Fisioteràpia esportiva, tradicions (Castanyada i Santa Madrona), drets de la gent gran, rutes d’hivern, el tord i Unamuno

60 i més. Quina llevantada hem patit i encara patim. D'acord que el comentari l'hauria de fer en Carles, que és el nostre home del temps, però jo personalment torno a repetir la paraula, patir. Penso que en el mes de gener no era gaire normal que es produïssin uns incidents tan greus, sobretot el vent, després la pluja, la neu, abans la boira. Aquest hivern ens ha regalat tot un seguit de divertides variacions. Fins i tot, degut a la mala mar, una invasió d'escuma i algues a Tossa fins a l'alçada de gairebé un metre, cosa que ni els més grans del poble negaven haver vist abans. No serà degut això que està tan de moda dir del canvi climàtic? Serà qüestió de posar el mal temps molt bona cara perquè potser aquests aconteixements es poden tornar a repetir. Esperem que no. De totes maneres, a tot s'acostuma un. Així comencem l'audició del dia d'avui de 60 i més. Senyores, senyors, esperem que aquesta audició sigui per a tothom agradable i entretinguda. Endavant l'audició d'avui. Nosaltres, l'Alina, en Joan Maria, en Carles i una servidora, la Joana, encetem l'audició d'avui de 60 i més. Així comencem l'autició d'avui de 60 i més. tenir cura del cos. És una salut locomotora el que us recomanarem. El paper de la fisioterapeuta en l'esport. La pràctica de l'esport ens aporta múltiples beneficis. Aquest fet no només implica l'exercici en si, sinó també aquelles qüestions que pivoten al seu voltant, com seria l'alimentació, l'alimentació, la freqüència de l'esport, la prevenció de lesions o l'abordatge d'aquestes. En aquests dos últims camps, la fisioteràpia. I té molt i molt a dir. En què es pot ajudar? La fisioteràpia esportiva té múltiples avantatges de qui la rep. Algunes d'aquestes són... Contribueix a que una lesió faci menys mal gràcies a massatges i estiraments. Ajuda a escurçar el temps de recuperació de lesions, ja que enforteix els músculs, tendons i lligaments. Com que els músculs s'enforteixen, ajuda a prevenir futures lesions. El fisioterapeuta esportiu veia perquè la musculatura lesionada es recuperi de manera correcta i saludable. Què és la fisioteràpia esportiva? La fisioteràpia esportiva és aquella especialitat que aborda les lesions de l'esportista, amater o professional. També s'encarrega de donar directrius i consells per a la pràctica de l'esport saludable i segur. Si se segueix el consell d'un professional qualificat, és possible recuperar-se amb més rapidesa després d'una lesió, evitar els possibles riscos, prevenir lesions o promoure les millors condicions del cos a fi que adapti a l'esport que realitzem. Bé, però cal tenir en compte que, abans de començar a practicar qualsevol esport, consulti amb un professional quina disciplina s'adapta millor a la realitat del teu cos. Totes les proves prèvies són necessàries per a conèixer les teves capacitats. Anem per a dats. Què recomana la fisioteràpia esportiva? Aquesta estació de l'any proporciona menys llums que les seves companyes i per això hem d'intentar mantenir el bon humor. Per a ajudar-nos-hi, els experts en fisioteràpia esportiva ens ofereixen unes quantes recomanacions generals enfocades a l'exercici físic. Pel que fa a la quantitat i la qualitat, cal dir que els exercicis o que exercitar les cames a l'aire lliure durant 30 minuts diaris és una bona idea per promoure la nostra salut i mobilitat. Per a nens i joves, l'activitat física que realitzen és adequada si és aeròbica a major mesura. El temps i la freqüència òptimes han de ser de 60 minuts diaris. Si alguna sessió pot allargar-se més d'una hora, s'hi sumen més beneficis per a la salut. Per a adults, el temps i la freqüència òptimes per a la pràctica d'exercici físic són 150 minuts setmanals d'activitat física moderada o 75 minuts d'activitat aeròbica intensa. És beneficiós anar incrementant els minuts d'activitat fins a 300 minuts d'activitat aeròbica moderada a la setmana o bé fins a 150 minuts d'activitat intensa. Per a persones grans, el temps i la freqüència de l'exercici ha de ser de 150 minuts a la setmana d'activitat física moderada aeròbica o 75 minuts d'exercicis més intensos. Si la persona gran presenta mobilitat reduïda, els exercicis destinats a un millor equilibri ajuden a impedir les caigudes. s'han de realitzar durant un mínim de 3 dies a la setmana. És molt important que les persones grans puguin mantenir-se actives en la mesura que el seu cos els ho permeti. Estimats novells, no ens saltem l'escalfament i els estiraments. Parem atenció a la consecució dels moviments que realitzem durant l'exercici. D'aquesta manera, sabrem que si els estem fent correctament o no hi podrem evitar futures lesions. Evitem entrenar-nos amb l'estómac buit o just havent acabat de menjar. Això són informacions apareguts a on? al Col·legi Oficial de Fisi Teorepètes de Galícia. Molt bé. Sí que hem anat lluny. Sí, sí, sí, mira. De totes maneres, és un estudi molt acurat, eh? Val la pena fer-se