Festa Donant, Sitges i els indians, Raquel Meller i la història de l’aigua: Nadal, salut i llegendes catalanes

A les portes de Riu d'Esperm, sintonitzes de Riu d'Esperm, pel ràdio de Sant Jus, l'orant de Riu d'Esperm. Seixanta i més. Molt bona nit, amics oients de Ràdio d'Esperm. S'acosta a Nadal. Alegria a la casa on hi ha nens. Cagatió, pessebre, arbre, de tot, perquè tot és bonic i alhora alegre. En d'altres cases la cosa no és tan esbojarrada, però perquè no és juillosa. Per molt que hi hagi gent que vulgui no rear el Nadal, l'ambient ho omple tot d'un aire especial. Celebrem aquest any el Nadal, que més endavant, Déu dirà. Bones festes i fins l'any que ve. Bones festes i fins l'any que ve. Bé, comencem el dia d'avui. Gràcies, Lina. Gràcies, Montse. Gràcies, Joan Maria. Moltes gràcies, Carles. Bé, estem a punt de començar 60 i més. Després del gran èxit de solidaritat del passat diumenge amb la Marató de TV3, tenim un altre front al que hem de plantar cara, el més trist i desconsolador com és el càncer infantil. Ja fa temps que l'Hospital de Sant Joan de Déu ha iniciat una investigació a fons sobre un càncer que té, desgraciadament, uns pacients especials. Els infants. L'equip investigador va avançant en els seus tractaments, però ja torna a sortir el peró, mancant-se de diners. L'Hospital va posar en marxa una campanya que té com a eslògan Festa Donant de l'Esperança i una adreça electrònica, una mica complicada, però apunteu. Poquet a poquet. I ens diu que nosaltres podem fer avançar la ciència fent-nos donants. L'Hospital de Sant Joan de Déu disposa d'un laboratori d'investigació del càncer infantil amb un equip que supera els 30 professionals. Més del 70% del seu pressupost prové de donacions privades d'entitats i persones solidàries que pel moment ho fan possible. Però no és suficient. Es necessiten ingressos. Per tant, passeu. Festa Donant. Tot en favor dels nostres nens. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Vietjant per Catalunya. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Festa Donant. Avui farem, viatjant, una mica especial. Perquè ja que no ens enllunyem del nostre poble, farem unes visites o uns comentaris sobre persones que van fer molt per la costa del nostre país. Bé, no ens enllunyarem massa del nostre poble. D'acord que alguns quilòmetres hem de fer, però retornarem a una població que és bonica, acollidora, de la qual potser ja hem parlat en alguna ocasió, Sitges. I de Sitges en parlarem del seu santuari, la Mare de Déu del Vinyet, i d'alguns dels seus indians, que allí anomenen americanos. També d'altres, les obres dels quals encara existeixen avui en dia. I com a primera referència visitarem el santuari del Vinyet. Escoltem les paraules de l'escriptor Pep Coll quan ens va fer una mica d'història de com es va produir la troballa de la imatge de la verge. Però abans ens situarem a la localització del santuari, que es troba a un quilòmetre i mig del centre de Sitges i s'arriba per la carretera que va cap a Vilanova i la Geltruïda. Aquest santuari està documentat des de l'any 1174 i el seu interior és de l'estil neoclàssic i el campanar data de 1872. Diu en Pep Coll, dels centenars de Mare de Déus trobades arreu de Catalunya, la del Vinyet de Sitges deu ser l'única que no ha estat descolgada per un pastor, alertat pel comportament poc habitual d'algun animal de la seva ramadà. Diu la tradició que un esclau de Cal Milà dels Ferrés va trobar la imatge al peu d'un cep mentre acabava la vinya dels seus amos. Aquest bon home treballava amb tantes ganes que quan se'n va adonar ja havia desgraciat la figura. amb un cop d'aixada li havia tallat la mà dreta. Tot i la mutilació, el bon jornaler s'ha pressat a recollir la troballa i la va portar al seu amo, dins del cistell de la brema. Però, oh, sorpresa! La imatge s'havia fet fonadissa del cistell. Va retornar sobre les seves passes i la va trobar justament al peu del cep on l'havia descolgat. Va recollir-la de nou, però com que la desaparició es va repetir dues vegades més, els senyors de la Masia van comprendre que es tractava d'un senyal diví i la van edificar una capella al mig de la vinya. L'esclau, que era moro, es va fer batejar a l'acte i es va convertir en el primer ermità del santuari. Tancada l'arribada de la Mare de Déu, els reïms de la vinya es van tornar més gustosos i dolços, com una bresca de mel. Un cop aixafats i fermentats al cub, van donar un vi aromàtic, dolç i de generosa graduació, que van anomenar Malbacia. Era tan bo que els pagesos empaltaven els ceps amb brots tallats del vinyet, escampant així la mena per tot el terme de sitges. Aviat la qualitat del mos del nou vi i un seguit de bones collites van enriquir tota la població, ja que tant els pagesos