cosa que encara se respira de fiesta con su mejor calor y al viento las campanas dirán que eres su vida y dotas las montañas Bé, el mateix dia, 30 de maig de 1814, negia el polític rus Mikhail Bakunin. Tot i formar part d'una família aristocràtica, va lluitar en defensa dels més desfavorits. Amb els seus escrits va posar les bases del socialisme llibertari i l'autogestió. El seu caràcter revolucionari li va crear nombrosos enemics I el trencament amb els seus col·legues, seguidors de Karl Marx, la seva manera de pensar va quedar ben reflectida en el llibre Ni Déu ni Estat. Avui suposo que hi ha molta gent que l'està rellegint. Val la pena rellegir tant a Marx com a Vacunin, perquè amb el que està passant en aquests temps i en aquests dies... Suposo que es pot adaptar. Hi ha algunes coses que Vacunin les preveia, però jo diria que Marx encara afinava més. Encara més. Sí, encara afinava més perquè... la protesta, la indignació, la crítica per la crítica, sense organitzar-se políticament, és molt difícil de tirar endavant. I aquí en Marx hi afinava més. El que passa és que s'ha de ser molt honest i s'ha de ser molt honrat per poder tirar endavant amb els ideals polítics que cadascú es dedica a seguir, que cadascú pugui tenir. I respecte d'un amb l'altre, els teus i els meus. Però el que diu Marx del poder del capital, del gran poder del capital que manipula els polítics, això avui es veu ara més que mai. Però si s'hi roba el món i torna el born. És que vols dir que en qualsevol temps ha canviat res? Digues capitalisme, digues poder fàctic, digues el que vulguis. però els de dalt sempre són els de dalt, els de baix sempre són els de baix i els dels mig són els que queden trepitjats. Avui a l'article de Pilar Rahola, publicat a La Vanguardia i que porta per títol No paga ni Déu, diu per mi una frase que és genial, que diu que la classe mitjana és el banc de sang de l'Estat, on l'Estat ha esdevingut un vampir. Molt bé, senyora Rahola. I el dia que la classe mitjana ja no tingui sang... que li puguin treure, què farà l'Estat? Malament, perquè llavors organitzen guerres, batalles i coses pitjors. Perquè torni a començar l'etapa. I bé, recordem que 20 anys després que naixés Bakunin, el 30 de maig de 1834, naixia Sant Gilis, a Bèlgica, un escriptor que va donar ales a la intimitat romàntica. Ens referim al poeta flamenc Emmanuel Giel. No sé si ho pronunciu bé, Joana, perquè és un cognom flamenc. Ai, flamenc jo, flamenc no, tinc ni idea. Va promoure la cultura d'erlandesa i va fer una gran labor com a arxiver de la biblioteca del Museu Reial. Lucifer, cants històrics i sinfonies i altres cants són alguns dels seus poemaris traduïts a la nostra llengua, que per cert els he consultat i els trobo molt, molt complicats per llegir per ràdio. Buscaré un via si en trobo algú que sigui més planer, perquè per llegir per la ràdio han de ser paraules que s'entenguin a la primera. Si has d'anar consultant el diccionari, ja sé que és un senyor del segle XIX, però t'hi havia també del segle XIX... No, però dintre del segle XIX, això és el que tu dius, hi havia poetes, hi havia escriptors que eren molt entenibles. Sí, quan és a la nostra llengua, però, clar, un senyor que escriu amb una llengua neerlandesa especial, flamenca, i a més traduïda amb un català rimbombant del segle XIX, doncs la veritat és que és difícil d'entendre la primera. Tornant al nostre país, recordem que el 30 de maig de l'any 1843, començant el camp de Tarragona, s'esdevé una conspiració contra el govern del general Espartero, en la qual participa el general Primo. No oblidem que Espartero va ser aquell il·luminat que va ordenar un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat de Barcelona per resoldre un aixecament popular degut a la crisi de la indústria cotonera. Això perquè anem amb compte amb els il·luminats que ens volen salvar des de postures extremes. No, no, aquí volen salvar. Aquí volen salvar. Aquests salvadors són terribles. Un altre 30 de maig, però de l'any 1884, es restableix a França la llei del divorci, que havia estat anul·lada pel rei Lluís XVIII, que era totalment contrari a la dissolució del matrimoni. Recordem, per això, que la institució del divorci és gairebé tan antiga com la del matrimoni. A l'antiga Grècia ja existia el divorci per mútu acord i també a la cultura esteca. Però al llarg de la història ha estat acceptat o prohibit segons els poders polítics o religiosos de cada moment. També era un 30 de maig, però de l'any 1899, en què neixia a Brooklyn, a Nova York, el productor de cinema estatunidenc Invin Talberg. Era anomenat The Wonder Boy, el noi admirable per la seva habilitat en escollir bons guions i treure'n magnífiques pel·lícules. Va produir per la Metro cinema de tots els gèneres i va treballar amb gent tan diversa com els germans Mars o el genial Kim Vidor. Va convertir en obres mestres del setè art, Romeo i Julieta, Rebelió a bord o Una nit a l'òpera. Extraordinàries pel·lícules i de signe ben diferent. Absolutament diferents totes. Tot un goig ara amb 3 o 4 canals que tenim de cinema clàssic que les podem anar veient aquestes pel·lícules. Aquesta tarda mateixa hem pogut veure Crimen Perfecto, la primera de la Paramount, el canal de la Paramount. I si estem atents als 3 o 4 canals que tenim de cinema clàssic, i més aquests dies que fa 100 anys de la Paramount, podem veure pràcticament... Sí, van projectant moltes pel·lícules i molt famoses. I seguim amb el cinema, ja que el 30 de maig de l'any 1912 naixia a Marian Glass, al Reino Unit, l'actor britànic Hugh Griffith. El tenim ben present en el paper del Sheikh Ilderim a la pel·lícula Ben Hur. Una actuació que li va valer un Òscar al millor actor secundari. Ha destacat també en pel·lícules com Cims Borroscosos, Motí a la Bounty o Tom Jones, entre d'altres. I ara, doncs, posem una mica de música. Una mica de música. Bona nit. I del cinema passem a les lletres, ja que el 30 de maig de l'any 1920 naixia a Barcelona el filòleg, professor i acadèmic Antoni Badia i Margarit. És doctor honoris causa per diverses universitats i membre de l'Institut d'Estudis Catalans i la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Va ser el pedagog Alexandre Galí i Coll que li va infondre la preocupació pel llenguatge matèria en la que ha arribat a ser un dels millors mestres. Seguim parlant de lletres, ja que el 20 de maig de l'any 1931 va néixer a la ciutat d'Oviedo el poeta Antonio Gamoneda. Guardonat amb el Premio Cervantes l'any 2006, és considerat com un dels poetes més importants en llengua castellana de la segona meitat del segle XX. Libro del frío, Arden las pérdidas o descripción de la mentira, són alguns dels seus títols més representatius. Llegirem algun dels seus poemes al final del programa. També és un enamorat de les lletres el polític i economista català Narcís Serra, que va néixer a Barcelona el 30 de maig de l'any 1943. Militant del Partit Socialista de Catalunya, fou successivament alcalde de Barcelona... ministre de Defensa i vicepresident del govern. En l'actualitat presideix el patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Un altre polític de caràcter més aviat revolucionari neix a Barcelona el 30 de maig de l'any 1948. Ens referim a l'activista autònom català Salvador Puig Antic. És encara la memòria de tots... que va caure executat pel règim franquista amb el mètode del garrot vil, després de ser jutjat per un tribunal militar que el va condemnar a mort. Va ser un 2 de març de l'any 1974, per cert, només un any i mig abans de morir el dictador. Els més vils servents de Franco van mostrar fins on podia arribar la misèria humana d'un règim putrefacte. I seguim amb les lletres perquè el 30 de maig de l'any 1951 naixia a Sedeví, a Horta Sud, l'escriptor i periodista valencià Ferran Torrent. Noveles com No emprenyeu el comissari, Un negre amb un saxo, gràcies per la propina o espècies protegides han fet les delícies de milers de lectors. També com a dramaturg ha tingut notable ressò com el de l'obra Nit i dia estrenada... per Carles Alvarola i la companyia Horta Teatre al Rialto de València. Realment, la ironia i el sentit de l'humor extraordinari és molt bo. És molt graciós el Ferran Torrent. A més, aquesta barreja de novel·la negra d'ironia, de sarcasme, de sàtira, és realment recomanable a qualsevol dels seus llibres. És una preciositat. Bé, i també les lletres de moltes cançons inoblidables... ens han deixat per sempre el compositor i cantant Antonio Flores, que moria un dia 30 de maig de l'any 1995. Pocs dies després d'una brillant actuació amb l'espectacle Antonio Flores en Concierto a la ciutat de Pamplona el 26 de maig d'aquell any. Allà va cantar Pongamos que habla de Madrid en una versió personalíssima de la cançó de Sabina i moltes altres. Ningú es podia imaginar que quatre dies després passés el que va passar. Com tots vostès saben, l'anyorat cantant era l'únic fill varó de Lola Flores, la faraona, i Antonio González, el pescaïlla, i germà de Lolita i Rosario Flores. Bé, escoltem l'Antonio Flores. Allà donde se cruzan los caminos, donde el mar no se puede concedir, te regresa siempre el cultivo. Las niñas ya no quieren servir. I per als qui ens escolteu, el dissabte, dia 2 de juny, festivitat de Sant Marcelí, Sant Nicolau Pellegrí i Santa Blandina, recordem algun dels esdeveniments que van succeir aquella data. El 2 de juny de l'any 1858, l'astrònom italià Giovanni Battista Donati descobreix el cometa que porta el seu nom. I ens recordem molt bé del 2 de juny de l'any 1977, quan el govern d'Espanya deroga la sindicació obligatòria al sindicat vertical franquista. Mira que ens va donar la morga, aquest sindicat. Ens obligaven a anar amb uns cursets i unes xerrades interminables, unes pallisses. La gent de la nostra edat tenim ben presents aquells banys ideològics en què ens intentava submergir l'obra sindical d'educació i descanso. Poca educació i molt descanso, deien. Sí, sobretot per part dels que organitzaven, perquè els de baix ens feien currar molt, com passa sempre. No van tenir el gust de conèixer, però ens costa que un dia 2 de juny de l'any 1740 neixia a la ciutat de París l'escriptor aristòcrata i filòsof francès, Alphonse François de Sabri, autor de les 120 jornades de Sodoma, justint o les dissorts de la virtut o la filosofia del tocador. Tant ell com les seves obres de caràcter llibertí van rebre la condemna de l'absolutisme i va passar 30 anys reclòs en diferents fortaleses i manicomis. Tant en llibertat com en reclusió, va protagonitzar grans escàndols i ha passat a la història com a el marquès de Sade. Finalment, recordem un gran actor, o no tan gran actor, però que almenys va ser molt popular, que va morir un 2 de juny de l'any 2008 a Santa Bàrbara, a Califòrnia. Ens referim a Mel Ferrer, actor, director i productor de cinema, que ens ha deixat pel·lícules tan memorables com Escaramuix i, a més, va ser un dels marits d'Audrey Hepburn. Perquè en va tenir més d'un, no? Sí, va estar casada diferents vegades. Bé, doncs, ara posem una mica més de música. Bona nit. El director que te doy Bé, aquesta cançó també és molt maca. Molt, molt. Molt ben cantada. Luis Eduardo Aute. Bé, passarem ara a parlar de coses del poble. Doncs vinga, endavant. Endavant. Mira, trobada de gegants i festa de l'esport. El primer cap de setmana de juny. Les tradicions i l'esport seran protagonistes indiscutibles a Sant Just el primer cap de setmana de juny. El 2 de juny, 10 colles... Participaran a la trobada gegantera que començarà a les 5 de la tarda amb la tradicional plantada de gegants al Parc Maragall. Després s'iniciarà la cercavila fins a la plaça Camp Preciós on es farà la ballada final de totes les colles. La trobada d'enguany finalitzarà amb el sopar i ball a Can Ginestar. I el diumenge 3 de juny tindrà lloc la onzena festa de l'esport al voltant de la plaça Camoapa. Durant tot el matí, les entitats esportives que participaran al bàsquet, a l'hockey, l'agrupació ciclista, l'embol, l'Atlètic Sant Just Club de Futbol, Club de Futbol Sant Just, Futbol Sala, Taekwondo, Patinatge Artístic, Club d'Hípica, Sol Solet, voleibol i atletisme, ens oferiran un ampli ventall d'activitats per donar-se a conèixer a la ciutadania. Excepte el Club Natació de Sant Just, de la Bona Aigua, que evidentment, com que necessiten aigua, no poden participar en aquesta festa. Els heu d'anar a veure la piscina, si els voleu veure en acció. Això mateix. Bé, posem una mica de música. Seré el viento que va. Navegaré por tu oscuridad. Tú recibo de sufrir que me quemarás. Yo seré tormentor. Los dos, yo y tú, tú y yo No dirás que no, no dirás que no, no dirás que no Seré tu amante bandido, bandido Jo m'hauria quedat encara amb un trosset més, no? Lo de ser etuero de amor, cuando termina l'estribillo, però està molt bé, està molt bé, perquè estava en un moment magnífic de la seva... llarga i esplèndida carrera musical. Sí, sí. Doncs bé, ara, de la música passem al modernisme, perquè si bé la setmana passada vam parlar, ja vam fer un tast parlant del Museu Modernista del carrer Valmes, avui en tornarem a parlar, és que aquest cap de setmana hi ha la vuitena fira modernista de Barcelona 2012. serà al carrer Girona, entre Aragó i Diagonal, els dies 1, 2 i 3 de juny. O sigui, allà, a més de passejar, podeu mirar, podeu comprar, i hi haurà mobles d'aquests que et van agradar tant, Joana, amb uns preus, suposo... Hi haurà de tot. Hi haurà autèntic, hi haurà... una mica de fossellament també, però val la pena perquè és molt bonic. I recordem que amb motiu de la Vuitena Fira Modernista de Barcelona, la Basílica de la Sagrada Família col·labora organitzant visites guiades gratuïtes a aquesta gran obra del que fou el genial arquitecte Antoni Gaudí. Les visites seran els dies següents. Dissabte, dia 9 de juny d'aquest any, a les 11 hores i a les 17 hores, 5 de la tarda, en idioma català. El diumenge, dia 10 de juny, a les 11 hores i a les 5, també de la tarda, en idioma català. N'hi haurà també en altres llengües, en castellà i en anglès, i podeu trucar per informar-vos al 933177652. Cal fer reserva trucant en aquest número de telèfon. Recordeu, 933... 177 652. Això també per fer visites en grups de 30 persones com a màxim. La Casa Balló, obra mestra de Gaudí, us convida a conèixer el que, més que un edifici, és un mite de l'art. Darrere de l'espectacular façana modernista s'amaga tot un món de sorpreses artístiques i arquitectòniques. Viure tot l'esplendor i la creativitat de la joia arquitectònica de Gaudí des d'una perspectiva màgica i cautivadora i fareu uns descobriments fantàstics que us sorprendran i us fascinaran. Visites diàries audioguiades de les 9 del matí a les 9 de la nit. Descomptes especials per a residents a Catalunya. Hi ha també un telèfon, 93-216-0306, i com tots vostès saben, és el Passeig de Gràcia número 43, cantonada amb el carrer Aragó. L'obra social La Caixa col·labora amb la Fira Modernista de Barcelona, organitzant visites guiades gratuïtes a la fàbrica Casa Ramona, avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6 i 8, obra modernista de Puig i Cadafalç, i l'actual seu de Caixa Fòrum. Les visites seran els dies següents. Dissabte, dia 9. Sí, dissabte 9 de juny. A les 11 hores i a les 5, en idioma català. El diumenge, dia 10 de juny, a les 11 hores i també a les 5 de la tarda, també en català. Bé, Centre del Modernisme per Informació, Centre d'Informació Turisme de Barcelona, a la plaça Catalunya 17, al soterrani, a Barcelona. Allà us informen de tots els museus, recordem, perquè això és molt interessant, i ho he anat més d'una vegada, és on hi havia abans aquells orinaris, a la plaça Catalunya, al portal de l'Àngel, ara el que hi ha és una oficina de turisme, i t'informen de tots els museus, de tots els teatris, de tots els cinemes. Abans estava la cosa molt abandonada. Doncs ara està molt bé, molt bé, molt bé. Recordem, finalment, que el Museu Modern... No, hi ha més coses encara, també es pot visitar la Pedrera, es pot visitar l'Hospital de Sant Pau. Recordem ara que... Sí, i tota l'illa d'or del modernisme. Que el Museu del Modernisme de Català, que en vam parlar la setmana passada, amb motiu de la fira, t'obsequien amb un dos per un a l'entrada general. O sigui que recull gratuïtament el teu bal a l'estat del museu. Si us presenteu al museu, al carrer Balmes, 48, en lloc de pagar 7 euros la gent gran, com vam pagar tu i jo el dia que vam demanar, doncs ara amb 3 euros podreu entrar i és una delícia, és una meravella. Hi ha escultures d'en Clarà, pintures d'en Casas, d'en Rossinyol, uns mobles que són una meravella. Sí, tots els mobles a la primera part, o sigui, la planta baixa, el primer pis hi ha escultura i després hi ha pintura, és una meravella. Unes joies de plata que són una delícia... Ah, i recordeu també que l'Hospital de Sant Pau també amb el 50% de descompte en la visita guiada al recinte històric amb motiu de la fira. O sigui que pràcticament... Tots els edificis modernistes de Barcelona es poden visitar aquest cap de setmana a meitat de preu i algun d'ells, com heu escoltat, gratuïtament. O sigui que val la pena aprofitar-ho. A més, si aneu a la fira, que com hem dit, és el capdamunt de la diagonal, el carrer Girona, capdamunt de la diagonal fins a Aragó, allà us informaran de tot el que es pot veure aquest cap de setmana. i donen vals per diferents exposicions modernistes. I si voleu comprar alguna coseta, també la teniu a l'abast? I tant, sí, sí. Bé, posem música. Anirem tots cap al cel, que toquin les trompetes. Anirem tots cap al cel, amb les mans ben netes. No ens caldrà portar baston, ni sandàlies ni serró. Tu que estàs tan cansat, tot d'un plegat trobaràs que has volat. Anirem tots cap al cel, Que toqui el bateria, anirem tots cap al cel, amb crits d'alegria. Sonarà per a tot el món, el so dolç d'un vibrefort. Quan toquem els estels, anirem tots cap al cel. Estàvem escoltant el Joan Manuel Serrat, el nostre Serrat. Hem de donar tot el nostre suport a la música del nostre país, a la cançó i, evidentment, també al cinema i al teatre. perquè al cinema de vegades sembla que les fem amb compte gotes, les pel·lícules a Catalunya... És que no hi ha pressupost. No hi ha més pressupost. No hi ha pressupost, no hi ha subvencions. Per això quan en fan una i té el nivell de pa negra, o té el nivell d'aquesta que ara han acabat d'estrenar fa una setmana, Els nens salvatges, de Patrícia Ferreira, jo crec que val la pena donar suport i anar-la a veure. Ja sé que a uns els agrada, a vosaltres els agrada menys, però és que només perquè hi tenim actors que són coneguts d'aquí... Tant els tres protagonistes juvenils, algun d'ells que ja va sortir, ja va protagonitzar Polseres Vermelles i que tenen un nivell formidable, molt ben dirigits per Patrícia Ferreira, que són el, si no recordo malament, la Marina Comas, l'Àlex Montner i el Berberó. Sí, em sembla que sí. I al costat d'ells, una quantitat d'actors de més edat, però amb una gran experiència, amb moltes taules, que han fet moltes pel·lícules, i tenim gent tan coneguda de Sant Just com Clara Segura, que fa el paper de Laura, tenim el Marc Rodríguez, Francesc Orella, Montse Germán, Emma Vilarassau, Ana Fernández, o sigui, tot gent que l'hem vist... L'Aina Clotet, o sigui que els hem vist en moltíssimes pel·lícules, en moltíssimes hores de teatre. Ha participat al Festival de Màlaga del Cine Espanyol i ha guanyat la Viznaga de Oro a la mejor película, Viznaga de Plata al mejor guión, Mejor actor de reparto, Àlex Moné. I mejor actriz de reparto, Alaina Clotet. O sigui que està molt bé. Us convidem que l'aneu a veure. A més la pel·lícula t'enganxa. Des d'aquest començament fins al final, el que passa és que després té un desenllaç molt dur, molt tràgic, però està tot explicat. És com la vida misma. És com la vida misma. El que passa és que, sortosament, no sempre a la vida els finals són així, però, malauradament, moltes vegades sí. Les coses acaben malament en la vida. El que passa és que l'espectacle la sublima i, aleshores, la sublimació... Com tant que a mi les pel·lícules amb final trist no m'agraden. Mira què vols que et digui. Soy una romanticona. Ah, bueno, bueno. Cadascú és com és. Bé, us convidem que l'aneu a veure. Posem música. Cuando salí de la Habana, guardéme yo. Y a diez me ha visto salir, si no fui yo. És una joia escoltar la Paloma Sant Basilio, però, esclar, hem de continuar parlant. Sempre, sempre, molt agradable, molt agradable. Bé, donarem lectura a l'editorial de La Baula, que és la publicació que Sant Jus Solidari envia als seus socis explicant les activitats. Per cert, quin bon resultat ha donat aquest logotip. Jo vaig fer el llapis i una noia d'una escola de disseny molt propera aquí l'ha passat. El va remantar, sí. I ha quedat... Ha quedat preciós. És que no està desfassat, està molt... Està molt modern, molt modern, com a tu t'agrada. Molt modernillo, sí, sí. Sí, aquí diu a l'editorial una nova experiència educativa. El Centre de Desenvolupament Infantil de Camoapa és un dels primers projectes de Sant Jus Solidari que a hores d'ara encara té continuïtat. En el seu inici va ser un projecte gairebé d'emergència per cobrir necessitats bàsiques d'atenció alimentària, d'higiene i de salut. Però durant aquests 17 anys hi ha hagut diverses aportacions per mantenir el funcionament del centre i dotar-lo de nous recursos per millorar l'atenció dels nens i de les nenes i arribar al major nombre de famílies. Sant Just Solidari, des de sempre, l'ha considerat un projecte molt important, no solament per la funció que desenvolupa en cobrir les necessitats primàries de la població infantil, sinó també per la projecció educativa que amb el temps s'hi va realitzant. És per això que en aquests moments ens satisfà, satisfà a Sant Just Solidari, que... el Centre de Desenvolupament Infantil de Camoapa estigui participant en una experiència de formació que incideix en la vessant pedagògica a les aules. Si entenem que l'educació és un fet col·lectiu i que la participació de les famílies a l'escola és fonamental, no podem deixar de valorar i d'agrair Aquesta iniciativa de formació en el centre de desenvolupament infantil orientada a millorar la qualitat educativa a partir d'una més àmplia col·laboració dels pares, mares, germans o altres familiars propers als alumnes. Tant de bo, aquesta experiència es pugui consolidar i amb ella s'hagi avançat un pas més. Bé, i continuem amb obres socials del nostre país, d'aquí, de Sant Just. 260 persones de Sant Just d'Esvern són sòcies de la Creu Roja. Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Creu Roja, l'agrupació d'Espluga Sant Just ha volgut commemorar-ho amb un acte al qual estaven convidades les 260 persones de Sant Just d'Esvern que són sòcies de l'entitat, un 1,7% de la població. A la sala d'actes de l'equipament de la plaça de la Pau, el president de l'entitat, Santiago Sánchez, va elogiar la col·laboració del veïnat de Sant Just d'Esvern amb l'entitat i va reconèixer especialment el compromís de les persones que des de l'any 1963 col·laboren amb l'agrupació local de la Creu Roja. L'entitat, que ara té un punt d'informació al Centre Cívic Salvador Espriu, Està treballant en ampliar el voluntariat, àmbit en el qual, com va assenyalar l'alcalde Josep Perpinyà, fa èmfasi l'Ajuntament amb la finalitat de promoure la col·laboració entre persones i famílies que estan disposades a destinar part del seu temps a altres que ho poden necessitar. La bici Z em parlava de bon matí al portal, mentre el sol esperava i els carros veien passar. Zizet, que no veus l'estaca, on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-em. Mai no podrem caminar si estirem tots. Ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba, ben forcada, déu ser ja. Bé, i ara parlarem d'una exposició fabulosa a la... CX Catalunya Caixa, l'obra social, que és a la pedrera, com sabeu, com sempre. Sí, la sala d'exposicions, aquesta precisament és gairebé sempre gratuita. No és la que s'ha de pagar l'entrada per visitar tot l'edifici, sinó que és la que està entrant a baix, a mà dreta, a mà esquerra, perdó, que puja en una escala i a mà esquerra. Sí, de seguida t'hi trobes. És Artigas l'home del foc. Ell mateix, amb aquesta presentació... De l'exposició escriu. Les formes de les meves ceràmiques són les formes derivades del torn del terrisser i són les de sempre, les dels pobles primitius i dels que s'han tornejat en totes les civilitzacions, la grega, la romana, la renaixentista, etcètera, encara que per elles mateixes no constitueixin una representació d'aquestes civilitzacions. Són, doncs, formes eternes que han sigut, són i seran. Segons l'artista seran més o menys afinades. No són formes dibuixades ni subjectes a cap moda ni a cap país. On jo anhelo expressar-me és en els esmals. Procuro que cada un sigui una creació i que aquesta creació sigui encertada. A vegades l'encerto o em sembla que l'encerto. De vegades, no. El millor jutge en aquestes coses és el temps. Si resisteixen les modes, bé. Si no, malament. És una meravella. Mal digui ell això, cada obra que surt de les seves mans és una obra d'art. I és, realment, el que pugui tenir una d'aquestes peces és un goig. a mi que m'agrada tant la ceràmica, disfruto moltíssim. I l'exposició és molt agradable de contemplar, molt agradable de mirar, la sala aquesta sempre està molt ben muntada, hi ha espais per seure, hi ha vídeos on passen imatges, és molt, molt, molt agradable. Bé, recordeu que és a la Pedrera, a la sala d'exposicions, i estarà a la vostra abast fins al 2 de setembre. No cal dir que és el Passeig de Gràcia 92, l'edifici de la Pedrera, que aquests dies també... Està dintre de la Fira del Modernisme. Més disponible que mai, perquè està dins de la Fira del Modernisme, que és aquest cap de setmana, com hem dit abans. Això mateix. I bé, ara també farem esment... de la Sala Parés, que presenta dues exposicions fabuloses. N'hi ha una que a mi m'agrada moltíssim, la de Javier Vázquez, perquè ja em fa ganes d'anar-ne tant a la platja, perquè pinta aquestes escenes de bany, que són una meravella, i ara ve tan de gust d'anar-se allà a banyar al mar. Sota el nom de Young, que vol dir jove. Jove, jove, sí, sí. Sí, perquè l'espectacle aquest que feia en el poliorama dirigit pel Tricicle es deia... Com era? Fever Young... Fiballon, que és febre de la joventut. No, no, era avis que se senten joves. Ah, ja, ja, la febre de la joventut. Sí, sí, sí. Bé, també a la sala primera exposa, també a la sala parés, Marcos Cárdenas. També és un tipus de pintura deliciós, Mira, aquesta corona que fa aquest gosset tan preciós. En aquest cas, hiperrealista. Hiperrealista, sí. O sigui, semblen fotografies, però amb una perfecció i una contrast i una luminositat superior a la de les fotografies. O sigui... Sí, sí. Veus... Sembla una fotografia, però veus aquell traç que realment... no són de fotografies. La pintura hiperrealista té molt d'encant i molt de mèrit, perquè com deia l'altre dia en una entrevista a Antonio López, avui totes les tendències valen. Hi havia una època que semblava que per ser modern s'havia de ser abstracta. Avui no, avui per ser contemporani, no modern sinó contemporani, pots fer cada artista allò que a ell li agradi. Allò que a ell li agradi, allò que a ell li vingui de gust. I ho recomanem a l'Espai Volart i l'Espai Volart II, al carrer Auxiasmar, 20 i 22, estan ubicats en dos edificis modernistes, precisament, d'arquitectura industrial de principis del segle XX. Els espais volar i volar 2 constitueixen una plataforma de promoció i difusió dels artistes del país. Si ve l'espai volar, contra la seva programació en la presentació de mostres temporals d'artistes contemporanes que formen part del fons de la col·lecció Vilacasses, l'espai volar 2 recupera el treball d'autors que han estat cabals a l'hora d'escriure la història recent de l'art català. I us recomanem, precisament, un dels artistes que exposa, que és Francesc Artigau, l'exaltació del quotidià que podeu veure fins al 24 d'aquest mes de juny. De Sant Pere, obra inèdita de grans dimensions, realitzada per la present exposició i d'altres treballs elaborats en diferents moments creatius, esdevenen l'eix vertebrador de l'actual mostra, que sota el títol de l'exaltació del quotidià i comissariada per Glòria Bosch, posa de manifest el paper rellevant del pintor a l'evolució de la història recent de l'art català. Representant de la nova figuració, L'art d'Artigau, nascut a Barcelona l'any 1940, es capbusa en temàtiques de caire popular que sota una pinzellada vigorosa i d'intens cromatisme atorgui al conjunt una atmosfera de precària harmonia, tensió provocada per la línia que limita les taques de color i enfatissa el tarannà irònic i punyent del pintor. I si, a més de pintura, voleu veure dibuix, no us perdeu l'exposició del setle artístic de Sant Lluc a la plaça de les Beates, que està gairebé paral·lela a Antonio Maura, o sigui, pujant per via la lletana d'esquerra, perquè és tot un goig. Jo soc soci del cercle, bé, de fer propaganda de la casa, però el més és que l'altre dia venia un reportatge al periòdico que em va agradar moltíssim perquè era una entrevista amb un dibuixant, un dels molts que anem a prendre punts del natural, on explicava sentit des de dintre el goig que produeix dibuixar. I diu, no us preocupeu si dibuixeu bé o malament, només el goig de mirar, de sentir i de veure la naturalesa amb la seva excel·lència i intentar-ho plasmar amb un paper ja és una vivència magnífica. I quan això és en la figura humana, diu, la figura humana és el paisatge més vell que podeu sempre mirar. Molt bé. Doncs continuem amb l'art i posem la música de la poesia. Bé, doncs, com hem dit abans, avui tenim tot un premi Cervantes, perquè fa anys que va néixer, ens referim a Antonio Gamoneda. No és un poeta fàcil, és un poeta de vegades dur, perquè transcriu la realitat amb una força vibrant i extraordinària, però, com ha dit també a vegades el nostre admirat Joan Margarit, la poesia no és planera, ni senzilla, sinó que és una cosa que neix del fons i que s'ha de sentir, és una vivència. S'ha de sentir i ha de provocar sentiments en aquella persona que t'escolta. Doncs escoltarem ara El miedo entra en la blancura. El miedo entra en la blancura. Aún sus alas llenden la serenidad y disciernen la sal y la ceniza. Lívidas hélices y en el espesor lentitud de los pájaros. Augurios en las venas azules de las aguas. Ah, pétalos temibles, semejantes a las escamas puras de la cólera. Ah, pena corporal, amor herido, animal de la luz, pueblo abrasado. Salen los cuerpos del abismo, ascienden como azufre solar, su resplandor atraviesa las aguas. Hay profecías incesantes. Ved la transparencia de los signos y las palomas torturadas. Este es el día... en que los caballos aprendieron a llorar el día horrible y natural de España. El animal de sombra enloquece en las pértigas del alba. Propongo mi cabeza atormentada. Propongo mi cabeza atormentada por la sed y la tumba. Yo quería despedir un sonido de alegría. Quizás sueno a materia desollada. Me justifico en el dolor. No hay nada. Yo no encuentro en mis huesos cobardía. En mi canto se invierte la agonía. Es un caso de luz incorporada. Propongo mi cabeza por si hubiera necesidad de soportar un rayo. No hablo por mí solo. Digo, juro que la belleza es necesaria... Muera lo que deba morir, lo que me callo. No toques, Dios, mi corazón impuro. Amor, mi manera de amarte es sencilla. Te aprieto a mí como si hubiera un poco de justicia en mi corazón y yo te la pudiese dar con el cuerpo. Cuando revuelvo tus cabellos, Algo hermoso se forma entre mis manos y casi no sé más. Yo solo aspiro a estar contigo en paz y estar en paz con un deber desconocido que a veces pesa también en mi corazón. Estar en ti. Yo no entro en ti para que tú te pierdas bajo la fuerza de mi amor. Yo no entro en ti para perderme en tu existencia ni en la mía. Yo te amo y actúo en tu corazón para vivir con tu naturaleza, para que tú te extiendas en mi vida. Ni tú ni yo, ni yo ni tú, ni tus cabellos esparcidos aunque los amo tanto. Sólo esta oscura compañía. Ahora siento la libertad, la libertad total. Esparce tus cabellos, esparce tus cabellos. bé, i amb aquests sons poètics tan agradables i que ens fan sentir una mena de sensacions. Doncs hem arribat a la fi d'aquest programa. Et fan vibrar perquè és un gran domini del llenguatge del senyor Gamoneda. Doncs bé, moltes gràcies, Marc Penernau, per posar sempre la música tan encertadament. A tots vostès per escoltar-nos, a tu, Joana. I a tu, Vera. I a reveure-hi fins aviat. Sí, bé. Recordeu que el dissabte, si ja deu plau, a les 11 tornarem a repetir aquesta audició. I si no, fins al proper dimecres, a les 8 de la nit. Fins a les hores, a tots. Molt bon dia, si ens escolteu en dissabte, o molt bona nit, tard o nit, si ens escolteu en dimecres. A reveure. A reveure. Fins demà! Llegeixo un missatge del director d'una escola que vam rebre fa uns dies. Aquest curs estem treballant el tema de l'embolcall de l'esmorzar, per evitar el paper d'alumini i potenciar altres opcions. Bossa de paper, plàstic, carmanyola... Va, a veure si veiem més muntatges d'escoles. Envieu-los a aquíreciclem.cat. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Ara escoltes, ràdio d'espera, s'interessa.