cars. Bé, doncs, posem una mica de música. Bé, doncs,los. Bé. Fins demà! Fins demà! Antigament, els campaners de Barcelona, per tots sants, feien repicar les campanes de les eglésies durant tota la nit. Feien torns i entre toc i toc menjaven castanyes torrades. L'agenda a finals del XIX i començament del XX s'ho passava bé, ho celebraven tot. Per tots sants, els veïns s'aplegaven per menjar castanyes a les places, fent el que avui anomenaríem castanyes populars o castanyada popular. És quan va anar a aparèixer la figura de les castanyeres. Les castanyeres d'ofici eren dones majoritàriament vingudes de Galícia. Perfumaven al carrer. Ara, a Barcelona, gaire no queden ja de les castanyeres. Bé, entre altres coses, perquè ara sembla que aquest any ha fet una mica més de fred, però de fet... És que no em fa fred. No, no feia fred, eh? I clar, no... No hi havia lloc. Sí. Ah, aquelles paperinetes que feien de paper de viari ben calentones. Bé, a mi les castanyes no m'agraden. I això és a part. A mi tampoc. Diu, a l'alca dels valendrers s'explica una bretolada d'estudiants a les víctimes, de les quals eren les castanyeres del portal de l'Anjol. S'instal·laven allà perquè a prop hi tenien el cementiri dels empestats a l'hort del convent de Jesús, fora muralles. I el portal d'allà, de l'Àngel, era un lloc de pas gairebé obligatori per anar a visitar aquell cementiri de tots els sants. I solien parar els carros. I els estudiants lligaven amb una corda la paradeta de la pobra castanyera amunt dels carros. I quan el carro arrancava, padabam, allà se n'anava les castanyes i la castanyera. Doncs em sembla molt malament, eh? Bé, són unes bretolades, ja t'ho diré. I tant, mare de Déu, quina falta de respecte. Diu, inicialment, per influència dels pobles de cultura celta, el dia dels difunts es celebrava el 2 de novembre. El dia 2 significa, és un número que té un significat màgic. A casa nostra, en el segle nou, i per influència de l'ordre del Cluny, les festes es van traslladar el dia 1. Però jo conec gent que encara les celebra el dia 2. Si us en recordeu, el dia de tots els sants és el dia 1, que no té res a veure, i el dia 2 és el dia dels difunts. El dia dels difunts. Encara es continua així, eh? Sí. Bé, ja sabeu el que, si us voleu castanyes, diu, jo me'n vaig a la que ve ara, perquè la que ve ara és la sarsuela o l'òpera. Diu, diuen que la sarsuela és la versió barcelonina del suquet de peix. Els restaurants de la ciutat es va començar a oferir a mitjans del segle XIX i començament del XX, i els experts opinen que és un plat creat per la Barcelona modernista. No té res a veure, ni amb la paella, ni amb la caldereta. El cert és que és un plat refinat i exquisit, que quan dull agosta, canvia el nom i es diu de l'òpera. Es diu òpera, no sarsuela. Aumenta de categoria. Aumenta de categoria. Vaja. I, si em permeteu, us llegeixo les coses que porta una bona sarsuela per a 4 persones. Aviam. Els ingredients són 4 talls de rap, 4 escamarlans, 4 gambes, 4 sípies petites o dues de mitjanes, 2 calamars mitjanets, un grapat de cloïsses, un grapat de musclos, oli d'oliva extra, farina, ceba, alts, una mica de pebrot verd i vermell, dos tomàquets madurs, llorer i una copeta de vi blanc, fumet de peix o alga i sal. I per la picada és un grapat d'amelles, una dent d'all, julivert, pa torrat, uns brinets de safrà, un brí de xocolata negra i sal. i després aquí n'hi ha una elaboració molt llarga de com es fa... Ho insisteixo, això que dius és la sarsuela. La sarsuela. Però el suquet de peix... Encara és més bo. No. Realment, els que el van inventar, van inventar, eren els tripulants de les barques de pesca. Sí. que allà mateix el peix que hi havia una mica malmès per les rastres que feien plats, de les xerxes, que no tenia bona vista per vendre'l, aquella l'agafava, el posava dintre una olla i amb poques cosetes feien el suquet de peix. El suquet de peix. El bonedé suquet de peix. Sí. Amb poques cosetes. Aquí que fa l'elaboració, i com és llarg, doncs bueno, cada un que se la feia de la seva manera, però n'hi ha una cosa que potser val la pena tenir en compte. Diu, que ara no sé, quan ho llaci, mai s'ha de fer amb una cassola fonda. Ja. O sigui, és de cafè com una, si fos una paella, una paella de paella. Sí, sí, sí. Diu, amb una cassola de fang, o una paella, mira, ho diu, o una paella amb un raig d'oli d'oliva. Mai cassola fonda. No sé si serà perquè no ho facin. Diu, o potser perquè pots col·locar tots els ingredients plans. Plans. Però després es treuen, perquè aquí primer els afreixeixen, després es fan el sofregit, i després doncs ja... Es tornen a afegir. Es tornen a afegir. El pròxim dia l'explicarem, perquè ara, jo no sé si ara es fan massa cerzueles, no? Sí, hi ha algú que sí. Bueno, el jovent, ja saps, Selina, que no cuina gaire. No. No, no, compren plats preparats, que tenen molta pressa. De totes maneres, ara, per exemple, aquesta gent que, doncs, pràcticament només que té una hora per menjar, clar. N'hi ha la quantitat de botiguetes, que tenen uns