Memòria, 27-S, cultura local i música 2014

Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Jordi durant avril. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2. Seixanta, Inés... Comencem, com sempre, amb les efemèrides, les celebracions que ens envolten i el record d'una sèrie de fets que ens venen a la memòria i, si no tenim ben a l'abast, els anuaris, els diccionaris i els calendaris de festes que, clicant unes tecles a l'ordinador, ens ajuden a viure el dia i ens parlen de dites i costums que convé recordar. Els tres toms, la benedicció d'animals i el gener que avança, ens porten alguna dita popular... Sant Antoni Gloriós, guardeu-nos aquesta bota. Si no en voleu cap gota, nosaltres veurem per vos. És ben graciós. Per citar alguna de les gloses dedicades al sant que va vèncer les temptacions del dimoni i que aquesta setmana es celebra a molts pobles de Catalunya. La setmana passada ho vam fer aquí a Sant Lluís. Aquí a Sant Lluís, diumenge passat. Diumenge passat, sí, sí. Però qui decideix què celebrem i què no? Qui redacta les efemèrides? Els aniversaris ja són una febre amb el risc de convertir el passat en un parc temàtic. Tot calendari amaga un guió. En la línia dels fets que ens recorden en les seves efemèrides es revela el perfil d'una societat. Només obrint la Viquipèdia tenim empaquetats milers de fets que van passar al segle XX, fàcils de triar i més fàcils encara d'abocar. Però sempre hi ha coses que ens han passat per alt i un munt de fets que van ser segurament censurats, apartats o senzillament oblidats. Totes les èpoques estan en aquesta. Totes són fantasies que el present construeix de temps passats i futurs. Els governants, de torn, revisen sovint el que cal dir. Comemorar, fer memòria, recordar a la gent què és el que cal recordar. I és una de les velles estratègies del màrqueting de l'Estat. I ara, del màrqueting de les grans companyies. que orienten i guien les xarxes socials, que es veu molt clar. Ai, mare, això de les xarxes socials... I que despengen. Mare del cel. Quan no hi ha gaires glòries pàtries que celebrar, sempre queden herois llegendaris als quals recorren. Això sí. Personatges mitificats per vistoses gestes memorables. Per cert que moltes festes nacionals commemoren grans matances. Ah, sí? Però hi ha unes altres efemérides que són només a la memòria de cadascú. El familiar mort en el camp de batalla, l'ésser estimat perdut per malaltia o accident, no surten a cap enciclopèdia, però omplen la matèria dels nostres somnis. I avui recordem algunes persones que han fet ràdio al costat nostre. Elles conformen la nostra viquipèdia particular. Benvinguts, oients d'Esvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més. Pensem en la gent gran. I també, esclar que sí, en els joves que ens escolteu sovint. Els que vulgueu parlar amb nosaltres ja sabeu que ho podeu fer trucant al 93 372 36 61, des d'ara i fins a les 9 del vespre. I si no, escrivint a les xarxes. Això de les xarxes, esclar. Això és el segle XXI, la majoria ens agrada més. I tant, i tant, cada cop, cada cop és més impressionant. Bé, després d'aquesta llarga perorata, que es diu en castellà, posem una mica de música. I si a mi ensueño el suavement de suspirar Cómo ríe la vida si tus ojos negros me quieren mirar. Y si es mío el amparo de tu risa leve que es todo un cantar, ella quieta mi herida, abandonando se olvida. Quina meravella de cançó, el dia que me quieras. I quines veus tan fantàstiques. Molt, molt. Passen sis minuts de les vuit del vespre. Veus, no era tan llarga la perorata, no? Una perorata de cinc minuts. Bé, el proper dia faré el guió perquè només en surtin tres minuts. Això, no, ni tres. O sigui, curt i precís. Doncs aprofitem per felicitar a totes i a tots els qui celebreu avui el vostre sant aniversari. Avui festivitat de Sant Fèlix de Nola, demà dijous Sant Plàcid, divendres Sant Marcel i dissabte que sortim en segona audició Sant Antoni Abad. De nou, una servidora de vostès, la Joana Algarra, junt amb els meus companys, en Carles Hernández Rius i en Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estoneta de ràdio. Avui dia 14 de gener de l'any 2015, que és naturalment el 14è dia de l'any del calendari gregorià. I que tenim per endavant 351 dies per viure el millor programa que puguem tot l'any. Com dèiem abans, algú recorda quantes persones van compartir amb nosaltres aquest programa? Algunes ens han deixat per sempre i d'altres, degut al seu estat de salut o perquè tenen algun familiar proper de qui han de tenir cura, només molt de tard en tard poden venir al docutori. La Càndida Nevado ha compartit amb nosaltres moltes hores de ràdio i ha estat sempre portadora de bones notícies i ens informava puntualment de tots els actes de la Casa Regional d'Extremadura de Sant Just, entitat que porta ja més de 30 anys al nostre poble i que saben que poden venir, sempre que vulguin, a parlar del bo i millor que organitzen. També pioner d'aquest programa ha estat en Lluís Domènech, que sempre ens orienta amb consells adients i té molta habilitat per conduir debats, sense oblidar l'Antoni Jordà, amant de les frases intel·ligents que han pronunciat alguns famosos i que de tant en tant ens envia perquè les llegim nosaltres. A tots ells esperem veure per aquí ben aviat. Quan faci bon temps. Quan faci bon temps. Llavors serà més fàcil de venir. I tinguin compte de no caure, que ahir em va guinar molt l'atenció un rètol que vaig veure a l'Hospital Clínic que diu, compte quan passeu dels 70 anys que caieu amb molta facilitat. Gràcies per recordar-lo. Això, això. I els que no veurem més, perquè han deixat aquest món, volem que constin a la història de Ràdio d'Esvern. Fins al darrer moment de les seves vides... El Bonaventura Porti, la Pepita Silvestre, en Joan Massip i la Maria Lluïsa Martí van fer de la tertúlia un estil de diàleg brillant i van aconseguir que la gent gran tingués presència a les zones i a moltes activitats del nostre poble. amb tanta gent que ens falta de la nostra edat, o perquè no poden, o perquè ens han deixat, algun dia haurem de fer una crida de voluntaris que vinguin a fer-nos companyia, no? Això mateix. O a substituir-nos a nosaltres quan siguem encara més grans. Això, més bellets. Doncs mentre els atreveniments que subratllen les enciclopèdies són aquell 14 de gener de 1913, en què el plenari de l'Institut d'Estudis Catalans aprova les normes ortogràfiques de la llengua catalana, ara ja estem en les efemèrides oficials, o el molt dissortat 14 de gener de 1939, en què les tropes franquistes, mal anomenades nacionals, o més aviat nacionales, conquerien la ciutat de Tarragona. I més llunyà queda en el temps, quan en plena guerra de successió les forces catalanes derroten una columna burbònica a la població d'Arbúcies. Un dia, 14 de gener de l'any, 1714. I ara posarem una pausa musical perquè vegis que no m'esplaio massa amb el guió. Això. I ara, uns quants personatges que van arribar al món tal dia com avui. El 14 de gener de l'any 1870 neix a la població de l'escala el compositor de sardanes, músic i fundador de diverses cobles, Josep Vicenç i Juli, com també conegut com l'avi Xaxu. És autor d'algunes de les sardanes més populars de tots els temps, com Bona Festa o Carícies. També era un 14 de gener, però de l'any 1883, en què neixia a Torint la modista d'alta costura Nina Ricci. Dins de l'estil d'art déco, va fer creacions memorables. Va treballar més en el món de la perfumeria i el disseny, col·laborant amb Andy Warhol. De la costura passem al cinema, ja que el 14 de gener de 1909 neixia a Wisconsin el director Joseph Lozzi. Pel·lícules com La gran nit, El servent, Accident o El missatger li van donar renom internacional. També va treballar al món del teatre col·laborant amb Bertolt Brecht i dirigint actors com Charles Lockton. Recordem que la pel·lícula El Cervent va ser una pel·lícula de culte dels cinemes d'art i assaig en el seu moment. Deu anys després, el 14 de gener de 1919, naixia a Roma el polític italià Giulio Andreotti. Líder de la democràcia cristiana va ocupar diversos ministeris al llarg de la seva vida. Va ser senador vitalici al Senat italià des de 1991 fins a la seva mort l'any 2013. També era conegut com Divo Giulio o Juli el Diví, ja que alguns el comparaven amb Juli César. Un altre 14 de gener, però de l'any 1941, naixia a Florida l'actriu, guionista i productora estatunidenca Faye Dunaway. L'immens èxit de la pel·lícula d'Arthur Penn, Bonnie and Clyde, que va rodar al costat de Warren Beatty, va fer d'ella una estrella. Ha estat guardonada amb un Òscar i tres globus d'or. La recordem també el Colors en flames, Chinatown o el cas de Thomas Crown, entre moltes altres pel·lícules. Seguim el món del cinema i el teatre, ja que el 14 de gener de l'any 1951 naixia l'actriu catalana Carme Elias. L'hem vist en nombroses pel·lícules i sèries de televisió. L'any 2008 va guanyar un merescut Goya pel seu paper a Camino de Javier Freser i l'any passat la vam veure al Teatre Nacional de Catalunya protagonitzant l'obra Fum de Josep Maria Miró i Coromina estrenada posteriorment a Madrid en castellà i actualment s'està representant a Buenos Aires naturalment amb el títol Humo on per cert es troba ara el seu autor Josep Maria Miró i Coromina que està triomfant plenament amb la seva primera o segona obra. Va ser la segona, El Principio de Arquímedes. Ah, molt bé. I recordant personatges famosos que ens han deixat, ens ve a la memòria Frederica Montseny, libertària i humanista que va morir el 14 de gener de 1994. I també l'escriptor mexicà Juan Helman, que moria a la ciutat de Buenos Aires el 14 de gener de l'any passat, el 2014. Llegirem algun dels seus poemes al final del programa. I ara posarem una mica de música. Acabava d'arribar, només volia tranquil·litat, després de nit i nides a la carretera. Ell se'n va posar davant, no em vaig saber controlar. M'hauràs de substituir ara endavant. Van acceptar la condemna per majoria absoluta. I tant se'ls vaig poder-me defensar. Aquesta era la veu d'en Quintana. Realment aquesta cançó va ser un dels molts dels seus grans èxits, amb sopa de cabra. Certament. Bé, i ara arribem a la Ràdio Cultura. Sovint ens sorprèn la xarxa amb alguna notícia esplèndida. Molt atractiu el llançament a internet de la Biblioteca Digital Mundial de l'UNESCO. Inclou mapes, textos, gravacions, pel·lícules i explica en diferents idiomes les joies i relíquies culturals de les biblioteques més importants del món. Tan senzill com consultar la web www.ld.org o clicar al mur de Google després d'escriure Biblioteca Digital Mundial. Avui ho he fet i m'he quedat meravellat. Molt bé. Perquè veieu que per internet es poden consultar meravelles. Es poden fer coses meravelloses, realment. Hi ha coses molt dolentes, però també s'ha de reconèixer que té coses molt bones. Comen gairebé tots els mitjans. Però aquest, com que és d'una difusió mundial tan àmplia, el debat mateix que hi ha aquests dies sobre el fet de París, és terrible, perquè ara resulta que hi ha molta gent que està muntant uns debats, inclús a vegades d'una barbaritat tremenda, quan no hi ha debat possible. Vull dir, matar algú per un dibuix... No, no, res. Per una idea, ni una sola gota de sang, ni una sola. Llavors, quan hi ha gent que diu, oh, és que eren massa irreverents, oh, és que feien això, és que feien allò... Si no compris la revista... Però això és la llibertat d'expressió, precisament. No t'interessa. Doncs no compris la revista i llestos. Però per això no cal matar ningú. Clar que no. I podem trobar des de codis medievals... Ara tornem a la biblioteca digital mundial. Fins historietes de... T'entén? El famoso Tintín, el personatge d'Argé, que acaba de complir 86 anys i segueix estant fet un xavalet. Tant jovenet com el primer dia. Les seves aventures es van començar a publicar per fascicles a la revista setmanal Le Petit Vintiem l'any 1929. Des d'aleshores, milers de tintinòfils, arreu del món, han seguit les vinyetes del jove reporter intrèpit acompanyat del seu inseparable gosset Milú. Una meravella veure la quantitat d'aficionats a Tintín, que encara que ho diguis t'entenc. Ho dius en versió original, ja ho sé. No, no, ho dic per explicar una anècdota. Un senyor, que també ja no és amb nosaltres, va anar a París i els seus nets són uns fans extraordinaris de Tintín. Clar, perquè Tintín és la traducció espanyola. Però ell li volia portar en francès perquè els nanos estudiaven el liceu francès. I arriba allà i diu, demana Tintín. I estaven tots penjats. I aquell home, Tintín, que jo no tinc això, li va dir en francès, diu... Sí, aquest, diu, senyor, es diu, t'entenc. Clar, clar. Bueno, és com si ara demanessis a França, en lloc del Charlie Hebdo, demanes al Carlos Publicación, no? Sí. No t'entendrien. Ja, ja. Bé, doncs, després de veure, com comentaven abans, els milers de dibuixos penjats a la xarxa, per dibuixants d'arreu del món, i els molts milers, però milers autèntics de tuïts i comunicats en solidaritat amb l'atemptat contra els inutaires de la revista francesa Charlie Hebdo, no ens podem estar de dir-ho també en aquest programa, com ho hem fet a la propera revista del poble La Vall d'Avers. Els dibuixos no maten i, per tant, per més transgressor que sigui un ninot satíric, mai, com hem dit abans, no mereix la mort com a resposta. No, no, ni la mort, ni una sola gota de sang. Ni una sola, que quedi ben clar. Dels dibuixants de Charlie Hebdo, potser el que millor hem conegut aquí és George Bolinsky, per ser el que més ha publicat al nostre país. Amic del genial humorista gràfic Jaume Perich, durant un cert temps van intercanviar acudits a les diferents publicacions on col·laboraven. Volinsky va guanyar el Premi d'Honor al Festival de Còmic d'Angolem i també el Premi Internacional Jardin. Gat Peric, entre d'altres. A més de Charlie Hebdo, va col·laborar al Paris Match, Limonité, el National Show, Lara Kiri i el Por Favor, entre d'altres. I més d'un estiu va venir a llançar perquè era un enamorat de la Costa Brava. Com que tenim el costum de visitar algun museu, ara canviem de tema perquè saps que cada setmana anem a visitar algun museu o exposició, doncs ahir ens vam deixar caure pel Museu Diocesà de Barcelona, que es troba ubicat, com deuen saber vostès, en un monument únic d'època medieval, totalment integrat a dins de l'antiga muralla de la ciutat, sent la porta d'entrada del famós barri gòtic. Les seves col·leccions abarquen més de 20 segles d'art història. També presenta una exposició inèdita d'obres originals de l'arquitecte Antoni Gaudí, mostrant l'interior del seu inginyós taller i l'única maqueta al món del seu primer temple inacabat a la colònia Güell. És obert de dimarts a divendres, d'11 a 18 hores. Dissabtes i diumenges, d'11 a 14. Es troba al número 4 de l'Avinguda Catedral, edifici de la Pia Almolla. I com que sempre que podem, també, cada setmana o cada 15 dies... Quan podem, perquè a vegades triguem-nos un mes a poder-hi anar, de vegades hi vas cada setmana, és anar al teatre. I l'última obra que hem vist i ens ha agradat moltíssim és Prendre partit. Qui és el seu autor, Joana? Ronald Harwood. Ja sabia que ho pronunciaries, un anglès perfecte. La direcció és de Josep Maria Pou i està protagonitzada per Andrés Herrera i el mateix Josep Maria Pou. És l'eterna confrontació entre la cultura i el poder. Evidentment es tracta d'un escriptor que és denunciat pels qui busquen els nazis i col·laboradors dels nazis i permés que ell... es passa l'obra defensant que per ell l'únic important és l'art i la música, pel sol fet d'haver interpretat davant de Hitler, davant de Goebbels i davant d'aquells senyors, doncs ja el volen acusar de partidista. Passar com la famosa casa de bruixes, eh? Evidentment, el prendre partit. O sigui que els que perseguien nazis, alguns es van passar també en el sentit contrari, que tot el que havien vist al costat d'un d'aquells senyors deien aquest també és d'aquells, i no ell demostra que... Recorda que grans compositors també van ser acusats. L'altre dia parlaven d'un gran director que va ser recusat després per haver estat el Wilhelm Furwanler. Està basat en aquest personatge, precisament l'obra. Està basat en aquest personatge perquè va ser el director d'orquestra més destacat de la seva generació. Jo me'n recordo al principi de quan jo treballava que aquí era, en aquell moment, era molt i molt les seves obres les obres que ell dirigia, les radiaven moltíssim. Aquest director estava en la plenitud de les seves facultats quan Adolf Hitler va esdevenir canceller d'Alemanya el 1933. Què va passar? Que molts dels seus col·legues, pel fet de ser jueus, es van veure obligats a fugir. D'altres, que no eren jueus però que s'aposaven al règim, van triar l'exili com a acte de protesta. Què va decidir ell? Quedar-se. Com a resultat d'això, se'l va acusar de servir el nazisme. Ell constantment diu, no, no, jo em quedo perquè el que defenso és la música, no defenso el nazisme, ni el comunisme, ni cap altra forma d'estat. Clar, però llavors va representar que li feia el gara gara a l'estat, i esclar, va ser greu per ell. Doncs aquí pràcticament tota l'obra és un duel entre el militar que l'acusa, que és el personatge que interpreta Andrés Herrera, i el músic, que és en Josep Maria Pou. I a més, una de les coses magnífiques que té l'obra és que constantment de fons hi ha partitures de les obres que ell dirigia, com la Sinfonia número 5 en Domenor de Beethoven, la sonata para piano de... Sí, sí, sí La sinfonia número 8 L'Ecmond, l'operatura de Beethoven i, qui més? La sinfonia número 7 Adagio d'Anton Bruckner És magnífica l'ambientació musical Sí, sí, el decorat esplendi també. Devies disfrutar molt, oi? Molt, molt, molt. Aquests muntatges actuals que els resolen en pocs actors, només es poden apoyar amb una cosa, que el text sigui molt bo. I que els actors siguin molt bons, també. I si tenen una bona música, millor. Sí, sí. Bé, posem música. Fins demà! Fins demà! Ja llegirem fragments del reportatge que la Gina Toses i la Clara Aguilar han publicat a la Vallvers del present més. Felicitats, justa i pastor. Que són els gegants més antics de Sant Just que celebren 60 anys. Res. Són més joves que nosaltres. No ho diguis, home! Sí, perquè nosaltres som 60 i més i ells només tenen 60. Però ells ara faran... Bé, és igual. Són jovenets. Sí, això. Gairebé a tocar de la jubilació estan els gegants més antics de Sant Just que celebren els seus 60 anys. De fet, els anys passen, tants valls i salts al damunt que en ajusta i en pastor ja no actuen fora del poble perquè estan delicadets. A banda d'això, encara tenen corda per donar i així ho van demostrar a la ballada de les passades festes de tardor en què la colla gigantera va lluir-los amb molt d'orgull. Curiosament a Sant Just hi van arribar abans els gegants que la colla que els ha carregat durant més d'una trentena d'anys corria el 1964 quan l'Ajuntament de Sant Just va comprar a la botiga El Ingenio de Barcelona les dues figures construïdes per Domènech Unbert. El rei i la reina, batejats amb els noms dels patrons de Sant Just, van ballar per primera vegada durant la celebració del Corpus d'aquell any. Un any després va néixer la geganteta Montserrat perquè, segons marca la tradició i explica la cap de comarca de la colla Palmira-Vedell, quan cau la geganta vol dir que està embarassadeta i s'ha de fabricar el fill o la filla. Es dedueix, doncs, que en Ajusta va patir un ensurt Ja en el seu primer any de vida. Pobrissona! En aquella època i fins als anys 80, les persones que ballaven els gegants cobraven per fer-ho. Després de la mort de Franco, hi va haver un impuls al sector geganter arreu de Catalunya i van florir moltes noves colles, entre les quals la de Sant Just l'any 1980. A partir de la formació de la colla local i coincidint amb la celebració del mil·lenari de Sant Just l'any 1987, es va començar a pensar en construir una parella de gegants nous per ballar al costat de la Justa i el Pastor. Així va ser com es van construir en Gentil i Naflo de Neu, inspirats en dos personatges de l'obra Canigó de Jacint Verder, tal com va suggerir Antoni Malaret. Cal destacar els nous capgrossos que complementen el repertori geganter del poble. Nou. Tant ells com les dues parelles, velles i noves, i la Montserrat... La Montserrateta, que diem. Sí, reposen de forma permanent a la capella de Can Ginestar. Si aneu a treure-hi el cap, segur que en Ajusta i en Pastor agrairan la vostra visita i les vostres felicitacions. Molt bé, sí senyor. Posem música. Bé, continuem a Sant Just. 3 quilòmetres, 200 metres, darrere, aptes per passejar. Això ja te'ls vas fer aquest cap de setmana passat, no? No, no, no, no. No m'ho puc permetre de moment. 3 quilòmetres és una mica, bastant, eh? Pels qui passeu de 60 i més, més, més, si només teniu 60, esteu al forn. I tant. Ara, si passeu dels 70 o dels 80, la cosa ja es complica més. Els darrers treballs de desbrossament i d'eliminació de canyes han fet possible que el tram de la Riera entre l'ITV i Can Baró estigui totalment net i amb un corriol per poder caminar. Són 3.200 metres de recorregut molt recomanables per al passeig, especialment de les famílies. Veus, es pot fer en família i aleshores és més distret. Clar, és més distret. Bé, i continuem a Sant Just. Això, recollim les informacions del butlletí municipal. Que el teniu a l'abast de les vostres bústies. No el llenceu, sisplau, que jo quan veig butlletins trets de la bústia i completament nets amb el que costa el paper i el que costa imprimir i que els veig a la paperera de l'escala... No, no, i a més, és una gran gentilesa del nostre... del nostre ajuntament, que totes les bústies tinguin el seu bolletí. A més, llençar-vos com un menyspreu els actes que es fan a Sant Just. Després estic segur que la gent que ho llença diu que a Sant Just no es fa res, si no us en entereu. Si no us en entereu, i tant. Sant Just disposarà aviat del segon pla municipal de gènere 2015-2018. Durant aquestes setmanes, la regidoria de polítiques de gènere està ultimant el document definitiu amb la col·laboració del Consell Municipal de les Dones, part de la plantilla municipal, i les entitats com Dona i Empresa. L'objectiu és donar continuïtat al primer pla i seguir impulsant accions per aconseguir la igualtat entre dones i homes, així com garantir la llibertat de la dona en tots els aspectes de la seva vida. S'han definit sis eixos d'actuació, entre els quals hi ha accions contra la violència masclista, el foment de la coeducació, el compromís amb la igualtat de gènere, els drets i la qualitat de vida... el treball i els temps i el reconeixement del lideratge i la participació de les dones. La diagnosi del Pla alerta sobre la importància de treballar accions de sensibilització i formació en matèria de gènere i també per combatre la violència masclista, especialment entre la població més jove. Ja sabeu, doncs, que les dones teniu la paraula, eh? O sigui... I tant. Bé. Recordem una vegada més que aquest espai és obert a tothom. Sí, tant. Que ja sé que a alguns us fa vergonya trucar. Us recordem que fins a les 9 de la nit ens podeu trucar al 93 3 72 36 61 totes les dones que hi vulgueu prendre part i els homes i nois i joves també, esclar. I també, també. O sigui que ja ho sabeu. Bé, i ara posem una mica de música. Fins demà! La cançó és molt dolça, però, clar, a aquesta hora, si la continuem escoltant, ens dormirem abans de sopar. Bé, ens ha arribat a les mans ja el botlletí de Collserola, hivern 2015. És el botlletí número 106 del Parc Natural. I farem referència i llegirem l'editorial que són paraules d'en Josep Perpinyà i Palau, vicepresident executiu del Consorci del Pacte Natural de la Serra de Collserola. I no cal dir que també, això ja ho sap tothom, però... És el nostre senyor alcalde. Per si hi ha algú despistat que ens escolta de lluny, recordem que aquest programa, i sobretot a través de les xarxes, el veu gent de molt lluny. Sí, molt bé. Doncs està bé recordar-los-hi, també. I tant. Doncs el senyor alcalde diu així en aquest text editorial. Iniciem l'any amb una notícia llargament esperada d'ençà de la declaració de parc natural l'any 2010. Quatre anys després, el 18 de desembre passat, la Comissió Institucional del Pla Espacial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge ha aprovat el document d'abans de pla. Aquest document inclou una diagnosi de l'estat actual i proposa unes línies d'actuació per encarar el futur de la protecció del parc. A la Comissió Institucional hi són representades totes les administracions del territori. Generalitat de Catalunya, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els nou ajuntaments amb territori al parc. Un cop sigui aprovat aquest mes de gener. Pel Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona s'obrirà un intens procés de participació ciutadana que permetrà la discussió i incorporació de propostes d'entitats i administracions. L'aprovació definitiva d'aquest document es preveu per a finals d'aquest mandat municipal. Amb aquesta base ja es podrà dur a terme durant el proper mandat municipal la redacció del nou pla especial que substituirà el vigent aprovat l'any 1987 i que permetrà abordar el futur de la protecció d'aquest territori de forma més actualitzada, amb millors eines i amb més garanties. Signat Josep Perpinyà i Palau. I bé, també hem rebut el calendari d'activitats. Ho sabeu que podeu anar a la informació i de seguida ho teniu a l'abast, però tenim la feixa dels ocells els diumenges de dos quarts d'onze a dos quarts de dos de la tarda i el proper de febrer. Podreu contemplar els ocells més comuns dels nostres boscos, camps i jardins d'aquesta zona d'observació de Can Coll. Al centre d'informació també trobareu una petita menjadora on es poden fer observacions. El servei gratuït de préstec de prismàtics i de fitxes identificatives als dos centres. Activitats amb inscripció prèvia. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat al telèfon del centre d'informació. És el 93 280 35 52. Horari de dilluns a divendres des de dos quarts de deu del matí fins a les tres de la tarda. Bé, i també hi ha visites al castell de Torre Baró. Dimarts i dijous de les deu del matí a la una del migdia. Visites comentades a la torre sobre la història i entorns del castell és des d'on es pot gaudir d'una vista panoràmica de 360 graus. Grups d'entre 4 i 14 persones, sense reserva prèvia. Està situat a la carretera Alta de Roquetes, 309, 9 barris, Barcelona. Bé, doncs, i ara ja posarem la música de Viatjar per Catalunya. I ara farem un incís d'actualitat. Sí, o sigui, com que el Carles és el que té la informació acabada de donar, potser ens posarà a ampliar aquesta notícia perquè ens acaba de dir un ocellet que el senyor Mas i Junqueras acaben d'acordar que el 23 de setembre hi haurà eleccions. És així, Carles? A veure, acaba-nos-ho d'explicar, això. Pel que acabo de rebre per xarxa, sembla ser que fins i tot se'ls ha avançat. El senyor Mas tenia una entrevista avui amb en Coní, era aquest vespre, just aquesta hora l'estan fent, i teòricament ho havia d'anunciar avui del dia avui del dia havia d'anunciar les eleccions però sembla ser que abans de gairebé l'entrevista ja s'ha filtrat a través de la Vanguardia i després ja ho ha confirmat en Cuny abans que ho digués el propi president i les eleccions ja eren el dia i les xarxes socials a veure qui corre més ja treuen fum les eleccions seran el 27 de setembre 27 de setembre 27 de setembre 27 de setembre molt bé després de les municipals és un any de moltes eleccions Massa eleccions. Les del Barça, les municipals, les de l'estat espanyol, les catalanes... Els dels Barça i tot. Quins serà l'any de les eleccions? I tant que sí. Després d'aquest breu passeig per la Catalunya sociopolítica, anem a passejar per la Catalunya física, que és bastant més maca. Sí, i tant. Endavant. Bé, doncs, per on ens has passejat aquest cap de setmana, Joan? On has anat, a veure? Què ens portes? Al Baix Segre? Ruta de Lleida-Mequinensa, al Baix Segre. Queda una miqueta lluny, eh? Sí. No, amb cotxe pots anar a tot arreu. Bé, sortirem de Lleida. La capital del Segrià. O sigui, és el nostre punt de partida. Però no vegis... O sigui, amb cotxe ja sé que és fantàstic, però... Home, caminant, no podrem anar-hi. No, dic caminant, dic en transport públic. Només d'anar d'aquí a Lleida i a Tela. Sí, sí, perquè tens d'arribar fins a l'Alzina Graells, des de l'autobús de Sant Jus, i llavors anar fins a Lleida. Però cap problema, perquè segur que trobes algun lloc d'hospedatge que està bé de preu, perquè a Lleida també té llocs molt acollidors. Doncs ja dic, podem dedicar una estona del matí a visitar el centre de la ciutat de Lleida, que és, per cert, molt, molt atractiva. A mi m'agrada molt la seu vella. I allà, a l'espera que s'acleneixi la boira, que per cert hi és present una bona part de l'any, ara ja ho hem vist a les notícies, els problemes i les tragèdies que provoquen. El meu fill va estar a Lleida fent el primer curs de medicina i es va passar tot el mes de febrer amb boira gebradora. O sigui, que Déu-n'hi-do. Doncs, aleshores, jo recomanaria que aquest recorregut es fes a l'estiu, no? L'època en què serà millor pedalar durant les hores més fresques. Deu-se'm dir, sí. Clar, i posar-se al racer del sol durant la calor forta. Tu, que ja estàs entrenada amb la bicicleta, Joana... Sí, sobretot. Amb la bicicleta que jo hi vaig, estic entrenadíssima. Però no vagis d'aquí fins a Lleida. Agafa la bicicleta un cop siguin lluny. Això mateix. Sortirem de Lleida, en direcció sud, per la carretera número 230. Primer va molt carregadeta de vehicles, però aviat es converteix en una via força tranquil·la, amb un asfalt en bones condicions i molt planer. Podem pedalar sense fer gaire esforç. Passem el batàrrec de llarg i continuem en direcció a sud-oest. Tenim el segre a mà dreta, per bé que encara no el podem veure. En arribar a un revolt a l'esquerra sobre el riu Set, Agafem la desviació a mà dreta que indica cap a Sudanell. Fem una rampa curta, travessem el nucli urbà i sortim de la vila per la plàcita carretera local que mena a Torres de Segre. Aquí l'asfalt és molt més irregular, però la pràctica inexistència de vehicles ens permet esquivar els sots i els bonys amb tota la calma del món. Això mateix. El tram final del riu Segre ens ofereix un camp de joc excel·lent per fer una excursió amb bicicleta. El terreny és pla, el paisatge agraït i trobem atractiu de gaudir d'accidents geogràfics molt interessants. Els aigua barreix detrés dels rius més importants del país. A més, tenim un itinerari esquitxat d'edificis i monuments interessantíssims, com ara... La seu vella, que ja dius que t'agrada tant, jo no he tingut la sort de poder-la visitar, però el Convent de Viganya, el Monestir de Santa Maria d'Escarp o el Castell de Maquinensa. El Castell de Maquinensa sí que l'he vist de lluny. Per cert, convidem des d'aquí a l'Associació Ciclista de Sant Jusk, que ja ens ha visitat alguna vegada i ara fa molt temps que no vénen, i que per cert hi ha gent d'una certa edat, el qual vol dir que el que està entrenat a anar amb bicicleta n'hi ha a l'Associació de Sant Jusk. Sí, sí, sí, però això és perillós, eh? De totes maneres, val la pena estar molt, molt segur de poder aguantar aquests quilòmetres. Evidentment que sí. El recorregut, a més de vell, és extraordinàriament senzill. O sigui, segons diu aquesta informació, és senzill. Per tant, diu que per qui està entrenat es pedala per una zona molt planera i amb l'ajuda diccional que proporciona el vent que baixa canalat per la vall del Segre. O sigui que per la gent entrenada no és cap perill. Efectivament, gaudir el darrer tram d'aquest riu que neix a l'Alta Cerdanya és el nostre objectiu principal. Un cop abandonada la ciutat de Lleida, on el secre ofereix l'aspecte trist de les lleres massa amples i una aigua de color indecis... Ara ja no tant, eh? O sigui, des del temps que s'ha fet aquest article fins ara, l'entrada del riu a Lleida és molt maca i està molt ben urbanitzada. O sigui que ara podem mirar els camps de regadiu, les fileres ordenades de comeres i pereres, el ritme pausat de les viles agrícoles del Segrià... Tot ho podem veure perfectament. A Serós tenim una parada interessant a l'antic convent trinitari de la Mare de Déu dels Àngels de Viganya, on es fan feines d'investigació arqueològica. No gaire lluny d'aquest monestir, les aigües del Segre es fonen amb les del Cinca, tot formant un curs fluvial de dimensions molt considerables. Cal dir que, malgrat els dubtes d'alguns mapes a l'hora d'identificar aquest riu com a Cinca o Segre, que a nivell local, particularment la gent de Maquinensa, sempre se l'ha considerat com el Segre, Després de pedalar tranquil·lament per la vora del segre, arribem a l'aigua barreig d'aquest riu, amb l'ebre, la barreja amb l'ebre, que ja ve fet un braç d'aigua molt poderós gràcies al seu llar recorregut des de la serralada cantàbrica. A Maquinensa, final d'excursió, tenim, a més d'aquest espectacle natural, la possibilitat de visitar el fantasmal nucli vell de la població, fou enderrocat arran de la construcció del pantà de Riba Roja, però una petita part resta emergida fora de l'aigua. També hi ha l'imposant castell. Antigament es podien demanar les claus i entrar-hi, però ara només és factible una visita al perímetre exterior, per cert, gens menys preable. No, no, és fantàstic. Aquí a la fotografia es veu una foto fantàstica d'aquest castell, que fa una mica de fresa, sembla que sigui una mica misteriós. Sí, jo tinc moltes... Bé, tots els castells tenen un cert encant i un cert misteri. Ah, tenen un fantasma. Això diuen. Jo tinc moltes ganes de tornar a Lleida, perquè com que sempre la veig de passada, perquè, esclar, anant i venint de Madrid, sempre veus de passada Lleida i Zaragoza, no?, però sempre les veus de lluny. A Zaragoza encara hi ha estat diverses vegades darrerament, fins i tot a les jornaiques del còmic de Zaragoza, que estan molt bé i ara ja s'han convertit en saló del còmic de Zaragoza. Però a Lleida no m'han convidat mai a cap evento, no? Doncs anirem als lleidatants que et convidin que fan també jornades de còmic. Es fan unes jornades de còmic, sí. Doncs que fan els teus amics que no et conviden. Si més no, exposicions. Bé, però això ja depèn de pressupost. I a més ja tinc un problema perquè em convidin. I és que ara, com que ja soc jubilat... Et conviden més quan estàs en edat de merecer. Ah, perquè pots ofrecer idees noves. No, i perquè saps que col·laboren en llibres que has contribuït a la seva edició i tens novetats que presentar i que oferir. Però ara, com ja no tinc novetats que presentar, és més difícil que un convivin. Això no ho diguis, perquè la tira que has fet a la Vall d'Avers és moderníssima i d'última nota. Sí, però en els eventos una tira no és prou. Hay que presentar grandes álbumes i obre amb molt de contingut i amb molta cosa, no? Però el de la Vall d'Avers és una tira de premsa. Tira de premsa i les funcions de la tira de premsa. Sí, sí, però sense ganes de peloteo, realment aquesta m'ha agradat molt. O sigui que ja ho saps. Doncs moltes gràcies. Procurrem estar a l'altura, que això sempre és difícil, perquè com que cada mes és un tema diferent, et donen el tema i allòs sobre el tema tu has de fer el que surt. El tema d'any nou és molt complex perquè tots els dinotaires I a més, els que ja tenim una edat, hem fet milers de dibuixos felicitats l'any nou. Per això, aquí no has felicitat a ningú. Ja estàs dit. Aquí, pobre any vell, l'has pintat amb tota una sèrie de pantalons, amb trossos. Ja estàs fins als nassos de dibuixar pares noels i coses d'aquestes. Això mateix. Jo estic molt agraït, i ho aprofito per dir-ho per la ràdio, els veïns de l'Escala, perquè ara que m'ha tocat ser president de la comunitat, vaig fer una felicitació i tots els veïns m'han contestat donant les gràcies i que els ha fet molta il·lusió el dibuix, no?, de les aleshores. Molt bé. Val a dir que els dibuixos tenen la seva funció. A vegades... Oh, naturalment. Un dibuix comunica tant o més que una paraula. Oh, escolta'm, què passava amb els quadres d'altres èpoques? Era una manera de comunicar perquè la gent no sabia llegir ni escriure. Sí, sí. I avui la gran avantatge que tenen, no només els dinotairis, els dibuixants, sinó també els pintors, és que comuniquen la seva obra a través d'internet. No són només els grans museus que són la seva obra. Mira, una altra cosa bona d'internet. Nosaltres tenim propera una veïna, que és la Mònica Castanys, que pinta de meravella. A més, és neta del gran dibuixant Valentí Castanys. I ara penja tots els seus quadres per internet, amb la qual cosa, sempre que vols veure la seva obra, poses Marina Castany al Facebook o a Google i veus els seus quadres. És una meravella. Perfecte. Posem una mica de música. Bé, i ara, una pàgina, una miqueta de salut. Cuidem la pell. Ui, a la nostra edat convé cuidar-ho tot, no? Sí, sí, sí. I la pell, a partir de certa edat, es resseca, es marceix... Clar, no es veu prou aigua i totes aquestes coses, perquè la gent gran, no sé per quins set sous, no tenim set. I com més sol prenem, més s'asseca la pell. Bé, consells saludables. Parlem dels llavis. Avui, dels llavis. Un altre dia parlarem d'altre lloc. El tabac crema. Durant molts anys, Hollywood va associar tabac i sensualitat. Sobretot Sara Montiel, quan van a Hollywood. I d'altres i d'altres. Sí, sí, però si veus les pel·lícules de cinema negre, com el de cinema normal i corrent dels anys 30, 40 i 50, es passa en la pel·lícula fumant. Hombre, fumando espero. Seguei, seguei. No, home, no, que va, que demà plou. Sí que diu fumando espero al hombre que más quiero tras los cristales de alegres ventanales. Pero eso cantado por Sara Montiel. No, no, però per Sara Montiel, no per la Joan Algarra, no fumem. Bé, com deia, tabac i sensualitat. Però la veritat és que fumar és una de les pitjors coses que podem fer-li als nostres llavis. I als nostres pulmons. El cigarret produeix microlínies a la pell labial i pot provocar cremades i lesions premalignes anomenades actíniques. L'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Veneriologia adverteix que fumar cigarrets o pipa pot ocasionar amb el temps càncer de llavis per microagressió reiterada, no només per la calor que emana del cigarret, sinó també per la composició química del paper, que conté benzopirens, un agent cancerigen. El 80% dels que pateixen càncer de llavis són fumadors i aquest risc augmenta quan sumem al tabaquisme l'exposició al sol. La pell dels llavis té manca de glàndules sebàcies, de manera que és molt més sensible a l'acció del sol. S'ha de tenir en compte que les cremades reiterades poden acabar ocasionant càncer de pell. Per això és imprescindible usar un filtre si anem a prendre el sol... amb factor de protecció 15 en condicions normals i superior si la radiació és més intensa o es reflecteix en la neu. En cas de cremada, es recomana aplicar compreses amb productes greixosos per afavorir la restauració de la pell. Quan el sol, i ara que estem a l'hivern, la calefacció de la casa, òbviament, és perjudicial també. No es tracta de prescindir-ne, però no aniria malament un humidificador. per evitar l'excés de sacadat ambiental. Perquè si et fixes, les plantes amb la calefacció també es resequen, o sigui que les has de regar més que a l'estiu. A més, la calefacció provoca sacadat ocular, provoca una quantitat de complicacions que quan està excessivament alta... No passa de segons quina temperatura i llavors estarem calentons i no tindrem necessitat de posar humidificadors. A mi les calefaccions m'afecten molt. Ahir vaig haver d'estar unes hores a l'hospital clínic on hi ha una calefacció exagerada i jo havia de sortir perquè em marejava. Marejava i em donava mal de ventre aquelles que el foten fortes. Sí, sí, sí, és antipàtic. En canvi, clar, els malaltons que estan allà tapadets... Oh, clar, els immòbils, clar, la necessiten. Bé, posem un palet de música. Música Fins demà! Fins demà! Bé, te'n recordes que la setmana passada comentàvem que m'havien regalat un llibre preciós amb un compendi d'obra selecta de Rebindranat Tagore i l'estat llegint aquesta setmana i hi ha coses tan boniques que val la pena, ara que ens acostem a l'espai poètic, llegir-les. Tagore és poesia pura. Oh, i tant. I parla els temes, de temes tan transcendentals com en aquest cas la mort, que... La llegirem una estoneta. Per què murmures tan baixet a la meva orella o mort, mort meva? Quan el capvespre cauen les flors i el bestiar retorna a l'estàblia, tu t'acostes furtivament i em dius mots que jo no puc comprendre. És així com has d'enamorar-me i comparir-me? Amb l'opi de fetillers murmuris i de fredes besades? Ai, mort, mort meva... No hi haurà gaia cerimònia a les nostres noces? No coronaràs amb una garlanda de flors els teus rulls ombrívols? No portarà ningú la teva senyera, ni flamejarà la nit amb la llum roja de les teves torges? Oh, mort, mort meva! Vine, fent sonar el teu corn marí, vine en la nit desvetllada, vesteix-me amb un mantell carmesí i pren-me. Que el teu carruatge estigui preparat a la meva porta, amb els cavalls renyillant impacients. Lleva'm el vel i es guarda orgullosament el meu rostre, o mort, mort meva. Això és gairebé dirigir-se a la germana mort, no?, com feia Sant Francesc. És preciós. Bé, puja una miqueta la música de la poesia. Com hem dit abans, recordem el poeta argentí Juan Hellman. Tota la seva obra és un clam contra la injustícia provocada per les dictadures i els mals governs. Escoltem avui alguna de les seves paraules. Ahora Miguel Ángel cruza la noche del país. Va en un caballito de fuego. Se le caen palabras que tiemblan como el sur. Tira balazos de esperanza. ¿Es verdad que te hicieron pedazos en la tortura militar? Te caíste a pedacitos. ¿Y qué crece de cada pedazo tuyo? ¿Acaso otro ángel, Miguel? ¿Cómo te ven los demás? ¿Tal vez un vagabundo? ¿Un muro de tristeza? un viejo sentimiento inmortal, Santa Teresa la Obrera, que montaba un caballo de fuego para vivir otra vez. Como el olor de tu alma, pedazos de amadora escaparon a las uñas del tiempo. Pregunto estas cosas para saber cómo me va. Envuelto, estás en pólvora y horrores. Tus poemas cruzan la noche del país. La ternura trabaja, ogrera, delicada. Andas por las plazas y calles con la memoria en la mano. Llega la luz del alba torpemente. Aquí nadie, nadie pide perdón. Te deshaces, Miguel, mirando el cielo. Pero me acuerdo de cuando vas volver pegado a tu destino como una roca, desafiando a la muerte cada noche, montado en un caballo de fuego. El infierno verdadero. Entre las cinco y las siete cada día ves un compañero caer. No pueden cambiar lo que pasó. El compañero cae. Y ni la mueca de dolor se le puede apagar, ni el nombre, ni el rostro, ni los sueños con que el compañero cortaba la tristeza. Con sus tijeras de oro separaba la orilla de un hombre o de una mujer. Le juntaba todo el sufrimiento para sentarlo en su corazón debajo de un árbol. El mundo llora pidiendo comida. Tanto dolor tiene en la boca. El dolor que necesita porvenir. El compañero cambiando el mundo. Y el horror poniéndole pañales al horizonte. Ahora lo ves morir cada día. Piensas que así vive, que anda arrastrando un pedazo de cielo con las sombras del alba, donde entre las cinco y las siete cada día vuelve a caer tapado de infinito. Bé, hem arribat al punt i final d'aquesta audició d'avui. Con las palabras de un premio Cervantes. Formidables de un gran autor argentino. Bé, doncs, moltes gràcies a tots vostès per escoltar-nos. al Carles, per la part tècnica, a tu, Joana... I a tu, Pere, també. I a tots plegats. Gràcies i a reveure. Molt bé, recordeu que, si voleu, ens podeu tornar a escoltar el dissabte a les 11 del matí, en segona audició, i si no, fins la propera setmana, dimecres a les 8 del vespre. Fins a les hores, doncs. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Fins demà! Bona nit, benvinguts a una nova edició de Carabé, que avui dedicarem a repassar una mica algunes de les coses més destacades que ens va portar el passat 2014. No serà de lo més comercial, però sí de lo més important. Començarem amb el Sant Quilmón, és el grup de Marc Koslec, i és el seu sisè treball com a grup, amb el nom d'aquest projecte, la presa que escoltem és Carissa. Oh, Carissa, when I first saw you, you were a lovely child And the last time I saw you, you were fifteen and pregnant and running wild I remember wondering, could there be a light at the end of your time? Fins demà! Yesterday morning I woke up to so many 330 area code calls. I called my mom back and she was in tears and asked how to spoke to my father. Carissa burned to death last night in a freak accident fire. In her yard and rooster her daughter came home from a partying fountain. The same way as my uncle, who was her grandfather. An aerosol can blew up in the trash. Goddamn, what were the odds? She was just getting ready to go to her midnight shift as an RN in Wadsworth. And she vanished up in flames like that. But there had to be more to her life's worth. Everyone's grieving out of their minds Making arrangements and taking drugs But I'm flying out there tomorrow Because I need to give and get some hugs Cause I got questions That I'd like to get answered I may never get them But Chris, I gotta know how did it happen Carissa was 35. You don't just raise two kids and take out your trash and die. She was my second cousin. I didn't know her well at all, but it don't mean that I wasn't. Meant to find some poetry, to make some sense of this, to find a deeper meaning. In this senseless tragedy, oh Carissa, I'll sing your name across every sea. Fins demà! Mistakenly put flammables in the trash Was it your kids just being kids If so, the guilt they will carry around forever But I'm going out there To get a look at the landscapes To get a look at those I'm connected by blood And see how it all may have shaped me Fins demà! I'm just so broken up about it. How is it that this sad history repeats? I'll return to Ohio. To the place I was spawned. Gonna see where I hung with my cousins and played with them in the snow. Gonna see how they've grown. Visit some graves and say, hey, I've missed you. I'm leaving tomorrow morning. Going to Ohio, I feel I belong. Ask those who know the most about Carissa, for it is her life and death that I'm helplessly drawn. Carissa was 35, raised kids, and she was 15 years old and suddenly died. Next to an old rain, fire pit, oh, there's gotta be more than that to him. She was only my second cousin, but it don't mean that I'm not here for her or that I wasn't. Meant to give her life poetry or to make sure her name is known across every scene. I continuarem amb el treball dels suans, el treball que portava per nom To Be Kind. Escoltarem la peça God in My Hands. Fins demà! Fins demà! Fins demà! El 2014 va ser l'any en què Damon Albarn va publicar el seu primer treball oficial en solitari després de participar en projectes prou reconeguts com Gorillaz o The Good, The Bad and The Queen i aquest treball començava amb aquesta peça que és la que donava nom al mateix que és Everyday Robots. ... ... ... They didn't know where he was going, but they knew where he was, wasn't they? Fins demà! Fins demà! Fins demà! Un altre que va presentar Treball en solitari va ser Owen Pallet, el violista d'Arcade Fire. Escoltarem la peça de Riverbed. I un altre dels treballs que es van publicar és l'associació que vam produir Scott Walker, dels legendaris Walker Brothers, i el grup de Seattle Sun O. Escoltarem la peça més curteta d'aquest treball, que porta per nom Brando, i no arriba als 9 minuts. All the world is only... Drollers on the block across the wide missoum. Never enough. No, never enough. Fins demà! The meeting would do me the work of good. Sneaker! A beating would do me a world of good. Fins demà! Fins demà! Never enough. No, never enough. Whippoorwill Whippoorwill Scissoring high In the tree A beating would do me a world of good. A beating would do me. A beating would do me. I continuarem ara amb el treball dels The War on Drugs, un dels treballs destacats d'aquest any passat, en el que es nota molt la debilitat del seu líder per la música de Bob Dylan de finals dels anys 90. Escoltarem la peça Red Eyes. Bona nit. Fins demà! I ara anem amb el treball de FKA Twix, que ve ser el paradigma del ritme amb l'ús hipermodern d'aquesta època. Escoltarem la peça The Wix. Bona nit. Unless you're the only one who instigates Get your mouth, open your heart Higher than the motherfuckers could dream and never miss my life Flying like a springer thought could open ways to count Fins demà! Fins demà! Gràcies. Un altre treball que també es va publicar va ser el de Caribú, un treball bastant més dens que el seu treball de 2010. Escoltarem una peça que porta per nom Can Do Without You. Gràcies. Fins demà! I can't do statues. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Un altre dels treballs publicats és el de Perfume Genius, en el que hi trobàvem una de les peces, podríem dir, la més destacada de la seva curta carrera fins ara, que és la peça que escoltarem, Queen. Don't you know you're queen? We're up to heaven, flower bloom at my field. Fins demà! No femlice. Don't you know you're queen Gleaming Wrapped in golden hair Don't you know me Frank Wagon Skin summer sheets Casing the barracks, for a nest to break and harness into the fall. Marriott, no family is safe, we're not sashay. Fins demà! I un altre dels treballs publicats aquest 2014 va ser el dels Spun, un grup de, podríem anomenar, de culte a la primera dècada del segle XXI. Escoltarem la peça Duyo. I was on 45th, I was half out of a bag Yeah, I knew that you saw me, you laughed when I looked back I thought I'd given up, but now I didn't feel so bad And then the shock went through it And then I walked right back Riding when it's just getting good. Someone get popsicles, someone do something about the street. Cause it's late in October, a tar still melt in the street. You're tipped over ages, but lose yourself. Flipping back pages, unbuckling bells. All love, that's the way love comes. Bona nit. I tancarem aquesta selecció amb el treball de Saint Vincent, que és el nom de marca de la cantant Annie Clark. Escoltarem la peça Digital Witness. Digits of witnessing What's the point of even sleeping If I can't show it, you can't see me Fins demà! Fins demà! Fins demà! I fins aquí arriba aquesta edició, encara bé. Quedem, doncs, per la propera setmana, el dimecres a la mateixa hora. A reveure. Música A l'escoltes, Ràdio Desbend. Sintonitzes, Ràdio Desbend. La Ràdio de Sant Just. Ràdio Desbend. Ràdio Desbend. Ràdio Desbend. Ràdio Desbend. Ràdio Desbend. Ràdio Desbend. Ràdio Desbend. Bona nit. Estàs escoltant el Music Club a Ràdio Desverde. I'll get you out of my view I won't be well Divendres i dissabte, d'11 a 12, Music Club. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Estàs escoltant el Music Club a Ràdio Desvert. Music Club. I've never had the wicked fact. To see it end just makes me glad it's over. Yeah. My job is driving me insane. Nothing's going to want to blame. It's on my shoulders. Ooh. I have to run away. I have the best place where I can try and save me. Ah, yeah. Across the street, I see a breeze. We're just possessed to help raise frustration. Fins demà! Fins demà! Divendres i dissabte, d'11 a 12, Music Club. You can make the sun turn purple You can make the sea turn turtle But you know you could never make me love you more You could turn wine into water Sadness into laughter But you know you can never make me love you more Bona nit. Fins demà! Fins demà! Estàs escoltant el Music Club, a Ràdio Desverde. Gràcies. Divendres i dissabte, d'11 a 12, Music Club. Yeah, yeah Sometimes you just need to let go Don't keep it all inside Sometimes you just have to let the whole world know that you're going to be alright. So come on, give it up, give it up, get into your rhythm. No need for you to be stressed. So come on, give it up, give it up, get into your system and find your happiness. Fins demà! Music Club Club. Sometimes you just need to let go Don't keep it all inside Sometimes you just have to let the whole world know That you're gonna be alright So come on, give it up, give it up Get into your rhythm No need for you to be stressed So come on, give it up, give it up Get into your system And find your happiness Fins demà! Fins demà! Divendres i dissabte, d'11 a 12, Music Club. A l'escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la Ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Everybody under the sound of my voice, raise your hands and believe in love. If you believe, I need you to believe in love right now. Raise your hands up high. Feel the love generation. I want you to feel the love generation Listen, children, I want to tell you something real quick and real fast. I need you to understand that sometimes we're separated because of the color of our skin. I want you to feel the love generation. Left of stone, left unturned. My need is deep. Bona nit. Fins demà! One draw. One draw. One draw. Gràcies! Estàs escoltant Music Club Selecció a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I'll show you what it's like to be me I'll show you what it's like to be free I'll show you what it's like to be me It feels good, yeah I'll show you what it's like to be free I'll tell you what it means to be me Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. All right, well, tell me I want to tell me with you Well, tell me Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! I want a diamond. I want a diamond. I want a diamond. I want a diamond. I want a diamond. I want a diamond. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Together we can make it right Fins demà! Fins demà! Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. My eyes adored you Oh, I never laid a hand on you My eyes adored you Like a million miles away from me You couldn't see how I adored you Fins demà! Bona nit. So close, so close and yet so far. Headed for city lights, climbed the ladder of fortune and fame. Worked my fingers to the bone, made myself a name. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. No, I can't forget this evening Or your face as you were leaving But I guess that's just the way the story goes You always smile but in your eyes your sorrow shows Yes, it shows Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! We are still innocent. It's easy. We are folded. Ha d'escoltat, la riu d'aixem. Fins demà! Fins demà! La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Sorsi per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bébé. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! All the leaves are brown And the sky is grey But for one On a winter's day I'd be saving more If I was in L.A. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Poden passar un munt de coses. Jo no crec que en aquest sentit, vull dir, Artur Mas i Oriol Junqueras poden tenir, òbviament han de tenir un cert pla del que s'hauria de fer, però poden passar tantíssimes coses que l'escenari pot ser un escenari en el qual estiguin les coses més clarificades o al contrari. O sigui, sintetitzant això, jo crec que era un acord per sortir d'una situació que s'estava fent absolutament insostenible. Senyor Cortó, deu haver tingut temps de reflexionar, ha vingut conduint, suposo, no? I què? Què anava pensant? Ja ho sé, ja. Que no és habitual, has trencat l'habitualitat de la presentació. Bon dia, desperta Catalunya, podrem votar el 27 de setembre. Jo ahir vaig estar pendent de la compareixença del president i d'Oriol Junqueras. I jo diria, mira, qualsevol persona no avessada a la política, i molt menys avessada a les componentes polítiques que els polítics han tingut acostumbrats a la gent, pot entendre perfectament aquest mensatge. I, a més, si escolta qualsevol tertúlia o lleig qualsevol diari, serà per ampliar la seva percepció, però no per modificar-la. Perquè ells se van soltar, se van expressar, un tipus de mensatge a la societat que crec que tothom ho pot entendre és a dir jo vaig escoltar el president i no només em va dir que el dia 27 hi haurà eleccions que és important sinó que em va dir que havien arribat a normalitzar la situació parlamentària i a estabilitzar la situació política que això és determinant Al marge dels pressupostos i de les lleis que es puguen aprovar, em van dir que s'ha normalitzat tot. Jo no parlaria que s'ha recuperat un consens, sinó que s'ha actualitzat. Perquè en tots els processos polítics de la vida, comencem per la Constitució, comencem per la Unió Europea, comencem per l'entrada d'Espanya en els acords de Màstic, tot van ser processos molt complicats i molt difícils. El dia de demà, quan analitzéssim el que ha passat, doncs tampoc no ha sigut tan complicat. I per tant, la estabilitat política, la normalitat parlamentària i reforçar les nostres estructures d'autogovern. Això ho van pronunciar ahir tant un com l'altre i per tant jo crec que no ha d'haver cap tipus de problema, això sí, que es preparen en les embestides que vindran des de la meseta. Perquè tot i que serà tot legal i que les eleccions seran eleccions autonòmiques i que les eleccions molt de cuidado perquè la meseta no estarà quieta. Només que el mireix acabo. Les primeres declaracions de dirigència del PP... i les primeres portades dels diaris de Madrid en quina línia van. Que ningú es pensa que ara ja hi ha eleccions, ja ho tenim de fet. No, no. La investida serà molt dura i molt forta. Raül, Romeva. A veure, jo crec que en primer lloc és evident que hi ha una situació o una sensació bàsicament una mica agradosa per part de la ciutadania. Jo el que detecto... en molts entorns és, per fi hi ha un acord i per fi hi ha una data, cosa que molta gent demanava, la segona reacció que també detecto i de la qual jo també me'n faig participar, és quina necessitat hi ha de deixar-ho pel setembre i què hi ha de diferent al setembre que no es pugui fer ara. Aquesta és la pregunta que jo em faci i que faig amb veu alta i que, òbviament, com que no conec tampoc els detalls, potser se m'escapa alguna cosa. Però la primera reflexió és, si hi ha aquest acord i es pot fer al setembre, per què no es podia fer ara? I ho deixo com a pregunta, com a interrogant, en el sentit de plantejar, jo crec, una necessitat de reacció. Dit això, és evident que hi ha un nou escenari. És a dir, hem passat l'etapa especulativa, que jo crec que sempre és molt perjudicial en tots els processos socials, i entrem ja en una data de concreció, és a dir, hi ha una data, i per tant, a partir d'aquí tens un objectiu. Els últims anys hem viscut l'any 2012 la manifestació, l'any 2013 la manifestació, la via catalana, el 14 a la B baixa, després el 9N, a partir que hi ha hagut una data i un objectiu hi ha hagut una possibilitat de focalitzar els esforços. Jo crec que això des d'aquest punt de vista no és dolent. Algú pot dir que potser no és bo tampoc, però jo d'entrada crec que no és dolent perquè clarifica. Deixes d'especular i tens un objectiu, tens un calendari i a partir d'aquí cadascú situa sobre la taula el seu projecte i el seu programa. Per últim, i des d'aquest punt de vista destacar que això és un acord de dues formacions polítiques. De dues. La realitat social a Catalunya i també la realitat que vol avançar cap a la independència és molt plural i molt divers. Ho dic perquè la feina de recomposar i de reconstituir un marc, no dic unitari, però en tot cas un acord més ampli, segueix sent en aquests moments una necessitat. Bé, jo crec que és un bon acord. I els acords sempre ha de cedir una mica un i l'altre. Què li ha de dir, vostè, com a advocada? Exacte, exacte. Què li ha de dir? Exacte, Mònica, m'ho treus de... Els fem cada dia els acords professionals del dret i fins i tot amb les coses privades. La gent cedeix, oh, però jo volia... Els acords algú té que cedir en cada punt i això és el que ha passat aquí, jo crec que és un bon acord. I agafaria això últim que deia el Raül, no? Quan es té una data... També és veritat que la gent ja sap què està el dia. Jo no ho veig, i ho veig la setmana passada aquí, on està el problema que no fossin el març i fos el setembre? D'acord, podria ser el març o el setembre, però on està el problema? Perquè després de 300 anys, doncs sincerament no ve de mig any. No és com que de mitjany, és tot el que hi ha abans del setembre. Bé, però jo crec que calia... Personalment, coneixent una mica com està el sistema legislatiu i tot el que hi ha, després d'aquests entrebancs que, com molt bé deia l'Ernest, jo també accepto les disculpes que calien, i crec que és bo que fins i tot el president de la Generalitat i el president d'Esquerra Republicana demanessin disculpes, perquè els últims dies, doncs, no, i fins i tot els més creients... començaven a dubtar, no? I ara, llavors, hi ha hagut un canvi. Jo crec que tenim per davant... Són mig any més tard. A veure, hi ha gent que diu que no s'atreveix a fer-les abans. Perdó, les adelanta perquè serien els 16. No les adelanta per cap fracàs, sinó perquè hi ha hagut tot això. Jo, deixa'm dir, Mònica, em permetreu, i Raül, tu, vosaltres... El 27 de setembre, deixa'm dir una cosa personal, que no és personal, sinó històrica, pel país, a mi el 27 de setembre, perquè la gent se n'adoni com ha canviat el país i que, malgrat que les coses no són com a molts, agradaries... Aquest dia farà 40 anys de l'últim fusellament a Catalunya i a l'Estat. Tu, Ernest, ho sabeu? I això per mi és curiós, perquè 40 anys després, quan va dir la data, se'm va posar la pell de gallina per doble cosa. D'acord, aquell dia votarem, però jo no me n'oblido. I vaig tenir gent jove al voltant, i gent jove, inclús algun fill, gent que havia... Què us recorda aquesta data i la gent? 27 setembre us recorda alguna cosa? No. I quan per mi és una data que... I un deia, doncs potser serà el dia que et van detectar que no sé quin hem formatat. No, no, no, no. És el dia de l'últim fosellament. Du, agradar-se els records. Du, perquè jo era a molts pocs metres i vaig veure com assassinàvem un noi jove, però per altra banda, doncs pensar que se n'adoni la gent de com estàvem fa uns anys i que la felicitat és que mai més ha tornat a passar i que no ha de tornar a passar mai més, no? I per tant, aquesta edat, a part de la independència de Mègic, que també ens porta a tots moltes coses, perquè tots hem tingut alguna família, almenys jo, que va estar a Mègic, atesa les circumstàncies polítiques d'aquest país, Mègic és una cosa que m'estimo molt per aquest fet, doncs esperem que ara les coses es raonin, que s'acabin de fer, les lleis que es tinguin que fer, i puguem tirar endavant. I per mi el més important, Mònica, també, és que esperem que hi hagi pressupostos, perquè el fet que no hi haguessin pressupostos dificultava tantes coses, tantes ajudes, era molt difícil, tot. Molt bé, com diu el curtotot, no volia exagerar. I ara, doncs, les coses se suavitzen i fins i tot jo he vist gent que no és d'aquestes dues formacions polítiques, que també, en el fons, estaven ja contents que hi hagués un acord i que tiréssim endavant i que sapiguéssim on érem. Sí, jo en relació al que deia el Josep de l'embat de l'estat que vindrà, efectivament, justament per això, és molt important que tot el que s'ha de fer a partir d'ara es faci molt ben fet. És a dir, quan es parla de fer una sort de... La llegenda pròpia, la llei de gent pròpia, un tema que ha passat molt desapercebut, però crec que és fonamental, sobretot de cara a aquestes eleccions, que és la sindicatura electoral. No hi ha llei electoral, però com a mínim fem una sindicatura electoral, que amb això hi havia acord d'altres partits, no? Però és clar, qui controlarà, o com es controlarà en aquestes eleccions? A partir de la llei de l'Estat, que és la que s'està passant ara, o a partir d'una llei, com a mínim una part de llei pròpia que puguis controlar directament amb una junta electoral pròpia, etcètera, no? Per tant, és molt important, efectivament, la feina que es facin aquests propers mesos. La qual cosa, en part, respon a la pregunta que feia el Raül, és a dir, per què el setembre i no ara? I jo també hauria sigut partidari de fer-les ara, però, en definitiva, com he dit abans, per mi és més important l'acord, és a dir, el fet que hi hagi acord que el contingut de l'acord, que després el contingut de l'acord el podem matitzar, podem entrar a discutir més o menys coses més o menys interessants o més o menys importants, no? Però el fet que hi hagi hagut acord és molt important. Llavors, el setembre, home, té avantatges, clar, té avantatges, anem a mirar les avantatges, perquè un cop superat el tema que no és ara, sinó el setembre, té avantatges. Un avantatge per mi és que venen cinc mesos d'activitat legislativa frenètica i que s'ha de fer molt ben feta i que s'ha de fer des del punt de vista de construir estructures d'estat. I, per tant, si això és el camí, home, doncs vingo, no? Perquè crec que hem guanyat d'alguna manera... amb qualitat en el procés. I una altra cosa, dues formacions polítiques amb l'aval de la societat civil, almenys de la societat civil representativa, expressen un acord i d'altres formacions polítiques, i s'hi han d'afegir, no, en aquest acord. Tots plegats han d'aconseguir que això vagi més enllà. Estic absolutament d'acord amb tu, és indispensable... que de cara a la contesa electoral concreta, el 27 de setembre, hi hagi més definicions i per tenir acords al voltant d'això. Això és fonamental. Però ara començarà la campanya, per dir-ho d'alguna manera, amb un govern i una Esquerra Republicana que es trobarà tots els altres partits amb mentalitat campanya electoral, eh?, durant set mesos, no? Jo crec que hi ha una cosa que, vaja, que l'hauríem de pensar. És a dir, a mi em sembla molt bé acceptar les disculpes, està molt bé que la gent presenti les disculpes, tal, tal. Jo crec que tampoc hauríem de caure en allò que podríem dir la compulsió per passar pantalla. Això és una cosa que es diu molt. Passar pantalla. Ja estem en una altra pantalla. Jo crec que alguna lliçó s'hauria d'extreure de tot el que ha passat. És a dir, què ha deixat veure tota aquesta... I a més, curiosament, en el moment en què, per la raó que sigui, Madrid estava absent... que és que, vulguis o no, tenir un enemic cohesiona molt. En el moment que Madrid ha estat absent, d'alguna manera ha coincidit i han sortit un món de problemes. Un món de problemes dintre del bloc soberanista. Perdona, jo no crec que hagi estat absent mai Madrid. Estava fent... Acabo, acabo. Almenys no des del punt de vista de la visibilitat, de les grans actuacions, tal, tal, tal. Ja està, em referia a això. Jo crec que tampoc seria bo que ara, diguem, comencéssim una mena de fugida cap endavant i... A mi em fa l'efecte que un element important de tàctic del president Mas ha sigut guanyar temps. En qualsevol país, si ja es diu als Estats Units que la segona legislatura ja és una legislatura residual, Home, si has convocat eleccions i dius a nou mesos hi haurà eleccions, home, això és pràcticament temps de descompte. Pràcticament temps de descompte. I jo crec que el fonamental serà, per aquest bloc, serà fer servir això com una macro campanya electoral, perquè no oblidem que, en primer lloc, ens trobarem a les municipals. És a dir, començarem això ja per les municipals. I després de les municipals, ja pràcticament l'estiu, la diada, tal, tal. És a dir... I les generals... I les generals, sí, ja veurem quants són, però vaja, de moment... Màxims al novembre. Sí, però sembla que està treballant la possibilitat que fos el gener el Rajoy... Pot allargar el diàleg, però vaja. Però bueno, en tot cas... Estaran tots en campanya d'orbanys. Parlant de guanyar temps, el rei de guanyar temps és el Rajoy, eh? Escolta, fins i tot el Barça. Exacte. Però en tot cas, el que vull dir és això. És a dir, que de cop i volta, diguem-ne, transformar tot el que ara ha estat sortint i s'ha estat debatent, que em sembla molt bé, de contradiccions, de problemes, no, no, no passa res, i ara tal, la gran unitat, hem restablert, tal, tal, tal. A mi em sembla que hi ha problemes i que és bo que surtin. Hi ha una cosa que jo volia reflexionar en relació al que has dit. Sempre que hi ha un adelanto electoral, els que estem aquí los han viscut en primera persona, sempre és per interès de qui governa. o a votar o a adelantar. Sempre. Perquè ara no adelantes per a part de les eleccions. Però aquesta vegada jo crec que és especial. Perquè no hi ha aquell interès de dir no és que adelanto les eleccions el 25 de desembre perquè així les podré guanyar. No. Aquest és un acord diferent, és un acord de país, és un acord que va més enllà, si es pot entendre així, més enllà del que són els interessos de partit. I per tant són interessos d'una coalició en un objectiu comú. No obstant, era una cosa. ha descol·locat a molta gent, d'acord, eh? Perquè s'estaven fregant les mans a 600 quilòmetres d'aquí, que allò que hi havia a vegades, se plearan entre ells, sempre entraran entre ells, i alguns s'estaven fregant les mans, i els ha desconcertat. La reacció immediata, tan foribunta que hi ha hagut, és impensable per soles. No, ahir el que va dir Rajoy des del viatge... No, si no parlo de Rajoy. Ah, no. Ahir van sortir dient que Mas era un trilero. Sí, sí, la paraula exacta. Un trilero... Això no ho ha dit el Partit Popular. No, no, no. El Partit Popular l'ha tractat d'incapaç de governar. Incapaç de governar. És que la persona que ha dit això ens coneixen molts, i Catalunya és molt ben dut. Ho va dir immediatament, va ser el primer que va declarar. Però això de trilero no és una paraula. Un trilero és un lladre, és un delinqüent, eh? El president Mas serà el que serà però ni lladri ni delinqüent. Per tant, s'han de medir molt les paraules. És a dir, estan enrabiats. Se pensava que sortia d'una manera i ha sortit d'una altra. I les coses han sortit contràriament al que ells esperaven. Però escolti, des de Madrid, que abans vostè deia, ara les embestides a Madrid. Impugnar les eleccions no ho poden fer. I menys si van amb llistes separades, i menys si van amb coincideixes programàtiques, que aquest no és un tema. No seria raó per impugnar-les aquesta. I quines embestides. Mònica, és que... És que allà... Sí, sí, perd, escanyar econòmicament. Però des del punt de vista de les eleccions, estrictament, de la convocatòria electoral, hi veuen algun perill? Tu et recordes que van recórrer... articles de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Sí, que estaven calcats. I a València, i allí no els van recloure. Sí, però impugnar unes eleccions, que si van llistes separades... És impugnar una part determinada d'aquella convocatòria. No, no poden, perquè les eleccions... D'entrada no estan convocades, està dit, hi ha un compromís públic d'ahir, no? Però les eleccions, si es convoquen, seguint elegides... No, jo crec... Algunes se'n pensaran d'això que el Cortón anomenen vestides, que m'ha agradat molt. Val, doncs, però jo crec que si les eleccions es convoquen legalment com es fa, perquè ara no estan convocades, s'han de convocar, em sembla que són 55 dies abans, i complir tots els tràmits, doncs no hi veig problema. Ara, que se'n pensaran, i jo estic molt d'acord amb tu, que ha descol·locat a molta gent, perquè es pensaven que ja no hi havia un acord, que seria pel març, I jo crec que és important, Ernest, encara que potser molta gent hagués preferit, hagués preferit o hagués preferit, no sé ja com dir-ho, que fossin al març, és important posar les coses al seu lloc, acabar les lleis que s'han de fer, no només lleis polítiques, lleis civils, lleis de tota mena, i preparar el país, perquè clar, tampoc ve d'un mes, no? El que un dia a sis mesos és una eternitat en política, però també és molt ràpid, passant volant també. Sí, passen volant. I hi ha gent que deia, avui, les accions legals que hi ha contra el president Mas i companyia, això no tindrà cap efecte d'aquí. Llavors... i no tindrà cap efecte polític d'aquí a llavors, està en mans d'un tribunal que no és un tribunal polític ni de repressió, sinó d'uns uges i uns magistrats, per altra banda, excel·lents juristes, que els hi ha caigut això, els hi ha caigut amb el bon i amb el mal sentit de la paraula, i per tant no tinc la impressió que vulguin influir en el procés electoral. És difícil recórrer una convocatoria a les eleccions, però es fa a partir de la legalitat absolutament vigent, que té la competència o fa. Exacte. Per tant, és difícil això. És segur, d'altra banda, que hi haurà tot un seguit d'intents que, evidentment, no ho sabem, però que aniran a la linea de torpedes... a la línia de flotació del procés, claríssimament. He vingut fins ara i no ha canviat això. Oriol Junqueras, que està a RAC1 amb en Jordi Basté, ha dit que si l'aposta sobiranista pactada i no treu majoria absoluta, plegarà. Esperem que no tingui que parar. Si no treu majoria absoluta, l'aposta serà molt complicat per molta gent. Només per l'Oriol Junqueras no deixa de ser un gest, però vaja. Jo torno, i en tot cas ho lligo amb això, eh? La lliçó que demanava abans el Manel, no? És que la lliçó és això, en el fons, no? És a dir, estem vivint una trascendencia històrica tan brutal, tan bestial, tan gran... que no ens podem permetre tornar a adoptar, tornar a tenir els episodis que hem tingut en els darrers mesos pels uns i pels altres, sense entrar a buscar culpables que no m'interessa per a res en aquests moments. Però no podem tornar a donar aquesta sensació de fragilitat i de feblesa que hem donat les últimes setmanes. Per tant, la lliçó quina és? Home, davant d'un moment històric com el que viu Catalunya, ho hem de fer perfecte. I el que diu l'Oriol, en el fons, no deixa de ser una mostra més d'aquesta transcendència històrica, no? És que si no surt bé, clar, bueno, doncs què vol dir aquest projecte? Bueno, en democràcia o en esports, guanya o esperta per fer unes eleccions en què tothom, incluït els que estan en contra del procés, podran, tenen un temps per davant i podran votar i sabrem d'una vegada on estem. Raül. Jo crec que és molt important, de tant en tant, parar i obrir el focus. És a dir, si mirem en perspectiva on som i on érem fa 3 anys, és a dir, el gran punt d'inflexió d'aquests últims temps ha sigut bàsicament la manifestació de l'11 de setembre del 2012. Estem parlant de fa 3 anys, és a dir, jo crec que realment ha estat un procés estratosfèric fins al moment actual. Per tant, si obrim una mica el focus i mirem en perspectiva, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do com han anat les coses. Punt número 1. Punt número 2. Aquí jo estic d'acord amb que 9 mesos, i més en la situació actual, són una eternitat. És a dir, és la gran paradoxa. Ha passat molt poc temps des del canvi d'escenari, però al mateix temps, 9 mesos ara, en el moment actual, són molt de temps. Per tant, des d'aquest punt de vista, el que tampoc podria ser, o no crec que fos bo, és dir... no fem res fins a veure quin és el resultat de les eleccions el 27 de setembre. Perquè això l'únic que fa és, òbviament, no només refredar, sinó encara donar més arguments a aquells que diuen que això és un suflé. I, per tant, des d'aquest punt de vista, com que això no és un suflé, de cap de les maneres, jo crec que hem de ser molt conscients que, malgrat que hi ha un calendari electoral i, per tant, unes eleccions a l'escenari, hi ha moltes altres feines que cal fer fins a les eleccions, indiferentment o independentment del que passi el 27. És a dir, des d'aquest punt de vista... hi ha una feina legislativa per descomptat però també molts altres temes pendents sobre la taula en el marc de les relacions amb Madrid que són importants i entre altres coses jo crec que és fonamental apostar per dos elements que són per mi importants un, no perdre de vista la perspectiva internacional hi ha unes eleccions a Grècia Ens preocupen molt les accés municipals aquí, però ens preocupa també molt, o ens hauria de preocupar molt, el context europeu en el qual estem. Tot el procés, tot el debat que això comportarà també n'hauria molt condicionat pel que passi a la resta d'Europa. Punt número 1. Punt número 2. A nivell de Catalunya hi ha un altre aspecte que és fonamental, la mobilització. Quan tu analitzes el que està passant a nivell de mobilització de la ciutadania, és evident que en aquests moments hi ha una necessitat de veure, encara que siguin fets puntuals o elements concrets, que es va avançant. Allò que anomenem les estructures d'Estat, dia-li com vulguis, però que hi ha feina feta i que ens permeti anar a les eleccions el dia 27 de setembre amb una mica de balanç. El que no pot ser és que ara, diguem, ho deixem tot pel 28 de setembre, perquè automàticament aquí sí que hi haurà... No dic que ho hagi dit ningú. Dic que precisament hem de ser molt conscients és que en aquest temps la feina que s'ha de fer també és fàctica, també és pràctica, també és... És per això que hi ha acord. Aquí vaig, és a dir, per això ho estic plantejant. L'acord està per poder fer tot això, Raül. És evident que seria un desastre no fer-ho. Però ratifico això, ho poso de manifesto, perquè si algú es creu que, com que ja tenim data l'accions, el que hem de fer és esperar a veure què surt, jo crec que aquí ens equivocaríem. Molt, molt. Li puc demanar-me al Cruz abans que parli que em tria un número de l'1 al 518? Pot ser el 518? Home, i tant. Pot ser el que vostès vulguin. Vinga, 518. Endavant, digui, digui. No, no, jo estic absolutament d'acord amb aquesta idea que hem d'obrir el focus, però això també inclou jo crec que algun tipus de clarificació del que ha passat fins ara, els elements positius i els negatius. Vaja, i jo crec que... podria haver-hi part de la ciutadania que, d'alguna manera, no veia esclar molt del que està passant. Ahir, un programa del vespre, es feia una enquesta sobre si estava d'acord o estava d'acord amb l'acord i, almenys quan jo ho vaig veure, hi havia meitat i meitat. La meitat de gent no estava d'acord. amb l'acord, per entendre'ls. Això és un programa de televisió. Sí, sí, sí. Quina televisió? El 8B, el programa del Cuny. I... No sé si on em paris, és un detall, és igual. Això és accessori. Això no és el més important de la meva argumentació. El que vull dir és... A veure, jo crec que s'ha de clarificar. Va haver-hi un missatge a la conferència d'Artur Mas. del que va dir a finals de novembre, quan va dir això al seu pla. Bé, ell va dir, escolta'm, avancem eleccions per fer això, una llista unitària, avançar cap a unes plebiscitàries, per fer sentir Europa, tal, tal, tal. I si no... I si no, no cal. I si no, no cal. Bé, doncs aleshores, no les hem avançat? Sí, però una miqueta. Va, jo entenc el que deia el Raül. Bé, escolta'm, en què quedem? Ara, per què exactament el setembre i no ara mateix? Perquè si no, per què no esperar, no esgotar i totes aquestes estructures d'Estat tenir més temps per fer-les? Quina és exactament? Perquè hi ha la pressió de la societat civil, i perquè hi ha, també tenen en compte que puc fer-les al mat i així no es podia. I si hem de fer un balanç, i si hem de fer un balanç, bueno, s'haurà de fer el balanç. Això, ara, seran plebiscitàries o no ho seran? Ah, ho hem de parlar. Bé, a veure, ho seran o no ho seran? Aleshores, s'està complint una demanda o no s'està complint una demanda? Són plebiscitàries, però menys o què vol dir això? A veure, la paraula plebiscitària no està cap llei, ni està cap estatut. La va fer servir el president Mas. Bueno, la va fer servir perquè no tot té que estar a les lleis. Plebiscitàries vol... I claríssim, no confonguem la gent, que tinguin majoria absoluta, com deia en aquest cas l'Oriol Junqueras, les forces sobiranistes que són les que hi van prendre un acord i molta... I ja no, totes no. No, totes no. Les forces sobiranistes que em consta que no són totes, perquè si fossin totes ja fa temps que haguéssim acabat amb tot això. Llavors, no posa la llei les eleccions. Quina diferència hi ha d'haver plebiscitàries? No, són unes eleccions. Una altra cosa és que es vulguin transformar en plebiscitàries perquè es digui, bé, cadascú que voti, però volem aquesta majoria absoluta de les forces que volen la independència, diguem-ho clar, l'estat prop i la independència, que l'Oriol Junqueras fins i tot ho ha definit tant, amb el sentit de dir, si no té majoria absoluta... jo dimitiria. Molta gent dimiteix contra un... Bueno, ella ha dit això, jo ara, ella ha dit això, s'ha comentat aquí. Jo no he sentit el tall, però ho ha dit en el previst. Jo tampoc l'he sentit, però l'heu dit. Però vull dir-te que el previstari és una cosa que se li dona. No tot ha d'estar previst. No hi ha una son o no son? Son, perquè, home, es fan per això, perquè si no... Molta gent votarà en aquest sentit. No és un referèndum, això. Perquè el referèndum no ens l'han deixat fer. Perquè si potser s'hagués pogut fer un referèndum... Exacte. No estaríem parlant d'això. Com no es pot fer un referèndum, la manera que tenim de no fer la trencadissa total i, en canvi, poder demostrar on estan les forces a Catalunya, on estiguin, és fer unes eleccions que les transformem plebiscitàries, però és que no hi haurà cap decret ni res que digui que ara les eleccions són plebiscitàries. Això seria il·legal. Sí, em faig l'autocrítica, no ho havia entès. És a dir, el que va dir el president Mas és, si no ho recordo malament, vull fer una llista unitària i tal, i si no, no convocaré eleccions i es faran quan toqui. I aleshores, a la vista de la reacció que hi ha hagut de la societat civil, El president Mas, és així la interpretació, ha hagut de cedir aquesta pressió de la societat civil i és per això... No, no només. No, perquè... I la societat civil havien dit, per exemple, l'ANC havia dit al març, doncs un acord vol dir un acord. Vol dir... Vol dir un pacte. Exacte, vol dir un pacte. Mai, en els pactes... I això és política. Exacte. No, no, política i vida diària. Fins i tot la vida en parella és un pacte, tot és un pacte. Però reivindiquem la política en aquest sentit. Clar, clar, clar. La política tan denostada i tan criticada i que la... la ciutadania està tan lluny de la política, doncs la política és això. És a dir, postures diferenciades que, pel bé comú, amb una finalitat clara i objectiva, arriben a acords. I acords vol dir renunciar uns i renunciar d'altres. I es posen d'acord amb quin és el full de ruta i quines coses s'han de fer. Però això... Però es va dir molt clarament, és a dir, hi ha un procés d'aquí i allà en el qual s'han de fer estructures d'estat, s'ha de consolidar, és el punt de vista legislatiu i jurídic, tot un procés que no és fàcil, i a més a més, jo crec que ahir es van fixar molt més clarament que fins ara, es van concretar amb un seguit de mesures, tot un seguit de coses que s'hauran de fer. I els acords es compleixen més quan un hi ha arribat. Ja se sap que sempre a tothom li fa una mica de ràbia haver-se dit amb això o l'altre. Però jo t'he comprovat a l'especialitat... professional que tingui o qualsevol que hi hauria, que la gent després compleix més els acords que no les sentències imposades per un jutge. O sigui, que els acords són bons en tot. No hi haurien guerres si es fessin acords en política, com deia l'Ernest, no? I llavors els acords són bons. Ara, va dir, va deixar de dir, home, clar, s'ha cedit, un ha cedit en una cosa, un en l'altra, i tant de bo s'hi apuntin més gent. És que no hi veig el problema. Jo vaig coincidir en un polític que sempre em dia m'arruïnaràs la vida, perquè era del PSUC, Maties Vives, i per a mi sempre el vaig considerar... De les teves terres, també. Una mica més amunt. De Tarragona. Ah, exacte. Una miqueta més amunt. Més de l'Ernest que del... Més important que Fernes. De Tarragona. I jo sempre dia que està a la fetxa, que és el millor parlamentari que he conegut. I ell dia que el gran valor d'un polític i que ell valora el polític per la seva capacitat de negociar i d'arribar a acords. I, en canvi, molts de polítics, quan estem allà dins, molts pensem que el gran valor que tenim és montar síries a cada servei. I no és veritat. I això te ho ha demostrat este tema. Una cosa, Marata. En la pràctica, si hagués hi hagut una llista unitària, en la pràctica, no legalment, hauria sigut unes eleccions plebiscitàries. En una llista unitària. I ara, en la pràctica, les llistes diverses, si són guanyadores, es pot considerar que és un referèndum. Així. O sigui, estaríem en el nostre dret de dir, senyors, l'OCI ha guanyat per Ivan Major, i això pot ser un referèndum. En la pràctica. Legalment, potser no. I si perdem, naturalment, si no es tragués majoria absoluta, no només hauria el Junqueras, molts més hauríem de posar una gorra d'estes de pagès i anar en el capcacho, perquè... Uno i N ha insistit en el tema de si poden inhabilitar el president Mas abans de les eleccions... si es precipités tot el procés. A mi m'ha semblat que... Jo n'he parlat. ...que Bac d'Aurènic ja ho havia contestat, però per si no li ha quedat clar en aquest ullint que ens truca. En principi és complicat que es pugui... Home, amb els processos que hi ha en actual. Jo n'he parlat perquè la gent m'ho pregunta pel carrer. No, no, ens ho pregunten a tu. I ahir la nit m'ho preguntaven a l'autobús, m'entens, i per això ho he parat. No. A veure, amb ells, que comenceixin una de les investides, mira, la cara... Noves, però, clar, per convocar unes eleccions, quan un president de qualsevol d'això de les comunitats autònomes pot convocar, només li correspon a ell, per tant, per això no. Ara, que podrien inventar-se alguna cosa nova, si pels processos actualment en marxa, que són els processos per el 9-N, que és el que tothom sap, no. perquè en aquí primer se l'ha de citar a declarar, veurem el tribunal què vol fer, el tribunal no té ganes d'influir políticament, no és un tribunal de repressió política, sinó que és un tribunal democràtic que està funcionant aquí, que és el TCJ, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per tant jo entenc que mentre estigui en mans d'aquest tribunal, en absolut, i no només entenc, sinó que he estudiat el procediment, no, ara, si s'inventessin una cosa nova, però ho veig molt i molt i molt difícil perquè les eleccions... Exacte. Parlem legalment. L'oient pregunta la legalitat. Legalitat, no. A veure, sí, només una cosa. Estic absolutament d'acord amb tot el que dius de capacitat de negociar. Això ho diu tothom, eh? Això ho diu tothom. I quan un no aconsegueix negociar, diu, és que amb l'altre és que no es pot negociar. Això ho diuen tots. Però només posaré un exemple. El País Basc ha negociat amb el govern de Madrid, amb el Ministeri d'Educació, la no aplicació de la llei verd en els aspectes lingüístics. És a dir, ha sabut negociar. La conclusió és, nosaltres, des de Catalunya, hem sabut negociar. Aquesta seria qüestió. Va ser que la llengua aquí té una importància més que us cadi. Però ho han negociat la no aplicació. Han negociat la no aplicació i ho ha acceptat. I no hi ha hagut negúcies. Com que no? Aquí la llengua és clau i ens la volen fotre. Però si t'estic dient que ho han negociat i s'ha acceptat, Ja està, i m'estàs dient no, no, no. Tu m'estàs dient que aquí, si es negocies bé, acceptarien des de Madrid la llengua? Tu m'estàs dient això? L'escenari és molt diferent, el context és molt diferent. Sí, rotundament. Amb el bon sortit i amb carinyo, però crec que estàs fent trampa. Digues quin és. En el sentit que A, no és el mateix el País Basc que Catalunya, des del punt de vista lingüístic. B, no és el mateix la competència. I C, no és el mateix l'actitud del govern d'Espanya en relació al País Basc i amb Catalunya avui. En relació amb el País Basc tenen, en fi, pels motius que siguin, interès en determinades qüestions. I en canvi, des del punt de vista de Catalunya, és no, no, no, no, no i no. Per un motiu, Ernest, per un motiu. Perquè durant molt de temps hi ha hagut una voluntat negociadora que s'ha estampat una vegada i una altra contra la paret. I això no és menor. És a dir, s'ha intentat moltes vegades, s'han intentat moltes coses i com que sempre la resposta ha estat... a l'ofensiva i a la negativa, òbviament s'ha passat un estadi, cosa que també marca molt perquè ara no és possible, o en tot cas, diguem, és poc probable que passi, i potser si s'haguessin fet algunes coses fa 5, 10, 15 anys, avui no seríem aquí. Això és un punt número 1. Però punt número 2 també, i a mi em sembla que com a mínim és important no perdre el de vista. En el marc en què estem, no hi haurà Dit d'una altra manera, qualsevol proposta que vingui, si en ve alguna, serà precisament perquè el calendari està marcat i perquè l'objectiu està determinat. Recordo el cas escocès. És a dir, l'única proposta que va venir el govern britànic favorable a un augment de la sobirania, en aquest cas escòcia, va ser quan vèiem clarament que guanyava el sí. Dic, quan vingui. Si ve alguna cosa, vindrà perquè aquest calendari està molt clarament enfocat cap a una situació que no desitgen. Mentrestant, aquí no hi haurà cap proposta ni cap oferta de cap manera. però amb els presos, l'acostament de presos, tot això que, per sort, aquí no tenim. Però amb el tema de la llengua, pensa que aquí ens estan fotent el sentit que voldríem que fos com a Euskadi, perquè aquí no vam voler dividir la societat, en tot cas respecte al que hem fet a Euskadi, però allà hi ha la doble, la doble via. És a dir, uns nens aprenen en basc, uns nens aprenen en castellà. I aquí això, per nosaltres, és sagrat. Aquí la immersió lingüística que és... I aquí, precisament, el que demanen de les investides, torno a citar-te, és que fem aquesta doble via per dividir la societat. I aquí això ha sigut sagrat per tots nosaltres, a cor de totes les forces, des del començar, ara ja hi ha unes que no, però inclouit els socialistes, tothom ha sigut clau que aquí tothom té la mateixa educació. I precisament el que volen fer és que fem la doble via, com us cadi. Perquè allà la llengua no té el valor que té aquí, és diferent, cada poble té els seus... estava entrant en el contingut de la qüestió. Estava parlant de la negociació i la disponibilitat a la negociació. I acabo. Jo crec que no seria bo que ens féssim trampes al solitari. És a dir, aquí, en aquesta mateixa taula, en dies diferents, s'han dit dues coses i sempre ens donaven la raó. És a dir, quan el govern de Madrid, a través del flop o com es digui, donava uns crèdits, estava escanyant a la Generalitat, perquè això era amb interessos, tal, tal, tal. En el moment... Del FLA, del FLA. Perdó. Els oients ja saben de què estic parlant, no? En el moment en què el Montoro diu, saps què? No, els interessos no cal pagar-ho. Això és paternalisme, tal, tal, tal. També ens donarà la raó. És a dir, home, si fem un plantejament que passi el que passi ens donarà la raó, jo el que crec és que estem fent trampes al solitari. La primera trampa és que no ens donen res, ens tornen una petita part del que ens haurien de tornar. Això com a punt de partida, perquè, clar, si ens anessin donant, no ens donen res. Ja la paraula una mica oferta, no donen res. Entens? No donen res. Encara ens deuen molts i molts diners, fins i tot de les pròpies lleis aprovades i no impugnades pel tribunal, no impugnades però no del prop estatut i això. O sigui que encara ens deuen, no ens donen res. Que quedi clar això. Lo FLA en interesos, Manel, que era un préstamo que no es feien, era un domini sobre natros, des de la meseta, era un domini. I ara, lo FLA sense interesos és aplicar el principi de tutela sobre el principi d'autonomia. És a dir, en interesos o sense, estos préstecs que mos fan és aplicar aquest principi, és a dir, natros som l'autoritat, natros som els que diem quan i com. I naturalment, aquestes coses, en un sistema de finançament adequat, això no volia passar. El govern no ens ha de fer préstecs, ens ha de donar el que ens correspon. Ara pot passar una cosa, que és que Europa flexibilitzi una mica els objectius de dèficit dels estats i, en canvi, el Partit Popular o el govern del Partit Popular no flexibilitzi els objectius de dèficit de les minoritats. No ho faran. No ho faran. I si ho fa, serà paternalista. I tutela, ja està. I guanyem sempre. En la distribució del dèficit. Perdona, en la distribució del dèficit. no n'hi ha hagut una proporcionalitat i una justícia en relació a les autonomies i als ajuntaments. La part bona se l'ha encertat ell. Parlant d'Europa, crec que hi ha tres apunts o tres piulades. Avui, si no tinguéssim l'acord aquest, estaríem amb Jean-Claude Juncker abordant una cosa que a mi m'interessa saber què pensen. Jo te'l anava a treure ara. Ahir el Parlament Europeu va aprovar, a iniciativa del grup dels vers, que s'obri una comissió d'investigació per les responsabilitats de l'actual president de la Comissió Europea. És que és molt gros, eh? Acabat d'anomenar, eh? Per tant, aquest és un element que per mi és fonamental. Per això, quan abans parlava de les eleccions gregues, en el fons no deixava de ser també una manera de dir, escolteu, el context internacional també compta i tot el que passi a escala internacional també ens afectarà a nivell de Catalunya. Per tant, d'aquest punt de vista, no ho perdem de vista. Quan demano obrim el focus, obrim-lo en tots els sentits. Punt número 1. No hi ha cap eurodiputat espanyol del Partit Popular... Ni dels socialistes. Ni dels socialistes. Que hagi votat a favor d'una comissió d'investigació. No, de moment que l'hagin signat. El que s'han aconseguit són 188 signatures per demà de la comissió. Entre aquestes signatures no hi ha cap diputat del PP ni del PSOE... és probable que a l'hora de votar-ho el PP voti en bloc en contra, és possible, és possible que a l'hora de votar-ho el PSOE com a mínim s'abstingui. És una possibilitat, no dic que passi, però en tot cas... Per tant, no progressaria a la Comissió d'Investigació. Podria progressar igualment. Podria progressar igualment. Estic parlant del PSOE, no del grup socialista. Si el grup socialista s'abstingués... Ell diu el PSOE, perquè clar, el PSOE és una part... No, ja, ja, ja. Jo vull dir tot el grup socialista. Jo no el dono per descartat, és a dir, que és possible i que és factible. Ernest Hortasson estava indignat amb el tema. Home, evidentment, i amb tota la raó del món. El segon factor és que... Ara s'ha aprovat la petició. La petició. Ara això s'admet a tràmit. Tu necessites 188 signatures per presentar la demanda i que es voti. Si no, no la pots ni votar. Ara cal votar-la. I doncs vindrà la votació de la política. Que acabi, Raül, perquè t'han d'anar a la política. No, des d'aquest punt de vista, home, hi ha un escenari per mi especialment significatiu. És a dir, aquest senyor fa quatre dies, no fa ni un any que està en el càrrec. I el que sabem ara ho sabíem al moment de votar-lo. I les forces que el van votar sabien perfectament quin era el context. Dic que això perquè són les mateixes les que van donar suport i aval al senyor Junquert les que avui estan condicionant les eleccions a Grècia. El resultat de les eleccions a Grècia serà molt important pel que siguin les polítiques futures de la Unió Europea. I en funció de les polítiques futures de la Unió Europea sabrem també quina resposta pot tenir. Per això el senyor Rajoy se'n va a Grècia a donar suport al Samarà. No perdem de vista aquest detall. I, per tant, des d'aquest punt de vista, compta amb creure que simplement perquè nosaltres vulguem fer una cosa, en el context actual la podrem fer. És a dir, és molt necessari, en termes econòmics, no parlo del procés, parlo de les qüestions de gràcia econòmica, és molt important seguir de manera directa la política europea i veure també qui guanya en cada entorn i a quines forces polítiques cal donar suport. Per tant, des d'aquest punt de vista, jo soc especialment optimista en el cas d'una victòria serija i ho dic amb tota franquesa. Ara hem parlat als nostres tertulians. Després del butlletí de les 10 obrirem telèfons perquè sigueu vosaltres els nostres oients 93 207474 que ens truqui i opini. Hem sentit els polítics, hem sentit aquí, avui, en aquesta tertulia, persones que hi entenen de negociació política perquè tots ells estan involucrats en la vida política o ho han estat o a través de plataformes molt interessats, senyor Manuel Cruz. Molt interessats en la vida política. I ara us toca a vosaltres, oients, dir-nos què en penseu. Això serà a partir de les 10. Fem una pausa i entra David Bassa. A Capravo ho fem tot pel teu estalvi. Per això tens el comparador, amb el qual comparem cada dia el preu de més de 2.500 productes. Productes frescos, de marques pròpies i primeres marques amb el de la competència. I si no són més barats, et tornem la diferència per a la teva propera compra. Informa't en amiclubcapravo.com Benvingut al nou Capravo. Hola, lliure comprador. Amb el cuponazo de l'11 pots guanyar 9 milions d'euros. I ara, si vols, pots fer-lo més gran. Pots demanar-lo XXL i guanyar 15 milions d'euros. I segueixent el mateix cuponazo. El miris com el miris, el cuponazo és molt gran. Cuponazo de l'11. Tan gran com tu vulguis. 11. Va, si us plau, una de petiteta. Que no. Però si no el veurà. Xavi, que vagis amb gorra i samarreta de mariner, mira, passa. Però que et vulguis tatuar un àncora amb 7 anys? L'último. Setmana del creuer de viatges al Corte Inglés. Gauteix com un nen amb descomptes de fins al 70%. I si el preu baixa, te l'igualem. Reserva-ho des de 60 euros. Paga en un màxim de 6 mesos i emporta't fins al 10% de descompte adicional en una targeta regal del Corte Inglés. Setmana del creuer de viatges al Corte Inglés. Fins al 17 de febrer. Consulta en les condicions. Places limitades. Més informació a KLM.es. Aquest 2015, el Born Centre Cultural es converteix en un espai musical permanent amb l'estrena del Born de Cançons. De gener a juny, no et perdis les actuacions de David Caravent, Joan Dausà, L'Axambusto, Projecte Mut, Joan Colomo, El Pont d'Arcalís, Espencat, Tomeu Penya, Roger Mas i molts altres artistes compliran el Born Centre Cultural amb la millor música d'autor. Amb la direcció artística d'Anderroc i el taller de músics i meritat amb 20 de les millors denominacions d'origen del territori. Compra la teva entrada a borndecansons.cat Res no m'agrada més que caminant un dia assolellat. Pel camp. I amb música. Simplement no hi ha res millor que caminar. Audi A3, des de 18.600 euros. Disfruta de les contradiccions. Oferta vàlida per unitats finançades amb Audi Financial Services fins al 28 de febrer. Condicions i més informació a audi.es barra A3. Xarxa de concessionaris oficials Audi. El tall de la tertúlia. David Bassa, bon dia. Bon dia, bon dia. Com has fet la tertúlia? Doncs, home, mira, hem de dir que a Twitter la crida que estem fent està sent ja bastanta bullimenta. Hi ha moltes piulades. Hi ha moltes que fan referència a la tertúlia, n'hi ha que no, n'hi ha moltes que fan referència a l'acord. Per exemple, n'hi haurà que ho està petant en aquests moments sobre l'acord, que és en Lluís Llach, que diu... Es diu que ningú ha guanyat. No ho crec. Em sembla que ha guanyat tothom. va molt en aquesta línia. Per exemple, el Tito Etern diu, quan hi ha un acord, totes les parts sereixen. I és que avui la tertulia ha estat, un altre cop, anatemàtica, és a dir, hem tornat a l'anatema, el procés, però avui s'ho valia, perquè ja tenim un acord, tenim una data, tenim un full de ruta, una segona part del 9N, una segona part que alguns dels nostres tertulians... Ara vaig a fer demanar el Cruz. Tenen, no? El país té, el país, nosaltres... Doncs escolta, que els tertulians, una part diuen que aquesta segona part serà definitiva, una altra part no ho té tan clar, però vull que hi ha fet més clarament de Barrufet, Rondinaire, estar en Raul Romeva. Mira tu. Només començar, o sigui, les seves primeres paraules han estat una autèntica fuetada a l'acord. I què hi ha de diferent al setembre que no es pugui fer ara? És la data de les eleccions. Exacte. És que no estan mai contents, és que diria aquell. Però els qui estan menys contents, segons ja segur, en curta, que això ho coneix molt bé, són els masataris, no?, els de la meseta, els de Castella, és a dir, o el govern espanyol. Estan enrabiats. Si pensava que sortia d'una manera i ha sortit d'una altra. A sort d'un altre, assegura en curto que hi haurà aquí embestides dures, duríssimes, de tot arreu. Tampoc no seria cap novetat, aquestes embestides, no? En canvi, la novetat de la tertúlia d'avui ha estat descobrir que el 27 de setembre, no només hi haurà eleccions, no només perquè farà un any que es va convocar el 9-N, sinó que també el 27 de setembre és el dia de la independència de Mèxic respecte a Espanya, això, a l'Espanya. I... I ara fa 40 anys, el 27 de setembre, va ser l'últim dia, o sigui, l'últim afusellament franquista. Avui he d'anar-ho a mirar perquè em sonava, però no... I es van anar a executar aquell dia tres militants. Per això, per això l'hi he recordat. Tres militants antifeixistes del FRAP i dos activistes d'edat, en Xiqui i la Xiverria. Però el tall de la tertúlia se l'emporta en Josep Curto, que agafant-se... Primer s'ha agafat una cita d'en Matías Vives, sobre els polítics, sobre el que és l'acord i el que és la feina del polític. Doncs en Curto ha sentenciat que les eleccions del 27 de setembre potser no seran plebiscitàries, però sí que seran referendàries. En la pràctica, si hagués hi hagut una llista unitària, en la pràctica, no legalment, hauria sigut unes eleccions plebiscitàries. en una llista unitària. I ara, en la pràctica, les llistes diverses, si són guanyadores, es pot considerar que és un reflecte. Doncs aquest era el tall de la tertúria. Raül Romeva diu que us subscriu i que Raül Romeva i Manol Cruz, Magda Ronic, Josep Curto, Ernest Benat, segur que tindrem molts mesos per analitzar tot el que vagi passant i si hi ha bufetades, també. Que esperem que no. Tot en pau i tranquil·litat. Tot en pau i tranquil·litat. Gràcies a tots per ser aquí. A vosaltres. A Capravo ho fem tot pel teu estalvi. Per això tens el comparador, amb el qual comparem cada dia el preu de més de 2.500 productes. Productes frescos de marques pròpies i primeres marques amb el de la competència. I si no són més barats, et tornem la diferència per a la teva propera compra. Informa't en amiclubcapravo.com Benvingut al nou Capravo. Hola, lliure comprador. Són les 10. Després de sentir-los tots i de fer-ne l'anàlisi, després sentirem els oients que ens trucaran, però abans hem de fer un repàs del més destacat. Neus Bonet, bon dia. Bon dia, Mònica. Avui al programa hem escoltat moltes veus, polítiques i socials, després de l'anunci d'ahir del president Mas. Veus i opinions que van des de la satisfacció al rebut absolut. Efectivament, el cap de l'oposició, comencem per ell, i l'íder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, s'ha mostrat satisfet en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, perquè creu que les listes separades sumaran al màxim de vots independentistes. I sobre el full de ruta que han de compartir les dues candidatures, Junqueras assegura que s'ha d'arribar a compromisos clars perquè la pròxima legislatura sigui de caràcter constituent. No hem de parlar per no culminar, sinó que hem de fer tot el necessari per culminar. Per tant, els compromisos han de ser clars perquè els ciutadans han de saber que no només en parlem, sinó que, a més a més, fem allò que hem dit que faríem. I David Badia, també satisfet, el coordinador general de Convergència Democràtica. Doncs sí, Joep Rull apuntava els reptes que tenen els partits i les entitats sobiranistes fins al 27 de setembre. Per fi, per fi, tenim el repte. Podrem ja parlar de continguts i podrem explicar als catalans i a les catalanes per què ho volem, com ens imaginem el nou estat i el que és molt important, que és l'experiència del Quebec i d'Escòcia, com ho farem possible. Ramon Espedaler, el secretari general del Comitè de Govern d'Unió Democràtic, assegura que el partit ha de decidir encara quina ha de ser la seva posició oficial de cara a la candidatura pel 27S. Decidir amb coherència amb el que és. Partir d'una reflexió interna... i en base al que hagi de ser el programa electoral que ens porti en aquestes eleccions. Amb la voluntat de fer suma i amb la voluntat de fer tíniga en Convergència Democràtica, però en qualsevol cas, no sense abans haver reflexionat quins són els compromisos electorals per tal que aquests es puguin complir. Dolors Camarats, coordinada nacional d'iniciativa, considera que ahir només es va sanificar la recuperació d'un acord parlamentari i descarta formar-ne part. Descarta, evidentment, formar part d'aquesta unitat que el que fa és plantejar acords de govern que fan plantejar un pla d'acció del govern i que, a més a més, va més enllà, que és que planteja fins i tot que això traspassi les eleccions del Parlament o la gestió de la Generalitat i arribi als ajuntaments de Catalunya. Ester Niubo, portaveu del PSC, creu que l'avançament electoral és un fracàs. Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP, diu que l'acord d'ahir és fals. I, finalment, Matías Alonso, portaveu de Ciutadans, acusa mas d'haver enredat el líder dels republicans i espera que les urnes castiguin Esquerra i Convergència. El 2014 els preus van baixar a set dècimes a Catalunya. El conjunt de l'Estat, un 1%, és la primera vegada a la història que la inflació tanca en negatiu. El que més s'ha baratit, els transports i les comunicacions, per contra empujant l'ensenyament, els serveis vinculats amb el turisme i la restauració. El conseller de Salut calcula que un 80% dels malalts diagnosticats de petit IC són susceptibles de ser tractats amb els fàrmacs d'última generació que han aparegut fa uns mesos. Boi Ruiz, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, ha insistit que el seu elevat cost no serà un fre perquè els malalts rebin aquests matí. No hi haurà cap criteri de limitació econòmica perquè ningú pugui quedar exclòs d'aquest tractament. Aquest tractament estarà inclòs tot aquell que els professionals i els metges considerin d'acord amb els protocols, considerin oportú que li sigui aplicat. La policia francesa ha detingut dues persones en relació amb l'atropellament d'un agent aquest matí a l'exterior de la residència del president francès François Alain a París. No se sap si l'atropellament ha estat deliberat o no. En qualsevol cas, algunes fonts neguen que es tracti d'un atemptat. En canvi, mitjans de comunicació que citen testimonis presencials ho consideren un acte deliberat. I el primer ministre islamista de Turquia, Ahmed Dabotoglu, ha equiparat al seu homòleg d'Israel, Benjamin Netanyahu, els terroristes de París pels crims contra la humanitat d'uns i dels altres. Dabotoglu també ha titllat de provocació inacceptable en la nova caricatura de Mahoma de Charlie Hebdo i afirma que la llibertat d'expressió no és pas la d'insultar. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, creu que reduir la prohibició de fitxar fins al 2016 reconduiria les relacions amb la FIFA. En entrevista concedida al Club de la Mitjanit de Catalunya, ràdio el president Blaugrana assegura que la Federació Internacional està nerviosa. El focus que tenim tots ficats ara a Sant Joan d'Espí, jo el mouria. El focus ha d'estar a la FIFA. Aquestes dies s'han posat una mica nerviosos. No vull dir que sigui perquè no vaig anar jo a la Gala de Balon d'Or, però potser veuen també que la Lliga de Barcelona de Futbol... ja han anunciat accions a Europa contra aquesta normativa. Ara a les 10 se sabrà la llista de viatgers pel partit de Copa al Camp de l'Elx, on els Blaugrana defensen un 5-0 de l'anada. També jugant avui Reial i Atlètic de Madrid amb 0-2 pels Matalassers de l'anada. A l'Eurolliga de bàsquet aquest vespre a les 8, Maccabi té la VIP Barça. A la Barcelona World Race de vela, l'embarcació líder Hugo Bross ha trencat el pal i ha hagut d'abandonar. Ara intenten rescatar sants i estalvis als seus tripulants, Pepe Ribes i Àlex Thompson. Fins aquí les notícies. Just a la posta. Molt ben dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Justa de Fusta d'avui dijous 15 de gener. Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Jus. També parlarem de les notícies a nivell més general a través del recull de premsa que fem cada matí amb l'Andrea Bueno. Parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber quan arriba finalment aquest canvi de temps que es pronostica per aquest vespre, aquesta nit i demà. I a tres quarts d'onze farem ja la primera entrevista del dia. Entrevistarem el jutge Santiago Vidal, que demà divendres farà una tertúlia a la tercera de Sant Just. Més qüestions a les onze i deu parlarem amb Guillermo Francesc, que és el proper candidat de Ciutadans a les eleccions municipals de Sant Just. I farem tertúlia d'actualitat amb Lina Santa Bàrbara, Pere Oliver, Joan Algarra, Montse Larrea i Jordi Agulló. I a la tercera hora de programa recuperem avui la secció teatral amb la Maica Dueñas. Parlarem de les novetats de la cartellera teatral d'aquest 2015. També tindrem la secció jurídica amb la Síria Mas Mitjà. I la directora de la Biblioteca de Sant Jús, la Biblioteca Joan Margrit, Rosa Maria Vallès, arribarà també a l'últim tram del programa per parlar de les novetats d'aquest principi de 2015 a la Biblioteca. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem. Salutem aquesta hora l'Andrea. Molt bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui a més comencem parlant d'eleccions, no de les eleccions del Parlament de Catalunya, sinó de les eleccions municipals, de qüestions que passen per temes tràmits, aquestes coses que són a les àrees després de l'hora de votar. Exacte, ja parlarem després de les eleccions al Parlament de Catalunya. Avui us recordem que és l'últim dia perquè s'inscriguin al cens electoral les persones que viuen a Sant Just i que no tenen nacionalitat espanyola per tal de poder votar a les eleccions municipals. Les persones d'altres països de la Unió Europea o de països amb acords de reciprocitat que vulguin exercir el seu dret a vot el 24 de maig ho hauran de comunicar l'Ajuntament abans de les 7 de la tarda de 8. i mateix mitjançant una sol·licitud d'inscripció al cens electoral. L'horari d'atenció és de 9 a 2, per tant, fins les 2, i de 4 a 7 de la tarda, i a partir d'aquí l'Ajuntament haurà d'enviar les sol·licituds a la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Pel que fa al procés electoral, arrencarà el 31 de març, amb l'entrada en vigor del decrete convocatòria, i la campanya serà del 8 de maig al 22, dos dies abans dels comissis. Per tant, recordem que avui és l'últim dia perquè les persones que viuen a Sant Just, que estan empadronades a Sant Just però que no tenen nacionalitat espanyola, doncs s'inscriguin al cens electoral per poder votar a les municipals del maig. Molt bé, doncs és el primer a punt del dia. Tenim més qüestions, Andrea. Parlem del jutge Santiago Vidal, que passarà demà per Sant Just. Sí, per fer una conferència, per conduir, de fet, una tertúlia a l'Ateneu. Vidal és magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, membre de Jutges per la Democràcia, i lidera un grup de treball que redacta un esborrany per una futura Constitució catalana. El jutge parlarà demà divendres del seu darrer llibre els set pecats capitals a la justícia a Catalunya, present i futur. Santiago Vidal parlarà en aquest sentit de les mancances de l'exercici de la justícia des de la transició democràtica i algunes propostes necessàries de cara al bon funcionament de la justícia a la Catalunya del futur. Els darrers mesos Vidal ha estat notícia en nombreuses ocasions per donar suport al procés sobiranista català i a l'elaboració d'una Constitució catalana i demà, com deies, vindrà aquí Sant Just a les 8 del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu per parlar de tot plegat en una tertúlia que organitza el grup de tertúlies de l'Ateneu. Doncs coneixerem més detalls de tot plegat d'aquí una mica més de mitja hora. Andrea, abans de les 11 parlem amb Santiago Vidal. Acabem amb un últim apunt del dia. Parlem de cultura, Andrea. D'on acta que es fa aquest dissabte a l'Ateneu de Sant Just? Doncs sí, amb la poetessa Sònia Moll i amb la pianista i compositora Sant Justenca Clara Pella, que protagonitzaran un nou tast literari a l'Ateneu. És el primer recital literari que organitza aquest any l'Escola d'Escriptura i a més anirà acompanyat d'un biocervesa artesana. La poesia anirà de la mà de Sònia Moll, poetessa i filòloga i autora dels volums Non si mal en un i deu en algun lloc. I també hi haurà, hi assistirà Clara Pella, pianista i compositora de Sant Justenca, que compta amb cinc discos propis i que també ha col·laborat amb cantants del nivell de Nina o Cília Pérez Cruz, per exemple. I precisament Clara Pella també ha musicat alguns dels poemes de la poesia que assistirà dissabte a Sant Just. I a més, per fer un recital més íntim i proper a la poetessa, a la compositora i al públic, es posaran pràctica de nou l'acostament dels assistents a l'escenari de la sala del cinquantenari de l'Ateneu. I ho explicava precisament Arnau Cònsol, que és director de l'Escola d'Escriptura. L'única vegada que ho hem fet allí, acompanyat, i ho fem evidentment perquè ho acompanyem amb música, aprofitant que hi ha un piano excel·lent, Vam trobar l'estratègia, perquè no sembla que la sala està molt buita, de posar molt a prop el públic del piano i, per tant, del poeta, que és el que sol passar a la sala de piquet on fem els recitals habitualment. I, clar, la veritat és que va quedar molt càlid i això vol dir, doncs, a la gent sobre l'escenari, que ja d'entrada és com trencar una mica la cintura. La idea és fer això, també. Doncs aquest tema és un dels últims, l'últim disc de Clara Peia, que és el 2013, que es diu Tot aquest xoroll. Per tant, perquè ens fem una mica una idea de cap on pot tirar tot aquest recital de dissabte. Que serà dos quarts de vuit del vespre, com dèiem a la sala del cinquantanari de la Taneu. Fa bona pinta, eh? Sí, tant. Dos minuts i un quart d'onze del matí és l'últim punt, l'última notícia destacada d'aquesta hora. Com sempre, més informació als bitlletins horaris. I a la una, al Sant Just Notícies... Edició migdia, a més, evidentment, com sempre, doncs, de poder consultar-ho sempre que vulgueu al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. El que fem ara és parlar de música, no només de la Claretaia, sinó, perquè això serà dissabte, sinó, exacte, anem dia de concerts. Andrea, aquesta setmana crec que ens hem posat molt al dia de novetats i tot plegat, però ara parlem ja de propostes. Estem a dijous, no? Portes del cap de setmana. Exacte. Per avui? Sí. Molt bé. És un concert que forma el bar del cicle Caprichos de la Polo que avui porten a Miquel Serra. Mallorquí. És Miquel Serra que respon a una formació amb 5 anys de recorregut de música pop feta a l'illa de Mallorca amb influències a tot arreu, música senzilla, subtil i lisèrgica, és com ho diu Time Out. En aquesta banda que completen Miquel Parelló, Bateria i Deus, Pep Toni Ferrer i Michael Masquida. Actualment presenten el seu últim disc, que és La felicitat dels animals. Aquest que sentíem és d'un altre dels discos, en tenen fins a 3, em sembla. Molt bé. Aquella cançó que sentíem ara al principi es titula El que espera i forma part del disc La felicitat dels animals. M'agradava, sumava bé. Sí, que també té... No, perdó, la cançó que sentíem era del disc del 2012, que es diu Miquel Serra, directament, 2009-2010. I aquesta... Es diu Dissabte de Bous i forma part de la Felicitat dels Animals, que és d'aquest 2014. Però marxem amb una altra cançó d'un altre disc d'aquest 2014, també, que es diu El perfum dels vegetals. Sí. Hi ha fins a 14 cançons en aquest disc, el que passa és que algunes són molt curtes. Per exemple, aquesta es diu S'animal que no existeix, que Antonia Fonté, una cançó que es diu així... que és una versió o és... No, perquè tot això no ho diu la cançó, però suposo que és el seu homenatge, també. En tot cas, marxem amb un tema d'aquest disc, el tema que cobra el disc, justament, que es diu Herba i Mala Herba. I quan actua, avui? Actua avui, no ho hem dit, a la sala 2 de l'Apolo, a les 9.30, entrades que van dels 5 als 8 euros, una proposta interessant per descobrir Miquel Serra. Molt bé. que a meva és el sud on hi ha que anys pel poble no agrada que visc a la fi del món sóc sentir els dragons Per darrere els quadres. Et sem cap es va. Jo et vaig fer bons a mig d'un altre lloc, deixa-me engerir. Com a l'erba baix d'escatel, on els vines viuen se'n fan des de més. M'ho regalen d'aronges, no les busc avant, i s'urren com esponges del te per avall. Abans que t'afonar-se ja ho sabies de sobres, de ser dolenties a casa. en obres si sabés què pensava si sabés què fes com en una altra vida que ho va sortir bé Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Fins demà! Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Sis minuts i dos quarts, saludem de nou. Hola, Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens inseguen les portades que avui parlen d'aquest avançament, aquest comunicat de la data d'eleccions al Parlament de Catalunya. Andrea, com ens ho expliquen els diaris? Doncs la Vanguardia ens aporta moltes dades, molta informació. Ens diu 27 de setembre, Mas avança les eleccions i recupera la unitat amb Esquerra Republicana. La data, el president imposa el calendari a Junqueras i fixa els comissis per al primer aniversari de la firma del decret del 9N. Llistes separades. Esquerra obté que Convergència accepti presentar-se per separat, però hauran de pactar el full de ruta. I pel que fa als pressupostos, el pacte inclou el suport dels republicans als comptes de la Generalitat per al 2015. També destaca la llarga reunió que va començar amb un avís de Carme Forcadell i Muriel Casals. Deien, aquí ens quedem fins que hi hagi un acord. És com ens explica l'avantguàrdia. Al periòdico també ens aporten... diverses dades, diu 27S tot o res, Mas i Junquera se juguen a les urnes al futur del pla sobiranista, un acord in extremis, en aquest sentit salva els pressupostos, és el tema del diàl periòdico, les eleccions seran a la tardor i la campanya començarà a la diada, Siu i Esquerra aniran a llistes separades però negociant un full de ruta independentista i també ens parlen de la reacció de l'oposició que ha titllat el pacte de fracàs que només pensen els sobiranistes. I per últim, el diari Ara, són més concisos i només destacen Acord Unitat 27S, 27S en lletres vermelles, i també l'inici de l'editorial del diari Ara, que avui va en aquest sentit, i es titula Perquè Catalunya decideixi, i és l'única notícia destacada en portada del diari Ara. Doncs són les notícies del dia. Actualitzem ara la informació amb els digitals, que ens parlen encara d'aquest tema. El 324 ens diu que abans anuncia eleccions el 27 de setembre. De fet, continua dient el mateix que ens deies ara, amb llistes diverses i full de ruta compartit. Destacant també declaracions de Oriol Junqueras aquest matí, que tenim una data i en defecte tot el possible per guanyar. El líder d'Esquerra considera que aquest acord és el millor possible perquè permet als catalans votar. I també destaquen les crítiques de l'avançament electoral pactat per Mas i Junqueras. El PSC creu que l'avançament electoral és un nou fracàs de Mas. El Partit Popular assegura que les eleccions anticipades perjudiquen els catalans iniciativa que descarta formar part de l'acord o Ciutadans que afirma que Junqueras blinda Mas al Parlament. D'altra banda, Forcadell, sobre l'acord, diu que referma la unitat i és un pas important cap a la independència. Lara.cat obre amb declaracions de Junqueras aquest matí a RAC1. Ha dit que el 2016 hauria de ser l'any en què estiguéssim exercint la independència i ha revelat que es va tornar a oferir a entrar a govern i que Mas ha de reflexionar si ho veu convenient. Els preus a Catalunya tancant l'any amb una caiguda del 0,7%, la més gran en sis anys. La inflació agreuja l'entrada en terrenys negatius, tot i que l'IPC baixa menys que el conjunt de l'Estat, on baixa un 1%. I Carlos Slim es converteix en el principal accionista individual del New York Times. La Vanguardia que continua obrint amb aquest avançament d'eleccions, tot i que també diu el que destacàvem ara de Lara parlant de Junqueras, que aprova la independència pel 2016 i s'ofereix a entrar a govern. i intenten entrar una mica també en el que va passar ahir en aquest acord, les claus de l'acord, parlen d'aquesta data, les llistes separades, retornar, revendre l'negociació i els pressupostos en alguns aspectes pactats i també diuen que l'acord es va tancar sense papers i que Forcadell, Casals i Vila de Badal, per tant les entitats Òmnicultural, ANC i també la que representa... Vila de Badal van amenaçar en convertir-se en ocupes del Palau. M'han dit, quins quedem? Si no se n'hi va, per tant. D'acord, sí. Tornem als diaris, ara per parlar de les imatges del dia, Andrea, que també té protagonisme a tot el que estem explicant ara, no? Sí, ja t'aviso que acabarem bastant d'hora amb les fotografies, perquè avui els diaris són... és un tema monogràfic, podríem dir-ho així. Al diari ara veiem una única fotografia, amb l'encaixada de mans entre el president de la Generalitat i Oriol Junqueras després d'aquest acord, un encaixada de mans que observaven, i que també apareixen a la fotografia, Muriel Casals, d'Òmnium Cultural, i també Carme Forcadell, de l'ANC. El diari, el periòdico, també els veiem a tots quatre, una encaixada de mans, en aquest cas a tots dos, Junqueras i Mas mirant els fotògrafs, una encaixada de mans que presidia també a Muriel Casals i Carme Forcadell, i també veiem a La Vanguardia, en aquest cas només una imatge on veiem a Oriol Junqueras i Artur Mas amb la presència de Carme Forcadell, que mira fixament a càmera, és la imatge destacada de la jornada avui a tots els diaris i d'altra banda destaquem dues fotos més una la trobem a l'avantguàrdia de fet dues imatges les trobem a l'avantguàrdia són la Mehdi Kulibaly i la seva dona fugida de Turquia i ara en parlarem en clau internacional perquè ens explica l'avantguàrdia que el jihadista que va atacar el súper de París va passar el final d'any a Madrid entre el 30 de desembre i el 2 de gener. I, per últim, una notícia també vinculada amb aquesta qüestió, però en clau cultural. És una entrevista que fan al periòdico la cantant Noa, i la veiem en fotografia de portada, que diu que l'extremisme és a tot arreu i tota la societat l'ha de combatre. I són aquestes les fotografies poques avui, molt centrades, com dèiem, en aquest acord d'avançament d'eleccions. Doncs d'aquí ens n'anem ara al més llegit, als digitals. Per exemple, el 324 és que troben morts a l'interior d'un cotxe de joves perduts al bosc a Camp de Bànol, és el tema més llegit, una informació de succers que es va saber ahir, van morir per la calefacció del cotxe. El segon tema, Mas anuncia eleccions el 27 de setembre, i el tercer és que el Suprem admet a tràmit una demanda de paternitat contra el rei Joan Carles. A l'hora apuncat el més vist, Mas, Esquerra i les entitats que arriben a un acord per les plebiscitàries. El segon tema, el seguiment en directe, el minut a minut d'aquesta convocatòria d'eleccions el 27 de setembre. I el tercer, també aquesta treballa d'aquests nois morts en un bosc de capnebànol. I a la Vanguardia, una dona mutila dues vegades amb unes tisores el membre del seu marit infidel i el tira per la finestra. és la notícia més vista el segon tema que critiquen a Cristina Pedroche a Twitter per estar més gordita és com ho deia literalment la xarxa i el tercer que Miley Cyrus es despulla amb espuma per B Magazine són doncs Els temes que més han interessat en aquest digital, a l'avantguàrdia, a més, és la Xina, on ha passat això. Hi ha imatges que es veuen com borroses, però aneu amb compte perquè són pareixen de sensibilitat. Tornem amb els diaris ara per obrir pàgina internacional, Andrea. I parlem un dia més de França i ja ho vam saber i ho vam sentir parlar molt d'aquesta qüestió al llarg de tot el dia d'ahir, de la resurrecció de la revista Charlie Hebdo. Ho llegim a la Vanguardia, aquest és el titular, la resurrecció de Charlie tirada de 5 milions per a una revista satírica marginal convertida en símbol de la República. Llegim que el setmanari satíric va arribar ahir a quioscos amb dosificada tirada milionària, immediatament esgotada, primer 3 milions... i entre ahir a la tarda i avui un parell de milions més. En portada de nou al profeta, ara deixant anar una llàgrima i amb el cartell de Jessu i Charlí, sota el titular es perdona tot, a l'última pàgina dos jihadistes arriben al perdís amb els seus Kalashnikov i es pregunten on són les 70 verges mentre sobre un núvol s'endevina la gresca que els redactors i caricaturistes estan muntant amb aquestes verges. Malgrat tot, el nou Charlie Hebdo, que encara publica vinyetes de l'estoc dels Golinski, Tinyo, Cabú i Sharp, és una revista de supervivents dels qui per atzar van escapar a la matança. La pèrdua ha estat irremeiable i segurament es notarà. És el que ens diu l'avantguàrdia i, com comentàvem abans, també en portada de l'avantguàrdia en clau internacional vinculat amb aquesta qüestió, també llegim que Kulibaly, el terrorista del supermercat Jueu de París, va passar per Madrid, va estar a final d'any a la capital d'Espanya. Així, de fet, ho han confirmat fons antiterroristes de la Seguretat de l'Estat, segons les quals Colibali va romandre la capital espanyola entre el 30 de desembre i el 2 de gener, data en què va tornar a França acompanyat per un individu encara no identificat. És dues de les notícies més destacades en clau internacional. I ara ens anem a parlar d'una notícia que hem trobat en internacional al diari Ara, i ens anem cap a Alemanya, Perquè ens diu que el país vol allutjar refugiats en un antic camp de concentració. Una proposta de l'Ajuntament d'Axverte, Alemanya, ha disparat totes les alarmes. La idea d'utilitzar les barraques d'un antic anex del camp de concentració nazi de Buchenwald, on va morir més de 50.000 persones durant la Segona Guerra Mundial, Per allotjar-hi fins a 21 asilats ha sigut objecte de polèmica, el Consell de Refugiats de l'Estat del Rind, del nord-Westfàlia, ha acusat els responsables de la iniciativa d'Insensibles i qualifica la proposta d'alarmant i desconcertant. Si les autoritats d'aquesta ciutat ho aconsegueixen, els refugiats es traslladaran a finals d'aquesta setmana a les barraques. En un dia van viure 700 presos polonesos obligats a fer treballs forçats en un taller de reparació de ferrocarrils, segons explica l'historiador Alfred Hintz. L'alternativa proposada per les organitzacions que vellen pels drets als refugiats és allotjar-los amb contenidors prefabricats, però aquesta és una opció que l'Ajuntament ha descartat per inviable a causa de l'alt cost que tindria. I també el diari Ara apunta que en aquesta localitat alemanya, Echberte, hi viuen ara 175 refugiats que de moment s'allotgen, s'estan allotjant en un gimnàs. I és una de les notícies també en clau internacional que destaquem avui dels diaris i que trobem el diari Ara. Molt bé, doncs d'aquí, de l'apartat internacional, què fem ara és canviar de tema, canviar de registre per posar-nos ara en les portades esportives. Amb diferents protagonistes, l'esport parla de Luis Enrique, que diu que signa la pau, és com obre aquest diari esportiu, vull que Messi continuï molts anys al Barça, diu que Luis Enrique tanca la polèmica, i mentrestant la FIFA que investiga el Madrid pel fitxatge de menors. L'esportiu titula per molts anys, a la imatge Messi en primer pla d'un entrenament i al darrere Luis Enrique de fons mirant-lo i també destacen que tots els culers volem que Messi es quedi al Barça molts anys, també el que va dir ahir l'entrenador del Barça. I el monoportiu que diu 9 Messi. A la imatge, doncs, el jugador, una imatge en blanc i negre, les 10 raons, Leo està molt endullat i no li falten motius, s'entén a la perfecció amb el trident, dins i fora del camp, i hi ha 9 raons més que porta, doncs, a dins d'aquest diari. I l'As que diu primera final, parlant d'aquest Madrid atlètic d'aquest vespre, també el Marc que diu un derbi de KO, és com titulen el Barça, recordem que també juga avui contra l'Els, però que va guanyar 5 a 0, hauria de ser molt, molt estrany, perquè és que es girés la convocatòria, seria molt estrany, però evidentment... El Madrid ho té més unitats. Exacte, veurem què passa. Tornem ara cap als diaris en paper, les contraportades. Comencem per la del diari Ara, l'article semanal de Francesc Canosa, que avui es titula Catalans desdibuixats, Andrea. Avui, diu, el 1936 van assassinar Josep Maria Planes per denunciar amb els seus reportatges l'anarquisme gángster. Qui la fa i la paga, fa i. Amb majúscules, deia un acudit profètic d'Albenegra. El setmanari d'humor de Flaire Francesc, que dirigia Planes, disparava contra tothom. A ell li van disparar 7 trets al cap. També intenten matar a Valier Tisner. Estava amagat, però ha de sortir, ha escoltat fins a l'hospital. Diu, es farà it, fuig a França, aquell país lliure, traçat amb humoristes i dibuixants clars, senzills, fiblor, moderns. A Catalunya eren un formiguer els que lluitaven per això. No se sap, no es vol saber, es nega, però el país sempre ha dibuixat més llibertat que la que ha tingut. Potser perquè som gent dibuixada. I també ens diu Canosa, ens parla, evidentment, de l'atemptat a Charlie Hebdo. França, el món, sempre més recordarà Charlie Hebdo. Ningú ho oblidarà, és la diferència. Aquí, des de fa segles, l'humor, el periodisme, la llibertat d'expressió, amb petits censures, atencions, sancions, amenaces, assassinats... I diu també que a casa nostra encara ens queda recordar tots els nostres homes mortalment desdibuixats. I a La Vanguardia llegim una entrevista amb el següent titular. No permetis que una discapacitat et defineixi, Andrea. Doncs avui entrevistant a Ignasi Cambra, pianista, que per cert també l'entrevisten al periòdic, avui és bastant protagonista. És la mateixa. No és la mateixa contra, però a les pàgines culturals també hi ha una entrevista amb Ignasi Cambra. És un noi que té 25 anys, va néixer sec, però tot i això no li... La seva discapacitat no l'ha impedit a fer el que més li agrada, que és tocar el piano. Diu que el piano busca profunditat, expressió, dir alguna cosa sobre la peça que interpreto, transmetre emoció, compartir l'experiència del moment. Diu que a mi m'agraden els pianistes que transmeten alguna cosa. Sokolov, Polini, Cortot, de gran, diu, fins i tot s'oblidava de les notes correctes però t'explicava coses. Diu, tot va començar quan tenia 6 anys, la meva mare va veure que m'agradava i m'hi va apuntar i ha continuat agradant-me i avui tinc la sort que em criden per tocar i em diverteixo fent-ho. Jo soc sec, diu, però jo llegia les partitures en braile, una per a cada mà, diu, sec o no, es tracta que els dits memoritzin la peça. De vegades fins i tot el teu cervell desconnecta quan toques, desconnecta dels dits i toques millor que mai. Per molt que controlis, sempre hi ha un marge incontrolable. Diu, per això tenim manies. Per tocar el piano diu que cal molta perseverança, autoconfiança, que t'agradi molt tocar, diu que és una empresa exigent i si no la vius no avances. I aquest noi ha tocat als Estats Units, Rússia, Japó, Corea, Espanya i precisament dilluns, dia 19 de gener, toca també el Festival del Mileni del Palau de la Música a les 9 del vespre. I acabem ara amb la contra del periòdic. Una altra història que ens diu que el cim l'invident em va dir, sento el mateix que tu. És Juan Carlos Vázquez que acompanya persones amb discapacitat física a coronar cims. En un llibre reuneix les emocions que supleixen la limitació. Diu que l'any 97, mirant la premsa, vaig llegir que el grup de muntanya de l'11 es preparava per pujar a la Concagua, que són 6.962 metres. Em va semblar una cosa surrealista i vaig pensar que els sexes estaven sonats, però em vaig voler saber més. Vaig localitzar l'impulsor de l'expedició, el doctor Juan Antonio Carrascosa, i vaig proposar acompanyar-los. Ell em va dir que no, diu jo no vaig amb qualsevol, però em va proposar conèixer-nos en una ascensió a la Neto que faria el grup i va ser espectacular. Diu, esclar que vaig pujar amb els que tenien la millor preparació física, tècnica i mental, invidents de Champions. Després de passar el complicat pas de Mahoma, ja al cim, un d'ells, l'Òscar Domínguez, em va dir, no em preguntaràs com fa tothom que sent un sec al arribar al cim? I ell li va dir, esclar, diu, i el sec li va respondre, doncs el mateix que tu. Em vaig adonar que, a part del paisatge, la resta, que és esforç, ensopegades, cansament, fred, el gaudi del descans després de l'esforç, tot això, tant ell com els altres ho sentíem igual. I acaba dient que el cim no és el que més importa, sinó les vivències del camí. Doncs és l'última contraportada que llegim aquest matí, que ens porta ara cap a la notícia curiosa del dia. que avui en situa als Estats Units, a Nova York, en concret, Andrea, un noi de 16 anys ha obert una casa d'empenyuraments de vambes. Expliquem una mica tot plegat. D'aquest noi li encanten les vambes, no? I llavors està profitant aquest calçat per fer una cosa una mica diferent. És una casa, això, que serveix per empenyurar, però que fa servir les vambes, les seves transportives, de gama alta com a dipòsit. Diu que ho han obert ell, que és Chase Reed, i el seu pare, Troy Reed, ho han obert a aquest local que es diu Sneaker Pound, a l'avinguda Helena de Harlem, per aprofitar el multimilionari negoci de calcet esportiu i els preus a que es poden revendre aquests productes. La idea va començar a casa mateix, quan aquest noi, quan aquest noi de 16 anys, doncs demanava diners que el seu pare li demanés que li deixés diners, després doncs d'haver-se gastat uns centenars de dòlars en bambes pel seu fill. Of. llavors ell es quedava amb un parell de bambes fins que recuperés els seus diners llavors diu que el fill li va dir papa és com si que m'estiguessis fent empenyurar les meves bambes i llavors diu que quan va dir això se li va encendre la bombeta molt bé Diu que el pare li va dir al seu fill, no tens diners però tens totes aquestes bambes. Imagina quants nois tenen totes aquestes bambes i probablement necessiten diners. Diners, clar. Per tant, diu que els dos van decidir renovar aquest espai on havíem viscut abans de mudar-se a un altre lloc i convertir-lo en botiga per pagar-ho, atenció, el noi que feia ser vendre tota la seva pròpia col·lecció amb la que va reunir uns 30.000 dòlars. La col·lecció de bambes? Sí. Sí, sí, sí. Diu que les vambes de bàsquet poden vendre-les i revendre-les per centenes de dòlars, depenent del model. El gran que fos també com de gran fos el lot fabricat, etcètera, etcètera. I, bé, doncs sembla que l'última va haver-hi ara fa sis mesos, hi ha diferents opcions. Gent que només vol desfer-se de les vambes, sobretot d'aquests models de bàsquet, que els pot vendre directament amb ells, o arribar a un acord per deixar en dipòsit les vambes per un 20% del preu final de venda. I els que vulguin empenyorar-la tenen dos miros per canviar-les per la quantitat que els hi van deixar, a més també per una quota per amagatzemar-ho, és ja el benefici, i les bambes empenyorades s'ammagatzemen i no s'exposen fins que el propietari la recupera o directament hi renuncia. Mira, emprenedoria, no? No ho estava pensat, exacte. No, és una bona iniciativa, em sembla molt bé. Diu que és una experiència que està sent instructiva per aquest jove que ha deixat de banda la idea de refer la seva pròpia col·lecció. Ell diu que hi ha moltes talles 14 que passen per la botiga, que les més boniques de la terra passen per la botiga, però que el primer que fa és vendre-les. Molt bé. Ell s'ho pren en filosofia, no pot deixar que el seu subiton de sabatilles, així com ho diu... li impedeixi fer diners sent com és un home de negocis de 16 anys. Home, i tant. Per favor. Doncs una bona lliçó. Està molt bé. Sí, és curiós. I a més ho fas amb el teu pare, saps? Exacte, que estigui allà una mica vigilant-ho. Suposo que el pare li ha sortit bé, devia estar fart de deixar diners al seu fill per tot el tema. Doncs mira, li ensenya coses i de sobre surta guanyant. Està molt bé. En fin, Andrea. Que vagi molt bé, Carme. Que vagi bé i bon dia. Un minut i tres, quart d'onze, acabem ràpidament parlant de les notícies culturals d'aquest matí. I us expliquem, per exemple, que els Premis Borni busquen els millors anacronismes. És la segona edició del certamen que convida els lectors a detectar incongruències a les narracions històriques. James Cameron endarrereix Avatar 2 un any. L'escriptura simultània dels guions de les tres seqüeres del film han d'arribar el projecte i la segona part de la saga de Pandora s'estrenarà el 2017. Bjork estrenarà el seu nou disc, Vol ni cura, el mes de març. El nou treball de l'artista islandesa integrarà nou noves cançons i estarà produït per The Hacks and Clock i per Arkham, que ha coescrit dues cançons. També en clau musical, a casa nostra el Canet Rock s'amplia a dos dies, es farà els dies 3 i 4 de juliol. El festival oferirà una prèvia divendres a la platja de Cabaló abans de la marat de dissabte al Pla d'en Sala. I 50 sombres de greu que ven 43.000 entrades a un mes de l'estrena. En 3 setmanes ja s'operarà prevendes d'altres grans produccions cinematogràfiques. I avui que es coneixeran quines són les nominades als Òscars, ja se saben qui són els Premis Ratzils, les nominacions. Els Premis Ratzils, coneguts com anti-Òscars, que destaquen les pitjors pel·lícules de l'any. Transformers lidera les nominacions. També hi ha Cameron Diaz com una de les més nominades amb top legat. Altres pel·lícules que s'enduen unes quantes nominacions són Salvando la Navidad, La leyenda Hércules, Tortugas Ninja Mutantes o Lo que quedó atrás. I com a novetat hi ha una nova categoria que és el Premi Redentor dedicat a aquells actors que han passat de fer papers desastrosos a interpretacions aclamades. En aquest cas hi situen Ben Affleck per haver passat de Gigli a Argo i Perdida, acompanyat de Jennifer Aniston, Kenny Reese, Kristen Stewart o Mike Myers. I amb les notícies culturals d'aquest matí acabem aquest repàs per l'actualitat del dia i de seguida en revistem el jutge Sant Diago Vidal, que demà passarà per Sant Just. El jutge Sandiego Vidal conduirà aquest divendres al vespre una tertúlia a l'Ateneu. Vidal és magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, membre de jutges per la democràcia i lidera un grup de treball que redacta un esborrany per una futura Constitució catalana. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia. I demà, com dèiem, farà aquesta conferència a l'Ateneu de Sant Just sota el títol Els set pecats capitals de la justícia catalana, la justícia catalana, present i futur. Un títol, per tant, suggerent. Quin seria el pecat principal? Bé, els sers humans en cometem de pecats. El que passa és que seria molt bo que només en féssim de venials, no de capitals. I, per tant, el primer pecat capital que jo reflecteixo en el llibre que vaig publicar fa uns quants mesos i que serà el fil conductor d'aquesta conferència o xerrada-debat, en podríem dir, de demà a Sant Just, serà, començant per la soberbia, que és el primer, els oients segur que recorden la llista dels set pecats capitals que estudiàvem quan anàvem a l'escola i encara ensenyaven religió en aquella època, doncs el primer serà la soberbia. I, si m'ho permet, perquè els oients ja tinguin una mica clara la idea de per on hi ha els trets, el que es tracta és d'aprofitar en cada un d'aquests pagats capitals, la soberbia, l'avarícia, la ira, la gula, la luxúria, etcètera, anar desgranant casos judicials, que ja estan a la immensa majoria tancats, que demostren fins a quin punt la realitat social i la justícia van per camins diferents. És una situació que fa temps que en parlem però cada cop es fa més evident aquest distanciament segurament entre societat i justícia o si més no el fet de no saber per quin camí va cada cosa. Efectivament i és una disord que sigui així. El que seria molt bo és que els ciutadans tinguessin confiança en els tribunals de justícia perquè veiessin que es resolen d'una manera ràpida, perquè un altre dels pagats capitals que ens han deixat és la paresa, la lentitud, que es resolen els conflictes que es presenten en un termini curt de temps i que els resolen de manera satisfactòria, coneixent la realitat social, no vivint en una bombolla de vidre on és difícil connectar amb les necessitats de la gent. En aquests 40 anys de transició democràtica han passat moltes coses, evidentment, però en clau de justícia es podria haver fet alguna cosa perquè no hi hagués totes aquestes mancances o tant pel que fa a lentitud com aquest distanciament. S'ha deixat massa de banda tot plegat? Sens dubte. És a dir, l'Estat s'ha anat modernitzant, afortunadament, en tots aquests anys que vostè comentava. Per exemple, l'agència tributària no té res a veure amb la que tenim avui amb la que teníem fa 20 anys enrere. Però, en canvi, amb justícia no s'hi han esmerçat ni els recursos econòmics ni els recursos humans necessaris perquè puguem parlar d'una justícia moderna, una justícia eficient, propera al ciutadà, equivalent a la que tenen, per exemple, els països nòrdics, Suïssa, Alemanya, Noruega, Dinamarca... Un dels exemples més flagrants d'aquest dèficit absolutament intencionat per part del poder executiu, no cal dir-ho, doncs un d'aquests dèficits més palès és, per exemple, el nombre de jutges o de fiscals per cada 100.000 habitants que tenim a l'estat espanyol. Aquí tenim un nombre de 10,3 jutges per cada 100.000 habitants. En canvi, si vostè mira a França, són 15 per cada 100.000 habitants. Alemanya, 21 per cada 100.000 habitants. I als països nòrdics ja no li dic 24-25. Això fa que els jutges es puguin estudiar els casos molt més acuradament, que puguin resoldre amb molta més coneixement de causa i, evidentment, amb un termini molt més curt de temps. Per tant, als governs no els ha interessat millorar-ho o modernitzar-ho justament amb benefici propi, en principi. És així. A vegades oblidem que la funció dels tribunals de justícia no és només resoldre els conflictes entre ciutadans, que sí que és una de les nostres funcions, sinó que una altra funció que tenim assignada per la llei és la de controlar els abusos de poder per part de les administracions, no?, totes les administracions públiques. I, sens dubte, aquesta segona funció, aquesta segona vessant, és la que al poder executiu no li interessa potenciar en absolut. L'he de dir a Santiago Vidal també un grup de treball, com dèiem al principi, per elaborar una Constitució catalana. Un document que sortirà, un esborrany que sortirà a finals d'aquest mes, no?, En efecte, el dia 31 de gener, i aprofito la vinentesa que em doneu l'oportunitat, a les 12 del migdia, a l'Ateneu Barcelonès, l'equip de juristes que hem redactat un senzill esborrany, no és res més que això, d'una hipotètica futura Constitució, en el cas que el dia 27 de setembre, no? Ara ja ho sabem, hi hagi eleccions plebiscitàries, la ciutadania, el poble de Catalunya, decideixi majoritàriament continuar aquest procés de transició nacional. i farem la presentació pública. A més a més, aprofitarem per informar a la ciutadania que a partir de l'endemà tindran aquest document penjat a una web, que llavors ens explicarem totes les dades i, per tant, podran fer totes les aportacions, esmenes que ells vulguin. Perquè el que volem és que en el seu dia, quan a finals del 2015 puguem entregar aquest document definitiu, perquè ara només és provisional, a qui pertoca, que és el Parlament de Catalunya, els partits polítics, a totes les institucions i moviments civils, sigui un document ja molt integrat per la participació dels ciutadans. Evidentment, el 31 coneixerem tots els detalls de tot plegat, però pel que fa a la part de la justícia, en una Catalunya del futur, què caldria millorar, sobretot? A veure, moltes coses, perquè la veritat és que el sistema judicial que proposem en aquest document... no té res a veure amb el sistema judicial espanyol, sinó que hem agafat els models de Noruega, de Suïssa i d'Islàndia, i el que intentem és traslladar-los amb les seves lògiques característiques específiques aquí, a Catalunya. En síntesis, jo m'atreviria a donar-li, si em permet, tres dades concretes. Una d'elles és, en la línia totalment contrària del que vol fer el govern espanyol, en la seva última reforma de la llei orgànica del poder judicial, Nosaltres apostem perquè siguin els jutges, a través de la figura del jutge de proximitat, el que es traslladin en els municipis on hi ha els conflictes. És a dir, el govern espanyol, com molts avui en sabran, el que vol és suprimir tots els jutjats de primera instància i instrucció i que els ciutadans tinguin que anar a les capitals de província a tenir el seu pleito, el seu judici. Nosaltres volem tot el contrari, que siguin els jutjats de pobles que resolguin la major part dels conflictes. Un altre aspecte, un segon, seria que el Tribunal Suprem del futur estat tingués competències plenes a l'hora de resoldre les garanties constitucionals. És a dir, que els ciutadans poguessin veure reflectit en els membres que integren aquesta sala de garanties constitucionals els seus propis ciutadans. Això vol dir que alguns d'aquests membres podrien ser elegits perfectament per sufragi universal. Això evitaria la politització de l'alt tribunal, que per desgràcia està caracteritzant l'estat espanyol. I si em permet un tercer aspecte, el que fixaríem també és una llei de terminis processals executiva. És a dir, els plecs no té cap sentit, cap ni un que durin 3, 4, 5, 6 anys. L'immensa majoria han de durar, sempre hi haurà un cas específic, molt complex, però la immensa majoria han de durar com a màxim sis mesos, com a màxim. I llavors això s'ha d'exigir. Aquest canvi que vagi una mica més ràpid, no? Clar, perquè es puguin complir aquests terminis, la ministra justícia ha de tenir recursos, ha de tenir mitjans. Què ha representat el repte de tirar endavant aquest projecte, aquesta Constitució catalana? Doncs miri, a títol particular, una il·lusió enorme i una gran satisfacció, perquè poques vegades es té l'oportunitat de treballar amb un text d'aquestes característiques, i a nivell col·lectiu, i en aquest sentit parlo de tot l'equip de juristes, dels que jo només soc un senzill portaveu, res més que això, doncs la veritat és que tenim la sensació, després de tot aquest any 2014, d'haver treballat amb aquest document, de satisfacció. De satisfacció perquè hem aconseguit Penso que un document consensuat entre els deu juristes, que a vegades és difícil, ja sap vostè aquella dita que on hi ha dos juristes hi ha tres opinions, i això és veritat, és difícil a vegades pactar els continguts de determinades normes. I el que voldrem, sobretot, és que la ciutadania, quan llegeixi aquesta proposta, que insisteixo, només és un esborrany dels molts que podrà tenir sobre la taula el Parlament Constituent de Catalunya, que algunes de les aportacions que nosaltres hem fet esperem i desitjaríem que fos tingut en compte. De tota manera també ha tingut altres conseqüències com ara el Consell General del Poder Judicial que proposava la setmana passada expulsar-lo a vostè de la carrera judicial per aquests motius i és una de les advertències que hem anat sentint. Com s'ho pren tot plegat? Seria una hipòcrita si li digués que no estic preocupat. Evidentment que el meu futur professional... Jo em guanyo la vida fet de jutge, i per tant, si hi hagués algun tipus de sanció greu per part del Consell General del Poder Judicial, això amb la meva vida professional i personal m'afectaria molt directament. Però, hem dit això, tinc dues coses molt clares. La primera... que jo crec que el que estem fent, i jo personalment el que estic fent, perquè en aquest equip de juristes hi ha algun altre company jutge també, que el dia 30 evidentment se sabrà qui són, el que jo estic fent penso que és absolutament correcte, que forma part del meu dret a la llibertat de creació intel·lectual jurídica, ho faig a més a més comencem aquest públic i notori des de fa temps, fora de les hores de treball, sense cap retribució, sense ser un encàrrec concret de cap institució pública ni de cap partit polític, I, per tant, jo confio que, ateses aquestes característiques, el Consell General del Poder Judicial acabi prenent una decisió ajustada a dret. I jo no m'imagino cap altre que decretar l'arxiu d'aquest expedient perquè no hi ha cap motiu de sanció disciplinària. Esperem, per tant, que sigui així. Ahir vam saber, ho comentava abans, que hi haurà eleccions el 27 de setembre. Com ho veu? Que siguin d'aquí vuit mesos. Molt content. A veure, la data, en el fons, home, sí que té importància. No és el mateix que haguessin sigut el mes de març, que siguin al mes de setembre. Però jo penso que era un aspecte secundari, el tema de la data. El que era absolutament essencial era que ahir arribessin a un acord els dos partits polítics majoritaris, això s'ha aconseguit, llimant les diferències i els malentesos que hi havia hagut fins ara, i que tinguin molt clar, i així ens ho van prometre, tant el president Mas com el president d'Esquerra, tenir molt clar full de ruta que s'ha de seguir no només fins al dia 27 de setembre, sinó també el que s'haurà de seguir després en funció de la decisió que els ciutadans dipositin a les urnes. Després d'aquest 2014 tan intens políticament parlant, també amb totes les impugnacions i tot el que ha anat passant, creu que encara veurem més intromissions de la justícia en tot plegat d'aquí al setembre? Miri, aquest és un dels aspectes més negatius de tot aquest procés. hi ha hagut unes interferències contínues per part del poder central, i quan dic el poder central em refereixo lògicament tant a nivell de govern com a nivell de poder judicial. La politització dels tribunals de justícia és dolentíssima, perjudica a tothom. Pot ser una solució immediata per contenir un determinat problema, però a la llarga aquest problema continua existint i per tant és un conflicte irresolt. i acabaria sent una veritable desgràcia per tots, per l'estat espanyol, però també pels catalans, que finalment, i jo confio que això passarà després de les eleccions estatals del mes de novembre d'aquest any a l'estat espanyol, doncs deia que seria una desgràcia que finalment no aconseguíssim seure a una taula i com a ser civilitzats i adults ens poséssim d'acord en com s'ha de fer aquest procés pactat de separació entre un estat i l'altre. Doncs veurem com va tot plegat. De moment recordem que aquest divendres, a les 8 del vespre, tertúlia amb el jutge Santiago Vidal a la sala Piquet de la Taneu. Avui n'hem vuit per la justa La Fusta. Moltes gràcies. Ha estat un plaer. Igualment, que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Bon dia, us informa Neus Bonet. Convergència Democràtica assegura que no cal que Esquerra Republicana entri al govern l'endemà de l'anunci que hi haurà avançament electoral el 27 de setembre. Els republicans s'emplacen a començar treballant el full de ruta per dotar de contingut la proposta d'independència per a Catalunya. Un acord que no converteix iniciativa per Catalunya vers que el considera una reedició del pacte d'estabilitat. Les entitats independentistes que han impulsat el procés, però, confien que en els pròxims mesos els partits que s'han desmarcat de la unitat s'hi reincorporin. Són declaracions de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, al matí de Catalunya Ràdio. És veritat que no hi són, però nosaltres estem convençudes que s'hi poden incorporar, per descomptat, amb aquest full de ruta que nosaltres creiem és el que s'ha de fer, amb aquest full de ruta sí que hi estan els altres partits. I, per tant, aquesta és la manera d'incorporar-los amb aquest full de ruta. Entre les formacions més crítiques amb l'acord, el PP, la líder de la formació a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ha dit al matí de Catalunya Ràdio també que només és una fugida endavant. L'únic que fa és intentar justificar que l'acord és un acord real, perquè tothom ha vist que és un acord fictici, que hi ha una gran desconfiança, que no han estat capaços d'arribar a acords importants, que desconfien l'un de l'altre... Notícies breus, David Badia. El president francès, François Hollande, ha afirmat davant dels musulmans que són les primeres víctimes del fanatisme, del fonamentalisme i la intolerància. Discurs pronunciat en un acte d'obertura al primer fòrum internacional Reibindrivencions del món àrab a l'Institut del món àrab a París. Per Hollande, ha arribat el temps de la renovació. Penso que ha arribat el temps de la Renaixença i de la renovació, no només pel món àrab, sinó també per a Europa i pel món sencer. Renaixença és una paraula que ve de lluny, de la història d'Europa, però també de la història àraba. I la cancellera alemanya, Angela Merkel, adverteix que el seu govern no cedirà davant els moviments xenòfobos que pretenen treure profit dels atemptats islamistes. Merkel ho ha dit durant l'homenatge que el Parlament Federal alemany ha fet a les víctimes dels atacs de París. Berlín, Oriol Serra. Bon dia. Després d'un minut de silenci al Bundestag, en record de les 17 víctimes dels atemptats islamistes de la setmana passada a París, la cancellera federal, Angela Merkel, ha enviat un missatge molt clar als moviments anti-islàmics, com Pegida, Això també val pels atacs contra mesquites. Tampoc els acceptem i també seran condemnats conseqüentment. No ens deixarem dividir per aquells que, aprofitant el terrorisme islamista, volen posar els musulmans a Alemanya sota sospita general. El 2014 els preus han baixat 7 dècimes a Catalunya, un 1% a la mitjana de l'Estat. És la primera vegada a la història que la inflació tanca un any sense negatiu. Segons Dolors Llobet, de comissions obreres, les dades evidencien la caiguda del consum i també l'empobriment de la població. I ha crescut l'economia a Alemanya durant el 2014. El Producte Interior Brut del país es va situant l'1,5% l'any passat, una mica per sota del que s'esperava, segons dades provisionals de l'Oficina Federal d'Estadística. La pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya, ja té una estació meteorològica automàtica. L'ha instal·lat un meteoròleg aficionat com a part d'un projecte més ambiciós. Diu que vol col·locar estacions com aquesta a tots els cims del Pirineu. Sort Eloi Barrera. Bon dia. Fins ara té cinc estacions automàtiques des dels 900 metres fins a més de 3.000. però Cristòfol Quadres vol obtenir dades meteorològiques de tots els cims del Pirineu. Ara ha aconseguit la part més difícil, col·locar una estació al sostre de Catalunya, a la pica d'Estats. Li arriben dades de temperatura i humitat, però ja està estalviant per instal·lar-hi un anemòmetre que mesuri la velocitat del vent. Però al vent hi hagi posar uns anemòmetros que valen molts col·les, valen 5.000 euros. L'estació, a més de 3.000 metres d'altitud, funciona amb una placa solar i una bateria de liti de reserva. Les dades li arriben amb senyal de ràdio. Es poden consultar al seu web, meteovallsdaneu.com. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, sort. Esports Montserrayà. Messi, Suárez i Neymar encapçalen el llistat d'absències de renom en una convocatòria en què hi ha fins a sis jugadors del filial. El 5 a 0 de l'anada fa que Luis Enrique doni oportunitats als menys habituals i als més joves. a les 10. La transmissió de Catalunya Ràdio des de les 9 i es pot veure per TV3. El Real Madrid ha de remuntar avui un 0-2 contra l'Atlètic de Madrid si es vol classificar per als quarts de final. Juguen a les 8 al Bernabéu. Tornant al Barça, president Josep Maria Bartomeu creu que reduir la sanció que els poliveix fer fitjatges fins al 2016 reconduiria les relacions amb la FIFA, ho va dir en una entrevista al Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio. A l'Eurolliga de bàsquet, el Barça juga a la pista amb l'actual campió de la competició, el Macavi de Tel Aviv, a les 8 del vespre per Esport 3. I a la Barcelona, World Race de Vela, abandonament de l'embarcació líder, Lugo Bosch, han trencat el pal enmig de l'oceà. Ara intenten rescatar els tripulants, Pepa Ribas i Àlex Thompson. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. Avui és l'últim dia perquè s'inscriguin al cens electoral les persones que viuen a Sant Just i que no tenen nacionalitat espanyola per tal de poder votar a les eleccions municipals. Les persones d'altres països de la Unió Europea o de països amb acords de reciprocitat que vulguin exercir el seu dret a vot el 24 de maig ho hauran de comunicar a l'Ajuntament de Sant Just abans a les 7 de la tarda d'avui mitjançant una sol·licitud d'inscripció al cens electoral. L'horari d'atenció és fins les dues i també de 4 a 7 de la tarda. A partir d'aquí, l'Ajuntament haurà d'enviar la sol·licitud a la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Pel que fa al procés electoral, arrencarà el 31 de març amb l'entrada en vigor del decret de convocatòria i la campanya serà del 8 de maig al 22. Més coses, el col·lectiu Artajust fa una crida als santjustencs i santjustenques vinculats amb el món artístic per crear una exposició al mes d'abril. Es tracta d'un projecte que pretén omplir tots els espais i parets de Can Ginestar amb obres de persones del poble vinculades amb el món de la música, la fotografia, la poesia i les arts plàstiques i visuals. Es preveu que l'exposició s'instal·li a Can Ginestar del 16 d'abril al 31 de maig i tindrà com a tema principal la natura com a font d'inspiració artística. Entre altres idees, la sala de ponents s'utilitzarà com a sala d'audiovisuals. Les propostes s'han d'enviar abans el 20 de febrer a l'adreça de correu artejust2.yahoo.es I acabem recordant-vos que aquestes setmanes estrenes amb just l'obra Un musical innominable, una paròdia dels llibres del mag Harry Potter. La companyia Wizard Musicals portarà a sobre de l'escenari de la Sala Gran de l'Ateneu aquesta obra divendres i diumenge. Les entrades ja són a la venda. En concret, més de 1.000 persones l'han vist ja a l'octubre en la seva estrena a Barcelona amb una molt bona acollida per part del públic i ara la presenten per segon cop. Estan just serà demà a les 9 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda a l'Ateneu. Les entrades generals costen 15 euros i a descomptes per als socis i sòcies de l'entitat i menors de 12 anys. A taquilla costaran 18 euros. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Ara passant 11 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'actualitat política i ho fem amb Guillermo Francesc, que serà el proper candidat de Ciutadans a Sant Jus. Molt bon dia. Hola, bon dia, Carme. Per parlar d'aquests mesos que venen, avui és 15 de gener, per tant estem a 4 mesos i mig, no arriba de fet a les properes eleccions municipals. i a Sant Just ja coneixem pràcticament tots els candidats, sembla que l'únic que encara no ha dit qui serà el candidat seria el Partit Popular i Via Democràtica, per tant sembla que aquest any tot el tema electoral s'està preparant amb temps. Des de Ciutadans, Guillermo Francesc serà el candidat, que és el primer cop que et presentes com a candidat a l'alcaldia, com encara d'aquest repte? Amb molta al·lusió, amb molta força i amb moltes ganes. Queden tres veïns i mig i treballarem per entrar al consistori. Com ha estat el procés de triar candidat? Perquè ja fa uns quants minuts que sabem que seràs tu el candidat. Fins ara, en les altres ocasions, era Txalzabret, que tenim també aquí Txalzabret. Aprofito per saludar-te, molt bon dia. Hola, bon dia, què tal? I per tant, per saber una mica com ha anat tot aquest procés de selecció del candidat aquí a Sant Just. Bé, nosaltres fem primàries, he sigut escollit pel grup local de Sant Jús en unes primàries i per l'agrupació del Baix Llobregat. El que sí que haig de dir, encara faltaria l'aprovació definitiva per la direcció executiva del partit per poder dir que sóc candidat oficial. Per tant, falta com aquest últim pas, no? Exacte. I quan serà aquesta aprovació o està previst que es faci...? Està previst que pel 31 de gener. Per tant, d'aviat, també amb 15 dies. En principi, no sé si desconec com funciona el procediment, però no sé si és un tràmit senzill per dir alguna cosa o si és una cosa que pot condicionar aquest nom. No, al principi té que ser un tràmit senzill, perquè, repeteixo, nosaltres som un partit que ens agrada fer per primàries, que la gent pugui escollir el seu candidat. Compto amb el recolzament dels meus companys de Sant Jus i de l'agrupació del Baix Obregat, amb la qual cosa confiem i desitgem que el partit definitivament aprovi la meva candidatura. Per tant, això serà l'últim pas que quedaria a finals d'aquest mes de gener. Si tot continua com fins ara, per això, en principi, Guillermo Francesc serà el candidat a l'alcaldia de Sant Just a aquestes eleccions municipals de finals de maig. Abans deies que optareu per entrar a l'Ajuntament. No sé si us heu fixat per això en algun repte concret, en algun objectiu de dir que volem treure tant regidors o volem de cosa o de l'altra. Mira, a veure, nosaltres Ciutadans és un partit que surt a guanyar, anem a per totes, i la idea principal és entrar al consistori. No ens volem ficar un objectiu, si és cert que pensem que entrar amb un regidor seria un bon resultat i entrar amb dos seria un excel·lent resultat, però parlar d'un regidor, dos regidors o tres, quatre, creiem que és poc científic i encara queda molt. Ciutadans s'associa molt amb la imatge del partit a nivell general, en la gran majoria de municipis, potser més que a nivell local. Creieu que caldrà insistir en el projecte local, un projecte concret per aquí a Sant Just, o que justament la imatge o la intenció del partit a nivell general serà el que també pot ajudar o pot atraure a diferents votants de Sant Just? També és cert que ara mateix la marca Ciutadans està a l'alça i això també ens beneficia, però també pensem que a nivell local, molts cops, la gent no vota tant les sigles d'un partit sinó a la persona. Per tant, des de Ciutadans, què creieu que li falta millorar a Sant Just? Home, nosaltres creiem que sempre es pot millorar, hi ha moltes coses que canviaríem, és a dir, el tema de transparència, tot el tema d'arribar a la gent, de fer un poble més proper i cercar, perquè ara mateix trobo que la relació entre l'Ajuntament i el ciutadà vindria a ser una relació una mica proveïdor-client. Sí, que falta una mica acostar l'un a l'altre, no? Sí, penso que això sí que s'hauria d'arreglar, perquè sent un municipi tan petit com és Sant Just, hauria de ser molt més proper. El govern actual de l'Ajuntament de Sant Just, de fet, des de fa uns quants anys està format per PSC, Juntament amb Iniciativa i Junts per Sant Just, com veieu aquest govern, aquesta aliança entre aquests partits aquí a l'Ajuntament de Sant Just? A veure, nosaltres no compartim el que seria el seu ideari, no compartim la seva política municipal, però sí que hem de valorar el seu esforç i la seva actitud per treure un poble endavant i sobretot el tema social, que s'ha embolcat bastant i han sigut estar a l'altura. Creieu que serà un any de canvis per això? Serà un any, de fet, intens en la gran majoria de municipis perquè en els últims 4 anys, del 2011 al 2015, s'estan movent moltes coses i sembla que poden canviar coses. Però en el cas concret d'aquí Sant Just, creieu que pot canviar alguna cosa? També tenint en compte que Montserrat d'Ibrera serà la candidata de Convergència i Unió, creieu que pot ser que es moguin fitxes per entendre'ns? Jo crec que sí, que pot ser un període de canvi. Estem vivint una segona transició democràtica, no només a Sant Just, sinó a nivell estatal, on estem veient que la gent s'està mobilitzant, estan sortint molts partits nous, on els partits tradicionals, com vindria a ser el Partit Popular com el Partit Socialista, estan una mica allà la gent està farta i el que vol són canvis i llavors pensem que Ciutadans ha d'estallar és un partit que ha de xeri i que ha de portar aire fresc i renovació Parla també de transparència ara d'aire fresc i renovació alguna altra cosa que cal canviar o algun dels pilars bàsics que vulgueu defensar des de Ciutadans de cara a les properes eleccions municipals o de cara a un projecte del municipi? Bé, nosaltres, el nostre projecte es basarà bàsicament en l'atenció a les persones, als joves i a pal·liar la pobresa i sobretot a intentar baixar la pressió fiscal a la mateixa que pateix el municipi. Són una mica els eixos que defensarem. És a dir, a baixar impostos, entenc? No, a veure, baixar impostos és molt fàcil dir-ho, això, no? S'ha d'equadrar un pressupost i l'Ajuntament es nutreix d'això. El que sí que són partidaris de les bonificacions fiscals, és a dir, no tan baixar impostos sinó posar més bonificacions. Encara és d'hora, és evident que encara falten molts mesos, però en cas que Ciutadans, per exemple, entrés a l'Ajuntament, es podria plantejar pactar amb algun dels partits polítics o, si més no, fem una pregunta al revés, amb qui no pactaria Ciutadans a l'Ajuntament de Sant Just? Bé... Parlar d'això trobo que encara és desmeçadora, no? Encara no som en temps de campanya, no m'ha entrat a alguna història amb cap concejal, regidor, amb la qual cosa parlar d'això trobo desmesurat. El que sí que tinc clar és que el partit no pactarà amb cap... el que vindries cap... Perdona, no et sentia. No bé, que el partit no pactarà... No pactarà amb cap partit polític que vulgui trencar amb la unitat d'Espanya. Això sí que ho tenim claríssim. I nosaltres, a l'hora de poder pactar amb un partit polític o amb un altre, no mirarem tant el poder tindre la dedicació al govern o no, sinó que el nostre programa es pugui portar a terme. En el cas d'aquí Sant Just, justament pel que fa a tot aquest tema de sobirania, el govern local, el govern format per PSC i Iniciativa Junts per Sant Just, en el marc de tot el procés del 9N, s'ha posicionat a donar suport a... a tot aquest procés, al nou N que finalment es va tirar endavant i en diferents mocions o en diferents moments del ple municipal. Com ho veieu, això, des de Ciutadans? Tenint en compte que també el PSC ha actuat diferent en segons quins ajuntaments, en el cas d'Aquí Sant Just ha estat aquest el cas. Sí, ja veiem que el PSC en aquest punt del sobiranisme està trencat. És a dir, t'enteren una vertent molt més sobiranista i una altra no, que això jo crec que al seu electorat li pot passar a l'hora de les eleccions. Crec que la postura del partit amb el tema del sobiranisme és clar. És a dir, nosaltres creiem que el millor per Catalunya i per Espanya es continua junts. És a dir, creiem que en aquest projecte, si pensem que potser... Estem oberts a modificar la Constitució, estem oberts a modificar la llei de finançació per buscar noves fórmules, però sempre parlant de Catalunya dintre d'Espanya. A Sant Justo dèiem abans que molta gent vota en clau local, tot i que és evident que també en altres casos la situació de qualsevol dels partits condiciona una mica o pot influir a l'hora de votar. Ahir justament vam saber que hi haurà eleccions de Parlament de Catalunya el 27 de setembre. Des de Ciutadans, com veieu aquesta data? És a dir, que sigui el setembre s'havia parlat que fos potser el març, és a dir, abans de les municipals. Creieu que en el cas d'aquí Sant Justo, o les eleccions municipals, És més bo que es faci més tard o hauríeu preferit que s'haguessin fet a la primavera? A veure, nosaltres pensem que aquí el senyor Mas ha fet un autèntic joc de trilers, no? És a dir, d'aquí al 27 de setembre queda moltíssim temps. Jo crec que aquest pacte està fet per tapar la comparecència de la família Pujol, de poder aprovar uns pressupostos i que no es parli potser del tema espaner, de la Barcelona World, problemes que té com a urgència actualment. En el cas de les municipals d'aquí Sant Just, per això creieu que influirà d'alguna manera el fet que siguin al setembre? És a dir, el que pugui passar durant aquests mesos pot condicionar? Jo crec que sí. És a dir, pot ser que sigui una mica la gent voti en el sentit ple vegetari. Jo crec que sí pot condicionar. Sí, que es prenguin les municipals també en un sentit nacional. Exacte. També el que penso és que ens venen uns mesos bastant durs en aquest sentit d'una campanya on tant Esquerra Republicana com l'Escup apretaran fort, sobretot el president Mas, per fer el camí de ruta que volen fer, i sobretot jo crec que l'estratègia ho han fet en el sentit de dates, ho han marcat per una raó, és a dir, són el 27 de setembre, i si vostè compta enrere els dies, 15 dies abans, l'inici de campanya seria la nit del 10 al 11 de setembre. Per la diada. Per la diada, és a dir, jo crec que això és un tema estratègic per començar a escalfar l'ambient, la gent el dia 11 amb la diada, és a dir, que... Començarem ja a partir de viada a ser molt intens aquells dies. Abans també parlàvem que serà un any molt intens però en molts sentits. També hi ha eleccions generals després, al novembre. En realitat no se sap quan seran, però en principi haurien de ser la tardor del 2015. Hi haurà aquestes municipals al mes de maig, aquestes eleccions també... al Parlament al setembre i estan canviant, s'estan movent moltes coses, com dèiem abans també. De fet, la setmana passada vam saber que a Sant Just pot ser que es presenti també la plataforma Guanyem. Des de Ciutadans, com veieu el fet que vagin apareixent diferents forces polítiques? La veritat que em sembla molt bé i molt legítim, és a dir, tot el que sigui sumar i fer una prioritat política ho trobem molt bé. A veure, també pensem que Guanyem és un moviment ciutadà que encara està per construir, s'està per fer. La gent parla que ha tingut conversacions amb Iniciativa, amb el Lluís Montfort, que no se sap si encara es presentaran com a partits. Encara ho van decidir també. i el que sí que està clar és que en molts ajuntaments governar probablement, i no sé si Sant Just també, serà molt complicat. És a dir, estem vivint un canvi a nivell polític, una transició on estan naixent molts moviments tan ciutadans i també no hem d'oblidar que Sant Just també està via democràtica, no sabem si encara repetirà o no, De fet, Pablo Barranco en una entrevista fa un temps deia que la intenció era tornar-se a presentar com a partit, encara no s'havia el candidat, però bé, en tot cas, caldrà esperar també perquè de moment... Per això encara, i a mi m'agrada ja sàpiguer, en principi aquí a Sant Jus, per exemple, encara no hem sentit parlar mai de Podemos. En principi no hi som, però no sabem si hi seran, o si junts en guanyem, O les CUP, que sí que són altres municipis i aquí sembla ser que tampoc encara no han arribat. Però bueno, ja li dic, queden 3 mesos i hem d'estar ben atents i amb els ulls ben oberts. Al principi parlant de com encara heu el repte, doncs una mica de com us plantegeu. I d'altra banda, també voldríem saber ja per on acabar, aquests mesos de precampanya, per entendre'ns, la campanya comença 15 dies abans oficialment, però és evident que aquests mesos són importants. Des de Ciutadans, com us ho plantegeu? Com es planteja, doncs, no sé si fer alguna mena d'actes per arribar a la població, si es pot fer, no sé si teniu alguna estratègia per entendre'ls que es pugui explicar, evidentment. A veure, nosaltres estem ja treballant des de fa molt temps. Ciutadans ja fa vuit anys que assisteix a tots els plens municipals d'Ajuntament i no només els plens, sinó també el que venia a ser els consells de l'Ajuntament, tant de cultura com d'educació. I sí que és cert que des de fa ja uns mesos hem començat a reunir-nos, a treballar amb diferents associacions de veïns, entitats, per poder escoltar-les. Nosaltres tenim molt clar que volem fer un programa que sigui molt participatiu, que sigui un programa de la gent de Sant Just. Pensem que... La realitat i qui importa són les persones, és a dir, hem de governar per ells, és a dir, el polític està al servei del ciutadà i nosaltres per això estem començant a fer una volta en aquest sentit amb totes les assemblees i veïns. Doncs és el que hem volgut conèixer avui, com funcionen d'alguna manera Ciutadans de cara a aquestes eleccions municipals que es faran al maig del 2015. N'hem parlat amb Guillermo Francesc, que serà el proper candidat de Ciutadans, a l'espera que finalment l'Assemblea Nacional ho aprovi. I abans de marxar, Charles, veig que teniu un últim apunt, no? Sí, només volia comentar que una de les raons principals per les quals hem escollit Guillermo com a nostre candidat ha estat la seva experiència, és advocat, té un màster en assessoria i gestió tributària a Masade, té molta empenta, molt de coneixement d'administració i temes fiscals i per això hem pensat que seria... un candidat idoni per entrar al nostre ajuntament. I per això li estem donant tot el recolzament possible. La formació, que evidentment sempre és important per qualsevol tipus de càrrec en aquest sentit, també queda clar el detall. Moltes gràcies, Guillermo, i també al Sals de Ablet que ens ha acompanyat. Continuaràs el lligat, per això suposo, a l'executiva. Estic donant tot el que tinc per recolzar el meu campany. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Fins aviat. Tu, Carme. Bon dia. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta. Sant Just en directe. Passa un minut de dos quarts de dotze, és hora de fer tertúlia d'actualitat. Com cada dijous, saludem el Jordi Agulló, la Línia Santa Barba, la Montse Larrea i la Joan Algarra. Avui no tenim el Pere Oliver, el saludem també, per tant, des d'aquí, però en tot cas, doncs, bon dia a tots quatre, què tal? No, la bon dia. Disculpem el Pere, que havia anat a acompanyar la seva dona al clínic, bueno, aquelles coses del parcheo de la nostra edat. Molt bé, doncs queda disculpat, per tant, i entrem a fer la tertúlia d'aquest dijous, que últimament us toquen l'endemà de dies de temes importants, perquè la notícia més destacada d'aquest matí, tots els diaris, és aquesta anuncia d'eleccions per el 27 de setembre del 2015, d'aquí a 8 mesos, una mica més, fins i tot, No sé si heu vist alguna cosa, si heu vist algun result. Sí, sí, i totes les tertúlies, totes les televisions, cadascú ho deia la seva, doncs sí, que consti una cosa, que vam donar en col·laboració amb el Carles, que és un cel de persona, en primícia... Clar, clar, era l'hora dels 60 i més, no? Sí, sí, sí, i ho vam dir i escolta, mira... Anàvem a començar viatjant per Catalunya i vam viatjar primer per la política. Jo, perdó, jo sense res més, tinc que dir en llatí, inalvis. No tinc ni idea de com està parlant. De fet, ara feia dies que no parlàvem de política, cosa que també està bé, d'això de banda una mica plegat, però avui era inevitable. Jo vaig escoltar tota la... Tota la roda de premsa. Tota la roda de premsa. No, perquè jo era aquí. I, bueno, la que va fer el MAS, no? I, bueno, diré només una paraula perquè no vull anar més lluny. Em sembla una utopia. El que estan preparant el 27 de setembre. No creus que s'hi pugui arribar? No. no, arribar potser sí però ajuntar tants criteris i tantes aspiracions i tantes coses de tipus personal que falta fer moltíssimes coses no, no pensis que per sota s'està treballant concretament la nostra querida Constitució la Constitució gairebé està acabada o almenys està molt avançada. Hi ha coses molt avançades. Avui hem parlat justament amb Santiago Vidal, que està fent aquest projecte, que és evident que no és una cosa definitiva, però està molt, molt, molt embastat. Per on va aquest esborrany. No dubto que estigui, perquè fa molt temps que hi treballen, no? Però això en cas que guanyi l'opció independentista, que pot ser que no passi, pot ser que no. Entre aquestes dates hi ha les municipals, no? I poden canviar una mica la posició dels partits, amb la qual cosa tot el que han dit queda amb entredit. Bueno, sí, el paso del tiempo... És una opinió, no? És una opinió molt personal. Jo penso que al final ha passat el que anava parlant la gent, que estava en el procés independentista i havien participat en les mobilitzacions al voltant de... de l'ANC, de tal, i estàvem molt, molt, molt insatisfeits. I arribàvem fent tertúlia i arribàvem a un acord a dir que el que hauríem de fer és segrestar-los, posar-los en una habitació, en una finestreta, per entrar-los al menjar, i no surten d'ahir fins que no es ponen d'acord. Això seria com la fumatona, la fumata. Al final una mica ha passat això. Ja s'han posat d'acord i ja està. Això és el procés aquí que va així. Una, dos, futur. Jo crec que el futur és practicar la democràcia i arribarem i es votarà i veurem. No és tan clar que s'arribi a més d'un 60%, i un 60% ja està bé, però un 55% és molt pobre. El problema està en que no s'ha de tindre preces històriques en una cosa tan sèria com és fer un nou estat, I això no vol dir renunciar a res, sinó vol dir que les coses es facin ben fetes. I que funciona la democràcia. Jo, si no n'hi hagués més del 55%, no donaria el pas endavant, estirant la corda i tal. Hauria d'haver un 60 o més. Jo soc partidari i a Espanya em callo perquè si no es diré insults del que penso d'Espanya. Espanya és un xantatge com a mínim de l'any 78 que em van fer a mi i estic molt dolgut. Hi ha molt d'algú que 30 anys després la monarquia estigui ahir i hi haguen un partit republicans que ens permetin de defensar el monarca, una cosa tan arcaic, tan tal, i va ser un xantatge. En això en dic prou perquè les diríem grosses. l'Alina també vol dir la seva jo que us he dit abans que estava en Alvis el que per exemple faig ara una mica d'espectadora i t'indiques que fer un titular en un diari posaria exactament les paraules que ha dit el Jordi quan ha dit la història no es fa de pressa oi tant? sí, prou ja és la meva intervenció perquè la història no es fa de pressa i com aquella obra que no era en aquest cas però deia passito a passito amor o sigui que així caminen a poc a poc es va molt lluny el que passa que esclar tota l'efervescència que n'hi ha en uns certs moments a vegades quan passa el temps queda diluïda i es va perdent una mica l'efervescència tot el que en un moment determinat dius això surt així no surt Sí, per tant, també hi ha un perill de l'efervescència, perquè en el moment, és com quan tires el magnèsia amb un got d'aigua, quan baixa es queden no res, val més, seguim amb la cosa més compacta. El que ha dit el Jordi, és veritat, no hi ha una majoria, i si aquesta majoria és petita, com tu penses, que seria un 55%, no arribem enlloc. O sigui, s'ha d'intentar convèncer els que no estan decidits o els que pensen que no, que sí, que sí, que no, intentar convèncer aquests per passar d'aquest 55%. I si no, no farem res. Però com diu el Jordi també, avui he posat, que fa dies que no ho feia, he posat una emissora nacional i