60 i més del 20/12/2017 — Nadal i Verdaguer, Barça i llegendes d’Hostafrancs, reciclatge i esmorzar, Star Wars i sardanes, i escapada a Camprodon

Panorama general

Episodi magazín amb un recorregut cultural, històric i de servei públic: des de la memòria del Nadal i la poesia fins a la biografia de Verdaguer, històries de Barcelona (Barça i llegendes), consells de reciclatge, música de cinema (Star Wars), salut i esmorzar, una mirada crítica i històrica a la sardana i un viatge final per la comarca de Camprodon.

Nadal i memòria popular

• El programa reivindica un Nadal no imposat pel comerç, sinó viscut com a tradició íntima i lluminosa de la infantesa: torrons, el pollastre criat a casa i els cants després de la missa del gall.
• Lectura emotiva de versos de Miquel Martí i Pol que evoquen el pessebre i el cant compartit.

"Hem vestit el pessebre… amb la mula i el bou, i l’infant i els tres reis, i l’estrella."

• Idea clau: el Nadal és tendresa i comunitat, més que aparador.

Biografia exprés de Mossèn Cinto Verdaguer

• Naixement a Folgueroles (1845); vocació primerenca i premis als Jocs Florals (1865).
• Ordenació (1870); malaltia i recuperació com a capellà a la Transatlàntica; mecenatge d’Antonio López (marquès de Comillas).
• Obres majors:
• L’Atlàntida (1877) – premi i consagració del català literari modern.
• Canigó (1880) – cant a la Catalunya heroica i espiritual.
• Oda a Barcelona (1883) – gran difusió popular.
• Viatge a Terra Santa i crisi posterior; períodes de caritat i exorcismes, conflicte amb Comillas i reclusió a la Gleva (Vic).
• Mort a Vila Joana (Collserola), 1902; enterrament multitudinari. Llegat: columna de la Renaixença i camí obert per a la continuïtat de la literatura catalana.

Música i patrimoni: "L’Emigrant" d’Amadeu Vives

• Escolta de la cançó emblemàtica sobre la nostàlgia de l’exili; el programa subratlla la vigència emocional del repertori clàssic català.

Barcelona: Barça i una llegenda d’Hostafrancs

Pissarra de resultats i cultura culer

• Origen popular: el diari que escrivia els resultats a la pissarra congregava aficionats; el lloc esdevé punt de reunió culer.
• Reflexió sobre la globalització del futbol i l’entrada de grans capitals estrangers, amb recordatori de fer servir llenguatge respectuós.

El lúgubre Hostal de la Llàntia (Hostafrancs)

• Context històric: la Carretera de Madrid (Creu Coberta) i hostals per a viatgers.
• Llegenda: un marxant de Reus, après de vendre cavalls a Barcelona, resa al Coll dels Forcats; unes ànimes amb ciris l’escorten i espanten els lladres de l’hostal, confonent ciris amb fusells.
• Moraleja popular: els gestos pietosos i la memòria de les ànimes poden protegir el viatger.

Ciutat: Barcelona “abraçable” i rànquings

• Elogi de la vista des del Tibidabo: de Montjuïc a les xemeneies de Badalona – una ciutat que es pot “abraçar”.
• Rànquings internacionals: Londres, París i Barcelona entre les millors ciutats d’Europa per viure; comentari sobre Madrid (posició 11) i diferències urbanes.
• Orientació amiga: a Barcelona és fàcil situar-se mar vs. muntanya; es destaca el caliu de ciutat.

Sostenibilitat: Reciclatge domèstic (claus pràctiques)

• Després de 20 anys de recollida selectiva, hi persisteixen dubtes. Recordatori dels destins correctes:
• Gots, miralls i cendrers de vidre: contenidor gris (no són envasos de vidre).
• Paper de cuina i mocadors: orgànica; paper d’alumini i film: groc.
• Taps de suro: orgànica (compostable). Xapes i taps de plàstic: groc.
• Galledes de plàstic (neteja/joc): gris o deixalleria.
• Bombetes: filament a gris; fluorescents/LED a punts de recollida/botiga (mai al verd).
• Càpsules de cafè: restes o punts del fabricant (no són envasos).
• Bolígrafs: deixalles (no al groc).
• Missatge clau: sentit comú i evitar el “tot al gris”.

Música de cinema: Star Wars, John Williams

• Escolta del tema central, interpretat per la Filharmònica de Praga (dir. Paul Beckman).
• Idea clau: la partitura de Williams manté la seva grandiositat atemporal i és peça central d’un fenomen cultural intergeneracional.

Salut: l’esmorzar, combustible per al cervell

• Per què importa: després del dejuni nocturn baixa la glucosa; el cervell consumeix ~25% de la glucosa i no l’emmagatzema.
• Si no esmorzem: el cos activa “plans d’emergència” i converteix teixits en glucosa; pot afectar rendiment físic i cognitiu.
• Pes corporal: l’evidència és mixta; esmorzar pot reduir picar poc saludable, però no és garantia antiobesitat.
• Recomanació pràctica: destinar 20–25% de les calories del dia a l’esmorzar i prioritzar aliments senzills i saludables.

Què hi posem?

• Lactis: llet, iogurt, formatge (proteïna, calci, vitamines).
• Fruita/suc natural: aigua, vitamines, minerals, fibra.
• Cereals (preferentment integrals): pa, galetes casolanes o cereals; evitar brioixeria industrial.
• De tant en tant: pernil (millor de qualitat), gall dindi, ous, fruits secs.

Veus de la tertúlia

• Hàbits diversos: des de cafè amb llet i entrepà a mig matí fins a esmorzars continentals més complets; consens en adaptar-se a preferències i horaris.

Cultura popular: Pep Ventura i la sardana, més revolucionària que tradicional

• Segons la musicòloga Anna Costal, Pep Ventura no feia música “tradicional” sinó popular i revolucionària:
• Incorpora temes d’òpera a la dècada de 1860.
• La sardana esdevé ball republicà-federal durant el sexenni revolucionari (1868–1874), amb sardanes de marxa militar i imitacions de trets i canons.
• Després de la seva mort, discursos de finals del XIX neutralitzen la càrrega política i institueixen la sardana com a dansa nacional ancestral.
• Conclusió: cal revisar el mite; la sardana neix també com a expressió moderna i contestatària.

Destí: Comarca de Camprodon

• Geografia: valls del Ter (neix a Ulldeter) i Ritort (rieu ple de giragonses).
• De pagesia a estiueig: a inicis del XX, el doctor Robert recomana el clima; arriben les torres modernistes, el Passeig Maristany i hotels avançats per l’època.
• Plaers i activitats: fonts amb bancs de pedra, bolets a la tardor, primers esquiadors a l’alta muntanya, paisatges que inspiren pintors.
• Patrimoni romànic: campanars com Santa Cecília de Molló o Sant Esteve de Llanars.
• Miradors: Sant Antoni (>1.300 m), Castell de la Roca, Portella de Mantet – panoràmiques sobre l’Alta Garrotxa, el Canigó i tota la vall del Ter.

Cloenda

• Comiat cordial i desig de salut per a l’audiència; el programa tanca amb to proper i comunitari.