Mankell i Diosdado, Gallery Weekend BCN, Bordegassos, cinturó i cadiretes, grip vs refredat i dieta mediterrània

i els nostres companys estaran en Ràdio d'Esvern el dimecres que ve a dos quarts de vuit del vespre. Gràcies i adéu-siau. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'esvent, 98.1. Ràdio d'esvent, dure'm a mi. 60 i més o menys? Fidels, a la nostra cita de cada dimecres, amb vosaltres, oients de Ràdio d'Esvern, tornem a estar en aquesta sintonia, en el 98.1 de la freqüència modulada, disposats, com sempre, a oferir-vos, al llarg d'aquesta hora de ràdio, tota una sèrie de temes curiosos, d'actualitat o, simplement, d'informació. Ja vàrem dir, de bon principi, que la veu jove que ens acompanya, fent la nostra audició intergeneracional, en Joan Xirivella, seria amb nosaltres, sempre que els seus estudis ho permetissin. Demà té dos exàmens, i com és natural, no ha pogut estar amb nosaltres, però ens ha fet arribar la seva col·laboració habitual, o sigui, que no ens ha abandonat. Moltes gràcies, Joan. Però, tenim a la Lina, que ens parlarà sobre coses molt interessants, i ens farà companyia, aquesta estoneta de ràdio. També en Carles Hernández, en Carles Hernández Rius, el nostre Carlitos, que posarà les músiques, i cuidarà de la part tècnica. I qui us parla, la Joana Algarra, diu, endavant, 60 i més o menys. Avui celebrem la festivitat de la Mare de Déu del Roser i de Sant Marc, Bisbe Arrubà, del Cicle III de l'Era Cristiana. La nostra audició es complau amb felicitat a totes les russers i a tots els mars que avui celebren la seva onomàstica, per molts anys. a totes les escorts. Fins demà! Dilluns passat, varan saber una doble mala notícia pel món de la cultura. Les morts de Henning Mankel i Anna Diosdado. Henning Mankel és un autor suec, famós per la seva producció de la novel·la negra, creador del popular i televisiu inspector Wallander, a més a més de moltes literatures infantils, bé, de molta literatura infantil i obres de teatre, de les quals era director i productor. D'aquest senyor que va ser un pioner a la novel·la, i potser els que ens agrada la novel·la negra vam disfrutar molt amb els seus llibres, també hem de dir que sabia portuguès. Sí, però és que feia mitja vida. A Mozambique i l'altra mitja a Suècia. I ell fa molta gràcia perquè deia que era com si tingués un amant. O sigui, tenia la muller i l'amant. I no sabia qual de les dues, o sigui, parlant de Suècia o d'Àfrica, bueno, de Mozambique. Era molt agradable. Inclús han fet sèries de televisió, que ja ho dius aquí, molt bé. Jo la vi, la del Wallander, si te'l vaig veure a la televisió. És un inspector que és molt reflexiu. I a més a més diabètic. Sí, i a més a més l'última obra que ha fet aquest senyor parlava del seu càncer i de tota l'angoixa que va passar quan es va enterar i de tota la seva esperança en què milloraria. Ell va lluitar, però, bueno, les coses van o no van. És que morts molt jove, eh? 67 anys. Sí, bueno, ara ho trobem jove. Ah, clar, nosaltres per això som de 60 i més. I nosaltres, un nen. Un nen, per nosaltres un nen. No, és una llàstima. Qui no recorda la famosa sèrie Anillos d'Oro dels anys 80? Sobretot nosaltres, els de 60 i més. Aquesta sèrie va llançar el món de la popularitat a Immanuel Àries, protagonista juntament amb Anna Diosdado, que a més a més era la guionista. També recordarem la sèrie Segunda Ensenyanza, que també era de l'Anna Diosdado. Més tard, ella va deixar la interpretació i es va dedicar exclusivament a escriure guions per la tele, pel cinema i algunes novel·les. Lamentablement, el passat dilluns, en dues figures, Henning, Mankell i Anna Diosdado, es van deixar després d'una vida de treball intens dedicada al món de la cultura. Era una mica més gran, l'Anna Diosdado, tenia 77 anys. Sí, no ho sé. Sí, sí, tenia 77 anys i ja feia un temps que patia una leusèmia, però bé, escolta... No, no, les leusèmies són seniles, que se'n diuen, moltes vegades són bastant curables, o duren el pacient, duren bastant, perquè els hi fan fent transfusions de mica en mica o periòdicament i doncs van posant-se bé. Quan unes altres són mielítiques, que se'n diu, doncs aquestes a vegades en tres mesos, com li va passar al meu home, se'n van anar. Sí, sí, sí. I no era senil, perquè, bueno, sí que era senil perquè eren 70 també i pico, però bueno, no. No, no, era bastant jove el teu també. Sí, sí, sí. Què, tinc de fer? Aceptar-ho com ell ho va acceptar, amb el Henning Mankel. Sí, bueno, nostre record per aquestes figures que sap greu que marxin, perquè, escolta, sempre donen un aire a la cultura, que a vegades costa tant d'aconseguir. Ahir parlava un senyor filòsof sobre la mort, no sé si ho vau veure, era allà a l'intermediu, no sé què, i va fer un filòsof bastant important, Sabada, em penso que se'n diu, no me'n recordo exactament, i ha fet un llibre així quan espera algú, i aquesta importància que nosaltres potser no acabem d'entendre entre la vida i el que és l'amor. Tot era real d'aquest cas que n'hi ha d'aquests pares, per la cosa no d'eutanàsia, sinó per morir d'una manera digna. Sí, digna, la nena aquesta, ja ho han permès, sí, sí, però va bé d'anar al jutge, eh, i enterar-se de tot el procés i tota la circumstància, és una cosa molt trista. La vida és això, naixem i morim, això ho hem de tenir ben clar. I tant, i a més, escolta'm, jo sempre ho dic, i no cal entristir-se. No, ara, quan més lluny, millor, eh. Bueno, tot depèn de les circumstàncies, si tu estàs bé, doncs anem tirant de la rifeta, però si un no està bé, doncs, bueno, també s'accepta, diu, mira, jo a vegades dic, un altre pagarà l'hacienda. Això, però és el mateix, o les deudes, sí, si tenim molts deudes, tu, mira, tu has acabat, es queden sense cobrar i llestos. Continuem el nostre programa. I tant. I ara, la col·laboració del nostre Joan Chirivella. Ella va portar el seu escrit, i aquí ho tenim molt en compte. Diu, el 7 d'octubre és el 280è dia de l'any i del calendari gregorià i 281 en els anys de traspàs. Queden 85 dies per finalitzar l'any. Joan, si pots escoltar-ho això, després tu faràs un programa per mi, eh. Ara t'ho fac jo. El dia 7 d'octubre de 1880, Barcelona neix Jaume Paisa. Això ja són les femèrides. Sí, i jo, compositor i director d'orquestra. L'obra més significativa, la Suite International Intervention, és el que posa aquí. El 7 d'octubre de 1887, a Sant Feliu de Guíxols, neix Gàcil, pseudònim d'Agostí, Calvet i Pasqual, escritor i periodista català. Sí, molt famós, eh, Gàcil? El dia 7 d'octubre de 1915, en els guiamets al priorat neix Neus Català i Pallejar, única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Rebensbruck. Què? Aquesta senyora sí que és molt i molt i molt gran. I tant. I a més a més, com has resistit tot aquest sofriment i aquest patir que van tenir pobra gent. I tant que sí, que injust va ser. Dins del mar de les Jornades Europees de Patrimoni, el proper dissabte, 10 d'octubre, el Centre d'Estudis Sant Justencs ha programat una visita guiada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. Se sortirà del parador a les 10 del matí en autocar. No sabem, a hores d'ara, si encara hi ha places, però si esteu interessats en assistir-hi, ho podeu consultar a l'estanc a Can Vila, al carrer Bonadista número 55. El preu, tot inclòs, és de 12 euros pels socis i 15 euros pels no socis. I ara, informació del nostre butlletí. El dia 24 d'octubre, la nit de Sant Just al carrer, nova proposta de les festes de tardor. Botigues, obertes fins a les 12 de la nit, tapes al mercat, mapping a la façana lateral de l'Ateneu i música són algunes de les activitats previstes. Estupendo! Estarem molt divertits. Anirem de juerga. I tant! Del 15 al 25 d'octubre, 11 dies de festa de tardor amb activitats adreçades a tot tipus de públic i amb més novetats que mai. L'Ajuntament, el comerç del poble, el mercat municipal i l'entitat Dona i Empresa han sumat esforços per oferir noves propostes la nit del 24 d'octubre al voltant dels carrers Bonavista, Raval i Creu. L'undemà al matí serà el torn de Setjust al carrer, una jornada que any rere any és multitudinària gràcies a la participació de moltes entitats, escoles, col·lectius, artesans, artesanes i famílies. Les persones interessades a posar paradetes es poden inscriure fins al dia 16 d'octubre a l'Oficina de Gestió Integrada o GI de l'Ajuntament. La web municipal santjustenc.cat es pot consultar la informació i descarregar el formulari. i ara continuem parlant de cultura perquè també a Barcelona van haver-hi unes jornades fabuloses. o sigui, va celebrar el seu primer Gallery Weekend. Te'n recordes que l'altre dia parlàvem? Sí, que has comentat al carrer Patrichol i les... Tota aquella cosa, vè? Doncs mira, Gallery Weekend. També han d'aprendre, els barcelonins, han d'aprendre anglès. Ja és. Mira, diu que un esdeveniment de quatre dies en els quals Barcelona va desplegar tota la seva a fer vessència artística amb més de 60 artistes rellevants a galeries i espais d'art. Rutes guiades, intervencions, comusariats, espais independents i diverses activitats van posar de relleu el potencial creatiu i artístic de Barcelona. I un dels llocs que em va cridar moltíssimament l'atenció va ser una nova galeria que no tenia per norma visitar-la, que era la galeria Marc Domènech del passatge Marcadé 12 baixos. Va presentar una exposició amb el títol Maneli, Melotti i Miró, la dansa de les formes. Si acceptem l'acció estètic clàssic que suggereix que en l'art no hi ha progrés, que les obres amb la seva complexa presència plàstica afirmen una estudiada conjunció formal damunt la tela o en l'espai, podríem entendre bé el criteri que anima la selecció d'obres d'art que presenten tres artistes, Maneli, Melotti i Miró, amb una cronologia propera, gairebé compartida i que gossaria d'anomenar a fi. Artistes, ben mirat, formats tots ells, en la crisi de responsabilitats estètiques i tanmateix existencials i murals de l'anomenat fin de segle. Uns artistes del tot enlluernats per la potència figurativa de les alternatives artístiques inesperades i la fascinadora amb venda dels ismes. Pots tornar a repetir el nom dels tres artistes? Aviam, Maneli, Melotti i Miró. I el que ens comentava la Joana deia que tenien algun comú. Jo diria que tots comencen amb M. No us sembla? No sé. Artísticament està. Sí, amb ismes. Després, un també que va ser molt important, molt interessant, un tal Antoni Llena que va néixer a Barcelona i és un dels precursors de l'art conceptual a Espanya que pren partit des del principi per la fragilitat. I després, també tenim que va ser molt, molt interessant, el MACBA una exposició sobre Miseracs que el gran fotògraf que ha fet unes fotografies sobre Barcelona ja va publicar llibres, però jo tinc una que, o sigui, d'una petita ell mateix li va fer al meu fill una ampliació de la nevada del 62. No sé què li va costar perquè no m'ho ha dit mai, però darrere està la seva signatura i el moment que va comprar. I és una cosa sensacional. Sensacional. en verdaderos sobres d'art ara la fotografia. Sí, en fotografia. El que parlàvem l'altre dia sobre paper de plexiglas i tota aquella cosa era precisament unes fotografies. I aquí Artur Ramon també presenta fins al dia, no, aquí no posa, tota la tardor, i la que també és molt graciosa i és només fins al dia 17 d'octubre la de la Pilarín Vallès, veus, a la Galeria 4. O sigui, Barcelonades. O sigui, veus, aquí... Amb els seus dibuixos. Sí, sí, sí, aquí precisament està la Casa Balló i, bueno, i l'Artur Ramon, el prodigi, en tota una sèrie també de coses del fons que no és només pintura, és també unes escultures molt estranyes que val la pena anar a visitar. O sigui, jo, si un dia t'animes, tornem a fer el recorregut perquè val la pena. Aquell dia vam disfrutar molt, aquell dia Cosmo Caixa, no, era Cosmo Caixa, no, era allà on havíem anat totes dues, que hi havia els impressionistes. Sí. Va ser molt bonic allò, Manet i tots aquells. Manet, Manet, tots, molt maco. Bé, pugem una miqueta a la música. i ja, hi havia aquella cosa tan interessant que has trobat amb el diari, però jo suposo que sí, perquè tu, que ets tan bona lectora de diaris, sempre trobes coses interessants. Bé, la Vanguardia amb bastanta freqüència, no diàrament, però surten aquelles columnes que fa el Quim Monçó o la Pilar Rahola i a vegades tenen molta amiga. A vegades no de l'allò, però... Són molt interessants. Sí, a vegades tenen molta amiga. Jo estar aquí, la llegirem, me permeteu que la llegeixi i a més, com la Vanguardia que jo rebo està en castellà, la llegiré en castellà. Molt bé. i el que m'agradaria no és tant l'article en si, sinó al final la proposta que ens fa o la... com acaba l'article i el que et dona per pensar. I començo a dir, l'article es deia, això està escrit el dijous, dia 1 d'octubre, i es diu La pasta de dientes. Diu, viendo que tots hablan sobre les eleccions del domingo, independientemente hasta que punto estén informados de la situació del país i su relació amb Espanya, la cantante Cher ha decidido fer-lo també. Fui en Twitter el lunes. El señor arroba BRDraman King le preguntó su opinión sobre el resultat electoral. Cher le contestó, Pienso que puede hacer un cierto daño irreversible. No puedes volver a meter la pasta de dientes dentro del tubo. Imposible. Dice, les deseo todo lo mejor. Son gente adorable. Después, cuando otro tuitero arroba Jordi Salvia se metió en la conversación con preguntas más concretas, Cher fue aclarando sus opiniones. Dijo que Cataluña supone el 20% del Producto Internacional Bruto de España y que si hubiese separación, España se hundiría y que Cataluña quedaría fuera de la Unión Europea. Acababa con un espero equivocarme que después amplió con otra declaración. Creo que merecéis vuestra libertad. Hace mucho tiempo participé en una gran manifestación, pero vuestro destino está todavía ligado a España. De todo eso, lo que más me ha emocionado o ha emocionado los medios de comunicación es la frase no puedes volver a meter la pasta de dientes dentro del tubo. You can put toothpaste back in the tube en el original inglés. Es una frase hecha tan trillada que ha llegado a la categoría de cliché. El significado se entiende perfectamente. Alguien podría decir pero ¿por qué quieres volver a poner la pasta dentro del tubo si precisamente la has sacado para una vez sobre el cepillo limpiarte los dientes? Hay que entender que la frase hace referencia al caso de las personas que aprietan el tubo con demasiada fuerza hacen salir mucha más pasta de la que necesitan y luego la tienen que dejar caer al agujero de la pila. Pero es que para acabar de complicar la pirueta metafórica hay varios métodos que permiten volver a poner la pasta dentro del tubo. Son lentos pero el objetivo se consigue. Haced la prueba. Primero coged el tubo y sacad un montón de pasta. Después meted dentro del tubo un lápiz o un palillo de esos que ponen en los restaurantes chinos para comer y acto seguido ampliar los lados con suavidad. Entonces con un montadientes coger una pizca de la pasta que habéis sacado y metedla dentro del tubo. Repetid la operación 10, 50, 100, o 1000 veces según la cantidad de pasta y reintroducir. Si os parece que este método es demasiado lento haced un pequeño corte en uno de los lados del tubo de unos pocos centímetros con los dedos podéis poner la pasta más rápidamente y luego la sellad el corte con una cinta americana. Otro método utilizar una jeringa sin aguja solo hace falta absorber la pasta que habéis sacado del tubo y volverla a su sitio. Y ahora ve lo que yo os volví a decir. Dice Ahora bien La pasta que ha salido del tubo quiere volver dentro No estoy seguro de ello No he conocido nunca ninguna que una vez fuera quisiese volver a sentirse comprimida en medio de aquella oscuridad. Punto y final. Molt bé. ¿Qué entrelleu de todo esto? Oh. Aneu pensando. Eso, eso. Si la pasta que está allá dintre comprimida y oscura vol sortir vol quedar-se fuera vol quedar damunt del d'allò Una vegada aquí vam fer una cosa que era del Màrius Màrius Serra penso que era un comentari No sé si era del Màrius Serra no, del Pàmies era del Pàmies que era xop i era la gota que sortia del tub i era molt, molt, molt divertit també perquè és una cosa una metàfora Quan un està comprimint no vol sortir I tant i després no vol entrar o sigui que O sigui que la pasta dintre del tubo Molt bé Musiquita Ara viatjarem per Catalunya Bé, avui acompanyarem els bordegassos de Vilanova i la Geltrú en la seva setmana d'assajos de dilluns a diumenge Els bombrosos assajos de les colles fan que els seus membres estableixin vincles molt forts Hem escollit la de Vilanova i la Geltrú i l'hem acompanyada durant una setmana Molt bé Doncs anirem primer carrer anirem el dilluns Dilluns és el dia més tranquil Després d'un diumenge amb actuació el dilluns no s'assaja però això no vol dir que molts castelles no passin pel local El dimarts ja es dedica a assajar castells És el dia d'entrenament suau i on malgrat que el cap de colla es desviu perquè no sigui així hi ha menys castellers El fred o la temporada llarga són prou obstacles perquè els castellers facin el ronso Bé i ara anirem segurament ja el dimecres Bé aquí estem el dimecres Continua Lina El dimecres és el dia d'un assaig especial l'assaig de pilars Aquesta és una de les construccions insígnia dels bordegassos i cada dimecres al vespre proven nous castells castellers pels diferents espadats Dijous la cosa canvia Ui i tant que canvia Bé aquest és un dia clau ja que és quan s'entrena específicament a la canelleta els més petits els que han de corrucar amb valentia s'han de col·locar a la cima al cim dels castells o sigui els sengenetes no és gens senzilla la feina dels responsables de la canalla ells són els encarregats d'ensenyar la tècnica als més petits però també els qui els hauran de transmetre la confiança justa perquè un cop dalt del castell continuïn pujant en cas de dubte bé i continuem continuem que del divendres ja sí segurament s'arriba a les últimes proves que es fan el divendres a partir de les 10 de la nit el local es comença a omplir de faixes i el pati acull les proves van arribant els castellers alguns fins i tot de fora de la ciutat és el moment de les últimes proves de polir els detalls i d'arreglar aquells problemes que es detectin com ara un casteller de la pinya que no arribi a subjectar prou bé un company un terç que s'estira massa i fa desquadrar l'estructura això és perillós si assistiu a algun assaig dels bordegassos no es perdéssiu pas al Parlament final com tot grup el cap de colla clou l'assaig amb crits d'ànim i confiança cap als castellers bé ja ja ens anirem segurament el diumenge que és quan han de fer les representacions tot això surt aquella revista que ens serveix de molt que és Descobrir Catalunya que és preciós diu el dissabte continuen no avorrint-se perquè després vulguis que no sempre fan una convidadeta però una convidadeta sou amb les famílies i els que no són famílies i després de tota la setmana arriba el diumenge que com hem dit és el dia de l'actuació la trobada local és el primer ritual no hi ha que ja hi són fa estona que estan allà perquè van a primera hora volen esmorzar bufant cullera mentre que d'altres arriben a última hora per demanar un tallat i apressar-se cap a l'autocar quan diuen bufant cullera vol dir que s'ha esborçat de cullera de cullera i forquilla i de tot se tipen a base de bé no? sí finalment quan sonen les gralles arriba l'hora de la veritat el moment que és veure si les reunions tècniques han servit per encertar l'alineació de cada castell si la canalla puja realment fineta i valenta o si aquell terç va anar a dormir tard dissabte a la nit diumenge no serà un dia de descans fins que la darrera pinya no es desfaci i per si no fos prou les celebracions s'allarguen al mateix local dels vilanovins on es poden veure vídeos de les actuacions o ballar amb música enllaunada si l'ocasió s'ho val i dilluns se'n tornem-hi jo voldria fer un petit incís aquí perquè el meu fill va treballar de cirurgià i va estar una temporada a Vilanova i el dia dels castells sempre venia algú amb el braç trencat la cama torta un xixón d'aquells brossos normalment no ve cap lesionat gran gran però bueno tant i ara ja veiem que les enxeretes i tot ja porten aquests cascos sí si va ser arrel precisament d'una de les nenes que va tenir un accident un desgraciat accident però amb la quantitat de castells i ara ja fan aquells de nou amb forra i manilles i han intentat fer deu i tot jo penso que aquestes nenes a vegades aquestes nenes o aquests xiquets aquests que pugen doncs potser els hi haurien de fer la prova del vertigin perquè esclar potser des d'allà dalt pobres criatures i cal dir que aquesta colla dels bordegassos és qui té la temporada més llarga perquè comencen dels primers i acabaran ara al novembre precisament el proper dia 10 tenen una representació al cové i amb els xiquets del cové precisament i els xiquets d'alta fulla o sigui que realment val la pena seguir tots aquests castells i que consti que una de les colles més famoses en aquest moment no me'n recordo ben bé de quina era va aixecar un 10 el que passa és que després va fer llenya al desmuntar-la va fer llenya però molt és eh muntar tot ha de ser la teva tècnica perquè no sé què no sé quantos i folra i dius què folra aquí sí folra i manilles totes les sèries la pinya el folra i les manilles o sigui van disminuint o sigui la pinya és tota la mullió dels que aguanten després em sembla que el folre que és ja una mica més reduïda però també molt gran i les manilles és més petit i ja pugen a les torres clar pujar va molt bé i sobretot a mi em fa una pena quan ve l'engineta amb la maneta així bueno bueno ja ho ha fet i em fa pena quan llenya quan fan llenya em fa molta molta pena perquè dir després de tanta feina i tota la feina per terra bueno però si no això és la vida és una metàfora i tant els castells és una altra metàfora i tant que sí és una altra metàfora que la feina es una altra metàfora i tant que sí es una altra metàfora i tant que sí que la feina es una altra metàfora és una altra metàfora i tant que sí és una altra metàfora i tant que sí és una altra metàfora i tant que sí Fins demà! Fins demà! Parlem de l'obligació de l'ús del cinturó de seguretat en els automòbils. A Europa, el cònsul de seguretat del transport d'usuaris de serveis automobilístics, tants cotxes privats, autobusos i d'altres, va publicar un estudi segons el qual El passat 2012, més de 900 persones podrien haver sobreviscut a un accident de cotxe si en el moment de l'accident el 99% haguessin portat acordat el cinturó de seguretat. A l'estat espanyol, l'any passat, almenys 100 persones haurien salvat la vida si al moment de l'accident l'haguessin portat acordat. A banda de les múltiples raons que justifiquin el seu ús, totes elles molt importants, no portar acordat el cinturó de seguretat és una infracció greu que, a més a més, suposa una sanció econòmica de 200 euros i la pèrdua de 3 punts del permís de conduir. Igual passa amb els menors, que no sempre van adequadament ubicats en l'automòbil. S'ha estudiat, bueno, un estudi també dona unes xifres esferidores respecte als nens que són, o sigui, que no cal reflectir-les aquí, perquè fan esgarrifar. Sí, sí, són molts els nanos que s'ofreixen accidents, i és perquè realment no estan ben asseguts. A l'altre dia estaven dient que, esclar, una mare i un nadó petit que va amb un... no una cadireta, sinó amb un braçolet d'aquells que n'hi ha, cal tant tu, perquè, esclar, la mare, si el posa darrere, moltes vegades se gira per veure el nano darrere. Si el posa davant no el pot portar perquè en el seient de davant no el va. Sobretot amb els cotxes aquests que porten aquests ABSs, aquests... Ah, no, no, aquí parles d'això també. També, aquí parles també d'això. Mira, és obligatori una norma, ja ho veus. Diu, i no cal reflectir-les aquí, com dèiem abans, perquè són esgarrifosses. Per aquests motius s'han reforçat les lleis, i ja existen respecte a la seguretat infantil dintre de l'espantat automòbil. A partir del passat primer d'octubre, els menors que tinguin una alçada superior a metre 35 o menys també, hauran de situar-se en els seients de darrere, amb un sistema de retenció infantil homologat i degudament adaptat a la seva talla. L'excepció serà quan el vehicle no disposi de seients de res, o bé si aquests estan ocupats per altres menors de les seves mateixes característiques. També, quan no sigui possible, instal·lar en aquells seients els sistemes que són obligatoris. A casa, que n'hi ha un nano que té 9 anys i és més petit, i no arriba a un 30, n'hi ha una cosa que és com una alça. No arriba a ser una cadireta d'aquestes que no porten, però no, no, sí, va amb el seu cinturon de seguretat. I ha de ser així, eh? Diu, en el cas que forçosament els nens hagin d'ocupar els seients davanters, sempre han d'anar protegits amb el sistema adequat, el seu pes i la talla. I si el vehicle disposa d'air bag frontal, allò que jo comentava abans, únicament es podran utilitzar sistemes d'ubicació orientats, mirant cap al darrere i sí o sigui contra la marxa, després que l'air bag hagi estat prèviament desactivat. Clar, perquè si no l'air bag el podria... Perquè si això no et queda comprimit. Clar que sí. Resumint, la llei diu que és inexorable ser obeïda pel bé dels nostres nens i perquè és molt dolorós que es perdin vides tant infantils com d'adults pel fet d'oblidar les normes que ens obliguen a l'ús del cinturó de seguretat o bé de no ubicar adequadament els nostres infants. Música Música Música Música Música Música Què farem aquells rodolins tan fins, com deia el Pere, amb el seu moment, que fa gràcia perquè ajuden a no fer tan malament el català? Com diu l'Òscar del Nou, no destrossem tant el català. Això mateix, i com ho fem en pla de rodolins, de riure, doncs mira. Diu, l'escena al camp de futbol. Què fem quan a la guixeta? Taquilla, havies de dir. Taquilla? No ets tu qui la erres? Consulta el Fabre i veuràs que el mot taquilla és correcte. Guixeta només pot ser una guixa petiteta. Au, que el pitu ja he sentit i el jaleu ja comença. No es diu pitu, cal dir xiulet, i això del jaleu és gresca. Mira, mira, que no veus? Quin mal joc la delantera, eh? Ja l'has tornat a vessar. El mot just és davantera. Ara l'àrbitre ha fallat. Digues arbitre, punyeteta. La sancadilla li ha fet el gamarús de defensa. Sancadilla? Sancadilla, diu? Sancadilla. Sancadilla. Sancadilla, sancadilla. La sancadilla, però traduït malament. Molt mal dit. Això es diu fer la trebeta. Escolta, noia, que en tens cuita amb la teva cantarella. vermella. Ah, sí? Sí. Doncs, o parles bé, o t'ensenyo la targeta. Mentre no sigui vermella. Bé. Està graciós, oi? Sí. Això qui ho ha fet, tot aquest llibre, tot aquest conjunt, és d'anònims o...? No, no, no, és fet per... Aviam, t'ho dic de seguida. Ignasi Castelltort i Miralda, amb la campanya del lloro. Un llibre que em va regalar la Lourdes. Ah. Sí, sí, és antic, però és del principi, quan es va començar a fer la... L'inversió lingüística. Sí, la norma, la norma. L'inversió lingüística. Bé, i ara, un espai per la música seriosa. Escoltarem la Maria Calas en un fragment de Madame Butterfly, un bel divadremo. Un bel divadremo, un bel divadremo. Escoltarem la Maria Calas en un fragment de Madame Butterfly, un bel divadremo. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Feit demà! Sobretot! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! receptive... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Dillà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Viscam! Esani! i és perquè ja des de l'antiguetat es creia que quan un estossegava tots els dimonis sortien del cos. I en realitat té la seva explicació amb això de la grip. Però no, no, no, no, si tant, surten tots els bitxitos. Tota la cosa, diu. Però cal saber, tornem a lo mateix, eh, però cal saber diferenciar entre el refredat o la grip. Al llarg de tot l'any podem patir diferents refredats, però la grip potser no la patim en molts anys. I per què? Perquè en la prevenció anual, amb la vacuna anti-gripal, sobretot a la gent gran i al personal de risc, s'han evitat epidèmies, o bé, si arribem a patir-la, és de manera més lleu. També podem ajudar a les nostres defenses amb les infusions medicinals, compostes, sobretot, per la... Equinà... Bueno, aquí diu equinàcia. És quinàcia, en català. Esquinància es diu esquinància. Esquinància, o sigui, en castellà... Equinància, per això jo ara no... No, no, equinàfea. Equinància, equinància, sí. Unida a la pròpolis, substància que les abelles fan servir per protegir els seus ruscs. Aquest compost pot reforçar el nostre sistema immunològic, perquè conté gran quantitat de polisacàrids que defensen les nostres cèl·lules de les agressions víriques. Continuem amb la salut. Podem ajudar-los a mantenir-la, tot seguit, la dieta mediterrània, completada amb els fruits secs, sobretot nous, i amanida, generosament, alineada, s'entén, amb l'oli d'oliva extraverge. És una informació de la revista 60 i més... 60 i més... Ah, perdon, perdon, jo ja traduzco automàticament. Sí. 60 i més del Ministeri... Ai, aquí m'has posat Ministeri. No, això sí, perquè... No, nada, nada, nada. El Ministeri de Salut, Servicios Sociales i Igualtat. Ah, això mateix. Allò tan llarg i tan complicat. Sí, que només serveix aquesta revista per sortir la secretària, la secretària de Salut, el ministre de Salut, i tots s'obarregen entre ells. Continuem. La dieta mediterrània fou declarada l'any 2010 com Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Tres anys més tard, es va publicar el resultat d'un dels més grans estudis clínics de nutrició a nivell mundial, que va confirmar que el risc cardiovascular es reduiria de manera molt significativa seguint l'esmentada dieta mediterrània complementada amb fruits secs i oli d'oliva. Aquest estudi inicial es complementa, en l'actualitat, amb altres esperançadors resultats d'estudis, centrats aquesta vegada en les millores que experimenten pacients d'entre 55 i 80 anys que voluntàriament han participat en l'estudi sobre la seva salut cognitiva o mental. Predimed és l'entitat que porta a terme aquests estudis i diu que existeixen evidències prèvies més que justificades que una alimentació saludable, sobretot un patró de tipus mediterrani, amb consum continuat de fruits secs i oli d'oliva, pot influir de manera beneficiosa en la salut mental i prevenir la malaltia de l'Alzheimer. Els 447 pacients voluntaris que es van sometre als estudis sobre aquesta malaltia consumint la dieta que estem comentant van mostrar una considerable millora amb la seva memòria contra els altres pacients que havien fet una dieta diferent. Aquests bons resultats poden demostrar que els beneficis de la dieta mediterrània que està composta, com ja sabeu, de llegums, verdures, fruites, complementada amb fruits secs i oli d'oliva, són deguts probablement a la gran abundó d'antioxidants i agents antiinflamatoris que la dieta ofereix. Especialment, les nous, que tenen gran quantitat d'àcic alfa-linolèic, juntament amb els polifenols, cosa que pot explicar els efectes beneficiosos obtinguts amb l'estudi fet per Prodimet, sigles de l'entitat, prevenció amb dieta mediterrània. Bé, doncs ja ho sabeu, les nous són... Per molt que digui que en greixen... No, no en greixen, no. No, no. Ben controlades, és una font molt important de proteïnes que ajuden a fer defenses al cos humà. i per totes les persones que tenen problemes cardiovasculares, els hi va de fàbula marinera. Sí, sí, i tant que sí. Bé, doncs ja ho séu. I ara parlarem, informacions, del butlletí del parc de Callxerola, que sempre porta temes molt interessants. Millores el camí de la font de la budellera. Aviam, ho veus, Rinde? Sí, bueno, no massa, però bé. Sí? Vale. S'ha reconstruït i millorat la rampa esglaonada situada en el camí que uneix el revolt de les monges amb la font de la budellera, un dels itineraris més utilitzats pels escolars i visitants del parc. El pas del temps, les pluges i el nombre de visitants i grups escolars que hi transiten diàriament ha fet que l'actuació duta a terme l'any 2009 se n'és deteriorant a poc a poc. Per tal de tornar aquest tram d'itinerari al seu estat original, s'ha reconstruït i millorat l'estructura configurant de nou les plataformes amb fustes tant a la part frontal com a la part lateral. Col·locant les travesses laterals aconsegueixen contenir les terres per la part més feble del conjunt i, per tant, s'assoleix una millor resposta en front de l'eurosió. Recomanació. Aneu a passejar? Ara sí. Però saps per què es diu la budellera? Això només sona budells, però no, alguna cosa més. O sigui, els... Ara no em surt el nom de... Els que s'encarregaven de matar les bèsties, els excursadors... Els estripadors. Aleshores, els budells, com s'aprofiten, ja ho saps, per fer un botig i per tot, ahir la font donava molt cabal d'aigua, portaven allà per rentar els budells. Per netejar els budells. Sí, senyora. I, mira, és una cosa... El que passa, jo la trobo, ara, en el meu estat, a l'estiu, és fresquíssima i és estupenda. Però jo la trobo perillosa perquè, com el meu genoll, baixar aquelles escales, és fonda i queda enclotada. De la mossa per allà, que pot ser... Sí, sí. Allà vols fer una mica de por. S'ha de lliscar i tot. Però, no, no, va molta gent i va anar a berenar i és una cosa fantàstica. N'hi ha, a Vigna, n'hi ha una espècie de colona, que és una... és una lluvia grissa boníssima. Està feta amb un budell, vull dir que... Sí. L'original està... Sí, els bisbes i els colans aquests que tu dius, és una cosa... Fantàstica. I no tirem els budells. No, no, que va, que serveixen molt. Ja anem a la fonda de la bolleta. Ara no, ara ja és prohibit. Perquè les pudors devien ser impressionants. Ja, ja, ja. Bé, doncs, ja hem xerrat prou. Ja us hem comunicat coses que ens han semblat interessants i, bé, hem acompanyat els bordegassos de Vilanova, ens hem enterat de la seva tasca, doncs, bé... Jo, jo a l'enxereta no puc pujar perquè segurament faria faria... Jo tampoc es fondaria tot el castell. Bé, doncs, hem arribat ja al final i us agraïm la vostra atenció i us recordem que, si Déu vol, tornarem a estar amb vosaltres el dissabte d'11 a 12 del matí. Moltíssimes gràcies, Lina, moltíssimes gràcies al Joan i també saludem els nostres companys que avui no han pogut ser amb nosaltres. Moltes gràcies al Carles que sempre està aquí posant discos, ràfegues i, res, fins la propera, ja no xerrem més. Sí, bona tarda. Ai, bueno, sí, bona nit o bon dia. Bona nit, en aquest cas, ja. escolt a l'estiu So l'estiu Sol a sol.