Nadal, bacteris multiresistents, GR11 pirinenc, museus del ferrocarril i bombolles de cava

Ràdio Tosfeld, 98.1 Seixanta i més Molt bona nit, benvolguts amics de Ràdio Tosfeld. Seixanta i més, tornen dimecres a aquesta sintonia per passar una estoneta amb vosaltres. Esperem que totes les matèries que hem seleccionat siguin del vostre interès. Avui el nostre comentari és de joia. És sobre l'alegria dels carrers il·luminats, dels aparadors adornats, de la temperatura suau, dels records de Nadals molt llunyans, llunyaníssims, quan malgrat les penúries, la manca de coses extres, ens conformàvem en xocolata que de cacau en tenia ben poc, o bé de torró que de mel i amella tenia menys, d'una ampolla de vi gasificat. Que feliços que érem! Amb tot això ens creiem que érem els amos del món. Venien les festes de Nadal i d'any nou, i l'ameinada corria feliç pels carrers fent sorolls. Ara gairebé sembla Nadal tot l'any. Sona música a tort i a dret i nosaltres ens girem una mica per no veure aquell que tenim al costat i que potser no pot gaudir de les coses que nosaltres considerem com normals. Sí, sí, com normals. Però la vida que ens ha tocat viure és així i així la vivim. Alegrem-nos dels carrers il·luminats, dels comerços adornats i donem la benvinguda a aquest temps de l'any perquè, a mi, i per a molts, Nadal i l'ambient que l'envolta és un bé de Déu. L'Alina, la Montse... A l'Alina ja la sentim. La Montse, en Joan Maria, en Carles i qui us parla, la Joana. Us saluden molt cordialment i en diem endavant 60 i més. Temes de salut Avui tocarem un tema que últimament ha pres un lloc molt important en totes les revistes especialitzades, conferències científiques, col·loquis sobre medicina, etc. Reflectim, aquí, les opinions d'un grup de metges especialistes que, a través de la publicació Consejos de tu farmacèutico, exposen l'urgència d'aquesta complicació que amenaça en convertir-se en un vertader problema per a la salut mundial i, ens referim, als bacteris multiresistents. Més de 35.000 persones moren cada any a tot l'estat per infeccions causades per aquest tipus de bacteris. Però és perquè preocupar-se, ja que n'hi ha quatre anys després de posar-se en marxa el Plan Nacional de Resistències Antibiótiques, dit amb les sigles PRAM, encara no compta amb una assignació específica en els pressupostos generals de l'Estat. Quina cosa més rara, oi? Espanya ocupa el primer lloc del món en consum d'antibiótics. Bueno, menys mal. Sí, sí. En algo és el primer. I és un dels primers d'Europa en infeccions per a bacteris. Mira que bé. Bacteris multiresistents. Conegudes per a les sigles BMR. Creix, una marca de... Sí, quasi de cotxe. De cotxe, sí. Malgrat això, l'impacte clínic d'aquestes infeccions en el nostre país no ha estat conegut fins ara. Com acabem de dir, cada any més de 35.000 persones amb infeccions produïdes per a aquests bacteris en tot l'estat perden la vida. Una xifra 30 vegades superior a la dels accidents en carretera que va ser de 1.200 morts el passat 2017. Són dades d'un registre hospitalari de pacients afectats per BMR fet per la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses o Microbiologia Clínica en el qual han participat a 82 hospitals de tot l'estat. El director d'aquesta societat, el doctor José Miguel Cisneros, diu que els resultats obtinguts obliguen a posar en pràctica amb urgència accions per resoldre aquest greu problema de salut. El control efectiu de les infeccions per bacteris multiresistents se centra primordialment a l'hospital perquè és en el lloc on els bacteris troben el mitjà idoni per la seva transmissió en pacients amb malalties cròniques o greus i sotmesos a un grau intens de cures i manipulacions de risc. Des dels serveis de farmàcia hospitalària es col·labora amb la lluita contra les resistències, mitjançant la selecció