60 i més del 19/12/2018 — Festa Donant, Sitges i els indians, Raquel Meller i la història de l’aigua: Nadal, salut i llegendes catalanes

Panorama general del programa

Programa especial de "Seixanta i més" amb to nadalenc que combina crida solidària, història i patrimoni, biografies culturals, divulgació científica, salut pràctica per als refredats, opinió sobre la ciutat i un tram final de llegendes catalanes amb humor.

• Eixos principals:
• Solidaritat: campanya “Festa Donant” per al càncer infantil de Sant Joan de Déu
• Patrimoni i memòria: Sitges, el Vinyet i els indians (americanos); obres modernistes i infraestructures
• Cultura: Raquel Meller (deessa del Paral·lel) i la polifacètica Juliana Morell
• Ciència i medi: la història de l’aigua i la seva gestió, de qanats a depuració moderna
• Salut: remeis naturals d’hivern (arrel de lotus, gingebre, caldos, evitar làctics si hi ha mucositat)
• Opinió urbana: il·luminació nadalenca de Barcelona i turisme de qualitat
• Llegendes i humor: tresors de Serra Llonga, Montsoriu, el Sant Grial i el “moro” Musa

"Festa Donant" — crida repetida amb èmfasi per fer avançar la recerca contra el càncer infantil.

Solidaritat: Hospital Sant Joan de Déu i la "Festa Donant"

El perquè de la campanya

• Càncer infantil: una realitat dura amb pacients especialment vulnerables.
• L’Hospital Sant Joan de Déu té un laboratori amb >30 professionals; >70% del pressupost ve de donacions privades.

Missatge central

• Eslògan: “Festa Donant de l’Esperança”.
• Crida a fer-nos donants per empènyer la ciència i sostenir la recerca.

Viatjant per Catalunya: Sitges, el Vinyet i els indians

Santuari de la Mare de Déu del Vinyet

• Localització: a 1,5 km del centre de Sitges, cap a Vilanova i la Geltrú.
• Documentat des del 1174; interior neoclàssic; campanar de 1872.
• Llegenda (segons Pep Coll): un esclau moro troba la imatge al peu d’un cep, li trenca la mà per accident, la imatge “retorna” al cep, i s’hi aixeca una capella. Des d’aleshores, els ceps donen un vi aromàtic i dolç: la Malvasia de Sitges.
• Protecció als pescadors: el mantell de la verge apareixia mullat d’aigua salada al matí, com a senyal de salvament nocturn.

Els indians de Sitges i més enllà

• Dos noms destacats: Don Facundo Bacardí (rom, Cuba) i Bartomeu Carbonell (vins, moscatell). Coincideixen a Sitges el 1925.
• Empremta modernista i d’infraestructures: el “passeig dels americanos” i obres finançades per indians arreu (hospitals, jardins, vies fèrries, túnels del Garraf, etc.).
• Exemples citats:
• Parc Samà (Cambrils)
• Palau de la Plana Novella (Garraf)
• Túnels del Garraf (porta el ferrocarril a la comarca, 1881)
• Trasllat de fàbrica a Santa Coloma de Cervelló (Colònia industrial)
• Plaça de la Vila de Vilanova i Porxos d’en Xifrer (Barcelona)
• Ferrocarril Barcelona–Mataró (impulsat per Miquel Biada)

“Els indians van deixar una bona petja” — filant progrés industrial, prestigi i mecenatge.

Cultura i memòria

Raquel Meller, deessa del Paral·lel

• Nom real: Francisca Marqués López (Tarazona, 1888); criada al Poble-sec.
• Debut el 1908; triomf al Teatre Arnau (1911).
• Popularitza “La Violetera” i “El Relicario”; eleva el gènere del coplet a salons burgesos i intel·lectuals.
• Projecta internacional: cinema mut a Espanya i França; gira pels EUA; portada de TIME (26/04/1926).
• Guerra Civil i canvis d’era (cinema sonor, nous ritmes) apaguen gradualment la seva estrella. Mor el 1962.

Juliana Morell, erudita poliglota del XVII

• Nascuda a Barcelona (1594), educada intensament per preceptors humanistes.
• Als 7 anys: llatí, hebreu i grec; als 12: castellà, àrab, siri, italià, francès, lògica i moral; als 17 escrivia en 14 idiomes.
• Decideix entrar a les dominiques; continua escrivint, traduint i exercint de priora; reconeguda intel·lectualment.
• Homenatjada per Lope de Vega (versos a l’Aula de l’Apolo, 1630).

Ciència i medi: la història de l’aigua i la seva gestió

De l’enginy ancestral a la ciutat moderna

• Qanats: galeries subterrànies (Pròxim Orient, >1.000 aC) que porten aigua per gravetat.
• Aqueductes romans: d’Aqua Appia (312 aC) a Aqua Alexandrina; l’Aqua Virgo encara alimenta fonts com la Fontana di Trevi.
• Edat Moderna: rodes hidràuliques a Londres (Tàmesi) i París (Seine); elevació d’aigua al Toledo de Turriano.
• Revolució Industrial: bombes a vapor i, més tard, grans xarxes urbanes.
• Avui: Nova York canalitza aigua des de ~200 km amb túnels de ~4 m de diàmetre i una xarxa de canonades gegantina.

Salut pública i depuració

• Robert Koch demostra el paper dels gèrmens; s’estenen la filtració i la cloració de l’aigua.

Conflictes i governança

• Aigua com a recurs estratègic: risc de tensions pel domini i l’acaparament.
• Tribunal de les Aigües (València): justícia consuetudinària eficaç.

“Parla vostè, calla vostè” — ritual sumari i pràctic per resoldre conflictes de regadius.

Salut d’hivern: remeis naturals per refredats

Arrel de lotus (infusió/decocció)

• Remullar rodanxes seques 5–10’, trossejar i picar, tornar a l’aigua, afegir sal i unes gotes de shoyu, bullir i coure 15’.
• Objectiu: eliminar mucositat i alleujar refredats, sinusitis i tos crònica.

Altres consells clau

• Si tens fred: aporta escalfor externa (abrigar-se) i interna (menjar i beure calents).
• Gingebre: estimulant i preventiu; atenció si el gust/picantor no agrada.
• Brous: reconfortants i digestius en episodis de fred.
• Evitar làctics si hi ha mucositat (per a algunes persones poden agreujar-la).

Opinió: Nadal a Barcelona, llums i turisme

• Valoració crítica: poca il·luminació a carrers principals (Pl. Catalunya, Sant Jaume), decepció en plena temporada alta de turisme.
• Reivindicació: impulsar turisme cultural de qualitat a l’hivern; coordinació entre Ajuntament, patronals i cambres.
• Eficència energètica: amb LEDs el consum és baix; caldria una aposta més decidida.

“Les forces vives... que es posin les piles” — crida a una ciutat més acollidora i lluminosa.

Llegendes i humor (Xavier Sust)

• Serra Llonga: sortides per cercar el tresor del bandoler a les Guilleries; advertiments pràctics (serps, guants gruixuts).
• Castell de Montsoriu: ritual per accedir al tresor la nit de Sant Joan, amb calavera i espelma, caminant marxa enrere fins a un rierol.
• Sant Grial: versions que el situen al Pirineu o a Montserrat; defensa afable del calze de la Catedral de València.
• Moro Musa (Montserrat/Collbató): joies amagades a la cova de Salnitre i mai reclamades.

Interludis musicals

• “Jingle Bells” (ambientació nadalenca).
• “El noi de la mare” — Josep Carreras.
• “The First Noel”.

Cloenda

• Felicitació de Nadal i anunci de retorn després de festes.

Conceptes clau

• Indians (americanos): emigrants catalans enriquits a Amèrica que van retornar i van finançar patrimoni i infraestructures.
• Qanat: galeria subterrània que condueix aigua per gravetat.
• Coplet: gènere popular que Raquel Meller eleva a categoria artística.