MWC i vaga a Barcelona, record a Umberto Eco, Sant Just verd, meteorits i tsunamis, ruta a la Mola, Smetana, crudisme, gent gran i història del tovalló

Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Seixanta i més o menys. Música Amics oients, molt bona nit si ens escolteu en dimecres o bé molt bon dia si ho feu en dissabte, que estem en segona audició. Avui és dimecres, dia 24 de febrer de l'any de traspàs 2016. Felicitem molt cordialment a totes aquelles persones que portin per nom el de Modest, Sergi, Primitiva, Edilbert i Josep Anaval, beata seglar del Gemassí. I per quan ens escolteu en dissabte, dia 27, felicitem els que portin els noms de Gabriel de la Dolorosa, Francina Aina Sidé, beata de Mallorca, Valdomé i Honorina. Per a tots ells, el nostre més sincer desig de felicitat. Fem extensa la nostra felicitació a un dels components del nostre grup, malgrat que el seu aniversari va ser el passat diumenge, dia 21. Per tant, a l'apartat del Imenys, hi va complir uns envejables 17 anys. Felicitats, estimadíssim Joan Xirivella. He dit envejables perquè són uns meravellosos 17 anys, per la seva bondat, la seva col·laboració, per la seva presència i simpatia, per les seves ganes de treballar i perquè, porres, l'estiment moltíssim. Felicitats, Joan. Aviam, no et podrem dir ni petofet, que et dic jo, ni allò que et diu el teu padrí, piruleta, però sí que et podem omplir de moltíssims petons. Com a tema d'actualitat i seguint amb el comentari d'en Joan Maria de la setmana passada sobre telèfons mòbils, iPhones, taulets, etc., etc., podem dir que Barcelona està celebrant l'11 Mobile World Congress, el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil. Un acontejament anual que mou una munió d'assistents darrere del món, que mou també molt money. Euros, se'n té, que dona prestigi a la ciutat i que incomoda a una certa part de veïns. Circunstància greujada per una vaga de transport públic que, com sempre, fastigueix el ciutadà quotidià que es veu obligat a agafar el seu cotxe amb el corresponent amb bus de carrers, rondes i més. I no incomoda els congressistes que han seguit el pla B i han tingut la mobilitat assegurada. Excepte avui, que aquest matí s'ha escatxarrao la Línia 9. O sigui que, escolta, recent estrenada i sempre ens passa igual. Déu-n'hi-do, eh? I tant. Una mica de descontrol. Una mica? Una mica. Una mica. Què dius d'una mica? De totes maneres, als congressistes aquests, només un ha dit que no li agradava i que potser et busquin en una altra ciutat. Sí, exactament. Però la resta ha dit que el servei a una natadat, una no sé què, tothom està content. Està molt content. El jefe no. El jefe, ahir, es va plantar. Aquell és un jefe. Aquell és un jefasso, eh? No, el que ha dit això. El que ha dit això. Sí, però el Hoffman no va es va presentar perquè estava disgustat. Estava disgustat. Sí, sí. Sense més preàmbuls. No pot passar a totes les ciutats. Uitant. Sí, pot passar. Mira, què hem de fer? Però ha passat a la nostra. Ja. I són molts, molts cèntims, eh? I tant. Val la pena cuidar-los, eh? Jo crec que sí que s'ha de cuidar això. Oh, i tant. Perquè reporta molt benefici, no solament a la ciutat. No, no, a l'entorn. Tota la gent que treballa a l'entorn. Que treballa de la... Exacte. Sí, sí, són quatre dies. Té moltes activitats. Jo crec que s'hauria de cuidar una miqueta. Sí, sí, perquè ja feia temps que estava en les discussions. Semblava que s'anava a arreglar igual que s'havia arreglat quatre anys abans. És que els altres anys, a l'últim moment... Sí. Sempre confiem en això. L'alcalde, llavors, bueno, el que sigui, que demanaven un dos, els donava el dos. Que demanaven un tres, un tres. Un pur centatge. Aquesta vegada ha dit que no. Aquesta vegada ha anat al revés. El que protestaven ara són els que manen. Sí, sí. I hi ha una cosa que han fet bé. Mira, almenys el meu punt de vista, que no ha cedit. Sí, bueno, ja ha demostrat que no. Ha dit, podem pagar un un i s'ha acabat. Si a tothom ens n'ha pujat un un o menys, llavors, doncs, bueno... Un euro com 20 cèntimos. Bueno, sí, estamos en el mismo reservo. Un amb 60. Doncs mira, ja podem aprendre'ns un cafè, segons en quin lloc. Un cafè al mes. Sí, segons en quin lloc, eh? Bé, sense més preàmbuls, la Lina, la Montse, el Joan Maria Puigdevall, el Joan Girivella, i qui us parla? La Joana. Amb la inestimable col·laboració d'en Carles Hernández Rius en el so, iniciarem l'audició de buida. 