i posicionament dels antibiòtics adequats, així com la participació extraordinària i multidisciplinar diària en el seguiment dels pacients i la promoció de nous fàrmacs actius contra aquests tipus de bacteris. La farmàcia combat també a peu de carrer una de les causes del creixement de resistències als antibiòtics. Per un costat, manca de compliment de la normativa vigent en les receptes privades i, atenció, l'automedicació. Del total de receptes privades, analitzades en un treball presentat en el VIII Congrés Nacional de Farmacèptics Comunitaris, les més freqüents van estar relacionades amb infeccions odontòlegues, infeccions d'otitis, faringe o amigdalitis o infeccions com bronquitis, pneumonia i infeccions del tracte urinari. Després d'estudiar a fons el receptari, es va arribar a la conclusió que les prescripcions en la major part eren inadequades, cosa que confirma que l'estudi fet per la societat espanyola de farmàcia familiar i comunitària en el marc del Pla Nacional de resistència als antibiòtics, que diu que un nombre molt elevat de les prescripcions d'antibiòtiques no és el tractament necessari. Segons la recentment creada Associació pel Descobriment de Nous Antibiòtics, es calcula que la manca de nous tractaments per a cepes de bacteris resistents i multiresistents provocarà la mort de prop de 10 milions de persones arreu del món i es convertirà en la primera causa de defuncions a nivell mundial. Què és la resistència als antibiòtics? És la impossibilitat d'eliminar un microorganisme causant d'una malaltia infecciosa al fer-se aquesta resistent a l'antibiòtic que originalment no ho era. En aquest procés es veuen implicats els essers humans però alhora els animals, els aliments i el propi ambient que ens envolten. Les associacions de pacients destacen la importància que té l'educació dels usuaris sobre l'ús indiscriminat d'antibiòtics per a dolències que no els necessiten. Això mateix? No, no, hi aneu al tanto perquè aquesta és una de les coses que ja es programa I no és fàcil això perquè resulta que també els que crien bestiar resulta que en els mateixos pinços hi posen també antibiòtics perquè que no són necessaris Bueno i en l'assumpte de les vegetacions i tot els vegetals que tan bons són també estan o bé adobats valga la frase també amb purins que surten d'aquests animals que estan tractats amb antibiòtics O sigui no ens escapem Ja diu no menjaré carn malament Llavors tindràs una anèmia No t'escapes Vaja Doncs mira que me quites lo bailao no? Això mateix Tu que me quites lo bailao i me n'entrecot Això i tant que sí Senyoreta Lina això de l'entrecot m'ha agradat molt Sí Vostè és molt molt entrecot No, no, no jo entrecot jamón bo ibèrica o ben millor de Trevele d'allà del sur Sí, que estic ben curadet Sí, val I no, no enviarem a la Joana al carrer Patrichol que es prengui el seu xocolateta Ah, i ara fa temps que no hi vaig Val Bueno, tot és bo Vinga La banda sonora Continuo jo amb les meves coses dels Quatre Gats Sí senyora Diu La banda sonora dels Tertulians Un altre visitant il·lustre dels Quatre Gats i altres Tertulians de l'època va ser Isaac Albèniz que el senyor va viure de 1860 a 1909 D'origen molt humil va tenir una infància difícil per bé que era sempre va ser un nen molt prodigi Als quatre anys va debutar com concertista a Barcelona i va tenir un gran èxit però les portes dels grans teatres no s'hi obriren fins molts anys després Va ser Felip Padrell que aquest va viure de 1841 a 1922 qui va convèncer Albèniz d'utilitzar la música espanyola per aconseguir un estil propi i distintiu i així va arribar a l'èxit a la seva maduresa amb la suite espanyola i en 1886 va iniciar un estil inèdit de recreació de la música popular a partir dels més purs cànons de la música culta Aquesta particularitat que el va convertir en un músic amb