Homenatge a Johnny Hallyday, biografia de Montserrat Caballé i curiositats de Barcelona; La Marató sobre infeccions, Mendelssohn, Gemínides, Nadal a Santa Eulàlia, Vall de Núria i vida sense bosses de plàstic

Música Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Eh, has vist quin abric m'he comprat? És de la botiga aquella que et vaig dir, de Sant Just. Ostres, m'agrada. I les sabates pel Miquel, de Sant Joan d'Espí. I aquest rellotge? Per la Sandra. Ja l'he complat a la botiga aquesta de Sant Feliu, la que et vaig dir dels complements. I com és que voltes tant? Volta, calla, calla, que potser me'n vaig a Irlanda. A Irlanda? Per Nadal, bé, bé. Si tu també vols viatjar fins a Irlanda, pren bona nota. Fes les teves compres a Sant Feliu, de Llobregat, Sant Joan d'Espí i Sant Just d'Esvern. Per cada compra de més de 10 euros aconseguiràs un gomet. Necessites 10 gomets i com a mínim 3 han de ser de colors diferents. Enganxes el tarjetó promocional i quan l'hagis completat, diposita-la a les urnes que trobaràs als equipaments municipals. Espavila. Tens fins al 5 de gener per aconseguir-ho. Recorda, per Nadal no cal creuar la Diagonal. Cada ovella, el seu curral. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. RadioDesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram... I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610 777 015. 015. Radio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio Desvern. 98.1. 60 i més. Benvolguts, amics oients. Ja tornem a cent dimecres i el magacín 60 i més torna a la sintonia de Ràdio Desvern per oferir-vos una estona de temes variats, música i comentaris que la taula de redacció del programa ha seleccionat per passar amb vosaltres aquesta hora de ràdio que dona pas a l'hora de sopar. Som l'Alina Santa Bàrbara, avui la Montse ens ha fet vacances. En Joan Maria García Puig de Vall, en Carles Hernández Rius i qui us parla, la Joana Algarra, que estem disposats a iniciar l'audició d'avui de 60 i més. Com a primer comentari de l'audició d'avui, volem dedicar uns moments a recordar una figura que ens ha deixat aquests dies passats. Una important figura de la música pop que ens va fer ballar el so de les seves interpretacions. Ja començàvem a ser una mica amadurs, però el seu ritme ens posava en moviment encara que no volguéssim. Johnny Halladay. Durant un temps, ell, a temps de rock, i la seva companya, François Jardí, amb les seves melodies, ens van fer gaudir de la música del moment, tan ballant de manera trepidant amb l'un com suaument amb les cançons de l'altre. Ella en fa l'efecte que es va anar esveint amb el pas del temps, però ell, Johnny Halladay, ha estat fins a l'actualitat la gran figura del rock francès, tant que algú ha arribat a dir d'ell que era l'Elvis Priestley europeu. França el va rendir un gran homenatge d'acomiat en el seu enterrament amb un personatge excepcional, Manel Macron, que va estar al seu enterrament. Escoltem uns moments de la seva música. Música Música Música Música Música Música Biografies de personatges il·lustres. Música Avui presentem la biografia de Montserrat Caballer. Música La gran cantant, Montserrat Caballer, va néixer al barri barcelonès de Gràcia. Des de molt joveneta ja sentia una gran afició pel Belcanto, que acomplia assistint ocasionalment a les localitats populars del Gran Teatre del Liceu. Mentrestant, la seva veu començava a desenvolupar una potència i unes tonalitats excepcionals. Davant d'això, un familiar seu va decidir sol·licitar de la família Bertran i Mata, amb qui tenien amistat, un ajut pels estudis musicals de la naixent soprano. Aquesta generosa família, encantats davant de les facultats de la joveneta, no solament van col·laborar econòmicament amb la seva formació musical, sinó que també van proporcionar-li, amb efecte, l'ambient adequat per del desenvolupament social de la seva carrera. Va rebre classes de cant de la professora hongaresa Eugènia Camen i també de la gran Conxita Badia, qui li va ensenyar dicció i capacitat expressiva. El director Napoleone Anovasi li va ensenyar tècniques vocals, qui va detectar amb ella totes les condicions adequades en una soprano lírica. Va acabar els estudis l'any 1954 amb el primer premi del Conservatori del Liceu. La seva professora, Conxita Badia, va aconseguir que ella intervingués en el concert de Cluenda d'un cicle dedicat al Mita d'Orfeu, organitzat a la Casa Bartomeu de Pedralbes per una institució cultural del moment, que promovia concerts musicals de música culta. L'èxit va ser extraordinari. Ja en aquesta època, començar el seu debut absolut en el camp operístic. Però en aquells temps, malgrat la seva gran vàlua i les moltes intervencions arran del panorama nacional, la soprano sentia que el seu gran potencial havia de sortir de l'entorn i triomfar en altres països. Per tant, es va traslladar a Itàlia, on no va tenir gaire sort. Va trigar un temps a aconseguir un contracte amb l'òpera de Basilea, on, amb un èxit darrere d'un altre, va obtenir la plaça de cantant titular interpretant la mimí de la bohème de Puccini en l'any 1956. Després de tres grans temporades a Basilea, interpretant tota la gama de protagonistes principals líriques, i després d'algunes escapades a l'òpera de Viena, on va aconseguir un gran domini de la llengua germana. Es va traslladar a Bremen, cantant dos anys més, especialitzant-se en protagonistes magnerianes. El paper que va ser crucial per la seva carrera va ser el de Arabella, de l'òpera de Richard Strauss. Paper que va interpretar al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, on va tornar l'any 1962. Va ser el principi d'una carrera d'èxits. A Reus va cantar Madame Butterfly, al costat d'un tenor emergent, Bernabé Martí, amb qui es va casar l'any 1964 al monestir de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest mateix any va estrenar a l'Europa l'oratori El Pessebre de Pau Casals. Montserrat Cavaller ja tenia una carrera consolidada i una immensa experiència en repertori. Però va ser la primavera de 1965, quan es trobava a New York, que se li va presentar l'oportunitat de representar l'òpera Lucrecia Borja, al Carnish Hall, el dia 20 d'abril de 1965. Va ser un esdeveniment espectacular i Montserrat Cavaller va obtenir un triomf definitiu. La premsa nova i arroquesa publicava uns titulars extraordinaris. Calas més de Valdi. És que és una frase feta. Calas més de Valdi igual a Cavaller. Ara, aureolada pels seus grans èxits internacionals, va tornar al Gran Teatre de Liceu amb una interpretació extraordinària d'Ell Trovatore. L'entusiasme del públic va ser tan gran en les tres funcions que va representar que els aplaudiments amb mans i peus se sentien al carrer, fora del teatre, i van durar més i menys que 23 minuts. És un déu-n'hi-do, no? Molt aviat va començar els enregistraments discogràfics, dels quals destaca el seu gran èxit Lucrezia Borgia, de Donizetti. Del seu feliç matrimoni amb Bernabé Martí van néixer dos fills, Bernabé i Montserrat. Aquesta també té una extraordinària carrera com cantant i ballarina que es va iniciar a l'escala de Milà amb la representació de West Side Story de Leonard Bernstein. Montserrat Cavaller és una de les figures més importants del món de l'òpera del nostre país, juntament amb altres cantants que sempre han portat el món líric català en el cim mundial del cant clàssic oberístic. La seva va ser la veu inolvidable dels Jocs Olímpics de Barcelona, juntament amb la del pluralat Freddie Mercury. Ella ha popularitzat tant cançons típiques com melodies basades en la poesia del moment. Montserrat Cavaller va oferir un recital al Palau de l'UNESCO el 23 de març de l'any 1981 amb motiu de la inauguració de l'exposició Catalunya avui. La gran pianista Rosa Sabater va fer l'acompanyament. Els temes assolits eren dels millors poetes. mestres, geners, salvat de passeig, segarra, garcets i dels millors músics catalans Tolrà, Montpou, Granados. Avui que celebrem la festa de les Llucietes, les modistetes, podem escoltar en la veu de Montserrat Cavaller els romans de Santa Llúcia, lletra de Josep Maria de Sagarra i música d'Eduard Tolrà. O sigui que escolteu aquesta cançó que és preciosa. que és preciosa. Anem tots dos a la fira, amiga dintre joc, que una mica d'un cani alegre i nostre tristor. Un cremc repat de bolsa i una enclamada del bosc i una tronca morillera i un ovell i un bastó. Fins demà! que una mica de muntanya ens faci el menjar més dor. Per qui vull a Santa Llucia dir-ne tan gloriós que les paraules m'amudiran quan he vist la meva amor. Aquí posem el punt final de la biografia d'avui, la figura universal de l'escena lírica, la gran cantant d'òpera Montserrat Cavallé. Bé, doncs, et semblava que tenies una anècdota amb la gran Montserrat Cavallé. En el Liceu es va estrenar una òpera d'un insigne músico d'aquest poble també, que es diu Leonardo Balada, que es diu, l'Òpera es diu Cristóbal Colón. I la senyora Cavallé, doncs, va fer de reina Isabel. I el d'allò, el tenor, aquest que va estar amb la leucèmia, com es diu, el Josep Carreras, el Josep Carreras era el Cristóbal Colón. L'òpera és molt maca, molt agradable de sentir, i nosaltres, com el Leonardo Balada és íntim amic nostre, doncs vam anar amb el meu home. I quan va acabar la representació, diu, vina que us presento la Montserrat. I vam anar al Camarino. I diu, mira Montserrat, diu que són amics però germans, que siguin meus. I aleshores, doncs, el meu home, la Montserrat, tal, tal. Jo, quan la veig, li faig la gran reverència, dic, majestat. Però una reverència perquè, clar, era la reina Isabel, no?, que encara anava vestida. I el que fa gràcia del Montserrat Cavallé era aquell moment que em pensava... I feia aquella veu que tenia. Sí. Va fer unes rianes que encara se senten. I va fer gràcia això de la majestat. Majestat. Home, clar. Saps, ell va fer-li la reverència. Molt bé. Per ser divertit. Bé, després que has explicat aquesta anècdota, ja toquen les teves curiositats. Anem per les anècdotes? D'acord. Doncs ja que estem amb el Montserrat Cavallé, anem per un lloc que està a la vora del Liceu. Sí. Diu, una plaça en fanals de gaudir. La plaça real és l'única plaça empurxada de la ciutat. Va ser construïda en 1848 sobre el terreny del convent dels caputxins de Santa Madrona, que dona aquest nom al tram de les Rambles. Dissenyada per francès Daniel Molina, és equilibrada, elegant, de línies simètriques i amb un gust molt d'acord amb l'estètica europea del cicle XIX. La font de les Tres Gràcies, l'estany al centre de la plaça, té la companyia de dos fanals que Gaudí va dissenyar en 1878, amb tan sols 26 anys. La construcció és considerada com el primer projecte important de renovació urbana de la Barcelona del XIX. El seu nom, la plaça real, correspon a la voluntat de dedicar-la a Ferran VII, ja que era ell qui regnava en el moment de la seva construcció. Amb el rerefons de l'absolutisme espanyol, tot era poc per anotir la figura del monarca. I diu que aquesta plaça connecta amb un primer passatge cobert que es va fer a Barcelona, que és el passatge Bacardí. I aleshores n'hi ha el Palau Impressionant de la Música Catalana. O sigui que estem pel barri, eh? Ja, ja, ja. Una mica ara ens anem cap a la... via la lletana. Diu... El músic Lluís Millet i el compositor i escritor Amadeu Vives fundaren l'Orfeó Català en 1891. Pocs anys després, l'institució encarregarà a un dels arquitectes per l'autonomàcia del modernisme, el barceloní Lluís Domènech i Montaner, la creació de la seva seu social. El finançament, com ja havia passat feia més de mig segle amb el Gran Teatre del Liceu, va anar a càrrec d'industrials i financiers català. I es van comprar els terrenys de l'antic convent de Sant Francesc per dur a terme la construcció que es faria entre els anys 1905 i 1908. El Palau de la Música Catalana es va inaugurar el 8 de desembre de 1909. I aquí n'hi ha un detall de l'edifici. Diu, amb una de les cantonades de l'edifici destaca el conjunt escultòric la cançó popular catalana de Miquel Blai. Una figura femenina fa les funcions de mascaró de proa i darrere seu, personatges de totes les classes socials simbolissen que el Palau és obert a tothom. Sant Jordi, per sobre de la multitud, corona l'escena. omplint l'estança de llum i color a banda i banda de la sala de concerts s'eleven vitralls des de la terra fins al sostre. Al centre hi ha una gran lampada en forma d'esfera invertida que reprodueix un gran sol de cristalls daurats envoltat de vidres blaus i blancs que dibuixen cares femenines. Del costat esquerra hi ha la representació de la música popular catalana amb el bus de Josep en Selm Clavé sota un arbre i un grup de cantaires. A l'escenari és un hemicicle situat en el fons on s'hi han representades 18 musses realitzades en museis. Cadascuna d'elles porta un instrument diferent. Aneu al Palau que us agradarà molt. Com a edifici entres dintre i és espectacular. A més, si tens la sort com jo que era molt joveneta i vam anar a celebrar un dia de la ràdio al Palau és aquell escenari no sé per què que et quedes et quedes sobtat i mira dintre de la poca cosa que un se sentia amb tanta gent i tot doncs realment va resultar extraordinària una experiència que és... Jo anava al Palau els dimensis quan era més jove i anava però és clar del de tot era un puesto de gallinero diu Pau Casals va dirigir l'orquestra de l'Orfeó des de 1920 fins al 1936 quan va esclatar la guerra civil aquesta quantitat d'edifici i ara com l'església de Sant Francesc la van enderrocar i van afegir part de l'edifici sembla que es veu una mica més bé i anem als aquells fantasmes que li agraden tant al Joan Maria oi? sí ara és curiós perquè tant el Liseu com el Palau de la Música catalana són dos puestos que tothom hauria d'anar almenys una vegada a la vida a veure i les dues coses sempre ha sigut possible per la iniciativa privada i sobretot pagant per la borgesia catalana són els que van pagar i a diferència de tot el rest d'Espanya tenim el Palau Nacional de Madrid que aquest l'hem pagat entre tots pel Teranés i escolta'm i ara ara el teatre que va estar molt de temps que era el seu de l'òpera ara l'ha pagat l'Estat o sigui que és una cosa no és de la iniciativa privada no ja no funciona bueno escolteu també paguen les carreteres les de Madrid per treure-les les autopistes també les paguem les tenen que aportir i esclar perquè no tenen prou i aleshores diu que aquí les augmenten el preu el preu de l'autopista però el ministre de l'Interior ha dit no l'Interior el ministre d'Indústria ha dit que l'any que ve la llum serà més barata ah sí sí ho he dit després després de la millonada que ara ens vindrà la factura d'aquest mes passat pobres de nosaltres bueno no no no no ens posem tristos que ven a dalt no tristos ara anem els fantasmes que ens faran una mica d'allò si us en recordeu l'altre dia vam dir que allà Montjuïc en aquell fossat de la Font del Gat per allà estava el Diable i tota la mandanga no? Continuem a la muntanya perquè almenys que ens toqui l'aire no? Això mateix i diu al cim de la muntanya prop de l'actual emplaçament del castell existeix una cova on es diu que habitava una altra d'aquestes bestioles que sembla que senten una especial tirada per la zona el famós drac de Montjuïc que posseïa set caps i tres cues la creença popular en aquestes bèsties mitològiques va estar arrelada durant segles per tota Catalunya i els trets físics en què les descriu són similars en tots els casos i ara escupeu el que tenen que tenir ho dic perquè si veieu una cosa d'aquestes sapigueu que és un drac un drac autèntic diabòlic i autèntic i autèntic diu té que tenir una mida gigantina cos gruixut i llarg com d'una gran serp d'un a set caps què dius dues o quatre potes amb burpes i ungles ales immenses de rap penat i en cada laró rematat per una pua cua retorçada en forma de llança les fuetades de la qual solen ser mortíferes si ho veieu s'apareix val més que marxem grans goles per les quals llancen terribles flames i fumarades reguicells de dents esmolades com ganivets i llengua punxen ulls flamejants de foc pell amb escames agrumullada negra de color verdós són molt feroxes i quan bramen fan retronar la terra ah i aquesta aneu al tanto que busquen l'isterine que busquen l'isterine aquesta gent perquè diu el seu alè és pudent per això dic que busquen l'isterine enverina l'aire i a l'aigua i mata la vegetació i tant mateix a Barcelona es parla d'un altre espaciment de característiques del qual són lleument diferents de la tònica general i es tracta de la famosa vibria una tradició representada per un d'aquests dinots de cartó pedra que surten a passejar per la ciutat amb les festes assenyalades la vibria barcelonina no és un drac és una dragonessa la llegenda la suposa una dama encantada i el seu aspecte és aleshores terrible i seductor té la pell escamosa i dura com la d'un cocodril dues potes de l'àliga urpes ales de rap penat i una cua punxent i retorçada al cap dues orelles punxegudes com un cèrbol una boca plena de temibles dents i una llengua bífida però el més extraordinari de la seva anatomia són sens dubte els pits femenins d'aspecte molt seductor i els ulls luminosos com rovins que fascinen a qui els veu de manera que la víctima no se n'adona de l'horrible aspecte de la víbria sinó només dels seus encants femenins i cau irremissiblement a les seves grapes no em diguis al tanto muchachos no em diguis hauríem de fer una vegada un llibre d'aquests els monuments aquí a Barcelona i a les gòrgoles que representen també dracs i moltes coses clares els desaigües de les taulades i aquí van sortint ara aquests que han escrit això jo els hagués preguntat que va sumar ahir la nit no de veritat que potser les escultures aquestes o la imaginació del que ho està dient perquè es col·locaven una mica sí perquè esclar quan la veus hi ha un acudit que no era de la Montserrat Cavallana que cas però un que es casa amb una diva però molt lletja molt lletja i l'amic li diu però escolta com t'has casat amb ella què fas al dematí quan sa xica diu li dic canta nena canta home clar molt bé posa una mica de música sisplau Carles que serà Fins demà! Bé, les malalties infeccioses són aquest any les protagonistes de la Marató del 2017. El proper diumenge, 17 de desembre, se celebrarà la 26 edició de la Marató de TV3, que en aquesta ocasió estarà dedicada a les malalties infeccioses responsables d'una de cada tres morts al món. Les malalties infeccioses són causades per la invasió o proliferació de microorganismes que es multipliquen en el cos humà fins a perjudicar-lo. Poden afectar l'aparell digestiu, el respiratori, el reproductor, el sistema immunitari, el nerviós, la pell i, en alguns casos, tot el cos. Les malalties infeccioses més habituals són les provocades pels virus. Les més greus són l'hepatitis i la sida. I els bacteris, com la sèpsia, la meningitis, la bronquitis, la pulmonia o la tuberculosi. Un moment. I aquí he de fer una d'allò. Sí que són infeccioses, però la tuberculosi és el bacilo de coc i no el virus. Tinc entès, és igual. Continuem. Bé, però no és infecció. Sí, això sí. Sí, aviam. Jo en diria. Segons els experts, a la pròxima dècada aquestes malalties es convertiran en una greu epidèmia. I el 2050 podríem arribar a causar la mort de 10 milions de persones, nombre superior al del morts per càncer. La Marató se centrarà sobretot en les malalties infeccioses que per la seva incidència i creixement s'han convertit en àrees prioritàries de l'assistència i la recerca a Catalunya. Entre elles s'inclouen malalties com la sèpsia, la creixent rellevància de la resistència als antibiòtics a molts bacteris causants de processos infecciosos comuns. Les infeccions relacionades amb l'atenció sanitària i les pròtesis, la vulnerabilitat dels pacients amb un sistema immunitari deprimit, les malalties emergents i les malalties del viatger. Els tons... Sí, els fons que es recaptin del proper dia 17 de desembre es destinaran a impulsar noves eines de prevenció per reduir el risc de patir una infecció. Dissenyar mètodes de diagnòstic més eficients, ràpids i personalitzats i disposar de nous tractaments efectius per combatre els microorganismes que causen aquestes malalties. Els voluntaris seran un dels eixos essencials de la Marató, de TV3 i Catalunya Ràdio. Amb la seva col·laboració al llarg de les 15 hores de durada del programa, faran possible la recepció dels milers de donatius i el funcionament de les seus telefòniques. Aquest any, un cop més, un total de 2.400 voluntaris participaran en l'atenció dels donatius que arribaran a través del telèfon 905-115-050. Els interessats a inscriure-s'hi, com a voluntaris, poden fer-ho a la web de la Marató, les tres dobles bs, punt ccma.cat barra tb3 barra marató. Les farmàcies, compresa, també es comprometen amb la Marató. Gràcies a l'iniciativa de la distribuidora Fedefarma, farmàcies d'arreu de Catalunya i també de València han participat en diverses activitats vinculades a la Marató, promogudes per la cooperativa des del 2014, entre elles l'organització del Partit dels Famosos, el 2014, accions internes de recaptació, el 2014 i el 2015, Fedefarma per organitzar iniciatives 100% destinades a recaptar fons, donació directa o difusió de les campanyes. Entre tots els farmacèutics associats han aconseguit reunir 21.000 euros i aquesta nova edició de la Marató la cooperativa espera seguir sumant fons per la recerca de les malalties infeccioses. Bé, hi ha un gran cartell al carrer de la Creu que diu, truca a la Marató. Nosaltres també us ho recomanem perquè realment és... No, no, van a on tenen que anar. Oh, i tant que sí, i és un patronat, diguéssim, digueu-ho així, que controla tots els projectes que es presenten i no tots són acceptats ni molt menys. I a més es porta un control dels diners extraordinari. Bé, fes el teu donatiu a trebetres.cat barra marató barra donatiu. O sigui que ja ho sabem. Bé, fes el teu donatiu. Bé, fes el teu donatiu. Música per Gaudí. Avui escoltarem uns fragments d'una marxa inconfusible que durant molt temps ha acompanyat a les parelles en el moment de les seves noces. La marxa nupcial de l'obra El somni d'una nit d'estiu, basada en la popular peça teatral de William Shakespeare del mateix títol. El seu autor, Felix Mendelssohn, malgrat la seva curta vida, va ser un nen prodigi. Nascut a Hamburg, Alemanya, als nou anys ja feia concerts de piano. A partir dels 12 va començar a composar amb una gran facilitat. Amb molt poc temps ja tenia registrades 60 obres de diferents estils. Aquesta producció manuscrita resta dipositada a la Biblioteca Reial de Berlín. Va viatjar per tot Europa i de cada país extreia l'esperit musical que aplicava les seves obres. De la visita a Escòcia queden per la prosperitat la gruta del Fingal i la sinfonia escocesa. De l'estada a Itàlia podem escoltar la sinfonia italiana. Del viatge a Londres es destaca romances sense paraules. L'any 1841 és el moment nomenat pel rei de Prusia, director de l'Orquestra Reial. El 1843 va fundar el Conservatori de Música de Prusia, incluint com un dels més importants professors a Robert Schumann. Durant aquesta època va composar El somni d'una nit d'estiu. Com ja hem dit, malgrat la seva curta vida, 38 anys, la seva producció musical és immensa, destacant també com gran pianista i organista. Podem escoltar alguns fragments de la marxa nupcial del Somni d'una nit d'estiu, amb interpretació de l'Orquestra Sinfònica d'Hamburg, sota la direcció de Pietro di la Corona. de l'Orquestra Sinfònica d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit. de l'Orquestra Sinfònica d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit. de l'Orquestra Sinfònica d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit. de l'Orquestra Sinfònica de l'Orquestra Sinfònica d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! de la pluja de meteors de les Gemínides, que seran visibles al nostre cel de Barcelona la nit dels dies 13 i 14 de desembre. Tot un veritable espectacle, ja que es calcula que seran visibles uns 120 meteors per hora. Un bonidor, eh? Bé, d'aquí a veure aquestes senyals del cel, per això dic uns auguris, llavors dic, tenim, doncs, per aquesta setmana uns veritables auguris del cel. Algú que no sàpiga res d'això, diu, bueno, això pot ser un senyal del cel en forma de pluja de meteors i un asteroide. Cal no deixar-nos entabanar, si algun polític té la mala pensada d'atribuir aquests fenòmens naturals a l'antagonista. En senyals negatives del més enllà, si no votem els seus. a les eleccions del dia 21 de desembre. Això. Esteu tots avisats. Això, per fer les coses com Déu mana. Bé, però com s'acosta a Nadal, també hi ha una cosa molt bonica per veure a Barcelona. O sigui, el Nadal ja ha arribat a la famosa casa de moda Santa Eulàlia, fidel al seu origen mediterrani. L'equip d'Azul Tierra, amb Toni Espuc al davant, ha dissenyat els aparadors i l'interior de la botiga. A la planta inferior podrà visitar un pessebre napolità tradicional. Es tracta d'un conjunt únic que segueix la tradició dels naixements napolitans del segle XVIII. Carles III d'Espanya, no el nostre Carles, aquest és un altre. No, el nostre... Carles III d'Espanya, també rei de Nàpols, va ser qui va portar a Madrid el costum del pessebre, estenent-se posteriorment per tot el país. Les seves delicades figures estan articulades. Totes elles tenen el cap fet de terracota, ulls de vidre i peus i mans de fusta. estan vestides en diferents teixits segons la seva categoria a l'escena. Seda pels personatges principals i cotó i llana pels secundaris. Bueno, i penso que us convidem. Oh, i també, diu, els convidem a gaudir un nadal mediterrani i barroc de la mà de Santa Eulàlia, ja que els models potser ens ho hem de pensar una mica per comprar-los. No, passem de llarg. No, mira, veure'ls, contemplar-los també agrada. Bé, recordem que Santa Eulàlia va ser fundada a Barcelona l'any 1843. No li donarà, també. I, sens dubte, és el número d'Espanya de la moda. Sí, i tant. I inclouït que et fan el vestit de mida. L'única cosa que has de tenir molts diners, perquè si no, no cal entrar-hi. Què en dius, ara? No, no res. Què va, què va. Però això per nosaltres, rai. No. No. Bé, bé, bé, bé. Viatjant per Catalunya Avui visitarem uns paratges molt adequats pels amants de l'esquí. La Vall de Núria. Sobretot després de l'inici d'aquest desembre, que ha estat, tal com diu la popular Nadala, un desembre congelat, tenint en compte que la Vall de Núria és l'equilibri perfecte entre tradició, turisme i esport. Núria és un lloc estretament relacionat amb els pastors, ja que van ser ells els qui van trobar la imatge que, segons la tradició, Sant Gil va amagar la muntanya, just en el punt en què es va localitzar la talla de la Mare de Déu. Allà es va construir una petita església que marca el principi de la presència humana en aquell lloc. Una presència constant que ha fet que Núria s'hagi convertit en un lloc de visita i pelegrinatge, que sap integrar les edificacions amb l'amfiteatre d'unes majestuoses muntanyes muntanyes que freguen sobre els 3.000 metres. Amb el pas dels temps cal admetre que l'afició a pujar a muntanyes i recórrer els senders de tota mena ha augmentat d'una manera considerable en els últims temps. Els orígens de Núria cal buscar-los en el personatge de Sant Gil que s'hi va recloure cap a l'any 700 per dedicar-se a l'oració. La persecució religiosa el va foragitar de les muntanyes però va deixar ben guardats la Mare de Déu i 3 objectes una creu una campana i la famosa olla que simbolitza el santuari. L'edificació d'un temple a la zona es remunta al segle XI quan el pelegrí Amadeu hi va construir una edificació molt senzilla. Com ja hem dit abans Núria en l'actualitat ha assolit un complex equilibri entre religió tradició esport i turisme en el centre d'un dels llocs més espectaculars i notables del país. L'any 1931 va tenir lloc un aconteixement molt important en la història de Núria la inauguració del cremallera que comunica Ribes de Freser amb el santuari. Justament el fet que no s'hi pugui accedir amb cotxe dota el seu entorn d'una màgia especial. El propi trajecte del cremallera és espectacular. Les extraordinàries gogues de Núria les imponents roques de tot el món i la visió final amb l'estany i el santuari causen una gran admiració a qui ho veu per primera vegada. A l'edifici del santuari s'obre de l'arquitecte nou sentista Josep Danés i Torres que es va inspirar amb l'arquitectura romànica i també amb l'alpina però amb la inclusió d'elements no sentistes i clàssics. Cal remarcar que aquesta obra no va ser l'única obra pirinaica d'aquest arquitecte ja que va projectar d'altres construccions a la serralada. Algú pot pensar en el seu moment que l'església i el conjunt d'edificis que l'envolten tenen un cert aire de casernes. que és una arquitectura que recorda més a l'estil francès que no pas al català. Cal recordar que l'hotel va tenir lloc els treballs per redactar el futur Estatut de Núria de l'any 1932. No podem parlar de Núria sense esmentar l'esquí. Actualment acull l'única estació del país a la qual no pot accedir el trànsit rodat. La relació de Núria amb aquest esport és de Vellentubi. L'any 1921 es va dur a terme la primera travessia Núria la Molina amb un equipament i uns mitjans que avui ens faria pensar en una aventura perillosa. A banda de l'esquí alpí la zona és tot un referent en el món de l'esquí de muntanya sense deixar de parlar de l'excursionisme i el montanyisme. En aquest sentit, Núria és un veritable paradís. Pics com el Puigmal de 2.909 metres, el Torreneules de 2.711 metres, Finestrelles de 2.829 o el Nou Fons de 2.861 són alguns dels cims accessibles des del santuari. A banda hi ha dues experiències que si teniu bona lè i bones cames i arribeu fins a elles no les oblidareu mai. Els estanys de Carança Carançà i la travessia fins a Ull de Ter. És molt lluny, Ull de Ter d'allà. Oh, i tant. No, no gaire. El que passa és que hi ha molta altitud. Sí. Es passa pel coll de la Marrana i ho dic perquè hi ha passat. Sí, sí, sí. Jo he estat a Ull de Ter però per l'altra banda. Diu pocs llocs dels Pirineus aconsegueixen reunir en un sol punt els llocs més enlluernadors de la Serralada. Grans espais, tradicions, fe, història. Aquest lloc és Núria, un lloc immens, inacabable, i amb un bon hotel que fa d'anar-hi un dos o tres dies per relaxar-se. I tant que sí, i tant que sí. i tant que sí llegueixen, t'enarguen. I ara, precisament, un tema de força actualitat. Ens el porta a Viviana Llevaria i és Vida sense bosses de plàstic. En els últims anys, arribar a casa carregats de bosses de plàstic gratuïtes s'ha convertit en una rutina més de les compres. Però, sobretot, s'ha convertit en un problema mediambiental, molt seriós, de bas mundial. S'estima que cada espanyol consumeix de mitjana unes 230 bosses de plàstic a l'any. Fet que es tradueix en milers de tones de residus, dels quals només arriben a reciclar un 10%. Bona part d'aquestes acaben dispersant-se en la natura, sense control, i triguen entre 150 i 1.000 anys a descompondre's, amb la qual cosa causen greus desequilibris en el medi ambient. En l'actualitat, 4 de cada 5 bosses de plàstic es consumeixen als Estats Units i Europa. Per aquest motiu, la majoria de governs han començat a prendre mesures per posar fre a aquest problema. A Catalunya, el cobrament de les bosses a les botigues ha obert el camí a la resta d'Espanya. Des del passat mes de març, els establiments estan obligats a cobrar les bosses de plàstic, amb nances, gràcies a l'acord voluntari a que van arribar a l'Agència de Residus i al sector comercial. Amb aquest mateix objectiu, el Ministeri d'Agricultura està preparant un real decret que ampliarà el cobrament obligatori a tot Espanya a partir del 2018. La bossa de plàstic ha estat emblemàtica en la cultura del que és efímer, del fet usat i llançat. Però ara que coneixem els greus perjudicis que ocasiona, ens hem d'acostumar a buscar-li un substitut. I és que amb un petit gest, tots podem evitar danys al planeta i millorar l'ús dels recursos. Cada vegada és més freqüent l'ús de bosses plegables, còmodes de portar i amb bona capacitat. Els carrets sempre han estat aquí i encara que ocupin una mica, esperem tornar a veure molt aviat els cistells de la compra, fabricats en materials 100% reciclables. O sigui, el cabàs clàssic... Jo el tinc i és el que vaig. Sí. I el meu em renyava perquè diu, vens carregada com una burla. Cada un ho la suïo. Sí. I sempre el porto. O sigui, a mi si em va jo pel carrer, jo vaig amb el meu cabàs. Sí. Jo aquí no tant, perquè qui va a comprar és el meu jefe. Però, realment, anem a la platja amb un cabàs, com els de sempre, així, amb unes nances llargues, penjada a l'esquena. I escolta, em va perfecte, eh? No, jo el clàssic, agafes el meu de les nances. Jo és perquè els braços a vegades no m'ho permeten. No, no, i ara ja, del lloc que estic, com ni el mòbil, que no el faig servir mai per res, truco. Ei, veniu-me a buscar, que no puc. I menys mal que no està. Afortunadament. I cada vegada més també hi ha les bolses d'allò, de paper, com abans. Sí, com abans. Per exemple, la fruita, la poses de d'entra. No, no, i els americans, si et fixes en les pel·lícules, sempre porten una gran bolsa de paper amb totes les coses dintre. I no sé per què aquelles bolses no podrien tenir unes nances també de paper. Però no aguantaria el paper, no aguantaria. El que abans fixar-me va ser en aquest viatge, que no embolicaven les coses. Que aquí fa l'efecte que la gent embolica massa paquets. Potser sí. A les botigues, que ens agrada, és molt bonic, el llacet i tota la mandanga. Sobretot, ho dic ara, perquè venen els regals. Sí, sí, i què fas amb el paper? Les tripes, el fas, i els llaços, els llences, perquè moltes són de... El cabell jo no me'ls puc posar, jo segur. És que tot això t'ho paguem més car. Jo tampoc. Perquè, per exemple, com anàvem a comprar cigrons, mongetes, etcètera, etcètera, anava amb sacs. Sí. I te'l passaven a quilos amb una bossa de paper i, de vegades, de mateix diari, i te feien un cucurutxo i... I l'omplien, l'omplien. Llavors, això és més barat, tu, i granel. Sí. Ens hem acostumat que ens hi posen bossos de plàstic, molt moques, i això vol sèntils. I amb bossos de plàstic, també, perquè no suqui la bossa. I, clar, en aquell moment, el peix tota la vida s'havia servit, quan jo era petita, amb paper de diari. I, doncs, no. Eren peixos que els agradava les notícies. Això mateix, quedaven ben assabentats del que passava pel món. Sí, bueno, i el paper de diari t'havia servit per una altra cosa que no m'explicaré per allò. No, perquè una altra part del nostre cos també es quedava molt assabentat de les notícies. Com anem de temps, Carles? Ja està? Doncs bé, ens acomiadarem. Senyores, senyors, fins la propera setmana. I també recordeu que, si ens voleu tornar a escoltar, el dissabte hi serem amb vosaltres a les 11 del matí. Guardeu-se del fred. Això, que diu que tornarà a baixar la temperatura, eh? O sigui, que quedeu ben avisats. Fins la setmana que ve, si de vol. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Aixec. Fins demà! El Just a la Fusta Parlem de tot el que passa a Sant Just Sóc una urbanita, ho reconec Sí, sí, jo també sóc molt urbanita Acompanyat d'una bona amanida I tens un plat baratíssim i facilíssim de fer També és un dels llibres més robats De les biblioteques públiques dels Estats Units Som molt feliços, és una història d'amor molt maca