60 i més o menys. Bé, Joan, has portat aquelles efemèrides i tot allò que passa. Doncs endavant. Molt bé. Avui, 24 de febrer, és el 55è dia de l'any del calendari gregorià. Queden 312 dies per finalitzar l'any. El 24 de febrer de 1815 neix a Rosselló Andreu Torron, l'inventor de la tenora moderna. La tenora, fins a principis del segle XIX, es feia generalment en fusta de boix i d'una llargada significadament més curta que l'actual, de 70 centímetres aproximadament, acabada amb un pavelló amplement desbocat i, en algun cas, duia algun clau de construcció rústaca. També, el 24 de febrer de 1971, neix al barcelonès Pedro Martínez de la Rosa, el pilot d'automobilisme català. És un pilot d'automobilisme català dels més coneguts gràcies a la seva carrera a la Fórmula 1. Molt bé. Doncs ja hem escoltat les efemèrides. Jo no en tinc massa, però el Martínez de la Rosa fa la feita que sempre quedava en segon terme. I més no, també. No, no, jo crec que era... No, no, no. Era com si diguéssim un pilot de proves que el tenia com si diguéssim... No, no ha tingut massa sort. No tinc idea, però sí que... I els còxics no l'han acompanyat, tampoc, eh? És que per guanyar has de tenir l'escuderia puntera. I si no és de escuderia puntera, ja en pots ser de boca, mai guanyaràs. Sí, sí. Per mi era un bon pilot, però esclar... Sí, però si els que han tingut també les escuderies, també han anat a menys, a menys, a menys. Era un bon pilot. És un bon pilot. No, no, és un bon pilot. El que passa és que, clar, vull dir, l'escuderia que portava tampoc no era... No era de gama alta. Que tastava els cotxes, eh? Vull dir que el tio... No, no, si el sap un munt, però mira... Molt bé, aquí el Joan, que es veu que deu de ser... Re de velocitats, oi? Sí, ha trobat el personatge, oi? Sembla que no sigui possible que cada setmana no coneguem la mort d'alguna figura important del nostre entorn, o bé del món de les humanitats, les ciències o l'art. El dissabte de matinada, les lletres, la filosofia, la comunicació, va perdre un dels seus exponents més valuosos. Parlem d'Humberto Eco, Premi Príncep d'Histúries d'Humanitats i Comunicació 2000. Escriptor i semiòleg italià, autor de molts assaig sobre la relació entre la creació artística i els mitjans de comunicació. Autor tardar de novel·les d'èxit mundial, sobretot El nom de la rosa. També va escriure El pèndol de Foucault i l'illa del dia abans. Sempre lamentem la pèrdua d'aquests personatges preeminents que han forjat la cultura del nostre món. I ara us oferirem informació del nostre butlletí municipal. Sant Jus treballa en un pla de gestió de l'arbarat. S'està fent un pla de gestió de 9.000 arbres que hi ha a Sant Just amb un protocol de treball que garanteix la gestió adequada del risc associat a l'arbarat. Els criteris que se segueixen per talar arbres són per aixecament de voreres i impediments de pas a les persones vianants. És el cas dels soms que hi havia als carrers Tudona, Major i passeig de muntanya. Són arbres de creixement molt ràpid i les seves arrels causen molts danys en voreres i al servei de l'aigua i del gas. Per risc, els lladoners de la Rambla que s'han tallat presentaven un risc de caiguda elevat. S'ha realitzat un estudi i seguiment des de l'any 2000 i s'actua en alguns exemplars que presenten podridures. A Stalen se n'espurguen algunes branques, si cal. A la Rambla es van substituir els que van morint. Es planten 5 unitats noves durant el febrer d'aquest any 2006. Una altra de les coses són per malalties. Els pollancres grans tenen barrinadors al tronc. Exteriorment no es veuen els forats que causen aquests insectes a l'interior del tronc, però provoquen el perill que les branques caiguin o es trenquin al tronc. Caixes niu per a ocells insectívors per a afavorir la biodiversitat. L'Ajuntament ha instal·lat 24 caixes niu específiques per a ocells insectívors en diferents zones verdes del poble. Aquest tipus d'ocells, com ara les mallarengues, són espècies protegides per a la seva especial contribució en el control de les poblacions d'insectes que en molts casos poden ser perjudicials per a les persones, els animals o els cultius i plantacions. L'actuació permet fer un registre per fer-ne el control d'ocupació. Personal especialitzat del Centre Medioambiental L'Arrel en fa el seguiment i el manteniment. Es preveu la possibilitat d'anellar els pols de les diferents espècies que ocupin per identificar-ne i fer-ne un seguiment. També s'ha previst que les persones interessades puguin participar en una de les visites de seguiment de la nidificació de les caixes a la primavera. Activitats esportives setmanals i gratuïtes. El programa Esport i Salut, adreçat a persones majors de 60 anys, reprèn la seva activitat. És fa tots els dimecres fins al mes de juny. És una activitat que ofereix el Complex Esportiu Municipal La Bonaigua i l'Ajuntament per facilitar la pràctica esportiva i millorar la salut d'aquest col·lectiu i alhora passar una bona estona. Es combinen passejades, natació a tres activitats esportives dirigides a La Bonaigua per personal qualificat. Es recomana portar calçat i roba còmode, més informació, centre social al mil·lenari. Exposició de joves artistes al celler. La sala al celler de Can Ginestà acull fins al 28 de febrer la mostra Persona amb obres de diferents artistes joves del poble. I ara, informació del Parc Natural de la Serra de Collserola. La Màquia, un esclat de color. Veurem l'estat de floració de les espècies que trobem en aquest ambient. Podrem detectar els efectes del canvi climàtic descobertes en família. Un dissabte al mes us proposem una activitat per fer junts petits i grans. Una passejada acompanyada d'un petit taller o d'un joc per conèixer millor Collserola a càrrec dels guies del Parcs. El preu és uns 75 euros i l'horari és d'11 del matí a les 12.30. El menor de 3 anys és gratuït. Cal inscriure's el mateix dia al centre. Places limitades a 20 persones per sortida. El març dia 12 no perdem el nord. Com s'ho fan els animals per trobar el cau després d'un intens dia buscant aliment? En aquest taller coneixerem algunes estratègies per no perdre'ns quan caminen per la natura. Bé, ara, l'Ina. ja tens aquelles curiositats a punt? Ara ve aquestes curiositats que no ens espantem ningú, eh? No. Perquè el que he buscat no l'hi he buscat, el que he trobat i m'ha semblat bastant adient és coses de l'atmòsfera, de la Terra i de coses rares, de coses que passen. Bé, aquest any penso que el voyager aquest, aquesta nau que van tirar buscant planetes i la reacció a aquesta interesteralitat doncs ens dona per parlar de l'univers i del que sigui. Diu meteoritos, eh? Els meteorits. Diu, els meteorits són fragments de roca que procedeixen de l'exterior de la Terra i que s'internen a la nostra atmosfera. Però, esclar, no tinguem por perquè diu que les probabilitats que et toqui un doncs són escassíssimes. Tant sols s'han ressenyat set casos en què sí que han tocat amb alguna persona. i això és perquè diu que entren aproximadament 150 tonelades de meteorits que arriben a la superfície de la Terra. Però moltes d'elles es desintegren en contacte a l'entrada amb el xoc del nostre terrestre, no? Diu, a vegades, són tanta quantitat com el que va ocórrer una vegada a Arizona en l'any 1966 que es va registrar una concentració de 2.300 meteorits per minut en un laps de temps de 20 minuts. De un idó. De un idó. Els meteorits són els que creuen que degut a ells és quan els dinosaurios, els saurios es van extingir. Per què? Perquè també es creu que una vegada fa 600 bilions d'anys va caure un meteorit que tenia un diàmetre de 10 quilòmetres. això va provocar 100 milions de megatones de trilitros i és com si hagués estat una bomba. Una bomba. Va ocasionar tota aquella envoltura de la Terra que es va quedar sense sol i sense res i tot el lío i es van extingir. Diu, però no tinc Bupol perquè això si torna a passar potser és d'entra de 71 milions d'anys. O sigui, que d'aquí 71 milions d'anys ja veurem on estarem nosaltres. Aquí, aquí feina el programa. Sí, és clar, i el suient, suient, no? Clar que sí. Anem amb una altra cosa que és una mica més lleugera. Diu, el clima de la Lluna. Ja veieu que estem en l'espai, el que vulgui que aterri. Vull dir que això el dia de sempre, eh? Diu, la raó per la qual aquests senyors que van a la Lluna tenen que anar amb aquests sofisticats tràgios de protecció no és solament per la falta de l'atmosfera, la pressió, l'oxigen, el que puguin també, sinó per la diferència climatològica. Ja. Això el Carlos segurament en sabria molt, no? Diu, perquè en molts, en moltes parts de la Lluna, sobretot quan hi toca el Sol, són 120 graus, pot arribar a 120 graus, quedaríem una mica torradets, no? Sí, i en canvi, l'altra part que no la té és menys 160 graus. Déu n'hi do, també. O sigui que ja tenim això. Una mica massa. I ara n'hi ha una cosa que és molt xula, que jo crec que, espereu-se que la trobi, que va bé, sí. Diu, Puentes Vivientes, diu, quan han vingut en Indonència, els agricultors, els grangers, i, bueno, sobretot la gent del camp, tenen que passar d'una vorera a una altra vorera del riu, aleshores aquesta gent tenen la construcció del pont més ecològic que puguis imaginar. Ah, dius. Sí. Ja me lo pienso. No, no, no. Diu, ells fan, planten en cada una de les dues voreres unes espècies d'arbres que es diuen barac i combac. I aleshores, aquests arbres que creixen bastant ràpidament, les seves arrels s'uneixen, van creixent i fan un pont que pot durar la tira, la tira de coses. La tira de... De temps. De temps que aguanta la tira de pes. I ara una cosa que anirà molt bé per als que som aficionats al futbol. perquè diu en 1980 i ara veureu el per què, diu es va descobrir a Malàcia una cova de 70 metres de longitud per 300 metres d'alçada i tenia 70 metres no, perdoneu, per 300 metres d'amplada i tenia 70 metres d'alçada. Diu és un tamany suficient per albergar en el centre interior més de 30 estadis de futbol. Molt bé. Jo dic, si volen jugar als jocs d'hivern mundials de futbol van tots allà i amb aquesta