Guilleries, Trencanous i seguretat viària: son i cervell, moda sense gènere i caramelles a “60 i més”

60 i més o menys. Bon capvespre, amics oients de Ràdio d'Esvern. Dic capvespre perquè, en primer lloc, és un mot que m'encanta pronunciar-lo per la seva musicalitat. I, segon, perquè és la veritat. Ara encara hi ha claror de dia quan iniciem l'audició de 60 i més o menys els dimecres. Bon dia a qui ens escolti en dissabte. Desitgem que la setmana us hagi estat d'allò més satisfactòria, malgrat que algun de nosaltres estem una mica contrariats pels resultats dels equips dels nostres amors. A qui la pilota no els hagi tret la son, no saben la sort que tenen. Bé, esperem que, escolta'm, que la cosa s'hagi solucionat, eh? Sí, ho diem perquè, hem de dir la veritat, darrere del futbol hem gravat l'audició el dia abans i encara el Barça Atlètic de Madrid no s'ha jugat. O sigui que per això ho dèiem així una mica entristits, potser podrem estar molt contents, no? Estarem contents. Què us sembla a vosaltres? A mi m'assembla que avui guanyarà la Barça i de Caller. Això ho vols dir. Però una cosa és guanyar avui el partit i l'altra és l'eliminatòria. Recordeu que la setmana entrant s'ha d'anar al Camp Atlètic Madrid. Al Calderón. Per tant, fins que no hagin jugat el segon partit, no sabrem el resultat. No, però si avui, que és dimarts, es guanya, ja ho tenim el 50% guanyat. Amb bastant. Bé, continuem amb la presentació. Ara, haig de constatar una qüestió arran del comentari que vaig fer sobre la manca de la típica cistella de flors que adornava les representacions corals de les caramelles. Aquest any, amb gran il·lusió, he tornat a veure la canya suportant una cistella molt ben guarnida amb flors i llaços, tot representant els esforçats cantaires al llarg del recorregut dels carrers del nostre poble. No sé pas si els calerons obtinguts han estat pocs o molts. Això no és el que fa el cas. Però el que cal remarcar és que el cor, l'opam de flors, encara manté una de les tradicions més populars d'aquest temps de Setmana Santa, les caramelles. Tradició que perdura després dels 130 i escaig anys des de la seva fundació en la modalitat de cor masculí a quatre veus, cosa difícil d'aconseguir aquests dies. Des d'aquesta audició, 60 i més o menys, els felicitem molt cordialment i els desitgem que continuïm amb aquesta estupenda tasca que alegren els nostres carrers i places. Avui és dimecres 6 d'abril i felicitem els que hi porten per nom Lli Guillem, Marcelí, Cista i Celestí. I pel que ens escolten en dissabte i responguin al nom de Casilda, Marcel i Maria de Cleofàs, els hi desitgem que passin un dia molt feliç, ple de regals, petons i abraçades, tot gaudint d'un dissabte que esperem que faci bon temps. Això li preguntem al Carles. Carles, què tal temps pot fer? Doncs el temps el tenim una mica bo. Això és un temps típic de la primavera, tenim dies de sol, tenim dies de pluja, avui dimarts, ja que esteu col·locats amb el dimarts que estem gravant, doncs hem tingut precipitació, dimecres farà sol, i fa fred, i fa fresqueta. El dia que es faci el programa farà sol, la nit de dijous a divendres ens creua un front que ens podria aportar una miqueta de pluges, potser el divendres al matí us tenim una mica tonto, dissabte tornaria a fer sol, però dissabte la nit tornarà a ploure i diumenge tornarà a fer sol. Primavera, no? És primavera total, passen dos fronts d'aquí a finals de setmana, hi haurà dies que seran bons i no tan bons. Hi ha d'altres dies que no. I a més a més, en aquests dies, normalment quan surt el sol escalfa i s'està molt bé, però quan no fa sol, fa fresca, que és com avui, o sigui que tenim un combinat de temperatures que també seran força distors. Perfecte, molt bé, moltes gràcies per la informació. Bé, i ja que sabem més o menys el temps probable que poden gaudir el proper cap de setmana, passem a iniciar l'audició seixanta i més o menys. Us saludem l'Alina, Santa Bàrbara, la Montse Larrea, el Joan Maria García Puig de Vall i el Joan Girivella i qui us parla la Joan Algarra, juntament amb el Carles, que ja l'hem sentit amb la seva perfecta exposició, que ens posa la música i s'encarrega de la part tècnica del programa. Bé, i com tenim, almenys aquí, tan guapo ell com sempre, i molt descansadet i tot, perquè havia de marxar de viatge i s'ha quedat a Sant Just, doncs bé, donen les efemèrides. Molt bé. Doncs, avui 6 d'abril és el 97è dia de l'any del calendari gregorià. Queden 269 dies per finalitzar l'any. Un 6 d'abril de 1945 va néixer a Avinyó Muriel Casals. Era professora jubilada del Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona i havia estat virrectora de Relacions Internacionals i Cooperació entre els anys 2002 i 2005. Els últimes d'interès van ser les reconversions industrials, la història del pensament econòmic i l'economia europea. Havia fet diverses estades a les universitats britàniques, com la Universitat d'Edimburg o la London School of Economics. Del 2010 al 2015 va procedir Òmnium Cultural i a les darreres eleccions del Parlament de Catalunya va ser escollida diputada per a la coalició de Junts pel Sí. Actualment, en presidia la Comissió d'Estudis del procés constituent. I el 6 d'abril de 1959 neix a Sant Cugat al Vallès Occidental l'actriu catalana Emma Vilarçau i Tomàs. Des del 1989, casada amb el company d'ofici Jordi Boix i Palacios, amb qui havia tingut dos fills, és considerada com una de les millors actrius de Catalunya i una de les millors en dramatúrgia, el motiu pel qual el 2015 li foi concedida la creu de Sant Jordi per la seva trajectòria de conjunt que la distingeix en els àmbits del teatre, el cinema i la televisió. I a Catalunya va esdevenir molt popular gràcies a la seva interpretació del personatge de l'Eulàlia Monsolís a la telesèrie de TV3 Miss Saga de Poder. I posteriorment també va protagonitzar altres sèries del Canal Autonòmic Catarà com Majoria Absoluta i Vendel Pla. És una gran actriu. M'encanta. I a més és tan senzilla quan no actua, és tan senzilla. Una germana seva viu aquí i uns nebots que tenien i també vivien per aquí. Sí, sí, és molt senzilla i molt bona. És molt bona actriu. I de la Muriel podem dir, pobreta, ja vam parlar aquí que va deixar aquest món. Em sembla que va ser el 14 de... Sí, sí, el va atropellar una bicicleta. Bé, doncs, molt bé, moltes gràcies, Joan. i ara l'Alina ens parlarà d'aquelles curiositats que a vegades són realment curioses. Sí, curiositats ben curioses. N'hi ha unes curtetes referides a la Terra i a les coses que ens passen aquí que d'un i duret ambient. bé, però aquesta fa gràcia, o no fa gràcia, és una curiositat. Parla de l'aigua calenta que surt de la Terra. Això nosaltres ho coneixem com el nom d'un geyser, no? Un geyser, com es vulgui dir. I aleshores diu que molt sovint i de quan en quan es brollen d'aigua calenta, surt d'allò i poden arribar amb una alçada de 20 i 50 metres. Però el geyser aquest més alt que es va poder observar va ser a New Zealand, en Nueva Zelanda en l'any 1904 que va tirar aigua fins a 457 metres del ditut. Mare de Déu! Vull dir, si no teniu aigua calenta intenteu anar en algun lloc d'aquests. Sí, al país de la Brenda, no? Al país de la Brenda, molt bé. Islàndia. Sí. I aleshores també, ja parlant de coses així, d'aigües, diu que en l'oceà s'originen que quan hi ha tempestes són unes oles que pugen també molt. Una barbaritat. I una de les més constatades i a més fixades però que creuen que sí per la quantitat de persones que les va veure des d'un vaixell en l'any 1933 un vaixell que navegava per l'oceà en Pacífic va veure una alçada de... Bueno, una ola una onada d'aquestes que tenia va arribar a 34 metres d'altitud. Mare de Déu! Aquesta tothom va calcular per sobre però la que sí que està calculada és de 26 metres i una mica més d'altitud. Aquesta estava mesurada mesurada del tot. Bueno, aquesta sí el que vulgui fer surfing. Aquí anem donant indicacions per lo que vulguim fer, no? De moment no estic facultada. Aniria bé pel reumat. Això sí d'apuntar de les altituds. I ara n'hi ha una cosa que parla de la vida curta i parla de, diu, amb la fase larvària de les efímeres, jo he estat buscant efímeres per tot arreu i m'imagino que són papallones perquè les he buscat inclús en els llibres i efímeres... Saps que la que viu molt poquet de la mosca del vi viu 24 hores? Bueno, doncs potser l'efímeres aquesta. La paraula efímer nosaltres sabem què vol dir de corta durada, no? De corta durada. Bé, doncs diu, amb la fase larvària de les efímeres pot durar quasi 3 anys. Diu, i solament tenen un dia de viure per volar i aparejar-se. Sí, sí. o sigui, surt, fa el vuelo, mira, aquí te veu, aquí te pillo, aquí te mato. Aquí te mato. Aquí te mato, esclar, diu, com només que té un dia de vida, no té boca ni té res, perquè no, ni necessita menjar. Bueno, ja veieu tot això, no? I després ens anem als llops. Els? Els llops. Ara havien fet de les mariposes els llops. Diu, en l'any 1420, a París, els llops anaven pel carrer, dintre de la ciutat. Per tot Europa hi havia molts llops, després va sortir tota aquella cosa que els van matar, pobres bèsties, no? Dan pobrissons. Diu, i algunes, algunes persones els hi tenien molta por. Però aleshores s'ha demostrat que els llops mai atacaran amb una persona sana si aquest individu està sa. Bueno, diu que Ontario, això suposo que deu de ser pel Canadà, sí, doncs es va fer com una una recompensa enorme a qui portés una prova clara i evident que un gos l'havia mossegat o l'havia atacat. Un llop d'aquest. No van poder donar aquest premi a ningú. O sigui que no tingueu por de l'ombre i l'ovo, eh? Vale. El que tenen fama són les hienes. Les hienes a l'Àfrica solen seguir els natius que veuen que tenen algun defecte, que van coixos que estan molt alts. esperen que caiguin, llavors els ataquen. Però mentre veuen que caminen normalment, la hiena es manté sempre a distància. Normalment, normalment, els que són carnívors o que ataquen les persones, estic parlant d'animals, normalment ataquen sempre també els bèsties més dèbils. Vull dir que és com una selecció. De ramar, busquen el que més enrederit va i que va més coix o que va més perdut. Sí, sí. I aleshores parlem també dels eucaliptes. l'eucalipte és l'únic aliment que els coales a Austràlia o allà on estiguin poden menjar. Això ara hi ha hagut una polèmica perquè, esclar, si retiren els eucaliptes i fan, i es veu que ara estan fent com una neteja d'eucaliptes, vull dir, estan fent servir per el que sigui, per els mobles, per allò que sé. Sí, una tala. Sí, una tala. I aleshores diu que el tanto el tanto perquè ens quedaríem sense coales. És el seu aliment. És el seu aliment. I aleshores hi ha una cosa que a mi em va passar, o sigui, entro en aquesta d'allò, i que parla de les vaques. I diu que les vaques, normalment, si nosaltres les mirem quan estan totes reunides, com se diu? Una manada de vaques? No es diu una manada de vaques. Com se diu? No. Un ramat de vaques? Un ramat, potser sí? Seria ramat, no? Potser sí. Un ramat, bueno. Seria. Doncs quan estan en el ramat, totes les vaques miren en la mateixa direcció, excepte alguna que mira cap a darrere o cap a una altra banda, com si vigilés per anar protegint la resta del ramat. I aleshores s'han fet diversos estudis i diu que inclús des d'un satèl·lit van mirar diversos ramats i es van donar compte que tots miraven cap al nord. Diu, és com si hi hagués una línia magnètica que portés a les vaques que miressin cap al nord. Diu, normalment la vaca està sempre pastant, rumiant, rumiant. Fa molta gràcia perquè si aneu al Pirineu moltes vegades les veieu allà assentades, n'hi ha, això tu potser i Joan Maria ho has vist més, i veiem que n'hi ha núvols i tota la bandanga, diu, no plourà perquè les vaques estan pastades. No, no, sí, és veritat. que pensen que potser vindrà una tormenta i mentre està no baixen. Sí, quan baixen els pallars avall ja veuen que ve molt temps. Bueno, diu, quan ve molt vent totes les vaques es posen durant la part trasera de cara al vent. O sigui, el trasero de la vaca se la posa al vent. Per què? Perquè diu que si es posessin de cantó de cara al vent té més superfície i quedarien una mica més gelades. Se'ls em portaria. No, sí, però en canvi si són així la part trasera fan una mica de mur. Seria la colata que per cert dic que la colata si aneu a comprar vedella i bona compreu colata que és boníssima. És la més gustosa. Pobreta, si saben que estàs programant l'esforçador. Mare de Déu. Més que el trecot, eh? Ojo. El quan més polit, pitjor. No, no, és més saborosa si és que és bona la vedella. Bé, tornem. I resulta que diu en canvi, diu els animals, els ocells, diu aquest sempre el vent de cara. Per què? Perquè les plumes no sé si estàvem... No se'ls està rucat. Mare de Déu. Ara, bé la cosa meva d'experiència personal. Una vegada estàvem per allà sol i érem una colla i uns anàvem buscant bolets i nosaltres, un nen, un matrimoni jove, mira la regia d'ell que tu la coneixes i el seu home i jo. Cui, volíem tornar al cotxe perquè no estàvem massa bé per allà i resulta que havíem de travessar un lloc on estaven totes les vaques que primer no ho sabíem. Però havíem de travessar una tanca que estaven molt neguitoses perquè és curiós que estaven esperant que el pastor, un dels pastors, els hi portés sal. Ah, sí. I estaven tota la rata així. Però bueno, nosaltres estàvem per l'altra banda de la tanca i havíem de travessar. Allà hi havia 80 vaques. Déu-n'hi-do. Totes les vaques amb aquests ulls ens anaven mirant. Anaven cap aquí, les vaques se n'anaven cap aquí. Anaven. Doncs encara que no us ho creieu, semblava una pel·lícula de terror del... de... Ara imagineu-se, tanqueu els ulls... Les pàjarres. No, les pàjarres no, les vaques, tu. Les bords, tu. Les bords, tu. Les bords, tu. No va broma, eh? Sí, sí, sí. Doncs vam passar amb por i vam tenir que fer uns moviments i uns crits i així per veure si s'allunyaven. I aquí ens diu també, encara que les vaques mirin cap a un lloc determinat totes, diu, si els crides o si diu, com són tan curioses, miren... Com el xefarderota, sí, és veritat. Només s'ha d'haver una cosa. Com veiem, per exemple, la volta a França, que agafen aquelles tomes tan maces del paisatge, des dels helicòpters, heu vist més d'una vegada que hi ha tot de vaques al mig del camp. I com passa la volta, totes les vaques van a veure com siguin a veure els ciclistes. A veure els ciclistes. Són molt xefarderes, molt xefarderes. Van a veure els ciclistes i ja elles envien un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... un... al cap del mercat donen la resenya. I diu, ei, donem fe de que ha passat aquest el primer, no? I tant. I tant que sí. Pues, Ale, hasta la próxima. Molt bé. Molt bé, molt bé. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. T'estat. I ara, escoltarem Música per Gaudir. T'estat. Avui us oferim un fragment del ballet Trencanous de Piotr Illich Tchaikovsky. Trencanous és un dels tres ballets basats en contes infantils als quals va posar música el gran compositor rus. El llac dels signes, la vella dorment i Trencanous, del que escoltarem la dansa de la dolcíssima fada. Aquest ballet està inspirat en un famós conte de Hoffman que narra el que succeeix en una festa de Nadal on els nens de la casa la Clara i el Franz són obsequiats per un personatge tradicional Drosselmeyer amb una nina per la Clara i un soldadet de plom per en Franz. A més a més, els regala cadascú un trencanous perquè no obrin els regals de l'arbre abans de temps, tot buscant una nou amagada arreu de la casa. Després d'anar a dormir, la Clara sent uns sorolls estranys i baixa de la seva habitació fins a la sala on es troba l'arbre de Nadal allí on veu el rei dels ratolins amb el seu eixèrcit de ratolins famulents que intenten menjar-se els soldadets de pa de gincembra que adornen l'arbre de Nadal. Ella els espanta a cops de sabata i oh sorpresa el trencanous que estava per allà i que li havien regalat es transforma en un príncep guapíssim que la convida a visitar el regne dels caramels on pot veure representades les danses de la xacolata espanyola del cafè de l'aràbia del té de la xina i de la fada velleta que viu en una sabata i de la famosa trèpec la més típica de les danses russes. És en conjunt un balet deliciós que desgraciadament va ser acollit molt fredament el dia de la seva estrena en el Teatre Imperial a finals de l'any 1892. La veritat és que Tchaikovsky malgrat l'alegria que inspira gairebé tota la seva música no va ser un ser humà gaire favorit per la sort. degut a les estrictes normes de conducta de la societat russa que hipocritament no va acceptar la seva manera de ser va tenir serioses dificultats per difondre la seva extraordinària música i solament gràcies a l'ajuda moral i material que li va oferir una vídua rica la senyora Nadeja Von Meck amant incondicional de les arts va poder veure representada la seva obra que a partir d'aquell moment va tenir una gran fama arreu del món a causa de les seves depressions es va suïcidar als 53 anys després d'haver estrenat la sexta sinfonia la pastoral a Sant Petasburg podem escoltar la dansa de la dolcíssima fada del ballet Trencanous interpretada per l'orquestra filarmònica d'eslovàquia dirigida per Majael Halash l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia l'eslovàquia imit l'eslovàquia Vietjant per Catalunya Avui visitarem, encara que sigui amb la imaginació, les guilleries. Terra de llegendes, guilleries, terra de guilles. Noms com en Joan de Serrallonga, personatge fantàstic sota la ploma de Víctor Balaguer, com les aventures de Carlins i d'altres militars, segons ens mostra en Juli Serra, un militar amb aficions literàries, en la seva petita obra titulada Les guilleries. D'escenari bèl·lic amb agatall ferestec de malfactors, la terra aspre a paratge d'estiuets, per a privilegiats, aquesta contrada ha transformat la seva fisonomia al llarg de la història. Militars i trabocaires van contribuir a mostrar aquesta terra com un indret salvatge, ple de racons amagats, en definitiva, com una terra de llegenda. En definitiva, hem dit una essència buscana en un país d'edifici d'accés esculpit pel riu Ter i nombroses rieres, rierols i torrents, pregons que tant poden anar plens de basar després de les pluges, terrenques com secs en plena canícula estival. Si algun dia us ve de gust i esteu en forma, endinseu-lo, endinseu-vos guilleries enllà, com va escriure algú i resseguiu algun camí o pista forestal. Camineu amb molta cura per l'interior dels boscos de la ribera i copseu, posant els cinc sentits, els diferents tons i matisos del mateix color verd o la diversitat cromàtica dels colors gruvencs. Segur que us estaran preparant amb les espines de les verdisses que han anat trepant aquells corriols mil·lenaris, abans trepitjats pels essers humans quotidianament, per l'esforç i guanyar altura mentre passeu entre els clars i ombres, tot i gaudint del fantàstic entorn. El ginar marfulls és la vegetació predominant, així com la soreda, en els solells, en les fondalades i parts baixes descobrireu roures, freixes, verns i gatells. Sí, hi ha marfulls com a la muntanya de Montserrat, que també està molt ple de marfulls. A les obagues i gairebé des del peu de les rieres, tot guanyant les carenes, fins a una altitud proper als 800 metres, cotxareu com a lloc del món boscos sencers de castanyers. En l'actualitat, dues malalties, la tinya i el xancre, fan estralls en les parxades, plantacions d'arbres joves de castanyers, amenaçant amb la desaparició d'aquests arbres, que són el més representatiu de les guilleries. Les antigues castanyedes, de castanyers empaltats, destinats a la producció de castanyes pel comerç, han desaparegut. Només de tant en tant, en llocs propers a macies abandonades, podem trobar exemplars centenaris, més grossos que els de les castanyedes salvatges. Relíquies tristones, que ens recorden la importància que en temps llunyans va tenir el seu conreu. Si decidim pujar algun dia, de primavera o de tardor, al damunt d'un dels cims més alts de la contrada, trobareu, a tocar del cel, boscos de roure martinenc i de fulla gran, feixedes i pins d'ongles, tot un mar verd que enlluerna. Aquest esplendorós mantell de vegetació que cobreix la forma redonida de les muntanyes, muntanyes. Aquesta coberta tan esponorosa de bancals tan ben arrenclarats no sempre ha estat així. A finals del segle XIX i a principis del XX, moltes d'aquestes muntanyes eren pelades a conseqüència dels excessos en l'explotació de la fusta. Calia treure rendiment al bosc que era font de vida per molts treballadors. Aleshores es tallaven més que mai els arbres per a l'obtenció de fusta per fer cairats, travesses de ferrocarril, llenya, suro, carbó, rodells de soques de bruc, etc. Però el petról i l'electricitat van canviar els usos i els costums. Ara ja no queden ni roders, ni carboners, ni quadradors, ni paipaires, ni traginers, ni es tragin el carbó ni es fan rodells pels ceramistes, ni gairebé es fumen pipa. Ara ja les pipes estan passades de moda. Déu. Segueixes, Montse. Quants i quants jornals que duraven de sol a sol n'havien fet aquells buscarols per les buscuries? Per les buscuries, sí. A dintre el bosc, aquelles muntanyes que feien per fer el carbó, si te'n recordes. Ah, val, d'acord. Aquella gent de ferro que es desfeia per tal d'aconseguir, per al mínim possible, de càrrega s'ha preu fet. Sí. Jo no tinc el dia fatal, eh? No, res. Estic desorientada. Com ara, tota aquesta activitat ja s'ha acabat, pertany de tornar-hi a aconseguir cobrir les muntanyes que estan pelades, s'han introduït noves espècies no propícies de la zona, buscant un creixement més ràpid. Però, com ara tampoc la fusta té sortida, fàcil al mercat, molts boscos resten abandonats, donant l'aspecte d'una selva, un tant assalvetjada. Us convidem a descobrir aquest país anomenat les Guilleries, terra de Guilles, a guineus, segons quines contrades de Catalunya, un món meravellós que amaga tot un paradís. Fins aquí hem parlat de les Guilleries en la seva part de buscatge, dels torons, de les llegendes, de la història i de la natura meravellosa que representa. En properes audicions parlarem del recorregut per la part més residencial i humana, la part d'aquella privilegiada on viuen les gens o bé estiueixen, les Macies i els llogarets encantadors i fins i tot fons excepcionals. A la propícia manera de passar-nos bé per les Guilleries ens acostarem als seus nuclis urbans tan encantadors com la part buscana de les Guilleries. de les Guilleries que les noves Bé, i ara parlarem d'una cosa amb més actualitat i que és molt complicat. Els mòbils i conduir en el trànsit. És garrifós el balanç de víctimes que ha donat la carretera des del 20 de març amb l'accident de l'autobús venint de Falles i el cap de setmana passat a l'Alt Empordà on van perdre la vida set persones, joves i no tan joves, debut potser a distraccions en un cas i excés de velocitat en l'altre. En l'estar als casos sota secret de sumari encara no ho sabem, en tota seguretat. Però, sigui com sigui, la pèrdua de vides és trista i molt lamentable. El tema que tractarem tot seguit potser se surt una mica del que acaba de comentar la Joana, sobretot aquests desgraciats accidents que han estat en tots els mitjans els últims dies. Però també està relacionat amb el trànsit i a la necessitat d'evitar la pèrdua de vides per distraccions mentre es condueix. Parlem d'un estudi publicat a la revista Llobregat Motor fet sobre el costum, malcostum, que està penat pel còdic de l'ús del telèfon mòbil mentre es conduïm. Diu el titular. El 40% dels espanyols envia missatges de text mentre es condueix. Aquest és el titular. Però el contingut de l'estudi ens ha semblat adient per fer un recull d'alguns dels conceptes que tracta referent només als automobilistes sinó també a la resta dels usuaris de la via pública, motos, ciclistes i vianants. Aquests, els vianants, són potser el més perjudicat per la seva indefensió física respecte a l'ús del mòbil, un de cada quatre conductors el fa servir sovint o bé sempre mentre circula. Malgrat que 9 de cada 10 usuaris de cotxe o moto estan convençuts fermament que l'ús del mòbil propicia poc o molt les probabilitats de patir un accident. Això queda molt clar en un comunicat fet pel RAC després d'estudiar i analitzar les circumstàncies de molts accidents on queda demostrat que l'ús del mòbil per part dels conductors de cotxes, motos, ciclistes i vianants ocasionen distraccions que no són exclusives dels usuaris del motor sinó també, i en una proporció molt destacada, dels vianants. Mentre el tant per cent dels conductors de l'automòbil és del 26 i dels motoristes és el 9, la distracció a causa del telèfon mòbil dels vianants arriba al 47%. Quantes vegades els veiem que van caminant amb el mòbil enganxat a l'orella sense tenir en compte el trànsit o el color del semàfor en el moment de travessar? L'anàlisi també diu que una pràctica tan perillosa com escriure un vistatge de text a l'hora que es condueix és més freqüent que no el que es podia pensar. Concretament, com deia el titular, ho fa al 43%. Aquestes xifres superen en molt a les que es registraven en un estudi anterior de l'any 2008. Llavors, l'informe titulat Les diseccions, el risc no percebut, indicava que només un 26% dels conductors utilitzaven el telèfon mòbil, sempre o bé sovint. Per contra, l'ús per part dels vianants arriba també al 47%. Els experts del RAC diuen que circular distret per la ciutat a 50 km per hora escrivint un missatge de text durant com a mínim 20 segons equivale a recórrer, sense atendre el que tenim per davant, 278 metres. Us imagineu la tragèdia que això pot ocasionar? Per carretera, a 120 km per hora, som durant aquests 20 segons 660 metres recorreguts sense comentaris. No, no, no cal comentar res més, és horrible, és horrible. Per reduir l'accidentalitat, el RAC proposa fer campanya per augmentar la conscienciació dels conductors i promoure l'ús d'aplicacions de bloqueig del telèfon mòbil durant la conducció. A més a més, demana que s'exigeixin certificacions per homologar, quantes més millor, les aplicacions al mòbil per controlar-lo mentre es condueix. Sí, d'altres maneres, moltes marques de cotxes et penen ara amb el mans lliures instal·lat i les ordres per marcar, per exemple, a casa o d'un parent o al mateix número es pot fer les ordres... Només per mirar-ho, no? Orals. O sigui, no fa falta mirar... Sí, sí, però contestar, com ho comenta l'estudi, amb el temps... Això sí que és... Però això de contestar, o sigui, enraunar, és veritat que potser es parlen de negocis conduint i sense mirar el telèfon, només amb el micròfon. Però, evidentment, el cap està pensant en el demòci i en altres coses. És veritat. És distracció. Sí, però encara que no telefonéssim, quan portes el cotxe, la condució, gairebé diria jo, el 90% de les vegades estàs pensant també en el pensament allà on te vas, que faràs el tal. Per tant, això jo crec que no es pot tallar. Bueno, depèn de persones. Ara sí que s'ha de tallar radicalment el que conduint porten el telèfon o la mà. Aquest sí. i s'hauria de castigar molt fort. No, no, si està penat. Està penat, hi ha una multa extraordinària. Estic fart per veure per autopistes i no fa falta a Barcelona i aquí a Sant Jús. Moltíssima gent, moltíssima gent. És igual. Homes de grans, dones, és igual. Tots ens raonem per telèfon. Sí, sí, sí. No en som conscients. Seguint els consells aquests que ens ha dit abans la Joana, diu també s'aconsella introduir un test teòric-pràctic en els temaris de les autoescoles per tal de demostrar el gran perill que representen les distraccions amb el risc de patir accidents. i amb aquestes notes tan boniques de Granada donarem pas a la Montse que es parla d'aquelles coses tan interessants que a vegades són concretament de salut o que acompanyen a la salut. Aviam, endavant, Montse. El son i el cervell. El son és per l'organisme com una cura intensiva. La repara físicament, psíquicament i emocionalment. Sense descans, el cervell li costa retenir records, aprendre i trobar solucions als problemes. Dormir no solament influyeix sobre l'aperiència física, sobre com ens sentim o ens desenvolupem durant el dia, sinó que millora l'humor, reforça el sistema immunitari i recarrega l'energia. Per moltes persones és un regal preciós, una activitat pleient que aporta benestar. De totes maneres, s'ha de conciliar el son. Per conciliar el son és un verdader problema com per als insomnis. Hi ha qui inclús ho consideren un tràmit perquè es veuen obligats a passar cada nit per al que escatimen hores al descans per guanyar-se-les al dia. I encara que aquesta energia pot semblar eficaç, a curt plaç o a la llarga produeix l'efecte contrari. Sense descansar lo suficient, la capacitat per disfrutar de noves experiències i adquirir informacions cau en picat. Dormir poc pot comprometre la salut, les emocions i les relacions. Descansar bé de forma regular és tan necessari com alimentar-se. De fet, si tractéssim de mantenir-nos desperts durant dies o setmanes ens moriríem. El cerebre, o sigui, el cervell, es reorganitza. Hasta fa apenes mig segle es creia que al dormir el cervell simplement es desconnectava, que era una espècie de temps mort o que no ocorria res excepte que descansava. Però la ciència era un misteri que els seres humans i el rest d'animals ho consegreixin i consegreixin tantes hores. No feia el cas més vulnerable a possibles atacs perquè destinar el terci de la vida a la son com tot el que es podria fer enlloc de dormir. El primer científic que va veure la importància del son va ser un psicòleg alemán Hermann Eblingaus que es va donar compte que el cervell tenia una vida nocturna secreta i molt activa. A finals del segle XIX va indicar que dormir potser servia per consolidar els records i impedir que esborrés el viscut en el dia i permetre que el dia següent es pogués seguir adquirint informació sense de totes maneres la comunitat científica de l'època va considerar una idea d'escabellada i va haver de pensar durant un cicle perquè els avanços de la neurobiologia i la imatge cerebral mostraren que mentre dormíem el cos descansa però el cervell segueix treballant i a tota màquina realment és important o sigui una vegada no sé si és veritat o mentida vaig sentir que algú s'havia posat un casset amb les lliçons mentre dormia perquè el cervell anava captant i tenia les demes no sé si és exacte podem provar-ho encara estem atents el poder protector de la melatonina descansar 8 hores al dia fortaleix el sistema immunitari i pot ser una bona prevenció contra el càncer tot és ara tot és relatiu i tot prevenció contra el càncer perquè parla de la melatonina i que descansa i te nivella també quan vas de viatge i que investigadors de la Harvard van estudiar dones que treballaven de nit i van veure que estaven tenien menys risc de patir càncer de mama i de còlon que aquelles que tenien turns diurns l'explicació podria trobar-se en la melatonina una hormona que s'agrega a la glàndula pineal situada al cervell i que s'encarrega de regular el ritme cardiac quan es fa fosc envia senyals a l'organisme perquè s'apagui les dones de l'experiment treballaven de nit tenien les llums enceses el que evitava la producció de melatonina i els científics van veure que estava relacionat amb el gran risc de patir una enfermedad molt bé doncs vinga a dormir tothom això qui pugui qui pugui no però és important i ara li donarem pas a aquell comentari que ens fa sempre el Joan Maria què et sembla de què parlem avui parlarem d'un article que vaig llegir a l'avantguàrdia que parla de tendències l'article és escrit per la Margarita Puig d'aquí a Barcelona sí, sí és molt graciós bé doncs parla dels creus crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux crux menys però bueno aquí es veu que ve llavors és una moda no han de poder dir que havien intentat posar les faldilles en marxa bueno els escocesos han portat tota la vida sí bueno de fet també abans els capellans portaven sotana que és una espècie de faldilles no i ara alguns també és a dir que bueno això de les faldilles és tota la història i els tenis també porten aquelles batotes llargues que també porten ah sí té tres quarts sí sí escolta'm bueno doncs ara l'article que diu els armaris sense sexe una cosa és que passi a les desfilades que és un intent de sorprendre grans marques com Hermes i Basset Laurent o J. Anderson o per l'OVE mostrin sobre la passarel·la la seva roba a gènere o que és el mateix tan vàlida per dones com per homes però sempre amb un accent més femení que masculí o que la seva campanya de publicitat més agosarada de Nicolau Gesquiar el director creatiu de Luis Bogiton mostrés aquest any 2016 un home vestit com vol capaç de maquillar-se i de portar una diadema de flors si li ve de gust o una camisa amb el coll nuat amb llars també les últimes propostes de Guts i Dior transcorren en aquest sentit estem parlant de tots els grans modistos a nivell del vol ja no saben què inventar de fet els passarel·les també els vestits que porten les senyores i les senyoretes tampoc al carrer els veiem el que passa és anomenar les marques a fer-les famoses Dior transcorren en aquest sentit i el maquillatge i a més els talons com les drag queens les drag queens i les drag queens demà des de demà també són perfectament compatibles amb la masculinitat de la nova era parada en les seves desfilades mixtes la decidida androgyna de Selin i les més experimentades provocacions de gènere dels germans 960 ja fa uns quants dies i que el 70 va acollir els primers homes en cavallera i les dones amb pantalons que això és una altra cosa les dones amb pantalons 50-60 anys no en veiem gaire molt comuns a més a més si entraven a missa el capellà el mossèn els tiava fora sí sí bueno doncs mara aquests mossèn ja no hi són perquè em penso que es moririen del susto ara es moririen del susto bueno ja no és només una provocació en mans dels que dicten la moda és un fet que ja ha agafat el ritme de la quotidianitat a peu de carrer estaments com de cobles o top shop ja n'hi han posat aquesta manera de vestir a moltes ciutats on veus homes amb faldilles amb bossa de mà i amb una mica de taló ja no és gens destacable i la cadena self-fits té tota una secció de roba a gènder així com es pot com es coneixen les propostes que poden ser alluïdes indistintament per homes o dones ja siguin faldilles pantalons sabates de taló o sense que reuneix les firmes que tenen més recorregut en l'assumpte com metro com els de Garçons Jeremy Scott Marashi o Yamamoto la idea del gènere estil és crear roba que serveixi per uns i pels altres s'han acabat els gèneres en una època en què canviar de sexe sembla que també va agafant ritme que l'hitin gener primer i després els germans Bachowski ho han viscut amb tota naturalitat per què no intercanviar-se també la roba fins i tot Sara proposa la pantafandilla que combina les dues peces per l'ús indiferent d'homes i dones això ja ho van inventar quan jo era petita la meva tieta portava una faldilla pantaló per anar amb el tàndem amb el tieta a treballar o sigui que no han inventat res de nou tot va vinguent sí i tant al capdavant del Gender Bender la jove tribu urbana que ha adoptat aquesta estètica i filosofia de vida hi ha Jada Masmit el fill gran de Will Smith no només va portuganitzar l'última campanya de Luis Vuitton vestit exclusivament amb peces femenines als 17 anys presenta constantment en el seu compte d'Instagram la seva afició per l'estil de tota gènder i la seva condició d'icona ambissexual així ho ha convertit en ídol dels millenials la generació del mal criats nascuda a l'última era pròspera recent entre el 1981 i el 1995 que s'ho qüestiona pràcticament tot i encara més l'orientació sexual tradicional la veritat és que aquesta nova transgressió té els seus antecedents a l'època barroca les perruques els talons i les cares emblanquinades eren la norma entre els homes de les classes adinerades el rei Lluís XIV va ser el primer home que va du talons però també va ser un senyor que es va dutxar en tota la seva vida dos cops i es va posar malalt i escolta'm si feia pudor era igual perquè ell tenia èxit el mateix d'aquí va venir l'invent de les colonies va ser per això per no sentir la catifera sí els olors corporals bé el que realment van marcar la primera revolució estilística en aquest sentit va ser David Wowie i Mick Jagger no ho van fer pas del tot pel seu compte el seu atreviment té un nom propi es tracta de Mr. Fish la marca dels 60 que va impulsar el que es coneix com els Peacocks revolutions o la revolució del gall d'indi en la moda masculina situada en Clifford Street entre Savile Raus i Bon Street la botiga devia el nom al seu primer propietari Michael Fitch i ara gràcies a les picades d'ullet que tantes marques estan fent a l'estil d'aquesta casa pionera que va tancar fa més de 40 anys s'estan plantejant ressuscitar-la per una línia de moda urbana i el que és segur és que de Jagger i Bowie va ser un estil que va marcar una època i continuo fent-ho en Paul Vilfilo el va prendre com a exemple quan es va enfondrar la delicada tasca de refundar Selin el 2011 la dissenyadora va basar tota la seva primera col·lecció femenina a la imatge de David Broby vestit amb un memorable vestit de color mostassa i quan Heders Lim es va fer càrrec de Dior home va resumir la seva inspiració la foto que va penjar el seu estudi que si veia el músic lliurant un grammi Arenda Franklin i duia un vestit en solapes amples corbata de llacet blanca i fedora negra i elles més enllà de André de André Pègic el popular el popular model andrògin que va revelar aquest transgènere hi ha casos com el de Ruth Bell que es va repar recentment els cabells per potenciar la imatge andrògina que tan agrada està vivint el millor moment de la seva carrera molt bé molt bé o sigui ara tots anirem ens reparem les senyores al cabell i els senyors faldilles aquestes excentricitats no es veuen gaire pel carrer deu-n'hi do deu-n'hi do sí segons quins llocs però el que passa és que si les senyores volem anar molt com els uniformes de pantalons i tot el liu també és lògic que diuen l'home doncs ara sí doncs ja me poso sandilles de totes maneres cal més anar a la Rambla de Barcelona asseure-se mitjoreta i veure la fauna que està passant per allà i llavors veureu com està bé mira tot és qüestió mira això són èpoques són és una manera també de cridar les marques de fer coses estranyes perquè la gent parli d'elles perquè si no haguessin fet aquestes sandilles pels joves i aquestes rapades pels senyores ara no estaríem parlant d'ells perquè hi ha una cosa que està clar és que el pantalón que l'ha adoptat la dona com dintre de la moda no deixa de ser molt còmoda no ho sé i a l'hivern jo ja fa moltíssims anys que no em porto i a l'hivern és perfecte ah sí però jo havia de portar pantis igual perquè se m'engalaçaven les puixes hombre mira cadascú es comés que vols que et digui o que tu no acceptes com per exemple jo no accepto mai portar mitges i pantalón ah veus doncs jo havia de portar mitges i pantaló perquè saps què passa que se m'englaçaven aquí les puixes però això ja és a gust personal clar clar que sí o sigui que jo respecto la meva tieta tenia molts anys i ha portat pantalons fins que s'ha mort ja ja ho crec ens queda quant un minut re la nostra gent gran a través de benestar social o sigui tot aquell tot aquell que vulgui pot anar a preguntar a la Célia Marcos i a la Carme Aguilera que els donarà tota mena de detalls sobre les les grans propostes que tenim que tenim ara quin dia i quina hora és és el 29 29 d'abril sí sí aquest mes d'abril i aleshores a dos quarts de sis de la tarda com sempre els actes de la gent gran és aquest allà el mil·lenari sí bé doncs ja hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui us esperem dimecres vinent a dos quarts no a dos quarts no a les 8 de 8 a 9 o sigui que el dissabte podreu tornar a escoltar aquesta audició que acabem de de radiar-vos d'11 a 12 del migdia moltes gràcies Joan Xirivella moltes gràcies a l'altre Joan Maria moltes gràcies a la Montse moltes gràcies Lina i a tu Carles per la teva paciència que la tens més gran que un sant bé fins la propera a tothom bona nit o bon dia de la altra的 de la altra MS na bu Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!