platets preparats, sí, individuals, que en el micro-ondes s'escalfen, i són bastant potent amb proteïnes. No, no, estan ben fets. Estan molt ben fets. I no cars. I aleshores penses, si ells ho tinguessin que fer, amb el gasto de la llum, o del gas, o del que sigui, no sé com surt. Escolta, això jo ho veig ver a principi d'aquest segle nostre, que vam anar a París, vam anar a l'hora de dinar per un carrer, que estan totes les ambaixades, o sigui, que connecta amb... A la part de les oficines, ja. Sí. Sí, bueno, el cas és que veies aquella gent tan ben plantada als parcs, amb les seves bandajetes, i de la que te pego, jalant, i jo pensava, mare de Déu, quin mal gust. I és que no, és que tenien el temps justíssim. Justíssim, clar, i aleshores, doncs ho fan així. Ho dic perquè ara un dels meus nets entrarà en un lloc d'aquest, sortim del col·legi, i he de canar, que fa unes pràctiques i tal, i com és a Vellaterra, dic, jo no sé si arribarà, i et diu, no, però ja m'ho tinc arreglat, doncs com puc, que està allà al costat, i ara mirarem com va. Perquè si cada dia se't té que dur la fi amb la ta, malament. No, no, i si fas un contes... No, no, i és que si fas contes, surt igual, eh? Res, i tant. Bueno, avui per menjar ja... Ja hem menjat poc. Sí, i ara farem el que vam dir, que continuaríem. Sí. que continuaríem amb aquests personatges de Barcelona. I avui és Madrona, la Santa Madrona. Santa Madrona. Diu filla d'una finca de la falda de Montjuïc, en què es va quedar orfe, i a l'oncle se l'envedú a Roma, i allà es convertia a la fe de Jesús. Era l'època de Dioclesià, el perseguidor dels cristians, i la madrona de 15 anys és detinguda i venuda com a esclava. I la seva mestressa, una dama de Tessalònica, doncs sí que la va guardar bé el tiet, no? Sí. I la seva mestressa, una dama de Tessalònica, la lliga i fueteja per cristiana. però un àngel la deslliga perquè pugui anar a missa. I un dia, quan torna, la mestressa la mata a bastonades. Per evitar que els cristians de Tessalònica venerin les restes de la madrona, el cos és venut a uns comerciants de Marsella. Davant de les costes de Barcelona els atrapa una tempesta, i enmig del brugit, unes oranetes xisclen els mariners, avisant-los que tenen terra ferma molt a prop. aixecen la mirada, ja està la mola de Montjuïc. Madrona, torna a Barcelona. Perquè els mariners no poden sortir de port i enfilar cap a Marsella, cada cop que ho intentaven, es desformava una nova tempesta. Per aixaplogar el cos de la santa, es tria l'ermita de Sant Fulitós, de forma provisional. però allà es queda, i de dir-se Sant Fulitós, l'ermita passa a dir-se Santa Madrona. I la santa és declarada patrona de la ciutat, al costat de Santa Eulàlia. Al segle XVIII, s'hi sumarà la Mercè. Tot això passava en l'any 300. Però el cos de la madrona, encara voltarà, canviarà de lloc, fins a quatre cops. Les tropes castellanes van destruir l'ermita tres vegades, en el segle XVII i XVIII. La Bullanga, de 1835, va cremar el monestir dels Caputxins, on s'havia traslladat el cos, arran de la darrera destrucció, en l'any 1714. I finalment s'aixeca un temple, en el 1871, al poble sec, la Iglesia de Santa Madrona. Sembla que finalment pot descansar tranquil·la, prop d'on va néixer. Madrona va ser una santa de gran devoció barcelonina. Fins a mitjans del cicle XX, Madrona era un nom habitual de moltes noies barcelonines. El 15 de març, les dones que havien invocat a l'ajut de la santa sortien en processó, amb traslladar les redilíquies des de Montjuïc fins a la catedral, anada i tornada. Anaven vestides de pelegrines, amb un barret ample i amb una patxina cosida i túnica llarga, també amb patxines i un cordó, i una gaita amb una carabassa. I a partir del segle XVI, la processó consistia en anar i venir set cops de la Rambla, on hi havia el convent dels caputxins fins a l'antiga ermita de Montjuïc. Amb el temps, la processó desvinguia en un acte social que, on les noies, sobretot les solteres que volien marit, exhibien vestits de pelegrina cada cop més luxosos. I també es feien processons en cas de sequera, portant les despulles a la catedral i remullant l'arca de les relíquies a la mar. I el pròxim dia parlarem de la gala Placidia. I mica a mica anirem veient tota aquesta gent, no? Molt bé. Fantàstic. Adéu, senyor. Fins la propera. Me quedo per acabar el programa. Sí, i tant. Fins la propera. Bé, i ara parlarem sobre la participació i la responsabilitat de les persones grans en la lluita contra els maltractaments. Això està tret d'un llibret molt interessant que va publicar en el seu moment la Fundació Viure i Conviure de l'antiga Caixa Catalunya. Diu, les persones grans són les primeres interessades en defensar les qüestions que els són pròpies. No obstant, això, cal tenir present la necessitat de respectar el principi d'autonomia pel qual les persones grans tenen dret a prendre les decisions que considerin oportunes sobre la seva vida. El problema és que aquestes persones tenen molt poca informació sobre els seus drets i les opcions que