Justícia social, cultura i 8M: xarxa i solidaritat

Seixanta i més... No hi ha dia que no sigui el dia mundial d'alguna cosa. I el d'avui és força important, ja que fa sis anys l'Assemblea de les Nacions Unides va proclamar el 20 de febrer com el dia mundial de la justícia social. I a més, també és el dia internacional de la pipa i en molts països asiàtics el dia del gat domèstic. Si bé són molts els fumadors de pipa, i és un hàbit que cultiven molts intel·lectuals i artistes, i el gat és un animaló digne de molta estima. Em sembla que la qüestió de la justícia social és més seriosa i sovint sembla que està sota mínims. Ho tractarem avui dimecres, dia 20 de febrer, aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Us parla Joan Algarra fent el programa 60 i més, amb tantes ganes com sempre, de compartir una estona amb vosaltres. Qui us parla, Pere Oliver, faré costat a la Joana per dir alguna cosa de la justícia i d'altres temes en aquesta hora de ràdio per a les persones grans o de qualsevol edat que ens vulgueu escoltar. En l'estimable col·laboració del nostre company Marc, Pere Arnau, atén a posar les músiques, coordinar la part tècnica i barallar-se amb l'ordinador perquè no faci entremaliadures. I si cal, el Jordi Domènech ens dona un cop de mà i tot resolt. Benvinguts, oients desvernians. Passen pocs minuts de les 8 del vespre d'aquest 51è dia de l'any del calendari gregorià. Tenim per endavant 314 dies de 2013 per viure'ls tan bé com puguem. Això mateix. Primera setmana de quaresma. I, de moment, felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant aniversari avui, dia 20 de febrer, festivitat de Sant Maurici, Sant Aleuteri i Santa Amada de Sis, entre d'altres. Des d'aquesta pantalla invisible que és la ràdio i ens permet fer volar la imaginació, estem aquí per viure i conviure i compartir aquest capvespre parlant de coses que ens agraden. I que esperem que us agradi a vosaltres també. Ja sabeu que també ens podeu trobar a la web radiodesvern.com clicant la ràdio a la carta a qualsevol hora del dia o de la nit on teniu un BDD de propostes dels variats programes d'aquesta casa. Aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Dèiem que la justícia social té molt a veure amb el coneixement i la voluntat. Segons Aristòtil, el coneixement és un procés ascendent que va... des de l'objecte al subjecte, de les coses a les causes. La causa de la justícia i la veritat, segons el savi grec, és la que posa la nostra voluntat al servei de les persones. El concepte de justícia social aristotèlic ja parla de l'equitat distributiva, de fer arribar els béns indispensables per viure a tota la ciutadania, de reduir les diferències entre els més rics i els més necessitats. Han passat més de 3.000 anys que són en teoria l'estat del benestar, Hem llegit totes les propostes des del socialisme utòpic al real, passant per les nombroses encícliques de doctrina social de l'Església, mogudes per l'amor al proisme, i el més calent és a l'aigüera. L'associació Justícia i Pau, que té per finalitat la defensa dels drets humans, la pau i el desarmament, ens recorda constantment com en ple segle XXI la marginació social, la pobresa, el comerç d'armes, la tortura i altres maldats estan a l'ordre del dia. Cal, doncs, promoure la banca ètica, el comerç just i el consum responsable. l'abolició del deute extern als països pobres, l'ajut oficial al desenvolupament i que el fet de tenir un lloc de treball i un espai per a viure i dormir sigui algun dia per a tothom i no simplement una utopia. Aquí cal remarcar el gran esforç que fa tota la gent que està militant a justícia i pau i que des de tants anys lluiten perquè això sigui possible. Jo sempre dic que són uns utòpics, però, vaja, l'utopia, si es persegueix, a la llarga es realitza. Esperem que sí. I ara, esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 2074. A Vila Real, Jaume I concedeix la Carta de Població a la Vila, fundada de Nova Planta. El mateix dia de 1712 a Madrid, de part del rei, es dicten instruccions secretes als corregidors del territori català que deien textualment Pondrà el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin darán las providências más templadas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. I fixa't, 200 anys després estem si fa o no fa igual, però con menos cuidado. Ara la descarada. Ara tant se'ls en fot que se note com que no se note el cuidado. Ara no s'espanolizan por real decreto. I allà va. I també a Madrid. El 20 de febrer de l'any 2005 s'hi ordena el referèndum de ratificació de la Constitució Europea. El mateix dia que a Portugal s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Socialista, encapçalat per José Sócrates. I recordem que també tal dia com avui, de fa només un any, Una manifestació d'estudiants al centre de València en protesta pels les retallades en educació de la Generalitat Valenciana és contestada amb una violència desproporcionada per part de la policia. Per faltar el costum. Ja veus, és que de vegades sembla que el temps no passi, no? Tornem a les mateixes. Sí, sí. Roda el món i torna el món. Quantes vegades s'ha protestat per les retallades? Infinitats. Infinitats. I què? I en ello estamos. Sí, esperem, esperem. Bé, posarem una mica de música. Això. con su pálido reflejo hondas horas de dolor y aunque lo quise el regreso siempre se vuelve al primer amor La quieta calle donde el eco dijo, tuya es su vida, tuyo es su querer. Bajo el burlón mirar de las estrellas que con indiferencia hoy me ven volver, volver. Con la frente marchita las nieves del mar. Pues volvemos, volvemos. Con la frente marchita todavía no, encara estem en forma. Exacto, joveníssims. Doncs vinga, passem als naixements de persones que van néixer, tal dia com avui, que han passat a la història. Tal dia com avui, 20 de febrer de l'any 1868, naixia al barri de Gràcia de Barcelona l'escriptor, filòleg català, principal impulsor de la reforma ortogràfica Pompeu Fabra. El diccionari ortogràfic, les normes gramaticals i l'etimologia dels mots són algunes de les obres de Pompeu Fabra encara vigents i que han donat vitalitat i autenticitat a la nostra llengua. Un altre 20 de febrer de l'any 1888, naixia a París l'escriptor i pensador francès Jos Bernanos. Novellista i dramaturg, va aconseguir notable èxit en l'obra Diàlogos de Carmelites. Fantàstic. Aquí la van poder veure l'any 1958, al Teatre Comèdia de Barcelona, dirigida per José Tamayo i en Mari Carrillo, Manuel Dicenta, Anna Maria Noé i Assumpción Balaguer, de protagonistes. Quin goig, ja veus, la gent que tenim una edat ho podem recordar, perquè pels joves ni tan sols saben que el cine comèdia havia estat un teatre, perquè van convertir... Jo crec que sí, tampoc no fa tant. La façana, o depèn de l'edat que tingui, un ciutadà d'una criatura de 18, de 17, de 18 anys. Això va ser la dècada dels anys 50 i els anys 60 ja el van destrossar. Va ser la primera multisala de Barcelona. Si no, els 60, els 70. I aquell teatre preciós el van convertir en la multisala més espantosa que hi ha a la ciutat de Barcelona. I bé, del teatre passem a la locomoció, ja que el 20 de febrer de 1898 neixia a Mòdena, a Itàlia, un enginyer que va revolucionar el món de l'automòbil, Enzo Ferrari. Va ser el fundador de l'escuderia Ferrari i creador de la marca de cotxes que porta el seu nom. Era popularment conegut com Il Comendatore. Tornem al teatre, ja que el 20 de febrer de l'any 1926 va néixer a Madrid el dramaturg Alfonso Sastre. Compromès amb problemes socials i polítics d'esquerres, obres com Esquadra Hacia la Muerte, La Mordaza, Oficio de Tiniebles o Històries de Califòrnia li han donat renom internacional. I també, com cada setmana, tenim algú per recordar que va deixar aquest món tal dia com avui. El 20 de febrer de 1837 moria a Saint-Martin-Slatem, a Bèlgica, l'escultor i dibuixant Georg Mina, La figura humana i la temàtica religiosa tenien les seves preferències. La basílica del Sagrat Cor de Brussel·les conserva bona part de la seva obra. I un gran actor ens va deixar un 20 de febrer de 1994, l'inoblidable Bar Lancaster. El circ, el teatre i, finalment, el cinema el van fer famós. Pel·lícules com De aquí a la eternidad, El hombre del catraz o El gato pardo, ja formen part de la història del cinema. En l'ombre d'Alcatraz estava fenomenalment bé. És aquella que cuidava un ocell. Sí, ocells, ocells. I tenia el jefe de la presó, el tenia en contra i no hi havia manera que li donessin la llibertat. Bé, posem ara una mica de música. Doncs endavant. Bona nit. Fins demà! Vinga, doncs, aniversaris a Dojo. Ahir va fer cent anys. Durant la Guerra del Rif, el general Alfaro ocupa Tetuán, ciutat que es converteix en capital... del protectorat espanyol del Marroc fins a l'any 1956. I cent anys fa també que un grup de sufragistes britàniques col·loquen una bomba a casa del camp de ministre d'Hisenda Lloyd George, a prop d'Epsom. I fa 50 anys que Betty Friedman publica als Estats Units La mística de la feminitat, obra que marcaria per sempre més els camins del moviment feminista modern. 25 en fa només que el poeta surrealista francès René Scher moria a la ciutat de París deixant obres tan importants com El sol de las aguas o Furor i misteri. Els mateixos d'aquell febrer de 1988, en què durant el dotcer congrés del Partit Comunista d'Espanya, Julio Anguita substitueix Gerardo Iglesias com a secretari general. Mentrestant, fa també 25 anys, el dibuixant Javier Mariscal, el seu estudi del poble nou de Barcelona, creava el personatge Covi, que seria la mascota dels Jocs Olímpics Barcelona 92. Molt més a prop tenim l'últim mite de la cobla. la popular cantant Marifé de Triana, que encarnava el vessant més tràgic de la cançó espanyola. Maria Felisa Martínez López era el nom autèntic de la genial tonarillera que moria fa poc, el passat dissabte, dia 16 de febrer, a l'Hospital Xenit de Benalmàdena. Va ser de la mà del no menys mític Quintero León Iquiroga que es va consagrar per a la història de la cançó espanyola. Era considerada la dipiaz del folclore. Maria de la O, Torre d'Arena, o Té de querer mientras viva, són algunes de les seves peces més celebrades. Per cert, que fa anys, un febrer de 1908, naixia a Sevilla el poeta i llatrista de coples Rafael de León, l'autor de Tatuaje i l'àvia en Pagar, entre moltes altres, o poemes com Penes i alegries de la mort, del que hi ha gravacions dels més populars rapsodes dels anys 50 i 60. Al final del programa recordarem aquest poema. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Donde el amor no se juega, hay canastos. ¿Qué es feo, señorita? Hace mucho que la espero soportando el aguacero... ...por decirle que la quiero aunque usted no lo permita. ¿Qué es feo? ¿Qué me respondió usted? Milers de ciutadans van acudir el passar cap de setmana... ...a la jornada de portes obertes... ...de les dresanes reials de Barcelona... seu del Museu Marítim, edifici gòtic únic al Mediterrani acabat de restaurar. És d'un impacte visual extraordinari contemplar la immensitat de les naus, amb taulades d'una complexa estructura de vigues i sòlides columnes de pedra amb la façana marítima totalment recuperada. El museu està il·luminat i climatitzat per allotjar i preservar vaixells de gran valor històric. en podem contemplar un de considerables dimensions. Evidentment, gegantí. I a més, pots treure el cap i mirar per uns finestrals la bodega del vaixell perfectament il·luminada. És una preciositat. Això sí, que el passat cap de setmana era jornada de portes obertes. Estava ple de gom a gom. Ha quedat preciós, s'ha de reconèixer. I bé, si sou amants del cinema, tant el clàssic com l'actual, una vegada més us recomanem que consulteu la web cinemabaix.com i ben a prop d'aquí de Sant Just, al centre mateix de Sant Feliu, al carrer Joan Batllori, el Cinema Baix us ofereix una bona programació, amb preu reduït per als pensionistes. 5 euros l'entrada. Tot i que la pel·li que he vist aquest cap de setmana, Un plan perfecte de Michael Hoffman, a mi no em va fer gens el pes. És un remake de Ladrona por amor, la redició d'un tema tan gastat com el del robatori perfecte de quadres de pintors famosos. Tota la pel·li desprèn una flaire de modé amb gags tronats i rancis. Almenys aquesta va ser la impressió que a mi em va fer. Igual algú li va encantar perquè hi havia gent que es partia de riure. No, no, a mi no m'agrada tampoc. Però jo el fet de... de veure remeis de pel·lícules que n'estan molt ben fetes i que ara les fan, tot i que ha tingut aquest llançament publicitari, totes les parades d'autobús, veus el cartell d'un plan perfecte, vaig caure a la trampa, vaig dir, aquell llançament publicitari, i llavors era una pel·lícula comercial, però bona, no? I després la vas a veure i dius, bueno, tenir que fer gags a base de pets i coses així està com a muy visto. El que sí que recomanem, i és un goig de veure, és l'exposició que porta per títol Sàtira Política i Social als segles XIX i XX, a la Galeria Francesc Mestre Art, al carrer Enric Granados 28 de Barcelona. Després de l'èxit de la mostra sobre el TVO i els seus dibuixants, ara podem veure un recull de treballs apareguts en publicacions tan diverses com El jueves, La campana de gràcia o La codornit, fins al 2 de març. I el millor de la setmana. Mestres del gravat a la Sala París. Fins al 24 de febrer hi trobareu veritables meravelles de Pablo Picasso, Joan Miró, Antoni Tàpies i Salvador Dalí. Ja sabeu, el número 5 del carrer Patritschol, ben a prop de la línia 3 del metro, Estació Liceu. I també ben a prop està la Sala Artur Ramon, que precisament avui posa en marxa l'exposició Mirades i de dones, o sigui, en castellà Festival Miradas de Mujer, que tindrà lloc avui dimecres, com ja he dit, la inauguració d'aquest Festival de Miradas de Mujer amb... Realment són uns quadres preciosos, molt naturals i val la pena que els anem a veure. I també somriures de l'antic TVO. La Galeria Sicoris, al carrer París 160 de Barcelona, acull una mostra de 60 originals de Marino Benejan Ferrer, l'autor de la família Ulisses, Morcillón i Babalí i Melitón Pérez, entre d'altres. Demà passat, divendres dia 22, a les 10 de la nit, aquí a Sant Just, ja és a Lataneu, amb De Diego Brobas. Només per 12 euros... 10 euros pels socis Bé, i ara posem una mica més de música Caminito que el tiempo ha borrado que juntos un día nos viste pasar he venido por última vez he venido a contarte mi mal caminito que entonces estabas bordado de trébol y juncos en flor una sombra ya pronto serás una sombra lo mismo que yo Bé, això era un tango i és preciós i m'agrada moltíssim el Caminito. Però, clar, aquí potser era més adequat a les veus del monestir posar un fragment d'òpera. Però el senyor ordinador no li ha donat la gana de posar un fragment d'òpera. Ens ha posat un tango. De totes maneres, la música sempre és preciosa. I bé, doncs, és per recordar-nos que el dia 28 de febrer, a les 19 hores, sota el nom de Passione, obres de Verdi, Puccini, Gunot, etc. Moltes, moltes cançons amb la veu de Maria Miró, soprano. Recordem que això és el monestir de Pedralbes, aquest entorn excepcional de Barcelona, la pau que emana de les seves pedres, la lleugeresa que adopten els seus arbres, l'amabilitat que surt en el seu ambient, ens enganxa i ens fa difícil marxar-ne. És un espai que cal conèixer i en el qual cal viure experiències. I els cicles d'activitats que fan des del distrit a les Corts ho posen molt a l'abast de les persones perquè l'entrada és gratuïta. El que passa és que, clar, s'ha d'anar en temps i procurar ser dels primers. Bé, posem música. Música Ets dona? Fes xarxa. Això ens ho diu Gina Pol al butlletí municipal d'aquests dos mesos que estem passant. A Sant Just sempre han existit dones que han lluitat per la igualtat de drets i deures entre dones i homes. N'hi ha que han fet aquesta lluita des del seu lloc de feina, d'altres a través de la seva participació en una entitat o col·lectiu, i moltes d'elles han canviat estereotips i rols en el sí de la seva família. En uns moments en els quals hi ha certes encís, pensar que aquesta lluita ja no és necessària és un error, i per això faig una crida a la militància activa de les dones de Sant Just en la recerca col·lectiva de la plena igualtat. La crisi està justificant polítiques fins ara injustificables i entre elles n'hi ha que eliminen clarament avenços aconseguits amb l'esforç de moltes dones i de molts homes també. En motiu del 8 de març s'han programat diferents activitats a Sant Just que compten amb la col·laboració del Consell Municipal de Dones així com d'entitats i col·lectius del poble. Recuperar la memòria històrica de dones de Sant Just que han lluitat per la igualtat dona-home i que ara donen nom a carrers del barri de Maslluí és un dels actes previstos. Fer xarxa femenina, compartir inquietuds són alguns dels objectius del sopar de dones que es farà a l'equipament de la plaça de la Pau. Fomentar la coeducació entre la gent jove és el repte de les activitats del casal de joves. i reivindicar el valor de la solidaritat i la creativitat entre el col·lectiu femení és el motor del festival que es farà a l'Ateneu en benefici de la Casa de la Dona de Camoapa. Bé, i continuant... amb el dia de la dona, que és el 8 de març, dia internacional, mundial, a tot arreu, bé, farem una mica l'esment del programa que prepara Sant Lluís per aquest dia. Molt bé, molt bé. I això dels carrers del barri de Sant Lluís promet ser molt interessant, i més perquè està proposat, i s'he insistit molt, en que dones que van tenir un pes molt important... per les seves activitats en la vida de Sant Just, com el cas d'Emilia Guàrdia, que va ser llevadora durant molts i molts anys. Ella va portar al món, el meu fill gran. La meitat dels ciutadans de Sant Just els va portar al món ella. Hi ha altres dones, com per exemple Francesca Cortés, que va fer unes activitats teatrals i poètiques importantíssimes. I culturals. I culturals de tota mena aquí a Sant Just. I moltes altres dones que hi ha i que estan proposades i que tindran nom al carrer d'aquest barri de Sant Just. Bé, doncs fem nota d'aquest programa que s'ha fet amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona. El divendres 8 de març, a les 6 de la tarda, el Casal de Joves mostra dels tallers trimestrals i una petita obra de teatre amb el grup de teatre social dirigit pels tallaristes d'Impacte Teatre. A les 21 hores, a l'equipament de la plaça de la Pau, sopada el Dia Internacional de la Dona, concurs de tast de postres i les dones que vulguin podran portar un plat perquè tothom el tasti. Presentació de l'exposició Mas Lluí, un barri amb nom de dona. Lectura del manifest del 8 de març. I després, ball. Preu 18 euros, no? Sí. Venda d'etiquets fins al 6 de març. Per això ho diem amb temps perquè us hi podeu aportar. Sí, ho tornarem a recordar, però realment val la pena que us preparem. El proper dimecres ho tornarem a recordar. Sí, sí. Com diem, venda d'etiquets fins al 6 de març al Centre Social, al Milenari i a Just Dones, els dimecres de 18, o sigui, de les 6 de la tarda a les 8 del vespre, al Casal Salvador Espriu. organitza Just Dones amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. I el dissabte 9 de març, a les 12 hores, a l'espai Maslluí, xerrada Maslluí qui eren les dones que donen nom als carrers del barri. Explicacions sobre la personalitat i la vida de les dones que han donat nom als carrers del barri de Maslluí. I a les 5 de la tarda, a la sala municipal de l'Ateneu, Tarda Solidària, taller obert de ioga i meditació. Cal portar roba còmoda. A les 19 hores, a les 7, mostra de dansa amb l'alumnat de l'escola de dansa Renata Ramos París. Exposició fotogràfica i presentació del projecte de la Casa de la Mujer. Acte solidari amb l'escola de dansa Renata Ramos París i Sant Just Solidari per sensibilitzar la població vers la cooperació i la solidaritat. Preu donació voluntària. Els beneficis es destinaran a la Casa de la Mujer, projecte per a dones a Camoapa, Nicaragua, liderat per Sant Just Solidari. Bé, i també podem visitar l'exposició Mas Lluí, un barri amb nom de dones, de l'11 de març al 7 d'abril, al celler de Can Ginestà. Molt bé, no? Aquesta exposició promet ser molt interessant, perquè veurem un projecte que ja està en marxa. Activitats de coeducació i commemoratives del 8 de març a l'Institut Sant Just durant tot el mes de març. Concurs de castells per anunciar les activitats del Casal de Joves sobre el Dia Internacional de la Dona. Adreçat a joves de 12 a 18 anys. Termini de presentació de l'1 al 22 de febrer. Ja queda poquet. Més informació a la web casaldejoves.com Bé, i també tenim un altre acte de dones. Dones, vida i pregària, taula rodona. Testimoni de dones d'espiritualitats jueva, musulmana i cristiana. Participen Maica González Bayo, Aissatou Nyang, Anna Munçó i Eulàlia Arfell. Això serà demà, dijous. 21 de febrer de 2012, a dos quarts de nou del vespre, als locals de la parròquia. Organitzen Grup Nostra Dona de la Parròquia dels Sants, Just i Pastor, i col·labora al Centre d'Estudis Sant Justens. Recordeu, Dones, Vida i Pregària, Taula Rodona, el dia 21 de febrer, a dos quarts de nou del vespre. O sigui, demà al vespre. Demà al vespre. Posem música. Fins demà! Fins demà! Bé, i ara ens plau fer la lectura d'un conte preciós que la doctora Pilar Sempau, que és una gran doctora del nostre poble, va publicar aquest estiu a la Vall d'Avers, però que realment... Tornar-lo a llicit ha sigut una delícia. Com que qui més qui menys ens els tenim guardats i molt ben cuidats tots els exemplars de la Vall d'Avers, que és una revista que cada vegada els hi surt millor, doncs la podem tornar a llegir i així us fem memòria. Porta per títol... La paella símbol d'estiu que potencia la convivència. Aquell matí d'estiu es va llevar molt aviat. Em volia ser a la platja abans que desaparegués... Sota les tovalloles de mil colors que, desplegades com banderes, marcaven els territoris s'estudien. Ella tenia 67 anys, una edat en què algunes coses estan acabant, una edat per prendre la decisió de no prendre massa decisions. Amb la lleugeresa del qui no té res urgent va seure-se de sorra. Va lliscar els peus fins a la vora de l'aigua, deixant que les onades li acaricien alguna cosa més que aquells peus prims i plens de nusos. El mar, aquell dia, estava exultant. Era el decorat perfecte per sentir-se bé, i potser per primera vegada a la vida s'hi va sentir. Sí, va pensar. Realment és el millor moment de la seva vida. No tenia cap cosa a la qual fer front. S'havia acabat el patir per hipoteques de tota mena. Les de la botiga, per si entraria o no algú a comprar. Les del futur dels fills, la de perdre la joventut. Sí, sens dubte era el millor moment. Potser fins i tot podia aspirar a pensar en ser feliç. En aquell moment va sonar el mòbil. Va mirar el número. Era ell. Un noi que havia conegut en un viatge al Marroc l'estiu passat i que, quan feia l'amor amb ell, s'enganyava pensant que allò era una manera de retenir el temps. Però aquell dia, mentrestant sonava el telèfon, ella va sentir una nosa, com si la trucada fos un intrusisme als seus pensaments. Es va ficar al barret de palla de les amples i, com un ocell que em pren el vol per última i definitiva vegada, cap a països més càlids, va anar, passejant per la platja, deixant abandonat el mòbil, mentre sonava desesperadament una i altra vegada, deixant anar una coneguda música de reclam. Però ella ja estava molt lluny per sentir-ho. El millor moment està tan a prop de la tranquil·litat que costa que ens arribi, ja que cal que es creuin aquells instants en què res té cap urgències. I pots deixar que l'anar i venir de les zones de cada dia siguin l'única novetat en els teus matins. Com un plat de la nostra cuina en el qual es creuen molts ingredients que donen com a resultat un dels símbols més emblemàtics de l'estiu. Sense ell no has anat a la platja. Aquest plat és la paella. Això mateix. Bé, i continua el conte. Ingredients. Arròs i el que cadascú A qui li convé menjar-se una paella? Els que pateixen de pròstata. Ha de ser una paella en molt sofregit, ja que el licoper del tomàquet actuarà com un excel·lent preventiu del càncer de pròstata. I també, evidentment, va molt bé pels hipotensos. Els que tenen problemes de verius, els convé recordar que els pebrots són el seu aliat i no pot faltar aquesta hortalissa en la seva paella d'estil. Per als qui no volen envellir, cal afegir-hi escamarlans, un aliment ric en selenia. Per als qui tenen osteoporosi, els calamars i el pop, amb la seva bona quantitat de calci, serà l'aliment imprescindible per fer la paella. Per als qui tenen la líbido baixa, ja se sap que una bona dosi de marisc sempre és recomanable. Per al cansament de les persones diabètiques i pels que prenen alcohol, cal fòsfor. I res millor que uns llagostins o musclos, sobretot sobre uns 300 mil·lígrams. Que, per cert, també van molt bé pel colesterol, per baixar el colesterol als musclos. I els que hi pateixen del cor han de fer-la amb poca sal i amb moltes verdures de diferent color i acabar amb una pera de postres. Ara bé, la millor virtut de la paella, com també dels cargols, és que és un plat que potencia la convivència familiar i l'amistat, ja que ens ajunta al seu voltant i deixa després una sensació de benestar que ens atansa a la tan buscada tranquil·litat a la que tots aspirem. Bona paella, hem recordat això... que sembla un menjar d'estiu i només d'estiu. Però l'hem portat avui precisament al programa per recordar que la paella es menja tot l'any. La prova és que la immensa majoria dels restaurants tots els dijous fan paella. I també en moltes cases hi ha el costum de fer paella el dijous i d'altres vegades el diumenge. Però ja dic que l'arròs és excel·lent. A més... va molt bé, moltíssim, per persones que pateixen de colitis, per exemple, perquè l'arròs restreny, doncs és molt i molt recomanable. I a més és boníssim. A mi tota mena d'arròs m'agrada. Jo costumo a fer-lo els diumenges. Els diumenges és dia de festes i fem paella. Hi ha aquest arròs que has dit amb verduretes. Oh, boníssim. Hi ha alguns vegetarians que la fan autènticament meravellosa. Deliciosa. Sí, sí, sí. El restaurant Atzabara, que està molt a prop de l'Hospital Clínic, el restaurant La Riera, que és al carrer Riera Blanca, fan els dijous una paella d'arròs amb verdura que és una autèntica delícia. Molt bé, doncs estem convidats a anar-hi. Pagant, naturalment, eh? Pagant, però els anirem a tastar perquè val la pena. A mi, com l'arròs m'agrada de totes maneres... blanc, sec amb tomàquet, amb paella, cal d'osset, escolta'm, amb patates, tot. Jo és que sóc un habitual dels restaurants vegetarians. Aquests dos que anomenen m'agraden molt, la Zabara i la Riera, i també estan molt bé BioCenter i l'Hortet, que estan al carrer Pinto Fortuny, si aneu per la Rambla, també estan molt bé. I n'hi ha molts altres. A Gràcia també n'hi ha dos o tres que són una meravella. Un bon sofregidet i unes verdures ben fetes, i escolta'm, Paella de verdures, recomanable per a tothom. Bé, posarem música. Música Fins demà! Bé, una pel·lícula fantàstica, El graduado. Estava para comerse, el d'això, com es diu ara? Dustin Hoffman. Ah, això mateix. Ara no en sortia. En sortia el cognom, però no en sortia el nom. Estava jovenet, amb els seus primers anys. Bé, ara, d'aquest llibre tan maco que tenim, mil i una curiositat sobre la ciutat de Barcelona, que escriuen Sílvia Suárez. i Anna Priscila Magrinyà, parlarem d'unes curiositats que potser sí que ho coneixeu, però val la pena perquè la nostra ciutat té coses molt, molt i molt interessants. I avui ens vols recordar que tot un premi Nobel va passar silenciosament per Barcelona. El científic Santiago Ramón Icajal, que va néixer el 1852 i va morir el 1934, va arribar a Barcelona l'any 1887 per ocupar la càtedra d'histologia de la Universitat de Medicina de Barcelona. En aquesta ciutat acabaria de desenvolupar les seves investigacions sobre les neurones i la seva funció. Aquest especialista en histologia i anatomopatologia microscòpica, un dels millors del món, va viure al carrer del Notariat, molt curt, de tot just una illa. Va investigar i va fer avançar els seus principals descobriments. Es va llotjar en un pis modest i en la minuciositat que va caracteritzar el seu treball, L'investigador passava els seus dies fent dibuixos perfectes i fidels en un fi paper de color groc. Ell mateix qualificaria el 1888 com el seu millor any, quan va establir les bases per l'estudi de la morfologia i les connexions de les cèl·lules nervioses, fins a desenvolupar el que es va anomenar la doctrina de les neurones. Molta gent ignora que va ser en aquesta casa on es va donar el pas més gran de la ciència neurològica per la comprensió del cervell humà. Ramón Icajal va presentar la Teoria de les Neurones l'any 1889 amb tan sols 37 anys, en el marc d'un congrés de la Societat Anatòmica Alemanya a Berlín. El 1892 va passar a la Universitat Central de Madrid. Va ser el màxim representant de la generació de savis, o generació del vuitanta. El 1906 li va ser atorgat el Premi Nobel de Medicina. Va morir tal com ell mateix volia, envoltat dels seus alumnes, el 1934, als 82 anys. És per recordar que va estar visquent aquí i aquí va fer tots els seus grans dibuixos per a presentar-los el 1889 a aquest congrés a Berlín, que li va donar un nom extraordinari. I recordem que l'actor Adolfo Marcillac va fer una sèrie fantàstica. Molt, molt. Va immortalitzar, jo crec, la figura de Ramon Icajal. Exacte. Va aconseguir semblar-se i tot físicament. Si te'n recordes dels últims anys que representa aquest vellet amb aquesta fotografia que hi ha aquí al llibre, és que és calcat. Que escarràbies, vellet, però tan savi, tan savi. Realment, la ciutat de Barcelona guarda uns secrets fabulosos. I la neurologia li deu a ell... Clar, les terminacions nervioses. Les terminacions nervioses, sí, sí. Sense haver descobert les terminacions nervioses, no s'hauria pogut continuar estudiant el cervell. O sigui que ha sigut el seu descobriment definitiu per l'evolució de la psiquiatria i la neurologia. Bé, posem música. Corrientes, tres, cuatro, ocho, segundo piso ascensor. No hay portero ni vecino, adentro cóctel ni amor, piscito que puso mate. Piano, estera y velador. Un telefón que contesta. Una vitrola que llora. Viejos tangos de mi flor. Y un gato de porcelana pa' que no mames el amor. Y todo a media luz que sombró el amor. A media luz los huesos, a media luz los dos. Bé, a media luz no. Preparem-nos en tot el llum del món a celebrar un fantàstic acte solidari. Sant Just acollirà la tretzena Festa Torneig Joan Petit, Nens amb Càncer, liderada per l'Hockey Club Sant Just amb el suport de l'Ajuntament i altres entitats. L'Hockey Club Sant Just és un dels més antics del poble. També és un club molt actiu que participa i s'implica en diferents activitats que se celebren a Sant Just. Ara té entre mans un projecte molt ambiciós. Ha demanat suport a l'Ajuntament per ser la seu de la tretzena festa torneig de Joan Petit, nens amb càncer, a celebrar el proper mes de maig. El Joan era un nen de Blanes a qui van diagnosticar-li un càncer quan era petit. Ell practicava l'esport que més li agradava, l'ok, i ara aquest esport, la fundació que porta el seu nom, I moltes altres entitats que s'hi sumen li reten homenatge any rere any. A ell i a tots els joan petits. L'objectiu és contribuir a la lluita contra aquesta malaltia, especialment quan afecta els més petits. A la vessant solidària de la festa s'hi afegeix el component esportiu. Així doncs, l'Hockey Club, la Fundació i l'Ajuntament lideren l'organització. El president del club, Francisco Vizcaíno, ens explica com ha sorgit aquest projecte. Li vàrem preguntar. S'ha celebrat a diferents punts de la geografia catalana, com ara Vic, la seu d'Urgell o Sant Cugat? Bé, ell ens contesta. El nostre club gaudeix d'una bona consideració arreu de l'entorn de l'hockey. Es diu hockey o hockey? Hockey. Hockey, no? En català és hockey. En català és hockey. Doncs de l'entorn de l'hockey i Sant Just d'Esvern és una població amb un teixit associatiu i identitats que ofereixen una organització d'aquesta magnitud amb garanties. Ja ho hem demostrat en d'altres ocasions. Tenim capacitat organitzativa. Bones instal·lacions, estem ben comunicats i les institucions estan compromeses amb l'actualitat esportiva, cultural i solidària. És un dia amb un mercat caràcter solidari i divulgatiu en la conscienciació del càncer infantil per lluitar contra aquesta malaltia. Quines activitats es duran a terme? El 25 de maig se celebrarà la festa Tornet Joan Petit amb diferents clubs de Catalunya. Amb l'exitosa experiència d'edicions anteriors i el suport de l'Ajuntament, es faran activitats divulgatives a través de les quals volem difondre el missatge també pels centres escolars. Estem treballant perquè les activitats que es fan aquest mes a Sant Just s'impliquin en aquesta iniciativa. la festa de l'esport, les botigues al carrer, una cursa popular i l'exposició fotogràfica. Participaran també altres entitats o col·lectius del poble? Esperem que sigui així. En realitat estem convençuts que moltes entitats hi participaran. Intentarem que tot el poble sigui partícip d'aquesta causa. Ens dirigirem a totes les empreses del municipi per obtenir la seva implicació en la festa Joan Petit Nens amb Càncer, Altrament, volem que no sigui exclusivament un torneig d'hoquei, sinó una festa esportiva en què hi participin totes les entitats. Com podem participar? fent un ingrés en el compte corrent de Catalunya Càssia. Com aquí hi ha una infinitat de números, no els donarem, només que hi aneu, ja us podeu fer el vostre donatiu. I trobareu el compte al butlletí febre març d'aquí de Sant Just. L'aportació podrà ser objecte de dedució a l'impost de la renda. Només cal indicar el NIF, el nom i un telèfon. Sent voluntari o voluntària de la festa del 25 de maig, Informació a l'email club arroba accessantjust.net i a l'oficina d'entitats telèfon 93 116 61 77 de dilluns a divendres de 6 a 8 del vespre. Informació apareguda a l'agenda d'hivern de Collserola. El gran casino de la rebessada, història d'un somni burgès. Fins al març, a Can Coll. Exposició temporal. Narra el com i el per què de la transformació d'un racó de Collserola per a la construcció d'un complex hoteler i lúdic. L'exposició ens mostra els detalls i les curiositats d'aquell efímer projecte que va tenir ressò internacional i que va reunir les èlits aristocràtiques barcelonines, espanyoles i europees en un espai de diversió i lleure. Bé, Collserola, tas de biodiversitat. Fins al proper març, al Centre d'Informació, una mostra que il·lustra amb imatges la riquesa de formes de vida d'aquest espai natural i sobrellant algunes idees bàsiques sobre el concepte de biodiversitat. Biodiversitat Bé, doncs, què m'hem dit ja abans, un mes de febrer de 1908, fa doncs 105 anys va néixer a Sevilla el poeta Rafael de León. Avui recordem un dels seus poemes més populars. Pena i alegria de l'amor. Mira com se me pone la piel cuando te recuerdo. Por la garganta me sube un río de sangre fresco de la herida que atraviesa de parte a parte mi cuerpo. Tengo clavos en las manos y cuchillos en los dedos y en mi sien una corona hecha de alfileres negros. Mira cómo se me pone la piel cada vez que me acuerdo que soy un hombre casado y sin embargo te quiero. Entre tu casa y mi casa hay un muro de silencio, de ortigas y de chumberas, de cal, de arena, de viento, de madraselvas oscuras y de vidrios en acecho. Un muro para que nunca lo pueda saltar el pueblo que anda rondando la llave que guarda nuestro secreto. Y yo sé bien que me quieres y tú sabes que te quiero. Y lo sabemos los dos y nadie puede saberlo. Hay pena, penita, pena de nuestro amor en silencio. Hay que alegría, alegría quererte como te quiero. Cuando por la noche a solas me quedo con tu recuerdo, derribaría la pared que señala nuestro sueño, rompería con mis manos de tu cancel a los hierros, con tal de verme a tu vera, tormento de mis tormentos, y te estaría besando hasta quitarte el aliento. Y luego, ¿qué se me daba? Quedarme en tus brazos muerto. ¡Ay, qué alegría y qué pena quererte como te quiero! Nuestro amor es agonía, luto, angustia, llanto, miedo, muerte, pena, sangre, vida, luna, rosa, sol y viento. Es morirse a cada paso y seguir viviendo luego con una espada de punta siempre pendiente del techo. Salgo de mi casa al campo solo con tu pensamiento para acariciar a solas la tela de aquel pañuelo que se te cayó un domingo cuando venías del pueblo, y que no te he dicho nunca, mi vida, que yo lo tengo, y lo estrujo entre mis manos lo mismo que un limón nuevo. Y miro tus iniciales y la repito en silencio para que ni el campo sepa lo que yo te estoy queriendo. Ayer, en la plaza nueva, vida no vuelvas a hacerlo. Te vi besar a mi niño. A mi niño, el más pequeño, ¿Y cómo lo besarías, ay, virgen de los remedios, que fue la primera vez que a mí me distes un beso? Llegué corriendo a mi casa, alcé mi niño del suelo y sin que nadie me viera como un ladrón en acecho, en su cara de amapola mordió mi boca tu beso. ¡Ay, qué alegría y qué pena! Quererte como te quiero. Mira, pase lo que pase, aunque se hunde el firmamento... aunque tu nombre y el mío lo pisoteen por el suelo. Y aunque la tierra se abra, aun cuando lo sepa el pueblo, y ponga nuestra bandera de amor a los cuatro vientos, sígueme queriendo así, tormento de mis tormentos. ¡Ay, qué alegría y qué pena quererte como te quiero! I abans de posar punt i final aquesta audició, recuperarem aquell espai que moltes vegades us hem ofert, que eren paraules escrites per pensadors i que ens fan pensar. Pensaments dits en poques paraules. Aquí ens deixava escrit revindran a Tagore. Cuando mi voz calla con la muerte, mi corazón te seguirá hablando. Preciosa. Bé, diu Fontanel, lo bueno necesita portar pruebas. Lo bello, no. I Albert Einstein ens recordava. El que no pose el don de maravillar-se ni d'entusiasmar-se, más le valdria estar muerto porque sus ojos están cerrados. Bé, y Pindaró, el hombre de talento es aquel que lo sabe todo por instinto. Ah, quina gran cosa la intuïció. I tant. La intuïció descobreix a vegades coses que el pensament raonat lentament de vegades no sap. I ara el gran filòsof Manuel Kant diu... La paciencia es la fortaleza del débil y la impaciencia la debilidad del fuerte. Molt ben pensat. Bé, doncs, no sé si ja arribem, si ens queda una mica de temps, però les properes les deixarem per una altra audició. Res, ens queda un segon per acomiadar-nos de vostès. Moltes gràcies per ser aquí, per escoltar-nos. Moltes gràcies per haver-nos escoltat. Al Marc, per estar aquí sempre com sempre, tan atent a la música. A posar la part musical i a tu, Pere. I a tu, Joana. Bé, doncs, Agraïm a tots els que ens escolten, doncs molt bona nit i fins la propera, o dimecres vinent, o bé dissabte a les 11 del matí. Fins aleshores, a reveure. A reveure. Sí, la feina.