hereus que conreaven les vinyes com els seus germans, els ha anomenat cavalers, o... Fadris Terms. Fadris Terms. Sí. No ho havia sentit mai la paraula, però jo copio a l'escriptor. Fadris Terms. Fadris Terms. Que no s'hi podien quedar a casa, pobres. Doncs s'aventuraven a armar un vaixell i comerciaven el vi pels pobles a la costa. A part de pagesos i de mariners, a Sitges també hi havia pescadors, aquells que en no posseguir camps propis havien de guanyar-se la vida amb els fruits de l'ample camp que sortosament mai no havia estat propietat. I... No, exclusiva de ningú. Eren camps Terms, ells van posar vinyes. Exclusiva de ningú. Resulta que el santuari de la Mare de Déu del Vinyet els protegia discretament, gairebé d'amagat. Es diu que més d'un matí, en obrir l'ermità a les portes del santuari, havia trobat al mantell de la verge ben moll d'aigua salada. Senyal inequívoc que durant la nit, la Mare de Déu havia anat a treure del mar un pescador a punt de morir ofegat. Les històries, mítiques o religioses, tant se val, del Vinyet de Sitges, ens ajuden a entendre d'una manera millor les activitats tradicionals dels pobles de la costa catalana, abans de l'arribada dels turistes, que és la pesca, el conreu de la vinya i la fabulosa aventura comercial dels indians. De dos d'aquests indians, o americanos, com els anomenen a Sitges, tenien algunes dades i de Don Facún Bacardí, propietari i director de les destileries Bacardí, i de Don Bartolomeu Carbonell, propietari i director d'una important empresa de vins de taules especials i varietats amb vin mosquatell. Molt important en l'època en què Don Facún i el senyor Carbonell varen compartir una instantània l'any 1925. En aquest any, Don Facún va venir a Sitges a visitar per primera vegada el poble on havia nascut el seu pare. I a la instantània a què ens referim es poden veure els dos importants empresaris, l'un vingut d'Amèrica, de Cuba correctament, concretament, i l'altre controlant de Sitges, un gran imperi aconseguit a base d'esforços i de treball sense limitació. La història d'aquests dos homes té molts punts de contacte i una desavinença. Pel primer, Don Facún, Sitges només era una nostàlgia que, vist des de Cuba, davant dels negocis familiars, doncs, li inspirava aquesta mena de melangia. La destileria de rom, que segueix ampliant mercats i pel segon després d'una llarga estada a Cuba, ara és a Sitges, des d'on dirigeix la seva pròspera aventura cubana, on gaudeix de la seva tranquil·litat en el poble mariner que el va veure néixer. Però passat el temps, amb dos, van deixar constància del seu esplendor econòmic en diferents construccions del més destacat modernisme. I així queda demostrat en el passeig més bonic de la població que tothom coneix com el passeig dels americanos. Però no és solament a Sitges on els indians van deixar la seva petxa a través de la seva aportació econòmica. Hospitals, aqueductes, jardins, places, vies fèrries, són obres que els indians van enfiançar pel bé comú quan van tornar a Catalunya. Era una forma d'impulsar el progrés industrial i comercial en què es basaven les seves activitats econòmiques, d'exercir un cert paternalisme social i d'acompanyar el prestigi i el reconeixement com a nova classe hegemònica. Podem recordar algunes d'aquelles obres que han arribat fins als nostres dies. Parc Samà. Salvador Samà va encarregar Josep Fonseré un jardí amb plantes exòtiques a Cambrils. Palau de la Plana Novella. Pere Domènec va fer a Manuel Comas la construcció espectacular menció al Garraf on és el monestir budista. Túnels del Garraf. Francesc Bumà va aconseguir per metjà de subscripcions d'accions finançar les obres per foradar els túnels del Garraf i portar el Ferru Carril a la comarca l'any 1881. Josep Iguell va traslladar la seva fàbrica a Port Vell de Sants a uns terrenys adquirits a Santa Coloma de Cervelló. Plaça de la Vila de Vilanova. Josep Tomàs Ventosa va financiar l'urbanització de la plaça Porxada de Vilanova. Porxos d'en Xifrer. Josep Xifrer va aixecar un bloc de pisos al Pla de Palau Barceloní. I tren Barcelona-Mataró impressionant per la inauguració a l'Havana d'una línia fèrrea Miquel Viada va finançar el primer tram ferri de la península encara que va morir abans de veure la inauguració. Realment els indians van deixar una bona petxa a tot el litoral i no al litoral perquè arreus també hi ha molt molt modernisme. Sí, sí. Sí. I bo, eh? Vam fer una visita guiada amb l'Ajuntament i realment tot el passeig és un bon... totes les rajoles que hi ha en aquella sala. Sí, sí, sí. Hi ha gent emprenedora i que els agradava fer negocis. Sí, també. Almenys que estaven... Ara està passant al revés. Sí, sí. Ara moltes empreses catalanes de molt de temps els han comprat els xinos. Sí, i