Estiuet i cuina segura; Quatre Gats i Poble Espanyol; adéu a Francis Lai; mòbil al volant i sancions; ruta GR-92 Montnegre

que aniran a fer xarxa. Seixanta i més. Amigues i amics de Ràdio d'Esvern, ja tornem a ser amb vosaltres, un dimecres més. L'equip del programa que us porta tot un seguit de temes variats per fer-vos agradable aquesta hora del capvespre. Hem passat l'estiuet de Sant Martí i realment no ens va decebre en absolut. El dissabte es va poder celebrar la nit dels comerciants amb gran assistència de públic. Cercavilla sorollosa, en timbals i xirinola, blues, melangiosos, amb instruments clàssics i alegria, molta alegria. I els cars, amb l'èxit de sempre. Resumint, dues jornades amb un temps extraordinari perquè tothom gaudís, tot passejant, fent parròquia, com deia un mossèn que havíem tingut a Sant Just. Ens alegrem d'allò més. Nosaltres, la taula de redacció, l'Alina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i una servidora, la Joana, us desitgen molt bona nit o molt bon dia quan iniciem 60 i més. Semblava que els temps atmosfèriques ja havien portat a l'estació més freda de l'any, l'hivern. Però no. Resulta que l'estibuet de Sant Martí, com acabem de dir, s'ha presentat amb un augment de les temperatures. I això ens origina uns problemes nous a la cuina, de conservació, sobretot. La veritat és que pensàvem que hauríem de guardar aquests consells pel proper estiu. Però la veritat és que aquests temps canviants ens obliguen a tenir una cura exquisida amb la conservació, cuinat i degustació de tot un seguit d'aliments comuns i la seva conservació en les nostres cuines. Són consells del nutricionista Eric Iges. Les anomenades toxi-infeccions alimentàries es produeixen al menjar aliments amb agents biològics, que són les bacteris, virus o paràsits, i les seves toxines. Aquests tipus de patologies es poden atacar a tots nosaltres si tenim la poca sort de menjar els aliments contaminats en qüestió. Normalment, aquests desincidències són més freqüents sí, quan les temperatures són altes, però a hores d'ara també es donen els uns dies, encara que per data sembla que no és necessari tanta cura. Un dels que ens poden saltar és mantenir els aliments a temperatura adequada. els crus, un màxim de 5 graus i els cuinats a 75. 75 són bons, sí. I sobretot evitar el contacte entre ells per tal que no hagin les contaminacions creuades. Un cop cuinats, no s'han de deixar a temperatura ambient. No us refieu de si fa més o menys fred ambiental. Tothom tenim algun element de calefacció que fa una temperatura suficientment alta per variar la qualitat dels aliments, afavorint el desenvolupament de diversos microorganismes. Si els elements, els aliments, no els consumim immediatament, hem de conservar-los, els cuinats, per sota dels 60 graus i els de consumació en fred, peix, per exemple, amanides, gaspatxos o salmorejos, per sota dels 7 graus. La higiene és molt important i imprescindible en tots els atuells de la cuina. Ganivets, taules, superfícies de treball i sobretot cura amb els traps de cuina i les veietes, que poden ser un excel·lent vehicle de contaminació, encara que sembli una contradicció amb nosaltres mateixos que ens considerem ecologistes, seria preferible fer servir paper de cuina. Aliments més delicats per la seva conservació. Primer, davant de tot, els ous, per la seva facilitat en contaminar-se del bacteri de la salmonella, que produeix la malaltia de la salmonellosi, que pot arribar a ser força greu. Cura amb els ous crus o poc fets. A més, és molt important mantenir els ous en el refrigerador. Si prepareu salses maioneses, cremes, etcètera, és molt recomanable consumir-les al moment. Carns, d'ous i d'altres. Torna a ser la salmonella el perill més important. Creix a temperatura ambient i és pot recomanable consumir la carn crua o poc feta. I en aquest cas podem enfermar o ingerir, no? Afegir. Afegir. Ah, sí. El bacteri copilobacter. Compta amb els carpatxos que són fets amb carn crua. Atenció a molts productes làctics que no hagin estat sotmesos a tractaments tèrmics. Parlem de la llet crua o de formatges fets amb llet crua. Són molts els microorganismes que reuen aquests aliments, en especial la salmonella i la estafilococcus aureus. Per això no us recomanem perdó, us recomanem... No us recomanem bullir la llet a casa. Pel vostre compte? Pel vostre compte, hi ha que és molt més segur consumir-la quan han passat pels tractaments de pasteurització i UHT, fets per la indústria adequada. ara el peix. Com en el cas de les preparacions culinàries, com el sushi, caritxes, carpacos o ceitons amb vinagre, recomanem fer-ho després d'haver-lo mantingut congelat durant uns dies per evitar el risc de la contaminació per a anisakis. És a bé d'aquest... No, les larves. les larves d'aquest paràssid moren quan el peix porta 24 hores o 20 graus sota zero. Si el congelador no arriba als 20 graus, s'ha de mantenir en el refrigerador 48 hores. Quan cuinem el peix, ens hem d'assegurar que la temperatura en el seu interior sigui superior a 60 graus. Vigileu si el cuineu a la planxa o al microones. Fer-ho amb molta atenció. Ara preneu nota de les 10 regles d'or per no córrer el perill de patir intoxicacions alimentàries. Primera, consumir els aliments quan esteu ben segurs que han estat manipulats higiènicament. Segon, cuineu correctament tot allò que us hagueu de menjar. Tercera, consumir els aliments immediatament després de cuinar-los. Quarta, penseu que un aliment cuinat és un aliment higienitzat. Cinquena, escalfar suficientment els aliments cuinats. Sisena, evitar sobretot el contacte entre els aliments crus i cuinats. Setena, assegureu-vos d'una correcta higiene a les persones que han de manipular els vostres aliments i que hi ha una neteja perfecta en totes i que hi hagi, oi? Que hi hagi una neteja perfecta en totes les superfícies de la cuina. Vuitena, i una regla que creiem que és de sentit comú. Allunyeu de la vostra cuina tot tipus d'insectes, rossegadors i animals de companyia. Novena, utilitzeu exclusivament l'aigua potable. Desena, no consumiu aliments que hagin estat exposats molta estona a temperatura ambient. Si seguiu aquestes normes, els consells que us hem donat, ben segur que evitareu les intoxicacions alimentàries. Això esperem. Exacte. a votenem concret grade Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Jo us diria el Consell de la Facultat i d'això fa 60 anys! Més de 60 anys! Que deia! No us renteu ni fregueu això que fan les senyores i els senyors a vegades amb una mica d'esponja i més que esponja! No! Res! La pell! Perquè està traient tots els... Sí, tots els protectors! Els protectors de la pell! Que protegeixen la pell! Sí! No, jo no ho faig! Aigua i va que ardi! Vinga! Agua! Agua! Sí senyora! Les coses que diu aquest llibre que és molt xulo! Diu! El creador de Iberona! Aquesta paraula no la coneixeu eh! Iberona! Iberona! Que és alias el poble espanyol! Anda! Sí! Diu! Miguel Otrillo va ser qui va convèncer Pere Romeu de posar una cerveceria a la cantonada de Monció i espolsar sacs a 8 carrer de Magdalenes! El loc estava situat a la casa Martí, construïda per Lluís Puig i Cadafalc! Els diners sortien de les butxaques del mateix Otrillo i també de Manuel Girona, Matías Sardeniz i Ramon Casas. Otrillo era ex-pictor i ex-escritor. No per falta de qualitat o tècnica, sinó perquè en un moment de la seva vida va perdre la capacitat de plasmar sobre una tela o sobre el paper allò que la seva ment concebia. De gran empatia, vivàs i ingeniós, era capaç d'implicar tothom en els més variats projectes creatius. Va viatjar a París amb altres assidus, als quatre gats, per impregnar-se de l'art que respirava a la ciutat de la llum. Es va enamorar de Susana Baladón, en qui va tenir una intensa relació amorosa i va reconèixer com a propi un fill legítim d'ella. Amb els anys, aquest nen es va convertir en el célebre pintor francès Maurice Otrillo. Amb Ramon Rebentós, un senyor que va viure del 1892 a 1976, primer arquitecte racionalista de Barcelona i creador del teatre grec, i amb l'artista Xavier Noguès, aquest va morir al 40, va crear El poble espanyol. I per poder realitzar aquesta obra, va recórrer la geografia espanyola durant força temps, amb la intenció de triar els elements arquitectònics que poguessin descriure millor les diferents singularitats dels pobles i la ciutat d'Espanya. En un inici, el projecte del poble espanyol s'havia batejat amb el nom d'Iberona, però Primo de Rivera i la seva dictadura van optar pel títol que porta ara. El poble espanyol. Ara ja s'ha vist el poble espanyol, eh? Qui ho ha fet. I aquí diu, la Colla dels Quatre Gats estrena revista. Pere Romeu, Miquel Utrillo i l'escritor Santiago Russinyol van editar una revista amb el nom de Els Quatre Gats, publicació artística literària. Era un plec de quatre pàgines, un foli amb una portada de color, textos i literaris a la pàgina restant. Va ser en realitat un intent de crear publicitat pel negoci. I va comptar amb molts col·laboradors, entre els quals es trobaven artistes com Apeles Mestre, Peyus Jané, Eugeni Dors, Ramon Casas, Ramon Pitxot i Sidre Nonell, entre altres molts. Aquest Pitxot no tenia algú a veure amb el Picasso. Després, no, Picasso no, amb el Dalí. Ai, amb Dalí, perdó, amb Dalí. Després, els seus descendants van ser secretari. Millor el sentia el bé amb aquest nom, dic, i si aquest estava relacionat amb Dalí. I és un d'ells, Pitxot, era l'avi d'aquest noi que és tan artista i que havia sortit a la televisió a Polònia, el Miguel Oro. No, Miguel no es diu. No, com es diu? No, amb nom italiana. L'apallido és correcte. No, no, no me'n recordo. Bueno, ja me'n recordaré. Sí, coses de la edat. Diu, els quatre vegats només se'n va publicar quins són números? Bruno. Bruno Oro. Molt bé, molt bé. Entre els mesos de febrer i maig de 1899. i va ser l'antecedent de Pèl i Ploma, una revista que va arribar a ser fonamental per la difusió i intercanvi d'opinions i novetats en matèria d'art. Va ser fantàstica, aquesta revista. Acabaria sent una publicació molt coneguda i prestigiosa on hi apareixien els primers cartells de Ramon Casa. Picasso, que visitava els quatre gats cada mig, sempre seia amb una tabla al costat de les vidrires. L'acompanyaven el pintor Rafael Padilla i l'escultor Mateo Soto. Els tres treballaven en unes golfes minúscules d'una ruïnosa casa en el carrer del Consolat. Per tapar les esquerdes i les humitats, Picasso havia decorat les parets del pis amb pintura. Seria interessant de veure això. Diu, enmig del bullici de les titelles i dels riures dels burgesos, curiosos que venien a veure aquells personatges estrambòtics del món de les arts, Picasso dibuixava. En algun moment de la jornada, el pintor s'aixecava per subestar els seus dibuixos esporàdics entre els presents i amb el que el treia del seu petit botí es pagava el sopar. El seu primer encarre significatiu va ser precisament de Pere Romeu, que li va encomanar un retrat del seu fill. A Picasso la feina li va significar la fortuna de 25 pessetes. El pròxim dia us continuaré explicant això. És molt interessant tot això. I aquí diu, després del final de la Guerra Civil, Picasso, exiliat a França, el pintor malaguell, com també faria Pau Casals i Josep Carné, no va tornar mai més a Espanya com a mostra del seu antifranquisme radical. Sí, sí, sí. Ja està. Molt bé. Ja sabeu alguna cosa més, eh? Això, sí. La guerra Civil La guerra Civil La guerra Civil La guerra Civil La guerra Civil La guerra Civil El passat dia 7 ens va deixar Francis Lai, als 85 anys, un gran compositor francès, especialitzat en bandes musicals de grans pel·lícules com viure per viure, un home i una dona, i la que li va valdre l'Òscar de l'Acadèmia de Hollywood, Love Story. Podem escoltar aquesta deliciosa melodia interpretada per l'orquestra de Pol Murià. La guerra Civil La guerra Civil La guerra Civil La guerra Civil La guerra Civil La guerra Civil La guerra Civil Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ... ... ... qui és... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... L'ocell ... ... ... ... ... ... ... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! crochet! Fins demà! Fins demà! High Diet in the PUBG! Fins demà! Fins demà! No són d'alta qualitat, però ben fresquet. Bueno, el fresquet no... No, el negre no, fresquet negre no. No, però també és bo, eh? Blanquet no, però negre no. El negre a temperatura ambient. A temperatura, sí. Se me'l recomanen els que són entesos amb vins. Amb vins, sí. I també el que visita unes vinyes... També hi fan un tast. I unes... Que els fan baixar en unes bodegues i tal. Els atiboren de vi i quan surten fora pegant l'escalfor agafen unes pit i mans que no agordes. Bueno, però escolta'm... Un dia és un dia. I tant, viva l'alegria, tu. Aviam, amigo mío, què té a vostè? No és alegre? No és per gaire alegre, però és el que hi ha, és del dia. Però toca. Del accidents a tràfic. Pocs anys enrere, amb l'entrada en vigor de la llei que va engegar el carnet per punts va provocar una baixada espectacular del nombre de morts d'accidents de tràfic. Sortosament, cada any anaven baixant fins que de sobte i sense saber ben bé el motius s'ha tornat a incrementar. Bé, el motius... Aquest any, aquest any, sí. El motius, per el que he llegit, sí, se sap. És per les distraccions del mòbil. Sí. Principalment. Aquí no ho dic, però... És així, eh? És així. Bé, la Direcció General de Tràfic sembla que vol tornar a canviar el codi de circulació endurint les penes i treure més punts del carnet per les faltes. Com, per exemple, conduir fent servir el telèfon mòbil entre moltes d'altres. També volen legislar que els conductors siguin perseguits pels accidents de tràfic en resultat de mort. Pel Codi Penal per Homicidi Involuntari amb penes de presó de quatre anys incrementals pels casos de conduir sota els efectes de les diferents drogues. Les intencions semblen raonables i alguna cosa calia fer per rebaixar els inadmissibles nombres de morts i ferits greus de vegades inútils de per vida com en el cas de quedar tetraplègic. Dit tot això convé ser molt curosos amb les penes de presó. On sap que normalment les presons no serveixen per rehabilitar les persones com diuen. Més aviat és un dur càstig sovint envoltat de males companyies per la qual cosa la nova llei hauria de reservar la presó pels casos molt greus per accidents amb morts en reincidència per conducció temerària o altres tasses o altes tasses de drogues o sense tenir aprovat el títol de conduir. O sense assegurança. Hi ha molts que condueixen no han tingut mai el títol. Una altra cosa és que te l'hagis deixat a casa o que te l'hagis en portar. Tens una petita per mi és lleu és lleu perquè escolta de la mateixa manera que un metge treu el títol i està per tota la vida doncs escolta per anar per conduir un cotxe hauria de ser el mateix. Sí, sí. Finalment també molt important és la responsabilitat de l'administració en mantenir les carreteres amb el ferm i les senyalitzacions en bon estat que no ho estan. reivindicot que no és admissible que la carretera nacional segona el seu pas per les províncies de Tarragona i de Girona no estiguin desdoblades com ho estan a la resta del país. Això és un escàndol. Sí, sí, i tant. Per rebaixar els morts no n'hi ha prou amb multes i presó. Fan falta inversions a les carreteres per part de l'administració de l'Estat. La culpa de l'Estat. El porc al govern no, que diuen els italians. Sí, sí. Si s'estudia a fons els punts negres amb resultat de mort la gran majoria estan en carreteres de doble direcció sense mediana. Cal, doncs, posar-se les piles i millorar la xarxa de carreteres si de veritat es vol aconseguir baixar els accidents de mort. I tant que sí. Sí, sí. I tant que sí. Posa una miqueta de música, sisplau. i millorar i millorar la xarxa de carreteres i millorar de Bobby de rob Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Deixem enrere Teixem enrere l'estació de llinars D'el Ballers i caminem per la carretera de Dosrius Ens queden moltes hores a peu entre els llinars i feixes perduts dintre del bosc Aviat guanyarem el coll de Can Bordoi I finalment ens tornarem a trobar amb el rètol vermell i blanc Una altra ens indica que entrem al parc natural i una pista ample ens porta muntanya amunt per un paratge que sembla el Jardí de l'Aden. És que en aquest entorn es desperta la nostra ànima de poetes. El camí que resseguim ens permet passar al peu de les restes del Castellvell, una de les darreres fortaleses del catarisme on, segons alguns historiadors, es van refugiar alguns dels anomenats bons homes. Fugint de la croada al Vigessa, ens acostem a l'església de Sant Andreu del Far. Es tracta d'una construcció senzilla amb aspiracions de santuari i amb una àmplia era on podrem descansar una estona. Després d'una bona pausa de relaxació, el GR 92 ens porta entre sembrats fins a endinsar-nos en un altre alzinar, però tacat de pins i brucs. La ruta ens permet enllaçar de nou al peu de Can Arenes una petita macia reconvertida en residència de cap de setmana. Cap al vespre, després d'un bon baranà sopar, descansarem a Vallgorguina. I el dia següent, de bon matí, després de travessar un laberint de camins, arribarem a Sant Martí de Montnegre. Aquesta església, amb restaurant incorporat, ens convida a una estona de bon repòs després de la caminada costamunt. El camí ens ha permès gaudir d'un dels trams més vells de la serra. Serpentejant, sense perdre ni guanyar amb massa altitud, emmarcat amb una obaga, on trobem de quan en quan alguns castanyers, la pista és una balconada sobre el Montseny, les guilleries i la comarca de la selva, i, com la cidadeta del pastís, la font de la brinxa, una raconada humida on podrem descansar després de fer un bon trago i una aigua que ens refresca i ens reconforta pel camí fet. I seguim. Al coll de Camp Manet ens sentim una mica glaçats, com si fossin el Pol Sur. És una cruïlla de camins. Un rètol amb moltes direccions ens conduieix pel camí fins a arribar a Hostal Salvinya. Aquesta darrera església, transformada en centre d'informació, és un edifici d'estil neoclàssic. Un pel més enllà, emulant les ermites de la illa grega de Míkonos, trobem la petita capella de la Mare de Déu d'Haroda, de l'Arola, rodejada per els inets punxegudes i que poden percebre el sabor del mar que tenim a un pas. D'aquí al camí... El camí... Ja fa de baixada. Ja fa de baixada fins a la Tordera, a través de camins i corriols que ens porten a l'església de Sant Miquel de Balmanya. Els conreus ens alerten de la proximitat de la fi d'aquest tram que ha suposat gairebé dos dies de camins, boscos i esglésies enmig d'un agradable oasi verd dels molts que hi ha en el nostre país. una ruta que ens ha deixat petja i optimisme i que ens ha portat a pensar que encara resten espais naturals on aïllar-se de l'estrès que ens envolta durant les 24 hores diàries de la nostra vida. Bé, fins la propera sortida. I un petó per tothom. I tant! aïllar-se aïllar-se i tot! i tot! aïllar-se aïllar-se aïllar-se aïllar-se Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell.