Gent gran, tardor, Mafalda i Montseny al 60 i més

sempre no, que fossin muts. Perquè, escolta, no hi ha manera que entenguin que realment tenen un problema. Però és que jo insisteixo, no és un referèndum el que tu estàs demanant, simplement és una consulta. És a dir, de quin color vull la casa, blanca o negra? Doncs ara és això. Oh, no, no, esto es un referèndum encubierto. Això és adivinar. No diuen en un judici, no, no, usted está haciendo prejuicios, esto no es. Pues aquí está igual. Bé, ja ens hem d'acomiadar. Dintre de quatre setmanes tornarem a tractar aquests temes. I bé, moltes gràcies, Ima. Moltes gràcies, Jesús. Carles, moltes gràcies. I fins la propera audició. Recordeu que el dissabte, si ens voleu tornar a escoltar, serem amb vosaltres a tots quarts d'onze del matí. Gràcies, Joan. Fins aleshores. Bona nit. O bon dia. O bon dia. Gràcies. Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Jus. Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert. El proper 5 d'octubre passaràs un dia de nassos amb els Pallapupes. Vine al Poble Espanyol, al Tibidabo, a Catalunya Miniatura, al Zoo o al Museu del Barça. Els teus nens no pararan de riure i ajudaran que ho facin molts d'altres que ho necessiten. Compra la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor a pallapupes.org i ajuda'ns a omplir de riures els hospitals. Connecta't al català. El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. 60 i més. Ara és temps en què es produeix a les Macies un entrelligat d'olors de gran volum, d'una prodigiosa presència. És l'olor del graner, de la pallissa plena d'herbes seques, de la fruita madura, de les baremes del vi. Oh, que has vingut poètic avui. Sí. Hem triat aquest fragment del llibre Els pagesos, de Josep Pla, publicat per Destino l'any 1968, per parlar de què? De la tardor. De la tardor, temps en què canvien els colors dels paisatges i els records es tornen vius i les converses càlides. Temps que ens parla de serenor i avui, primer d'octubre, Dia Internacional de la Gent Gran, proclamat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de 1990, és bon moment per festejar-ho i agrair el reconeixement de les persones que van considerar que calia tractar amb molt de respecte a la gent gran. La vida és lluita, van declarar, però també una lliçó constant que ens ajuda a créixer interiorment. Per això convé recordar als més joves que haver viscut més anys dona un grau de saviesa, o almenys l'hauria de donar, que no es pot desaprofitar. També avui és la festivitat de Santa Teresa de Lissier, religiosa carmelita francesa i doctora de l'Església. És coneguda popularment com Tereseta del nen Jesús, copatrona de França i patrona dels pilots d'aviació i dels jardiners. I de les missions. També. També, també. No em benedeixo d'haver alliurat l'amor. Va deixar dit a tothom per la prosperitat. Jo vaig ser-hi, allà, al seu santuari, i realment és enternidor. Sí, de fet, tots els santuaris transmeten molta tendresa, molta prosperitat. Sí, sí, però ella, com era joveneta, i va posar un segell diferent a totes les coses que l'envoltaven. I tant, que sigui a més lectora de les Confessions de Sant Agustí, això de no em penedeixo d'haver-me lliurat a l'amor, en certa manera, que és la manera més fonda, més autèntica d'estimar, està, en certa manera, inspirat d'allò d'estima i fes el que vulguis. Perquè si ho fas estimant, segur que val. Sí, sí. Bé, doncs, benvinguts, oients d'Esvernians. Que filòsofs, que estem avui. Estem avui filòsofs, però, clar, ens inspira el sant del dia, que hi farem. Això mateix. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més. Avui, gent gran, és el nostre dia. I volem que cada dia... tingui un bon motiu per celebrar la vida. Ja sabeu que fins a les 9 del despre ens podeu trucar al 93 3 7 2 36 61 i podeu exposar tot allò que us sembli adient de les vostres vivències i fins i tot algun bon consell per millorar aquest programa. Bé, de nou una servidora, Joan Algarra, junt amb els meus companys Carles Hernández Rius i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta hora de ràdio i també de passeig per les xarxes socials, el Pere, sobretot, perquè és evident que és on la majoria us trobeu més a gust. No, jo no, eh? Una gran majoria de ciutadans. Per això s'haureu adonat que els òptics i sobretot els oculistes estan advertint dels perills de l'excés. Han tirat una gerra d'aigua freda com aquesta que es feia dies enrere a les persones que estan de cara a les pantalles i que no les deixen. La cosa trista del cas és que hi ha criatures ja amb 5 i 6 anys que fan anar les pantalles que és un contento. I resulta que són els més addictes al mitjà informàtic. Perquè he vist les enquestes. Avui el periòdico de Catalunya porta ben clar que la gent que consulta més iPhones, smartphones, internets, xarxes... La gent que està més penjada a la xarxa són els menors. La majoria són menors de 15 anys. En canvi, la franja nostra, Joana, són els que menys. O sigui, nosaltres tenim a les enquestes una mitjana darrere d'un... Un parell d'horetes, tres horetes, no més al dia. La nostra ment ja no està per aprendre aquestes coses tan ràpides. Hi ha gent que no, eh? Hi ha gent que ho fa amb una lleugeresa fantàstica. Les aprenem, però més lentitud. De totes maneres, ja sabeu que cercant a Google Ràdio d'Esvern i clicant Ràdio a la carta... podeu connectar tots els programes d'aquesta emissora. Això. I tot un goig que el dia que ens trobem per fer una foto, per celebrar els 25 anys, hagi tingut ja tantes visites a Facebook. Molt bé. O sigui, tu encara no t'has vist i a Facebook ja has vist la tia de gira. Ah, sí, no, no, jo no l'havia vist. Bé, doncs posem una miqueta de música. Passen nou minuts de les vuit del vespre. Aprofitem per felicitar a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari. Per molts anys, a totes les Treses, Ariels, Remixis i Júlies, que són alguns dels noms que llegim avui al Santoral. N'hi ha molts més, però n'hi ha uns de destacats. Si consulteu el full dominical, venen molt detallats els que hi són cada dia o... Els més destacats. No diguem importants, diguem destacats. Això anava a dir, els més destacats perquè són els que més s'han esbrinat sobre les seves vides i obres. Això també és interessant, perquè hi havia una època que es veu que feien els sants a dojo, a grapats, a granel. I n'hi havia tants que era allò que... Era impossible de controlar-los. Era impossible seguir-los, no? No, devia ser perquè, com els romans es carregaven els cristians a diestro i siniestro... Hi havia uns quants màrtirs cada dia. I tant, i tant que sí. Malauradament, ara tornaven als màrtirs. Sí, però ja... Ja són diferents. Ja són diferents. Hi ha altres atencions, altres maneres de sentir la religió, o realment, no ho sé, de mirar-se la vida. D'acord. Tots ja posats, veiem que demà dijous és la festa majodusta francs, dia de l'Àngel Custodi, que és l'Àngel Custodi, el patró d'aquest barri de Barcelona. O també Àngel de la Guarda, Dolça Companyia, no? Divendres, dia 3, és Sant Francesc de Borja. Dissabte, que sortim en segona audició, Sant Francesc de Sis. I diumenge, dia 5, són les festes del Roser a la veïna ciutat de Martorell. I ara, com a esdeveniment que van tenir lloc tal dia com avui, ens trobem amb el fet que Cristòfor Colom és empresonat a Santo Domingo per un emissari dels Reis Catòlics i obligat a tornar a la península a causa de les acusacions llançades contra ell que li imputaven haver-se apropiat de propietats de la corona. I qui els havia proporcionat les propietats? Bé, això va passar el dia 1 d'octubre de l'any 1500 i ho trobem representat a la sèrie Isabel de Televisió Espanyola. On, per cert, veiem Julio Manrique fent un Cristòfor Colom esplèndid. I bé, un altre fet lamentable va passar un dia 1 d'octubre de l'any 1823. El monarca Ferran VII d'Espanya imposa per real decret restablir la Santa Inquisició. Ah! Ben present tenim encara quan el primer d'octubre era festiu per commemorar que el dictador Francisco Franco havia estat nomenat el dia 1 d'octubre de 1936 cap d'estat espanyol i generalíssimo a la zona controlada per les forces militars rebels autonomenades nacionals. Ara, molta gent jove, això ja els sona tan llunyà com el dels reis catòlics. O no els sona. Però nosaltres sí. Ara, mira, hem viscut l'època. Com que ho hem viscut, és normal que ho recordem. I per la mateixa data de l'any 1949, Mao Zedong constitueix la República Popular de la Xina. Recordem que Mao, amb la seva revolució cultural i política, va desenvolupar una branca significada del marxisme-leninisme coneguda com Maoisme, que va tenir i segueix tenint molts simpatitzants i també molta gent que hi està en contra. I avui només hem de veure com és d'actualitat la Xina. Clar, les manifestacions a Hong Kong. Clar, perquè a Hong Kong estaven acostumats a ser una gent lliure, perquè com han tingut els anglesos fins ara, eren... entre cometes, demòcrates, i podien fer les coses. I ara el senyor del centre vol que tot es faci centralitzat. No sé què em recorda, això. Sí, sí, és que totes les tendències unificadores ratllen les dictadures o s'hi apropen, no? I aleshores, tant s'hi fa que siguin estalinistes com que siguin maolistes, posa-li l'isme que vulguis. Quan els ismes... Agafen massa força, malament raó. Quan una centralitat vol tenir domini sobre la resta de l'entorn, malament. Bé, continuem. I el dia 1 d'octubre de l'any 1958, als Estats Units entra en funcionament definitiu la NASA, creada el 29 de juliol del mateix any per a John Howard, amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats. Magnífic, tot el que sigui crear llocs de treball és positiu. No, i investigar. Investigar, investigar, clar. És que si crees llocs de treball els tens per alguna cosa, no? Uns per investigar i uns altres per portar la burocràcia. Fa falta tota mena de gent. I també era un primer d'octubre, però de l'any 1982, quan el democristià Helmut Kohl succeeix al socialdemòcrata Helmut Schmidt a la República Federal d'Alemanya. I un altre dia, 1 d'octubre de l'any 1988, Mikhail Gorbachev és escollit cap de l'estat soviètic per unanimitat. Ah, i un record volem tenir també pel Diari de Barcelona, fundat el dia 1 d'octubre de 1792, o sigui que fa dies, i que va tancar el 1988, 4 anys abans de complir els 200. Llàstima, perquè era un diari fabulós. Vam fer tot el que vam poder, eh? La campanya Salvem el Brucci i vam col·laborar moltíssima gent. Jo hi vaig treballar tres anys. Sí, sí. I realment... Sí, la casa és el que ens agradava més. Es va fer el que es va poder, però va haver un moment... Que no era rentable. Que no era rentable, i sobretot perquè hi havia molta competència, més ben organitzada i més ben financiada, en la qüestió de premsa com en totes, el Mardito Parné és importantíssim. I tant. I, evidentment, amb un grup tan poderós com el del Conde de Godó, que està fent un diari sensacional, que també ho ve fent des de molts anys, que és La Vanguardia. Sí, i tant. Quants anys? I Edicions, el grup 7, amb el periòdico, Edicions B i el periòdico, doncs són empreses molt potents i amb molta força. I el Diari de Barcelona feia molts anys que era una cooperativa, i una cooperativa aportant-hi cada un la seva feina i allò mis manos mi capital, no?, que deien els del PSU, que intentaven tirar el Diari endavant. No, no, no, fent sol i no fas fregir la paella. Sí. sense oli no es mou la màquina, i a més treballàvem amb un material molt antic, no hi havia diners per l'alta tecnologia, i llavors, esclar, quan tothom té alta tecnologia, anar allà retallant galerades i enganxant en pega, vull dir alguna cosa. Això ja era tan passat. Sí, sí, era sumament artesanal. Però era maco. Era molt bonic. Era molt maco. I a més, a més, els escrits de l'última època, molt, molt, molt atrevits i molt macos. Vaja, va ser un allàstim. Doncs bé, recordem el Brucci, perquè és així com es deia en honor al seu fundador, i posem una mica de música. Això mateix. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I també, com sempre, personatges històrics que van néixer tal dia com avui. Enric III d'Illaterra ho feia a Oichester el primer d'octubre de l'any 1207. L'arxiduc Carles d'Àustria naixia a Viena, sacre imperi romano-germànic... el dia 1 d'octubre de l'any 1685. Va ser també rei d'Aragó amb el nom de Carles III. Passem ara al món de la música, ja que el dia 1 d'octubre de l'any 1868 naixia a París el compositor francès Paul Ducas. Les seves obres més conegudes són Ariadna i Barba Blava i la molt popular La prenent de Bruixot, que ho va al Disney i la va convertir en una famosa pel·lícula al cinema. Sí, sí. També era un dia 1 d'octubre de l'any 1909, quan naixia a la ciutat de Barcelona l'historiador i jesuita català Miquel Batllori. Fill d'un català i d'una cubana, els seus pares havien fet fortuna a la Cuba colonial i a casa seva sempre tingué l'estímul vers les lletres i les arts. El 1928, ingressar a la companyia de Jesús per iniciar el seu noviciat, estudiant Humanitats al Monestir de Beruela, a Saragossa. Finalment, llicenciat en Història i Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, es va lliurar per vocació a investigar les vides i obres de Ramon Llull, Ramon de Penyafort, Arnau de Vilanova i, sobretot, va aprofundir moltíssim en el llinatge dels Borja. Va morir a Sant Cugat del Vallès l'any 2003, en una residència dels jesuïtes, horta en la que va ser fidel al llarg de la seva vida, estudiant-ne amb profunditat història i objectius. El pare Miquel Ballori, guardonat amb nombrosos premis, és Premio Nacional de les Letras Espanyoles i Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, entre molts altres reconeixements. La seva obra és immensa i molt i molt extensa. I sobretot perquè va morir molt vellet. I va treballar molt. Per tant, ara aquí ens extendria moltíssim recordant la seva obra, però és que va ser un treballadonat. I ara acabem entrant al món del teatre i al cinema, ja que diverses estrelles del Passeig de la Fama de Hollywood van néixer un dia 1 d'octubre. L'any 1920, Walter Mató. El 1930, Richard Harris. I el 1935, Julie Andrews. Tot i que només en Mató era estatunidenc. Perquè en Harris era irlandès i Julie Andrews, britànica. Però és el cinema americà qui els ha fet famosos. Recordem que Walter Matau va morir l'any 2000, Richard Harris el 2002 i Julie Andrews, als seus 77 anys, segueix encara viva i en plena forma, escrivint llibres i treballant al teatre. Que sigui per molts anys, perquè a mi m'encanta aquesta actriu. El seu darrer llibre, Thank You, Wisdom from Mother and Child, escoltem a Julie Andrews amb un fragment inolvidable de somriures i llàcrimes. A dear, a female dear Ray, a drop of golden sun Me, a name I call myself Far, a long, long way to run So, a needle-pulling thread. La, a note to follow. So, tea, a drink with jam and bread. That will bring us back to Do. Oh, oh, oh. Do. A deer, a female deer. Grey. A drop of golden sun. Me. A name I call myself. Far. A long, long way to rock. Fins demà! Bé, i ara entrarem a Radiocultura. I més avui que Mafalda acaba de fer 50 anys. Joveneta. Joveneta, joveneta. I aquí portem una cosa, no sé si per la webcam es pot veure, perquè la webcam ho deixa tot molt petitó. que és una coberta d'una edició de Mafalda molt curiosa, perquè és de l'any 73, editada per Pala, a Sant Sebastián, i editada a tot color. I em penso que és de les poques vegades que Mafalda s'ha fet a tot color, i a més amb uns colors especialíssims, molt originals. i plenament d'acord amb l'autor, amb en Quino, sí, sí, perquè ens vam trobar en ell en un hotel d'aquí de Barcelona. Però, o sigui, té una acidesa amb les seves coses, la mafalda, que et fan a vegades posar els cabells de punta, eh? Sí, però és un còmic... que tot i que té com a protagonista una nena de 6 anys tracta de temes per adults sobretot polítics i socials ell la va crear l'any 1964 en català s'ha publicat el llibre Tot mafalda que és un recull de totes les tires en les que apareix i ara precisament amb motiu dels 50 anys Té un gruix, però amb moltíssimes pàgines. S'han fet moltes tires i molts llibres de Mafalda. Jo l'he vist perquè li van regalar a la meva filla. Sembla ser que a moltes persones que tenen càrrecs en el SEM, a motiu d'aquest aniversari, els hi han regalat aquest còmic preciós. I tota l'obra complerta de la Mafalda el recull aquest volum. Perquè els còmics han estat adaptats en forma de sèrie de dibuixos animats, també. O sigui, a més del llibre, els podem veure ara en dibuixos animats. I s'han convertit en una eina de crítica social i un reflex fidel de la cultura llatina. Si vols, repassem els personatges de Mafalda, perquè són molt curiosos. Mira, la Mafalda és el protagonista. És una nena molt crítica i pessimista, preocupada per la situació del món. Li agrada la política i odia la sopa. Com veus, és molt àcida, no? Sí, l'equip d'abans. Recordem que el pare és un oficinista i la mare mestressa de casa representen la família de classe mitjana típica. El Felipe té problemes a l'escola. Representa la visió del nen enfront la mafalda adulta. Manolito, el que té aquells cabells de raspall, és el fill d'un botiguer i viu obsessionat amb els diners. És una sàtira viva del capitalisme. Susanita, nena que vol casar-se, tenir molts fills i ser estimada. Representa la visió prototípica de la dona conservadora. Miguelito és el nen més petit que representa la tirania de forma satírica. Guille és el germà petit de Mafalda. I Libertat, un dels seus personatges més punyents, és una nena molt baixeta, jocs recurrents amb el seu nom se'n fan sempre a moltes vinyetes, i sobretot és contestatària, d'idees similars a les de Mafalda i sobretot on l'autor projecta molt la seva manera de pensar. A Espanya, Mafalda va ser editada per Lumen en blanc i negre el 1973. I com hem dit abans, Pala, que era una empresa del grup Planeta, a Sant Sebastià, va editar un curiós àlbum a tot color dins de la col·lecció Noveno Arte. El 26 d'octubre de 1988, l'Ajuntament de Buenos Aires va anomenar a Mafalda Ciudadana Ilustre de la Capital Argentina. I en l'actualitat és un personatge universal que ha passat ja a la història del còmic com un dels grans, no? Ell va deixar de dibuixar-la fa molts anys, però constantment... Però encara es diu el Quino, no? Sí, i tant, i tant, i tant. Sí, perquè em sembla que l'altre dia li havien fet una entrevista... arrel d'això, dels 50 anys de la Mafalda. I fa tires de premsa, i segueix dibuixant, i tant que sí. Ah, i ja que parlem de comis i de llibres, recordem que la Fira del Llibre, el LIBER, de Barcelona, es pot visitar fins demà passat al recinte de la Fira de Montjuïc. Per primera vegada és obert al públic a partir de les 4 de la tarda. Ho anava a dir, a partir de les 4 de la tarda. 450 editorials procedents de 60 països presenten les seves novetats. I demà a la tarda hi ha un homenatge... a l'editor José Manuel Lara del Grupo Planeta. Molt bé. Se li ha d'agrair molt al senyor Lara en plan de fomentar els llibres. Home, jo li agraeixo molt perquè com que... Era el teu jefe? No, i a més he estat treballant en la seva empresa durant 34 anys. Per tant, li estic molt agraït perquè una de les coses que ha fet molt positiva és crear constantment llocs de treball. Mhm. I això em sembla molt bé, perquè hi ha gent que l'ha criticat per fer publicar coses excessivament comercials. Dic, si no es publiquen coses comercials, de què comemos, senyors? Hi ha moltes coses exquisites que es publiquen, que són una autèntica meravella, però que donen perquè visquin dues o tres persones. Això mateix. Però, en canvi, crear un editorial i mantenir durant tants anys un editorial que dona tants llocs de treball, perquè la gent veu els llibres i diu, oh, treballen escriptors i treballen... Tothom. Però no, no són només escriptors. És tota la cadena que envolta. Grafistes, tècnics editorials, traductors, correctors, rotulistes... A més a més, l'està enllaçat a l'Hispanoamèrica i a altres països, quan tradueixen els llibres de Planeta, escolta'm, també són cèntims i llocs de feina. I a més és Grupo Planeta, el qual vol dir que és un grup editorial, no és una sola editorial, sinó que en són moltes, i a més d'editar en castellà, que és sempre en el que més ha prodigat, ha dit en llengua catalana, ha dit en vitalià, en francès, en anglès, i avui és un editorial number one en el món de les lletres. I tanques, eh? Bé, doncs, aviam. Què tenies aquí, amb aquest cartronet? La trobada entre tapís i escultura. Ah, veus, ja deia jo. Sí, perquè llegeixeu tu que domines els idiomes estrangers. Oh, no, jo no n'hi ha a parlar, eh? Tu pronuncies bé el francès i l'anglès, sí que és veritat. Ja m'he fixat que has dit matou, jo he dit mató com si fos francès i el termató és anglès, clar, i llavors tu ho has pronunciat com cal. Sí. Jo he pronunciat un nom en anglès, l'he dit en francès, i un del francès l'he dit en anglès. No, a veure si això no importa. Mira, trobada entre tapís i cultura, Enke Birgit McKinnick i Dogni Abreu, Via Montes. L'exposició del 4 de setembre fins a l'11 d'octubre, que és aquí dalt, no? Sí, el celler de Can Ginestar. L'acabo de veure i és formidable. Demà aniré jo. És impactant, és una preciositat. Per això que moltes vegades us recomanem coses magnífiques però que us heu de desplaçar fins a l'EMENAC o fins a la sala Parés i heu d'agafar molts autobusos o tenir problemes per aparcar el cotxe i el que tenim aquí hi ha coses també magnífiques a Sant Just com el que es va fer que no sé si s'ha parlat en altres programes nosaltres no ho vam dir però es va dir a Sant Just és molt important aquesta ruta de l'arquitectura empaltada això ho trobo fantàstic o sigui, rutes per edificis i obra que està a Sant Just i que moltes vegades hi passem per davant i no ens n'adonem. Al nostre carrer tenim una creu amb una pedra del segle XII allà i hi ha molta gent que passa per davant i no... I no sap el motiu que és... Diuen, això per què té aquests pedassos? Era la casa de postes de tota la vida. Allà canviaven els cavalls i tot. Exactament igual que ho feien en la Posada del Peine en el Corazón del Viejo Madrid. Però és curiós que allà hi porten molts turistes i ho veuen molt a través de la xarxa i aquí doncs molts hi passen per davant. Afortunadament que ho van arreglar, ho van descentar molt i ara fa goig. Però molts anys va estar fet amb una creu i fet una birria. I gràcies, sobretot, al Centre d'Estudis Sant Justens, que fa una divulgació de les coses del poble molt i molt vàlida. Perquè si no hi hagués un grup així, doncs les coses... Com en tot. Si no hi hagués algú que fomenta, tant en cultura com en música, com en tot, eh? Si no, fomenta... I a més, a vegades, sense ànim de lucre, eh? Però treballa molt sobre aquests temes i llavors la gent se n'entera de coses... que mai no tiraries comptes. A més, aquestes coses es fan sempre sense ànim de lucre, perquè si s'haguessin de pagar, d'on treus els cèntims per pagar aquestes coses? Són les entitats i gent que treballa. Un senyor que escriu, per exemple, la història d'un club de natació. Doncs és perquè és un soci que fa tot d'estudis del que va passar en aquell club i moltes vegades, quan aquesta persona mora, la feina que hi ha per trobar algú que ho segueixi fent i també dintre de l'espai cultura fem esment d'un reportatge uns fragments de l'Antoni Fuentes i Núñez membre de l'agrupació sardanista Sant Just un comiat emotiu a Tomàs Gil Membrado que va néixer el 1915 i va morir el 2014 o sigui que no fa gaire temps Es van fer ressorts mitjans de comunicació. Mor, Tomàs, Gil i Membrado, l'autor de sardanes més prolífic, ja que la seva producció acull més de 1.422 sardanes en 50 anys de composició. Va rebre la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 2010. Va ser el compositor per coble més llurejat amb prop d'un centenar d'obres premiades. Les seves creacions contenien molta música dintre seu, com li agradava de dir. Quan algú li demanava una composició, sempre estava ben disposat per fer-ho. No tenia un no per a ningú. Els Sant Justencs ens han obsequiat amb les cerdanes Vell Sant Just, l'any 1987, Parc Torreblanca, el 1989, Elisabet, el 1991, Endavant Sant Just, el 96, i l'Amèlia de Can Ginestar, el 2002. Quan l'Antonio li va demanar si podia fer una sardana per commemorar el mil·lenari de Sant Just, va dir-li que, tractant-se d'una obra d'aquestes característiques, s'havia de fer molta feina i molt ben feta, i va trigar més de tres mesos a entregar-la. Ell, que llavors estrenava cada setmana quatre o cinc obres. Podria dir moltes més coses sobre el perenar i l'aspecte humà d'en Tomaset de Cal Quinto, però no vull allargar massa aquest escrit, i això és que ho estem llegint, recordem, de la Vall de Verdes del mes de juliol. Sí, ho va escriure l'Antoni Fuentes, que és el que fa el programa de Sardanes aquí a Ràdio Desverdes. Diu l'Antoni Fuentes, que nom seu i de molta altra gent, que l'estima, li diu adeu, amic Tomàs, ha estat tot un privilegi. L'article està assignat, com tu dius, per Antoni Fuentes i Núñez, membre de l'agrupació sardanista de Sant Just i col·laborador habitual de la vall, no? La vall de Verge. Sí, sí. Tot això em sonava, dic, és que això ho he llegit ja fa dos mesos. Però jo ho vaig seleccionar perquè, com ha mort aquest any, no ha perdut vigència. No, no, en absolut. És molt bo recollir les revistes del poble que ens parlen de coses passades, perquè passat, present i futur van conformant un fil que ajuda a comprendre moltes coses. I tant. En canvi, si estàs sempre incrustat en el present o en el passat o tens somnis de futur, no ho acabes de veure clar. Molt bé, posem música, sisplau. Música Fins demà! Temes dels nostres pobles, o sigui, Sant Just o Espluga, depèn, depèn dels que trobem interessants. Estem al Baix Llobregat i com que veiem que ens escolta gent de més enllà de Sant Just, sobretot per les xarxes, les meravelloses xarxes, doncs aleshores benvinguts siguin i... Tant de bo tinguéssim dues hores o tres de programa per explicar més coses. Ens hem de contindre, perquè com que a Ràdio d'Esvern som més de 100 persones i aquí em diu el Carles que s'ha d'anar a sopar, no enrotlleu massa. Ja tenim una hora, doncs tenim una hora. A les 9 en punt s'ha acabat. Sí, mira, aquesta informació la vaig estreure de la publicació mensual Línia 3, que informa sobre els tres pobles, Sant Just, Esplugues i Sant Joan. I no sobre el Baixo Obregat. Línia 3 és una línia editorial. Però és que són diferents grups, no? Formen grups de pobles. Línia 3 és una empresa que fa diverses revistes de premsa on cada redactor informa d'uns pobles o d'uns barris diferents de Barcelona. Aquest parla d'aquests tres pobles. Aquest és el d'Esplugues i Sant Just i em sembla que també de Sant Feliu, no? No, no, de Sant Joan. De Sant Joan, això, i de Sant Feliu és un altre. Aquí concretament hem estret aquestes informacions. Del mercat municipal, no?, que és molt interessant. Doncs endavant. El mercat municipal de Sant Just ha obert les seves portes, després d'haver estat tancat també, gairebé un mes a causa de les tasques de millora de sanejament i manteniment que s'han fet. Una quinzena d'establiments van obrir ja fa uns dies les seves parades del mercat, després d'haver estat tancades durant 28 dies al mes d'agost. A més dels treballs de manteniment i sanejament previstos, les tasques han comportat també la remodelació de tot el paviment, segons han informat fons municipals en un comunicat. Així doncs, aquest mes el mercat ha reprès la seva activitat i obrirà, o obre ja, de dilluns a dissabte, des de les 8 fins a les 2, i els divendres, des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre. O sigui, l'horari que ja tenia... Bé, i continuem amb Sant Just. S'ha implantat la nova tarifa d'estacionament de zona verda a Sant Just Diagonal, després que el ple de l'Ajuntament de Sant Just va acordar el juliol a baixar-ne el preu a petició de l'empresariat i els treballadors de la zona. Segons han informat fons consistorials en un comunicat, l'aprovació de la modificació de la taxa reguladora de l'estacionament de vehicles a les vies públiques va ser un dels dos punts d'urgència que van entrar a l'ordre del dia del ple de juliol. La nova zona té com a objectiu permetre la rotació de vehicles en aquest sector, fomentar l'ús del transport públic i facilitar l'estacionament de vehicles a les persones treballadores de la zona. Ai, ara d'Esplugues de Llobregat recordem aquesta preciosa exposició que porta per títol La ceràmica és història. Que és despreciosa, de veritat. És maquíssima i està instal·lada temporalment al Museu Cant Tintorer d'Esplugues i descobreix la vida quotidiana del 1714 a través de la ceràmica. La mostra conté peces, com un plat d'una casa benestant, amb la inscripció Viva Carlos, per celebrar l'entrada de l'Arxiduc a Barcelona. que consti que viva la segona B és B de Barcelona. Clar, en aquell temps no existien les normes, no? No, la normativa, pel peu Fabra, no havia arribat encara. I tant. Només és molt curiós quan llegeixes català antic o castellà antic. Sí, si veus coses que ara et fan mal d'ulls. Et fan mal als ulls, però aleshores escrivia d'aquella manera. La mostra reuneix una sèrie de toells de les cases catalanes d'abans durant i uns anys després de la guerra de successió per donar-ne a conèixer els usos i retre homenatge al 1714 en el marc de la commemoració del tricentenari. ha estat organitzada per l'Associació Catalana de Ceràmica i Cantintorer i es van inaugurar el maig i es podrà visitar fins al 12 d'aquest mes. O sigui que teniu poquets dies. Fins al 12 d'octubre, sí. Sí, en pocs dies. Avui estem a un. Ens queden 12 dies. Bé, i ara també podem dir que la Marina Delgado i l'Alba Sàrries, de Sant Just, han estat seleccionades per competir amb les seleccions catalana i espanyola de gimnàstica, respectivament. Delgado, d'aquesta manera, passarà a entrenar-se al centre d'alt rendiment de Sant Cugat, mentre que Sàrries ho farà al Car de Madrid per preparar l'Europeu Junior. El Car de Madrid és el centro de alto rendimiento, no? Sí, més o menys. Algo així. Sí, sí, sí. Algo així. I també de Sant Just, estret del bulletí. Sí que l'acabem de rebre, no? No, aquest és l'últim. Ah, i avui he rebut el d'octubre 2014. Sí, sí, sembla que és avui que es repartia. A casa encara no l'hem rebut. Bé, diu, suma d'esforços per potenciar l'activitat empresarial del territori. L'alcalde de Sant Just d'Esvern, Josep Perpinyà, el de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José i el de Sant Joan d'Espí, Antoni Poveda, han signat un conveni per millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores, informació i assessorament a empreses i persones emprenedores, accions formatives i la mentorització i assessorament per a persones emprenedores i empreses són alguns dels diferents serveis que s'ofereixen. Els objectius pels quals treballen coordinadament els serveis de promoció econòmica i ocupació d'aquests tres municipis són compartir serveis, generar sinergies i desenvolupar un dels motius productius del futur. D'aquesta manera es volen aplicar mesures amb una visió supralocal, amb concertació i cooperació amb el món empresarial, així com caminar cap a l'especialització intel·ligent del teixit productiu per aconseguir millors nivells d'ocupació, productivitat i cohesió. cohesió social. Aquesta col·laboració no és nova. Fa tres anys que Sant Just treballa amb Sant Joan en la prestació de serveis a les persones emprenedores. Una iniciativa magnífica. A més, fa servir una paraula que m'agrada molt, que és la mentorització. Això vol dir fer de mentor. Què és un mentor? Com en qualsevol associació professional a la que hi ha gent de diverses edats, mentor és el que guia, orienta i dona una mica de visió de la seva experiència. Sí, més que impuls, l'impuls parteix més aviat dels joves. Dóna una visió. des de l'òptica de l'experiència i del coneixement tècnic a persones que comencen en un ofici, en una tasca o en una feina. Per tant, aquesta tasca d'ajudar els emprenedors no poden emprendre un massa si de vegades no té les fonts d'informació necessàries. Per tant, les associacions professionals dels diferents oficis que poden ajudar a persones emprenedores està molt bé que assumin esforços per potenciar activitat. Molt bé. I nous cursos d'alemany de l'associació Sant Just Horp. Aquest mes d'octubre, l'associació Sant Just d'Esvern Horp Amnecker, Amics, torna a reemprendre els cursos d'alemany per a aquelles persones que vulguin aprendre a millorar aquesta llengua. contactar amb el 93 371 2532 o 609 800 425, a nom de Gisela. Bé, doncs posem una mica de música. Espera, no. Tens a punt viatjant per Catalunya? Doncs amunt. Doncs seguim viatjant una miqueta, va. I ens n'anirem al Montseny. O sigui, que aquesta setmana t'has perdut pel Montseny. No, no, em perdré. Em perdràs pel Montseny? Em perdré pel Montseny. Aviam si trobo bolets, perquè diu que sí, que hi ha munts. Aviam si és veritat. Han informat aquesta tarda precisament en el programa de les tardes que es diu Divendres, no? Divendres de TV3. Sí. Mentre estava escrivint i preparant... Aquests senyors han fet llibres i llibres sobre micologia. Són uns experts, són boletaires molt, molt experts. I han dit això, que precisament aquest any és molt positiu. La temperatura, ha parlat l'home del temps, un gran expert. Sí, el Ramírez ja és el seu. El Ramírez en sap molt i precisament ha dit que estan als boscos ja preparadíssims. Ha fet calor, ha plogut... El vent no ha molestat gaire, doncs, perquè si hi ha vent, els bolets s'assequen. Però també, com hem dit abans, calen mentors, o sigui, cal estar informat. Sí, perquè a vegades es fan unes desgràcies als boscos darrere dels bolets, que és massa, eh? La gent es llença els boscos... I els destrossen. Arrasando, no? Bé, doncs el Parc Pioner, el Montseny, va ser el primer espai natural del país pel qual es va impulsar una iniciativa de protecció. Això va passar l'any 1928. Si bé, va caldre esperar mig segle perquè l'any 1978 la Diputació de Barcelona aprovés el Pla Especial que consolidava el Parc Natural del Massís, Poc temps més tard, la Diputació de Girona es va afegir a la iniciativa. Aquell mateix any, a més a més, l'UNESCO va declarar al Montseny reserva de la biosfera. L'any 1983, el Parlament de Catalunya en va decretar la protecció definitiva. Molt bé. I ara llegirem... fragments d'un article de Martí Boada que acostuma a fer molts articles a descobrir. Diu, el Montseny és com un catàleg natural del nostre continent que a més amaga singularitats tan curioses com el tritó endèmic del massís. Una sola fotografia no podria resumir aquests paisatges. De la Mediterrània frondosa als paisatges d'aridesa nòrdica, passant pels boscos ombrívols centre-europeus. Per fer aquest recorregut no cal travessar tot el continent. N'hi ha prou a prendre la carretera que surt de Sant Saloni i s'enfila per campins i desviar-se després per la pista que condueix cap al turó de l'home. El visitant que ressegueixi aquest itinerari passarà pels alzinars i pinedes mediterrànies, per fagedes continentals, per landes i per prats de Ginebró propis de latituds del nord d'Europa. La biodiversitat del massís no és producte només de la natura. Els habitants del Montseny també hi han intervingut. I, si fa o no fa uns anys, els conreus ocupaven extenses superfícies, avui els pinars, els salsinars i les landes, han substituït aquells camps arran de l'abandó de la pagesia. I ha estat també l'activitat humana la que ha fet del Montseny l'entorn que concentra més arbres monumentals de Catalunya. perquè aquests exemplars han persistit gràcies a les funcions culturals o socials que han desenvolupat durant segles com amorreadors de bestiar, espais de comerç i bescanvi, umbracles o proveïdors de fulles remeieres. Seria el cas de l'Alzina de Can Cavalls del Figueró, amb un diàmetre de 5.000, 5.800 4 centímetres, l'alcina rodona de l'Estanyol, amb una capsada de 22 metres de diàmetre, i el castanyer d'en Cuc, el més gran del país. Però, més enllà d'aquests arbres, la llista de valors naturals del Montseny sembla completament inigualable. Bé, doncs, no sé si tenim aquí una miqueta més de cosa a destacar. Sí, mira, diu Refugi poètic. Garau de Liost va descobrir al Montseny la seva pàtria literària. El llibre La muntanya de matistes li escriu uns versos inspirats entre la plenitud estival de Viladrau i la nostàlgia de l'hivern a Barcelona. Al carrer barceloní del Cardés, el poeta Garau de Liós, pseudònim de Jaume Bufill i Matas, que va néixer el 1878 i va morir el 1933, se sentia com un aguilot engaviat. Amb el seu posat a mig camí entre l'aristocràcia i el sacerbosi, mirava a través de la finestra de l'immoble on vivia i veia transitar modistetes esquerpes i beates empigues. No és que Eliós tingués res en contra d'aquestes nobles persones, nobles oficis i costums, però per ell les blabors de les serres del Montseny eren una imatge molt més abocadora. La seqüència que explica la veneració filial del poeta pel massís comença amb unes arrels paternes ancorades al poble de Viladrau. Segueix amb un besavi botànic que munta un laboratori dedicat a la preparació d'extractes vegetals. Les pocions que d'allí sortien es venien a les farmàcies de les principals capitals europees i americanes i es consolida amb el seu retorn estiu rere estiu al Mas Rosquelles a tocar del Matagans. Viladrau ja era una vila de vacances a principi del segle XX, quan el tren va acostar als barcelonins al massís. I ara podem anar amb cotxe i podem fer excursions a peu i, bé, doncs, una meravella. Pujem la sintonia. Bé, i ara comentarem coses de la gent gran, ja que avui és el dia de la gent gran. Sí, jo recomanaria molt, molts de vostès el deuen tenir, que llegissin el suplement Est de la Vanguardia, del passat 27 de setembre, que hi ha un amplíssim reportatge sobre com cuidar una persona gran a casa. Com que és molt llarg, en traiem només algunes claus que donen unes pistes molt exactes de què cal fer, com ha de ser la persona que cuidi a un altre. Comparar. Encara que en moltes ocasions corre pressa, convé no contactar el primer que no contractar a la primera persona que s'ofereixi per treballar-nos. Convé una entrevista personal. Permet Cal captar la manera de comunicar-se, d'interactuar i alguns trets de personalitat del cuidador. Fer diverses entrevistes permet comparar i que es plantegin qüestions que potser no s'havien pensat abans. És millor si hi participa la persona gran, o sigui que aquell que ha de ser cuidat conegui a qui l'ha de cuidar, evidentment. I les persones que el contracten, de la família, també han d'estar ben segurs de qui contracten. Bé, referències. Preguntar a altres persones en qui hagi treballat aquest cuidador si pot proporcionar-li tranquil·litat. És millor un cuidador experimentat i professional amb la situació regularitzada. El perfil s'ha de legir, evidentment, al perfil de la persona en funció de les necessitats, rutines i cures que requereix la persona gran. Contracte. Cal deixar constància per escrit dels acords perquè fa els horaris, funcions, remuneració, medicació, menjars, etc. I convé establir un període de prova per veure com funciona la convivència, com interactuen la persona gran i el cuidador. Després, cal continuar supervisant la seva feina i l'estat d'ànim i la salut de la persona anciana. I la pregunta és, com es pot saber si una persona gran necessita un cuidador? L'indicador bàsic és comprovar la seva autonomia per les activitats bàsiques de la vida diària, la cura personal, el bany, com deambula, com prepara els àpats, si menja sol o no. Quan fallen aquestes capacitats, la persona necessita que algú la supleixi. Per això podeu consultar també la Societat Espanyola de Geriatia, que a la seva web ens indica quin perfil de persona cal buscar i com ha de ser un infermer que cuidi una persona que ho necessita. I ara, també sobre el mateix tema, un breu apunt sobre quan la persona gran és víctima de maltractaments i no té capacitat per decidir. Quan la persona gran no té capacitat per decidir, com acabam de dir, es pot aplicar alguna de les mesures següents. Comunicació de presumpta incapacitat a la fiscalia. Comunicació de guàrdia de fet al jutjat o de fiscalia. Petició d'adopció de mesures cautelars al jutjat. És l'article 762 de la llei d'enjudiciament civil. Demanar un ingrés involuntari al jutjat. Iniciar el procediment d'incapacitació de les persones legitimades per la llei. Incompliments dels deures del tutor. Comunicar-ho al jutjat que ha declarat la incapacitació o a la fiscalia. És important incidir en les mesures cautelars, ja que és un procediment que permet una protecció ràpida quan la persona ha perdut la capacitat de decidir. Si es tracta d'una situació de risc i cal una actuació urgent dels jutjats, Des del punt de vista personal o patrimonial es poden demanar mesures cautelars per protegir la persona. Aquestes mesures es presenten al deganat i l'inscrit s'adreça al jutjat de primera instància. Les mesures també es poden demanar a la Fiscalia. És convenir en concretar quines mesures cautelars es demanen al jutjat que seran diferents en funció de cada cas. I podríem continuar, i continuarem, perquè és molt important, ja que els maltractaments a les persones grans últimament s'estan donant casos que són verdaderes infàmies. Però ens quedem també en la part positiva. veig que cada vegada hi ha més persones a Sant Just disposades a cuidar persones grans. Sí, sí, sí. No, no, Sant Just, digue allà on sigui. I allà on calgui, jo dic a Sant Just, perquè estem a Ràdio d'Esvern. Però vull dir que la part positiva és que hi ha moltes persones de bon cor que es presten a ajudar a qui ho necessita, i això és molt necessari, perquè cada dia hi ha més gent gran. I tant. Cada dia som més grans. Això anava a dir. Cada dia som i serem, si Déu vol, més grans. Bé, ara sí, posarem la música de la poesia. Si la poesia és un instrument de coneixement de la nostra existència, en el cas de Maria Cinta Montagut, és també un espai ètic que el gaudim a través de la paraula. Avui us deixem un tast del seu poemari, La voluntat de los metales. Que el podeu trobar a ressenya... Bajo la lluvia insomne pasan paraguas ciegos, pasan niños sin nombre y los tranvías se acumulan. Bajo la lluvia la ciudad se vacía de rumores y cede la escritura. También las palabras se humedecen y no sirven para decir, para nombrar, para llamar, para sobrevivir. La luz transita el cuarto, transforma los contornos de las cosas, deshace la humedad de la mañana, se filtra entre las sábanas, arde en el mar. Pero la luz oculta la verdad de la sombra, el opaco fulgor de la noche, la plenitud y el signo. Hay preguntas redondas como globos. Otras tienen aristas como cubos de hielo flotantes en el mar o como losas de granito y pesan en el pecho y en los brazos. Un alfiler podría atravesar el globo hasta encontrar el centro del deseo, hasta secar el mar. Cada mañana me despierta el olor de la carne quemada, el calor de la gasolina que arde, la suciedad de la sangre que gotea y busca en las aceras ríos ocultos bajo el polvo. Cada mañana los gritos se amontonan y se empujan Para llegar al fondo del abismo, donde alguien reparte la ración cotidiana, el tributo exigido, el diezmo obligatorio, escogido al azar entre todos aquellos que nunca, nunca tuvieron ni tendrán un nombre conocido. Ya no tiemblan los vidrios. Se rompieron ayer en mil pedazos. Ya no oigo gotear la cisterna. Ahora el agua se derrama en las calles y no sirve para lavar los cuerpos que inmóviles reclaman su parcela de tierra. Ya no huele el jazmín del lavadero. Todo lo cubre el polvo, el ruido, la desnudez y un líquido oscuro que rezuma por todas las grietas. Bé, hem arribat a la fi d'aquesta audició d'avui de 60 i més. Recordeu que aquest llibre ho podeu trobar a ressenya i en altres llibreries La Voluntà de los Metales. N'hem fet només així a l'atzar, llegit uns quants poemes del començament i un del mig. Sí, sí, és molt sentit. És molt intens. I a més a més tracta també... coses quotidianes. Sí, sí, sí, és una poesia molt contemporània. Aquesta senyora va néixer a Madrid l'any 1946, segons em va dir en Diego de Resenya, viscut també aquí a Sant Just, no sé quins anys, perquè el llibre no posa absolutament res d'ella, les dates les hem tret una mica d'internet i una mica les hem posat nosaltres. No, però no ens hem inventat res. Sense inventar-nos res. Si voleu tornar a escoltar aquesta audició que us hem ofert avui, ho podeu fer de 11 al 12 el proper dissabte. Moltes gràcies, Carles, per ser aquí a la part tècnica i a tots vostès per escoltar-nos. Sí, sí. Doncs a reveure. A reveure. Ara escoltes pràdio d'Esbend, sintonitzes pràdio d'Esbend, la ràdio de Sant Just, llora d'avui per tu. Fins demà!