Espais verds i cervell, el poder del riure, Xirgu i Espriu, Santa Llúcia, Garrotxa i Slow Shopping (60 i més)

Seixanta i més. Amb aquesta sintonia us diem cada dimecres benvolguts amics de Ràdio d'Esvern. Bé, ja tornem a ser en aquesta sintonia 98.1 de la freqüència modulada disposats a passar amb vosaltres 60 minuts d'informació avaliada i música per a fer-vos agradable aquest espai que va des de les 8 fins a les 9 del capvespre. Aquesta setmana no tenim gaire coses a comentar solament convidar-vos a participar el proper diumenge en la Marató de TV3. Aquest any dedicada a la investigació del càncer. No és necessària una xifra extraordinària per contribuir cadascú en la possibilitat de la seva butxaca. Tota col·laboració és bona. Apa, animeu-vos! I dit això a nosaltres, els redactors de 60 i més, la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i qui us parla, la Joana, estem a punt per iniciar 60 i més. Temes, temes de salut. Cosa molt important. Els espais verds redueixen l'impacte de l'Orsaymer. A mesura que ens fem grans, ens preguntem per què la vida passa tan de pressa? Per què les capacitats cognitives es van deteriorant a poc a poc? I sobretot, què podem fer per millorar o alentir aquest deteriorament? Per començar, seria aconsellable viure el més a prop possible d'una zona verda. Això és el que podem prendre en conseqüència d'un estudi fet al Reino Unit, patrocinat per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona. Durant 10 anys han reseguit l'evolució de 6.500 persones d'entre 45 i 68 anys. Aquest estudi ha descobert que qui viu a prop d'una zona verda pateixen menys deteriorament cognitiu que d'altres persones que vivim llum, concretament un 4,6% menys. Segons les conclusions de l'estudi a què ens referim, viure a prop d'espais verds incrementa l'activitat física i la vida social, redueix l'estrès i anima l'exposició a la contaminació atmosfèrica i el soroll. Perdona, anima no, aminora. Aminora l'exposició a la contaminació atmosfèrica i el soroll. Em pensava que deia una bestiesa i dic, poca pot ser això. Aquests beneficis són especialment importants per a les dones, ja que elles pateixen en general més desgast cognitiu. S'espera que l'any 2050 el nombre de persones de més de 60 anys s'hagi duplicat en el món respecte al que hi havia en l'any 2015. Les prediccions apunten a un augment dels casos de demències a un ritme semblant. Per la qual cosa es considera molt important prendre mides per reduir aquest deteriorament humà, tot procurant ubicar més espais verds a les ciutats en lloc de fer-les més encimentades, com s'ha fet fins ara. A més a més, els espais verds no solament beneficien a la gent gran. Els nens que viuen a prop de parcs o zones de buscatge també desenvolupen més capacitat cognitives, segons diu un altre acurat estudi fet a Finlàndia. Un altre tema molt beneficiós per a la nostra salut és el següent. És molt recomanable riure. Riure moltes vegades. Sí, ja està la cosa per riure, sí. Sí, home, sí, no costa gens. Diu, el riure aporta moltes avantatges a tots els nivells de salut, tant físiques com psicològiques. Podem comprovar-ho tan bon punt, ens deixem anar en una situació còmica que ens proporciona una rialla plena i sincera. Però, si tant m'apures, no cal riure a rialla plena. Fem un somriure. És senzill, però màgic, pel nostre estat d'ànim. El somriure és una eina molt poderosa per generar-nos alegria, benestar i, en definitiva, oferir-nos moments de bona vida. Quan som nens, somriem de 300 a 400 cops al dia, mentre que d'adult, la mitjana baixa, hem picat a només 17. Però analitzem el per què. Val la pena recuperar l'hàbit de somriure. Comencem pels beneficis físics. Eixercitem més de 400 músculs. Rubriquem i netegem els ulls. També destapa el nas i l'oïda. Facilita l'entrada de l'oxigen a l'organisme. S'alliberen endorfines. Anem pels beneficis psicològics. Riure o somriure acaba amb l'estrès. Allunya la tristor. Ajuda a externalitzar emocions positives. En aquests moments d'alegria, donem descans a la nostra ment, alliberant-la de preocupacions. Per a totes aquestes consideracions, no ens faci mandra riure o somriure almenys. Serà una entrada de bones sensacions que a prou moments tenim de complicacions i tristors. No us sembla? Ajuda a finalitzar emocions. Ajuda a finalitzar emocions. Ajuda a finalitzar emocions. Ajuda a finalitzar emocions. No us sembla. Ajuda a finalitzar emocions. Ajuda a finalitzar emocions. I tal com diu la música, en forma, l'Alina, com està molt en forma, començarà amb el seu tema. Ah, això mateix. Penseu que jo estava parlant dels actrius, dels lliterats, de tots els que porten a l'art. I, si us en recordeu, l'últim dia parlàvem de la Margarita Xirgo. Ah, això mateix. Bueno, aquesta diu la musa de García Lorca. La jove aficionada a Margarita Xirgo va ser no només un actiu extremadament de gran ductilitat, sinó que també gaudia d'una gocedia i coratge memorable. El seu coratge s'evidencia quan només tenia 22 anys, que va representar Salomé d'Òscar Guay, el reconegut homosexual d'aquella època. Durant l'obra, Margarita va ballar la dansa dels set vels amb el ventre nu. Tot i que els senyors suaven de gust dins dels seus vestits, hi va haver un escàndol majúscul. Obre, autor i actriu van ser injuriats per impúdics i a l'espectacle es va retirar del cartell. I ara? Sí, sí. Però Xirgo no es va fer enrere i va seguir endavant amb elçada d'un tipus d'altres obres, orgullosa i obstinada, escatalitzant a burgesos espantadissos. Durant deu anys seria l'actriu fetitge de Federico García Lorca. Ella va estrenar Mariana Pineda, Germa i Doña Rosita la Soltera. Autor i actriu van criar una intensa amistat i una actitud còmplice cap a la societat que de vegades els aplaudia i de vegades els repudiava. En 1931 va representar Fermín Galán, de Rafael Alberti, una obra declaradament republicana. Ah, no la deixaríem fer, eh? Exiliada voluntàriament després del triomf de la dictadura franquista, va viure primer a Xile, després a Argentina i finalment a Uruguai, on va dirigir la Comèdia Nacional i l'Escuela Municipal d'Arte Dramàtico. La seva última posada en escena va ser a Boston, on va representar Germa, de Federico García Lorca. Margarita Xirgo va anar a viure a Uruguai, on va residir els últims 20 anys de la seva vida. Aquesta ja la tenim aquí. Hi havien fet allò dels quatre gats si totes li us en recordeu. Ens anem a un altre puesto que és La Punyalada. Oh! Viu! El període d'or dels quatre gats va acabar en 1904. El local es va anar quedant de set perquè els seus animadors havien partit cap als altres espais de la ciutat, on van seguir amb les seves tertúlies. Però Romeu, no, perdó, Pere Romeu es va tallar el cabell i la barba, va tancar el bar i es va dedicar al món de l'automòbil del que era un gran aficionat. El Pere Romeu, aquest seria l'amo dels quatre gats. L'amo és el que va muntar els quatre gats. Sí. Diu, quan els quatre gats van plegar veles, alguns artistes que l'havien freqüentat van trobar un bon substitut amb un cafè-restaurant de la cantonada del Passeig de Gràcia amb Rosselló. Era l'Apunyalada, un bar que havia nascut com a taverna pels carreters que es dirigien cap a la vila de Gràcia. El seu nom original havia estat Olímpic Bar, però quan algú va morir d'una apunyalada, el local va canviar de lloc per sempre més. A Rosselló, Moragues o Francesc Pujols, s'alciunia de tant en tant literats de la importància de Ramon Maria de Vall d'Inclan o Rubén Darío, o actrius tan populars com Maria Guerrero. La localització del bar era ideal. El passeig estava de moda i l'arquitectura excèntrica de l'edifici era dels millors de l'època. Anys després de la guerra ja passada, nous artistes sempre es donaven cita a l'Apunyalada, però el restaurant va anar caient en la decadència fins que va tancar les seves portes poc abans d'arribar al segle XXI. Què és ara? Què us sembla que és ara l'Apunyalada? O aquella Apunyalada? De Rosselló? Cantonada? No, no, no. No hi caic. Si t'ho dic jo, la sucursal d'un banc. Cosa rara! Sí, però aquests en poder han tancat també ja, no? No, no s'aguanten els bancs. Diu, diuen que Santiago Rosselló es quedava de tertúlia a l'Apunyalada fins ben entrada a les 5 de la matinada, quan sortia del local i se n'anava a comprar els diaris. El pròxim dia entrarem dintre d'una altra que la coneixeu tots, que és la Raquel Meyer. Però el pròxim dia, eh? Perquè avui seria massa. La Raquel Meyer encara, els principis de la nostra joventut encara la teníem viva. Ah, sí? Claro. Jo no, jo no. Ah, no, tu no, tu no, tu ets mi joveneta, home, s'ha de reconèixer. No, tu sí? Bé, doncs, en posarem una mica de música. Bé, doncs, en posarem una mica. Bé, doncs, en posarem una mica. Bé, doncs, en posarem una mica. Bé, doncs, en posarem una mica. Salvador Espriu va néixer el dia 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners, Girona. Però, espiritualment, va estar sempre vinculat a Arenys de Mar. Estudia a la Universitat de Barcelona Lleis i Filosofia. Allí va conèixer va conèixer el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló Porcel, i per aquesta amistat es va dedicar a la literatura. En pocs anys es va convertir en l'escriptor més important de la llengua catalana del seu temps, sobretot com a poeta. La seva vinculació amb Arenys de Mar, on va passar bona part de la seva infantesa, queda ben palesa en molta part de l'obra del poeta i conserva records i experiències vitals que va ensenyalar tota la seva obra literària. Va sobressortir en novel·les, narracions curtes, poemes i textos pensats per l'escena. És potser per això que el teatre va ser el vincle que més ha fet per donar popularitat al seu nom i a la seva obra. A la beca entre els anys 1955 i 1965 obté un èxit extraordinari amb les obres Fedra, Antígona, escenificació de textos propis com La pell de Brau, Ronda d'amor a Sinera i una altra Fedra, si us plau. Aquestes obres encara es representen de quan en quan pel més prestigiosos intèrprets del teatre català. Una altra obra molt important seva és la versió definitiva de la primera història d'Ester. El seu tarannà seriós, trist i melangiós queda reflectit en tota l'obra d'Espriu, on la prosa reduiria secament a quatre mots, paraules, tombes, creus, solitud i silenci. I al fons la immensitat immutable del mar, el mediterrani, les onades del qual es trenquen indiferents a la sorra que els separa de les tanques baixes i emblanquinades de la nau del anorriament, la pau i la corrupció. Podem escoltar una selecció de poemes que sembla que intentin plasmar aquests sentiments. Diuen els poemes Pels rials baixa el carro del sol, de les carenes de fonollars i vinyes, que jo sempre recordo. Passejaré per l'ordre d'haver-s'hi pres immòbils damunt la mar en calma. Quina petita pàtria encercla el cementiri. Aquesta mar, cinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol, et lent record dels dies que són passats per sempre. Quan és migdia, a les parets s'encalmen ombres de núvols, murs blancs, d'aquell recinte a l'entorn del silenci. Contemplo seraners, xiprers, a l'ample jardí del meu silenci. Passen dofins pels límits d'aquella mar antiga. Les barques de cinera no surten més perquè els camins de l'aigua són fets molt bé. D'on venen totes aquestes ombres, aquestes nostàlgies? D'unes nits fosques, farcides d'ombres encara més negres. Fins demà! I aquest sentiment encara queda més ferm amb les paraules del propi poeta. Diu així. La mort ha estat una constant de la meva obra, filla de l'experiència personal i familiar. M'ha fet por i he procurat superar aquesta por a través de la meva obra de creació literària. Crec que la mort no podria ser superada si no hagués darrere un fonament d'esperança. Aquesta esperança pot ser senzillament ètica o religiosa, metafísica, meditada en la continuïtat i mortalitat. Salvador Espriu. Salvador Espriu era un home d'aspecte físic magristós. No gaire cabell, eixut, no donat el somriure, refugiat darrere dels vidres, gruixuts d'unes ulleres de posat com absent, com amargant, amargant, amargant? Sí, amargant. I una soterrada antiga i última preocupació que l'engollia. En paraules de l'autor d'una de les seves biografies, diu que negatejava sobre les paraules de l'entrevistat, que li va fer l'ombra constant de la mort, que plana gairebé constantment amb quasi tota la seva obra i que també semblava que es projectés damunt de la seva persona mateixa. Salvador Espriu era un home obsessionat per la perfecció. Parlava lentament i reflexivament i mesurava fins al capdamunt totes les seves paraules, de la primera a la darrera, per tal que ells expressessin clarament allò que volia dir. Ell tenia interès especial en les peces teatrals per raons plàstiques i visuals a les quals estava tan avançat professionalment. Un dels seus grans èxits com a autor teatral va ser una altra fedra, si us plau. Una interpretació sensacional de la gran actriu Núria Esper, esplèndida com mai, que va elevar el nom de Salvador Espriu al màxim de la seva fama d'autor teatral. Com a novel·lista, destaquen Aia, Leticia, on apareix per primer cop el mite de Sirena i molt capgirat el nom d'Arenys i a l'any 1937, Fedra. Des d'aquest any publica la producció lírica Les Hores, Cementiri de Sirena, Primera història d'Ester, La pell de Brau. Aquesta última obra va exercir una forta influència damunt la jove poesia catalana d'aquell moment. Els nobles conceptes com país, pàtria, llibertat, llengua, eterns i implícits en el concepte de catalanitat respiren en tota l'obra del poeta. Salvador Espriu va morir el febrer de 1985. i ara, música per gaudir. Dijous és la festivitat de Santa Llucia. En temps antics, aquesta festa era molt celebrada per les modistetes i els estudiants, també pels soldats. En acabar la missa en honor de la Santa, les modistetes sortien a passejar per la Rambla de Barcelona, pels vols de la plaça Nova i pels carrers de l'entorn. La veu de Montserrat Cavaller ens ofereix els romans de Santa Llucia amb lletra de Josep Maria de Sagarra i música d'Eduard Toldrà. Pels carrers de l'entorn. Enem tots dos a la fira, amiga, nen i jo, que una mica d'olongaia alegre i nostre tristor. Un creret crepat de moltsa i una enclamada del poc, i una planta molinera, i un辣are, i una makanja angelica del poc, i c'è l'intorn. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! guanyada! Fins demà! demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! pins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Un paisatge de penyes vora el mar, de Molló al Cap de Creus. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Punt d'entrada a l'altra Garrotxa, allí el paisatge canvia. Trobem roures, castanyers, nogueres, junt amb fars, freixes, avellaners i moltes altres arbres de fulla caduca que amb les seves pinzellades de color ens permeten entendre per què. Al segle XIX, l'escola pictòrica d'Olot va fer d'aquests paisatges el tema principal de les seves obres. També entrem en una zona amb profuns congost on és èpoques passades va ser amagatalls de bandolers i contrabandistes. El sender baixa primer cap a la Riera de Roca Bruna i després cap a la de Baixet i segueix pel camí vell fins a arribar a un poble com aquest de Baixet, un vertader poble de pessebre presidit per l'Església romànica del segle XII dedicada a Sant Cristòfor. Aquesta església era una part de l'antic monestir benedictí i conserva la impressionant majestat, una talla romànica de Jesucrist crucificat de més de dos metres d'altura. El conjunt romànic de plaça, monestir i església de Sant Cristòfor va ser declarat monument nacional l'any 1931. A partir d'aquí comença una etapa que pot ser molt llarga, ja que fins al Banyà no es troba allotjament. El sender puja cap al coll de Muls, també anomenat Coll de la Perxa de les Feixanes. És un indret ple de feixes, vestides amb pedra seca, des d'on se contempla una àmplia panoràmica d'alt com a negre i la serra de Monars. Seguim pujant i baixant i creuem la riera de Baixet. Tot baixant descendim al baball de Sant Aniol i passem pel salt de la núvia. Diu la tradició popular que una doncella, compromesa contra la seva voluntat, va decidir fer-hi el salt definitiu per lliurar-se d'un mal matrimoni. A Sant Aniol de Guixa hi ha una església romànica del segle XI, d'una nau amb un passadís interior que porta una petita capella excavada a la roca, que és el que queda de l'antic senovi benedictí, fundat l'any 859. Seguim fent camí, fent ziguezagues de muntanya amunt fins a arribar al coll Roig. Després de travessar una túpida enzinà, pujarem al coll de Bassaguda, des d'on arribarem al cim, on trobarem un mirador privilegiat de l'alta Garrotxa. Després, cap al refugi de Can Galant, l'únic açocluc entre Baget i Albanyà. En aquest últim poble hi ha l'església romànica de Sant Pere, amb restes dels segles X i XI. Ara ens trobem a les anomenades anteriorment Garrotxes de l'Empordà, on el paisatge no és tan abrupte com el de la Garrotxa a la que hem deixat enrere. I dels desnivells són més suaus, anent cap a l'ermita romànica de Carborils. A l'esquena queda el santuari de la Fau, al capdavant, amunt de la serra, i a la dreta el pantà de Boadella. Després de passar massos abandonats a l'ermita romànica de Sant Miquel de Fontfreda, arribarem al riu Arnera, on podem fer una bona remullada. Sí, perquè estarem molt suats. I tant. Passarem a prop de Massanet de Cabrenys, on, si volem, podrem descansar. Passada la Bajol, anirem a Santa Eugènia, on hi ha una gran esplanada per fer aplecs. El Sant Dé va cap a la font de la Saula. Molt a prop queda l'ermita de Santa Llúcia, on demà, dia de la Santa, se celebra un aplec en el seu nord. Si seguim amunt, entrarem al Paratge Natural de l'Albera. Com que ja estem cansats, deixarem la resta de la caminada per un altre dia. Ens ho permeteu, oi? Avui recordarem colls, poblets, rieres, monestirs, cales, massos, noms com Rauredes, Els Vilàs, Banyuls, Sant Quirsa de Colera, Sant Pere de Roda, Llençà, Port de la Selva, Cadaqués, tot un munt de llocs dignes de ser gaudits amb la seva contemplació, paisatges singulars i les seves peculiaritats. En fi, en una altra ocasió, culminarem el cim d'aquest recorregut perquè encantar-se en ell ve que sova. Un moment de llocs Bé, ara un intermedi musical, en les veus de Plàcido Domingo, i aviam si ho endevineu. Wait for all of us somewhere There's a time for us Some day and time for us Time together with time to spare Time to live Time to care Some day and time for us Sí, ho heu endevinat, Paloma Sant Basilio We'll find a way For forgive me Or forgive me Some way There's a place for us There's a place for us Not like a place for us Not like a place for us Not like a place for us Hold my hand Hold my hand Hold my hand and where have we there Hold my hand and I take you there Som way Som way Som way Hem recordat una de les escenes més romàntiques del cine. La de la Maria i el noi encarregat del supermercat, la portorriquenya i l'americà i que acaba com el Rosario a l'Aurora, pobres igual que Romeo i Julieta, perquè és una versió que va fer Bernstein d'aquesta obra. Però és preciós. O sigui, tant la cançó com l'escena en si de la pel·lícula és encantadora. És tendra, tendra. És molt encantadora. Jo la vaig veure d'estrena i em queien les llàgrimes així que ara van. I doncs ara posem la sintonia. La sintonia d'un espai que és molt especial. Slow Shopping. Bé, quan pensem comprar, ens ve al cap l'agoixeria del consum, la rebaixes i una llarga cua a la caixa. Els cops desitgem aquella samarretta, aquella faldilla o un videoxoc i després anar-nos en corrent per l'angoixa que ens provoca la multitud. El mercat s'ha adonat d'aquest fenomen i en alguns casos ha començat a aplicar el moviment slow en la seva filosofia. Això és el que vol dir Slow Shopping, oi querida Alina? Bueno, sí. Comprant-ho lentament, eh? La compra en aquest entorn passa a ser un fenomen directe. Ara a vostè, senyora. Ara me toca a mi? Sí, senyora. Primer, a mi d'entrada no m'ha quedat a comprar, però Slow aquest segurament també... Bueno, és igual, comencem. Algunes característiques de les botigues en filosofia Slow. N'hi ha un àrea de descans, que disposen d'un racó per llegir un llibre, veure un cafè o comentar en una xerrada distesa quin producte agrada més i així assegurar un moment relaxat en què el client pot decidir amb calma quin producte es queda. Noves tecnologies. A més de tenir cura de l'experiència de compra dels clients, és comú aferir-s'hi serveis en línia, com wifi gratuïta, per acabar de personalitzar l'oferta i l'estada. Montse? Tallers. Una botiga Slow pot oferir a l'interior xerrades i conferències sobre temes molt variats que toquin la seva temàtica o no. Amb això es poden establir sinergies i acords que promoguin la cultura del barri, la gastronomia de proximitat. Beure, tocar, olorar el producte. És comú que facilitin demostracions al moment del producte al consumidor final o se li expliqui amb detall què és i per a què serveix. D'aquesta manera, el client té més informació d'allò que realment li convé. El Consell del Botiguer multiplica el seu valor. Cossin Germans Altres moviments slow, com el que fa referència a viatjar o a menjar, estan emparentats amb la forma de pensar i sentir de la filosofia slow shopping. Els conceptes medi, ambient i sostenible són els top de la llista del seu univers. Aquell estil de vida que promou l'ús de la consciència d'un mateix i de l'entorn que t'envolta està molt implementat, sobretot al nord d'Europa. L'slow shopping busca promoure, per sobre de tot, la qualitat sobre la quantitat i ser un pont entre el client i el comerciant. Valors que tenim en compte a l'hora de comprar Atenció personalitzada Sentir-nos especialment valorats Que tinguin les nostres necessitats Compromís amb la marca Bé, són coses molt importants, però què ens mou a comprar? Al llarg de la història s'ha estudiat el nostre comportament a l'hora de comprar, que és el que ens motiva, a més, a l'hora que veiem els productes i quina és la forma més adequada de presentar-nos als nostres ulls. Alguns dels comportaments de compra que els experts presenten són Comportament de compra complex Quan ens indiquen amb la compra i són capaços de percebre diferències significatives entre cada marca Comportament de compra reductor de dissonància Al contrari de l'anterior, es percep poca diferència entre marques Comportament de compra habitual La nostra implicació és la compra és vista com a baixa i observem poques diferències entre marques Comportament de recerca de varietat També ens sentim poc implicats i percebem molta diferència entre marques Les anem canviant habitualment per provar coses diferents L'Slow Shopping es preocupa per oferir una experiència de client satisfactòria Com es pot reconèixer si una botiga segueix directius de l'Slow Shopping? La botiga que segueix les directrius de l'Slow Shopping ens posa cara i nom en lloc de posicionar-se com un consumidor anònim més que va a comprar Els comerciants que s'adapten a la filosofia slow aprofiten les eines que els donen sobretot les noves tecnologies per millorar la nostra experiència de compra sense descuidar l'atenció humana Potencien l'intercanvi d'impressions i la comunicació D'aquesta manera impacten positivament en nosaltres i afavoreixen que vulguem tornar O sigui que ja ho sabeu Està ben dissenyat això Clar que sí És com allò de segons quins productes més amunt, més a baix Tot és màrqueting Una de les coses que tindria que els comerciants, el que passa que els donen a vegades molt poc salari a les persones aquestes que estan de cara al públic Però si els clients són conscients, o sigui, el dependent o la dependenta que està allà servint, doncs és conscient una mica i és amable I és aconselladora sense imposar És l'única manera I no va de pressa És la millor manera d'anar a comprar El tipus de comerç està canviant molt ràpidament, com tot Els que connecten a internet Segons el que estàs mirant Al cap de l'endemà hi ha reps Com quan tornes a engerar L'ordinador Ja ve l'oferta del que havies mirat Les coses que havies mirat És terrible Per tant, ja saben el que tu havies interessat i havies buscat I aleshores, com que estàs a casa teva Mira si en temps d'eslow Temps de mirar-te i remirar-te I de veure preus I de mirar altres cotitzacions Per tant, les persones que encara no s'han connectat a internet Que compren un ordenador, que comencin I que vagin al mil·lenari I que els ensenyaran com va un ordenador Això de l'ordenador m'assembla perfecte i tot molt bé Però al tanto, al tanto, davant de l'ordenador Davant de l'ordenador Avui n'hi ha un article boníssim Clar que parla de videojuegos i dels mòbils Però tant, no per allò Són estimulacions cognitives que a vegades no van bé Sobretot per canalla I una de les coses que jo aconsello és que vigilen molt El que passa és que és una regla que ningú pot fer més És agafar un mòbil I tenir-lo en una distància que no és més llarga De lo que la visió de prop 30 centímetres Acaben miops Acabaran miops Miops o bé amb la vista cansada Amb la vista cansada Sí Bueno, llavors ja t'operen i ja està No passa res No, sí Res d'operacions Estalviar les operacions és el màxim possible El que em sap greu és que no tenia internet com tenia 18 anys Llavors, clar Encara no estava inventat No, que no No, no Que els mitjans aquells són boníssims per tot Però és molt més ràpid Estem molt més al dia Però, al tanto, amb l'abús O que facin pantalles per protecció dels útils Bueno, ja havíem posat una pantalla protectora Perquè la reverbació de la llum no morreix ni tant els útils No, però sobretot és la distància que agafen si 30 centímetres com a mínim 30 és el mínim Però vull dir que els nenos, si us fixeu I això ara potser ens estem allargant Però insistiré, insistiré I sempre ho veig Quan veig que tenen el mòbil Sobretot el mòbil i les cosetes que juguen amb ell I el tenen quasi res No arriben ni a 15 centímetres del nas Ostres, és que no És que no queden els ulls fent un esforç Que no té que ser així Ja havíem parlat Precisament en salut Sobre les distàncies adequades Dels ordinadors Com de les petites pantalles Clar, la pantalla és tan petita que te l'has d'acostar als ulls Si treballes amb el telèfon No, perquè normalment també la pot tenir més una mica, no sé A la distància Però no te n'adones Si la pantalla és petita O sigui que jo a vegades El meu fill, que és molt real si posar-se ulleres I això que no es porta Diu, llegeix-me això Jo ho comprenc, si semblen possetes les lletres Jo perquè aquesta graduació és molt forta I sí, sí Ho llegeixes Però és una mica complicat És una mica complicat Bé, anem a l'eslou shopping I estarem relaxats Jo l'altre dia estava mirant llibres de la família, antics I me'n dono en compte que les lletres eren molt petites Abans que la gent quasi no portaven ulleres Perquè feia gran portar ulleres No s'hi veien Però això no m'estranya que la gent llegeixin tampoc Perquè si no s'hi veien Com vols que llegeixin? Sí, sí, jo tinc llibres sentits No he arribat a aquesta conclusió Avui dia les edicions dels llibres cada vegada fan Les noves edicions del llibre la lletra més grossa per a totes les persones Jo em sembla que jo tinc un llibre que és el meu fill De la Gordimer, em sembla que és Que la lletra del llibre és sumament petita Sí, jo un llibre molt interessant L'hi vaig deixar amb una amiga I me'l va tornar perquè deia que era la lletra tan petita que no la podia llegir Jo em sembla que és aquest el meu fill Em sembla que sí Però n'hi ha molts, n'hi ha molts Que és el que jo he tocat i m'ha costat llegir per tan petita la lletra Doncs aquests editors no tenen en compte les necessitats dels seus clients I per tant perden ventes Sí, sí, sí No, ara s'està promocionant això Bé, doncs, aquesta promoció la continuarem fent La setmana que ve Això mateix Senyores, senyors, molt bona nit o molt bon dia si ens escolteu en dissabte Tinc la setmana que ve no ens deixeu anar No, no, no, la setmana que ve encara Encara és d'hora En Carlos diu que prou xerranet, que s'ha acabat I tant, ha arribat el moment final Senyores, moltes gràcies per l'atenció I fins la propera Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Al Just a la Fusta Parlem de tot el que passa a Sant Just Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anàvem amb ell Que fins ara mutis 400 pisos per vendre