una identitat distintiva va triomfar anys més tard amb la suite per piano d'Iberia El seu ideal de crear música nacional d'accent universal s'havia materialitzat les composicions del Benis van ser admirades i van inspirar a músics com Manuel de Falla Enrique Granados o Achille Claude Devisí ser magnífic i continuem perquè és bonic tot això diu el músic amb més gran èxit que aquest va ser el senyor Enrique Granados aquest va viure de 1867 a 1916 va tenir talent i contràriament al Benis volies dir alguna cosa? No, no Ah Va ser premiat amb l'èxit des dels seus començaments El seu primer concert important a Espanya va ser en el Teatro Lírico de Barcelona el dia 19 d'abril de 1890 10 anys després crearia l'Acadèmia Granados que aviat es va convertir en un punt de referència per als artistes novells La seva obra mestra va ser Goyescas que va gaudir d'un reconeixement mundial immediat Es diu que durant la creació de Goyescas Granados li va dir a Pau Casals He fet una cosa de mala fe vulgar de cara al públic M'ha sortit una jota I la resposta de Casals va ser Perfecte Goya no era aragonès L'última vegada que Granados va interpretar Goyescas va ser a New York poc abans de la seva mort dalt dels saxes un transatlàntic que es va esforçar per culpa d'un atac de l'armada alemanya Pau Casal company d'altres artistes de volada internacional va realitzar un concert homenatge al Metropolitan al mateix lloc o uns dies abans Granados havia triomfat Granados El comiat al gran músic va ser interpretada pel pianista polonès Ignacy Jan Paderewski i va tocar la marxa fúnebre de Chopin amb el públic d'en Peus i el teatre a les fosques només hi havia un canelobra prop del piano i us diré algú que està relacionat que és el descobridor de Margarita Xirgo Rafael Moragas va ser probablement el primer promotor cultural de Barcelona era un entusiasta natural i amb una enorme capacitat de promoure accions culturals de les més diverses índoles amb el seu inseparable amic Julio Vallmitjana amb dos apassionats pel teatre van organitzar i van muntar diverses obres que feien vibrar els de l'època van decidir portar escena una traducció del mateix Moragas de l'obra Therese Requin de Mille Solard amb els assajos molt avançats i l'escenografia quasi ben enllestida l'actriu protagonista de l'obra van maltir amb l'espectacle a punt d'estrenar-se la cancel·lació implicava frustració i una important despesa econòmica però la casualitat va voler que un jove actor suggerís una visita a un teatre d'aficionats que hi havia a prop segons va dir el noi els diumenges a la tarda actuava una jove que prometia l'undemà Moragas i Vallmitxana van fer una visita al teatre i li van oferir el paper de protagonista de l'obra a la noia la xicota va dir que ella només era una aficionada i que no podria fer-ho amb seguretat però els homes li van dir que si li sortia malament la lliurarien de les seves obligacions i la noia va accedir a actuar a canvi de cinc duros l'estrena dies després fou un èxit i el públic va ovacionar l'actiu fins al cansament i el nom d'aquesta aficionada era Margarita Xirgu i n'hi ha més coses però el pròxim dia perquè si no per avui seria massa molt bé el que vostè digui una mica de música sisplau que sí Fins demà! Fins demà! Avui farem un camí per Crestes Esmolades, de la vall de les Salenques a Encam. Entre la vall d'Aran i Andorra, el sender es presenta geològicament molt irregular. Del recorregut del sender GR11, aquest és el tram més d'alta muntanya i també el de clima més atlàntic. Trobarem vaques al mas de la vall de Massanet de Cabrenys i a l'Alt Empordà. Durant el trajecte transpirinaic, sovint es troba també amb ovelles, transhumans i pastures de vaques i cavalls. A la vall ferrera hi ha un cim més alt del Principat, la Pica d'Estats, amb 3.143 metres d'altitud. El nom de la vall