Flama del Canigó, migrants a València, ajuts d’habitatge, escapades, fantasma del Tibidabo, multes DGT, hipertensió i joguines

60 i més Molt bon capvespera, amics oients A través de Ràdio d'Esvern iniciem un dimecres més l'audició 60 i més Un magasin de temes variats que la taula de redacció ha escollit per oferir-vos alt Som la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdevall Carles Hernández Rius i una servidora, la Joan Algarra El passat diumenge vam poder veure a la televisió unes imatges colpidores però alhora esperançades L'arribada al port de València de les tres naus que després d'una llarga setmana portaven a terra a més de 600 persones Homes, dones, infants i fins una petita nena Petiteta, amb uns encantadors munyitos que somreia que suposo que no sabia per què Sí, va ser un cas emocionant perquè desgraciadament en d'altres ports no els havien volgut No sabem el seu destí final, tenen 45 dies per resoldre'l I després, però almenys saben que és possible una vida millor que morir de fam, de malaltia incontrolada a causa de la guerra Aquests han estat sobre uns 630 persones Tele, ràdio, premsa, fotògrafs, autoritats Però i tots els que arriben a diari a les costes del sud de l'Estat que sumen molts més I els que han quedat al mar sense vida, sense control Aquests no tindran ni tele, ni ràdio, ni autoritats Solament la injustícia d'haver abandonat el seu país I que ningú, mai, no en sàpiga el seu destí final És per pensar-ho Per pensar-ho una bona estona No us ho sembla? No us ho sembla? Informació del nostre poble L'associació de gent gran ha programat, pel dia d'avui, una sortida per visitar la comarca de l'Alt Empordà, a Cadaqués, fent un recorregut en trenet Com esperem que l'excursió hagi estat d'allò més amena La propera setmana ja us farem una mica de reportatge sobre la sortida 50 anys de la Flama del Canigó A motiu del 50è aniversari de la Flama del Canigó Tradició catalana vinculada al solstici d'estiu Diversos veïns i veïnes de Sant Just d'Esvern Pujaran de matinada al cim del Canigó Muntanya del Pirineu català On es renova cada any la flama I des d'on la transportaran fins a Sant Just Un cop arribin, es farà un recorregut pels carrers del municipi Fins al parc del Canigó On encendrà la foguera de Sant Joan d'enguany Tothom hi està convidat A celebrar aquesta festa ancestral En coca i vidols L'acte està organitzat per Òmnium i l'Ajuntament Rebella de Sant Joan i Flama del Canigó Dissabte 23 de juny A les 20.45 Arribada de la Flama del Canigó Al parc de Torreblanca Recorregut fins al parc del Paladó I continua en marxa a peu Fins al parc del Canigó On es farà la lectura del manifest i encesa de la foguera Recorregut Parc de Torreblanca Carretera Rial Avenida Indústria Carrer Miquel Reverter Parc del Parador Marquès de Monistrol Carrer Bonavista Carrer Freixes Creu del Padró I el parc del Canigó I recordeu també Rebella de Sant Pere Al parc de les bases de Sant Pere Botí, Ferrada i Vall Amb l'Associació de Veïn de les bases de Sant Pere I l'agrupament Escolta Martín Luther King Divendres 29 de juny A les 21 hores Funcions IBI 2017 Bé, 18, clar Fins al 30 de juny? Bé, 17 Però és respecte a l'any passat Ah, bé Acabo de llegir, així ens entrarem Això mateix En el ple del mes de gener Es van aprovar les noves bases Per sol·licitar les ajudes econòmiques Per l'impost de béns immobles El que se'n diu l'IBI De l'any 2017, ara 2018 i 2019 Amb una dotació econòmica de 30.000 euros Cada any S'han anat ampliant els col·lectius poblacionals Que poden beneficiar-se d'aquestes ajudes Fins a arribar, en guany A la cobertura de totes les persones O unitats familiars Del municipi Amb uns ingressos topalls Que van des del 13.545 en 06 Si 07 ja no val, eh Bruts anuals Per a persones soles Fins als 27.885 en 05 Tornem-hi amb el 05 S'ha de ser cabuda Bruts anuals per a unitats familiars De 5 membres o més Per poder-se beneficiar d'aquestes ajudes Cal presentar una sol·licitud A l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament Abans del 30 de juny Podeu consultar les bases a santjus.cat Ajut al lloguer per a joves Fins al 25 de juny Les persones joves de Sant Just d'Esvern Que visquin de lloguer Al municipi En un habitatge de cost de lloguer Del qual no superi Els 900 euros mensuals Poden demanar una subvenció A l'Ajuntament Que pot arribar fins als 200 euros al mes Les bases que regulen aquesta subvenció municipal Es poden consultar a santjus.cat I les sol·licituds s'han de presentar A l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament Durant el termini Aquesta acció Que està dotada De 20.701 euro 0,3 Ha de permetre ajudar A pagar Un import màxim De 200 euros mensuals Al lloguer De l'habitatge habitual De persones empadronades A Sant Just d'Esvern Des de l'1 de gener Del 2016 Que tinguin Entre 18 i 35 anys Per ser persona beneficiària De la subvenció S'ha de formar part D'una unitat De convivència De mínim De dues persones Més habitatges socials Fins al 6 de juliol Està oberta una nova convocatòria Per optar A uns dels 7 Habitatges socials De lloguer Que actualment Estan lliures I que pertanyen Al parc d'habitatge social De l'Ajuntament El contracte Que permet beneficiar-se De subvencions De fins a un 80% Del preu De lloguer Ha de ser per habitatge habitual I té una durada de 3 anys Amb possibilitat De prorrogar-lo Dos anys més El parc d'habitatge social De lloguer Gestionat Per l'empresa municipal Promunsa Disposa actualment De 21 habitatges Podeu consultar Les bases I els requisits A promunsen.cat I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time I'll see you next time Ara que encara no fa excessiva calor En segons quins llocs Ens ha semblat molt recomanables Unes sortides Que poden ser força agradables Tot portant canalla Que no sigui massa petita Montseny Els senders del flou Si el que voleu és escalar O millor passejar Per camins de muntanya Podeu descobrir els senders Més potents del Montseny A partir dels tracs De l'èpic Enduro Montseny En ple bosc de pins Alsines i roures Que esperem que us agradaran Quan el turisme rural Tot tipus d'allotjaments Que allí trobareu Us faran sentir com a casa Escolliu qualsevol De les cases Que s'hi ofereixen On podreu descansar Després de la caminada Que acabeu de fer Delta de l'Ebre El parc natural Del Delta de l'Ebre És la zona humida Més gran De Catalunya Amb una superfície De 320 kilòmetres quadrats Les zones humides Que el formen Són l'entorn vital Per innombrables espècies De peixos Plantes I animals I sobre unes 360 espècies D'ocells A més Enconrea Arròs D'una qualitat I de sabor Únic Mont Natura Delta És un gran centre Pensat per entendre I gaudir De la màgia del Delta Aquest centre Ofereix Tallers infantils Activitats Per a tothom I visites guiades Des de navegar Per la desembocadura Del Delta Fins a descobrir Oliveres mil·lenàries I seguim I ara Gaudeix De la muntanya La vall d'Aran Que es caracteritza Pel seu paisatge alpí I la seva arquitectura tradicional De la qual són típiques Les cases de pedra i fusta Enteulades de pissarra A l'hivern A més a més d'esquiar Els amants de la neu Trobaran l'estació Més gran de l'estat On a més a més de l'esquí Els visitants Podran gaudir De banys termals Visites culturals I degustar La típica La típica Cuina Ara Ara Ara es queixaven Perdoneu Però es queixaven Que no estava La típica Cuina catalana Com pot ser això? És igual No entrem En districcions No entrem En nada más No ens disbiem No mené allò El senglar El pa és un dels animals Preferits pels caçadors De la Vall d'Aran I el cibet El cibet és una de les formes típiques De presentar-ho De presentar-ho Perquè si no es pot menjar Perquè si no es pot menjar Si no es pot menjar Si no es pot menjar Si no es pot menjar No hi ha Ni Déu Que pugui arrossegar Els plats de caça Són una constant D'aquesta comarca I a l'hivern Se li fegeix La potent Olla Aranesa Els bolets Les truites de riu Els embotits de porc Tots ells acompanyat Per licors autòctens Elaborats Amb fruites del bosc Entre elles El cassís Els aranyons O les pronyons Els pronyons I l'aigua de nodes Que és el suc de les nous verdes No ens negaran Que els programes Que us hem presentat Són d'allò més interessants I engrescadors Si realitzeu algun d'ells Podeu veure Podeu venir aquí A Ràdio d'Esvern A comentar-nos Si us ha agradat Si heu trobat Alguna inconveniència En fi Allò que us sembli Interessant De comentar Estem A la vostra disposició I ara després d'aquests passejos Que escolta'm Són molt agradables Ara estic cansada Estic cansada No, no, no et cansis Perquè ara Ara et quedes aquí He pujat el pic més alt Ah, sí? Estic relajats Ara podem aguantar El que ens explica l'al·linada El que ve darrere Mireu Aquesta vegada No explicaré res De les curiositats De Barcelona No Perquè Aquest misteri Que explicarem ara És una mica llarg Aleshores Es faria molt passant O sigui Que avui només Que farem El misteriós Parc d'atraccions I diu així És maco, eh? Vull dir No surten fantasmes No, no Diu No heu passejat mai de nit Per un parc d'atraccions No vull dir Una nit de festa Quan tots els artefactes Estan en moviment I els sorolls La música La llum Són ells mateixos Una festa Vull dir Una nit De cada dia O de cada nit Quan tot és silenciós I ombres Les nits En què la gegantina roda De la sínia Està aturada I el que damunt S'ingronxen Mogudes per la prisa Les petites cabines Les nits En què els cavallets Resten immòbils Com fantasmes Amatents Quan els saltos de xoc S'alineen Silenciosos Mirant en la penombra Amb els apagats fars Dels seus ulls diabòlics Quan el tren de la bruixa No xiula Ni s'otrega Amb la seva alegria innocent Les nits En què la caça de la por Té un aspecte Paurós Perquè la por Sembla Begar lliurement Per les parets De falses tranyines Per les reixes Cobertes de verdet Per les més morres Ocultes I els passadissos Llobrecs Ai, quin por Les nits És que és molt xulo És molt xulo Mireu Oh, que pot Les nits En què els miralls Deformats De la sala màgica Tenen una brillantor Misteriosa Sense ningú Que s'hi miri Com si darrere del vidre Pogués sorgir De cop i volta L'ombra D'un atic Reflexe captiu De nit Un parc d'atraccions Sembla Tota altra cosa Gairebé L'antítesis D'allò que es veu Al dematí Tot això Et donaré Simadores Amb aquesta frase Segons els evangelis El diable Va provar D'atemptar A Jesucrist Perquè Pequés Quan Dejonava Perdoneu En el desert Algú la devia recordar En pujar per primer cop A la muntanya màgica De Barcelona I contemplar Amb els ulls Meravellats L'aspecte De la ciutat Escampada Als seus peus Com un ric mantell Grudat de llums Tibi D'Avo I el Tibi D'Avo Li va quedar I Tibi D'Avo Va ser a substituir L'antic nom Que es deia El Frara Blanc En que fins aleshores S'havia conegut Frara Blanc Perquè hi havia L'antiga masia Propietat Dels pares dominics Els de l'hàbit blanc Per distingir-la D'una altra finca Propera El Farar Negre Propietat Dels jesuïtes Us va agradant Eh? I aquí no hi ha Cap fantasma Cap fantasma Fares blancs Fares negres Diables Sent dubte Aquesta és una muntanya Que no pot renunciar fàcilment Al seu misticisme A la seva màgia I potser per això El Tibi D'Avo Va ser un paratge solitari Durant molt de temps Fins que al final del segle XIX El doctor Andreu Un farmacèutic famós Per les seves pastilles Contra la dos Va adquirir la gegantina finca I va fer-se construir Sobre les runes De l'antiga masia Dels fares blancs La preciosa casa Que es veu Quan es puja Per l'avinguda Tibi D'Avo Concretament El número 31 Avui ocupada Per un restaurant De rostits Ahà Això va dedicat Al Joan Maria Que li agrada menjar Amb postos bons D'acord En l'any 1899 Es va fundar La Sociedat Anònima Del Tibi D'Avo I es va urbanitzar El camí Que puja Fins al peu De la muntanya I es va iniciar La construcció Del tramvia blau I del funicular I es va posar La primera pedra Del parc d'atraccions Un dels més antics D'Europa La muntanya Del frara Del frara blanc La muntanya Del diable Es convertia En la muntanya màgica I per si de cas Quedava alguna Reminiscència Del maligne Dominant De la ciutat En 1902 Es va iniciar La construcció Del temple Expiatori Al capdamunt Se va col·locar Una estata De bronça Del sagrecor Obra De Frederic Marés Que amb els seus Immensos braços Oberts Semblava voler Abraçar En un vol Tota la ciutat I ara Això ho he llegit Ara Però una vegada Vaig dir que Barcelona Era la ciutat Més maca Que jo havia vist D'Europa Perquè si tu Obries els braços Podies abarcar Tota la ciutat Des de dalt Del Tibidabo Amb totes Fixeu-se Agafa Montjuïc Agafa allà les tres Xumeneies aquelles De Sí I li vaig dir A un urbanista A un arquitecte urbanista Dic Ja podeu fer Que és de propaganda Nanus Bueno Aquí ja estem aquí Que ja ens hem fet això Diuen que quan En si ballaven Un dels sobrers Va caure Daltabaix de la cúpula I es va matar Un trist accident de treball Un trist accident mortal Que no podia Entarbolir Però la màgica Encissadora Del parc d'atraccions Que neixia Als seus peus Com a contrapartida Una mica Enjugassada De tant Misticisme De mic en mic El Tibidabo Es va anar Revestint de fantasia Primer amb l'atalaia Incomparable punt de vista Sobre Barcelona Després Amb el ferrocarril Aeri Que transportava Els visitants En elegants cotxes Suspesos Sínies Cavallets Trenets Cases encantades Van acabar De convertir La muntanya En un festival De moviment Música Llums i color I l'avió I a l'avió Jo una vegada Vaig portar Perdona Joan Una vegada Vaig portar Amb una senyora Estrangera Molt amiga I els joves Pujaven a les atraccions I jo diuen Però tu no te preocupes Que subiremos al tren Sí Perquè a mi Les atraccions No m'he gustat Tu I anem a baix A pujar al tren Que ni ara I el primer Que ens diu El que estaven allà Agafant els billes Dice Quítense les gafes Cony Quan agafes Aquell tren Fa tot Bumba No és el trenet No, però l'avió Feia patxoca Ara no ho sé Però quan jo era molt petita Vaig pujar a ma mare La família no va voler ningú I ma mare Que era molt valenta Diu Sí, sí La nena i jo pugem I escolta'm De vi Va ser molt emocionant Diu Bueno Diu Quan cau la nit I tot s'atura Quan els perfils De les atraccions Es tornen borrossos En la penombra I les remors Es desventen Tan sols remors De vent La muntanya màgica Es revesteix D'un halo misteriós Diuen Que algunes nits De l'any Ronda un fantasma Pel parc d'atraccions I ja ha sortit Ara ha sortit Ara ha sortit El fantasma Està amagat Potser són els ulls magnètics Allò que veiem brillar Al capdamunt de la muntanya Imaginar que són Els reflexos de la lluna Sobre els colors vius De les atraccions Potser és el seu trepitx Aquell soroll sumor Que pesen Que és el grunjar De la cínia Amoguda pel vent Tal vegada La sombra Es reflexa En la superfície Deformada De la gran sala Dels miralls màgics Contrafeta Fascinadora Més enllà Del simple efecte Òptic Diuen Que l'espectre De la muntanya Viu A la casa de la por No podria ser D'una altra manera Que de tant en tant S'esmull Al museu dels autònoms A la recerca de companyia I amb els seus dits Eteris Posen marxa Els vells inquietants Ninots animats Aleshores Des de baix de la ciutat Se sent llunyana I nostàlgica Com si sorgís D'un món encantat La música enganxosa De fira Que acompanya Els moviments mecànics Hi ha qui diu Que el fantasma Del tibidabo No és altra Que l'espectre D'aquell pobre Que va caure Daltabaig de la cúpula De la iglesia I que no ha pogut Abandonar mai més El paratge On va trobar La trista mort Altres Creuen Que pot ser L'ànima en pena D'algun d'aquells Frades blancs Que ronda Per la muntanya sagrada Esdevinguda Muntanya màgica Qui sap Però avui Quan entreu A la casa de la por Pregunteu-vos Quan us sobressalti Algun dels nombrosos Trucs de terror Que poden passar Per als ingeris aquests Si es tracta realment D'un truc O si tal vegada Molés Per la vostra intromissió És el fantasma Del Tibidabo El culpable Del vostre esglai Aquí he trobat A faltar una cosa I és que Aquest El temple expiatori Del Tibidabo En realitat Són dues esglésies I hi ha molt poca gent Que ho saben Sí Perquè una Construïa sobre l'altra Una sobre sobre l'altra Sí I després També seria interessant Un dia Fer una recopilació De totes les basíliques Que té Barcelona Que crec Que amb aquest tema És la segona ciutat del món Que té més basíliques La primera Naturalment és Roma I valdria la pena Poder recopilar-los I explicar-los Allà a la zona I això Té un potencial De turisme cultural De primer ordre A nivell mundial Si es protegeixi amb això Gent que té Poder adquisitiu I que els agrada Que els agrada L'art Sí Seria una qüestió De promocionar-ho Això mateix I que nosaltres Que hem fet visites En ciutats diferents Sempre hem entrat A visitar Alguna iglésia La més important O una o dues Però sempre Sempre hem entrat Cada one El seu estil Ho tenim en compte Sempre Valen I ara Un avís Per a vosaltres Amics i amigues Que ens escolteu I que probablement Conduïu Hem llegit un article Que hem considerat Molt important Com a recordatori D'un tema Que hauríem de tenir Molt en compte Quan som propietaris D'un automòbil L'administració vigila I diem I diem Administració Referint-nos A la direcció General De trànsit Hi ha 6 despistes Que ens poden sortir Força cars Conduir Amb el carnet caducat Deixar-te'l A casa No portar El permís De circulació Del vehicle Circular Sense Segurança No haver passat L'ITUV I descuidar-se De pagar L'impost De circulació I conduir Borratxo I amb el cotxe Arrubat I amb el cotxe Arrubat Bé Les obligacions Que tenim els conductors Són diverses Complir Amb les apertències Del còdit De la circulació Portar el cotxe En perfect estat I Atenció No descuidar El calendari Un despiste Pot convertir-se En una multa De fins a 3.000 euros Però i 3.000 euros Són molts calés No els guanyo pas Cada dia No Recàrrecs impositius O pot ser Embargament De comptes bancaris Sí, sí Montse Pensem Que el temps Que passa Molt ràpid I de cap i volta Ens adonem Que el carnet de conduir Ens ha caducat És cert Que fins als 60 95 anys Obtenir-lo Amb 10 anys De vigència Però a partir D'aquesta edat Deu tenir Deu tenir Cura Del pas Del temps Que s'ha Transformat En 5 anys Conduir Amb el carnet Caducat Està tipificat Com Infracció Greu I està multat En 200 euros Sense pèrdua De punts Descuidar-se El carnet A casa No és tan greu Com el cas anterior Però costa diners Si la gent Et demana El permís I no el portes A sobre Però està en vigor La multa Pot arribar Fins als 100 euros Com a infracció Lleu Però generalment Solament es paguen Uns 10 euros No portar No portar el permís De circulació Del vehicle També es considera Falta lleu I pots pagar 10 euros Però Compte Si el que passa Del cert És que el cotxe No té el permís De circulació La multa És de 500 euros Ja que es considera Falta greu Circular Sense assegurança Encara Que sigui Un sol dia De caducitat O no portar-lo És considerat Una falta greu Tots els cotxes Han de portar L'assegurança De responsabilitat civil Com a mínim I quan vens La pòlissa La cobertura Desapareix No existeix Pròrroga possible Si els Mossos O la Guàrdia Civil Ho detecten La multa va Des de 601 A 3.000 euros La quantitat Depèn De diversos factors Si el vehicle Estava circulant En el moment La seva categoria La implicació O no En un accident El temps passat Sense assegurança O bé Si el conductor És reincident I conduir Amb la ITU Vecaducada Equival A 200 euros De multa Si és un agent El que El detecta La infracció I no un radar Aquell retirarà El conductor El permís De circulació I li donarà Un volant Per qui vagi Fins a un centre D'inspecció Abans de 10 dies També S'han de pagar 10 euros Si no es porta La targeta De la ITUV Encara que estigui Feta la inspecció No ens oblidem De pagar L'impost De circulació Aquesta taxa Municipal També és obligatòria I el seu import Depèn del tipus De vehicle I de cada ajuntament En aquest cas Cap agent Ens privaria De circular Per no haver Pagat l'impost Però El consistori Corresponent Anirà aplicant Recàrrecs Que augmentaran La xifra En funció Del temps Que es trigui a pagar Si al final No s'atén Al deute Després dels Corresponents Avisos El compte bancari Pot Quedar Embargat Per la quantitat No pagada I els corresponents Recàrrecs Compreneu Perquè Comentàvem Sobre la necessitat D'estar Molt atents Al calendari Respecte Als diferents Pagaments I obligacions Impositives Si tenim Un automòbil A la nostra disposició A la nostra disposició Per gaudir Estem escoltant El galop final De l'opereta Orfeu Els Inferns De Jacques Offenbach Compositor alemany Nacionalitzat Francès Del segle XIX Des de molt jove Va viure a París On va estudiar Al Conservatori De Música Va ser conegut Molt aviat Per haver compost música Sobre les faules De la Fontaine Però les obres Que el faria famós A nivell mundial Van ser El gran nombre D'oparetes I pantomimes Moviment conegut Amb el nom de Booth Parisienc Les més conegudes Bataclan Orfeu Orfeu Orfeu Orfeu els Inferns, La vida parisenca i Els contes de Coffman. De l'opareta Orfeu els Inferns, escoltarem el galop final. Interpreta l'orquestra de la OBC, Orquestra Sinfònica de Barcelona i Catalunya, sota la direcció de Ramon Bracons. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! lloc quan no entenem la posició de l'altre, quan no entenem el seu sofriment i quan no el respectem. Mahatma Gandhi sostenia que les tres quartes parts de les misèries i dels mals entesos en el món acabaria si les persones es posessin les sabates dels altres adversaris i així entendrien el seu punt de vista. L'educació en la seva finalitat persegueix la millora del ser humà i deuria facilitar l'eina per desenvolupar les seves potencialitats. L'escola, institucions educativa per excel·lència és un mirall de la societat on es reflexa el model social i cultural imperatiu que reprodueix algunes conductes i actituds impregnades de violència. De totes maneres té tindre la capacitat de deixar de ser un espai de reproducció sociocultural i desdevenir una eina de la transformació personal i comunitària per construir una societat més justa, respectuosa i harmoniosa on és la cultura de la pau sigui el marc que la sustenta. És més llarg però ho farem per un altre dia. No, però doni durant la substància que has donat, fillet. I tant, i tant. Vayan siguiendo los consejos, senyora Ràdio. I tant, i tant que sí. Hi ha una altra meitat que ja la llegirem. No ho abandonis perquè això val la pena recalcar-ho. Sí, perquè és veritat que quantes vegades... Empatia i compassió. Sí, i a més a més perquè és un animalet, doncs és un insecte. Per què l'has de matar? No trepitjar-lo va bé per tu però va millor per ell. Pobre pèstia, t'ho diràs. Sí, però ara resulta que es posarà de moda menjant-se, menjar els insectes. O sigui, no els trepitjarem però ens els menjarem. Perquè té molta proteïna. Sí, esclar, esclar. Té proteïna. Sí, molta, esclar que sí. Sí, però si menges moltes formigues t'enverines, eh? T'enverines. Sí, t'enverines. Sí, t'enverines. Clar, perquè té el clàssic formic. L' clàssic formic és un varí. És un varí i gordo. Bueno, com totes les coses, si et fas un farn, a més de menjar un bistec de 200 grams, t'en menges un de 700 grams, possible que t'agafi alguna cosa. No, no, clar. Com que no? Si ho fas cada dia, sí, però si ho fas un cop cada quant, no. Ja, ja, ja. Agafaràs l'ací túrit i tindràs la gota contenint els raïs. Això mateix, per menjar massa. Aviam, què tens preparat de tu? De salut, home. Aviam. Hi ha un article que és de la Vanguardia de Tendències, que està escrit per la Maite Rius, i parla sobre els metges espanyols, rebuixen ara per ara la recomanació americana de tractar com a malalt a qui té una pressió arterial superior a 130-80. 130-80. Ser hipertens, o no pot ser, que en aquests moments qüestió de fronteres, de fronteres físiques i numèriques. les societats mèdiques asseguren que a Espanya hi ha 12 milions de persones amb hipertensió, el 33% de la població adulta. Cuidado, eh? No tant. Que passarien a ser 17 milions, penso que serà un 40 i escaig, o no? O sigui, que és molt, eh? Si apliquéssim el criteri de diagnòstic que des de finals de l'any passat fan servir els cardiòlegs americans. Hipertens és qui té una tensió arterial superior a 130-180. El novembre passat, el col·legi americà i l'associació americana del CORT van presentar una nova guia d'hipertensió que entre altres recomanacions rebaixa el llindar del diagnòstic 140-190 a 130-180, fet que ha suscitat una gran polèmica entre les societats mèdiques espanyoles i europees perquè implica augmentar considerablement el nombre de pacients hipertensos, amb el consell augment de tractament farmacològic. És clar, llavors t'ha recetat pastilles per la pressió. Jo crec que aquest és el fonamental. A més, no és el mateix tenir 20 anys que tenir 70. Ja. Ni a l'estiu, ni a l'estiu, ni a l'hivern. ni a l'estiu, ni a l'estiu, ni a l'hivern. Jo crec que aquí hi ha els interessos espoliós de prendre pastilles nots. A l'estiu, el que acabes de llegir, vull dir que si està a 13, 130, 80, està dintre de lo normal. I això és aquí mateix, també. que els interessa més que estiguis a 11 o a 12 i a 6 i mig, a 7. i a 8, per no dir 130, 80, tot també depèn de la freqüència cardiaca. Vull dir, a l'estiu està dintre de lo normal. Dintre de lo normal. El que està clar és que hi ha molta gent que no s'ho miren. I a partir de cert redac, convé mirar-ho perquè podries... Això és tan horrorós, monictus. Atacs del cor. No, no, no, no. Monictus, els ictus són terribles. Sense estar capficat, perquè hi ha gent que també està molt capficada i en cada moment per prendre la tensió arterial, sí que s'ha de controlar. Com la de l'ull, que aquí no fan cas. Sí. Doncs bé, a partir dels 50 senyors, això els dic, que vagin al tanto. Exactament està bé, no? Perquè la tensió de l'ull... És primordial, eh? Perquè fa un glaucoma, vostè no es dona el compte i dius que no sé quan tres dies. És que quan te n'adones ja t'has quedat sec. Perdona, Joan Maria, que estàs llegint. Bueno, aquí, això és molt llarg aquest article, però hi ha la contravèrsia que els americans han posat el... El barem. El barem, sí. ...mol baix, perquè la gent es mediquin i facilitar que les companyies... La farmacèutica. La farmacèutica treballin a tot. Esforri. Esforri. Però aquí queda clar, és que, perdona que ho digui, però que no hi hagi confusió pels oients. Diu que els americans diuen que el normal és 13-8. 13-8, sí. 13-8 és el normal d'aquí. No és que aquí sigui una altra cosa. També, també. A partir d'aquí, diuen que et sí per cent. I llavors hauríem de respetar pastilles. A partir d'aquí. I també per als oients. El que han de vigilar és que la mínima no baixi de 9, com a molt. Exacte. És el 8. perquè un dia, si està molt d'allò només a l'ambulatori i que li miri l'atenció, se li puja 16 o 17. i és que està nerviós només de passar-ho. Sí. Ara, la mínima no. La mínima és la que s'ha de vigilar. S'ha de controlar. Exacte. perquè l'articulo és estupendo. Continuo. Perdona, eh? Vale. Llavors, clar, una de les coses que almenys una vegada al mes convindria prendre l'atenció. Sí. Per exemple, a la farmàcia. Però aquí diu, consells per prendre's l'atenció a casa. Vale. Sí. Com un ja té certa edat, potser és comprar-se un aparater i controlar-se. Sí. Jo ho faig. El matí i a la nit. Jo també. Jo també el tinc. Els consells que donen són molt bons i per això... Sí. No, no. Vale. Vinga. Aviam, els consells. Un estudi programat per la Societat Espanyola de Hipertensió, amb persones ateses als centros d'atenció primària, mostra que la pressió arterial mesurada durant 24 hores diagnostica la hipertensió i perdiu la mortalitat amb més precisió que la pressió mesurada a la consulta mèdica. perquè aquesta última ofereix una dada puntual que es pot estar desvirtuada pel nervis del moment. Sí, claro. Per això, els metges de família reindiviquen que se'ls doti d'un aparell Holter de tensió arterial... Holter, clar. Holter que és un 24 hores. Són 24 hores, sí. ...monitoritzar els pacients de manera ambulatòria durant 24 hores. Sí. Diuen mapa. que sobratllen la necessitat de protocolitzar l'automuserament de l'atenció dels pacients que tenen el seu propi tensímetro a casa. Perquè, si ho fan bé, les dades seran més significatives i fiables que les obtingudes a la consulta. El Duart Guixà, del CINFEC, remarca que durant els mesuraments la persona ha d'estar relaxada i en estat de repòs. No pot parlar, tossir, llegir ni fer cap altra activitat. Ni creuar les cames. Tampoc no ha de tenir la bufeta plena. S'ha de seure en una cadira amb l'esquena repenjada al raspaller i els dos peus a terra, sense creuar les cames. I el braç ha de recolzar-se amb una taula a l'altura del cor. Aconsella fer almenys dos mesuraments espaiats d'un minut i calcular-les la mitjana. i explica, perquè un diagnòstic, el metge, ha de demanar al pacient que prengui i anoti la seva atenció cinc dies a la setmana. Dues vegades al matí i dues a la nit. Mentre que pel seguiment n'hi ha prou fer-ho una vegada a la setmana. Els que tenim aquest aparat on hem vist poses i et donen una lectura. Al cap d'un minut em donen una altra. Doncs aquí et diu, fas la mitja i és el correcte. Jo crec que això aclara molt bé No, no, que s'ha de fer. S'ha de fer. Moltes vegades si un està nerviós es posa un tranquil·lentín o un dia de pan sota la llengua i al cap d'un rato t'ho mires quan estàs tan nerviós i baixa. Després hi ha una cosa que també, això ho he comprovat personalment. quan prens l'atenció i després vas a caminar a mitja horeta o tres quarts d'hora i tornes a casa, la pressió t'haurà baixat. Clar. Per això no m'estranya que el metge diguin que cada dia s'ha de caminar almenys més de mitja hora. Sí. Et regula la pressió. Sí. Sí, sí. I a vegades passa que pots anar a prendre la pressió i també hi ha el que diuen la de la bata blanca. Sí, sí. que a vegades et fan entrar i et fan sortir i esperar cinc minuts i tornar a entrar. Sí, sí, sí. Perquè tu... Sí, sí. Si ha de ser un que estigui tranquil, que això mateix, que hagi anat al lavabo i que no hagi menjat, que no estigui en posició de digestió i tot això. Jo el tinc la parella. El que passa és que no ho faig massa sovint, eh? No, sí. Perquè tampoc cal obsessionar-se, eh? No, però com a mi em fa molta por. Sí? Sí. Em fa por per les conseqüències. Ja. Perquè un atac d'ictus. Dones la llauna a la família i tu et quedes fet una vírgia per allò que et queda de vida. Un drap. O sigui que... Bé. I ara parlarem de coses una mica més... Més alegres. Més alegres. Sí, sí. Cal dir que en la nostra més callunyana infantesa, les circumstàncies terribles de la guerra i dels següents anys, no ens permetien grans alegries respecte a gaudir de gaires jovines. Però això no vol dir que en els aparadors d'alguns establiments dels nostres barris no lluïssin papones, molt senzilles, de cartró, amb un vestit que era una samarreteta, però que feia que ens passessin força estones a contemplar-les. res a veure amb les nines sofisticades, actuals, amb figura i vestits de models d'alta costura. O les nines de famosa, tant les de la primera època com les actuals, o els bebers de tamany natural, que semblen autèntics. Tota aquesta parrafada serveix d'introducció per recordar la indústria de la joguina, que molt amants, des de mitjans del segle XIX, l'enginy dels fabricants, primer de manera artesanal, amb materials molt senzills a l'abast de tothom, i, més tard, amb d'altres mitjans, van omplir d'il·lusió nenes i nens. Però m'estic referint més a la fabricació industrial que a la joguina en si, perquè nines s'han trobat en excavacions arqueològiques de molts segles en sat. Comencem per joguines de paper i cartró. De totes maneres, les joguines al final del XIX feien joguines amb la cara de porcellana, amb uns vestits fabulosos. Aquestes nines avui són de col·lecció i valen molts cèntims. ara això eren per gent de molts diners. Com deia la Joana, paper i cartró. Diu, materials humils per excel·lència, el paper i el cartró han proporcionat moltes hores de distracció als infants de totes les èpoques. Des dels soldats i les nines retallables, als teatrets, passant per les titelles, en aquesta indústria van destacar algunes empreses, com l'editorial Seix, productora dels meravellosos teatros para niños, que van rebre el primer premi a l'exposició i fira de joguines, de principis del segle XX. Moltes altres empreses del ram de les arts gràfiques, també van fabricar retallables que van culminar en joguines de tipus articulat. L'any 1981 es van publicar uns retallables de més importància cultural, la col·lecció Barcelona de paper, que mostraven tota una sèrie d'edificis modernistes. A més podem assenyalar tot un reguitzell d'articles de paper, podem dir festius i globus, banderoles, de diversió d'alguns instruments musicals, en fi, productes destinats al gaudi en les festes infantils. Per la seva importància podem recordar una empresa que ha arribat als nostres dies en ple èxit, adoptant, a mida que han sortit materials nous, noves formes d'industrialitzacions. Parlem de la industrial bolsera, inaugurada l'any 1919 i que compta en l'actualitat amb una extensa xarxa de botigues, tant a Barcelona com d'altres ciutats dels entorns. Per finalitzar aquest apartat, podem recordar l'empresa de 1848 El Ingenio, que ha arribat als nostres dies fabricant primer maniquís i després nans gegants, caretes, atreços per teatre, etcètera, etcètera. I també les cases Estalella i Carnaval tenen en l'actualitat botigues especialitzades en articles de paper i cartró. Joines de cauçu, goma, cel·luloide i plàstic. A finals del segle XIX va haver-hi una àmplia difusió de nous materials, com el cauçu i la goma, i alguns fabricants els van aprofitar per fer joguines, tal com nines. I ja aleshores, ja a primaries del segle XX, va aparèixer el cel·luloide, amb el qual també es van fer bols de billar i nines. A mitjans del segle passat es van posar de moda les nines de goma i es va iniciar l'era del plàstic en gran èxit. La primera fàbrica va tenir Ergam, amb la força d'èxit, però que finalment es va tancar en 1999. Els anys 20 del passat segle, Barcelona gaudia d'una important indústria cinematogràfica. A redors d'aquesta indústria, també va aparèixer el cinema domèstic i familiar. Les primeres càmeres i els primers projectors infantils eren de fabricació francesa, sota el sistema patentat pels germans Paté, que utilitzava pel·lícules de 9,5 mil·límetres. Es tractava de Paté Baby que es venia als grans magatzems. La rèplica catalana va ser el CineNIC, una proposta més modesta i econòmica, a mig camí entre el cinema i els dibuixos animats. Els germans Nicolau van patentar un aparell cinematogràfic infantil i van posar en marxa l'empresa de projector Nixa. Inicialment era una simple caixa de cartró amb una bombeta de 40 watts, amb un mecanisme manual per fer discórrer una bobina de paper vegetal, on s'havien dibuixat imatges en dues línies horitzontals, la de dalt amb una part del moviment i la de baix amb la part complementària. L'èxit fou instantàni i durant els anys 30 seria fabricat amb llicència en un bon nombre de països, incluent-hi els Estats Units i el Japó. La competència d'altres sistemes més evolucionats i sobretot la televisió van disminuir dràsticament les vendes i finalment l'empresa va tancar l'any 1978. Fins aquí aquest petit repàs, el món de les joguines, i els diferents materials en què han estat fabricades al llarg de gairebé dos segles. Ja que parlem de jovines, el museu més important del país es troba a la ciutat de Figueres, a la Ramla de Figueres. Sí, senyor. Podeu anar-hi amb l'AVE i de passo al Museu de Lí. El Museu de Lí s'ha de fer tanta cua. No, el Museu de Lí no es fa cua si tu carregues les entrades per internet. i a partir d'ara del 15 de juny es pot anar a visitar el vespre també. També? Sí. Si no passes calor. Sí. Si no arribes a dir això de Figueres ho hauria dit jo. Jo he dit que es pot visitar de nit. No, no, no. El Museu de Figueres. El Museu de la nit. El Museu de Lí. Sí. El Museu de Lí. El Museu de Lí. El Museu de Lí. El Museu de Lí. El Museu de Lí. El Museu de Lí. de Lí. El Museu de Lí. El Museu de Lí. El museu de lí. El Museu de Lí. I per acabar farem uns pensaments que fan pensar escrits per Josefina Peralda. Corregir errors només pot ser difícil quan no són descoberts ni pel cor ni per l'ament. De què ens servirà fugir de tu mateix si no saps on anar? No ploris per les flors marcides si te quedes la llavor al meu vocabulari. Si et quedes la llavor. Sí, sí, sí. El meu vocabulari és molt reduït. En tinc prou en quatre lletres. Amor. L'enveja, per molt que s'amagui, sempre transpua. És com la humitat. Els ressentiments són núvols en el cel de cadascú. Abans de desconfiar dels altres, pregunteu-nos fins a quin punt desconfiem de nosaltres mateixos. Això ha quedat aquí molt bé i són pensaments, però avui visito una cosa que diu que tenen unes escoles, no sé exactament on, que posa, aquí ensenyem a pensar, no el que pensar. Ah, si no el que pensar. No sé si s'agafa, però queda bé. Sí, home, sí, sí, és molt profund això. Molt profund. Diu, diu, estan en els cartells de totes les coses. Sí, sí. Aquí ensenyem a pensar. No, al que pensar. No, al que pensar. Està bé. Clar, perquè si no sembla que està induït. Per els espíritus d'aquells que us explico. Sí, sí. Induït. Com se diu? Com se diu allò, que diuen ara la paraula aquella... No ensinestrat, no. No, home, que t'estan, que t'estan... Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Ara no ho surt a mi, tampoc, no. Que estem... Adoctrinats. Adoctrinats. Gràcies, Carles. A això. Vale, adoctrinats. Molt bé, moltes gràcies. Això no ho trobava. Sí. Bé, doncs, adoctrinem els nostres oients a que la setmana vinent, el dimecres, tornin a ser amb nosaltres, perquè ja serà l'últim dimecres que hi serem. Ara, el dissabte, si ens voleu tornar a escoltar, doncs, moltes gràcies. Home, el dissabte, quasi, quasi, és l'hora d'anar a la verbena, eh? Ah, no, que és al matí. No, de 8 a 9 encara es pot escoltar a la ràdio tranquil·lament. Sí, sí, sí. Bé, senyores, senyors, molt bona tarda i molt bon dia, perquè podem dir tarda, perquè a les 9 de la nit encara fa això. Encara fa això. Bé, fins la propera. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Fins demà! 98.1 Ràdio Tastel 98.1 El Just a la Fusta Parlem de tot el que passa a Sant Just Sóc una urbanita, ho reconec Sí, sí, jo també sóc molt urbanita Acompanyat d'una bona amanida I tens un plat baratíssim i facilíssim de fer També és un dels llibres més robats