cova queden tapadets i palets. I no tenen intempèrie i no tenen res més. i per últim tenim aquesta és una mica també més alarmant i després us explicaré una cosa que encara alarma més però és igual ningú que s'alarmi. Diu els tsunamis són oles de mar que s'originen ones de mar que s'originen pels terremotos. Diu la majoria de les vegades apareixen una sola i agafen unes dimensions insòlites aquestes zones i es va poder observar una ona d'aquestes de tsunami de 85 metres d'alçada. Diu i a més avancen amb una velocitat de 700 quilòmetres per hora. O sigui que i per què he agafat això? He agafat això perquè aquest dia que no vaig venir doncs vaig estar amb una doctora de física que es dedica a la cosa de la sismografia per l'ONU una persona molt docta i molt assabentada d'això i a més que controlen tots els sismes de Viena i treballen per l'ONU i tots els sismes que n'hi ha. I aleshores un dels comentaris que fèiem normalment que estaven allà explicant coses n'hi ha amb aquestes falles que tenim a la part d'Entre Azores Canàries i Almeria i allò de les plaques sictòniques aquelles plaques diu igual que el terremoto de San Francisco pots tenir un un terratrèmol submarí que pot provocar un tsunami que pot arrastrar part de les Canàries pot arrastrar Huelva pot arrastrar Almeria i diu esclar nosaltres tot això ho anem avisant a tots els governs però qui ho evita no no no evita no però qui pren mesures per l'evacuació d'aquesta gent perquè es pot prevenir jo crec que sí ara això pot passar ara o pot passar dintre de de 60 anys de 70 de 100 o de 200 així és que res ens anem tot a la cova veiem el partit i aquesta nit també el veiem i ja està però no des de la cova sinó del sofà aquests tsunamis submarins fa poc que s'ha descobert vaig veure un reportatge d'una televisió nord-americana i des de l'espai van veure que un tsunami que no sabien d'on havien sortit i van calcular que les onades eren exactament d'uns 85 metres una cosa gigantesca no ho havien vist mai i la seva amplada de no sé si era 50 o més quilòmetres això era en ple pacífic i bueno van començar a avisar perquè que això arribarà a la costa a la costa bueno doncs al cap d'unes hores es veu que es va anar desfent i va desaparèixer i aleshores ara els tècnics estan pensant que no fa fa uns no gaires anys un submarino dels Estats Units dels més moderns en la zona del Pacífic doncs va desaparèixer després també també hi ha una zona en aquest cas a la vora de les Bames que viuen el Triàngulo de les Bermudes i ara els científics aquests es pensen que potser està relacionat amb aquests tsunamis interiors que no es coneixien però ara des de l'espai l'han vist i per tant ara estan investigant això fa molt poc els misteris tenen tots unes raonables explicacions i llavors esclar el barco és el d'allò desapareixent no deixaven res ni un tros de fusta a vegades són com revolins d'aquells que són xucladors de moment extraterrestres no en tenim que també seria interessant home si ve una persona d'aquelles amb orelles i tot de color verd no sé és igual seria bonic és igual a qui li agradi el verd em penso que no tant cafres com la humanitat em penso que no seran de matar-se uns o molts altres avui també parlava un científic molt important a la televisió que m'ha agradat veure per casualitat i que deia això que us deia del Voyager que porta informació una mica és com una història de la humanitat com ha anat evolucionant i sobretot que jo vaig fer un examen que vaig tenir d'inglès i tenia que escriure una cosa vaig escriure en encuentros a la tercera fase tenien que fer una redacció i jo vaig acabar dient que bonic que la gent s'entengués amb la música i vaig acabar la redacció aquella aquell exercici i aquí diu que al final acaba ha tocat una cosa de bat que està per si entenen el que entenguin però no hi ha escenes violentes diuen la humanitat i tot això però bueno que som gent de pau de moment no hi ha hagut resposta bueno se senten sorolls se senten coses però és igual ja en podria ser jo no crec que estiguem sols o sigui això us ho dic de veritat jo tampoc seria massa superbia no no és que estan anys luz los años luz o una altra mena de vida clar no com nosaltres potser són bitxitos petitons o bactèries bactèries es diu que si per exemple la pa a Marte tiressin les bactèries que van evolucionar aquí que primer van arribar bactèries segons com també si n'hi ha aigua també potser el sistema de vida o la vida nostra també pot existir que ojo diu que moltes bactèries no necessiten oxígeno per viure per viure perquè és allò de los aeróbicos i los no anaeróbicos i això no s'estudia més bé i encara existeixen canviem el tema i ens quedarem aquí a propet o sigui què et sembla si viatgem per Catalunya Carles viatgem per Catalunya seguint els consells d'en Bernat Puig Tovella un jove escriptor de Terrassa que escrivia l'any 2002 aquest article avui anirem tot caminant al monestir de la Mola a Sant Llorenç del Munt seguint el camí dels monjos és un dia clar un matí sense calitxa calitxa arribem bé a l'hora d'hora al monestir a més de 1.100 metres d'altitud just a temps per veure darrere de Collserola la Mediterrània i com una ratlleta sobre la làmina del mar la illa de Mallorca que està molt molt despajat tot això a la Mola que fa just 84 anys que va ser declarada de monument històric s'hi conserva un exemple magnífic del romànic del segle XI una església d'una gran unitat de construcció tan antiga com en la primera comunitat benedictina que s'hi va instal·lar i que va fer vida monàstica amb algunes interrupcions fins a principi del segle XVII el complex de la Mola també acull una sala de museu que mostra la història del monestir i un restaurant que està obert cada dia per dinar i els caps de setmana també per sopar i fins a les 3 de la matinada tot i que no hi ha hostal per fer-hi nit es pot pujar al restaurant a fer un soparet sempre que hi trobem lloc o l'hagin reservat amb antalació és molt popular sobretot la nit de Nadal ja que cada any s'hi celebra una multitudinària missa del gall a la Mola s'hi arriba per l'agenda que és un soparet que és un soparet que és un soparet amb marques amb marques de sender de petit recorregut es tracta del sender PR C31 que va de Sant Cugat a la Mola passant per Camp Parellada Can Torrella i Mata de Pere caminant 24 quilòmetres és unes 7 hores que ja és caminar uita que és caminar per fer la caminada és inedul·lible portar una cantimplora ben plena ja que al llarg del camí no es troba cap font que regi hem de tenir en compte que a part del camí dels monjos està excavat a la roca segons diu la llegenda davant la precarietat d'un lloc tan esventat i tan inòspit com és la Mola l'abat del monestir va demanar permís al bisbe de Barcelona per traslladar la comunitat a la plana aquest va autoritzar la instal·lació allà on ells volguessin però amb la condició que davallant la Mola havien de situar la nova seu sense apartar-se del recte camí cosa que s'havia de complir al peu de la lletra els benedictins van estar d'acord i van baixar de la Mola sense fer cap lliragonça sense travessar cap riu ni torrent ni xeragall fins a arribar al cap de sis hores de caminada a Sant Cugat del Vallès on van fundar el nou monestir però temps després van reconstruir la Mola i amb el pas dels temps i següents restauracions el monestir ha perdut bueno ha perdurat fins a l'actualitat el camí que puja fins al monestir just abans de la darrera rampa que porta al cim de la Mola passa per l'anomenat Horts dels Monjos que és un bosc planer dels Ines que crea el camí medieval pel qual segurament els benedictins accedien al seu hort la part més alta de la muntanya la Mola mostra al migdia un conjunt de feixes actualment abandonades que a temps enrere devien ser els camps de conreu del monestir a les vessants nord i llevant per a la seva espró mai no hi ha hagut cap tipus de conreu el camí presenta una alternança d'ombres i solanes rampes i replants i en algun punt trobarem homes a trams d'escales de pedra no té pèrdua i sempre podem trobar algú que puja o baixa que us pot orientar tanmateix i tot que la resta és fàcil la ruta és fàcil ja que les seves ja que les mules i burros cada dia pugen al menjar al restaurant és una caminada prou muntanyenca hem de tenir en compte que aquest article ja fa uns anys que el va escriure Bernat Puig Tavella per la qual cosa no sabem si el restaurant funciona encara en l'actualitat però el que sí sabem és que el grup d'homes de Sant Just que van a caminar tots els dimarts han fet la caminada diverses vegades i han tornat sants i estalvis i molt contents de Sant Just Música par Gaudí Avui escoltarem un fragment del poema sinfònic Moldàvia un dels sis que formen el cicle Mà Pàtria del compositor i pianista xec Frederic Smetana nascut a Bohèmia i format com a música a Praga es va traslladar més tard a la important ciutat sueca de Göteborg on va arribar a dirigir la societat filarmònica sueca va tornar a Praga on va estrenar la seva primera òpera en el Teatre de l'Òpera de la Ciutat Teatre dedicat exclusivament a representar Òpera txeca Smetana malgrat haver perdut completament la oïda va composar moltes de les seves obres més famoses i finalment el cicle sinfònic Mà Pàtria el fragment que us oferim va arribar a ser en alguns moments el segon himne nacional del país l'interpreta l'Orquestra Sinfònica de Ràdio i Televisió de Luxemburg sota la direcció de Leopold Hager i Televisió de L'Orquestra Sinfònica de L'Orquestra Sinfònica i Televisió de L'Orquestra Sinfònica i Televisió de L'Orquestra Sinfònica de L'Orquestra Sinfònica i Televisió i Televisió i Televisió i Televisió i Televisió Bé hem escoltat un fragment de Moldàvia és preciós però esclar és un poema sinfònic que dura 12 minuts i mig o sigui que Montse ara els teus consells que ens són de molta utilitat Salut i energia amb aliments crus el crudisme proponga consumir aliments amb la mínima manipulació possible i sobretot sense cocció d'aquesta manera obtenem obtenim quasi la totalitat dels nutrients i guanyem amb salut consumir els aliments crusos permeten al nostre cos que es nodreixi dels productes tal i com ens els regala la naturalesa per al que aconseguim un aport extraordinari d'enzimes carbohidrats grases proteïnes minerals i vitamines i també en conseqüència una bona salut i una gran vitalitat per desenvolupar les nostres activitats quotidianes més que una dieta el crudisme el crudisme és un estil de vida si comprenem com funciona el nostre cos és probable que vulguem menjar cada vegada més aliments crusos ja que aquests ens reporten les necessàries enzymes que intervenen en totes les transformacions de l'organisme les enzymes són substàncies de naturalesa proteínica que catalitzen les reaccions químiques sense canviar-les participen en tots els processos del cos amb elles la vida sense elles la vida no pot existir el nostre organisme es detendria amb sec o sigui es pararia amb sec cada aliment conté les enzymes necessàries per descomposar-lo amb la cocció les destruïm i el cos té d'emplear enzymes pròpies per assimilar els aliments perquè no produeixin un desgast de les nostres fonts naturals però no és una casualitat i no és casual que el crudisme sigui la dieta més antiga els escrits d'Hipòcrates aproximadament del segle 400 anys abans de Crist i els encensis cicle primer abans de Crist ja la mencionaven de fet segons uns manuscrits trobats els essènios els essènios recomanaven l'alimentació crua per obtenir una bona salut també a lo llarg de la història personatges il·lustres han adoptat aquesta forma d'entendre la vida no és altra que nutrir-se dels aliments bàsics de la naturalesa i un bon exemple seria el de Mahatma Gandhi avui existeix un gran moviment en favor de l'alimentació crua repartit per Alemanya Anglaterra Suïssa Estats Units Finlàndia d'on a més de diversos restaurants podem trobar també una clínica és beneficiari pel cos cada dia més persones interessades pel crudisme tenen tots admeten les avantatges de seguir aquesta alimentació que reporta més força i més capacitat de concentració ingerir aliments cruços pot contribuir a la millora a l'aspecte d'estar més alerta pensar més clar i de manera més lògica en definitiva pot ser una via cap a la salut i la bellesa i ofereix una major resistència davant de l'enfermetat i davant de l'envelliment reforça el sistema immunitari i ens cuida les dolències degeneratives les alèrgies l'artritis l'arteriosclerosis i els problemes coronaris també equilibra el procés menstrual els trastorns emocionals o l'insomni i regula la glucosa la hipertensió i les complicacions renal l'ecolisme la fatiga l'obesitat l'anèmia i altres dolències diuen que els que practiquen aquesta dieta tenen més agilitat lleugeresa a més d'alegria i bon humor els crudistes asseguren que arribar a la maduresa i aquí m'he perdut és que no has menjat la corda avui no has menjat gru arriben a la maduresa una gran qualitat de totes maneres la medicina convencional sempre té tendència a menysprear que l'alimentació pugui curar els seus pacients encara accepta que influyeix en la salut perquè sí recomana o restringeix alguns aliments que no que no considera el crudisme molt bé aquest crudisme de totes maneres si mengeu les coses es van dir les bé perquè els DDT's que posen que es posa DDT's no ara ja és obligatori allò de la ecologia però vull dir que ha de netejar tot bé bueno amb època perquè clar si arribes a l'hivern menjars cruces no n'hi ha tants com ara ja ara ja sí hem menjat força amanides aquest hivern i de tot sí bé ja hem escoltat la Montse que sempre ens recomana aliments adequats i maneres de menjar adequades i tot per la nostra salut però ara podem parlar d'un altre tema que segurament també ens preocupa i molt sembla que aquest any no tindrem un hivern gaire cru i que continuarem gaudint d'aquesta primavera que fa temps que s'encaparra en quedar-se amb nosaltres bueno pensem que ja és hora potser de posar-nos aquelles peces de roba de colors més alegres i de teixits més llogers fora els abrics com el canvi del temps s'ha estat aquí és un inciso d'aquells meus el tanto que la setmana que ve farà fred això diuen però també ho no guardeu massa els abrics però és veritat diu bé gaire gaire que aquest any no hem necessitat de tot això horror aquesta camisa ens va francament ajustada els pantalons no es corden i les fandilles bé per què continuar no ens alarmem eh no no no si volem perdre aquests pocs quilets que hem guanyat o molts per festes i carnavals ho hem de fer això sí eh d'una forma saludable i eficaç i menjar com diu la Montse cosa cru i poca quantitat segur que ho portareu sí però espereu ara fa també un altre inciso què mengen les vaques herba com estan grosses i tal i els hipopòtanos està bé i tal o sigui tots els que mengen cru i herbes són els que estan veient més grassos segueix joan mentre deia això m'avenien unes males idees però mira com que els oients són molt benevolents crec que s'ha tarat la brometa jo estava pensant que si no menjar gaire carn va bé per no tenir càncer i tal però pensava jo altres articles d'altres científics i deia que la humanitat mentre menjava sense escalfar sense el foc el seu cervell era petit i no es va desenvolupar que al passar a ser proteïnes d'aquelles de carres de les proteïnes animals llavors què vol dir això que hem de buscar l'equilibri perquè si només mengem cru faria una regressió al final pujaria amb els arbres com el micrós com fa dos o tres mil anys d'abra amb d'abra segueix joan bé no hem de pensar mai que aquesta és una tasca llarga difícil i avorrida o sigui aprimar-se pensem en positiu i prenem-nos-ho com un repte amb nosaltres mateixos pensem que moltes persones han tingut aquest mateix problema i que amb una bona dieta i una miqueta de força de voluntat han aconseguit solucionar-ho per què no ho hem de fer nosaltres? començarem per marcar-nos un objectiu realista i un període de temps concret dues setmanes per exemple i no volguem prendre una munió no volguem perdre una munió de pes que el no aconseguir-ho ens desanimarà durant aquestes dues setmanes és molt recomanable eliminar aquells aliments que no ens convenen i per exemple els que continguin greixos i sucres sobretot sucres refinats els podem substituir per fruites controlades verdures carns magres sobretot blanques peixos a la planxa o al vapor làctics desnetats i pastes i arrossos integrals en quantitat molt controlades una manera molt eficaç d'ingesta és fer-la menys copiosa però més cops al dia començar els dinars i els sopars amb sopes o cremes de verdures que tenen un gran poder atipant i si pot ser augmentar la freqüència i la intensitat dels exercicis que fem normalment caminar una estona més anar més en bicicleta ballar un parell d'hores més això va per tu Joan Maria o bé jugar al tenis o al pàdel l'objectiu és cremar més calories i ens trobarem força millor què més podem fer no pesar-nos amb excessiva freqüència cada dos dies és massa perquè agafarem masses manies però apuntar tot allò que anem menjant ens servirà per evitar excepcions de la dieta continuades i picoteus innecessaris també apuntarem tot el temps dedicat a l'exercici i quins exercicis fem això ho diem avui dimecres dia 24 veurem si ho hem fet bé en aquests propers dies els propers 15 dies això si ens proposem fer-ho ja direm el resultat no et sembla? sí però també diré una cosa que tot tot lo bo o és dolent o és pecat no és ni dolent ni pecat tot en una justa mesura està bé bé doncs ara que tens alguna cosa de comentar oi Joan Maria sobre la gent gran exactament aviam què ens dius diuen que un dels problemes de la gent gran és la solitud sobretot les persones que viuen soles perquè han enviudat o bé són d'estats solteres o d'altres que separats o separades per cert cada vegada és més nombrós aquest últim grup dels separats els especialistes en gerontologia recomanen que les persones grans s'han de posar reptes per exemple estudiar idiomes anar a la piscina al fitness a ballar a la biblioteca al cine anar d'excursió passejar amb amics i d'altres coses que puguin fer i que els vingui d'ús tot això els obliga a sortir de casa seva i per tant de cuidar-se més l'aparença que és cosa també important el seu look com en diuen ara en definitiva es tracta d'afavorir la salut física i mental i de passar d'aconseguir ser més feliços que aquest ha de ser jo crec l'objectiu final de les persones grans ser feliços no sabem el temps que quedarà potser viurem més capaç el nostre veí de sota que té 30 anys no és normal però la felicitat tens tota la raó contribueix a sentir-te millor si estàs tot el dia en rabietat i amb de mal humor i cridant això fa perdre moltes hores de vida sí, sí bé el col·lectiu de les persones grans disposa Sant Just d'Esvern del centre social al mil·lenari recolzat per l'Ajuntament està ubicat al carrer Àngel Guimarà número 1 són unes instal·lacions modernes en sales de lectura de jocs sala d'ordinadors perruqueria sala polivalent l'entitat organitza cursets de Tahití d'informàtica valls de Saló etc. el mes passat s'ha inaugurat dintre del centre del mil·lenari el nou restaurant El Brot que ofereix un menú de 10 euros al cobert de dilluns a divendres l'associació de la gent gran de Sant Just d'Esvern també està ubicada al mil·lenari concretament a la sala d'informàtica on tenen lloc les reunions de junta tots els dimarts de dos quarts d'onze a dos quarts d'una Aquesta entitat ofereix a les persones grans conferències actes i sortides culturals excursions etc. Cada mes s'emprogramen i s'informa per escrit a tots els socis a casa seva Algun dels actes també surten a la bolletí d'informació que reparteix l'Ajuntament cada mes casa per casa Com a novetat aquest any l'associació de la gent gran per premiar la fidelitat dels associats ha introduït una rifa cada mes d'un dinar per a dues persones l'agraciat li serà comunicat per telèfon a casa seva si és que no assisteix a la rifa que fem públicament els associats altres actualment escildacions himself que noticiar cada any 10 euros ens agradaria que s'hi apuntés més gent del poble per compartir el lleure tots plegats només cal anar qualsevol dimarts al mil·lennari i apuntar-s'hi de dos quarts d'onze a dos quarts d'una us esperem Molt bé, perfecte. A més a més, aquest divendres hi ha sessió de Cinefòrum. O sigui que em sembla que projectarem una pel·lícula que agradarà a tothom. Bé, avui parlarem del tovalló. Aquesta és una peça que s'ha fet imprescindible a taula i que tal com el coneixem a hores d'ara té un origen no gaire llunyà. Els restaurants són el reflex dels gustos de la societat. Cap de nosaltres no acceptaria menjar-hi sense que a taula no hi haguessin els tovallons conseqüents. Però d'on ha sortit l'acostum de fer servir aquest imprescindible adminacle totalment individual? Els antics grecs tenien la mena de tovallons, amb els quals s'emportaven les restes del menjar que sobraven després d'un àpat o bé servien per traslladar els obsequis que els feien els anfitrions. Els romans, per la seva banda, s'engalonaven amb els sudaris, s'aixugaven la suor i es donava el cas, podrien netejar-se els llavis de les restes de menjar. Si bé la seva funció principal no era el nostre tovalló. Durant l'edat mitjana la societat va perdre moltes de les bones formes a taula. Solament la noblesa feia servir tovalloles que plegaven per la meitat i els senyors feudals s'hi aixugaven les mans, el nas i fins i tot i netejaven els ganivets. Al segle XIII apareix una mena de precursor de l'actual tovalló, però d'ús comunitari, i era una tovallola que es penjava a la paret dels menjadors, a la qual qualsevol comensal es podia netejar les restes del menjar en els llavis i a les mans. Però no va ser fins al segle XV, en ple renaixement, que Leonardo da Vinci, sempre Leonardo, que tenia una gran afició a la gastronomia, va aportar molts avenços a la cuina, com ara els espaguetis o aparells com la campana extractora, a més de la invenció del tovalló tal com el coneixem en els nostres dies. Aquest immens artista creia que l'ésser humà havia de ser refinat i, per tant, va mirar de canviar els salvatges costums medievals. Explicava, en les seves memòries, que els seus mecenes lligaven conills a les cadires perquè cada comensal s'hi neteixés les mans. Sí, això, mira, bueno, si el conill se deixava. Home, suposo que li devien donar un mastegó i el devien adormir. Estava allà tot de net, pobret. Diu, bueno, diu, però normalment s'hi aixugaven a les tovalles o bé a les mànigues de les seves vestimentes o en els vestits dels companys de taula. Això millor, diu, no te quiero, vinga, taca que te debo. Leonardo va fer tota una sèrie de petites tovalloletes individuals perquè cada comensal s'hi pogués neteixar sense atacar-se els vestits o molestar el veí. També calia que després de l'àpat les tovalloletes quedessin plegades per mantenir la taula neta. A més a més, es va preocupar de trobar diferents formes de plegar-les i aparells per netejar-les. Al segle XVI, el seu ús s'havia estès per a Europa i es va començar a lligar el coll per protegir les gorgeres. El segle XVII es posava sobre els genolls i així hem arribat als nostres dies. Avui el seu ús és generalitzat i se'n troben de totes les formes, mides i materials. Aquesta ha estat la petita història del tovalló escrita per David Lienes i publicada a Montdescobrí ja fa uns anys. Bé, amb aquestes notes de la sintonia hem arribat amb tovalló o sense a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més o menys. Bé, us esperem la setmana propera el dimecres a les 8 de la nit, però si ens voleu tornar a escoltar el dissabte tornarem a repetir aquesta audició a les 11 del matí. Senyores, senyors, moltíssimes gràcies per escoltar-nos i a vosaltres també, companys. En Xiri, felicitats, una altra gràcies. A l'Alina, a la Montse i al Joan Maria. Escolta, jo també he fet 17, eh? Oh, però quan? Llavors? A cada cama i a cada braç. Bé, la propera vegada ja et felicitarem. Bé, fins a tot, fins a tothom. Molt bona nit o molt bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers 98.1 El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal.