60 i més
Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....
Subscriu-te al podcast
Escapades d’hivern (Montseny, Delta i Vall d’Aran), Barcelona gastronòmica i espiritisme; demografia global, dieta mediterrània amb receptes, propòsits i mites de pes; llegendes de Cervera
Panorama de l’episodi
Seixanta i més obre l’any amb un programa variat i molt amè: escapades d’hivern per Catalunya, un recorregut per la Barcelona gastronòmica (d’on surten l’arròs Parellada i el postre pijama), memòria dels bars de mercat i dels xiringuitos de la Barceloneta, un bloc d’espiritisme i fenòmens paranormals històrics, una reflexió demogràfica amb debat sobre globalització, migracions i despoblament, una guia pràctica de dieta mediterrània (amb dues receptes), propòsits d’any nou de civisme quotidià, 10 falsos mites sobre perdre pes, interludis musicals i llegendes de Cervera sobre bruixes documentades.
"Any nou, vida nova" — i, sobretot, no vulguis per ningú el que tu no vols per a tu.
Contingut detallat
Escapades d’hivern per Catalunya
- Montseny: propostes d’esport amb BTT per downhill i tracks de l’epic Enduro Montseny; debat simpàtic sobre els anglicismes al llenguatge.
- Allotjaments: cases de turisme rural per sentir-se “com a casa” i informació a turismemontseny.com.
- Delta de l’Ebre: natura amb la canalla; zones humides més grans de Catalunya, gran biodiversitat (≈50 espècies de peixos i >360 d’ocells), arròs local de gran qualitat i centre “MónNatura Delta” amb activitats i visites.
- Vall d’Aran: paisatge alpí, arquitectura tradicional (pedra, fusta, pissarra), gran estació d’esquí, banys termals i gastronomia aranesa: senglar al civet, olla aranesa, bolets, truites, embotits i licors del bosc (cassis, seranyons/prunellons, “aigua de nous”).
Barcelona gastronòmica i memòria urbana
- Arròs Parellada: origen al Cafè Restaurant Suís (Rambla i Plaça Reial). El senyor Parellada demana un arròs sense espines ni ossos; el cambrer crida “Un arròs, Parellada!” i queda batejat.
- Postre “Pijama”: adaptació als anys 40 al restaurant 7 Portes de la petició de mariners americans; combinació de flam, nata, pinya en almívar, gelat, fruita confitada i caramel líquid.
- Bars de mercat: esmorzars de forquilla (cap i pota, bacallà a la llauna, botifarra) i vida social als mercats (exemple: Santa Caterina).
- Xiringuitos de la Barceloneta: orígens a finals del s. XIX, auge a la postguerra; enderroc el 1994 per la Llei de Costes; trasllats al Port Vell i Joan de Borbó però “ja no era el mateix”. Notes sobre preus i condicions sanitàries d’aleshores.
Espiritisme a Barcelona i fenòmens paranormals
- Arrelament històric: connexions entre anarquistes i espiritistes; Congrés Espiritista Internacional (1934, Montjuïc) amb suport institucional.
- Postguerra: repressió, execucions, il·legalització de la Federació Espiritista i confiscació de biblioteques (Arxiu de Salamanca). Pràctiques clandestines fins i tot a la Model.
- Cas “cops a la paret” (Gràcia, 1935): sorolls, objectes que “volen” i granissada insòlita; cobertura periodística i conjectures mundanes (p. ex., interessos de lloguers).
Reflexió demogràfica i debat global
- Lectura d’un text (1999) per comparar amb el 2020: envelliment poblacional, baixa natalitat i conseqüències socioeconòmiques; propostes de polítiques familiars (llars d’infants, parcialitat protegida, ajuts, conciliació).
- Debat obert:
- Globalització i sostenibilitat: duplicació de població mundial en 50 anys i límits de recursos.
- Despoblament de grans àrees de l’Espanya interior vs. sobrecàrrega a la cornisa mediterrània.
- Immigració: reptes d’acollida i integració a mig–llarg termini.
- Notes crítiques sobre urbanització accelerada, qualitat de vida i desigualtats.
Dieta mediterrània: salut, cultura i pràctica
- Model alimentari amb evidència científica: abundància de pa, pasta, verdures, llegums, fruita, fruits secs; oli d’oliva com a greix principal; peix, ous i làctics moderats; carns vermelles limitades; aigua com a beguda principal; vi moderat als àpats.
- SlowMed i herència cultural mediterrània: producte fresc, local i de temporada; transmissió intergeneracional i identitat compartida.
- Recomanacions d’estil de vida:
- Activitat física moderada.
- Son profund (≈8 h) per a l’equilibri corporal.
- Hidratació: 1,5–2 litres/dia, segons necessitats.
2 receptes ràpides (per a 2 persones)
- Mongetes verdes amb ametlles
- 200 g de mongetes, un grapat d’ametlles, 2 grans d’all, sal, 2 cullerades d’oli d’oliva.
- Coure les mongetes al vapor; sofregir all i ametlles en oli calent; barrejar amb les mongetes 1–2 minuts i servir.
- Arròs amb espinacs i pits de pollastre
- 120 g d’arròs, 200 g d’espinacs frescos, 2 pits de pollastre ecològic, 1 ceba petita, oli i sal.
- Bullir espinacs i arròs (al dente). Sofregir ceba, daurar el pollastre; afegir arròs i espinacs, sal, barrejar breument i servir (no sobrecoure l’arròs).
Propòsits d’any nou: civisme i coherència
- No dir mentides i ser puntual: respecte pel temps aliè.
- Amabilitat i escolta activa; neteja i pulcritud.
- Autoexamen honest de conductes i coherència amb allò que exigim als altres.
10 falsos mites sobre perdre pes
- -
- “Estar prim és més sa” — Fals: importa l’IMC i el context individual (IMC saludable ≈19–24).
- -
- “Hi ha aliments bons i dolents” — Fals: cal equilibri i proporcions.
- -
- “Carbohidrats engreixen” — Fals: els complexos han d’aportar 50–60% de l’energia.
- -
- “Les grasses són dolentes” — Fals: 30–35% d’energia; prioritzar greixos saludables (oli d’oliva, fruits secs, llavors…).
- -
- “Cal menjar sobretot proteïnes” — Fals: 12–15% de l’energia diària.
- -
- “Les vitamines són les més importants” — Fals: són micronutrients; dèficit i excés poden ser nocius. En dieta vegana, suplement de B12.
- -
- “L’aigua amb els àpats engreixa” — Fals: 0 kcal; hidratar-se bé.
- -
- “Saltar àpats aprima” — Fals: desregula l’organisme; millor 5 àpats i evitar picar sense control.
- -
- “Les dietes d’aprimament no són perilloses” — Fals: poden desencadenar TCA i desequilibris.
- -
- “Les purgues controlen el pes” — Fals: el pes es regula amb dieta equilibrada i exercici.
Interludis musicals
- “Tango-milonga” de l’òpera lírica Los Gavilanes (Jacinto Guerrero), per la Banda Simfònica Municipal, dir. Enrique García Asensio.
Llegendes de Cervera
- Sis bruixes documentades a l’arxiu comarcal; una condemnada a mort i executada. Mostra del ric patrimoni llegendari de la ciutat.
Idees clau
- Turisme de proximitat per aprofitar l’hivern i reforçar l’economia local.
- La memòria gastronòmica explica d’on venim i com vivim la ciutat.
- L’espiritisme té una història real a Barcelona, amb moments d’oficialitat i de repressió.
- La dieta mediterrània és més que menjar: és cultura, territori i salut.
- En salut i pes, més evidència i menys mites.
Seixanta i més. Amics i amigues, avui encetem un nou any en el qual esperem continuar amb la vostra companyia. És la nostra esperança i el nostre desig. Per la qual cosa treballarem amb il·lusió per emmerèixer-ho. Sempre busquem aquells temes que pensem que són interessants per passar una hora amena i distreta del capvespre o del matí, si ens escolteu en dimecres o bé en dissabte. Ja ha passat un any un tant complicat, però això no obsta per donar gràcies a la vida i a Déu per ser aquí amb tots vosaltres i continuar la nostra petita tasca a través d'aquesta emissió de Ràdio d'Esvern. Música, viatges, personatges, passen per aquesta audició per a la seva divulgació. Ja sabeu que esperem la vostra audiència amb tot interès. Moltes gràcies a tots i també als nostres col·laboradors que, per poc que puguin, sempre són el peu del canó. I ara, l'Alina, la Montse, el Joan Maria, una servidora, la Joana, i en Carles, diguem, endavant 60 i més. Música, viatges, personatges, passen per a la seva divulgació. Encara queden dies d'aquest atemperat hivern per aprofitar uns bons caps de setmana fins no arribi en primavera la Setmana Santa. Què us sembla si anem en primer lloc al Montseny? Si el que us fa és a l'esport de la mountain bike, per mitjà del downhill, descobrireu els senders més potents del Montseny, a partir dels tracks de l'èpic Enduro Montseny. Descents en plebòs de pins, alcines i roures, que de ben segur us encantaran. I permeteu-me una cosa... Un incís. Un incís que sempre faig jo i aquest any continuem amb incisos. Fixeu-vos que acabo de llegir quatre o cinc línies. Tenim mountain bike, downhill, tracks... Vull dir que ja estem introduint els anglicismos aquests... que s'estan imposant dintre de pau, diríem. Jo vaig haver de preguntar més o menys el que volia dir. I al final... Ja està, però si és que això... Al final estem parlant espànics. No, espanglis. Com és allò? Espanglis. Espanglis. Una cosa d'aquest estil. Espanglis. Gràcies, Carles. Espanglis. Bueno, mira. Bueno, el Josep Maria continua. Joan Maria, no me'l bateguis. Perdó, el Joan Maria, perdó. Bé, a més a més, podreu gaudir de tot tipus d'allotjament, que us faran sentir com a casa. Podeu escollir entre un bon nombre de les cases de turisme rural disponibles per descansar durant la vostra estada. Molt bé. No sé, jo que... Ah, sí. Sí, viureu. T'has perdut, eh? T'has perdut, estem al primer llibre. T'has perdut, ja ho veig. No us aponim endavant. Viureu dintre d'un espai autèntic a natura. Us podeu informar a l'adreça electrònica www.turismamontseny.com Molt bé. Joana. Ah, sí, la Joana, ara, eh? Ara la Joana, clar. I ara us recomanem un lloc absolutament diferent. Si no sou de muntanya ni de turisme rural, us convidem a explorar, sobretot, amb la mainada el Delta de l'Ebre. Veureu que no cal anar a indrets exòtics per descobrir plantes, animals i ocells. I mosquits. Sí, també, eh? Però és que si aneu a llocs exòtics també n'hi ha de mosquits, eh? I molts. El parc natural del Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya, amb una superfície de 320 quilòmetres quadrats. Les zones humides que el formen són un entorn vital per innumerables espècies de plantes i animals. Hi ha unes 50 espècies de peixos i més de 360 espècies d'ocells. A més, els productors locals hi conreen arròs, molt reconegut per la seva qualitat i sabor únic. El món natura Delta és un gran centre pensat per entendre i gaudir de la màgia del Delta. Ofereix tallers infantils, activitats per a tothom i unes visites guiades. Aquestes activitats van des de navegar per la desembocadura del Delta fins a descobrir oliveres mil·lenàries. I ara us aconsellem un lloc encisador per a amics i amigues a mans del mantell blanc immaculat pel que gaudeixen esquien. Com no? A la Vall d'Aran. La Vall d'Aran es caracteritza pel seu paisatge alpí i la seva arquitectura tradicional, de la qual són típiques les cases de pedra i fusta, entaulades de pissarra. A més d'esquiar, és l'estació més gran de l'estat espanyol. Els amants de la neu poden agaudir de banys termals, visites culturals i també degustar la cuina típica aranesa. Ja que parlem de gastronomia, podem dir que el senglar és un dels animals preferits pels caçadors de la Vall d'Aran i el cibet, una de les formes típiques de presentar-ho. Els plats de caça són una constant en aquesta comarca, juntament amb l'olla aranesa. Els bolets, les truites del riu, els embotits de porc i els licors elaborats amb les frites del bosc, entre ells el cassis i els seranyons o prullons, i a l'aigua de nodes, o sigui, el suc de nous verde. Què us semblen els nostres consells? Tots ells són molt fàcils de seguir. Que us supasseu molt i molt rebé! Fins demà! Bé, i ara, Lina, què ens portes? Mira, acabem de parlar d'una cosa de menjar per aquí, per a l'Aran, al Bany d'Aran, no? Sí, sí. Tornem a Barcelona i jo continuo amb aquells menjars que es feien a Barcelona i que encara es fan d'un dels llocs on els feien. I aquí tenim l'arròs parellada. El cafè restaurant suïcio va ser un dels grans restaurants de la Barcelona. Situat a la Rambla 31, amb una entrada posterior a la plaça real número 17. Era lloc de trobada de polítics i prohoms de la ciutat i compten que en els seus reservats Primo de Rivera, que era capità general de Catalunya, lligava al Cop d'Estat en 1923 i que un dels seus clients habituals era Francesc Campó, que sempre anava a buscar rap i demanava rap i estofat. Però el que volem explicar aquí és l'anècdota de l'arròs parellada, molt famós a Barcelona. en Juli Parellada, propietari del palau del carrer de la Canuda, on ara ja la teneu, anaven sovint al suïcio i un dia va demanar que li fessin un arròs en el que ni el peix tingués espines ni la carn ossos. No va ser fàcil fer aquest arròs, però al senyor Parellada li va agradar tant que cada vegada el demanava i el cambrer cridava a la cuina Un arròs, Parellada! I així va quedar per sempre. Ara ja sabeu d'on ve aquesta paraula. La denominació. Això mateix. I també tenim un pijama amb pantalons. Oh! Diu, no té res a veure, eh? Diu, als anys 40 els mariners americans que paraven a Barcelona i anaven a sopar a les set portes demanaven uns postres. Pichu malva que ningú no coneixia. L'amo amb Paco Parellada i aquest és un altre o el mateix no ho sé els va demanar què era i en van fer una adaptació. Naixia l'increïble i gairebé oblidat pijama flam coronat amb nata pressa i pinya amb almíbar gelat dues boles sirenes confitades i tot regat amb un caramel líquid que us sembla? Oh! Perfecte! Perfecte! I anem al bar de la plaça. quan es lleven les places llegiu mercats de Barcelona a dins al costat de les parades s'obren els bars. Diu l'escritora d'això diu a mi em fascinava endenent l'olor de cafè amb llet que feien les peixeteres del Ninot. Els bars de la plaça s'hi podia menjar bé o no depèn de l'amo però n'hi ha que eren i són una glòria com el Joan de Santa Caterina si anaves a la plaça a primera hora del matí veies la gent de les parades anticipant-se atipant-se perdó de capipota de bacallar la llauna de botifar ramseques l'avi em deia que com matinaven tant havien d'esmorzar com si dinessin i feia una gana això no s'ha perdut sinó que ha agafat una espècie d'embrancida ah molt bé us estic explicant cosetes de Barcelona i explico cosetes perquè avui no llegirem res de Ninas del Conjunto perquè ja se n'ha acabat no, deixem-nos les Ninas del Conjunto mirarem després espiritismes però el altre no i ara acabem amb això d'aquí dels menjars amb els xeringuitos de la Barceloneta les primeres cases de menjar a la platja de la Barceloneta són de finals del segle XIX quan els pescadors aprofitaven part de les captures per cuinar i oferir-ne per dinars i així va començar a créixer durant la postguerra en el tram que va des de la platja de Sant Miquel i el que seria el començament del passeig marítim es van formar una via paral·lel a la costa on morien els carrerons del barri i s'hi van cabir una munió de restaurants encaixonats els uns amb els altres els cambrers sortien al carrer a buscar els clients i fins i tot oferien un lloc per aparcar el cotxe això eren els xeringuitos de la Barceloneta a la part del darrere hi tenien terrasses en tarimes sobre la platja o directament taules damunt de la sorra anar a menjar marisc i arrossos a la Barceloneta es va devenir un clàssic i una tradició consolidada per als barcelonins Campinxo Camposta el Deport Costa Azul Catalunya Camposta Camposta encara està el merendero de la Mari Mar i platja Salmonete Les Camarlà Aurora Sol i Sombra Casa Paulino Rancho Grande Miramar La Daviota La Marina Derramar i l'avion són noms que encara els recorden o sigui que aquests van desaparèixer a l'aplicació de la llei de costes de 1994 tot Barcelona va plorar veient les màquines enderrocant aquells edificis tan nostres molts dels propietaris dels xeringuitos desapareguts van obrir nous restaurants sovint amb el mateix nom a la zona del Port Vell o al passeig de Joan de Borbón però esclar ja no era el mateix ja no era el mateix ja no era el mateix ha perdut l'encant ha perdut aquell encant però aquests xeringuitos estan molt bé però com que sabien que havien de marxar llavors tampoc hi gastaven massa i estaven en males condicions sanitàries o sigui que al final havien de treure a més sempre amb uns preus astronòmics jo no sé per què una amanida i una paella en allà valia tres vegades més que el centre de Barcelona amb hotels reconeguts perquè eren els xeringuitos perquè em penso que som nosaltres els sopats els 25 anys som una mica massoquistes entre tots exacte sí quan les coses es posen de moda no ho entès mai mira no i a més si a l'aire si feia allà a més a més anaves allà i t'estiraven vine cap aquí i t'estiraven sí estia en el carrer sí bueno aquí ha parlat l'autoritat que és el nostre company Joan Maria que és el casar dels menjars ho sento molt però jo la part alta de Barcelona doncs m'entén al dia bé he dit que salto perquè ja no queda amb cap anècdota ja buscarem un altre llibre però ara ens anem aquelles per la part supersticiosa oscurantista de tot el llibre i aquí diu anarco espiritistes explicava l'escritor Joan Sales que alguns membres del partit comunista català feien sessions espiritistes després de les reunions del partit on invocaven l'esperit de francès L'Airet i explicava Frederica Montseny que el vincle entre anarquistes i espiritistes venia de lluny abans de la guerra l'espiritisme va conèixer una època dourada en 1934 se celebrava Montjuïc el cinquè congrés espiritista internacional l'alcalde Carles Pissunyer va presidir la inauguració i el president Companys hi va enviar una representació oficial de la Generalitat després de la guerra molts dels caps visibles caps visibles de l'espiritisme van ser fusellats es veu que els espirits no els hi van agradar bueno perquè és el dimoni i el fusellat la Federació Espiritista Espanyola va ser declarada il·legal i el president del congrés del 1934 Eduardo Anallà va ser empresonat i fos allà va empresonat aquí aquest encara no l'emparat no, no, no només l'han empresonat les biblioteques espiritistes s'expolien i els seus continguts són enviats a l'arxiu de Salamanca vale, Titus ara els demanarem igual que els papers sí malgrat la persecució se sabia que durant la postguerra encara hi havia famílies que practicaven l'espiritisme d'amagat i hi ha testimonis que narren que la presó model va funcionar un grup espiritista manat per presos anarquistes i ara una coseta més i acabem cops a la paret aneu al tàntum els cops a la paret i els cops que us podeu fumar si tropeceu aquests són uns altres vale en 1935 en una finca del carrer francès Giner 43 a Gràcia es van a desvenir un seguit de fenòmenos estranys que va durar una setmana sencera tot va començar al febrer quan es van sentir uns cops secs a les parets dels pisos acompanyats de sorolls de mobles i calaixos que volaven els llogaters terroritzats van cridar la Guàrdia Urbana que va fer una inspecció sense veure res d'estrany però poc després de sortir els policies de l'edifici els cops van tornar amb més força i més seguits d'una granissada de gel al cel obert culleres i forquilles que flotaven i una cadira que ballava sola seria un esprit que passava poc diu es va posar una parella de guàrdies de salt a la porta per impedir que s'aturesin els curiosos mentre els diaris publicaven la notícia amb tota mena de detalls i alguns llogaters van estimar més canviar de casa però ja no va passar res més fins avui què havia passat? qui lo sap? jo sí que lo sé no ho diu però m'ho suposo aquí els pisos segurament volien pujar a l'alquiler no? i li van dir farem cops de porta que se't baixen i tant ara ho fan pitjor no arreglen canonades no posen llum i llavors no s'hi han anat a marxar no necessiten els parets és un públic d'edifici d'edificis sí i tant bueno senyors el pròxim dia farem més cosetes això puixa la musiqueta sisplau i ara una cosa més senzilla que s'era ordenant unes prestatgeries per eliminar vells papers que ja pertanyen al passat vaig trobar un comentari sobre el tema social que preocupava en aquell moment vaig quedar una mica sorpresa era de l'any 1999 i em va semblar que era adequat com a reflexió en aquest inici del 2020 veiem què us sembla a... una societat actual que és més egoista que és més egoista tenir fills o no tenir-ne bé l'envelliment progressiu de la població dels països del primer món sobretot a Europa produeixen en les autoritats administratives governants tot un nombre d'incògnites angoixants respecte del futur de les properes generacions aquest envelliment és degut segons l'opinió dels demògrafes als corrents actuals de la societat en els quals un nombre excessiu de fills influeix de manera negativa en el desenvolupament positiu tan econòmic com personal de les joves parelles per la qual cosa ells prenen la decisió o bé de no tenir fills o bé de tenir-ne dos com a màxim aquesta actitud personal pel que fa a la bona marxa de la societat és força negativa i aquesta condemnant a governar dintre de pocs anys en els centres de poder uns individus d'una edat més aviat madura amb molta experiència però amb poques idees renovadores en tot el que això comporta d'estancament i conservadurisme l'única expectativa positiva pot ser que els països del tercer món sobretot els africans estan iniciant un intent de superació per sobre de les seves cultures ancestrals i els seus tabús i quan els seus individus s'integren en les societats anomenades civilitzades entre cometes no mantenen l'actitud restrictiva sobre el control de natalitat i poden aportar éssers joves a les futures generacions però si enfoquem el problema d'un altre punt de vista no serà la societat la que tingui un marcat accent d'egoisme en demanar a les parelles joves un major nombre de fills tothom sap que el nivell econòmic més alt aconseguit per la nació catalana fou durant els dos últims terços del segle XVIII que a més a més del llarg espai de pau i de gran comerç exterior l'augment del nombre de nadons fou espectacular també es pot considerar que a major quantitat d'individus autòctons prevale el respecte pels costums per la cultura pels signes d'identitat per la llengua i per què no pel poder crec que les autoritats governants si pensen que s'ha d'incrementar el nombre de naixements hauran de posar en marxa tot un seguit de mecanismes adients per facilitar a les parelles tenir més fills més llars d'infants contractes a temps parcial per a les mares sense perdre el lloc de treball facilitats en cas de malaltia dels nadons subvencions a les famílies que els calgui etc. si això es produeix és molt probable que en curt termini de temps augmenti la població infantil i tinguem un futur pel que fa a la família i en la mitjana d'edat més esperança bé això era de l'any 1999 aleshores amics i amigues oients i companys de redacció aquest petit comentari no es podria aplicar corregit i augmentat als moments actuals a la societat d'avui digueu-me hem solucionat el problema plantejat en el comentari o bé hem anat a pitjor què us sembla? jo faig una reflexió i és que ens ho mirem a nivell local i avui dia la globalització s'ha de mirar tot a nivell mundial només diré dues coses perquè això és molt d'alta política i és hi ha molta cosa aquí mira en els últims 50 anys la població l'esperança de vida a Espanya s'ha duplicat de 40 anys hem passat a 80 a nivell mundial en 40 o 50 anys hem passat de 4.000 milions o menys a 8.000 milions sí s'ha doblat clar i llavors podem tornar a doblar la terra té la capacitat per doblar a 16.000 milions home això de la terra no ho discutiríem sí, sí, és que és global és la terra no hem de mirar Espanya ni Europa no, no però escolta enviem molts milions que encara estan per poder col·locar les persones perquè ara la vida s'ha traslladat sobretot a les moreres dels països pel que sigui o sigui a la Xina mateix la gent vivia a la mar de bé amb un plat d'arròs però vivien tranquils no tenien problemes no se suïcidaven i ara han volgut anar a la ciutat viuen amb uns cotxitrils que no poden ni respirar han de portar tapabocas perquè s'ofeguen i es moriran amb 25 anys doncs no ho sé jo crec que està molt mal aprofitada la terra bueno ja he dit que és un tema molt espinós però insisteixo a nivell global no podem cada 50 anys duplicar la no naturalment perquè no hi ha prou recursos haurem d'anar cap a mar i altres coses que en aquests moments no és viable no ho sé no ho sé d'entre 50 anys ho tornarem a parlar però bueno que ha passat escolta ja s'estan produint coses d'un optimisme que ni a l'alcollà no tu no no però ja s'estan produint coses que per si sol són complicades perquè a Espanya hi ha molt més de les tres quarts d'Espanya bueno dos terços d'Espanya que s'estan quedant completament deserta deserta en canvi a la cornisa mediterrània ja està véns a la meva a Madrid la cornisa mediterrània amb la cornisa mediterrània podem comptar a l'àrea de Catalana de Barcelona València València Murcia sí tota la costa del Mediterrani arriba s'està vuelva però llavors crea problemes després què passa a la quantitat d'immigrants que estan vinguent hi ha pobles en aquests moments a Catalunya que més del 25% han vingut de fora i això és insostenible hi ha problemes clar perquè adaptar aquestes persones han de passar 50 anys per això dintre de 50 anys tornarem a tractar el tema doncs per què no fem Ràdio Dios Ver estarà consolidada i nosaltres seguirem aquí i en Sao Blanc han baixat el sol que consti que consti aquesta espanya despopulada perquè ja no fem de manera de donar-los-hi feina allà feina i mitjans però això que no es quedin aquí ja els donem feina en un altre puesto sí que no que no veus que les mentes pensantes estan molt lluny i no escolta'm ahir vaig veure una pel·lícula que tracta diguéssim que passava dintre de l'Amèrica profunda carreteres i carreteres i quilòmetres a banda i banda de la carretera ja t'hi pots curir que allà tens un accident o tens un re que se pari el cotxe i se decomen los cuervos o sigui que és que la terra està molt mal aprofitada no, no, però és que Amèrica és una altra dimensió és un continent allà els hi sobra tu estàs parlant de globalització globalitzem-lo tot sí bueno, ara el senyor Trump ja veieu que es fica amb l'Iran i dintre de tot una bomba per aquí i una bomba per allà i farà una escaricina que no passarà res això mateix bueno, és que la regulació de la quantitat de persones ha sigut sempre en guerres salvatges que ha eliminat molta gent això i després en fermetats i la peste negra quan no hi havia la penicil·lina però ara no serveix ja la penicil·lina se'n comptem això la penicil·lina això serà la vàlvula d'escape però sempre paguen els de baix perquè amb la guerra i els d'allò són els de baix i qui pateix la guerra els altres fan rics gràcies a la guerra i tant i tant bé, posa'm una mica de bonic anem a fer alguna cosa més alegre sí la dieta mediterrània la dieta mediterrània com de bonic Bé, les festes ja s'han acabat. I han deixat en algunes persones petites seqüeles estomacals i algun que altre patiment que ja tenien s'ha agravat. Per això hem pensat que seria convenient recórrer a la tan publicitada dieta mediterrània que, segons diuen, és la reina de les dietes. Sí. Ho agamem de per l'amor. Qui la pugui pagar? Aquesta és els del mediterrani que no poden comprar. I no engreixa. No, això, això. Sí, però el cap part de Mercuri. Diu aquí. Alcalina, paleolítica, macrobiòtica. Hi ha molts tipus de dietes que busquen el patró alimentari ideal, ja sigui per mantenir el pes corporal o per gaudir d'un bon estat de salut. Encara que avui, el dia, no hi ha un consens sobre el patró nutricional ideal, els experts coincideixen en que el model d'una dieta mediterrània comú a tots els països mediterranis ha demostrat, a través d'estudis científics, els seus beneficis per a la salut. Anem a mirar els aspectes nutricionals. La dieta mediterrània es caracteritza per incloure en el seu patró varietat d'aliments rics en vitamines, minerals, antioxidants, àcids, grassos, omega-3, davant del baix consum de substàncies com el sucre, els greixos saturats o la sal. Així es caracteritza per l'abundància de pa, pasta, verdures, llegum, fruites i fruits secs. L'oli d'oliva, eh? L'oli d'oliva, eh? Com a font de greix. Consum limitat de carls vermelles, consum moderat de peix, moluscs, crustacis, ous de corral, làctics, ous i vi durant els sàpats. Que sigui bo per això, eh, senyors? I a l'aigua és la beguda principal. A més de ser bona per la salut, gràcies a les propietats nutricionals dels aliments, la dieta mediterrània és actualment una manera de viure que permet preservar la biodiversitat i les característiques socials dels països mediterranis. Segons els autors del projecte Slow Med, l'alimentació com a instrument de diàleg en el mediterrani. Com a motxatiu, promoure un diàleg creatiu intercultural i consolidar una identitat cultural mediterrània en el seu patrimoni culinari. I ara, mira, Montse, mira aquí dalt, posa una herència, això per tu. L'herència cultural comú. La dieta mediterrània és una combinació equilibrada d'aliments basada en productes frescos, locals i de temporada, que integren paisatges tècnics i gestos socials que se'n transmet de generació en generació, des de fa molts anys, vinculada a la manera de viure i a la identitat de les persones que habiten el mediterrani. Ha evolucionat incorporant aliments nous i tècniques culinàries modernes, gràcies a la seva localització i als habitants dels pobles mediterranis per intercanviar coneixements tal com es recull en el projecte SlowMed, l'alimentació com a instrument de diàleg mediterrani, que acaben per ressenyar. Bé, aquí, a l'estil de vitres. Lina. Molt bé. Recomanacions. Practica activitat física. Fes exercici de manera moderada com a acompanyament al patró nutricional de la dieta mediterrània per un estil de vida saludable, tal com aconsella la Fundació de la Dieta Mediterrània. Son profund. Procura dormir 8 hores diàries perquè el teu cos recuperi l'equilibri, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut, Homs. El son profund és, segons la Societat Espanyola del Son, un dels pilars d'una bona salut. Correcta hidratació. Intenta garantir la protecció diària d'entre 1,5 a 1,2 litres d'aigua. Una correcta hidratació és essencial per mantenir un bon equilibri d'aigua corporal, segons la Fundació de la Dieta Mediterrània. Fem... No, vols que fem una cosa que hi hagi aquí? Sí, sí, per complementar... Per fer un platet, eh? Sí, no, per complementar aquestes normes us donarem dues receptes saboroses i força traients. que esperem que siguin del vostre grat. Comencem pels ingredients. Vinga. Jo agafaré el de les mongetes que m'agrada més que el de les espinaques, però si no se sap greu, eh? Molt bé, molt bé, vostè mateixa. Farem un plat que és mongetes verdes amb ambelles per dues persones. Què necessitem? Doncs 200 grams de mongetes verdes, un grapat d'ambelles, dos grans talls, un pessic de sal i dos cullerades superestòlics. Bé, netegeu bé les mongetes i talleu-les a trossos. Després, cuineu-les al vapor perquè conservin les propietats dels seus nutrients. Jo, Maria. Quan tinguis les mongetes fetes, posa dues cullerades superes d'oli d'oliva en una paella. Quan l'oli està ben calent, ofegui els alls talladets i les ambelles trossajades. I la Montse, com acabes això? La Montse està perduda. No, digueu-la, finalment. Finalment, no, de 100 grams de mongetes ja ho has llegit. No, finalment. Com acabem aquest plat, Montse? No ho podem donar així mig cru, home? Finalment, afegeix-les les mongetes i barreja-les, retireu-ho passant un parell de minuts i serveixeu-ho. Així, perquè tot el que hem cuit l'hem passat per la parella. I ara, Regina. Sí, ens anem a l'arròs amb espinaques i d'als de pollastre, també per dues persones. I què necessitem? 120 grams d'arròs, 200 grams d'espinaques frescos, dos pits de pollastre ecològics, una ceba petita, oli d'oliva i un pessic de sal. Neteja els espinacs, búllols i reservols. Tot seguit, búll l'arròs perquè quedi al dente i reservol. Montse, en una paella... Ui, ja s'hagressin cremat, ja s'hagressin cremat els espinacs. Salta amb l'oli, la seva picada i afegeixi el pollastre. Espera que el pollastre estigui daurat per afegir-hi l'arròs i els espinacs i un pessic de sal. barreja tot durant uns minuts o un minut sol i ja tenim prou, eh? Sí. Abans de retirar-ho. No, gairebé estarà tot. No deixeu que l'arròs aquest escovi, eh? Que no queda bé. Si està al dente, que queda al dente. Bueno, a casa, com els agrada més el dente, ja estarà bé. Ah, no, a casa meva també a vegades dic una cosa és al dente i una altra... Però sempre tinc un gran ròs i dos pits de pollastre és molt, menys, és molt, molta cara. Però és un pollastre col·lògic, fixa-ho. És ecològic, nena. Ah, va, va, va. Sí. Bueno, creiem sincerament que només aplicant aquest estil de vida i aquesta dieta, durant uns quants dies... Tornem al mateix del diet a Mediterrània. No us trobareu més alleujats i aquestes molèsties que potser us estaven amargant els bons records de les festes passades, passaran. O sigui que ja ho sabeu. Dieta Mediterrània. Bueno, jo per si de cas avui he fet un platet de llenties que estaven boníssimes. També està bé. I tant, i tant. Llenties amb patates i ja està. Arreiem-te'n. Ah, sí. Patates. Bé, i hem arribat al moment de la xarçovella. Avui us oferim el tango milonga de Los Gavilanes de Jacinto Guerrero. Ho interpreta la banda sinfònica municipal de la capital de l'estat, director Enrique García Asensio. A l'esat, director Enrique García Asensio. A l'esat, director Enrique García Asensio. A l'esat, director Enrique García Asensio. A l'esat, director Enrique García Asensio. A l'esat, director Enrique García Asensio. Bé, ara, Joan Maria, tens a punt? Sí, sí, sí, ja, tens a punt? Ja, tens a punt? Vinga, aviam, de què parlem avui? Sí. Després faràs tu. Doncs, any nou... Vida nova. Vida nova. Ha, ha, ha, ha, ha, ha. Ha, ha, ha, ha. Aquesta dita catalana, que utilitzem a l'encetar cada any, dona l'esperança a tothom de ser més feliços, si som capaços de proposar i esforçar-nos de fer les coses d'una manera diferent, més racional i coherent. El resultat ens pot ser de gran ajuda per millorar la nostra autoestima i la satisfacció personal de solir i fer les coses ben fetes. No cal escarressar-se gaire amb la tècnica a emparar, només fer-nos petites preguntes i respostes amb honestedat. Si l'autoresposta no ens agrada per nosaltres, doncs cal rebutxar-la. Segur que tampoc agradarà a les altres persones. Tant senzill com no vulguis per ningú el que tu no vols. No dir mentides, sovint les mentides són les causes de molts embolics i la pèrdua de la nostra reputació com a persona. Ens hem d'esforçar a no dir mentides enguany. Ser puntual a les cites personals o de negoci. A la majoria de països d'Europa està molt mal vist arribar tard, perquè és una falta de respecte amb el temps de l'altra persona. Ser amable i escoltar amb atenció a totes les persones. I tenir en compte les seves opinions. Anar net i polit. Tan sols amb aquests petits suggeriments, portats a la pràctica, farem la vida més agradable a la gent que ens envolta. I nosaltres millorarem les nostres relacions amb tothom. Ho deixo d'aquí perquè no vull fer un tractat d'educació per ràdio. No estaria malament, eh? Encara que estigui convençut que falta fria. I tant, i tant. T'ho t'haurà de la raó que tens. I ara, la Montse, aviam, què ens ofereixes tu, Montse? Segur que necessites perdre pes. Deu falses mixtes del perdre pes. Amb arribar a la bon temps s'acosta també la insistència per perdre pes. Una crida a l'operació Bikini, que cada any s'avança una mica més. La pressió afecta a tots. Però es fa especialment fort sobre les noies joves i adolescents, com amb el risc de perdre pes pot derivar en un perillós trastorn de la conducta alimentària. Trastorns de la conducta alimentària. La balança de falses mites que cauen sobre fa que sovint puguem tenir dubtes sobre el que és saludable i el que no. Una dieta vegana equilibrada pot ser un antidot contra malalties. Però s'ha de tenir informació per no caure en trampes i errors. Anem a desmuntar les falses creences. L'estat prim és millor per a la salut fals. L'OMS estableix uns paràmetres saludables en funció del pes, l'altura, l'edat de cada persona. Una dels que més s'utilitza en l'IMC, l'índice de massa corporal, que es medeix per la fórmula IMC, pes amb quilos i altura de metres al quadrat. Els valors per sota del 19 coinciden perjudicial per a la salut. Els valors per sota del 25 es consideren sobrepès. el que és saludable és estar entre el 19 i el 24. I si en el teu cas ho necessites, fes dieta. I si no, busca ajuda amb un nutricionista professional. Hi ha aliments bons i aliments dolents? Fals. En una dieta equilibrada, es deu de menjar de tot, de tots els grups d'aliments, amb les proporcions adequades. Cereals, llagums, fruita, verdura, hortalisses, fruits secs, algues. L'epidàmide alimentària representa quan, qual és la freqüència en què es deuen consumir les diferents grups d'aliments. Eliminar el pa, l'arròs, la pasta i les patates, per què? Engreixen? Fals. Són carbohidrats o imprescindibles perquè aporten energia per caminar, per córrer, per ballar i també per estudiar, llegir i concentrar-se. Deuen de portar d'un 50 a un 60% de l'energia de la dieta. Aquests carbohidrats complexos són més adequats que els sucres. Consumeix cereals, sempre integrals per obtenir fibra i vitamina B. Les grasses són dolentes? Fals. La grassa és una part imprescindible de la dieta i deu aportar entre un 30 i un 35% de l'energia. Són necessàries per la salut de les cèl·lules del sistema nerviós, per donar calor al cos i per protegir òrgans, entre altres funcions metabòliques. Les millors són els que es troben en els fruits secs, llavors, olis vegetals de primera pressió i aguacate. Acostumar-se a posar fruits secs a les amanides, moeslis, patis o llets. El que més s'ha de menjar són proteïnes fals. Les proteïnes deuen aportar entre un 12 a un 15 de l'energia de la dieta aproximadament uns 50 grams al dia. Les proteïnes vegetals són saludables i es troben en molts aliments com les llegums, fruits secs, cereals i molt especialment en la quinoa, el seitan i tots els derivats de la soja com la llet, el tofu, el tèmpec i les hamburgueses vegetals. La més important són les vitamines fals. Les vitamines són com els minerals, són imprescindibles i tenen una funció reguladora, però es requereixen en quantitats petites perquè són micronutrients. La seva carència és perjudicial, però el seu excés també ho pot ser. Es tenen que prendre preferentment de forma natural com els aliments com hortalisses, com verdures, fruites, fruits secs i cereals integrals. En la dieta vegana és necessari prendre suplements de la vitamina B12 i és imprescindible menjar cada dia aliments crusos com una amanida variada o completa amb fruita fresca i fruits secs al natural. Les brots de llavors germinades són una opció molt valiosa. i aigua amb les menjars engreixen? Fals. L'aigua no té calories i no engreixa. S'ha de prendre en abundància durant i després de les menjars. Restringir-la és perillós. Les begudes refrescantes com coles, etcètera, i les alcohòliques, cerveses, vi, sí tenen calories per al que es deuen prendre moderadament o restringir-les. Altres opcions d'hidratació saludable són sucs de fruita, verdures naturals, llet de soja, llavors o cereals i infusions de plantes aromàtiques. Hi ha que tenir present que els alcaloides presenten en el cafè i amb alguns són excitants. Saltar-se una menjar a prima fals. Una dieta saludable deu repartir la ingesta a l'allar del dia per distribuir l'energia i evitar sensació de passar gana. El més sa és seguir un horari regular de cinc menjars i no picar entre mig per l'esmorzar, pel desdijuni, pel menjar, pel berenar i per sopar. No es poden saltar els menjars com el desdijuni o el sopar sense fer perillar l'equilibri de l'organisme. Les dietes per a primar no són perilloses, fals. Fer una dieta d'aprimament és el comportament que més es relaciona amb l'aparició de trastorns de la conducta alimentària. Moltes són absurdes, incompletes, desequilibrades i causen graus, greus problemes a la salut. Les dietes molt estrictes com per sota de les 1.000 calories o com en dijunis integrals són insuficients i perilloses. Una persona de complexió mitja necessita aproximadament 2.500 calories al dia com a mínim. I si hi ha sobrepesa o obesitat hi ha de posar-se en mans d'una persona que controli que sigui un metge, un nutricionista o un sanitari. Les pulgues eviten que augmenti indefinidament el pes fals. Si es menja equilibradament i es practica exercici moderat, l'organisme regula de forma natural el pes. Molt bé. Molt bé. Molt bé. I ara una miqueta de música i parlarem de llegendres. regions ουν Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Un dia. Abona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. visquéssim o no en aquest indret hi ha sis bruixes documentades a l'arxiu comarcal una de les quals va ser condenada a mort i aixecutada i aquest són algunes de les llegendes que trobem en aquesta senyorial ciutat anomenada Cervera Bé, de Cervera ens anem a Sant Just perquè ha arribat el moment de dir-vos adeu senyora i senyors, molt bona nit si ens escolteu dimecres i molt bon dia si ho feu un dissabte fins la propera Fins la propera Adéu-siau Adéu-siau El Just a la Fusta Parlem El Just a la Fusta