què sabran els xinos de res. m'he enterat perquè solitat que, per exemple, aquests famosos ara que venen al Torrons el Torrons Vicenç que està tot a l'EU i que és de Gramunt i que no sé què doncs de català res. La propietat és d'un turc. Ah, d'un turc encara. Clar, perquè porta les avellanes i fa servir les avellanes als camps que resulten més barates que les nostres. Encara que les nostres siguin més bones. Sí, però aquest senyor és emprenedor que és el que abans feien. Doncs ara, mira, venen els turcs i els xinos. Els de qui saps el que fan? calés, s'ho porten amb pernisos fiscals i ara s'ha d'un turc. Bueno, escoltau, millor que sigui un turc que dirà Torronqui perquè la R la pronuncia però si és un xino dirà Tolon, Tolon, Tolon, Tolon. I com són amb el barall de la... de la vaca. Quiero un poco de Tolon. No sé si saps. Molt bé. Posa una mica de música, si saps. Ai, senyor. No, ja estem ben apanyats. I don't understand. Jingle bells, jingle bells, jingle all the way. Oh, what fun it is to ride in a one-horse open sleigh. Jingle bells, jingle bells, jingle all the way. Oh, what fun it is to ride in a one-horse open sleigh. dashing through the snow in a one-horse open sleigh. Over the fields we go, laughing all the way. Bells on bobtails ring, making spirits bright. What fun it is to laugh and sing a sleighing song tonight. Jingle bells, jingle bells, jingle all the way. Molt bé, les campanetes, però ara qui ha de parlar és la Lina. Bueno, jo ja veieu que estic amb la part tota, com si diguéssim... Misteriosa. No, misteriosa no. Allò dels misteris vindrà ara l'any que ve. De moment encara acabem aquest, eh? La part, podríem dir, cultural, bla, bla, bla, bla, de la ciutat. I avui, si us en recordeu, havíem dit que parlaríem de la Raquel Meyer. Sí, senyora. Que era la deessa del Paral·lel, no? Sí. Està xulo. Compremeu-ste este ramito. Que la va fer famosa. D'acord. Bueno, ens diu. A la cantonada de l'avinguda del Paral·lel, amb el carrer Nou de la Rambla, davant del Teatre Arnau, hi ha una plaça amb una font i amb una estàtua d'una jove oferint violetes als vianants. És la plaça de Raquel Meyer, la reina dels anys daurats del Paral·lel. Meyer va néixer com Francisca Marqués López, el 9 de març de 1888, a Tarazona. Filla d'un humil ferrer aragonès, va viure amb la seva família al poble sec. Va treballar en un taller de confecció del barri, on diuen que acostumava a cantar mentre feia la feina amb una veu suau i plena de matisos expressius. Aviat, va treure l'atenció d'alguna de les vedets de l'època que solien freqüentar al taller. El febrer de 1908, Francisca va debutar en el Salon La Gran Penya amb el nom de la Vella Raquel. En poc temps, va passar en millors sales i va ser a les hores quan va canviar el seu nom per el de Raquel Meyer. El setembre de 1911, va debutar al Teatre Arnau de Barcelona i a partir d'aquí la seva carrera seria imparable. En aquesta època va fer popular la Violetera i el Relicario, cançons que tot i que José Padilla no havia compost per a ella, la deessa del Paral·lel va saber cantar amb expressivitat perfecta i les va convertir en tonades tan impactants que el seu estil encara impregna ara la cançó espanyola. El coplet, aquí diu coplet, eh? Sí, sí, el copletista. Era un gènere considerat de segona categoria, propi dels gustos del poble que buscava diversió fàcil i una mica picant als locals del Paral·lel. No obstant això, la capacitat de Meyer per transmetre emocions va transformar la percepció del coplet i començaria a estar ben vist entre la burgesia, l'alta societat i els intel·lectuals de l'època i així es va convertir en musa de molts intel·lectuals i lletristes i poetes que escrivien cançons i més cançons per la nova deessa. El carisme d'aquella vella estrella temperamental, ambiciosa, interrogant i completament segura de si mateixa era tan impactant que en el 1918 Joaquim Saroia va voler pintar el seu retrat. En el 1919 Raquel va triomfar a París, Argentina, Uruguai i Xile i al mateix anys va iniciar la seva carrera al cinema mut i va rodar a Espanya i a França on va protagonitzar Rosa Rosa de Flandes Violetas Imperiales Carmen La Tierra Prometida Ronda de Noche i Nocturno i el 1926 va fer una gran gira pels Estats Units que es va rendir a l'atractiu de la reina del Paral·lel i va aparèixer a la portada del número 17 de la revista Time El 26 d'abril de 1926 Honor que només van compartir amb grans estrelles internacionals i polítiques La Guerra Civil Espanyol i la Segona Guerra Mundial van interrompre els somnis i el futur de tot Europa i la carrera de la Raquel Meyer tampoc no va ser una excepció i en 1937 va viatjar a Argentina i es va quedar fins a 1939 i després de la Guerra Civil què? Tota la Guerra no seria tonta no? Després de la Guerra Civil es va mudar a Barcelona i allí va contraure matrimoni per segona vegada amb l'empresari francès Dumont Sayac on l'allà s'està magnífic però també es va divorciar en 1943 i durant els anys següents la brusca ruptura de la societat a causa de la guerra i la postguerra i l'aparició d'altres formes artístiques del cinema sonor altres ritmes la comèdia americana van fer que la seva estrella se n'anés apagant a poc a poc i la Raquel Meyer es va anar quedant sola i oblidada a Barcelona va tenir va tenir dos fills adoptius dels quals mai va fer massa cas i diuen que va viure els seus últims anys envoltada de gats i va morir l'any 1962 sí però quan jo era molt petita que m'agradava tant la ràdio encara encara sonava si va morir al 62 encara sonava clar que per ser jo la seva veu no m'havia agradat mai però escolta mira tenia sugarbo tenia sugarbo i salero sí val i deixa'm fer una miqueta perquè després ja ens n'anarem amb ventús perquè és clar no solament han tingut aquestes velles senyores la vella Dorita i la vella la vella Raquel també n'hi ha una catalana universitària en ple segle XVI diu el carrer de la cendra del Raval va néixer en 1594 Juliana Morell l'única dona que figura en el paranimf de la Universitat de Barcelona filla d'un manquer adinerat i ben posicionat dins de la societat barcelonina és enviada molt aviat al convent de les Dominiques perquè la seva mare havia mort al néixer ella en 4 anys les Dominiques la van retornar el seu pare en considerar que ella havia adquirit tots els coneixements que el convent li podia transmetre el seu pare es va preocupar llavors de proporcionar-li una educació a l'alçada de la seva intel·ligència preceptors humanistes i erudits es van dedicar amb especial cura a formar aquesta nena d'extraordinari talent els set anys la Juliana la Juliana coneixia el llatí l'hebreu i el grec que dius els dotze com nosaltres oi? més o menys més o menys i els dotze dominava l'espanyol l'àrab el siri l'italià el francès la lògica la moral i les humanitats i als 17 parlava llegia i escrivia en 14 idiomes quan tenia 7 o 8 anys el seu pare es veu obligat a fugir de Barcelona per problemes econòmics de Lió a Vinyó la Júlia quan encara no tenia 15 anys ja participava en debats filosòfics i teològics la seva intel·ligència i la seva capacitat dialèctica eren reconeguda arreu en plena època humanista era una jove admirada i les seves intervencions eren veritables actes públics els quals assistien tant laïcs com religiosos la Juliana va decidir entrar a l'ordre dominica en contra de la voluntat del seu primogènit que opinava que en un convent frenaria els seus coneixements i la erudició l'home s'hi oposà tan fermament que la retirà la dot però una amiga la contessa de conté membre de la iglésia i el bisbe de Vinyó van reunir els diners suficients per donar-la tot i així al final no li va caler aquests diners i després de llargues converses amb la seva filla el pare accepta el destí que ell havia triat i al convent la Juliana es dedicaria completament al coneixement va escriure va traduir i va ser priora i va seguir sent reconeguda intel·lectualment senyores para que vean que de cuando en cuando sale una mujer sàvia dice a l'Aurel de l'Apolo 1630 el dramaturg López Derega dedica uns versos a la Juliana Morell molt bé o sigui que era destacada destacada esticades i tant per això són cervells especials si es pogués quan es moren fer una dissecció per veure realment això ja ho volíem fer-ho oi allà hi ha algú que conservava els cervells allà amagats per transportar més que res per estudiar quina mena de part oi suposo que no ciència ficció no és una cosa crec que sigui física no no no és física és el cervell i com que no sabem com funciona no encara això era 1500 i encara no sabem com va no no no i quan no va oi tu no no va no va no va vale aquesta música que és és entre dos aigua però nosaltres parlarem de l'aigua que és com un element absolutament indispensable a la vida diu que l'aigua és vida existeix en tres estats sòlid sòlid líquid o gasós de la seva història i de com el ser humà se les ha enginiat per fer-la arribar a les cases a les indústries en fi per l'ús que la humanitat ha donat a aquest tan preciat element que com he dit abans és vida des de sempre els pobles es van instal·lar a redors dels cursos de l'aigua o en llocs de fàcil accés a ella un riu proper oferia a més un mitjà de transport ràpid i un cert grau de protecció contra els atacs enemics fa milers d'anys el Tigres i l'Eufartes a Massaputònia el Nil a Egipte o més tard el riu Groc a la Xina van veure el naixement de les primeres civilitzacions assentaments posteriors van seguir aquesta mateixa pauta des de París hasta a Carmandú en zones desèrtiques com en el Yemen els poblats es van establir seguint el curs d'aigües soterrànies el sistema més antic conegut de captació d'aigua és el ganat ganat ganat amb q inicial ganat són llars canals soterranis que pleguen aigua de capes freàtiques molt llunyanes i la transporten fins als punts de consum el canat s'excava com si fos un túnel a uns 20 metres de profunditat amb una lleugera inclinació amb la finalitat que el líquid corri per sempre gravetat és com una mina de la qual no s'obtenen metalls sinó aigua els canats més primitius es van construir a l'Orient Mitjà sobre un mil·leni abans de Crist solament a l'Iran es comptabilitzen molts quilòmetres dels quals encara continuen en actiu un gran nombre des d'allí el seu ús es va estendre després de la conquesta àrab pel sud d'Europa també es va construir a Mèxic durant l'època colonial seguint l'experiència de la metròpoli la civilització romana va ser mestra a la construcció d'obres públiques per garantir el subministrament d'aigua amb la finalitat de salvar el desnivells es van construir impressionants arquaductes Roma s'abastia a través d'onze d'aquestes construccions el primer va ser l'Aqua Apia que es va construir l'any 312 abans de Crist l'últim a construir-se va ser l'Aqua Alexandrina més de 500 anys més tard alguns d'ells es van mantenir en servei fins ben entrada l'edat mitjana un d'ells l'Aqua Virgo encara porta aigua que serveix per alimentar algunes fonts ornamentals com la fontana de Trevi durant l'edat mitjana la majoria de les poblacions europees s'abastien de pous fons i aigües de superfície a finals del segle XIV la ciutat de Bruixes a Bèlgica disposava d'un sistema de subministrament públic pels seus 40.000 habitants basat en rodes amb recipients que recollien l'aigua per mitjà de galledes i l'acumulaven en cisternes al segle XVI Roma continuava aixecant nous aqueductes moltes vegades aprofitant els fonaments i les estructures de les construccions clàssiques per aquesta mateixa època Londres i París feien servir rodes hidràuliques per recollir l'aigua dels rius Tames i Sisena respectivament i uns del pont de Londres i les de París al pont Neuf aquestes generaven un caval gairebé de mig metre cúbic per minut no era molt certament però si era un gran avenç per aquell temps a la penúnsula ibèrica van fer famosos els artilugis de l'enginyer italià Duanello Torrino per elevar l'aigua des del Tajo fins a la ciutat de Toledo el primer aparell subministrava 15.000 litres diaris però com que la major part d'ells la gastava l'Alcázar Torrino va haver de construir el segon model que segons diu la història donava un rendiment superior fins a aquell moment s'havien avestit d'aigua per mitjà d'uns o ho deien en castellà d'aguadores muntats en uns pobres borrets que la pujaven des del riu a la ciutat però que desagraït som els essers humans malgrat l'èxit del projecte el rei Carles V no li va pagar mai el sou que li havia promès cosa rara cosa rara no m'estranya res durant els segles XVII i XVIII moltes poblacions van començar a disposar d'embalsaments i sistemes de bombeig aquests últims moguts per rodes de paletes al final del segle XVIII es va introduir les bombes accionades per màquines de vapor que donaven capdalt molt superior als sistemes tradicionals avui en dia la ciutat de Nova York rep l'aigua des de les muntanyes situades a gairebé 200 km de distància li arriba per un sistema de tres conductes soterranis d'uns 4 metres de diàmetre més grans que el del túnel del metro excavats a la roca a 20 metres de profunditat es distribueix gràcies a una xarxa de canonades que si es posessin en línia travessarien l'oceà atlàntic per mitjà d'elles els novallorquesos veuen cada dia l'equivalent a més de 8.000 milions de litres i tant vas tu i arribem a la depuració de les aigües al final del segle XIX a finals del segle XIX el bacteriòleg alemany Robert Koch va demostrar la influència dels germans en el desenvolupament de moltes malalties a causa de l'aigua en mal estat a partir d'aquest moment es va posar en marxa programes sistemàtics per la depuració de l'aigua subministrada a la població primer en filtració de les lleres del riu i més tard amb desinfecció mitjançant aportació de clor l'aigua és l'element més important perquè hi hagi vida no es destruïeix amb l'ús es recicla i es torna a utilitzar una i una altra vegada l'activitat humana pot contaminar-la no deixar que circuli adequadament desviar-la del seu curs natural però no es pot modificar gairebé la seva quantitat total aprenguem a respectar-la i conservar-la no la malbaratem jo sempre he dit fa molt temps que ho dic que si n'hi ha una quarta guerra mundial declarada serà per l'aigua i tant i tant per l'aigua i tant per la posició els pobles no perdona no la guerra que no és la quarta però que són les guerrilles aquestes que n'hi ha no pot ser pot ser la guerra però una grossa serà per l'aigua per la manca d'aigua o per la no no per el domini de l'aigua per el domini de l'aigua per el domini de l'aigua per l'acaparament d'aigua sí sí o sigui un poble que a més molt proper que no és meu però és de la família sí estan totes les famílies barallades perquè l'hereu allà no hi ha nereus es parteixen les finques a part d'iguals ja doncs el que li va tocar la clau del registre de l'aigua no la vol no l'estima ningú i no el vol compartir a ningú no la vol compartir ningú no no perquè a més es permet el luxe de quan arriba l'estiu vendre-la aquí a qui l'almana sí senyor si t'ha fet amb això de l'aigua la ciutat de València hi ha el tribunal de les aigües que va part del servei de la justícia i són des de fa cent d'anys tota una sèrie de senyors que fan el servei de jutge i està molt i molt ben valorat és una reliqui de l'antigüe una de les coses que fan en aquest tribunal és parla vostè calla vostè això és valencià és veritat quan és parla vostè calla vostè parla vostè calla vostè cadascú dona la seva raó i llavors el que passa el que passa és que els jutges deuen ser molt entenimentats home bueno són problemes domèstics però que resoldren són importants bé doncs la musiqueta no en sé la música per vol dir no sí senyora molt bé i com s'acosta a Nadal què més que escoltem el Carreras el nostre gran cantant Josep Carreras amb aquest com ho diríem aquesta Nadala jo diria una Nadala aquesta Nadala tan bonica i que el meu nen quan jo quan jo el tenia a casa i era petit el meu net que cada cop que li cantava feia plorar sí sí pobrissó plorava ell o ploraves tu no no ell plorava però plorava per la cançó o per la tornada que li feies no no per la cançó que s'espantava per la cançó pobrissó escoltem-la que li darem en el noi de la mare que li darem que li sàpiga bo menem veritat i Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! El teu article! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I és un altre remei molt bo per aquesta època, és el te d'arrel de lotus, que no només ajuda a eliminar mucositat, sinó també per a refredats, sinusitis i tos crònica. Remullar dels rodanxes d'arrel de lotus seca, 5 o 10 minuts fins que s'estobin, tallar-la en porcions petites, triturar-la en un morter i tornar a col·locar-les en l'aigua de remull, afegir una mica de sal i unes gotes de soio, portar a bullir i després coure a foc baix 15 minuts i beure. Aquesta aigua és per netejar les impureses que crea els refredats amb mucositats que van aparar a l'estómac. Ara que has dit, perdó, has dit una cosa que sí que ara es veu que es posa, que si hi ha mucositats que no prenguin llet. No, bueno, no ho diu... Coses làctiques, aquí ho dius làctiques, sí. No ho diu perquè crea mucositat la llet. Sí, sí, és el que diuen. Sí. Pobre llet, només que li posen coses en contra. No li posen una mica de cunyac i... Sí, perquè creus que passa... Que la llet, ens hem acostumat a prendre llet de vaca, quan en principi la llet de vaca no és apropiada pels serts humans. Ja. Però, clar, l'hem aprofitat i, bueno, hi ha molta gent que la tolera perfectament i hi ha persones que no. Que no la tolera. Bueno, aquestes tres es poden veure a l'inici dels símptomes dues vegades al dia i recorda una cosa bàsica. Si el que tens és fred, necessites escalfor, externa, abriganta i interna a través del que menges i del que beus. Sí, senyorita, molt bé. I tant. Com deia l'Alina, un chorrito. Digue, conyac, dentro de la leig. Ah, no t'ho riuràs. Però quan jo era petita, les gotes són apropiades al que a tu t'agradi. Abans de venir, jo, de totes maneres, això és molt xulo perquè aquí parlen sempre d'elements molt bons, però jo abans de venir he deixat un caldo fet i estava tan bo i no era agressós que li dic a ma filla, dic, si a mitja tarda tens fred, pren-te una tassa de caldo i em veuràs com... Molt bé, amb reacció, amb reacció. Ara, el gengibre aquest, el que ho pren bastant, és un altre dels fills, això ja és molt personal. Però això pica. No? I diu, bueno, no em veureu mai constipada. I efectivament, ella és una consumidora amb certs graus del gengibre. La veritat és que no està més fredada. A mi el sabor no m'agrada gaire. Però és molt picant. Molt picant. És picant, sí. Però bé, a casa som aficionats, eh? Sí, el gengibre. Jo crec que si menjéssim tot el que la Montse ens va dient... Ens recomana? Estaríem per fets. Res de res de res. Ho esquivem. I cada dia més joves. Ho esquivem, ho esquivem. Mira, jo sí que m'ho apunto, perquè hi ha moltes coses que diu que feran sentit. Sí, sí, sí. El problema és que cada vegada necessito més pots. la meva dona ja a l'armari el