60 i més del 29/1/2020 — Patinets i cotxes elèctrics; canelons i fricandó; Gala Placídia i Tàrraco; i medicina natural
Resum general
Programa variat de “Seixanta i més” amb una obertura editorial sobre la seguretat dels patinets, un debat extens sobre electromobilitat i cotxes elèctrics, una secció gastronòmica dedicada a canelons Rossini i fricandó, una pinzellada històrica sobre Gala Placídia, un recorregut per la Tàrraco romana, un moment musical de sarsuela, un homenatge a Isabel-Clara Simó i una secció de medicina natural centrada en all, carxofa, pinya i maduixa.
Seguretat viària: accidents de patinet
- Punt de partida: el darrer any s’han multiplicat per quatre els accidents de patinet, molts amb conseqüències greus.
- Idea clau: és un mitjà molt perillós si no es regula estrictament.
- Testimoni: anècdota impactant d’un patinet amb dos adolescents circulant a alta velocitat i fent eslàlom a la rotonda d’un hospital.
“Si no es posen regles molt severes per a aquest transport tan guai, continuarem augmentant els accidents.”
Electromobilitat i cotxes elèctrics
Context i propostes
- Referència a la jornada sobre electromobilitat i canvi climàtic (ANFAC) i la urgència d’impulsar la mobilitat sense emissions.
- Mesures suggerides: IVA reduït, xarxa de càrrega ràpida i fàcil d’usar, i plans d’ajuda estables.
- Dades d’indústria: Nissan apunta que
- els elèctrics costen uns 5.000 € més d’entrada, - però permeten estalviar prop de 2.500 €/any en ús.
Barreres i reptes
- Percepció pública: preu inicial, ajudes discontínues i infraestructura encara insuficient.
- Infra energia: Espanya té una bona xarxa de distribució, però cal coordinació entre administracions, fabricants i energètiques.
Debat al programa: realisme i prudència
- Mercat petit: vendes encara baixes (comparació 7–8 mil vs 1,2 M totals).
- Bateries: coll d’ampolla de subministrament.
- Objectius d’emissions i tecnologia: es critica la pressa regulatòria; es recorda l’escàndol de “software” per complir CO₂ (casos d’“engany” en proves) i la necessitat d’objectius assolibles.
- Alternatives: es menciona el motor d’hidrogen i el debat sobre l’origen de l’electricitat (si no és renovable, es desplaça la contaminació).
Gastronomia catalana: canelons Rossini i fricandó
Canelons Rossini
- Origen italià amb gran arrelament a Barcelona (s. XIX–XX); plat estrella de Sant Esteve.
- 1911: l’empresa de pastes El Pavo popularitza la pasta de canelons i facilita l’entrada a totes les llars.
- Rossini: denominació atribuïda a Ignaci Domènech, en honor al compositor Gioachino Rossini, gran gurmet.
- Tècnica: incorporació de la beixamel d’influència francesa; farciment de carns rostides i sofregit (variants amb o sense tomàquet).
Fricandó (tradició barcelonina)
- Base: vedella enfarinada, marcada a la cassola, i molta ceba confitada fins a desfer.
- Bolets: moixernons remullats; picada final per lligar la salsa.
- Herbes: debat sobre el llorer (molt aromàtic; millor ús moderat).
- Referència literària: “L’auca del senyor Esteve” de Santiago Rusiñol descriu el fricandó “autèntic”.
Trucs i curiositats culinàries
- Musclos al vapor: evitar afegir aigua; versions amb llimona, alls, julivert i oli o amb vinagre i pebre; consell popular de comprar-los en lluna plena.
- Caça (llebre, senglar): marinades i coccions llargues i suaus per garantir melositat.
Personatge: Gala Placídia
- Filla de l’emperador Teodosi, germanastra d’Honori i Arcadi.
- Presa hostatge pels visigots després del saqueig de Roma (410); es casa amb Ataülf i viuen a Barcelona; el fill Teodosi mor petit.
- Retorn a Ravenna; com a regent de Valentinià III, governa amb mà implacable i restringeix sectes i oficis a jueus i astròlegs.
- L’afer d’Honòria i Atila precipita tensions; darrer acte: evita l’execució de la seva filla (opta per exili).
- Mor a Roma (450); mausoleu a Ravenna, Patrimoni de la Humanitat (1996). A Barcelona, plaça de Gala Placídia.
Ciutats amb Història: Tàrraco romana
- Orígens: campament militar a finals del s. II aC; ubicació clau per mar i terra.
- Muralles monumentals i Torre de Minerva (relleu de la deessa), símbols de poder i propaganda.
- Impuls imperial: Juli Cèsar la fa colònia; August la tria per convalescer i la converteix en capital de la Hispània Citerior/Tarraconensis; Vespasià estèn el dret llatí.
- Urbanisme: el gran fòrum provincial en tres terrasses:
- Terrassa superior: espai sagrat amb el Temple d’August (restes sota la catedral actual). - Terrassa intermèdia: gran plaça de representació i via processional (equivalent al carrer Major), amb estàtues de notables i voltes conservades (Pretori, Tecleta, etc.). - Terrassa inferior: el circ.
- Llegat: restes visibles al passeig arqueològic, places i edificis; Tàrraco, un referent del poder romà a Hispània.
Música
- Sarsuela: “El chaleco blanco” de Federico Chueca — cor de les lavanderes, interpretat per l’Orquesta y Coro de RTVE (dir. Enrique García Asensio).
Homenatge: Isabel-Clara Simó
- Escriptora nascuda a Alcoi; professora a Figueres (1967); autora prolífica i referent de la literatura catalana.
- Premis destacats: Sant Jordi, Víctor Català, Serra d’Or (en diverses ocasions), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2017), Creu de Sant Jordi (1999).
- Obra diversa: novel·la, narrativa breu i juvenil, teatre, poesia, guions i assaig; direcció de la revista Canigó i articulista al Punt Avui.
“La primera vegada que vaig posar els peus a Figueres... anava a exercir la meva funció com a professora de filosofia...” (d’“Els racons de la memòria”).
- Record emotiu arran de la seva mort (13 de gener); reconeixement a la seva trajectòria i impacte cultural.
Medicina natural: all, carxofa, pinya i maduixa
- All: al·licina amb efectes antimicrobians i hipotensors; es perd amb cocció — millor cru o en pols criomòlta.
- Carxofa: fulles amb esterols i minerals; regula la secreció biliar, ajuda en digestió de greixos, regenera la cèl·lula hepàtica i redueix colesterol.
- Pinya: bromelaïna (sobretot a la tija); ajuda la digestió, té efecte antiinflamatori i col·labora en la reabsorció d’edemes.
- Maduixa: rica en ferro i vitamina C; efecte remineralitzant i millora de la pell; es ressalten també els beneficis dels fruits vermells.
- Nota pràctica: una dieta rica en aquestes fruites i hortalisses pot ajudar a reduir medicació en problemes lleus (sempre amb criteri mèdic).
- Anècdota: l’olor d’all cru pot interferir en consultes mèdiques properes (cas d’oftalmologia) — prudència abans d’exàmens o intervencions.
Cloenda
- Acomiadament del programa amb invitació a tornar a escoltar l’edició de dissabte i recordatori del fil conductor del dia: “més fruita i menys pastilles”.