poden escollir. La qual cosa fa que els sigui més difícil resoldre els seus problemes per ells mateixes. És difícil que una persona ben informada pateixi molts tractaments. Per aquest motiu, la defensa dels drets de les persones grans és un dels elements claus per la protecció i la promoció dels interessos de les persones grans vulnerables. Cal recordar la importància d'informar les persones grans sobre el fenomen dels maltractaments i, alhora, indicar-los als llocs i serveis on poden trobar l'ajut necessari en cas de necessitat. Aquesta acció informa a la persona un sentiment de seguretat i eficàcia. En aquest àmbit, les associacions que duen a terme activitats centrades en determinades aspectes de la bellesa tenen un paper molt important. A casa nostra, l'associacionisme en benefici de les persones grans està molt desenvolupat i, alhora, molt ben organitzat. El 15 de juny del 2006 es va celebrar per primer cop el Dia Mundial de la Prevenció dels Maltractaments a la Gent Gran. Esperem que aquesta efemèride, que es commemorarà cada any amb la data citada, contribueixi a sensibilitzar les societats envers el fenomeno dels maltractaments a les persones grans. La protecció i la prevenció. La millor protecció és la prevenció. Disposem de diversos recursos legals que ens forneixen de mecanismes de protecció contra els maltractaments. Bé, parlem del testament vital. En el testament vital, també anomenat document de voluntats anticipades, es donen instruccions d'actuació al metge o a l'equip mèdic en cas que, per les circumstàncies que sigui, més endavant, l'autor del testament no pugui expressar la seva voluntat. En aquest document, es designa un representant que serà l'interlocutor vàlid de la persona malalta amb el metge i amb la resta de l'equip sanitari. El testament vital es pot formalitzar davant de notari o bé mitjançant un document privat. El poder preventiu. El poder preventiu és un altre document de protecció que preveu de quina manera s'ha de gestionar els béns de la persona en cas que alguna malaltia l'impedeixi prendre decisions sobre ells i en deixar constància per escrit. Prevenir i actuar contra els maltractaments a la gent gran. L'autotutela. L'autotutela regula segons la nostra voluntat i quan encara podem decidir qui volem que tingui cura de nosaltres en cas que esdevingui necessari i que no volem que en tingui cura siguin quines siguin les circumstàncies. En altres mots, mitjançant l'autotutela s'escoll un tutor i s'estableix qui no pot dur a terme aquesta funció. Per signar un document d'autotutela cal que ens dirigim a un notari i deixem per escrit qui volem que sigui el nostre tutor en cas que en un futur ens declarin incapaços. És a dir, qui ha de ser la persona que s'ocupi de garantir que respectin els nostres drets. També podem indicar com volem que es dugui a terme la tutela i d'aquesta manera deixar constància de la nostra voluntat sobre la nostra vida i sobre el nostre acompanyament. Així doncs, escollim un tutor i excloent les persones que no volem que ho siguin. Seran els protagonistes del nostre futur des del passat. A més d'aquests documents que ens permeten decidir sobre la nostra protecció personal en el futur, també hi ha altres recursos útils per distribuir el patrimoni i no dependre econòmicament del nostre entorn. La qual cosa contribueix a evitar possibles situacions de maltractaments. Es tracta de les figures cients. Aviam si les trobem les figures. La hipoteca inversa. En una hipoteca normal es compra una propietat que es va pagant periòdicament mitjançant un crèdit. Una hipoteca inversa funciona a l'inrevés. El propietari d'un immoble rep cada mes fins al seu descès diners en concepte de préstec. La casa és la garantia d'aquest préstec i el propietari continua vivint-hi. I aquí està el contracte vitalici i en aquest contracte una persona ve a la seva casa mitjançant un contracte de compra i venda però se li permet conviure continuar vivint fins que es mori. La persona rep una quantitat inicial i posteriorment una quantitat cada mes. Quan es mor la casa esdevé propietat de la persona que havia signat amb ella el contracte vitalici. Hi ha altres recursos legals que tenen per objectiu ajudar les persones grans que es troben en una situació d'indefensió que són els següents. l'acollida de persones grans i les situacions convivencials d'ajut mutu. L'acollida és un dels recursos de què disposem tant les persones grans com els menors d'edat amb l'assessorament d'un abocat o bé un notari. Cal elaborar un contracte que complementi reguli i ofereixi seguretat a la persona que entra en un habitatge en situació convivencial o d'acollida. La persona acollida pot viure amb les persones acollidores en el seu propi domicili o bé en el de les persones esmentades. És en una situació convivencial d'ajut mutu de dues o quatre persones regulen la seva convivència davant de notari i conviuen ajudant-se mutuament. Bé, ara arribem a la incapacitació. Quan una persona perd la seva capacitat de decisió cal oferir-li una protecció especial. És per això que es du a terme la seva incapacitació. La incapacitació es produeix arran de circumstàncies fisiològiques derivades del deteriorament progressiu de les facultats físiques i psíquiques de la persona o de malalties o deficiències persistents de tipus físic o psíquic que l'impedeixin governar-se per ella mateixa. Normalment, el que provoca la incapacitat no és la edat, sinó algun tipus de demència. La tutela. El jutge decide una persona com a tutor perquè substituïeixi legalment la persona declarada incapaç i defensi els seus drets. Aquesta persona haurà de garantir el bé del bé estar psíquic, moral i espiritual de la persona incapaç intentant de tenir en compte les seves preferències, els seus desitjos, les seves il·lusions, a més, d'incloure-les sempre, que sigui possible, en les activitats quotidianes que desenvolupen. El tutor du a terme tres grans tasques. L'atenció personal de la persona tutelada, l'administració dels seus béns i la seva representació. I abans de fer qualsevol canvi en el patrimoni del tutelat, els tutors han de demanar permís al jutge. També li han de retre comptes amb una freqüència anual. És una mica complicat, però val la pena fer realment el document de de voluntats anticipades. Avui m'explicaven que casos és que es donen i es donen seguits, eh? Sí, sí. Casos d'un matrimoni tots dos una mica incapacitats, una mica aquí i allà, saps allò, que estan bé però no estan bé. Tenen una senyora que de quan en quan els cuida i la filla va quan pot perquè treballen i per el que sigui. Però va comprar coses de menjar, compra coses d'això, carai, li omple la nevera i el millor val un demà i la meitat de les coses no hi són. I això un dia i un altre dia un altre dia. No solament això, i després estic mirant per veure totes les coses que falten. I diuen és que és que és su papà i em sap molt de greu perquè ara jo faig servir perquè és una centroamericana la persona que els cuida. És que su papà i su mamà estan molt despistaus i a vegades tiren. Com que tiren? Parlem-ne, eh? No, no, sí. En la família també, eh? En la família li van netejar a fons totes les coses importants. Fa molta pene però és així. La cuida molt bé. O sigui que era una consogra meva. Sí. La cuida molt bé, la tracta molt bé, l'ajuda, l'ajuda que la Montserrat no necessita tant, tant, però la cuida bé. Sí, sí. Ara, com diuen els fills, mama, i aquella anell que tenies? Mama, i aquella polsareta? Mama, i diu, i ara què? Què hem de fer? Ella està molt ben cuidada i està encantada amb ella. I nosaltres veiem que les coses no hi són. I què hem de fer? No podem dubtar, no? Però... Així hi ha una figura molt interessant que és la hipoteca inversa. Sí. Però resulta que no està desenvolupat. hi ha molt poques bancs, per no dir cap, que treballi aquest tema. Sí. I és molt important perquè hi ha una persona o persones que viuen sols, sigui home o dona, que només tenen, bueno, només tenen la propietat de la casa allà on viuen, no tenen res més. I moltes ni pensió tenen. En canvi, amb el valor que té l'edifici, la casa, si això funcionés, tindria un sou adequat cada mes i no tindria cap dificultat. Cap problema. I això cal comentar-ho. Sí, sí, marxa. Això ho feia la Caixa de Catalunya, però ara tampoc no existeix la Caixa de Catalunya. O sigui que s'ha anat a nord-hi. Sí, sí. O sigui que intentar comentar-lo amb un altre. Els poders públics s'hi haurien de deducar. Sí, sí, sí. Bueno, esperem que sí, sí. un hivern de compte. Són de l'hivern, ja ho sabeu, eh? O sigui que no cal que jo ho torni a repetir. El rei del fred i de la neu. Alguns dels seus dies els reservarem per un got de llet que l'entona, una manta suau i els altres dies els dedicarem a sortir. A venir aquí a la ràdio a treballar. Normal. Bé, conviure amb un termòmetre amb graus baixos no és sinònim d'avorriment, sinó d'alegria, si sabem què ho dir, del que ens ofereix. Aquí us presentem algunes idees. Comencem per Conca. Conca és una ciutat reconeguda com a patrimoni de la humanitat des de l'any 1996. Es troba entre els rius Xucar i Oècar i el seu nucli històric s'estén a la mateixa serralada de Conca, un tresor local molt conegut i senyal d'identitat del municipi en són les cases penjades que s'aboquen a la vora del penya segat. Té un encant, o sigui, una història a peu de carrer i la ciutat de Conca alberga moltes sorpreses i racons per on sospirar. Les cases penjades que comentàvem abans en són visita obligada. Podem travessar llindada la casa de la sirena i les cases del rei. Per descomptat, la plaça major, amb els seus monuments, és un dels llocs que més es mereixen una visita. La catedral de Santa Maria, el primer edifici que es va erigir durant la reconquesta, es va començar a construir a finals del segle XII i seguir distintes fases de construcció. Per aquest motiu, podem trobar estils diversos en els seus murs, com el gòtic, el plateresc o el barroc. I bé, podem deixar volar la imaginació. Molt a prop de Conca trobem la ciutat encantada, just en el nucli de la serralada de Conca. Aquest paratge particular està poblat de roques de formes peculiars que recorden cares, animals o persones. La causa d'això va ser l'acció de l'aigua, el vent i el gel sobre la pedra calcària. i ara parlem de Santillana del Mar, una mica més amunt, el que queda més al centre i això tira cap amunt. Diu, Santillana del Mar és una localitat també coneguda com la vila de les tres mentides. Fixeu-vos en el nom Santillana del Mar. I per què es diu de les tres mentides? Perquè ni és plana, ni és santa, ni té mar. Sí, jo és que la conec molt. Santillana ha estat i ha estat molt. Es troba a 30 quilòmetres de Santander i és un dels endres més turístics de Cantàbria. Els seus carrers contenen una gran quantitat d'edificis històrics. parla d'aquesta localitat. Parlar d'aquesta localitat també és fer-ho de la cova d'Altamira. Vam tenir la sort nosaltres de veure la cova d'Altamira just una setmana abans que la tanquessin definitivament l'autèntica. Per què? Perquè ara la fan perquè es feia molt bé. Sí, sí. Bé, aquí tenim l'encant de Santillana. Santillana del Mar és un municipi petit però ric en cultura. Bé, ho demostren alguns dels seus edificis com la Colegiata de Santa Juliana edificada per repoblar la zona i exposar les relíquies de la Santa que més endavant donaria nom a la localitat. La seva església és una peça romànica de gran valor per la comunitat. Tampoc pot faltar la visita a la plaça major. i ens ve de gust sortir del poble i també podem relaxar-nos i gaudir. Podem escollir entre la platja de Santa Justa o l'ermita de Ubiarco i entre altres opcions. I aquest art prehistòric que tenim allà diu les coves del Museu d'Altamira constituyeixen un indret famós on podem descobrir els nostres orígens com a espècie humana ja que representen un dels màxims exponents de l'art rupestre. Les coves originals és el que us deia abans no es poden visitar però en el museu podeu gaudir d'una de les rèpliques. Va ser molt bonic jo recordo us estic parlant si no fa 40 anys si no 50 o 45 quasi que vam estar uns 20 o una cosa i ara Santillana ara fa dos anys vaig estar allà a Santillana dues nits molt bé i ara fardo el parador vostè no es moca mitja màniga senyora meva posem una mica de música a Txinxón jo com que he estat 30 anys viatjant he estat a per tot jo quina sort quina sort bé parlem d'hora de Txinxón a uns 35 quilòmetres de Madrid en direcció sud-est es troba Txinxón un poble que ha conservat la seva singularitat al llarg dels anys els seus carrers i edificis es troben revestits de pedra i la localitat disposa d'un patrimoni ric castells i esglésies conviden a ser visitats a més la gastronomia castellana típica que se serveix en bars i restaurants escalfarà fins als paladars més fredolics ja ho diuen Txinxón plaza i mesón segueix aquí Txinxón Txinxón és un poble proper a Madrid que ens sedueix per la seva plaça major els edificis i el menjar tradicional la plaça és d'origen medieval entre els segles XV i XVI cosa que la situa com a escenari de múltiples batalles està considerada de les més boniques d'Espanya la seva arquitectura inclou 230 balcons anomenats clars el castell de Xinxón la parròquia de l'Assumpció la torre del rellotge o el convent de Sant Agustí són altres llocs d'aturada obligada no ens oblidem de passejar gastronomia la gastronomia la gastronomia oficial aquesta jo penso perdona Joa Maria t'han donat de tu que llegeixis aquesta per la teva cosa del ciberitisme de la gastronomia sí bueno perquè una de les indústries principals d'aquest poble que és famós és l'anís xinxón allà hi ha unes destilaries d'alcohol impressionants que es veuen de lluny només d'arribar per la carretera i s'ensumen segurament i estan paris a vegades bé gastronomia castellana la gastronomia castellana i els plats de cullera són els reis del bon menjar a la zona gaudim a la plaça major de xai guerrí i cabrit rostit a la manera tradicional potatges dolços i productes a temporada juntament amb aquests plats l'anís de xinxón és un dels productes més emblemàtics però també recordem el nostre i la plaça major les festes com que allà té una forma circular doncs allà improvisen la plaça de toros en la plaça major aquesta que també és molt famosa ja ja ja molt bé posem una mica de música què què ens expliques avui avui parlaré d'un ocell el tor comú és un ocell de la família dels turdits i de l'ordre dels passeiformes que habita gran part d'Euràcia parcialment és un ocell migrador amb molts individus invernant al sud d'Europa nord d'Àfrica i l'orient mitjà que fugen dels durs hiverns de les estepes russes a l'àrea mediterrània a més d'un clima molt més suau hi troben olives un menjar del seu gust no fa gaire no era gent rar que cents d'aquests ocells aterressin al cim d'una plantació d'oliveres i amb un no res la deixessin plomada sense cap oliva i no tenia més que no tenien que obrir el pot no anaven directament hi ha una marca penso que és andalusa que venen olives farcides que se'n diuen el tordo no per això ve d'aquí però no cal confondre el tort amb els estornells els estornells són una mica més grossos són negres uns estols que t'atapen el sol i juntament van fer un reportatge no fa gaire a la televisió que es veia milers d'aquests que fan unes danses increïbles i sap l'estrany que no es toquin no, no controlades a mi em va cridar l'atenció i tu m'ho confirmaràs que ets d'allà a la Rambla de Figueres sí, sí fa uns anys estava quan jo ja també estic parlant d'anys enrere però tantíssims que no podies estar allà perquè et brutaven va ser un problema i van maneres de poder-ho primer van posar els crits d'un esperbé que sí sí els va espantar i van marxar després van tornar al cap de 10 minuts i tornar a Mercè o sigui que això no va funcionar després amb una manera molt bèstia van anar uns quants a disparar la nit amb balins amb escopetes d'allò bueno em van matar doncs tres o quatre cents però com que n'hi havia mils tampoc i llavors dràsticament què van fer? hi ha uns plàtanos que són centenaris doncs els van deixar pelats sense branques tot a fora allò no teníem manera de viure aquest és el sistema deixar-los sense poder subplugar-se una nit passejant per allà allò que vas dir d'aquells amics de la farmàcia i allà la rambla aquella estava pleníssima i és un problema sanitari perquè resulta que queda tota una una estora d'escrements d'escrements la diferència amb els estornells els estornells una mica més gros és de color negre i després per menjar no és tan bo en canvi el tort es diferència perquè el pit és de blanqueta amb uns pic sí sí sí darrerament algunes poblacions europees són en declivi possiblement pels canvis de l'agricultura a l'utilitzar productes fitosanitaris tòxics cal liquidar gran part de la flora i la fauna no seria just donar tota la culpa als pagesos per la mimba de tors també hi té a veure un exèrcit de caçadors de caps de setmana que durant dècades s'han dedicat a disparar tot el que vola sí i tant també en menor medida hi ha els furtius que anaven amb unes trampes posant una liveta per això estava prohibit estava prohibit sí altres també anaven amb un radiocasset amagat sota un arbre i imitaven el radiocasset el crit de la femella de la femelleta i ja quan s'hi costaven disparar patapam també el mataven i després uns altres els típics que van amb pega de goma perquè fa tota classe d'ocells si tot això està prohibit bé tot això més els caçadors més el tòxids doncs ha fet que quasi no en queden bé finalment fa uns anys que l'explosió encara n'hi ha una altra cosa finalment fa uns anys que l'explosió de la central atòmica de Txernòvia a Ucraïna i la seva extensa contaminació va afectar també els tors entre altres ocells el govern per si de cas em va prohibir la caça i la menja de tors en uns quants anys per la meva part he de confessar que ha trobat a faltar a menjar tors o bé rostits amb allioli un veritable paler però aquí farem no és perquè li tinguessis el cariño al pajarico perquè no te lo puedes comer exacte exacte i a vegades diu quan aquelles olives estaven farcides d'anxova jo tenia un punt especial però després hi havia una altra cosa que això ningú ho explica però el menjar casera també té un perill i és que resulta que hi ha ploms abans la munició ara és diferent l'afant de ser ara està prohibit posar ploms en els cartutxos però anys enrere contaminava la carn exacte contaminava la carn i et menjaves els perdius el tors els conills i et menjaves el plom però vas a saber que el millor el bon gust del torn era degut al plom que hi havia a la bala aquesta el balí no el que fos bé ara posarem les biografies ara anem a l'ocerium a l'ocerium bè biografies de personatges cèlebres avui farem una breu semblança de Miguel de Unamuno Miguel de Unamuno i Hugo va néixer a Bilbao el 29 de setembre de l'any 1864 el seu pare el senyor Fèlix havia estat emigrant a Mèxic on va fer una petita fortuna juntament amb la seva esposa Salomé va obrir un comerç a Bilbao així que la parella amb els seus sis fills gaudia d'una posició força còmoda econòmicament senyora meva aquest benestar aquest benestar es va interrompre molt aviat ja que el pare va morir molt jove als 47 anys deixant la família amb severes estratos econòmiques en Miquel en Miquel tenia apena 5 anys i recordava amb les seves memòries que la mort del pare va condenar la família a una vida terriblement austera també es definia com un noi melancòlic amb un fons romàntic que havia estat cridat dintre d'una família amb costums extremadament sòbries va estudiar al col·legi de Sant Nicolàs on va conèixer una nena perdó de la seva mateixa edat Conxa Lissarraga amb la qual es va casar anys més tard aquesta dona seria la figura més important de la seva vida l'any 1875 va ingressar a l'Institut Vizcaya per cursar el batxillerat i el 1880 va iniciar la carrera de filosofia i lletres de la qual es va graduar amb 19 anys amb una nota d'excel·lent L'any següent es va doctorar amb la tesi crítica del problema sobre l'origen i la prehistòria de la raça basca Després de doctorar-se va tornar a Bilbao on va impartir