Estiu, cultura i civisme: calor, Corpus i Vall de Boí

grup aquest que es vol formar Catalunya Polític Unit per concret o política al Ajuntament de Barcelona, tots aquests estan d'acord amb llistes obertes. Clar. Per això ja parlem de llistes obertes fa moltíssims anys. Hi ha molts interessos per no canviar. Clar. I tant que no. Bé, encara queda un minutet per dir adéu. Com va anar el sopar de la fam? Molt bé, no? Sí? Sí, sí. A més el vam fer diferent que l'any passat, així. Jo no vaig poder venir, era fora, però... Sí, sí, vam fer venir ara l'eix. Això. A que ens toqués una miqueta el piano. Molt bé. Al començament i al final de l'acte, vam estar tots junts i va ser una mica diferent l'any passat. Vam canviant, així també no es fa tan molt bé, no? També. Doncs bé, doncs ja vam fins dintre de 3 mesets, potser. Sí. Setembre-octubre. Sí, sí. I fins a les hores, moltes gràcies, Quina. Una abraçada a la Dolors i moltes gràcies, Jesús. I a tu també, Carles, que ens poses les sintonies i t'estem molt agraïts. Bé, bona nit a tothom. Digue'm. Han donat com a avançador el candidat que busca la pau. Ah, perfecte. És una bona notícia per acabar l'audició. Moltes felicitats per tots nosaltres. Bé, bona nit a tothom. Torno a repetir. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot ser res, no podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 60 i més. Comencem el programa d'avui a les portes de l'estiu que s'apropa. El dissabte vinent, dia 21, que sortim en segona audició, rebrem l'estació estiuenca a les 12 hores i 51 minuts del migdia, tot i que la calor és ben evident que aquest any ha començat abans d'hora. Per tant, és bon moment per recordar com prevenir alguns efectes de la calor. Vestiu amb roba lleugera, no ajustada, de colors clars i millor de cotó i amb calçat còmode i molt transpirable. Eviteu realitzar activitats a l'exterior a les hores centrals del dia. Preneu el sol amb precaució. Crema protectora adequada a primeres hores del dia. Molt poc recomanable entre les 12 del migdia i les 5 de la tarda. I mai de la vida a dormir-se al sol. A les hores més caloroses del dia, res de fer servir aparells que puguin produir escalfor, planxa, assecador, forn, i eviteu esforços físics. I, sobretot, cal beure diàriament entre sis i vuit gots d'aigua o sucs de fruita, i tot allò que us aporti les salts minerals perdudes a través de la suor. Benvinguts, oients desmalesinants. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més, dedicat, com sempre, a la gent gran i a tots els joves amb visió de futur, que també seran grans algun dia. Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 36 61 i també seguir-nos per internet on cercant Ràdio d'Esvern i clicant Ràdio a la carta trobareu tots els programes d'aquesta emissora. Com cada setmana, una servidora, Joan Algarra, junt amb els meus companys Carles Hernández Rius i Pere Oliver, compartim aquesta hora de ràdio, com si voleu. Vosaltres teniu la paraula. Gràcies també pels vostres suggeriments a Facebook. Avui ens recorden des del complex esportiu La Bona Aigua que ja són a punt totes les instal·lacions perquè puguem refrescar-nos al llarg de tot l'estiu. Fantàstic! També via Facebook ens diu un sant justenc dels que encara tenen hort que arriba el moment de sembrar bledes, espinacs i escaroles. I que si observeu els cicles de la vegetació sabreu quan surten les fulles, quan floreixen les plantes i el moment en què donen fruit. Si us fixeu en la migració dels ocells, és el millor avís dels canvis estacionals. Benvingut, siga l'estiu! Passen 6 minuts de les 8 del vespre. Avui dimecres, dia 18 de juny, és la festivitat de Santa Aurora i Sant Gervasi. Demà dijous, Sant Héctor i Santa Florentina. Divendres, dia 20, Sant Lluís. I dissabte, que sortim en segona audició, Sant Paulí de Nola i Vigília del Corpus Christi. Felicitats a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari avui dia 18 de juny, que és el 169è dia de l'any del calendari gregorià i ens queden 196 dies per viure intensament aquest 2014. La Biblioteca del Cordill, editada per Grata Lectura, en el seu Onomasticó, que per cert el podeu adquirir a Can Vila, aquí al carrer Bonavista, ens recorda que el nom Aurora ve del llatí i vol dir moment del primer raig de sol. Gervasi és d'origen germànic i significa llança audàst. I Héctor ve del grec i vol dir qui defensa el que té. Florentina també ve del llatí i significa que floreix. Lluís, en canvi, és d'origen germànic i vol dir famós a la batalla. Finalment, paulí, com el seu nom indica, vol dir relatiu a pau. En quant al corpus, és ben sabut que és la festa de l'Eucaristia i també el Dia Mundial de la Caritat. I ara, alguns esdeveniments que van tenir lloc un dia 18 de juny. De l'any 1907, creació de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. I el mateix dia de 1928, Amelia Earhart es converteix en la primera dona que va creuar l'Oceà Atlàntic a bord d'una aeronau. Maldia va ser aquell 18 de juny de 1932 per a dos ciutadans italians que van ser executats sota sospita d'atemptar contra la vida de Benito Mussolini. I malament ho van tenir també els soldats de la línia Maginot quan foren atacats per les tropes alemanyes un 18 de juny de l'any 1940. La invencible línia Maginot, que va ser un xasco, També era un 18 de juny de l'any 1946, quan el dirigent socialista Ran Manohar Lohia inicia a Goa, a la Índia, la lluita armada contra Portugal. Més que contra Portugal, jo diria que devia ser contra els portuguesos que estaven aleshores a la Índia. També podria ser. Quan és que, segons treus la data, no està ben precisat, però jo dedueixo, vaya, que seria contra els portuguesos. Oh, però els portuguesos estarien manats, diguéssim, pel govern central a Portugal, no? Oh, evidentment que sí. Doncs Força en Renou va viure a Egipte un 18 de juny de l'any 1953, quan un grup d'oficials va obligar a abdicar el rei Farouk i van proclamar la República d'Egipte. Tampoc va ser un bon dia el 18 de juny de l'any 1965, quan dins el marc de la guerra del Vietnam, els Estats Units ataquen amb bombarders els soldats de la guerrilla del Front Nacional de Lliberament del Vietnam. Però sí que va ser un bon dia el 18 de juny de 1990, quan es crea la Universitat Pompeu Fabra a petició del Parlament de Catalunya. Perfecte. Naixements que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1888 ho feia a Molins de Rei l'actriu de teatre Margarida Xirgo, que de ben joveneta va trepitjar els escenaris. El 1906 debutava al Teatre Romea amb l'obra Mar i Cel d'Àngel Guimarà i el 1913 va iniciar la primera gira per Amèrica Llatina on va donar a conèixer García Lorca. Mai no va tornar a Espanya després de la Guerra Civil i es va quedar viure a Montevideo, a l'Uruguai. Seguim el món de la interpretació, ja que una famosa cantant i actriu estatunidenca, Janet MacDonald, naixia el 18 de juny de l'any 1903. Sovint dirigida per George Cukor i Ernest Lubitsch, va triomfar al costat de Maurice Chevalier en els musicals més glamorosos de l'època. I recordo que els nostres pares parlaven de l'estrena del Desfile de la Mora. Jo la vaig veure, el Desfile de la Mora, en el meu cine de barri. M'encantava. Aquella noi amb aquells tirabuixons, m'encantava. Tenia molta gràcia. I també va ser un popular actor, en aquest cas del cinema espanyol, José Luis Azores, nascut a Madrid el 18 de juny del 1923, que tot i que va morir jove d'una greu malaltia, ens va deixar pel·lícules memorables. Recordem d'ell, los ladrones somos gente honrada, calabuig, recluta con niño y algunas otras. I més, i més. I del cinema passem a la televisió, ja que el 18 de juny de 1941 naixia a la ciutat de Tetuán, protectorat espanyol al Marroc, la popular periodista i presentadora de televisió Maria Teresa Campos. Autora també de diversos llibres publicats per Planeta, és molt interessant el de les seves memòries Mis dos vides, editat l'any 2004. I que la tenim presentant un programa, penso actualment a Telecinco, que tiempo tan feliz tots els caps de setmana, no? Jo fa temps que no el veig. No, no, jo l'he vist darrerament i sé que està en actiu i que ho fa molt bé. Sí, sí, i tant. I també la petita pantalla va donar la fama a l'actriu i cantant, i presentadora també italiana, Rafaela Carrà, nascuda a Bologna el 18 de juny del 1943. De ben jove es va convertir en una autèntica diva i va triomfar tant en el seu país com a Espanya, tant a la tele com en diversos shows teatrals. Quin que actualment torna un altre cop a sortir a les pantalles. Sí, sí, està en plena forma. I tant, està perfecte. Jo no sé si ha fet un pacte amb el diable, però realment la nova Faust està estupenda. Està comprovat que avui la gent vivint més... I normalment, vivim millor. Vivim més i vivim millor. Mira, el Charles Nabor, aquí tens un exemple. 90 anys. Està a punt de fer-ne 91 i segueix durant concerts. I tant, i tant. Me'n recordo quan el vaig veure per primera vegada, que entrava per la porta de Ràdio Joventut, petit o poqueta cosa, i tenia el mateix aspecte que ara. O sigui que si el 91 estan en plena forma, doncs el Raimon i el Rafael i el Julio Iglesias... Els hi queda molt. Els hi queda molta carrera per endavant. Imagina't el Rafael amb 71, també està perfecte. Està joveníssim. A més, es va suspendre ahir el concert... Sí, perquè plovia d'aquella manera. Per la pluja, però actua demà passat divendres. O sigui que potser encara sou a temps de veure el Rafael. No, més que res, que diu que, llegit aquí al diari, que serveixen les entrades igual, i el que no pugui anar-hi els hi tornaran a sentir. Doncs ja ho sabeu, el teniu als jardins del Palau de Pedralbes. Demà passat, Rafael. Recordem també, com sempre, persones que ens van deixar tal dia com avui i que tenen el nostre reconeixement. Dos grans escriptors van morir un 18 de juny. L'any 1986 ho feia a la ciutat de Sabadell el recordat poeta i dramaturg català Joan Oliver, molt més conegut com Pere IV. Premi d'honor de les lletres catalanes l'any 1970 va destacar pel seu humor crític i sarcàstic i, sobretot, per un gran compromís amb la realitat social i política del país. Obres com La fam, 30 d'abril, Ball robat o allò que tal vegada esdevingué el van fer popular. Un altre 18 de juny, però, de l'any 2010, moria a Lanzarote el també famós escriptor portuguès José Saramago, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1998. Memòries del convento, la caverna o assaig sobre la ceguesa són algunes de les seves obres més llegides. Bé, i ara posarem una mica de música. Abraçar-los. Doncs parlant d'abraçar... ¿En dónde estás, amor? Que ya no sé qué hacer sin ti. Este dolor me mata y me tiene sin vivir. ¿En dónde estás, amor? No ves que ya no puedo más y hasta el reloj retrasa y me ocultan la verdad. Espai Cultura Festa grossa el dissabte passat a Satjust amb la gran trobada gegantera. amb proclama reivindicativa de Som Escola i amb parlaments per part del senyor alcalde i el regidor de Cultura a favor de les nostres tradicions. Les colles giganteres de Gràcia, la Barceloneta, Balsareny, Sant Joan d'Espí, Esplugues i Sant Feliu, entre d'altres, van actuar juntament amb la de Sant Just I després d'un recorregut entusiasta per carrers de la vila, van acabar amb una espectacular ballada a la plaça Verdaguer amb els divertidíssims diablets enjustencs que van arrodonir la festa. Realment va ser molt, molt divertit. No vaig poder ser-hi. Molt divertit, a més, amb... Tants gegants junts ballant i tanta... Sí, amb una altra trobada gegantera ja havia assistit i sí, s'ho passem molt bé. I a més disparant serpentines amb una mena de detups, una cosa que feia un efecte, una sensació maquíssima. I ja que parlem de tradicions, diumenge vinent, dia 22, que és la festivitat de Corpus, podrem contemplar de nou el claustre de la Catedral de Barcelona. I en altres jardins i patis d'edificis públics, com el Museu Frederic Marés, l'Ateneu Barcelonès o la Casa de l'Ardiaca, el curiós fenomen de l'ou com balla. Sobretot els turistes es queden... Com és possible? Com és possible? Ara ho expliquem. Sí, sí. Aquest símbol de fecunditat i nova vida que representa l'ou com balla data del segle XVII i és ben senzill de preparar. Abans de col·locar l'ou damunt del sortidor de la font, es cuida i, posteriorment, s'assegilla en cera per tapar el forat creat pel seu guïdatge. A continuació es col·loca l'ou dalt del brullador i aquest comença a girar i girar i girar i no para de ballar. I els turistes ben bocabadats, no? I tant, i tant. Preguntant-se com ho feu això, doncs mira, ara ho hem explicat. I tant. Ho podeu provar si teniu un brullador al jardí. Però ha de ser un brullador una mica potent per això, eh? Sí, sí, perquè si no l'ou s'escarxofa, encara que estigui buit. I parlant de tradicions, us recordem que gran nombre de grups de música folk actuen aquest estiu, com sempre, arreu de Catalunya. El grup Bauma, que ho fa aquest cap de setmana a Badalona, renova constantment el seu repertori de baix de tota Europa i la Mediterrània. Ah, i abans que tanquin per vacances el Cinema Baix de Sant Feliu, no us perdeu les darreres estrenes que ens proposen? Podem veure, entre d'altres, Angelina Jolie fent de malèfica, molt malèfica, en Tom Cruise fent de soldat valent, molt valent, barallant-se en monstres horripilants en una pel·li de ciència-ficció titulada El Filo del Mañana. I el millor de tot... Demà passat, dia 20, estrena de la pel·lícula Violet sobre les relacions d'amistat entre les escriptores Simone de Beauvoir i Violet Leduc i la seva lluita per fer valdre els drets de les dones en cercles intel·lectuals i socials on els homes sempre volien tenir l'última paraula. Bé, i com abans havíem dit alguna cosa del grup de folk Baume... Escoltarem que la pastora del grup de Folk, que dius que... Sí, ara comencen les seves gires estimals aquest cap de setmana a Badalona i després actuaran en dalt. La vegada passada vam sortir un altre cop més fums i perfums. Doncs ara, Bauma, que també alguna vegada ha vingut aquí i els hem fet entrevistes... Sí, alguns dels seus, perquè són 7 o 8, depèn de quina actuació són 7 o són 8... En aquell temps em sembla que eren dotze, el dia que van venir aquelles noies. Eren molts? No, no, no, però eren dotze perquè uns eren músics i altres prenien part en un espectacle teatral, quan s'ajunten en punt molt. Doncs escoltem Cala Pastora. Fins demà! Fins demà! És una música molt alegre i molt divertida, no? Bé, doncs, des d'aquí fem un toc al nostre regidor de cultura, que si alguna vegada vol avisar el grup Bauma perquè vinguin a actuar Sant Just, dels molts llocs que actuen a Catalunya, aquí no han vingut mai encara, o sigui que vindrien amb molt de gust. Sí, mira, Sergi, anima't, anima't i els farem venir perquè val la pena. Són molt simpàtics i molt alegres. I a més, la gent es posa a ballar de seguida, quan els assent, els comuniquen molt bé. Sí, sí, animen, animen. Bé, i ara parlarem de la sala Parés, que realment, com és un lloc que és bastant a prop de l'autobús, s'ha de caminar poc, i a mi m'agrada anar a veure les exposicions, No, no, a mi em ve molt de camí, perquè com que vaig a Sant Lluc a dibuixar, doncs m'he de desviar. Quan entro, baixo del metro de Liceu, i aleshores entro pel carrer, com es diu, Cardenal Casanyes, per la Casanyes, plaça del Pi, et desvies a l'esquerra al carrer Patritxol, i després segueixo cap a la catedral, i llavors... La sala Parés i la sala Artur Ramon en vénen de camí, no? En vénen de pas. Artur Ramon és al carrer de la Palla. Exacte. I la Parés al carrer Patritsol. Això mateix. El que passa és que si ens tenta la xocolateria que hi ha davant, ja fem tarta a dibuixar i fem tarta a les exposicions. No, no, no. És veure les exposicions i prou. Bé, a l'espai número 1 hi ha Xavier Rodés i Torres, que, mira, és un tipus de pintura molt entenedora. Fins al 15 de juliol, eh?, la podeu veure. Sí, sí, sí. És molt marinera, és un tipus de ports i mars i barquetes que ara a l'estiu és molt refrescant. I tant, i Quasante a l'espai 2, que també és, mira, també temes d'estiu, Hi ha la parella prenent la fresca, també amb un vaixell, sembla, no? Sí, sembla que van de creuer tranquil·lament mirant el mar, o sigui que ara com que no paren d'anunciar... No, no, això és una pintura molt entenedora. Ara no paren d'anunciar creuers, és un primer plano de la parella, per tant no sé si van amb un creuer d'un llarg viatge o amb una barqueta fins a Palamós, però és igual, mirant el mar, és relaxant i bonic. I tant que sí. Bé, i també a l'Espai Cultura podem parlar de les activitats 2014 al Parc de la Font Santa. Això és un folletó que publica xarxa de parcs metropolitans. Ja el tenim molt a prop, al Parc de la Font Santa, aquí a Sant Joan d'Espís. Està aquí mateix amb el tramvia. Tot caminant, i poden anar amb el tramvia o amb el bus L10 que para al davant. I tant. Diu, vine i descobreix el Parc de la Font Santa. Gaudeix d'aquest espai verd tot coneixent els seus valors botànics, històrics i cultural. Participa en un munt d'activitats que l'àrea metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí han organitzat perquè cada visita al parc sigui una experiència única. I entre aquestes propostes n'hi ha una que ens diu, vine a conèixer com es fa la barema. Taller de construcció de caixes niu, gimcamna de descoberta del parc i el món de la vinya a l'hivern. Molt bé. Després, en el medi ambient, taller de reparació de bicicletes, taller de plantada d'hortalitzes i visita als horts urbans, visita la deixelleria de Sant Joan d'Espí i esplugues de Llobregat i visita a la torre de la... A-T-L-L i fes una cuina solar. I a més, un curs per aprendre a anar amb bicicleta per adults. Molt bé, Joana. Hauria d'anar jo. Podràs deixar la bicicleta estàtica i anar amb bicicleta fins al parc de la Font Santa. I pelar-me-les als genolls com la primera vegada que ho vaig intentar. No, dona, no. No ho sé. No, perquè un cop ja tens equilibri, no caus de la bicicleta. Aquí falta l'equilibri. L'equilibri, s'agafa. de seguida. Anar en bicicleta és tan senzill com aprendre a caminar o nedar. És qüestió de pràctica. I s'apren de pressa. Bé, també hi ha concerts de festa major i activitat per a gossos, que també és molt interessant. Doncs porteu per passejar el vostre gosset fins a Sant Joan d'Espí, al Parc de la Font Santa. Informa-te a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les adreces les dones tu, que tu saps com va. I a l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí. o que també els podeu escriure a mediambient arroba sjdespi.net o al telèfon 93 480 60 00. Posem una mica de música. Bésame, bésame mucho Fins demà! Fins demà! Bésame, bésame mucho. Bé, doncs, continuem. No cal esperar Sant Joan per felicitar els joans i les joanes i anar de rebetlla. Perquè el Centre Social al Milenari, demà, dia 19, tampoc cal que sigui de nit, perquè és una rebetlla a dos quart de sis de la tarda, el Centre Social al Milenari rebetlla, adreçada a la gent gran. Organitza, no cal dir-ho, el Centre Social al Milenari. i em volies parlar també que esteu preparant una pel·lícula El divendres a l'associació de gent gran projecten al Cinefòrum la pel·lícula Carta a Julieta amb la Vanessa Redgrave i Fran Conero que també és molt i molt molt distreta jo crec que els agradarà molt I a la mateixa hora que la revetlla, però demà passat, a dos quarts de sis de la tarda, divendres, dia 20. I si us voleu capficar una mica, però a la vegada molt entretingudament, perquè Eduard Ponset sempre escriu d'una manera molt assequible, ha sortit, tant en català com en castellà, el llibre Per què som com som, o bé, Por qué somos como somos, si ho preferiu en castellà, editat per Aguilar. 296 pàgines en la qual ens preguntem les diferents reaccions que tenen les neurones i com els darrers descobriments diuen que el cervell és molt més plàstic del que es creien. Abans es pensaven que era una massa rígida i ara el senyor Poncep diu que no. Constantment el podem educar, el podem millorar i sempre podem aprendre coses noves. Potser ens educa a nosaltres el cervell. i sobretot ajudar-nos a descobrir per què som com som i acceptar-nos tal com som que d'això també en parla molt el llibre i que és molt important, hi ha gent que es passa la vida barallant-se amb si mateix perquè li diuen és que has de ser així, has de ser allà però aquí ens dona a nosaltres permís per dir a ningú que ha de ser com és cadascú és com és i s'ha d'acceptar com és Evidentment. I a més hi ha una cosa incanviable, això també ho diu el llibre. El caràcter es pot modificar, el temperament no. I el caràcter tampoc. I el caràcter a dures penes, no? Vull dir, si ho treballes, com menys el pots suavitzar si ets molt apassionat, el pots fer més vehement si ets molt apagadet, però... sempre serà dins dels registres del teu temperament, perquè això està escrit a les nostres neurones, com diu un punt 7. Ja veus que ell té una manera d'expressar-se ben peculiar, no? I que és d'aquesta manera i no de cap altra. Això, perquè el punt 7 és el punt 7. Posem música, sisplau. Bé, hi ha informació del nostre ajuntament que publica el butlletí municipal. i que titula Accions per un Sant Just net i sostenible, nou contracte dels serveis de recollida de residus i neteja viària. L'Ajuntament ha signat un nou contracte de gestió dels serveis de recollida de residus i neteja viària amb l'empresa Thaler per un període de 4 anys amb possibilitat de pròrroga fins a 4 anys més. El procés de licitació es van presentar quatre empreses i va ser l'oferta de Taller la que va obtenir una major puntuació atenent els criteris de valoració establerts en el plec de condicions. El cost anual dels serveis de recollida de residus i de neteja viària Passa de ser de 1.500.835 euros, IVA inclòs. El nou servei manté les freqüències de recollida de totes les fraccions de residus, orgànica, paper, envasos, vidre i resta, així com les freqüències de la neteja viària. Continuen els serveis de baldeig amb camió Cuba durant els mesos d'estiu, un reforç per les tardes en època de caiguda de fulles i treballs de neteja específica per a festes i actes públics. Per incidències teniu el telèfon 900 102 658. Millores del servei. Sustitució de continuadors Completar els protectors de fusta en aquells emplaçaments on encara no n'hi ha Nous camions de recollida Dues noves escombradores, una gran per avials i una petita per les voreres Tots els vehicles, tant de recollida com de neteja, aniran equipats en sistemes de localització GPS per facilitar la gestió del servei I a la vegada ja que es fan aquestes accions, cal recordar-nos, tots els veïns, que intentem ser els més nets i curosos possibles. Això hauria de ser. Malauradament, veiem encara, com diu molt insistentment el senyor alcalde quan parla a la televisió d'Esplugues, diu que són pocs, però aquests pocs que fan les coses malament... Es fan veure. Fan unes destrosses tan notables que es fan veure. Són uns pocs que guixen les parets, uns pocs que no recullen la caca de gos, uns pocs que embruten les ceres, uns pocs que trenquen vidres, uns pocs que trenquen aquestes fotografies tan maques... Que han posat a l'exposició al carrer. Són pocs respectuosos. Són pocs però molt actius. Sí, tant. Bé, i ara també parlem d'establiments locals que reben el distintiu ambiental per reciclar correctament la matèria orgànica. L'any 2013 s'han generat a Sant Just unes 3.700 tones de residus orgànics, més de 2.000 de les quals no s'han separat i han estat abocades als contenidors grisos del rebuig. Des que es van implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica l'any 2000, s'han fet diverses campanyes per fomentar i reforçar la recollida selectiva de la brossa orgànica. Tot i això, les dades han de millorar. I tant que han de millorar, perquè la gent no ho entén o no ho vol entendre. El meu marit, que és el reciclador de casa meva, escolta'm, se'm porta uns disgustos horrorosos. Una campanya específica pels establiments que generen residus organis en grans quantitats, acollides d'orgànica i evitar que s'hi barregin altres materials. Per fer arribar aquest missatge, una vuitantena d'establiments del municipi, identificats com a grans generadors de matèria orgànica, han rebut la visita d'una inspectora mediambiental per informar-los del procés de separació de residus i determinar si separen correctament aquesta fracció. Entre els establiments visitats hi ha restaurants, centres educatius, residències de gent gran, hotels, parades de mercat i supermercats. Durant la campanya s'han identificat els establiments que fan bé la recollida i s'ha creat el distintiu ambiental municipal TRIA i et triaran 2014. La campanya continuarà fent un seguiment d'aquests establiments. D'aquí a uns mesos s'actualitzaran les dades i es comprovarà si els establiments que fins ara no reciclen s'afegeixen a fer la separació de l'orgànica i d'aquesta manera accedeixen al distintiu ambiental. Bé, posem música. I bé, continuem aquella campanya per parlar una mica millor el nostre català sense barbarismes. Aquells rodolins que sonen tan bé, no? Sí. Perquè està escrit en rodolins. Sí. I a mi em van fer molta gràcia els que parlaven de futbol. Sí, però ja està dit. Jo encara tinc en ment això de més enllà de la pilota. A veure, algú que ens ajudi. No, com deia, més enllà de la gespa, més enllà de la pilota, ja no sé com ens ho feia. Això de més enllà de la gespa ho vam trobar massa bucòlic. Massa bucòlic. Però més enllà de la pilota... Això estaria més bé. Això estaria més bé, ja. O parlem de pilotes. Això ho pensarem per la propera temporada i convidarem algun expert en futbol. Això, això. Sobretot si el Barça s'espavila una mica. Això, això. Si s'espavila, cridarem a algú i comentarem coses que ens portin una mica d'alegria al cos, no? Ja veurem avui la Roja, què tal, no? Bé, faci el que pugui. I tant. Bé, diu, el foc no fa llamarada. Flamarada és el que fa. I a tots els que diuen lago, remulleu-los dins el llac. Les senyores s'empolvoren. No és correcte dir empolvar. I si volen lluir el tipus, el mot tipus han d'emprar. Alfombra. No, no, catifa o estora, podeu triar. És paquet, no cajitilla, quan es tracta del tabac. Cotxilla, noi, quina daga el llenguatge veu clavat. Tres sinònims, entre d'altres, coltell, ganivet o tallant. Xaparrón. Ruixat o xàfec? Sigilós. No, reservat. Quinto. No, digueu recluta, si és que no és ja capità. L'anella, cordó o cadena, que recull un feix de claus, no l'anomeneu llavero. És clauer, que resti clar. Del gasto en direm despesa, i del bandatge en venat. I avui prou. Deixem-ho córrer per si algú ja arrufa el nas. I ara passejarem una miqueta per Catalunya. Amb bicicleta, a peu o botxa? A peu, a peu, a peu. Molt bé, veig que estàs en forma avui. Sí, sí, sí, hem de recórrer molts quilòmetres, però a peu és com es va millor. A peu. O sigui que avui seguirem els passos del bisbe Ramon, no? Sí. Anem de Roda d'Isàvena a Taull. A Taull, sí, senyor. Molt bé, molt bé. Doncs endavant, som en el segle XII. O sigui, avui anem lluny, eh? Lluny en el temps. En el temps i també en l'espai. El bisbe Ramon Guillem... Goberna la diòcesi de Barbastre des de la catedral de Roda fent malabarismes. No és culpa seva. Els temps que corren són complicats. Les fronteres es mouen al ritme de les batalles contra els serraïns. I un cop recuperats els territoris, els bisbes i els senyors es disputen els límits dels seus dominis. La vall de Boí queda en territori de la família Arill, amb la qual el bisbe Ramon manté una estreta relació, i és ell qui consagra les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll els dies 10 i 11 de desembre del 1123. O sigui, ens n'anem a l'edat mitjana totalment, eh? Gairebé els orígens de la nostra cultura i de la nostra llengua. Gairebé, gairebé. Tot passejant per carrers empadrats de roda d'Isàvena, amb un fort regús medieval, sortim de la població i seguim el sender GR 18-1. Baixem fins a creuar l'Isàvena per un esbel pont romànic del segle XII, testimoni de la importància que tenien les vies de comunicació en l'època medieval. Un paisatge de vegetació típicament mediterrània ens acompanya en la primera jornada. Boscos de carrasca muntanyenca, pi blanc amb garriga i conreus de cereals. En menor quantitat també hi trobem alguna olivera, record d'un passat medieval en què tota aquesta vall estava conreada amb oliveres, amatllers, cereals i vinyes. En la segona etapa sortim de Ceraduí i anem pujant amunt entre boscos de pirroig. La vista sobre el massís del turbó és espectacular. Arribem a Viasques d'Obarra, seguim l'itinerari entre rouredes, prans de dol i algun conreu de cereal, tot descobrint petits nuclis de població amb les glècies i capelles romàniques. Perdinella, Berenuí, Morens, Calvera... Des d'aquest últim poblet, a peu, farem les parets de Serradiello, on hi ha nombroses aus rapinyaires. Pugem al poble de Lins des d'on veiem el Congost d'Obarra, el Torbó, la vall de la Ribagorça i la baixada al Pont de Suert. que són pobles petitons, eh?, com on va el programa d'en Quim Masferrer, que veiem els diumenges de la nit, també. Remuntem la vall esquitxada d'art romànic per diferents poblets. Castelló de Tor, Llesb, Coll, Cardet, veus? Són com aquests pobles que visiten Quim. Aquests pobles que, precisament, no hi ha hotels de cinc estrelles per anar-hi a... No, però hi ha unes pensions familiars estupendes. I molt de turisme rural. O sigui, si voleu fer turisme rural, cerqueu aquests indrets i segur, segur que trobareu algun lloc entre poble i poble on podeu fer turisme rural. I seguim, fins que arribem a Barruera, centre neuràlgic de la vall de Boí. A partir d'aquest punt, la vall s'obre i trobem restes d'antigues morrenes provenents de llengües glacials. Pugem a l'Ill de Vall, on trobem el centre d'interpretació del romànic i l'església de Santa Eulàlia. Aquí comencem a intuir el poder que van tenir els senyors d'Arill en l'època medieval, al final del segle XI i començament del segle XII. Aquesta família, provinent d'Eri Castell, lluita sota les hortres del rei d'Aragó, Alfons el Bataller, participant en la conquesta del territori ocupat per musulmans. Les riqueses obtingudes dels botins de guerra les van utilitzar per promocionar la construcció de les esglésies de la vall de Boí, mostrant així el seu poder i prestigi social. Fou tan important l'activitat constructiva de les esglésies a la vall que fins i tot ens sorgir un taller d'artistes reconegut, el taller d'Arill, del qual actualment es conserva l'obra esculpida amb fusta d'avallament de la creu, És a l'interior de l'església de Santa Eulàlia i en podem veure una còpia restaurada. Seguim la ruta cap avui i finalment arribem a Taüll, on trobem les esglésies de Sant Climent i Santa Maria, símbol per excel·lència del romànic de la vall. Aquestes dues esglésies foren consagrades respectivament els dies 10 i 11 de desembre del 1123 pel nostre bisbe Ramon. Aquí hem seguit una miqueta els passos fins aquí. És un reportatge de Marta Montmany, fotògrafa i escriptora, publicat a la revista Descobrir Catalunya. Quin goig que hàgim recuperat aquest interès per l'art romànic. La gent de la nostra generació ho agraïm doblement, Perquè l'art romànic era bastant menys preat, inclús per professors d'història de l'art dels anys 50 i 60 del passat segle. Sí, no trobaven que tingués un interès artístic. No, no. El trobaven molt hieràtic i, clar, com passat de moda. Li reconeixien un cert interès artístic, però deien que era una cosa molt senzillota i que no tenia gaire encant. Fins que va venir gent que els va dir, escolta, sisplau, quan van començar a investigar realment l'art romànic. i a descobrir l'immens valor que tenia, aleshores han canviat completament de criteri sortosament. Sortosament. Posem música. Música I ara, de la Vall d'Avers del mes passat, podem publicar un article de la doctora Pilar Sant Pau, com sempre tan interessant, i que diu, si arribem al nostre pes, cal estar pendent sempre de la dieta. A més, l'article està molt graciosament il·lustrat, o sigui, per una pintura o una il·lustració de Fernando Botero, que precisament tots els seus models els buscava ben grassonets i grassonetes. Rodons, rodons. Fosin persones o animals, tot ho feia grassó. Tot rodó. Bé, doncs acabem d'obrir la farmàcia del carrer Bonavista, l'acabaven d'obrir, quan va decidir que abans d'anar al banc a fer uns tràmits entraria a pesar-se. Fèieu dues setmanes que havia acabat la dieta i no sabia si havia guanyat pes o es mantenia. La bàscula li va confirmar el que des del cap de setmana passat sospitava. S'havia engreixat un parell de quilos. Quin desastre! Tot i que últimament havia fet el propòsit de deixar-se d'amoïnar per la majoria de coses. En sortir de la farmàcia es preguntava si la salut era l'única important, sobretot a la seva edat, en què la majoria de canvis solien venir per aquesta direcció. La por a tornar-nos a engreixar fa que, en lloc de gaudir del resultat, estiguem constantment pendents del que mengem i de la bàscula. És comprensible, però no s'ha de caure en cap obsessió. Cal saber integrar la dieta amb normalitat, com l'eure que conviu amb l'arbre, però sense que ens asfixiï. Estem parlant de coneixements i costums. Estem en una etapa en què l'encià haurà de conviure amb la paella. Un cop hem arribat al pes desitjat, no cal estar tan pendents del que mengem. Una de les millors opcions és continuar fent dieta tota la setmana i deixar el cap de setmana lliure. Aquesta fórmula va bé pels que són rutinaris. D'altres opcions més anàrquiques són trencar la dieta de 3 a 5 cops per setmana, això segons la facilitat per recuperar pes de cadascú, i fer-ho al ritme de les ocasions que se'ns presentin. La resta d'àpers de la setmana cal que siguin de dieta. Cal donar temps al cos perquè recuperi de nou l'equilibri. Aquest cop, en el pes que hem aconseguit, cal que agafi noves coordenades. Durant el temps d'adaptació, que pot ser d'un o dos anys, el cos va perdent l'afany de tornar al seu pes anterior i es resigna en la seva nova casa, més petita, això sí, però més confortable. Durant els dos o tres primers mesos d'haver finalitzat la dieta, cal anar vigilant la bàscula en introduir els aliments lliures. El primer mes se sol començar amb dos àpats lliures per setmana, el segon mes, tres, i així successivament fins a trobar l'equilibri. A partir d'aquí ja tenim la nostra fórmula pròpia. Cal llavors que ens relaxem i, sense deixar del tot la bàscula de banda, no cal que n'estem ja tan pendents. És suficient un control rutinari un parell de cops al mes. Bé, doncs aquests són els consells de la nostra doctora. Bien. I ara què? Aquí és curiós que, en canvi, el que veiem en la darrera ball de vers és que Pilar Sampau Jové, la doctora Sampau, sembla que deixarà de col·laborar un temps, no? Sí, durant un temps, sí. Durant un temps, sembla que per escriure algun llibre, que després ens sorprendrà per lo bé que escriu. Vols que el comentem una mica aquest article? Sí, comentem. Perquè diu així, li agraeix a Pilar Sant Pau la seva col·laboració i diu per la teva impressionant capacitat de comunicació i sobretot per la teva extraordinària sensibilitat. Sembla-hi que la doctora Pilar Sant Pau ens assabentava dels valors de l'hicoper de la tomata. Era la seva primera col·laboració a la Vall d'Avers. Ara fa 10 anys. Durant tot aquest temps n'hem après i n'hem gaudit. A cada escrit sobre els avantatges d'un determinat aliment hi afegia un relat entranyable. Ens parlava de la poma de la seva estimada Lleida i de la Dolores, aquella dona que era la primera a acudir a les desgràcies i l'última a les celebracions. o de la Síndria i de la Maria, aquella xicoteta que llegia La Vella Dormiente, o les recomanacions per deixar d'obsessionar-nos amb la dieta. Però la vida és complicada i la Pilar ha hagut d'adequar el seu temps i, sabent-li molt de greu, no podrà col·laborar amb la nostra revista, La Vall d'Avers. Ho entenem, només faltaria, i si més no, hem volgut reconèixer-li públicament la seva tasca. La Pilar Sant Pau ha escrit un munt de llibres, però en el darrer, gent que plora en silenci, I està inclòs un valor afegit de pes. El nostre poeta, en Joan Margarit, n'ha escrit el pròleg. N'hem extret unes frases que ens serveixen per cloure aquesta manifestació d'agraïment a la Pilar Sant Pau Jové, una lluitadora tenaç amb una sensibilitat fora de mida. En la bona literatura el títol no és un adorn, sinó una part i no la menys important de l'obra. Diu tot el que pot, avança misteriosament el contingut del llibre i no menteix. La bona literatura ens permet refiar-nos fins i tot del títol. Són relats durs, amb la qual cosa la delicadesa amb què estan tractats s'agraeix doblement. Tots els éssers humans que els protagonitzen, on com ella en els anuncia, gent que no destorba la felicitat dels altres, que no ens demanarà res, que són, en un sentit profund, autosuficient. Gent que accepta la duresa de la pròpia vida, d'una vida que estima i a la qual no renuncia mai, però sabent que la pèrdua ha de formar part de l'alegria. Aquest article està signat per Francesc Giralt en el darrer número de la Vall d'Avers. Música Música I bé, fa temps que no llegíem aquelles dites tan famoses que ens separava l'Antonio Jordà. Ah, doncs com sempre, que ara fa dies que no ho diem, eh? Moltes gràcies a l'Antoni Jordà, a Lluís Domènech i a la Càndida Nevado, que sempre ens animen a seguir amb el programa, tot i que ells fa uns dies que no venen, eh? A veure si la propera temporada us animeu. Lluís va tenir un accident i el pobre s'està recuperant. Avui l'he vist, ja l'he felicitat molt maco i ja camina més amb més força. O sigui, estic molt contenta. I l'Antonio, bé com sempre, però com fa d'avi, i també a vegades li fa una mica de mandra de pujar aquesta pujadeta fins aquí. I l'ofici d'avi, que ens té tots molt ocupats. Bé, doncs recordem aquestes frases de Mark Twain. La primera és que ens diu que el llit és el lloc més perillós del món, perquè el 99% de les persones moren al llit. Deixar de fumar és la cosa més fòcil del món. Ell ho sap de bona tinta, ja que ho ha fet més de 50 vegades. Centra el paradís per favoritisme. Si fos per mèrits, el meu gos entraria immediatament i jo em quedaria fora. Presa amb moderació, l'aigua segurament no té per què fer mal. L'estalvi és una magnífica realitat, sobretot quan els nostres pares o els nostres avis l'han practicat. La bona educació consisteix en tapar tot allò de bo que pensem de nosaltres i el poc de bo que pensem dels altres. Un banquer és algú que ens deixa un paraigües quan fa bon temps i ens el torna a agafar quan comença a ploure. Aquest és molt famós, aquest pensament. Sí, sí, aquest pensament. Molt famós i molt adequat. El Mark Twain ara diria coses més gruixudes encara, d'alguns banquers, no de tots. Mira, mira, diu... Si el nostre pare celestial va inventar l'home és perquè el mono l'havia decepcionat terriblement. El vi alemany es distingeix del vinagre per l'etiqueta. Ens hem d'afanyar a comprar terra perquè ja no se'n fabrica. Si em prohibeixen fumar un puro al cel, no aniré allí. Així de clar, ja ho tinc decidit. Si es poguessin creuar l'home i el gat, probablement això milloraria l'home, però segurament no els gats. Quan mori, elegiré el paradís pel clima i a l'infern per la bona companyia. Existeixen tres coses que una dona és capaç de fer amb pràcticament no res. Un barret, una amanida i una baralla conjugal. L'art de la profecia és extremadament difícil, sobretot en el que respecta al futur. Sí, perquè el que ha passat ja ha passat, i ja se sap. Molt bé, molt bé. Són aquestes les dites de Mark Twain, que era un filòsof de la vida, i el seu vertader nom, Samuel L. Clemens, que va néixer a Missouri l'any 1935 i va morir el 1910. Doncs gràcies, Antoni Jordà, per fer-nos arribar a aquestes dites de Mark Twain. Bé, ara posarem la sintonia de la poesia. Avui recordem un dels grans poetes catalans, Joan Oliver Pere IV, amb una petita mostra de la seva ironia i sensibilitat. La vaca suïssa. Quan jo m'esmerço en una causa justa, com Montell sóc adusta i arrogant. Prou s'ha acabat. Aneu al bot avant, vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s'amistança amb el cafè pudent. Vós no sou aquí per grapeixar una vaca ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra que sempre ha tingut l'ànima d'esclau. A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre. Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs ja ho sabeu, he pres el determini. L'he remolat per comès i fundals. I no espereu que em descamini la llapolia d'un manat del fals. Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps, llegué una vaca cega. Jo sóc la vaca de la mala llet. I ara del llibre, saló de tardor, corrandes d'exili. Una nit de lluna plena, tramuntarem la carena lentament, sense dir res. Si la lluna feia el ple, també el feu la nostra pena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu, com una mare de Déu que han trobat a la muntanya. Perquè ens perdoni la guerra que l'ensagna, que l'esguerra abans de passar la ratlla, m'aixec i beso la terra i la carono amb l'espatlla. A Catalunya deixi el dia de ma partida mitja vida condormida, l'altra meitat vingui amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà, més lluny potser, no moriré d'enyorança, més d'enyorança viuré. En materra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra, com al Vallès no hi ha res. que els pins senyeixen la cala, l'ermita dalt del pujol i a la platja un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita i una pàtria tan petita que la somio completa. Bé, hem arribat a la fi d'aquesta audició d'avui de 60 i més. Amb aquestes magnífiques paraules de Pere IV, que recordo encara el recital del Prise a l'any 70, quan va deixar impactat el públic Amb la seva manera de dir, no? Doncs moltes gràcies, Carles, a tu, Joana, i a tots vostès per escoltar-nos. I a tu també, Pere. Bé, a tothom, bona nit, encara que encara hi ha clars de dia. Encara fa sol. Però bona nit, si ens escolteu, o bé, bon dia, el proper dissabte. A reveure. Fins aleshores, a reveure. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Bona nit, benvinguts a una nova edició de Cara B, que avui començarem amb una peça de Chuck Berry en la versió dels Rolling Stones Talking About You Baby. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Ens traslladarem ara al 1967, un any molt important per l'evolució de la música moderna. Va ser l'any en què es va publicar el Sargent Papers, també va ser l'any en què va explosionar, podríem dir, la música pop, i fins i tot grans crones com Frank Sinatra es van acostar cap a aquest tipus de música. En aquest cas, Frank Sinatra va gravar amb la seva filla, que ja havia tingut un parell d'èxits importants, intentant impulsar així la carrera de Nancy Sinatra. Escoltarem la peça Something Stupid. I know I stand in line until you think you have the time to spend an evening with me Bona nit.