prové de la importància que va tenir les fargues. El mineral s'escalfava amb l'ajut del carbó vegetal que... Provenia... Provenia en gran part de les comarques nord-occidentals. Cingles, sedubs, neus perpètues, boscos d'avets i també, com a atribut del pogrés, entre cometes, emprentes d'actuacions hidrolètiques. Per poder comparar la serralada pirinenca amb la cintura d'un vestit gegantí adaptat a la geografia de França i Espanya. Són paraules de la Núria García Iquera, guarda d'un refugi d'alta muntanya i escriptora sobre el paisatge. L'itinerari comença a la Noguera Ribagorsana, un caval d'aigua que des del segle XIII fa frontera amb l'Aragó. El sender ve de Benasc i després de 13 hores sense trepitjar asfalt ensopega amb la Nacional 230 que cal creuar i resseguir cap al nord per un camí paral·lel. El refugi de l'Hospital de Biela serà l'entrada a Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici. No cal que insistim en la bellesa d'aquests paratges, malgrat que, de tant en tant, les rescloses dels pentans ens empenyen a fer un esforç de selecció. Dins el parc, la riquesa d'estanacions fa que es multipliquin les opcions i molts excursionistes es decideixin a romandre-hi diverses jornades. Les imatges que recordarem d'aquests dies seran les de petits estanys envoltats d'herba, ports blanquejats per les altes i imponents muntanyes, refugis guardats per a tots els gustos, camins plens d'excursionistes i degudament cuidats. La darrera baixada fins a Espot, per la que es coneix com a la ruta de l'Isar, a mig dels arbres centenaris, són de bosc, de molsa i cortina de barbes de caputxí, que és un líquid que penja de les branques dels arbres i és un comiat digne a l'altura de tanta naturalesa en el seu estat més salvatge. Anirem per aquest tram que es desenvolupa per muntanya mitjana. I, en conseqüència, es presta a conèixer de ben a prop la vida dels llogarrets rústics enclavats a més de mil metres d'altitud. Els prats de dalt... De dalt. És una herba. De dalt. De dalt, sí. Les cases de pedra de fusta i pissarra, els carrers costeruts, les bordes situades a les altes valls, les ermites romàniques i les pastures enramats de tota mena, seran companys inseparables. Espot i Tabascan, dedicats sobretot al sector turístic, fugen una mica de l'estampa i ofereixen al senderista els serveis necessaris per refer-se de l'esforç. Les etapes més pesades que tenen lloc per carretera i pista forestal són d'Espot a Jou. A Jou d'Areu. A Jou d'Areu, el pla de la sala. El pla de la selva. Selva. De la selva, no? Sí, sí, de la selva, de la selva. Espectivament, la resta. Trepitjarem antics camins veïnals i carregades de ramats transhumans per bé que en algun tram també aprofitem pistes forestals. Després de pujades i baixades farem nit o bé a Areu o bé al mític refugi de Vallferrera i, per què no, al metàl·lic de Vallau. Ha arribat el moment de creuar la frontera amb Andorra. A mesura que baixem cap al centre del territori andorrà ens sentim conscients dels contrastos i de la complexitat d'aquesta gran vall. Passarem pel majestuós refugi de Comapedrosa per les pistes d'esquí d'Arinsal i creuarem carreteres que tant a l'estiu com a l'hivern són transitades per turistes a la recerca del paradís. Però Andorra no seria el que és si al costat d'aquestes infraestructures no es aixequessin pobles de postal en campanars romàniques en campanars perdó en campanars romànics interminables pastures d'un verd extraordinari i murs de pedra seca que ens recorden un passat rural i menys separatós. Hi ha alternatives a la ruta principal. Per exemple, des de Jous fins a la Guingueta recomanem una volta que permetrà conèixer el passat de les valls de neu. Cal dedicar-hi un parell de dies. Seguirem en tot moment els senyals verticals, rètols indicatius i també els horizontals del Consell Comarcal. El recorregut és el següent. Jou, Son, allí visitarem el conjunt romànic de Sant Just i Pastor i el retaule gòtic restaurat d'Esterri d'Aneu. Visitarem l'Eco-Museu i acabarem a l'Escala. Escalarra i la Guingueta. I la Guingueta. Bé, que cansats que estem. Bé, procurarem refer-nos durant el pont. Ara què? Els llocs que hem visitat ha volgut la pena. De totes maneres allà encara donen tres plats per dinar i per sopar, eh? O sigui, vols dir que un és recopina? no, amb gana no, però cansats, sí, perquè escolta, mira que hem pujat diversitat, eh? O sigui, val la pena per això. Bé, ara tindrem tres dies llargs, o sigui que estarem descansadets. tindrem Martins ressonantins. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! demà! demà! ! demà! quina! Fins demà! ! ! ! ! ! demà! ! Fins demà! no! No! No! No! No! No! No! El meu fill agafa la seva mida, posa les seves cullaradetes, l'escalda, mira el rellotge, fa tota una sèrie d'intúrgia. Si recordeu, segurament ho heu vist, hi ha una salutació índia que fa... i jo quan me l'han fet, hi heu vist, un poquet de cafè, també perquè... Molt bé, ara, Joan Maria, tu... Aviam, què has portat avui? Una mica de barreja. Barreja? També va bé. Sí, sí, una mica. Mira, el tema és d'incivisme. Ai! Ai! I tanta barreja. Hauríem de parlar molt d'això, de l'incivisme. Sí, però bé, hem fet només de passar d'uns quants per recordar-ho, que ho sabem tot. Però no posar-te de mal humor mentre ho estàves escrivint. Sí. Darrerament, m'he fixat que determinades persones fan servir les targetes reservades als aparcaments per a persones discapacitades, sense ser elles les titulars del permís, que mostren el parabrises del seu cotxe, això sí. Aquesta mala praxis ve donada per falta de control sobre les persones que aparquen on no li portoca. Seria hora que es comencés a controlar aquests espavilats. Retirant-li la targeta per sis mesos potser seria un bon escarment. La selecció de les escombraries no tothom la fa correctament, si bé n'hi ha de pitjors que no seleccionen res. D'altres, deixen a terra tota mena de trastos, ignorant que l'Ajuntament té instal·lada una deixalleria per aquests casos. Ai, si són molt grossos, pots trucar i te les venen a recollir. Sí, sí. El telèfon. Els amos de gossos no tots recullen els excrements. No. I menys tenen cura que l'animal mulli les parets dels edificis o les rodes dels cotxes, menys el seu, clar. Ah, el seu no. Al carrer o la vorera, tota mena de coses, papers, xiclets, borilles de cigarrets, etc., etc., amb això també anem malament. El pitjor és que on pensa que és normal perquè tota la vida s'ha fet així. Doncs no. No s'ha de llançar res a terra. Per posar un exemple, la ciutat de Londres fa molts anys que tenen pals indicatius a les voreres que indiquen la prohibició de llançar borilles de cigarrets a terra. Si t'empaiten, els bovis, tindràs que pagar una multa, encara que diguis que no has entès el que diu el rètol. Ja, ja. Despovilen. Després podem parlar també d'aquests que fan pintures. Només hem d'anar a la plaça del Sagrat Corp i veurem que està ple de grafitis. No ho sé. Però una cosa són grafitis. No, no. I una altra cosa és brutà. És aquelles marranades que fan? Són marranades. Exacte. El grafiti moltes vegades seria... Dius. No, no. És una pintura. És una obra d'art. Perquè el Béascoa, que és aquell noi que ha pintat a la Rambla aquelles còpies de quadres macos... Allà el mur aquell que hi havia. Sí. Val la pena. I a més, allà l'ITUB també és un lloc on es fan quadres bonics. Sí, sí. I aquí a Sant Jus només hem d'anar a la Riera i veurem que hi ha grafitis molt macos. el casal de joves que han renovat també tota la decoració. Un altre exemple també. Sí, molt bé. Bueno, aquests són brètols que fan molt bé. Sí, mira, la cantonada de Bèrgia dels Dolors, una façana, la mateixa cantonada entrant des de Miquel Reverter. Allò és una vergonya. i sembla que encara ho fan més. Més. Més. En negre, amb unes bruixades. És una vergonya. Sí, sí. Ja em passa el tram per anar cap a Barcelona, sortint de la Rambla, que hi ha el túnel que passa a sota. Ah, sí. Ja també està ben brut allò. Sí, sí. És una llàstima. Bé, no seria res estrany que les persones que critiquen que Sant Jus no està prou net fossin les mateixes que l'embruten. Per tenir un poble net no cal no embrutir-lo, la qual cosa ens estalvaria molt diners amb la neteja. I tant. I per acabar, recordo que no és més net qui més netesa, sinó el que menys s'embruta. I tant. Fins la setmana que ve. Sí senyor, molta raó tens. Sí. No. No. No. No. No. No. No. No. No. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! El tren de les 3.15 i moltes més. Encara riem amb les escenes inolvidables dels germans mags demanant «Más madera es la guerra» i l'inolvidable dels germans mags a l'oest. Dels seus primers temps en què anava a 40 km per hora fins als AB actual, que corren a 350, han passat solament sobre uns 170 anys. Bé, el ferrocarril té aquests anys d'història en els quals les innovacions tecnològiques han estat immenses. Per la qual cosa no ens estranyem que existeixin al llarg de tot l'estat molts museus dedicats a l'estudi i conservació de l'enorme patrimoni que ens ha deixat i continua donant-nos aquest fantàstic mitjà de transport. Aquí a tocar, a Vilanova i la Geltrú, es troba un dels més importants de tot el país en general. Està situat al costat de l'estació actual, als edificis de l'antic dipòsit de locomotores de vapor del segle XIX. Després que el visitant ha traspassat la gualta d'entrada, descobreix un extraordinari conjunt de locomotores estacionades una al costat de l'altra i per ordre colorològic, sense cap dubte, una de les col·leccions més completes del món, en la que destaquen les 25 màquines de vapor construïdes en diferents països. Algunes d'elles són peces úniques, com per exemple la reproducció a escala i un perfect estat de funcionament d'aquella primera locomotora que va unir Barcelona amb Mataró. També podem admirar les dues més antigues, les autèntiques, que es conserven a Espanya, la Martorell 1854 i la Mamut 1857. I també es troba la màquina més potent i pesada d'Europa, que era, aleshores, la més ràpida del segle XIX i la primera de via ampla construïda a la península, la màquina anomenada Caldes. A més a més, es pot veure l'última locomotora de vapor que va circular per l'Estat i que va ser retirada l'any 1975. Aquesta és la Mikado, 141 F2348. Al costat d'aquestes mostres s'ha habilitat una nova dependència que serveix com a tallers de locomotores, on s'ha instal·lat un nou àmbit expositiu amb el nom d'Espais segle XXI. En ell es realitza una aproximació a l'impacte que suposa el modern ferrocarril i, sobretot, les nobres infraestructures. Els panells informatius que acompanyen a cada una de les màquines completen la seva formació didàctica. El museu disposa d'una biblioteca en més de 3.500 llibres, revistes i publicacions vàries, així com un arxiu que compta en més de 10.000 fotografies. La visita finalitza amb l'audiovisual. Subi el tren de la història, que ha estat premiat amb múltiples guardons. Però anem al nord de l'estat i trobarem, a Gijón, el Museu del Ferrocarril d'Astúries. Aquesta comunitat li deu molt el tren, tant des del punt de vista històric com social i econòmic, per la qual cosa aquests tres aspectes configuren els motius temàtics a partir dels quals s'articula el recorregut per les sales de l'entitat. El Museu del Ferrocarril d'Astúries ha estat concebut com un lloc del qual la història social té un paper importantíssim. A les seves sales es poden admirar una interessant col·lecció de més de 1.000 peces, que s'exposen degudament