classes de llatí i retòrica En aquesta època va començar a polemitzar amb l'incipient moviment nacionalista basc liderat per Sabino Arana ja que un amuno estava considerat com un basc espanyolista L'any 1891 el gener es va caçar amb la nòvia de tota la vida i que el va acompanyar fins al final dels seus dies La Conxa va ser el seu suport en els moments més difícils en què l'atacava el profund desànim Un any més tard va aconseguir la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca En aquesta ciutat va formar la seva llar on van néixer els nous fills que tindria la parella L'any 1894 va entrar a l'agrupació socialista de Bilbao Amb aquesta tendència va escriure diversos articles a la revista La Lluita de Clases Però l'any 1897 va abandonar l'agrupació perquè després de patir una greu malaltia va caure en una gran crisi de fe seguida d'una profunda depressió de la qual es va curar refugiant-se en un convent de Domílix Passat un cert temps ja alleujat de les seves complicacions de salut va ser quan va sorgir l'etapa més destacada de la seva inspiració literària la més creativa l'any 1900 va un homenat rector de la Universitat de Salamanca tenia 36 anys i es va convertir en la persona més jove que mai abans havia aconseguit aquest càrrec un dels seus fills va morir amb 6 anys a causa d'una meningitis aquesta fatal circumstància li va fer enfonsar-se en profundes disquisicions sobre la vida i la mort que reflectaria en moltes de les seves obres com a escritor va ser molt polifacètic de la seva ploma van sortir tot tipus d'obres relats curts quaders de viatge on narrava les experiències de les visites a diferents territoris com per exemple per terres de Portugal i Espanya va crear un nou estil de novel·la filosòfica atemporal amb la qual allò que més importaven eren les obsessions i angoixes dels personatges en diàleg continu amb el narrador exemples són Niebla i la tia Tula també cal destacar la seva obra poètica on expressava els seus dubtes sobre Déu també va escriure teatre actualitzant pel món que li va tocar viure les obres clàssiques gregues Fedra l'any 1918 però si hem de ser sincers en aquest gènere no va tenir gaire èxit amant del gènere epistolari va escriure moltíssimes cartes als seus amics sent totes elles autèntiques obres literàries plenes de reflexions filosòfiques Miguel de Unamuno es va passar la vida criticant a tots aquells que representaven el poder ja fossin reis republicans o dictadors ell era un individualista convençut que tenir raó és allò que converteix en qui la té en un ser antipàtic per aquest motiu va ser cessat com a rector de la universitat en l'any 1914 condenat a 16 anys de presó i a una multa de mil pessetes en l'any 1920 per injúries el rei Alfons III 13 no III no noiaia encara que el van indultar i no va entrar en presó el dictador Primo de Rivera el va desterrar Fuente Ventura Unamuno va decidir marxar del país i durant uns anys va viure a París i a Andalla quan va caure la dictadura va tornar a Salamanca que el va rebre com un heroi i on va ser anomenat regidor de l'Ajuntament per la coalició republicano-socialista va ser ell com a l'alcalde honorari qui va proclamar la república des del balcó de l'Ajuntament de Salamanca el 14 d'abril de 1931 però davant de les profundes desevinencies que mantenia amb el president Manuel Azaña va decidir no presentar-se a les eleccions l'any 1933 l'any següent es va jubilar sent nomenat rector vitalici de la universitat tan decebut havia quedat a la política que va decidir recolzar el cop militar del general Franco el juliol del 1936 per creure fermament que seria un moviment salvador que restauraria un nou ordre a la societat inclús va ser anomenat regidor de l'Ajuntament de Salamanca de nou pels governs sublevats però molt aviat es va penedir d'aquesta nova posició política davant de les actituds de les forces sublevades el 12 d'octubre de 1936 el pereninf de la universitat va tenir un enfrontament amb el general José Millán Estray déspota fundador de la legió que li va cridar abajo la intel·ligència viva la muerte una mona li va a respondre este es el templo de la intel·ligència y yo soy el sumo sacerdote venceréis porque tenéis la fuerza bruta pero no convenceréis para convencer se ha de persuadir y para persuadir necesitaréis aquello que os falta la razón y el derecho en la lucha Díaz Nestar el general Franco el va a destituir del rectorat de la universitat i el va posar en arrest domiciliari trist i aïllat Miguel de Unamuno va morir sobtadament poc temps més tard tenia 72 anys d'edat i va ser enterrat en el cementiri de Salamanca on es pot llegir aquest epitafi por s'empara etern dintre del teu pit llarg misteriosa on dormiré ja que vinc desfet del dur fer de cada dia i et Bé, i amb la biografia d'aquest personatge de la vida literària i política de la nació, doncs acomiadem el programa d'avui. Senyores, senyors, tots, molt bona nit, si ens escolteu en dimecres, o bé, molt bon dia, si ho feu un dissabte. Fins a la propera. Adéu-siau. Fins a la propera.