60 i més del 25/1/2017 — Neu i Vall d’Aran, Collserola (masies, ocells i activitats), curiositats històriques (port, esclavatge i xocolata), llegendes de Barcelona, història de les joguines, música d’Amadeu Vives, salut caminant i civisme a Sant Just

Panorama del programa

Programa de “60 i més” amb un recorregut ric i variat per temes de natura, història, cultura popular, salut i vida local. L’equip —Joana, Alina, Montse, Joan Maria i Carles— condueix una conversa amena amb dades, anècdotes i reflexions.

• Temes principals: natura i Collserola; curiositats històriques (port de Barcelona, esclavatge, xocolata); llegendes urbanes; història de les joguines; música d’Amadeu Vives; salut i caminar; civisme i convivència a Sant Just.

Collserola, natura i hivern

Neu i silenci a la Vall d’Aran

• Descripció del paisatge nevat recent: mantell blanc, silenci esmorteït i plaer de caminar ben abrigats.

• Reflexió: la neu és bonica però freda; valor de la contemplació lenta i el pensament tranquil.

Llibre: “Masies i vida rural a Collserola” (Eugeni Casanova)

• Apropa la vida dels pagesos de Collserola mitjançant converses a una desena de masies.

• Valor patrimonial: un univers a punt de desaparèixer, clau per a un ús responsable del parc.

• Masies esmentades: Can Carbonell (Sant Just, probablement de les més antigues), Santa Margarida (Vallvidrera), La Torre Bisba (Sant Feliu), Can Planes, Can Tintorer, Can Castellví (Molins), Vila Joana (Vallvidrera), Can Bel i Can Janer (Sant Cugat), Can Coll (Cerdanyola).

Activitats d’hivern al Parc de Collserola

• Taller d’iniciació a la fotografia d’ocells (29 de gener, a Can Coll): requisit de càmera amb mode manual.

• Passejades temàtiques amb guies del parc: valors naturals, inscripció al mateix dia.

• Flors a l’hivern als ecosistemes mediterranis: espècies que aprofiten el fred per florir.

• Ocells hibernants: observació a la menjadora i construcció d’una menjadora casolana.

Botànica local a Can Ginestà

• Observació del pitosporo: càpsules obertes amb llavors vermelles visibles.

• Avís: moltes llavors ornamentals poden ser tòxiques; cal prudència amb infants.

Ocells, caça i medi ambient

• Record d’arribades massives de tords i estornells d’hivern “a milers”.

• Debat sobre la caça: de la necessitat (menjar) a l’esport i als riscos actuals (domingueros); menció d’accidents de caça locals i discussió de llicències d’armes i tractament mediàtic.

“Hi ha dues famílies destrossades i val la pena que entre tots se’ls recolzi i no es barallin per això.”

• Impacte dels insecticides en ocells insectívors; història de la mixomatosi en conills i els seus efectes ecològics.

Curiositats històriques

El port de Barcelona i els “ultramarins”

• Obertura del comerç amb l’Amèrica Llatina: oli, vi, teles i estris cap a Amèrica; retorn de cacau, cafè, cotó, sucre i tabac (els “ultramarins”).

• Restriccions històriques: durant segles el monopoli atlàntic passava per Sevilla; Barcelona orientada al Mediterrani.

Comerç d’esclaus i reaccions catalanes

• Tràfic d’esclaus transatlàntic amb participació europea i espanyola; fortunes fetes amb el “comerç negre”.

• Resistència a l’abolició (Lliga antiabolicionista a Barcelona, suport de sectors econòmics i jurídics); 10.000 catalans a Cuba al voltant de 1860 (molts “indians” tornen enriquits).

• Crítica a la justificació religiosa històrica:

“Van negar la principal: els negres no tenien ànima.”

El xocolata a Barcelona

• Des del cacau portat per Colom fins a l’arribada efectiva al segle XVIII: frares catalans des de Mèxic envien recepta per a la xocolata desfeta.

• L’Església considera que “menjar xocolata desfeta no trencava el dejuni” — impuls a la popularitat i a les xocolateries (espai social també femení).

Llegenda de la dama endimoniada (carrer Lledó)

• Una vídua alegre és castigada per quatre diables i apareix morta amb ferradures a mans i peus.

• La mansió acabaria sent la primera seu social de l’Orfeó Català.

Història de les joguines i del lleure

De l’artesania a la indústria

• Segle XIX-XX: pas de petits obradors (fusta, llauna, plom) a producció mecanitzada.

• Fàbriques i icones: SAIDA (firetes), Mecano (formació d’“enginyers” en miniatura), el “Rei de la Màgia” (Joaquim Partagàs), joguines de paper i cartró (soldadets, teatrets, titelles).

• Cinema domèstic: de patents franceses (Pathé Baby) a la proposta catalana cinènic/Nick, econòmica i molt popular als anys 30; declivi amb l’arribada de la televisió.

Jocs de taula i botigues emblemàtiques

• Tradició d’escacs, dames, parxís, oca i jocs de cartes (gremi de naipers a Barcelona).

• Comerç: de les quincalleries als grans magatzems (El Siglo, Can Jorba, L’Àguila) i botigues de joguines (El Palacio del Juguete, Xiquito, Tic Tac), amb anècdotes personals.

Del taulell a Internet

• Comerç electrònic en fort creixement; centres logístics (Amazon) i oportunitats/retos per a Correus.

• Problemes de talles en compres de moda per la disparitat internacional; records de catàlegs de venda per correu i solucions de sastreria amb mesures personalitzades.

Música

Amadeu Vives — Intermedi de “Bohemios”

• Vives (Collbató), cofundador de l’Orfeó Català; èxits en sarsuela (Bohemios, Maruxa, Doña Francisquita, La villana) i música religiosa.

• Audició: Orquestra RTVE, direcció d’Enrique García Asensio.

Salut i benestar

Caminar per viure (cos i esperit)

• El caminar com a pràctica fundacional en tradicions espirituals i com a exercici òptim per la salut física i el pensament.

• Desenvolupament neuromotor en la infància i beneficis psicofísics al llarg de la vida.

“Acostumo a medir el grau de salut de les persones pel número de sabates que tenen desgastades.”

Civisme i vida local a Sant Just

Bona educació i convivència

• Valoració global: nota de “notable” al civisme local.

• Bons hàbits: recollida d’excrements de mascotes, respecte a les cues, prioritat de pas, cessió de seients.

Transport públic i respecte

• Incivilitats detectades: no validar títol, ocupar seients reservats, parlar molt fort per mòbil, posar peus als seients.

• La importància d’intervenir amb educació i del paper del personal revisor.

Neteja, reciclatge i natura

• Ciutat i entorn: és més net qui menys embruta; comparatives amb ciutats europees, costums de neteja i recollides.

• Recordatori: el bosc no és un femer; endur-se la brossa o enterrar l’orgànica si cal.

Mobilitat i aire net

• Necessitat de reduir cotxes i contaminació; esment de transport públic elèctric i iniciatives de micro-mobilitat.

• Bicicletes: foment i també crida a la disciplina viària per seguretat de tothom.