Homenatge a Leonard Cohen, llegendes de Barcelona, salut (diabetis i all negre), soledat i escapades: Montcortès i Parc de Cervantes

el dissabte a 2.15. No us aportéssiu. Ara escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Saps d'on ve l'aigua que beus amb aquest dutxes? Saps on va aquesta aigua un cop l'has gastat? Amb motiu de la Setmana de la Ciència, Aigües de Barcelona et convida el 19 i 20 de novembre a les jornades de portes obertes de la planta potabilitzadora de Sant Joan d'Espí, la depuradora del Prat de Llobregat i el Museu Agbar de les Aigües, perquè ho sàpigues tot sobre el camí de l'aigua. Inscriu-t'hi prèviament trucant al 933 423 536 o enviant un correu electrònic a serveiseducatius arroba aigüesdebarcelona.cat. Per més informació, visita museudelesaigües.cat. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. CAP Sant Just. Avinguda Indústria. Sense números. Primer van ser les zones 98.1 FM Després internet radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015 Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu. Comunica't de YouTube. Sab damn't de setem. Amé NFJ 14. oliva 180 panor amb nosaltres perSMET 5 gayaf 10. Bona nit alcalar amb nosaltres per smash Mars. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. A inclTwo. Bona nit. Bona nit. Bona. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Seixanta i més Molt bona nit, o molt bon dia, amics oients de Ràdio d'Esvern. Això serà si ens escolteu en dimecres o bé en dissabte. Nosaltres, l'equip de redacció de Seixanta i més, desitgem que aquesta hora, que ara comença, us sigui amena i interessant. Ja heu vist amb detall aquesta lluna gran i propera que aquests dies ens està visitant, il·luminant els somnis d'aquells que gaudeixen amb la seva lluentor i s'inspiren per escriure o per composar les seves melodies? No l'havíem vist tan gran i tan lluent des de l'any 1948 i no la tornarem a veure fins l'any 2034. O sigui, si encara teniu ocasió d'observar-la, aprofiteu! També aquest any ha estat un èxit la nova jornada anual dels Cards. És emocionant veure les carreres en aquells vehicles tan minsos que corren participant de totes les edats. Està en la carrera número 40. desitgem que els anys vinents continuïn amb tant d'èxit aquesta activitat popular i tan participada. Bé, després d'aquestes notes d'actualitat, nosaltres, els components de l'equip de 60 i més, la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles Hernández i qui us parla, la Joana, posem en marxa l'audició d'avui de 60 i més. de la Lina, la Montse, en Carles Hernández La setmana passada ens han deixat diferents figures famoses de la música, el teatre i el cinema i la televisió. Ens referim a Leonard Cohen, Francisco Nieva i Robert Bond. El cantautor canadèc Leonard Cohen, famós durant molts anys per les seves cançons, que són gairebé poemes recitats en fons musical. No cal que nosaltres fem cap comentari ni biografia, ja que tots els mitjans de comunicació li han retut tota mena d'homenatges, han publicat la seva biografia i han difus les seves cançons. Malgrat això, nosaltres no ens volem estar d'oferir alguns compassos d'una de les seves cançons més populars. Leonard Cohen no serà mai oblidat. I've heard there was a secret chord that David played and pleased the Lord But you don't really care for music, do you? It goes like this, the fourth, the fifth, the minor fault, the major lift, The baffled king composing, hallelujah Hallelujah Hallelujah Hallelujah Hallelujah Hallelujah Your faith was strong, but you needed proof You saw her bathing on the roof Her beauty in the moonlight overthrew you Quan al teatre hem perdut un productor, empresari, director i fins i tot autor d'alguna peça teatral. Ens referim a Francisco Nieva. En Paco, com sempre, ha estat en un lloc capdavanter amb la llarga història del teatre a nivell estatal. També ha traspassat en Robert Bauk, l'autor que al llarg dels 60 anys de vida artística va gaudir d'una bona carrera tant en el cinema com a la televisió. El recordarem per les pel·lícules La ciutat d'enfront meu, Els set magnífics, El colors en flames i en la tercera part de la sèrie Superman. Però a molta gent de la nostra generació sempre serà Napoleón, solo, i el protagonista de la sèrie a la gent de la Cipoll. També va aparèixer a les sèries Equipo A, s'ha escrit un crim, això pel que fa als Estats Units. Per aquests últims anys va recuperar la popularitat, sobretot al Reino Unit, en la sèrie de la BBC Hustle. Del butlletí municipal, destaquem una entrevista feta a Edgar Costa, un sempre recordat company que en l'actualitat viu a Rio de Janeiro i és corresponsal en aquella ciutat de la revista Rebli. De Ràdio d'Esvern a mitjans internacionals. L'Edgar va començar en 15 anys a Ràdio d'Esvern, però, de ben petit, ja tenia molt clar que la seva passió era la comunicació. El seu pas per la misura municipal va ser la clau perquè tot el que ha vingut després, programes de producció pròpia, periodisme freelance i corresponsal a Rio de Janeiro per a mitjans i agències internacionals com Robli de New York Times, Algecira, El País i Telecinc. Això sí, sempre amb una implicació personal i buscant la cara més humana de les històries com a marca de la casa. També va fer una incursió a la política municipal com regidor de joventut, comunicació i solidaritat en el mandat 2004-2007. viu a Rio però tot i que diu és una mica nòmada, Sant Just d'Esvern continua sent casa seva on sovint ve a visitar família i amistats. Està molt clar si vol ser alguna cosa a la vida has d'anar amb medis de comunicació però la ràdio és un dels trampolins. No, no, perquè ell era ben petit i escolta ja ens posava la música als nostres programes. Sí, sí. O sigui que pensa que nosaltres encara podem arribar-hi. I tant, i tant. Encara, com són jovenets... I com més tonteries i bestieses, més te coneix la gent i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. i més te'n putaran. Aviam. Vols saber per què Sant Just és una ciutat educadora? Enguany, aquest organisme ha acordat la celebració a totes les ciutats del món del Dia Internacional de la Ciutat Educadora per fer visible la tasca de les ciutats que duen a terme per esdevenir educadors. Es pretén mostrar i renovar el compromís i el diàleg amb la societat civil, el sector privat i altres agents i a contribuir així a la consecució de l'Agenda de l'any 2030 elaborada per la ONU que otorga un especial paper a les ciutats pel que fa a l'educació i reclama la importància d'obtenir l'educació de qualitat per a tothom i al llarg de la nostra vida. Sant Just d'Esvern és una ciutat educadora perquè treballa per la cohesió social, la inclusió, la democràcia i la igualtat d'oportunitats, perquè vol conviure, participar i compartir cultura en espais amables i saludables, perquè creu en l'educació al llarg de la vida, perquè les escoles tenen cura del medi ambient i participen en programes educatius intergeneracionals més enllà del currículum escolar. Per això, i per continuar construint el projecte educatiu de la nostra ciutat, et convidem a participar d'aquesta festa. Ara digues el dia, Montse. L'activitat del dia, Dia Internacional de les Ciutats Educadores, dimecres, dia 30 de novembre, a les 18 hores, a la plaça Antoni Malaret i al claustre de les escoles. Lectura del manifest, intervenció musical de l'alumnat de l'Institut de Sant Just i els tallers de música, construcció de la xarxa de ciutat, jocs infantils i berenar saludable, acte present, presentat per a l'actor Robert Govern. Aviam, Lina, aquelles coses que ens expliques, que a vegades se les creiem i a vegades no. Jo no me les invento, eh? Que això que quedi clar. Vale, vale. Les meves filles, o els meus fills, perquè són molts, diuen, quan la meva mare no sap una cosa se la inventa. Però aquí no, eh? Aquí no. Jo aquí ho trec del llibre i potser aquí se la inventes del llibre, no? I aquell que sempre us comento dels fantasmes i les ànimes en penes i tot el lío, que és molt amè i, bueno, val la pena de saber aquestes coses. Ens parla del vaixell del diable. Què dius? El vaixell que, si sembla tenir la tripulació assegurada, és l'anomenat vaixell del diable, pilotat ni més ni menys cap al mateix rei dels inferts. Antigament, diu, i és que això també és interessant perquè és la història, no? Diu, les platges de Barcelona eren molt més terra endins del que són avui. Fins gairebé al cicle XI el mar arribava a tocar el que és ara la plaça del Pi. I se sap que molt més antigament, encara, a l'època dels romans, arribava fins a l'actual plaça de l'Àngel. el carrer de la nau estava pràcticament cobert per l'aigua i la plaça del duc de Madrid i la Celi era coneguda com la platja de les barquetes, perquè allà moltes vegades els vaixells en curaven. Diu, avui aquestes places són carrers i places, tot. i, esclar, els barcelonins s'haguessin de viatjar, el vaixell amb aquest d'allò haurien d'anar a veure el vaixell del diable. Venia aquest vaixell, quan s'apropava, venia embolcallat d'una llum sinestre que feia ressaltar la vermelló intensa del casc i el velament, la qual cosa demostrava que Lucifer no pretenia passar gens desapercebut. A contrallum d'aquella oreola es distingien els tripulants d'aspecte temoridor, vermells com la sang i barbuts com bocs que es movien misteriosament per la coberta. El vaixell del diable apareixia sempre una estona abans que es desencadenés un temporal. S'acostava a les naus que populaven vora la costa i les perseguien tenes menys. Quan l'embarcació abordada era a punt de naufragar se sentia la rialla esferidora del rei dels inferts i la nau fantasma es fonia com un fumarol i deien als mariners que a la nit de Sant Joan apareixia en aquesta platja unes pedretes de color fosc, els palets vermells, que si es llançaven amb destresa contra la nau tenien la virtut d'allunyar-lo d'allunyar-lo de la costa. O sigui que tothom anava buscant aquestes pedres. I n'hi ha una cosa aquí a veure si agafeu la ironia d'aquesta... A l'agenda. Diu... Sembla difícil de creure que el maligne hagi renunciat al seu creuer festiu a Barcelona i més ara que la ciutat disposa d'un port olímpic. però... I aquí ve la cosa... És possible que amb el tipus de fauna que de vegades ronda per la zona la seva presència passi totalment inadvertida. I tant! I tant! Sí, sí. De dimoris i fantasmes n'esplè. Sí. I una cosa que va relacionada amb això i molt curtet és que en el moll de Gregal també n'hi ha uns altres que són perpendiculars que es diuen menstrual i xaloc i que porten noms de vent que bufen en freqüència sobre la ciutat. I al temps dels nostres avis la gent marinera estava convençuda que el vent era ocasionat per un gegant enorme que només amb la seva respiració ho feia remoure tot. I amb el seu voler obria portes i finestres i s'emportava per endavant qualsevol cosa que no estigués ben subjecta. Se'l coneixia amb el nom de Joanet dels Ventalls. Valla! Sí. I aquest gegant també vivia a les goles de la muntanya de Montserrat on compartia habitatge amb el seu gran amic el paret de les matinades. un altre gegant del vent que de bon matí de març, abril i d'octubre a novembre es llevava de mal humor i feia bufades que provocaven una brisa fresca a tota Catalunya. Aquestes personificacions d'aquests fenòmens meteorològics eren motiu pel qual al obrir-se o tancar-se una porta degut al vent degut a l'efecte del vent molta gent tenia la costum de dir en veu alta que estigués sola té busguard o vagi bé com si saludessin un personatge invisible que corregués per allà. I quan el vent bufava massa fort i feia aquelles onades que s'on portava tot diu que els mariners sortien a la platja i li feien ganyotes i li feien gestos estranys per que el vent deixés de bufar. Per això, per espantar el vent. Un altre dia us aniré seguint això dels vents que fa molta gràcia. Però d'aquelles curiositats de Barcelona i amb això acabaré les coses que us fan riure però que aquesta està molt bé a l'entrada. Barcelona tenia portes a l'entrada. La Barcelona era una ciutat emmurellada i les seves portes es tancaven a les dos quarts de set de la tarda. Només el portal de l'Àngel estava obert fins a les set. 15 minuts abans de tancar els timbalers feien sonar el seu instrument per instar als seus habitants a entrar-hi. I a les tres del matí el portal de l'Àngel s'obria per deixar pas als carros que havien de retirar les escombraries i als morts de les famílies que no podien pagar un enterrament cristià. I a dos quarts de sis del matí s'obrien novament aquestes portes. i aquest portal tenia el renom dels orbs. La paraula orbs suposo que vol dir sec. I això ho sé pel diccionari. Orbs. O-R-B-S. És a dir, dels secs. Perquè davant seu s'hi congregaven multitud d'invidents, tulits i captaires. Un dia, el domini K valencià Vicenç Ferrer, 1350-1411, venia de predicar entre ells. I mentre entrava a la ciutat per aquest portal, va veure un àngel amb un espàs a la mà. «Que fa vostè aquí?» li va preguntar a Vicenç. «Protegeixo Barcelona per ordre de l'Altíssim», li va contestar. El futur sant va quedar admirat per la visió. I tot i que poc se'l van creure quan ho va explicar. Però durant una de les pestes que va partir la ciutat, algú va pensar en l'Àngel i la gent desesperada li va començar a fer ofrenes. Miraculosament, la pesta va remetre. Els governants van erigir allà una capella amb una gran estàtua de l'Àngel Protector i el portal va passadir-se Portal de l'Àngel. Ara, a l'entrada del portal de la Plaça Catalunya, no hi havia la telefònica? De la Plaça Catalunya, però devia ser cap a l'altre cantó del portal de l'Àngel. Jo diria que és cap al centre de la ciutat d'ella, perquè la Plaça Catalunya en aquell moment no hi havia. No hi havia tampoc. És igual, però per allà està la telefònica que és com un portal de l'Àngel. De l'Àngel, sobretot quan se dóna la factura. Jo miraria a l'altre costat. A Banc d'Espanya, aviam si hi ha alguns diners més. Aviam si hi ha d'altres meses de diners que s'obren. És bo. Música para Gaudí. Avui escoltarem fragments de la petita serenata nocturna del seu alegre, Aleuro. És de Wolfgang Amadeus Mozart, com compositor nascut a Salzburg, Àustria. Era molt petit, quan tot escoltant les lliçons de música que el seu pare donava a la seva germana, la facció va prendre tan fort en el nen, que en poquíssima edat ja tocava el piano i composava petits minuets. Tant la seva germana com ell van donar mostres de precocidat i virtuosisme. i el seu pare, que era un músic important en la seva època, va voler mostrar al món la vàlua musical dels dos nens. Seria llarguíssim enumerar tota l'obra de Mozart i els països on va triomfar. Va composar tota mena de gèneres. Òperes, serenates, sinfonies, sonates, música sacra... De les seves òperes destaquen Els segrets del Serrallo, Les noces de Figaro, Don Giovanni, Cosi i Fantute, i l'última i més exitosa, La flauta màgica. Són innumerables les seves sinfonies, totes composades en un temps mínim. Aquesta gran tasca, en poc temps, unida a les sessions de concertista i a les lliçons que també donava als seus alumnes, ja que era virtuós del piano, orga i violín, van menar la seva salut. Quan composava el seu famós requiem, que li va comentar la seva esposa que era per ell mateix, va morir a la joveníssima edat de 35 anys. Escoltem fragments de la petita serenata nocturna en el seu alegre. Interpreta l'Orquestra Sinfònica d'Hamburg sota la direcció de Ferdinand Kanonovich. Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich Ferdinand Kanonovich I ara la Montse ens parlarà d'aquelles coses que van força bé per al nostre salut. Curiositats també que porta la naturalesa i que porta l'alimentació. He trobat font de vida de l'all negre, extracte concentrat fluid, molts coneixeu les meravelloses qualitats de l'all negre com a aliment i com a complement per donar força a la salut de forma general. Donat a conèixer Espanya pel xef de l'alta cuina, s'utilitza com a aliment funcional des de fa diverses dècades en el Japó. Precisament des de fa diverses dècades en el Japó i precisament en les múltiples propietats beneficioses que ja que pocs aliments arriben a reunir tantes propietats a la mateixa vegada. L'all és reconegut de forma tradicional des dels començaments de la medicina, tant per les seves virtuts medicinals com per la seva versalitat d'aplicacions. L'all és un còctel natural de substàncies saludables. L'all negre, o és l'all que s'ha tornat, que ha envellit, ha aconseguit incrementar al màxim les propietats saludables de l'all, degut a la concentració i estabilitat dels seus nutrients. Envellit pel color i per l'humitat i el temps, aconsegueix que els compostos assofrats, potser assofrados seria, de l'all negre, els que contribueixen a la majoria de les seves propietats, ja que no depenen del seu color. Picó, característica de l'all comú, i per això l'all negre no es repeteix, no produeix mal sabor de boca i no irrita les mucoses. A més a més, l'organisme humà és capaç d'assimilar, tolerar completament aquestes formes d'azufre orgànico, especialment amb presentació fluïda. El seu gust dolça, els seus matisos de cirera o de regalèsia, ha convertit el maloliente, diré en castellà, maloliente ajo, en un menjar deliciós, carregat de qualitats saludables. Molt bé. I ara una pregunta, on se troba? No, on s'ha de presentar? Sí, sí, sí, en botigues. Els soporborcats en tenen tots. Ara això sí, el delen una cabeça d'alls, el preu de 10 dels altres. Sí? No hi ha un, però per exemple... Però vull dir, fresc, com si diguéssim, com si fos una bona fresca. Però sembla que està podrit, que està passat. No, perquè està negre, clar. Sí, està negre. Sí. Un dia a la televisió va sortir el programa de la televisió i ho ensenyava. diu, no, si m'espanteu, perquè té aquest aspecte estrany. Diu, però és molt bo i molt... Font de vida, all negre, extracte, concentrat, fluït. Molt bé. O sigui, que segurament que deu estar en venda... Sí, sí, sí, està al mercat. Jo dic ser racista perquè... Hi ha molta explicació, però el més important és això. És font de vida de l'any negre. Molt bé. Continuarem amb l'assumpte salut. I a més a més, els de Banyoles, els negres, els llençanem. No, que el mostraven, no el llençaven. No, és curiós. Els van prendre, eh, que consti. A Banyoles els hi van prendre, el negret. Ah, sí, se'l van... Ah, el negre. El van amagar. és que parlo de Banyoles perquè a Banyoles i Cornellà de Terri hi ha els millors alls del país. Ja, ja, ja. O sigui, tant si són blancs com si són negres. No, no, no. Suposo que negres... No, no, no. Jo deia pel negre. Això és una altra història. Sí, sí, sí. Que no es deu un all. Bé, mira, com em sembla que va ser el dilluns, que va ser el dia mundial de la diabetis, doncs ara farem una mica d'això, d'explicació i del que s'ha de... De fer? Sí, sí. No, és que aquesta malaltia el que té de... Com s'ha de cuidar? Bé, no, d'important. El que té de sutil, el que té de punyent, podria dir, o busquem una paraula així, és que, esclar, el malalt en un principi no se n'adona. No només no se n'adona, sinó que el seu alimentar, el que té d'alimentar-se, moltes vegades va en contra de tots els seus gustos, perquè el que li agrada el sucre... No, clar, a haver-hi coses a la planxa... Clar, i tot el lí, no? Bollir... Però, en realitat, les conseqüències d'aquesta malaltia és larbada, és com una cosa larbada, acaba minant, minant, minant. 25 anys, diu, perquè deia un senyor que era amic de casa i era diabètic, quan veia que el meu marit feia aquella esclavitud d'aquelles dietes i així, i diu, oh, és que tu, mira, jo em punxo i tal i que qual, i el Xavi deia, espera't, veus que el cuidador... Viguràs 25 anys dit i fet, eh? Li van tallar primer un peu, després una cosa... Una cosa, eh? Sí, sí, sí, sí. Per això vull dir, senyor Radiogents, ara escoltareu uns quants consells que són importants que els feu. Diu, és important remarcar que aquesta malaltia és crònica. Per tal de retardar i minvar les complicacions que pot tenir per la nostra salut, cal controlar-la de prop i per aconseguir-ho cal seguir les recomanacions següents. Aquí, Joan Maria, i fer un paràgraf que dono. El pes. Cal vigilar-lo periòdicament o intentar ajustar-lo al pes ideal segons l'edat, el sexe i l'alçada. Mantenir un pes adequat és, doncs, primordial. Medicació. Pot ser que per les característiques de la diabetis s'hagin de prendre medicaments, insulina, hipergolosomiats, orals o d'altres. Atès que es tracta d'una malaltia crònica, caldrà prendre-lo sempre tal com ho indiqui el metge. I ara la Montse. Ara, aquí dalt, la Montse. Compte amb els peus, allò que et deia. Sí, sí. Compte amb els peus. els peus són una part delicada de l'anatomia del diabètic. Qualsevol lesió, per petita que sigui, pot donar lloc a trastorns greus. Cal revisar-los cada dia, tenir una bona higiene i consultar l'equip sanitari i seguir els seus consells. Autocontrol. Saber un conjunt de tècniques per conèixer el nivell de glosèmia és fonamental per assegurar-ne un bon control. El metge indicarà el tipus de control que es pot fer a casa, freqüència, horari i modificació del tractament segons els resultats. És recomanable anotar els valors obtinguts en el carnet del diabètic i portar-lo en el moment a la consulta. Aquí, Lina. I alimentació. En primer lloc, cal evitar consum d'aliments ensucrats. A més, l'alimentació ha de ser adequada al pes, l'activitat física i el tractament que faci el diabètic. Ha de ser el més variat possible. Cal repartir equilibradament els aliments al llarg del dia. Evitar passar estones llargues sense menjar perquè, senyors, els pot agafar un bajón i aleshores es mereixen a base de bé. Sí. Ara, això mateix, compta amb els ulls. És molt imprescindible el control seguit del fons d'ull. Sovint, en els diabètics, els ulls són un òrgan afectat. Per tal de prevenir les complicacions i posar-s'hi tractament, si s'han produït, cal que revisi els seus ulls com a mínim un cop cada any o més sovint si cal. Ara, la Montseca. L'exercici físic. Una activitat física adequada ajuda a controlar els nivells de glucosa a la sang. L'exercici ha de ser la dient per a la nostra condició física, edat i tipus de tractament. s'ha de fer regularment, cada dia si és possible i s'han d'evitar exercicis poc habituals i excessius. La diabetes és una malaltia freqüent que es caracteritza fonamentalment per un excés de glucosa a la sang. La glucosa és un sucre d'utilitat per a totes les cèl·lules del cos com a font d'energia per dur a terme processos vitals. Per tal que la glucosa que circula per la sang i que obtenim dels aliments pugui ser usada per les cèl·lules cal l'ajut d'una substància anomenada insulina produïda pel pàncreas. Si el pàncreas no produeix tota la insulina que l'organisme necessita, la glucosa no penetra en les cèl·lules i s'acumula a la sang. Llavors apareixen símptomes com l'aprimament malgrat la sensació de tenir gana el fet de menjar més de l'habitual d'orinar en més quantitat del normal i més vegades al dia i una set intensa que fa que es begui una gran quantitat de líquid. A tot això es pot afegir un cansament intens. Davant d'aquests símptomes cal consultar immediatament el metge. Hi ha una mica d'esperança també. A vegades caminant cada dia una hora diària se baixen els símptomes de sucre i abans que tanquem aquesta cosa de la salut quan heu dit que es tenia que fer una revisió dels ulls jo el que recomano a tothom que un cop almenys a l'any a partir dels 50 anys es faci la tensió ocular perquè una altra de les malalties larvades és el glaucoma el glaucoma no dona cap símptoma fins que estàs adeu fins que tens el nervi mort les catarates es poden veure perquè tens que t'enfosqueix una mica i a més tenen remei es poden operar però com es ha de vigilar i no es fa així com sempre un té tendència a dir que em prenguin l'atenció arterial i més o menys te la controles però els ulls no senyors fàgiu i aquí sent just no vull dir ni propagandes però n'hi ha una òptica que ho fan i ho fan molt bé i té uns aparells magnífics no costa gens costa poca quantitat i un va molt més tranquil perquè és molt molt important sí perquè quan et vens a donar-te compte ja tens el nervi afectat no no afectat que no hi ha solució això és l'òptica els òptics l'òptica per allà al carrer de la Creu cap amunt sí amunt amunt aquella òptica que n'hi ha per allà que són molt mics però això no vol dir res però no ho dic per això ho dic per al pacient no per al pacient per la gent que estem normal sí en quant a les analítiques per exemple això del sucre a Sant Jus hi ha diverses farmàcies que ofereixen fer l'analítica a un preu molt popular i en 5 minuts recomano que s'ho facin perquè la majoria de la gent no ho sap si que sucre o no no ho sap no ho sap què va jo tinc un conegut fa ja uns 10 o 15 anys devia tenir llavors sobre 55 anys i no ho sabia i de cop i sota li van haver de tallar les dues cames i m'ha quedat gravat de la memòria perquè es va acumulant es va acumulant a les artèries i fa necrosi i un dia i un test el papi tu mira l'hem hagut de tallar les dues cames sí sí bé doncs ara li toca al Joan Maria amb aquell reportatge sí el que hem preparat avui parlarem de la soledat ah molt bo traieu uns bocadors eh no ja he posat una mica laic una mica sens dubte la soledat sol ser un dels mals més corrents de la gent gran moltes vegades ve de sobte quasi sense n'adonar-se'n el cas és que a més a més del dolor de la pèrdua d'un ser estimat s'hi afegeix un gran buit molt difícil de superar en temps pretèrits quan es produïa una defunció les senyores es vestien de rigorós negre i els homes portaven que portaven corbata el color devia ser negre a més la majoria es posava en un braçalet de roba també negre a una de les mànigues del vestit a l'estil que porten avui dia els capitans d'un equip de futbol tenint en compte que el dol que solia portar pel traspàs del pare de la mare dels fills dels germans cunyats solia durar un any no és exagerar que feia angúnia constatar la quantitat de gent que portava dol pels carrers arreu del país tampoc és estrany dir que era un país de difunts i de gent molt trista efectivament eren altres temps que afortunadament mai més no tornaran dic això perquè malgrat les dificultats actuals que hi ha de tota mena ni comparació amb la misèria de la guerra i postguerra que van patir els nostres avis cal recordar-ho i no oblidar-ho per vèncer la soledat cal sortir de casa caminar diàrament una estona conrear les antigues amistats i si s'escau fer-ne de noves llegir diaris revistes escoltar una estona a la televisió i tot allò que podeu fer i us vingui de gust la prioritat és aconseguir la vostra felicitat que us la mereixeu també us podeu fer-ho socis de l'associació de la gent gran de Sant Just d'Esvern i gaudir de les sortides culturals excursions conferències i altres actes culturals programades al llarg de tot l'any per donar-se d'alta cal anar al mil·lenari del carrer Àngel Guimarà número 1 de Sant Just a qualsevol dimarts de dos quarts d'onze a dos quarts d'una del matí lògicament la quota anual és solament de 10 euros l'any us hi esperem molt bé i Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aquesta creu tenia la missió de delimitar els termes de Pere Mea i de Pujol, els quals, com tot el pla de Corts, arribaren als màxims poblacionals a mitjans del segle XIX, quan més de 1.400 persones vivien en aquesta fèrtil plenúria. Per contra, avui són menys d'un centenar d'homes i dones que l'habiten, bàsicament localitzats, als nuclis de Bratui, Montcortès i, sobretot, Pere Mea, amb una quinzena de cases obertes i una població permanent aproximadament d'unes 50 persones. Sota l'ombra permanent de la geganta dormida, una silueta que l'atzar i el temps han dibuixat amb les roques de la serra de Pere Calç, el poble de Pujol ha tingut històricament quatre cases, tot i que avui dia la imponent menció dels Vilanova és l'única que permanentment sent el flaire de la vida en aquest petit poblet enlairat sobre el congost de Collegats. Si fa no fa, el mateix que a Corts Castell, una vila que ja estava documentada l'any 834, avui, no obstant això, les ruïnes, la desolació, ni impregnen gairebé tot el paisatge. Només ha registit la bonica església romònica de Santa Anna, situada al costat de l'antic sender, que, fent revolts costeruts, sota l'ombra permanent i constant dels roures, conduies fins a la catcelera del Pla, allà on s'aixequen, tal com si es tractessin d'uns vigilants, els pobles de Batrui i Montcortès. Encarat cap a la veïna Vall Fosca, Montcortès ha vist passar el temps des de la seva privilegiada situació de mirador del Pla fins a on? Fins cap a l'antic municipi que també englobava els pobles de Bratui, Peracals i Mantui. És sobretot conegut per l'estany que, des de la profunditat del temps, els capricis de la natura van fer sorgir el ponent de la vila. Bé, i ara tu, aquí. Aquest estany té la particularitat que, a diferència de molts dels altres estanys pirinencs que són d'origen glacial, el de Montcortès és de l'origen càstic i s'alimenta d'aigües subterrànies. L'oreola del llac de Montcortès ha donat les més variades llegendes que poden escoltar a la zona. La més curiosa és aquella que ens diu que sota l'aigua de l'estany s'amaga l'antiga gran ciutat de Pallàs, submergida per càstic diví, pel mal comportament dels seus habitants amb Jesucrist que, com a captaire, va demanar un rossegó de pa per calmar la seva fam. I els habitants de Pallars li van negar. Aquest estany màgic, des de la catxalera del Pla, ens transporta al temps en què la família matava el vespre a la vora del foc, que escalfava les llars dels seus habitants, recordant succeïts i llegendes. Aquest ha estat el nostre viatge a un lloc de somni i misteri, el Pla de Corts i l'estany de Montcortès. i l'estany de Montcortès. i l'estany de Montcortès. Animats per l'abonança de l'Institut de Sant Martí, us convidem, si us ve de gust, a fer una passejadeta d'uns 3 quilòmetres per tal d'arribar al capdamunt de l'Avinguda Diagonal per gaudir d'un espai que encara en aquests dies és força florit. Parlem del Parc Cervantes. Dues parts separades per una valla formen un conjunt molt agradable. Per un costat, el Roussesar, que no té res a envejar als de Ginebra o la A-L-L-Roses, o la A-L-L-Roses. Diu, per l'altre, el magnífic paisatge del Parc immers en una extraordinària composició de llums i colors. El projecte és del Lluís Ruidor i es va inaugurar l'any 1965. A principis d'aquest segle XXI, el Roserà es va restaurar per tal d'acollir el concurs internacional de roses. Som més de 8 hectàrees des de la qual cosa ens devem alegrar, ja que tenim a la prop un lloc meravellós per gaudir d'un matí tranquil i relaxat. Estareu d'acord amb nosaltres si dieu que tot allò que afavoreix la bellesa de la vida és ideal per fer-la més agradable. Des del punt més alt i admirable albirar les vistes de la ciutat que en un dia clar ofereix un espectacle extraordinari. Tornem al Roserà. A principis del segle comptava amb uns 11.000 rosers de 245 varietats que lluven en els diferents perterres i també s'enfilen per les columnes de les pèrboles. Es poden admirar tant els exemplars clàssics, els de tota la vida, com les novetats premiades en certaments internacionals. Gràcies al nostre bon clima, d'abril fins a novembre, podem assistir al renaixement de cada any d'aquestes meravelloses, precioses roses. em sembla que la rosa és una flor que produeix a tothom una sensació de felicitat i allí al parc tot llum, brilla i sembla que aquesta felicitat no s'hagi d'acabar mai més. Diu el poeta Pedro Salinas rosa la promesa del vent i també el poeta Brens li dedica aquests versets i a tot és flor les roses perfumen el camí i allí passeja l'aire i s'estaciona la llum i finalment ballinclant va dir serà que les roses conserven l'encant d'haver estat abans de dones? Ell estava ben cert i seguim la resta del parc conté àmplies zones de gespa en agradables desnivells un àrea perquè corria i perquè corrin i juguin els gossets també els jocs infantils tenen diversos espais entre el rosarà i el parc sumen 33 espècies d'arbres diferents d'entre les quals destaca l'acàssia de Constantinople un arbre etèri que ressalta per les seves flors i que tenen una capritjosa forma de borla després de fer el recorregut busquem frondositats per descansar del passeig l'ombra dels arbres ens obre els ulls i tota una riquesa de matisos i quina importància té per la nostra mirada cada flor cada arbre amb només mirar-los una satisfacció interior ens omple i ens conforta llàstima que quan sortim del parc tornem a la realitat del nostre temps a la vida quotidiana cotxes clàxons batibulls que a causa del suposat progrés nosaltres mateixos ens hem organitzat el comín Ara, Lina, aquesta cosa que tu volies... Sí, que estàvem comentant. N'hi ha una novel·la de la gata Cristi, que és molt xula i té tota una sèrie de lius que els que han llegit aquesta Cristi ja ho saben. Ja ho sabem. És que té una hereba, té una cosa molt important. I després, de molt d'allò, el comissari home... No... En Pogol? Pogol, sí, Pogol, sí, Pogol, sí, Fionquet, doncs aquest bon home descobreix que tota aquella riquesa és una varietat de rosa, que és tant d'allò que està molt buscada, que si, com si diguéssim, el tresor, que tots estan més o menys, és una rosa, allà que dèieu, allò de les roses. No són diners, són rossos. I després, l'altra cosa que ja aquesta és pràctica, com dirien els inglesos, és que si voleu, els de Sant Jus, anar al Parc de Cervantes, ho teniu molt bé perquè l'autobús us deixa davant. No, però aquí s'ha de caminar els tres quilòmetres. Bueno, però... És un camí molt maco. No, caminar per dintre, per dintre del parque. No, no, no, no, d'aquí al parque hi ha tres quilòmetres. Ah, bueno, va. I escoltem, la carretera... Us cureu així, si teniu diabètics, no? Vale. Escolta'm, no us diguis, el meu marit ho havia fet, eh? Sí, ja, ja. I si no, el 63 també passa davant. Però això no ho ha dit. Però el 63, ja on té tant poder curatiu. Sí. Bueno, agafes... Ja el JTM, també te deixes allà. Per anar i tornar són sis quilòmetres. Segons quina etat, val més que agafi el 63 per anar i tornar... Sí, que no es cansi, no? I passejar aquestes hectàrees... Però per tornar a que agafi, escolta'm, tornar a que agafi l'autobús, que és més de pujada. Això m'agrada. Jo vaig a peu i torno amb l'autobús. Molt bé. Molt ben fet. Estupendament. Prenem el camí i després descanso. Això mateix. Bé, ja acabem, Carles? Sí? Molt bé. Doncs el Carles ja ens diu que ha arribat el nostre moment. O sigui que, senyores, senyors, molt bona nit o molt bon dia. tant si ens escolteu en divendres. Ai, en divendres, en dimecres. Jo ja volia avançar la setmana amb mi, que hagis ja. En dimecres o bé, en dissabte. Bé, senyores, Lina, Montse, Joan Maria, Carles, moltes gràcies, preciós. I una servidora, us diem a tots... Adeu-siau. Adeu-siau. Adeu-siau. I això que... Adeu-siau i de vos guard i no he vingut cap vent. O sigui que a la porta no l'han oberta. Això va canviant. Jo encara me'n recordo com entraves a un... Ave Maria. Ave Maria. Sí, però... Ave Maria puríssima. Sí, però sí. A Maria Maria. Haig haiguit.