documentades en relació a la història del ferrocarril. És a destacar que es pot contemplar un total de set vies de diferents amples. El museu dona una especial rellevància a la vertina industrial i minera del tren. És per això que ja hi va haver un temps en què la xarxa ferroviària asturiana es dedicava gairebé totalment al transport del carbó. Per aquest motiu va ser considerada la més important de tota la península ibèrica. O sigui, que considerem que és molt recomanable les visites a qualsevol dels museus del ferrocarril. Però, per proximitat i per tot el tema que ens mostra, anem tots plegats al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltró. A internet us podeu informar dels horaris i preus actuals. L'adreça d'internet és Repetim És molt més fàcil. Algú que allà a la barra hi posa el d'allò de ferrocarril, o Museu del Ferrocarril de Vilanova i el Saltrú i ja te'l posa directament. Ja, directament. Això ha canviat. La pena, no? Amb el col·legi, sí. Bé, doncs que ho passeu molt, molt i molt bé. Abans era complicat de visir d'allò, però ara ho escrius i ara ja et surt directament. Sí, sí. Abans era complicat de visir d'allò de ferrocarril de Vilanova i el Saltrú i ja te'l posa directament. Bé, s'acosten les festes nadalenques i malgrat que en l'actualitat el cava nacional i el xampany francès es beuen amb força normalitat. És precisament en les properes festes quan s'avoreixem aquest vi tan agradable al paladar i que lluu en totes les taules com a senyal de celebració i de joia, perquè tothom creu que dona bona sort i és signa de bons auguris. Però anem al principi de la seva història. El xampany, tal com el coneixem en l'actualitat, té els seus inicis en el segle XVII gràcies al talent de Dom Pierre Perignon. Però, qui va ser Dom Pierre Perignon? Doncs mireu, aquest personatge va ser un monjo de l'abadia benedictina de Hot Villels, que va portar a la glòria el vi de la regió francesa de la xampany. Des de molt jove es va interessar per l'estudi dels vins. Es creu que va viajar a Catalunya, concretament a Girona. Allà li van ensenyar a fer xampany. Sí, a fer xampany, no, el suro, no, el suro. Buscant la bondat del suro que convenia el seu intent de tapar hermèticament les ampolles sense fer malbé la qualitat del vi que ell tenia a l'estudi. Va utilitzar el taps de suro per mantenir les característiques bombolles del xampany. Després de molts experiments, i gràcies al seu fi paladar, va aconseguir un vi adequadament clar i d'un sabor agradable que va tenir un èxit extraordinari entre les classes que s'ho podien permetre. Però és Nicole Barba, pontsardent, gairebé un segle més tard, qui va fer unes correccions espectaculars en la indústria vitivinícola. I és que aquesta senyora, doncs la coneguda com la gran dama del xampany, és qui avui coneixem com la viuda de Clicot. Després de la mort del seu marit, el senyor François Clicot Muglant, que era productor d'escomossos, ell es va posar davant de l'empresa i es va dedicar, en cos i ànima, a aconseguir la màxima qualitat dels seus vins. Solucionar el problema de la sedimentació de residus mitjançant la tècnica d'anar removent les ampolles cada pocs dies en unes taules molt innovadores, inclinades, amb perforacions per instal·lar-les. També va decidir extreure el suro per eliminar els residus acumulats en els colls de les ampolles i tornar-les a tapar, ja al·liure el líquid de matèries desagradables. En l'any 1870, Josep Reventós, productor de vins escomossos català, va introduir el sistema, que és gaire l'actual, amb les correccions que el pas del temps ha anat recomanant. Per exemple, el nostre cava realitza la segona fermentació, amb bodegues soterrànies. Les caves més importants i també algunes de les de tipus mitjà fan visites guiades amb trenets que recorren els intrincats passadissos soterranis. I per acabar la promoció d'aquest deliciós producte de la vinya, projecten vídeos del procés de producció des de l'abrema fins a que les bellugadisses bombolletes alegren la nostra taula i, per què no, el nostre esprit. Mentre l'alegri sol, que no l'alegri massa. Tenen ganes de cantar i tot. Cal que mantinguem aquest esprit alegre tant gràcies a les bombolletes com al sentiment que ens dona el sentir-nos vivos cada dia. Molt bé, molt bé. Visca en les bombolletes. Això, sí. Visca a les bombolletes. A la salut de tothom. Això mateix. A la salut de l'alegri massa. A la salut de l'alegri massa. A la salut de l'alegri massa. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bé, i si no, mira, el proper dinegres, senyora meva, està vostè tocant al micro i fa uns sorolls, que el de so, que el Carles està desesperat. Ah, ah, ah. Mira. No, escolta, res, la música aquesta. parlant de xampany que m'ha deixat aquesta cosa jo m'imagino que a tots els he de passar segurament com a mi si prenc una copa de xampany i a l'entrada l'estómac me va bé el xampany aquell és bo si entres, no sé si us ha passat a vosaltres teniu aquesta si prens una copa i aleshores notes una espècie de cremó jo la viuda Calicó que diuen que és la millor del món en el cap de 3 hores el meu estómac està amunt i avall i mira que m'agrada la cava un bon xampany tu diré clar i català si compres un cava que val 3 euros malament rai trobaràs que és massa no, no, no jo una copa de cava em passa igual amb el vi a mi el vi m'agrada poc i bo i aleshores quan el prenc sé si és bo o bo per mi segons se reacciona el teu estómac perquè reacciona jo digue podria ser un control de de calidad d'hecnolos d'hecnolos saps? per veure què i el xampany passa igual o sigui però a mi ni amb això em va a casa va barrar una botella de xampany no de cava que el cava m'agrada molt bueno m'agrada però tampoc no és que estiguin obsessionats que tenia no sé quasi dos llitres quina cosa més bona que li van regalar al meu fill com a algo excepcional que los médicos de cuando en cuando els li regalen això no? i li van regalar una ampolla de xampany la van compartir en tots els que estaven a la taula però quina cosa més bona i vaig pensar mira perquè normalment m'agrada a mi ni això a mi ni això o sigui que segons està aguanta per on a mi el cava fresc m'agrada però m'agrada acompanyat de alguna coseta per aquí sí a Palo Seco no a Palo Seco no me cae com una bomba no no alguna coseta sí sí alguna casseta de xocolata i de de rebusteria no i tot que busques sempre la catedral o si no amb pernil sí també amb pernil amb pernil amb pa amb tomàquet no amb un bon pa pernil amb un bon pa i també amb pomatge una cosa bona que podeu fer és si compreu una vegada un pollastre a l'as i us queden retallons de pollastre a l'as doncs a la nit menjar això pa amb tomàquet amb els retallons de pollastre fred fred i una ampolla de xampany i va passar i va passar i ben freda i això alguna vegada ho havíem fet amb el Joaquim Sibarita Sibarita o bé no Sibarita aquí l'única Sibarita que tenim és el Joan Maria és el que s'ha acabat és un bon gourmet jo sempre he dit el vins aquest a mi m'agrada i s'ha acabat sí jo crec que és el truc procurar comprar el que a un vull li agrada molt bé segons quines marques segons quins preus identificar el que t'agrada potser t'agrada un molt senzill i et senta molt bé jo sempre compro el raïmat perquè m'agrada ja bé després d'aquesta disquisició de vins de caves i vins ja amb vespre ja anem a prendre un cafè amb llet doncs mira tampoc no està malament senyores senyors em torno a repetir que el dissabte estarem amb antena i si no fins dimecres vinent quan es dones vacances ja veurem ja m'ho pensaré ja m'ho pensaré que dolenta és que dolenta és va bé adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu