Juny, Patum i Festa de la Cirera; efemèrides, agenda cultural i Vall d’Aran; ninotaires, Parc de la Ciutadella, oficis antics i poesia

Bona nit Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem 98.1 60 i més. Acabem de començar el mes de juny, sisè mes de l'any, que porta el nom d'una deessa romana, Juno, que en llatí es deia Junius, Junius. Els seus símbols són el sol i la rosa, i dona inici a l'estiu a l'hemisferi nord, un mes que gairebé sempre porta bon temps i ens fa gaudir de la natura. Diu la dita, pel juny, fruites madurades i bones migdiades. I és que ara, els migdies ja són més aviat càlids, i és millor esperar el capvespre per tota mena d'activitats. També és temps per anar a cullir cireres, albercocs i altres fruites pròpies de la primavera, quan els préssecs són més dolços i les prunes més refrescants. I si teniu ocasió, aquesta setmana ens demana al cos una escapadeta cap a Berga, on, com tots els anys, ara que ve Corpus, celebren l'apatum. Avui mateix, el tabaler i els quatre gegants, el so vibrant de la banda de l'Escola Municipal de Música, han fet la tradicional passada a les dotze del migdia. I tant demà, dia 4, com el proper diumenge, dia 7, hi haurà l'apatum de lluïment a la plaça de Sant Pere, on els plens esclataran amb força, que, per cert, es diuen així perquè són uns coets plens de foc. Quina por! Sis a les banyes i tres a la cua de l'apatum, tots encesos al mateix temps. I si en lloc de naverga o qualsevol altre indret ens quedem a Sant Just, un cop d'ull, el butlletí municipal ens informarà de les moltes possibilitats que tenim per gaudir del nostre poble. En parlarem aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. I dins el programa 60 i més, us oferirem, com sempre, un petit tast de les coses que ens han semblat més interessants. I, de nou, per qüestions tècniques, sortim en diferit. Qüestions tècniques i un petit viatge d'un dels components del programa. Això, això. Bon viatge, eh? Que t'ho passis molt bé. I, aleshores, com que estaré de viatge per Castilla-León, aquests viajes para mayores, esteu atents tant a les ofertes de les agències com als programes d'Imcerso, que està fent les últimes ofertes de la temporada per poder fer escapadetes. Molt bé, molt bé. Tu, que tens bones cames, aprofita. Tu i la Carmen podeu caminar perfectament. Sobretot ella. A mi em costa més. Jo tinc més agilitat per nedar, però caminar també m'agafa molt de dolor. Però això és el peatge que s'ha de pagar quan ens fem grans. Sí, la contribució. A ser grans. Molt bé, doncs. Benvinguts, oients desvernians. Avui, dimecres, dia 3 de juny, és Sant Isaac i Sant Carles Luanga. Demà dijous, dia 4, festivitat de corpus, que molts indrets es celebra el diumenge. Divendres, dia 5, és el Dia Mundial del Medi Ambient i Santa Sanaida. I el dissabte 6, que sortim en segona audició, és la Festa de la Cirena a la veïna població de Torrelles de Llobregat. Aquesta festa és una meravella. Una delícia. He anat alguns anys i és preciosa. Penso que se celebra des de l'any 1980 cada primer cap de setmana del mes de juny. Ah, i a més de la coca de cireres, que és una de les grans especialitats que fan a Torrelles, podreu degustar un munt de varietats a la fira artesanal. O sigui que, ànim, a visitar la fira. A mi aquestes fires jo és que em llenço de cap els formatges i els embotits. És una temptació tremenda. Amigo mio. De nou, una servidora, Joan Algarra, junt amb els meus companys, Carles, Hernández, Rius i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio en la vostra companyia. Felicitant, com sempre, a totes i tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari en aquest 155è dia de l'any del calendari gregorià. Queden 211 dies fins a la fi d'any. I ara posem una mica de música. Esdeveniments que van tenir lloc arreu del món tal dia com avui. El 3 de juny de l'any 1809 a Barcelona, després d'un llarg procés a la Ciutadella, les forces napoleòniques executen la majoria dels implicats en la conspiració de l'ascensió durant la Guerra del Francès. Joan VI de Portugal retorna a la seva pàtria després d'un llarg exili al Brasil un dia 3 de juny de l'any 1821. I un 3 de juny de 1863 a Filipines, un terratrèmol enfonsa la catedral de Manila, provocant diversos morts i ferits. Espanya i els Estats Units reprenen les seves relacions diplomàtiques després de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles un dia 3 de juny de l'any 1899. I un 3 de juny de l'any 1908, el rei Alfons XIII rebia en audiència el nou ambaixador de Nicaragua, el poeta Rubén Darío. Un altre 3 de juny, però de l'any 1944, dins el marc de la Segona Guerra Mundial, la força aèria alemanya bombardeja la ciutat de París. I el 3 de juny de 1950 va tenir lloc la primera ascensió a la Napurna, que és una de les muntanyes més altes de la Terra. Un 3 de juny de l'any 1979, a les Palmes de Gran Canària, s'hi inaugura el primer congrés internacional d'escriptors en llengua espanyola. I també era un 3 de juny, però de l'any 1981, quan l'escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán rebia a la ciutat de París el primer premi internacional de literatura policíaca. El polític espanyol Javier Solana és designat primer representant de política exterior de la Unió Europea un 3 de juny de 1999. Fins aleshores havia estat secretari general de la OTAN. I el 3 de juny de l'any 2004, a l'Antàrtida, expedicions provenents de Nova Salanda i els Estats Units estableixen un nou estatut per a preservar els valors de la fauna autòctona. I encara recordem aquell 3 de juny de l'any 2006 en què el nàstic de Tarragona aconseguia l'ascens a primera divisió de la Lliga Espanyola de Futbol, tot i que va tornar a baixar a segona en acabar la temporada i em sembla que segueix a segona encara. Sí, estava intentant remuntar, però no, no, els pressupostos són tan curtets que mantenir un equip a primera costa molt cèntims. Jo quan sento les notícies veig que hi ha un problema molt gran de diners en el món del futbol. Perquè se'ls emporten nosaltres. Clar, i tots somien en ser futbolistes, però veig que només són futbolistes de nivell, els number one, de nivell, vull dir, econòmic, que es guanyen la vida i molt rebé. Pels que estan a tercera divisió i en equips de futbol sala i això, em temo que de negoci... No, de negoci cap ningú. Res de res. Si no treballessin en altres llocs, pobreses moririen de fam. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. Bé, posem una mica de música. I, com cada setmana, recordem, ara, alguns personatges famosos que van arribar al món tal dia com avui. El 3 de juny de l'any 1920, naixia Sabadell el qui va arribar a ser pintor, gravador i ceramista Joan Vila Casas. Com molts altres artistes d'aquell moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi. Considerat un dels grans creadors catalans de les arts d'avantguarda del segle XX, va morir l'any 2007 als 86 anys. També un gran creador, però, del setè art. Va ser el cineasta francès Alain Reynaud, nascut el dia 3 de juny de l'any 1922. Fou un dels fundadors de la Nouvelle Vague i va innovar la tècnica del flashback per explorar la memòria i els temps en punts de vista diversos. I de Sima Monamur és una de les seves grans pel·lícules, valorada arreu del món. Fa poc més d'un any que va morir el 3 de març de 1914. I seguim el món del cinema, ja que el 3 de juny de l'any 1925 neixia a Nova York l'actor estatunidenc Tony Curtis. El primer gran èxit li va arribar amb la pel·lícula Trapezi, que el va consegrar definitivament a Hollywood, on avui té la seva estrella, el Passeig de la Fama. Amb aptituds, tant per el drama com per la comèdia, una de les seves actuacions més aplaudides va ser la del paper de Joe a la famosa pel·lícula Con Faldas y a lo Loco, que aquí es va titular en català Ningú no és perfecte, del gran Billy Wilder, que va treballar al costat de Jack Lemmon i Marilyn Monroe. I del cinema passem a la política, ja que el 3 de juny de 1931 neixia el que va arribar a ser militari polític cubà Raúl Castro, germà menor i també actiu col·laborador del seu germà Fidel, tant a l'actualitat com en els seus temps de guerrillers. És president de Cuba des del 24 de febrer de l'any 2008, quan Fidel Castro va haver de deixar el càrrec per llarga malaltia. Ara ostenta també el grau de general de l'exèrcit. Avui compleix 83 anys. Un 3 de juny més proper, l'any 1986, neixia a la ciutat de Manacor, a l'illa de Mallorca, el jugador de tenis Rafa Nadal, considerat un dels millors especialistes sobre terra batuda de la història del tenis. El seu palmarès hi destaca en la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín l'any 2008. Quatre copes d'Eivis amb Espanya i haver completat el Gran Eslam durant la carrera de l'any 2010, entre molts d'altres guardons. Avui compleix 28 anys. Per molts anys. No sé si escolta Ràdio d'Esvern, però des d'aquí ho felicitem. I tant que sí. Dels famosos que han deixat aquest món recordem avui el sindicalista i polític basc, dirigent històric de la coalició Herri Batasuna, John i Dígores, que va morir el 3 de juny de l'any 2005. I també el popular actor David Carradany, famós per la sèrie Kung Fu, que moria el 3 de juny de l'any 2009. Posem una mica de música. Fins demà! Radio Cultura Només fins al proper diumenge, dia 7, sou a temps de veure el magnífic espectacle A Eternum, que presenten Los Vivancos al Teatre Tívoli de Barcelona. Es tracta d'un muntatge fascinant, ple de força i agilitat, on es barregen el flamenc, el brickdance i el hip-hop, amb una dinàmica que entusiasma el públic. Els germans Elias, Judà, Josuà, Cristo, Israel, Aaron i Josué Vivancos han donat la volta al món amb el seu darrer espectacle i són un exemple de gran compenetració i harmonia dalt d'un escenari. Les darreres actuacions en el Tivoli són una mostra del seu gran esperit de superació. I ja que parlem de teatre, ens crida poderosament l'atenció que la intensa i formidable novel·la de Joan Sales, i en certa glòria, es pugui veure adaptada al teatre a la sala petita del Nacional de Catalunya, mentre segueix el seu curs triomfant a la sala gran l'Hort de les Oliveres de Narcís Comadira. Mentre estem a punt de tornar a veure la nostra admirada Clara Segura, que torna a interpretar el gran èxit del teatre dramàtic contemporani Incendis, de Vaidi Mouart, serà la Biblioteca de Catalunya dirigida de nou per Oriol Brogi i amb Julio Manrique i Xavier Boada com a companys de repartiment. Això serà a partir del dia 17 de juny, però com que l'espai de la Biblioteca de Catalunya és relativament petit, ho diem amb temps perquè pugueu... Perquè puguem retirar les entrades. Perquè puguem treure entrades, exacte, tant a través d'internet com allà a la taquilla, que és oberta cada dia mitja hora o una hora abans de començar l'espectacle. Molt bé. Ja va passar amb el darrer muntatge una jornada particular, eh? Ah, sí. Que va ser complicat trobar entrades. I tant, vas haver d'anar a un lloc que no t'agradava perquè no vas trobar entrades, oi? Sí, no, no, al final vaig veure molt bé. Ah, sí, menys mal. Sí, sí, sí, vaig trobar... No, no, o sigui, tots els llocs són bons perquè està molt ben esglaonat, el teatre és petitó, perquè és una sala que inicialment no és un teatre, era un... És una sala de lectura, diguéssim, no? Això era un... jo diria que allà era un... Un magatzem. Un traster devia ser allò, un magatzem, sí, sí, sí. Però, si us afanyeu, trobareu lloc i, a més, aquesta obra, com que molta gent la vol tornar a veure... Clar. Perquè ha estat una de les grans creacions, de les moltes que ha fet la nostra estimadíssima Clara Segura. I tant. Ho fa molt i molt bé. Bé, i per als amants del cinema musical, torna un dels grans clàssics del gènere. Demà passat dia 5, el Cine Baix de Sant Feliu reestrena de la pel·lícula Hello Dolly. Oh, molt bé. Dirigida per Jean Kelly i amb Barbra Streisad i Walter Matau de protagonistes. La podreu veure en versió original i subtitulada en castellà. Recordem que va guanyar tres Òscars l'any 1969 i va ser un èxit total del cinema musical. Parlant del baix, afanyeu-vos als amants de l'òpera, que ja és oberta la venda antecipada de localitats per veure la Bohem el dimecres vinent, dia 10, a les 8 del vespre, en directe i en alta definició des de la Royal Opera House de Londres. Recordem que més del baix, en altres cinemes de Barcelona, també la projecten en directe des d'aquest teatre. Sí, sí, els Cinesa, normalment, i l'altra cadena... Això anava a dir, els de la cadena Balanyà, el Bosque i el Palau Balanyà, i després els de Cinesa, Cinesa Diagonal, i una altra Cinesa de no sé quin lloc de Barcelona, nosaltres, evidentment, el que tenim més propers, el de la Diagonal, i el baix. Hi ha anat diverses vegades, i tant en els de Cinesa, com a l'Arenes, com al baix, la definició d'imatges preciosa, i al baix també, el cinema baix, és una meravella. Recordem també que el proper diumenge, dia 7, és el darrer que podeu fer la ruta mochica de l'antic Perú a l'espai Caixa Fòrum, a les 11 del matí, una visita guiada per les melodies i les llegendes d'un músic viatger peruà. I al mateix lloc, Caixa Fòrum, podeu treure el nas a l'exposició Finestres al món, una mostra que costa el visitant a la realitat de molts països de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina a través d'un seguit de curtmetratges on veiem la vida de diverses persones en circumstàncies adverses, però amb gran capacitat de lluita per tirar endavant. Molt, molt recomanables aquests reportatges. I te'n recordes el gran reportatge que vam fer de la nit dels museus? Sí. Doncs ara recordarem dos, per si no els heu visitat mai, que val la pena. Ja havíem parlat d'ell, per exemple, el Museu de les Cultures del Món. Va obrir el 2014 per mostrar uns fons patrimonials, fins ara desconeguts i inèdit, en peces d'Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. La conjunció de la col·lecció Folk, formada per 2.300 objectes i les col·leccions no occidentals del Museu Onològic de Barcelona, constitueixen una proposta estable i noble, tal per fer l'abast geogràfic del seu discurs, com pel destacat valor artístic i estètic de les obres. Ah, i el que recomania també és el Museu Marítim, que està molt reformat, amb més de 75 anys d'història, s'encarrega de considerar, estudiar, de fondre una de les col·leccions del patrimoni marítim més importants de la Mediterrània. Oh, i tant que sí, ara està meravellós. I em recomanaves també quin... El Museu Olímpic i de l'esport, Joan Antoni Samarang. Aquest està a mig camí de la Fundació Miró, o sigui, molt a prop de la Fundació Miró, una mica abans d'arribar-hi, teniu el Museu Olímpic que porta el nom d'en Samarang. Està gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica, entitat que es va crear el 1993 per preservar el patrimoni i la història dels Jocs Olímpics, aquells tan famosos i que ho veu dit tant, no? Tant d'envit va donar a la ciutat de Barcelona respecte a la resta del món. Que va ser l'any 92. El museu està situat a Montjuïc, proper a l'Estadi Olímpic i a la perifèria de l'Anella Olímpica, prop de la Fundació Miró. La història de l'esport des dels seus orígens dels Jocs de l'era antiga, els de la moderna, els mites i les estrelles esportives més rellevants d'aquest segle, juntament amb els llegats dels Jocs, tot això ho trobareu veure recollit en aquest espai, fet per gaudir amb la família a través d'interactius i audiovisuals, amb els quals els visitants descobreixen nous i apassionants moments de l'esport nacional i internacional. Molt bé, doncs, musiqueta, sisplau. Ens diuen que el món evoluciona, que avança tan ràpid que el ritme impressiona, que el proper canvi és de camí, que la revolució és aquí, però jo crec, i sempre he dit, que és tan sols un trosset petit, d'història repetida. La premsa va plena de la nova una. Bé, escoltàvem una cançó molt moderna, però continuem amb la cultura. Continuem, continuem, perquè sovint es comenta que la funció dels ninotaires en els diaris és una manera de fer periodisme, i tal mateix és així. És així perquè moltes vegades el primer que busca el lector és l'acudit d'en Ferreres al periòdico, l'acudit del Peridís al país... O les tires aquelles crítiques que fan pensar, eh? Sí, per exemple, les tires del Toni Benllori a La Vanguardia, que si som habituals de La Vanguardia ja les coneixereu, perquè les titula senzillament Ninots, i precisament per a aquests ninots li han concedit fa poc el Premi Nacional de Comunicació, que la Generalitat atorga sempre, cada any, amb algun comunicador de qualsevol mitjà, escrit o radiat. recordem que Toni Benllori, nascut a Barcelona l'any 51, fill d'un dibuixant també, de l'Antoni Benllori Jofre, ell es diu Antoni Benllori Ubiols, doncs afegirà un nou reconeixement en la seva dilatada trajectòria professional. L'humorista gràfic, que des de fa gairebé 21 anys publica diàriament la seva tira còmica als cèlebres Ninots, a les pàgines de política de La Vanguardia, va rebre, o millor dit, rebrà demà, demà, demà dia 4 de juny, el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de premsa que concedeix la Generalitat de Catalunya. La cerimònia la presidirà Artur Mas i se celebrarà al Palau de la Generalitat. La seva àmplia feina professional i l'anàlisi afilada de la realitat és el que més ha valorat el jurat d'aquests premis en la figura de Benllori, segons un comunicat difosa ahir pel Departament de la Presidència. Home de talent silenciós i enginy provat, aquest dibuixant sol dir que l'ofici de Ninotaida és propi de qui vol compartir una reflexió social. No pretenc fer riure la qual cosa mai no és la prioritat absoluta, sinó provocar una reflexió, llançar una idea suggeridora. De fet, no li agrada que l'etiquetin com a il·lustrador de la realitat. Prefereix que el descriguin com qui posa el contrapunt a l'actualitat per ajudar a interpretar-la. Per això, utilitza més la ironia que el sarcasme. Perfecte. L'any passat vaig tenir el goig de poder anar al Museu Picasso amb un curset que ell va fer i em va animar a mi a fer la Tilla de la Vall de Verge perquè em va explicar una tècnica perquè a vegades els dibuixants ens entrenem a fer moltes ratlles i moltes coses. I ell constantment deia en el curset el que pots dir amb una ratlla no ho facis amb dues. És molt més important el que dius que no fer un dibuix elaborat o això està bé per un pintor o per un il·lustrador. Però amb quatre ratlles. si aconsegueixes dir aquella idea que tens ja n'hi ha prou. El Ninotaire s'ha d'expressar a través del GAC i a mi el Toni Ballori és una persona que l'he seguit des que va començar perquè va començar quan tenia 16 o 17 anys al Patufeta a finals dels anys 60. i porta ja una llarga, ja dic, 20 anys a l'avantguàrdia però porta abans una llarga cadera. I que és molt difícil copsar l'actualitat cada dia i reflectir-la en quatre ratlles, eh? Molt, molt. És molt difícil. Molt, perquè és els moments que estan tancant el diari quan fas la tia. Clar, clar, és que has de recollir l'actualitat més propera. I avui hi ha un munt de, ja digueu, Ferreres, el Forges, el Peridís, hi ha un munt de dibuixants arreu del país. El Forges també, o sigui, és tan caustic i també m'agrada molt. I el Peridís també m'encanta. I n'hi ha alguns que no els veiem perquè no són els diaris que ens arriben aquí però que quan els veus són formidables. I el Roto, també. Bueno, aquest és un dels millors, per mi. Andrés Ràbago, el Roto, és un dels millors humoristes gràfics. A més, en aquest cas, és pintor, és dibuixant, té tres estils diferents, és escriptor, és polifacètic, és extraordinari. I jo dic, parlo també, clar, com que els conec, perquè estic a l'associació de Comiqueros, el conec de tot el país, de tot l'estat espanyol, hi ha gent que està, per exemple, al diari de Navarra, o que està al diari de Càdiz, i que fa, per exemple, les del diari de Càdiz, és una tira preciosa, del frit. Són molt d'això, els de Càdiz són molt graciosos i tenen una xispa. Boníssim, boníssim. Em va sortir una publicada al diari de Càdiz, el dibuixant és Signe Fritz, que és el pseudònim de Ricardo Oliveras, i és maquíssim, perquè es veu un toro fet pols, perquè al torero ja li ha clavat. Ja li ha clavat toro, que se li ha de clavar. banderilles pertot arreu. I es tocs i tot el que vulguis. I el toro vingui a queixar-se, i el toro diu, joe, et te bicho me salió a cada nit. Perquè aguanta i aguanta, no? No, no, exacte, perquè aquí no volen... I ara parlem d'aquí, del nostre poble, que és una informació del bolletí. El món il·lustrat dona l'oportunitat de conèixer millor veïnat en projecció nacional o internacional. A Sant Just d'Esvern viuen persones que tenen projecció nacional o internacional, a més d'un prestigi i una trajectòria professional reconeguda, però no tothom ho sap. Aprofitar que viuen entre nosaltres per conèixer-los millor i entendre la seva obra és la raó de ser de les activitats que organitza el món il·lustrat, un grup d'amics moguts pels mateixos interessos vinculats a la difusió de l'art i la cultura. La Lola Castany i la Teresa Ferró són les persones que representen aquest grup, però que compten amb el suport d'altres persones. Com a grup, diuen, creient molt en la societat civil. En el seu potencial, per aquest motiu, ens fa molta il·lusió organitzar aquestes converses i contactar amb els personatges que hi participen. Aquest esperit fa que arribin a tothom, tant el convidat com el públic. De moment, ja s'han fet amb la col·laboració de l'Arxiu Històric Municipal quatre xerrades converses amb l'escultora Susana Solano, amb el poeta Joan Margarit, amb l'actriu Clara Segura i el músic Axel Pee i la darrera amb l'arquitecte Carlos Ferraté. I encara en va haver una altra, encara en va haver una altra que ha estat fa poc, la del periodista Àngel Casas i el fotògraf Francesc Fàbregas, que va tancar aquesta primera temporada de converses el passat dia 21 de maig. El món il·lustrat són un grup amb un objectiu molt clar i amb una temporalitat definida de dos o tres anys com a màxim amb converses de gener a maig per temporada, que ja és una bona... Sí, sí, o sigui que se seguiran fent de gener a maig de cada temporada. Sí, sí, i com al nostre poble hi ha persones que tenen molt de nom a tot l'ambient cultural i hi ha tema per l'estona. Això ho trobareu, aquesta informació, en el bolletí del passat mes de maig, perquè ara aquests dies ja sortirà l'altre. Ja sortirà l'altre, sí. I en aquest del mes de maig tenim precisament a la pàgina on ve aquesta informació una fotografia amb la doctora Pilar Sampau i el poeta i arquitecte i escriptor Joan Margarit. Això que va ser molt interessant. Molt, molt. Molt bé, posem música. Fins demà. Fins demà. No sé si recordeu que la setmana passada ens vam quedar que encara ens faltaven dos o tres jornades per acabar de fer la volta per la Vall d'Aran. Avui continuem. continuem. Ens va agradar tant aquell paisatge que ens vam quedar davant d'un prat verd bocabadats i esma perduts i diem ja seguirem la setmana vinent. Això, perquè era molt llarga la travessa. Continuem explicant. Avui la continuarem amb algun altre succeït que també pot ser interessant. i ara toca endinsar-se el Baix Aran. És terra de mines i miners i passem vora de la mina solitària on les mines de l'Ossa i Pols Bucars rentadors de la mina Victòria, la mina Margalida i les mines i les mines de l'Iat. Coneixem Bussost, Les i la plaça del Aro. I acabem la jornada ascendint a Canellant per la costa un sinuós camí de ferradura amb trams empedrats i amb un traçat de més de 30 marrecs marrecs revols això vol dir marrec vol dir revolt que ens ajudaran a superar altres 100 metres de desnivell. D'aquests marrecs que és com es diu revolta en aranès ja ens ho has explicat surt la dita i a tant i pobles en aval d'Aran com a marrecs en la costa de Canejan. Això s'ha de dir maranès que jo no domino l'aranès i em deu haver sortit fatal. A les etapes setena i vuitena descobrim a fons l'aval de Toran una de les més inòspites i perdudes de la vall. Passem pel costat de l'última casa habitada de l'Aran en la dècada dels 90 i en passar les bordes en veiem una que encara conserva la taulada de palla de Sègor com es feien abans. Ens hi acompanyen humits boscos de faig i llevets entapissats de molsa fruit dels vents humits que venen del nord. Seguim pel camí de la cramba tot passant per la cabana de Corilla i arribant al refugi d'Era Oniria. D'aquí retornem a Caneixant i recordarem l'estada de nuclis d'aquesta vall Atpradet Sant Joan de Toran i Porcingles de Caneixant baixem cap a Fontolt i d'aquí pugem fins a Baussant tot assaborint el darrer tram de la vuitena etapa. Ja hem fet vuit, eh? Baussant és especial i perdoneu si ens escolteu alguns aranesos perquè no pronunciem bé el nombre de l'aranès. Jo ja recordo que ho vam comentar la setmana passada que quan vam fer la pel·lícula Verd Madur en castellà era ciegaverde i la van rodar en castellà després la van doblar en català i es va dir verd madur però parlaven en català de Barcelona i els aranesos que la van veure es van enfadar molt perquè van dir l'han fet en castellà i l'han fet en català barceloní però l'aranès és una altra cosa. Home, té els seus trets és diferent del català. Però si un no ha estat allà entrenant-se i practicant la llengua un actor de Barcelona habituat a fer teatre en català no té la prou agilitat per fer-ho en aranès. Agilitat és que qualsevol idioma encara que sigui la variant d'un altre idioma o fins i tot alguns en diran dialecte però cal estudiar-lo o no es pot improvisar. Doncs bé, com deien beusen o beusen com es pronunciï no perquè ara la francesa tampoc és el aranès us té una part molt peculiar. A la novena jornada descobrim un univers de conte. Anem cap al bosc de Carlac una feixeda de formes retorçades i fantasmagòriques. És ben bé que de qualsevol soca o forat ens en pot sortir un fullet. Tornem cap a beusen. Veus? Això ja m'agrada que et surti un barrufet passejant pel bosc té la seva gràcia. T'espantaries. No, si són molt graciosos. No ho sé, no, no hi vis cap. En passejar pels seus carrers observem com a totes les portes de les cases hi ha unes fulles clavades. Són fulles de palma beneïdes i disposades en forma de creu per protegir els mals esperits durant l'any. Amb el cor encongit continuem fent camí cap a bossost. Bé, l'última etapa ens retorna a Viella, tot passant per una bona part del traçat original del Camí Reial i possiblement de l'antiga calçada romana que travessava la Vall d'Aran en direcció a la Tarraco Imperial. Bé, ara farem com un recull d'aquest viatge que diu ruta per a tots, vol dir que pots anar amb criatures al bosc de Carlac. De l'apartament que hi ha a la carretera de Bausent a 50 metres de la Cruïlla amb la carretera general ens surt a l'esquerra un camí empadrat que entre roures, ginestes i bruc ens portarà fins a Bausent tot passant per l'ermita de Sant Anna. Anem cap a l'església al carrer Major i el GR 211-2 el seguim cap a l'ermita de Sant Roc fent un tomb pels seus voltants. Continuem pel GR el GR és la... Sí, la nomenclatura que posa en els camins dels camins amb trams de parets de pedra seca i de l'antic empadrat tot endinsant-nos en un bosc mixt. A poc a poc es converteix en una fantasmagòrica fageda al bosc de Carlac on la màgia n'és la protagonista. Després d'un tram de forta pujada arribem a era Costa d'Estucs on iniciem el descens pel costat d'un tiler centenari. Passem boscos, prats i bordes fins a arribar a Bausent i tot buscant l'ermita de Sant Anna tornarem al començament. O sigui que és d'una volta per un paisatge preciós. Doncs bé, què farem? Ja hem fet aquesta volta i després de fer aquesta volta per la Vall d'Aran potser que posem una miqueta més de música. A pol principal you belong to my heart now and forever and our love had its start not long ago We were gathering stars While a million guitars Played our love song When I said I love you Every beat of my heart Said it too It was a moment like this Solament una vez A la nostra època es feien unes cançons molt melòdiques Segueix, segueix No, ja m'agradaria si plou Però com no plou Doncs val més que els pobres oients Quedin tranquils I m'hauria passat Vam posar els cors al tango barrio Sí, però no ho van sentir Sí, que ho van sentir Que no, que si ho arriben a sentir Paures de nosaltres Que no, que no Quan vas dir pena Oh, mira, mira com està cantant Això ho vas sentir Mira, recordem, te'n recordes de la setmana passada Que parlaven d'uns jardins que havies visitat Sí Doncs mira, la Vanguardia fa ja un quants anys Va fer tota una sèrie de publicacions complementaris del diari Recordo, recordo Són d'aquests suplements que traiem dels prestatges antics Sí I és evidentment encara de quan la Vanguardia no editava en català Per tant aquest suplement està en castellà Sí Perquè durant anys i panys la Vanguardia s'editava únicament en castellà Sí, sí I a més era la Vanguardia espanyola No, no, aquest ja era la Vanguardia D'aquest temps era la Vanguardia Van fer un dedicat als tramvies Als transports normals Als barris I un en especial de jardins Per exemple, aquest llibre de jardins En Ignasi Viladevall-Palaus Va escriure 50 parques mas dos Que va publicar ja fa molts anys Per tant, farem un record i parlarem de la Ciutadella El parc per excel·lència No porta la data? Em sembla que és sobre principis de segle 2004 Ah, això Ja m'ho semblava Doncs sí, sí Doncs aleshores Ja feia anys que la Vanguardia No era la Vanguardia espanyola Era la Vanguardia solo Això només era espanyola Fins a la mort d'en Franco Després ja es va catalanir Es va començar a catalanir lentament Fins que ara ja és bilingüe Fa dues edicions A vegades el traductor també Juga amb males passades Que a vegades diu les coses d'una manera Que no s'han de dir Però bé, no Això en un diari és inevitable Perquè és una traducció molt ràpida Molt ràpida I el traductor, per molt bon que sigui Doncs s'escapen les idees Bé, doncs parlarem del parc de la ciutadella I ho farem en la llengua En què el va escriure el seu autor De niños lo llamábamos el parque Y somos muchos los que de mayores Seguimos considerándolo el parque por antonomasia Es la zona verde más emblemática de Barcelona La gente se siente a gusto en ella Porque desprende buenas vibraciones Pese a respirarse un aire de vetustez Por sus amplios jardines Con elegantes parterres esculturados Y revestidos por plantas de temporada Y árboles de ilustre vejez Seguimos pensando lo propio Pero en esa continuación de la vida Cuando nos dejamos embrujar por un libro de historia El tufo del pasado se desprende De una forma más penetrante de lo habitual Pasado y presente se codean Y nos muestran la cicatriz de viejas heridas El parque se construyó sobre el solar De la fortaleza levantada Para sometimiento de la ciudad Tras la guerra de sucesión Terrible la utopía real de aquella España Que dejó a Cataluña en mera realidad y real Hasta que en 1869 Se obtuvo permiso para demoler la ciudadela Y ventilar así la fetidez Que desprendía el decreto de nueva planta Fue símbolo de represión, tortura Y eliminación sistemática Quienes negociaron el anhelo De borrar aquello del mapa Mostraron audacia y también ingenio Se creía en el poder de la cultura Como contraveneno del odio Pero también en la capacidad De superar la adversidad Con creatividad y con esperanza La superación de un pasado adverso A través de una intención paisajística Es la más original expresión del genio catalán Una moralidad que traza paraísos Y una ética más fundada En el perdón que en el coraje El parque responde a un trazado Del arquitecto Fonseré En torno a la antigua plaza de armas Hay en él voluntad de forma de estilo Modificado para acoger La exposición internacional de 1888 El trazado era una prometedora obra maestra En 1951 Se declararía monumento histórico-artístico Lo más vistoso del parque Lo forman obras de puro lujo La cascada, el lago, el templete de música Y la plaza de armas Es como un museo de escultura al aire libre Lo más pulcro es el arsenal Hoy sede del Parlamento de Cataluña Y el estanque ovalado Con gran acopio de belleza acuática Donde se erige Au desconsol de Josep Llimona Y lo más hermoso, sin duda Su rica vegetación Más de 100 especies Perfectamente señalizadas Contribuyen a cincelar El carácter suntuoso De un trazado de estudiada concisión No sólo es una lección de paisajismo También de pedagogía Ya que proporciona Instructivos paseos De sobrarle algo A la ciudad de ella Le sobran posibilidades Lo ideal es pasear al azar Sin ruta, sin prisas Perdiéndonos a placer por caminos Con amplias zonas de césped Que en algunas áreas Se hace liso como el terciopelo Saboreando El mudar del decorado De unos jardines Abandonados felizmente A su domesticidad Lo bueno es aquí Gozar sin pensar Y mirar antes que comprender Si activamos la observación Y afinamos el mirar Descubriremos alucinantes Arces blancos Americanos Tanto blancos como negros El famoso ciprés de los pantanos Que vive dentro del lago Y es que donde los hay Se luce La sencilla elegancia expresiva De Alberti dice Que preciosos los árboles Se puede aún A pesar de su monocromía Dibujar el perfil De cada uno Separar cada ola Del oleaje verde De sus cumbres Magníficas palabras Aquest home Escribía como un ángel Poema breve pero intenso De Rafael Alberti Bé Continuem Només que dient Els monuments Que hayan Diguéssim Un conjunto que acaricia Lo fabuloso Alineadas a un lado Del paseo Son joyas arquitectónicas Que sorprenden No por sus cabriolas Estéticas Sino por su recio Sentido inventivo El castell Dos tres dagons Obra de Domènech y Montaner Que es hoy sede Del museo de zoología L'umbracla De Amargós El museo De geología Edificio neoclásico De Rovira y Trias I l'hivernacle Con una cubierta de madera Abierta a la luz Que da esplendor A una colección De plantas tropicales O sigui Que esteu convidats A fer una bona passejada Pel parc de la ciutadella Però sense pressa Respirar en l'aire Val la pena Recorda encara Un bastant L'estructura De quan va ser creat L'any 1888 O sigui Que és tot un homenatge A qui va fer l'exposició Ah I a què hem citat Alberti Com que molta gent gran Viatxem aquests dies Con incerso O sin incerso Con viajes para mayores Una de les visites Que es fa molt sovint Al puerto de Santa Maria És precisament En viatges culturals La casa museu De Rafael Alberti Val la pena És preciosa Molt bé I sobretot Veiem allà Els textos originals Que això sempre Sempre impressiona molt Sí, i tant Jo quan veig textos Escits a mà d'en Verdaguer O d'Alberti Sí, sí Jo els vaig veure a la virreina Els d'en Verdaguer Sí, al Palau Moja Que també van estar exposats O a Fuent de Vaqueros El de García Lorca Doncs és molt, molt, molt impactant Molt bé Posem música El de García Lorca El de García Lorca El de García Lorca El de García Lorca El de García Lorca Continuarem parlant D'aquells oficis Que pràcticament Ja són història del passat Avui El de García Lorca El de García Lorca Sí, però que aquest Sí, però que aquest, curiosament En un altre sentit Torna a ser un ofici d'actualitat Ah, però aquests Llauners no són els que jo Vull dir Ja ho sé, ja ho sé Parlem del Llauner Com a ofici L'altre no és un ofici L'altre és perseguit Per la justícia Però el que es coneix Avui com Llauner O Lateros Són la quantitat De ciutadans Que cada dia N'hi ha més Agrapats Oh, clar La necessitat Que venen Llaunes de cervesa I Coca-Cola Perquè facin Al botellón La gent Un cop tancats Als bars I restaurants Però ara parlem Del Llauner Com a ofici Com a ofici Antic I avui Ja gairebé Desaparegut Diu Com que En un poble S'havia de fer de tot Fèiem la feina De Llauner I les feines D'instal·lacions I reparacions D'aigua i de llum Però aviat Van sortir Tota classe D'objectes Fets de plàstic Que van substituir Els de Llauna I recordo Que fins i tot Les joguines De quan érem petits Eren de Llauna Que eren precioses De Llauna I ara hi ha autèntics Col·leccionistes De joguines de Llauna Els cotxes Que donaves corda Els vaixells Bueno, hi havia de tot Doncs això és precisament Del que parla Amb nostàlgia En Rafael Ferrer En una entrevista Que li varen fer Ja fa 10 anys Amb motiu D'una edició especial En homenatge Als oficis antics Doncs aquest és un fragment Extret D'aquesta Entrevista Diu Avui dia La major part D'aquells oficis Artesans Que van escriure Una pàgina important En la nostra història Han quasi desaparegut Per la incorporació De les noves tecnologies Tot i això Són moltes Les exposicions Associacions Fides O mercats tradicionals I medievals Que segueixen treballant Any rere any Per reconèixer I recuperar L'absència D'aquells Mestres Artesans El llauner Era la persona Que treballava La llauna O el zen Aquest artesà Era capaç De fer Amb les seves mans Tota classe D'objectes Imprescindibles Per la feina De cada dia Covells Per la roba Llums Pels carros I tant Galledes Per poder treure L'aigua del pou Càntics Per beure Llums De carburo Vidents D'oli Fanals Quinquers Làmpades Capçals De llit Peces De cobre I de lleutor Joguines O sigui Un llarg Etc Enorme Enorme Enorme Enorme També Eren imprescindibles Per la confecció D'objectes Emprats En les esglésies Canelobres Llànties Sacres Faristols I la indústria Farmacèutica Va ser Un altre Bon Exemple On la llauna Hi era molt present Les capcetes Fetes de llauna Servien Per guardar els ungüents Les pastilles De la tos Les gases I encara avui Hi ha molts col·leccionistes De capcetes D'aquestes De llauna I tant Les pastilles Bueno La mateixa Sí Però són de plàstic Ara ja són de plàstic Llavors era de llauna Bé La llauna Era un material present A quasi totes les cases Penseu Que anys enrere Les carmanyoles Que tant s'utilitzaven A l'actualitat Ara no existeixen I els envasos De llauna S'empraven Per guardar-hi Tota mena d'aliments Que quedaven protegits De la pols I la humitat Galetes Macarrons Café Farina Sucre Si fem una mica De memòria Recordarem Que en les joguines També la llauna Era la protagonista Ja ho hem comentat I hi havia molts Que fins i tot Es movien mitjançant L'acció D'una clau Que li donava Manera de moure's Sí Li donava corda Li donaves corda I el tren Es posava en marxa El tren Es posava en marxa Sí Sí La característica Que va fer imprescindible L'ús de la llauna I el zen Va ser principalment El fet Que eren materials Força resistents A l'oxidació Aquest artesà Havia de dominar Coneixements De dibuix lineal I geometria Per poder fer Aquella peça Que se li encomanava Perquè clar Havia de ser perfecta Era com una obra D'arquitectura Era banda i banda Ho feien en dos parts I després quedaven Enllaçades Amb aquells enllaços Com No sé Com Tenen un nom Però ara no me'n recordo Que eren encaixats Un amb l'altra Una clivella Que s'encaixava Amb l'altra Sí Un amb l'altra I una rada De res D'un quart de mil·límetre Llavors ja no caixaven Ja no caixaven Sí O sigui que havien de saber Projectar Sobre la llàmina de metall Tot el que s'havia fet Primer Amb geometria I tant que sí Si era un estri Per mesurar líquids O gra Havia de fer-ho En molta precisió Però a partir dels anys Seixanta Les coses Varen canviar molt I la progressiva Utilització Del plàstic Va fer que la llauneria Entres en una certa decadència Jo conservo encara tres joguines de llauna Un autobús Una màquina de tren i un tramvia de llauna Sí Els tinc a casa Sí, sí Al meu fill li vam fer com un regal També Un camió de transport Un tren Un vaixell Una moto I una bicicleta I dos més Que els vam fer el meu germà i jo A la classe de De manualitats De manualitats Sí Però no es deia manualitats Com es deia Petita mecànica De l'escola industrial A l'escola industrial Sí I els hem donat Al museu El meu marit va fer un parell de vaixells També Doncs els hem donat Al museu de joguet de Figueres O sigui que són allà I tant Molt bé Posem una mica de música Ara m'adono que hem canviat de tècnic O sigui S'ha transvestit el Carles Sant Andrea Molt bé Oh mira Una transformació Dos tècnics Mejor que uno Molt bé Molt bé Fantasta T Shooter T Shooter T Shooter T Shooter T Shooter T Saw T Shooter Tush borders T Shooter T Tex earth T Piece Tvä T mich DAN T Shooter T Gustter T chỉ T jour Bé, doncs, i ara farem aquella pàgina que t'agrada tant, Ana, tu. Allò dels rodolins, de la campanya del lloro, de l'Innaci Castelltort i Miralda. Doncs endavant. Mira, com sabeu, de barbarismes ja n'hem citat un grapat. En tot, la llista és més llarga que 8 dies sense pa. Tornem-hi. Si algú comenta tinc moltes malalties, dieu de dir, són malalties, un mot que cal recalcar. Malalties? Vull un bitllet d'ida i vuelta. Ja la tornem a vessar. Bitllet d'anada i tornada, si volem anar i tornar. Això mateix. Alguns, sobretot, al vespre, es clamen hasta demà. Cal dir fins demà. Puig hasta, prou que es veu que és castellà. Té un escany parlamentari. Escany? Que el vols escanyar? Són escons els llocs on seuen tots els nostres diputats. No li perteneix el premi. Perteneix inadequat. Digueu en tots aquests casos que no és seu. No li pertany. Qui diu treure la bessura comet un gran disbarat. Traiem les escombraries. En cems que ens tapem el nas. Això mateix. I ara ja posarem la música de la poesia. Avui fa anys es publicava per primera vegada l'antologia poètica de Jaime Gil de Vienma. Recordem un parell dels seus poemes. Un que porta per títol Años triunfales parafrasejant un fragment de Rubén Darío que deia I la más hermosa sonríe al más fiero de los vencedores. Això era de la marxa triunfal, no? Claro, de la marxa triunfal. Pues ya digo que parafraseando la marxa triunfal titula el poema... Ja m'ha semblat que els versos eren una miqueta com els de la marxa triunfal. Años triunfales. Pero aquí es al contrario. Es el escaso triunfo de los vencedores. De los vencidos. De los vencidos. Media España ocupaba España entera con la vulgaridad, con el desprecio total del que es capaz frente al vencido un intratable pueblo de cabreros. Barcelona y Madrid eran algo humillado como una casa sucia donde la gente es vieja, la ciudad parecía más oscura y los metros olían a miseria. Con luz de atardecer, sobresaltada y triste, se salía a las calles de un invierno poblado de infelices gabardinas a la deriva bajo el viento. y pasaban figuras mal vestidas de mujeres cruzando como sombras solitarias mujeres adiestradas, viudas, hijas o esposas. En los modos peores de ganar la vida y suplir a sus hombres. Por la noche, las más hermosas sonreían a los más insolentes de los vencedores. ¿Nos da tiempo a otro? No. Acuís. Aquí. Bé, doncs, hem arribat al final d'aquesta audició d'avui. Ja ho sabeu, cada dimecres estem amb vosaltres a les 8 del vespre i, en segona audició, cada dissabte a les 11 del matí. Avui no us heu pogut veure per la webcam perquè sortiu en diferit, per tant, moltes gràcies als nostres tècnics, a l'Andrea i al Carles, perquè n'hem tingut dos avui, doncs, més que uno. I, doncs, moltes gràcies a tots vostès i a reveure. Per escoltar-nos, a reveure. Bé, doncs, ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1. A l'escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esfern, 98.1.