tinc ple. Totes les coses que ha passat. Al final et farà sortir de casa amb tant de pot. Bé, doncs, aviam, què dius aquesta setmana, Joan Maria? Mira, aquesta setmana la reducció que he fet és en primera persona, sobre festes de Nadal. Ah, molt bé. Bé, doncs, l'altre dia vaig agafar el tram, com faig quasi sempre que vull anar a Barcelona. Sigui per gestions o per turisme. Reconec que m'encanta mirar les cases d'arquitectures singulars, les poques botigues centenàries modernistes que queden. Ja queden poques. Descobrir indrets plens d'història, etcètera, etcètera. La línia també, com que ens explica moltes coses de Barcelona, també vaig intentar veure aquests racons l'aspecte que tenen, si fan por o no. No, por no en fan. Barcelona és única al món per la quantitat i qualitat de comerços establerts al baixos dels edificis. Al vespre, quan encenen els llums dels aparadors, els carrers estan, en general, ben il·luminats. Però, oi, quan baixen les persianes, la foscor es fa palesa i la inseguretat guanya terreny. El motiu d'anar a Barcelona, aquesta vegada, era per poder gaudir de la il·luminació de les festes de Nadal. Ben aviat va arribar la meva frustració, per la poca llum en general dels carrers, començant per la plaça de Catalunya i d'altres artèries principals de la ciutat. Potser és dels anys que Barcelona està menys engalanada. Em pregunto com pot ser que Barcelona, una ciutat davantera a nivell mundial per la quantitat de turistes que rep, no promocioni el turisme de qualitat a l'hivern, en especial el de les festes nadalenques. Què fan les entitats barcelonines? Patronals, cambrers de comerç... Esperem que l'Ajuntament ho faci tot per ells? Per què serveixen els diners recaptats per l'impost que grava les pernoctacions als hotels? Ja que he anomenat l'Ajuntament, a la plaça de Sant Jaume també estava poc il·luminada, com sempre, per no dir fosca. A un cantó hi han instal·lat una vet de Nadal per recordar que estem en època nadalenca. Quasi al centre de la plaça hi ha una moderna obra d'art, com prou feines vaig poder veure per la cua de gent que hi transitava. Els comentaris de la gent que visitava l'obra, com sempre, de tots colors. Deixeu-me dir el meu pare, doncs bé, de perzebre crec que no en té res, com alguns entesos comentaven. La prova que la cadira que dur un pitet amb la paraula Jesús segurament, si no hi fos, ningú s'adonaria del que vol representar. La performança, que aquesta segurament seria la paraula de l'obra d'art aquesta, com a símbol de tolerància em sembla molt bé. Com a obra d'art surrealista, també. Quasi digna d'estar al Museu de l'I de Figueres, que per cert, al Museu de Figueres, a la Rambla, hi ha un veritable pesebre, com els d'abans. Aquí hem canviat els papers. Jo crec que a Figueres hi hauria d'anar al que està a la plaça Sant Jaume i viceversa. Sí, sí, és veritat. Per acabar, espero que l'any vinent les forces vives de la ciutat de Barcelona es posin les piles per promocionar el turisme cultural de qualitat, que sol ser el que deixa més diners i el que embruta menys. Sí, senyor, tota la raó té. És veritat. Aquí parla que hi havia poca llum a Barcelona, però saps què ha passat, Joa Maria? Jo t'ho explico. L'alcalde de Vigo ha agafat totes les bombetes i les ha traslladat allà. Ah, sí? Home, tu no has vist que és un millor de leds d'aquests. Però, escolta, això també li va passar l'altre dia. Tu saps que el meu fill... No, no, això és broma, eh, el que acabo de dir, però vull dir que... Diu, on són aquelles dibuixen tot a mi? Diu, mira, m'he decebut tant, tant. Diu, sent que són les festes de Nadal. Si no fos per aquesta mica d'il·luminació que han pagat els comerços, està trist i lletja. Està parlant de Barcelona o de Sant Just? De Barcelona, de Barcelona. No, Sant Just aquí para poc. Hi ha una qüestió que és la tradició. Espanya i el país ha sigut sempre un país pobre. Si el comparem, per exemple, amb el centre d'Europa, te'n vas a qualsevol poblet d'Alemanya i fa ja uns 15 dies que qualsevol casa està completament engalanada i amb els llums posats. I, guita, no vull pas anar a Alemanya i dir oh, és un país més ric. No, no, no. Aneu a Euskadi. Per exemple, a la ciutat de Sant Sebastià, qualsevol caseta està il·luminada. Sí, sí, sí. Bé, això que veiem a les pel·lícules americanes, que tenen llums als arbres, a les façanes, a tot arreu, doncs a ell es va quedar molt entristit, perquè ell se l'estima molt Barcelona. És la seva segona ciutat. Ja, no, no. Diu, realment feia pena. Diu, si ve tot el turisme aquí, per què tan estalvi amb aquesta... Avui dia que hi ha leds que gasten poquíssim. Amb els llums de leds gasten almenys 10 vegades menys caball. Sí, i tant. I hauria exactament de promocionar. I els calis ja els tenen el que se'ls gasten amb altres coses. Però mira, què hi farem? On a cold winter's night that was so deep Noel, Noel, Noel, Noel, Noel Born is the King of Israel The shepherds looked up And saw the star Shining in the east Beyond them far And to... Bé, i ara farem uns comentaris amb humor de l'escriptor Xavier Sust. Mitj en broma, mitj seriosament. Adiosament. I no sé què... Bé, i ara farem uns comentaris Both day and night Noel, Noel, Noel Noel, Noel Born is the King of Israel Bé, aquí tenim una mena de refrany que diu Bé, mal adquirit, a ningú fa profit El tresor d'en Serra Llonga No s'ha trobat mai Si s'havia ocultat En algun racó de la casa del bandoler Mala sort Perquè aquesta va ser cremada Bé, però hi ha la possibilitat Que l'enterrés Déu sap a quin racó de les guilleries O que, imitant L'acostum prou comú entre els pagesos de l'època L'introduís en el forat d'algun arbre Hi havia una associació De nom Torn a Serra Llonga Que desconeixen si existeix encara Que organitzava unes sortides col·lectives Que tenien l'objectiu prioritari De trobar aquell tresor I de passada Permetien donar a conèixer L'entorn per on es bellugaven Les partides del bandoler Que van arribar a plegar Fins a 300 homes I tant S'identificaven Quines herbes els curaven I quines altres els alimentaven Amb això Eixupluguem On s'exuplugaven Clar, perquè no es trobessin I s'exuplugaven I quines riscos corrien A causa de la mare natura Com que aquí El que interessa és el tresor Es devia tenir en compte Un d'aquells perills La cavitat d'una roca És molt probable Que sigui evitada Per una enfadada escurçó Per la qual cosa És recomanable D'urguants Gruixuts I mànigues llargues Perquè si no T'hi pots trobar Amb la serp Enganxada a la mà Fas una mica de música Aquest Xavier Sust Aquest Xavier Sust Té unes coses I continuem buscant tresors Sota els consells Sota els consells D'en Xavier Sust Deixeu que el sol Marqui la mitjanit El castell De Montsoriu Atresora Unes riqueses Medivals Que Tot i saber la manera D'aconseguir-les Reconeixem Que les instruccions Són un pèl complicades Indudablement E inolvidablement Cal ser al castell A les dotze de la nit De Sant Joan Just en sentir-se Al campaneig Del monestir de Breda Sobre una porta secreta Que condueix Al tresor Que només és accessible Durant els tocs De la mitjanit Els aspirants Enervoren Durant tota l'operació D'una calavera a la mà I un espelma Encesa a l'altra Ja anem Ja anem Com sempre Com disfrutes Enviat Continua Sortiran de la càmera Caminant Marxa enrere Imagina't Això ja estem acostumats Ara fa temps I no podran girar-se Fins que no Travessin Un rieró Imagina't Doncs si no Veieixen les instruccions El tresor Es convertirà en terra I pedres No ens negareu Que són uns requeriments Un tan complicats Però potser No són tan inabastables Com l'explicació De com una fortuna Tan apetitosa I perdoneu la paraula Com la dels senyors De Cabrera Encara que no Ha bastat a ningú La broma seria Que la porta secreta S'obrís A les 12 del migdia Ah mira Potser sí Aquí hi ha Montse Segueix Algunes opinions No saben Si encertades o no Situen Sant Grial A Montserrat I també Ni arriba Ni arriba Que sostenen Que el de debò No s'ha bellugat Mai Del Pirineu Des que va ser-hi Amagat Durant la globalització Mussolbana Que ja És temps I no Us sembla Que ja fa temps No ho sembla Ui tant Que fa temps Seguim escoltant Els comentaris Jocossos De Xavier Sust Que diu Sobre el tema Del Sant Grial Però fins que No és Demostri Al contrari Fafaentment Continuaré pensant Que el calça És a la catedral De València Perquè no em negareu Que tant el Pirineu Com Montserrat Ja en tenen D'altres tresors A la nostra Muntanya Santa Hi ha el que havia Pertengut Al cèlebre Moro Musa Que no sembles Que hi hem Dir-li Moro Sent enric Com sembla que era El més adequat Haurès estat Àrab El cas és que Quan va canviar La nostra Truita Medieval En Musa Va haver de defugir Tana Correcuita Del seu castell Montserratí Que desistir De la voluntat Inicial De fer el viatge Carregant Les seves joies I monedes Resulta que Passaven massa Les van dispositar Molt ben amagades Dins de la cova De Sanitre De Collbató Amb la intenció De tornar A buscar-les Més tard Però senyors Encara és l'hora Que algú Les reclami Senyors Ara ja és hora De tancar el programa Ah sí? Sí Hem arribat a la fi Que se'n vagin Al Sanitre A veure si troben Les joies A veure si se les troba Senyores Senyors Fins passades A les festes Sereu Els nostres oïdors Si voleu Doncs no ho sé Sobre el Nou o deu De De De gener De l'any de vell Fins aleshores Molt bona nit O molt bon dia Si ens escolteu En dimecres O en dissabte Fins l'any que ve Si duu Fins l'any que ve Les festes Les festes Amb molta pau Les més Bones festes A tothom Fins l'any que ve