Pensions i Article 50, La Segarra i Cervera, Tramvies de Barcelona, Casa de les Ànimes, Georges Sand, Maria Callas i el laberint de la cita prèvia

Fins demà! 60 i més Un nou dimecres i la taula de redacció de 60 i més està a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada disposats a posar en marxa l'audició que us ofereix actualitat, curiositats música, història bé, tot un reguitxell de temes que hem seleccionat per oferir-vos en aquesta hora que ens acosta al sopar si ens escolteu en dimecres, el sopar o bé, el vermut, qui ho faci del dissabte si ens escolteu en segona audició l'Helena Santa Bàrbara la Montse Larrea en Joan Maria García Puig de Vall en Carles Hernández i aquesta qui us parla la Joana Algarra estem a punt d'iniciar 60 i més encara recordem les manifestacions del dia de la dona i ja hem de comentar el rebombori nacional dels pensionistes en resposta a la carta de la ministra Bàñez anunciant-nos que no perdem el 0,25% d'augment de la pensió o bé a les paraules del senyor Rajoy dient que no hi ha quartos per augmentar-nos més anys enrere no gaire enrere quan patíem la gran crisi ningú no deia res perquè l'economia era minsa quasi en deflecció però ara que tothom del govern es posa tants monyos en què l'economia augmentava en no sé quant tant per cent com és l'augment per a nosaltres on està abans l'augment anava d'acord si no recordo malament d'acord amb l'IRPF però ara i a sobre anunciant que s'augmentaran a les pensions més petites o a les de viu d'etat però si es poden signar els nous pressupostos no sona això a xantatge? m'agradaria que qui dicta les ordres econòmiques pel poble sobirà hagués de passar el mes amb el que cobren la immensa majoria dels pensionistes solament això ah i gràcies pel mig cafè al mes que ha augmentat la meva pensió i que consti que aquesta és l'opinió personal d'una pensionista velleta que només cobra el sol per cert el senyor Rajoy diu que sempre la Constitució s'ha de complir a l'article 50 de la Constitució espanyola diu que els pensionistes han de tenir han de mantenir sempre el poder requisitiu des que es van enjubilar això ho diu l'article 50 però se les està saltant aquest senyor però escolta'm de la Constitució digue'm tu quants articles es compleixen com Déu mana s'haurien de complir s'haurien de complir quan aquestes aquests punts interessa a segons quines finalitats però mentrestant se les passen a la torera però aquest afecta les persones més febles del país això no pot ser haurien de tornar a sortir una altra manifestació perquè es compleixi l'article 50 de la Constitució no no si manifestacions ens sembla que les tindrem i fortes bueno doncs mira ja diem la novetat que algú agafi la idea punyeta i reivindicacions a banda i quina manera de llevar-nos com si ens hagués rentat amb homo blancs blanquets diu el refrany any de neu any de bé de Déu tant de bo sigui així que les déus d'aigua estaven molt sequetes i les fons no rejaven amb gaire alegria bona entrada de primavera malgrat els 12 centímetres de gruix de neu tardana a les parts altes del nostre entorn i ara un aclariment respecte a una notícia apareguda en el nostre polletí municipal és respecte a la participació de la coral Harmonia en el concert Canta Gran de Barcelona hem de dir que aquesta coral Harmonia no és una reunió de veus de gent gran de Sant Just com expressa la ressenya sinó en concret és la coral Harmonia de l'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esvern una de les seccions de la nostra associació però aprofitant la benentesa d'aquest aclariment us convidem a inscriure-vos si us agrada cantar i si no fos així us recomanem les xerrades en les que podeu participar aquest proper divendres temes de salut molt importants per a la gent gran a càrrec de la Mireia Soler Boada la nova treballadora social de l'àrea bàsica de salut de Sant Just serà a dos quarts de sis de la tarda al mil·lenari Víachant per Catalunya Avui visitarem les Terres de la Segarra Extensos camps de Conreu cobreixen les comes i els turons i els poblets són illes que el navegant va trobant en aquest mar d'onades suaus de cereals i oliveres no deixeu de bussar-vos una vegada i una altra en un territori de frontera mil·lenari que no s'acaba mai Amb aquestes poètiques paraules ens parla Albert Urull d'aquesta terra de la qual visitarem castells planes conreus i poblets sobretot el que es valora més d'aquest territori són els castells de la comarca del segle nou a l'extrem de voltants de l'any mil els del centre i els de durant el mil cinquanta al sud i a l'oest terra de marca tot plegat frontera i artiga guaites i guardes talalles i fossats però aquí també hi va haver abans poblats ibèrics convertits més tard en municipis romans cigarra el Prats del Rei que donaria nom a la comarca i sobretot jesó guisona aprofitant el doll d'una plana insòlita al cor d'un terreny un tant acumulat successió infinita de comes i turons mai valls profuns ni cims afilats això és la cigarra en essència això el que s'aniria acumulant dotzenes de pobles la majoria molt petits i molt propers una sola ciutat Cervera que del castell passaria a Vilareal passant després a intent de paeria i que acabaria acollint moments claus de la història del país com les cors de l'any 1359 on s'instituï la Generalitat i com a única universitat del segle XVIII i bona part del segle XIX una cigarra l'oficial del segle XX i XXI que va d'ésser tota una altra cosa a cavall entre el ponent i la Catalunya central ve d'aquí que l'altra cigarra ara coneguda com l'alta noia amb el centre clar a Calaf i la baixa cigarra en cap a Santa Coloma de Caral mantenen viu l'esperit tradicional i veritablement autòcton d'adscripció serranenca a desgrat de llurs atribucions a altres comarques oficials la cigarra doncs és una invitació constant a la descoberta amb la seguretat de tornar-hi moltes voltes i no acabar-se-la mai a la cigarra terra marcada per haver estat frontera durant segles s'hi va estendre una arquitectura militar amb torres castells i eglésies que constituyeixen alguns dels conjunts pedievals més sorprenents del país amb pobles porxats i cases fent muralla la elaboració ecològica i natural de productes gastronòmics apareix a la cigarra com una sortida econòmica coherent amb l'entorn eminentment rural del territori on els paisatges i els pobles conserven tota la autenticitat de colors calents i perfums aspres així hi olora la cigarra l'escriptor Narcisco Madira qui diu que la comarca té gust de perdius amb vinagreta també té records de la infantesa històries que li explicaven de petit sobre la creació de la Universitat de Cervera avui dia a l'hora de l'esbarjo els alumnes de l'Institut Antoni Torroja surten els patis interiors de l'edifici de la Universitat de Cervera tot recordant que d'ençà de la victòria de Felip V va ser l'única universitat del país perquè resulta que Cervera va ser una de les úniques ciutats que se li van afegir no se li van a veure com ho diríem en castellà no rendir sí someter sí es va sometre a això bé Cervera van tancar la de Barcelona i la van tancar la de Cervera durant un segle i pico del 1714 sí sí durant un segle i pico només que va funcionar la Universitat de Cervera Cervera que s'aixeca per damunt de la vall del riu d'ondara i dels bancals feixes que envolten els seus camps mostra al viatger a un curiocit una monumentalitat inesperada en aquesta petita ciutat de la Catalunya interior les seves velles pedres ens parlen de les diverses èpoques d'esplendor i de la vida que hi bullia al seu voltant i porta a la imaginació d'aquell que les contempla a desitjar que totes les històries que s'hi han vestit als seus radors siguin tan autèntiques com magnífics són els seus edificis cases amb el seu escut llindes de pedra i majestuoses entrades em fan pensar en la gent noble que els habitava i traspassant aquell nucli més antic quedem impressionats davant de les dimensions de l'única universitat que va tenir Catalunya durant 135 anys l'edifici té una estructura a cavall entre una caserna militar i un palau barroc en l'època de màxim esplendor va arribar a tenir 2.000 estudiants al sud-oest de la comarca allà no arriba ningú que no hi vagi expressament hi ha el municipi de Talavera amb poblets que esquitxen el seu paisatge el silenci del riu Ondara només l'altera l'activitat agrària sortint de l'autovia a dos per Sant Antolí un quilòmetre de carretera ens du fins a Pallarols el primer poble de Talavera se'ns presenta com a carrer a Allagustat antic camí de pas de Barcelona a Aragó que l'entrada i església de Sant Jaume ens transporta els orígens de l'ordre del temple fent una fent ruta arribarem a Montfar que aquí la carretera es torna camí de bon fer seguim fins a Civit on viuen pocs veïns per entrar-hi creuem el riu d'Ondara just després del seu naixement a la partida de Bordell Bé aviam on tenim aquí un tret característic que es contrasta en aquesta zona de l'Alta Sagarra és que aquí els edificis en lloc d'estar fets amb pedra de sauló que permet filigranes com si fos plastilina que és el cas de la Universitat de Cervera aquí les construccions són de pedra petita dura escardelenca i ingobernable en certa manera la pedra ens parla també d'una manera de ser i de viure arribem a la carretera que va de la Penedella a Santa Coloma de Caral damunt d'un petit turó hi ha vellmunt poble de frontera fent tres passes en el lloc adequat posem el peu a les províncies de Lleida Barcelona i Tarragona baixant de Talavera arribem al poble de Padia el carrer de la Santa Creu ens porta fins a l'església que hi dona el nom de la Santa Creu a la Sagarra com jo hem dit abans és una terra marcada per haver estat frontera durant segles s'hi va estendre una arquitectura militar amb torres castells i iglèsies que formen alguns dels conjunts medievals més sorprenents del país amb pobles porxats i cases fent de muralla qui visiti la Sagarra trobarà castells per a tots els gustos des dels abocadors ruïnes del castells de la vall del Llobregós fins al castell palau del segle XVI com l'imponent castell de Montcortès o bé els de Aranyó i castell Maià que integra la nova estructura elements de la fortificació primitiva com la torre de l'Homenatge L'urbanisme d'aquests poblacions conserva també un arrelat caràcter medieval amb places porxades com el magnífic exemple de la Seneuja sens dubte una de les més elegants De fet l'arquitectura religiosa de la Sagarra també està determinada per la presència de castells que configuraven la frontera per la qual cosa el romànic a la Sagarra és abundant per bé que poc conegut des d'edificis singulars com l'antic senobi de cellers passant per esglésies com la de Palagalls Alllor Guspí o Pallerols així doncs en una zona de caràcter defensiu les esglésies haurien tingut un important paper repoblador i avui completen el magnífic testimoni del passat medieval en aquest territori encara per descobrir i fins aquí aquesta breu visita a la Sagarra una comarca per descobrir tal com acabem de comentar llàstima que la neu que la van blanquinar ahir no duri gaire temps perquè realment era un espectacle preciós llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima carrative llàstima llàestima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima llàstima The answer is blown in the way How many times must a man look up Before he can see the sky Yes, and how many years was one at hand Before he can hear people cry Yes, and how many times will it take to me Niños, niños guapos, la cançó és preciosa Sí Ens recorda una època molt de la nostra joventut Sí Però ara hem d'escoltar les curiositats de la nostra lina Ah, bueno, aquí anem una mica més i toquem de peus a terra Que no tocarem, perquè pujarem als tramvies Ah, guai Us en recordeu que Barcelona anava augmentant Quins, quins, els de cavalls o els altres? Ja ho veurem, ja ho veurem No anem de pressa, que ara no es pot anar de pressa Diu, una mina de carbó inspira els primers trens I també tramvies, ja sortirà, eh? Diu, el tramvia va ser sens dubte el transport públic amb itinerari fix més popular del segle XIX Les vagonetes de les mines de carbó que es desplacen sobre els riells són l'origen de la concepció del tramvia a Anglaterra Però serà l'enginyer francès Alphonse Lluvat 1799-1866 qui inventarà el riell adequat fet amb ferro i acer i així, a 1852, s'instal·la el primer tramvia amb tracció animal i el seguirà a Londres, a 1858 a Ginebra, a 1869 i a Madrid, a 1869 Barcelona no ignora l'invent i amb l'empenta dels ingeniers Vila i Rafael de Luna en 1864 es presenta el projecte d'un tramvia doble de les Dràssanes a la Gràcia Era un vehicle en capacitat per uns quants viatgers amb l'imperial que és el nom que rebia el segon pis obert al sostre de la cabina i estirat per cavalls Havia de recórrer un trajecte de 7.000 metres entre el Pla de la Boqueria i Josepets El tramvia es va inaugurar el 26 de maig de 1872 al Passeig de Gràcia a les 4 de la tarda amb una gran festa popular I aquí faig un incís que el pobre Gaudí com anava tan despistat com simple doncs mira, un tramvia el va agafar Bueno, continuem amb els tramvies Diu, el vapor transforma els transports En 1877 es produeix una altra gran fita S'inauguren els primers tramvies a vapor Era un vehicle molt espectacular que constava de locomotora i tres vagons Un de primera classe Allà anàvem nosaltres, no? I dos de segona No, els de segona perquè eren més baratets Vale, vale Davant dels ulls meravellats dels ciutadans apareixien els nous invents amb una velocitat vertiginosa per l'època Havien viscut més de 1.800 anys en una ciutat vigarrada densa, insalubre i de sobte el món s'expandia i creaven meravelles que ells podien celebrar Imaginem llavors la revolada que va produir el tramví elèctric que s'engega en 1895 El farmacèutic i filàntrop Salvador Andreu crea en 1898 la Societat Anònima del Tibidabo L'empresa ha de servir per urbanitzar la muntanya en el seu vessant més pròxim a la ciutat perquè pugui accedir al cim del Tibidabo d'una manera ràpida i fàcil es projecta connectar la muntanya amb un servei de tramvia i funicular i el 1901 s'acaba l'avinguda del Tibidabo i aquell mateix any s'inaugura el primer funicular d'Espanya El funicular consta de dos vagons en capacitat per 80 pesatgers i recorre una distància de 1.800 metres en 8 minuts El punt de partida del funicular era l'actual plaça del doctor Andreu anomenada així en honor al seu impulsor i per arribar al peu del funicular s'hi va instal·lar un tramvia ja elèctric era el tramvia blau que recorria 1.200 metres per l'avinguda del Tibidabo Ara no el podeu agafar perquè l'està en restaurant no sé si el tornaran a posar en marge sí, és bo que sí perquè és com una una atracció turística i un altre dia explicarem més coses de Barcelona fins que arribem a aquest tramvia que volen ara enganxar des d'una banda a l'altra tenim una mica de discussió jo recordo haver agafat els tramvies que pujaven pel carrer Arribau els tramvies que anaven així i que anaven i el 29 el van treure perquè no podia ser perquè no podia ser i era el més el més no contaminant i després s'amplia de cotxes i ara tornen a sortir el tramvia bueno, vale, Titus després anirem amb diligència i si hi hagués un camí fèiem massa soroll clar mira, escolta mira, per soroll les màquines que foraven i tot això perquè ara aquests dies hi ha el carro que passes recollint les i tant les deixalles bueno, de totes maneres senyors, el soroll és molt contaminant ojo i tant que inclús pot produir una una malaltia malaltia, eh? no va broma això ja està més que tot produeix molt estrès estrès, sí, sí no, no inclús úrcera d'estómago no va broma mare de Déu no va broma i això està estudiat i ara senyors ens n'anem per les coses que són una mica foscas foscas sí que tenim exoterismes ara sí no, no però escolteu ara aquí surt en aquest llibre que jo a veure si està ui, sí surt la paraula de la de la com si diguéssim l'actriu o la o la caràcter no és com se diu el personatge no? no és del que ve jo ho diré tot com està escrit que ningú digui que sóc malparlada si ella parlava malament posa la mà sí que Déu aquesta és la casa de les ànimes diu nom ben original tantes n'hi havia hagut a Barcelona que la veu popular l'ha anomenat d'aquesta manera aquesta casa de les ànimes de la qual existien aspectes de les qual perdó de les qual iixien espectres descarnats i fantasmes de fum que suraven uns instants en l'aire abans de desaparèixer es trobaven clavada al vell mig de l'anomenat hort d'encaravent a la primaria del segle passat que suposo que serà de fa dos segles no? i encara que sembli difícil d'imaginar encara existia al carrer de la cera a l'antic camí de Montjuïc horts més o menys conreats o més o menys abandonats la casa de les ànimes era un casalot d'aspecte d'aspecte rural que s'enronava silenciosament enmig dels camps murs densos i nus descolorits pels temps fustant podrit per les moltes pluges que havien entomat finestres negres de foscor com els ulls secs dels quals haguessin buidat la nineta i en nits de vent el picar de portes i finestres que s'esfondraven en veia d'humitat i de corquin se sap que la seva darrera inquilina va ser una dona molt depravada una pagessa que venia al mercat de la boqueria coneguda amb el nom de recollons per això us dic que jo les recollons es tenia per cert que durant la fatídica nit de la crema de convents en l'any 1835 les recollons es llençava al carrer amb els revolucionaris i amb una pinta de fines pues anava traient els ulls a tots els farares moribunds que trobava pel racó de la qual cosa es llactava obertament davant dels seus veïns per un temps després les recollons va ser presa d'un estrany mal els símptomes del quals els metges no sabien identificar terrors suors freds angúnies deliris i atacs d'histèria en un d'aquests deliris es va tirar el pou de casa seva i allà va ser on la van trobar la justícia dies més tard quan els veïns van començar a queixar-se dels estranys sorolls i les misterioses fumarades que sortien de l'interior de la casa és fàcil col·legir que aquestes ànimes que li donen nom no són altres que els dels farares que la depravada recollons va torturar cruelment els quals van tornar en forma d'espectre per venjar-se de la donota però fossin quins fossin el cas és que malgrat retirar el cadàver del pou i tancar la casa amb pany i forrallat mentre es va mantenir d'enpeus cada nit sortien de les seves finestres espectres descarnats i fantasmes de punt que suraven un instant en l'aire i desapareixien mira com disfruta aquesta dona com li agraden els fantasmes mare de Déu puja puja música perquè si no fantasmagòric fotom hi Those were such happy times And not so long ago How I wondered where they'd gone But they're back again Just like a long, long friend All the songs I love so well Every sha-la-la-la Every woe-woe-woe Still shines Every shing-a-ling-a-ling That they're starting to see so fine When they get to the pie Where he's breaking her heart It can really make me cry Just like before It's yesterday once more Biographies de personatges ilustres Recordem encara Les celebracions del Dia de la Dona Durant tot aquest mes de març Manifestacions i actes En moltes localitats d'arreu de l'Estat I sobretot a la ciutat de Barcelona Que van sorprendre fins i tot A les entitats organitzadores Nosaltres, en aquest espai de biographies Hem volgut recordar Algunes de les dones Que, havent nascut molt avançades al seu temps Són figures destacades En l'època que els hi va tocar viure La setmana passada Vam recordar a Santa Joana d'Arc Heroïna de l'edat mitjana Francesa Avui us oferim uns trets biogràfics D'una altra dona, també francesa Però més a prop del nostre temps Aurora Dupin Més coneguda pel seu nom literari Georges Sand Els molts llibres Centenars d'articles I col·laboracions amb la premsa Que va escriure No li van privar de viatjar Tenir diversos amors Cultivar amistats molt importants I des de la seva òptica feminista Participar activament Amb l'agitada vida política francesa Durant bona part del segle XIX La seva infantesa Va estar marcada per l'adversitat Malgrat haver nascut En una família molt ben situada Econòmicament Ja que el seu pare A banda de les seves possessions Era un important militar De les tropes napoleòniques Destacat a Espanya Durant la guerra del francès Ella havia vist la primera llum a París Un primer de juliol De 1804 Quan tenia 4 anys Va perdre En poc espai de temps El pare D'una caiguda del cavall A Espanya I un germà nadó De pocs dies Cosa que va ocasionar Que la mare La deixeix a càrrec De l'àvia paterna A Nohart A la finca de la família Ja que era molt difícil Viure a l'ombra De la sogra A canvi de rebre Una pensió econòmica De per vida Totes aquestes adversitats Van fer de l'Aurora Una nena depressiva I inestable A la qual El seu preceptor El clergat René Dixart Es va encarregar De formar i enfortir Ell no li va permetre mai Romandra inactiva Li feia llegir Els molts llibres Que contenia La completa biblioteca De la família A través d'aquestes lectures Ella va contactar Sobretot Amb la filosofia I els clàssics Ja que els tots anys Ja llegia A Homer També Li va recomanar Molt exercici Sobretot Muntar cavall Aconsellant-li Que vestís pantalons Per evitar Perilloses caigudes Vestís masculins Que va aplicar En altres moments De la seva vida Quan va fer Els 18 anys Uns mesos després De la mort De la seva àvia Es va casar Amb el baró Casimir Didevant Per consell De l'entorn familiar Del matrimoni Van néixer dos fills El Maurís I la solany Però el matrimoni Va durar Va durar A dures penes Deu anys L'Aurora Va marxar a París On va conviure Amb la periodista Jules Sandó Amb ell Va col·laborar Escribint articles Pel diari Le Figaro I també una novel·la Rosa Blanche Que es va publicar Amb només el nom De Sandó La col·laboració No va durar gaire L'Aurora Es va independitzar I a partir d'aquell moment Va signar Les seves obres I escrits Amb el nom De Jorsan Amb aquest nom Va publicar Indiana La seva primera novel·la En solitari Que els crítics Van catalogar Com una alegació Contra el matrimoni I una dura Eret Crítica Crítica social Contra els costums Del seu temps Jorsan Vestia pantalons Fumava I publicava Noveles Desafiava Des Desafiava Sí, sí Els principis Els perjudicis Tant en el terreny literari Com en el personal Li van criticar Molt Agrament Agrament La seva amistat Amb l'actriu Marie Dorval Les idees De l'amor lliure Sense convencionalismes Que va preconitzar A França La revolució De finals Del segle XVIII Anava molt d'acord Amb el seu caràcter Lliure Sense complexos L'any 1836 Es va divorciar Del seu marit El baró Casimir Diedemann Diedemann Divorci que va resultar Pioner En el seu temps Al marcar Jurisprudència A França Va aconseguir Que el marit Li tornés L'administració De la Hicenda I les propietats Que eren Absolutament Seves I que el baró Gestionava Incorrectament En l'any 1848 Va participar En el comitè Central De la revolució Defensant La república I els drets Inalienables De la dona Després D'aconseguir El divorci Joan Chant Va dividir El seu temps Entre la residència De París I llargues estades A la finca familiar De Noant On organitzava Grans ballades Artístiques I culturals En elles Van participar Grans figures Del seu temps El compositor I pianista Fred Lys L'escritor Honoré Balsac O el pintor Eugène Delacroix En amor Va ser apassionada I fidel Va estimar Profundament I durant molt temps A tres homes Que no gaudien De bona salut I aquí Va cuidar Tendrament Durant el temps De la seva relació El poeta romàntic Alfred de Muset En qui va viatjar A Itàlia Bussejant Buscant Perdó Una millor temperatura Més tard El compositor I pianista Frederic Chopin Amb qui va viure Cinc anys Durant els quals Van passar Una temporada El 1838 A Mallorca Buscant El clima mediterrani Els acompanyaven Dos fills D'ella A Vall de Mossa Es conserva La casa museu Del compositor Chopin Amb el seu piano I les partitures Encara A punt Que algú S'hi segui I toqui Aquelles poloneses Aquells balsos Però es van equivocar Respecte al clima Que va ser terriblement De ser passible I a més a més Van topar Amb la incomprensió Dels naturals De l'illa Amb el comportament D'aquelles persones Tan diferents Van marxar Molt decebuts Potser Amb qui van conviure Anys Més anys Va ser Amb Alexander Monsó Un gravador Un gravador de cuir A qui La tuberculosis De 1849 Morir I va deixar I va deixar Tots els seus Bens El fill De George Saint Morir Durant els anys 40 del segle XIX Ella s'interessava Intensament Pel socialisme Que defensava Pierre Leroux En qui fundava La revista La revista Independent Ella creia De tot cor Que la revolució Social Devia acompanyar-se D'una profunda Transformació Política Per la qual cosa Van aprofundir Aquestes idees En tots els seus Escrits A favor De la causa Republicana El segon Imperi De Napoleó Tercer Va abandonar La seva activitat Política I escribiria El llibre Titulat La història De ma vida Solament la mort Va troncar La seva tasca literària Incessant I contínua El 8 de juny De 1876 Una oclusió Intestinal Inoperable Va marcar El final De la seva vida Anuant Aurora Dipeng Georges Saint Tenia 72 anys Ventim Leafs Car Tot el Car 分c Ping Música Música per gaunir Avui escoltarem a la gran Maria Calas, veu única i inigualable, inconfussible, plena del dramatisme interpretatiu que a més a més era el reflex del seu propi dramatisme de la seva vida. En una carrera breu però espectacular, Maria Calas no solament va obtenir els més grans èxits com a cantant d'òpera, sinó que va aconseguir una reputació llegendària com a prima dona. El teatre la va adorar el públic que va ser fan incondicionar el seu. Va ser la deessa que es permetia trencar amb els empresaris dels teatres líriquis i pelejar-se amb els rivals i informar un escàndol per motius molt senzills. Però tot se li podia perdonar a l'escoltar les àries que ella cantava d'aquella manera meravellosa. Tothom està d'acord en que la seva musicalitat i la seva profunditat d'interpretació Maria Calas no va tenir rival. Cal recordar-la tot un dint de la interpretació que va fer en el seu moment de la dolça ària O mio babino caro, de l'òpera Gianni Schicchi, de Giacomo Puiggini. L'acompanya l'orquestra del Teatre de l'Escala de Milà, dirigida per Víctor de la Sabata. Cal recordar-la tot un dintre de la dolça ària O mio babino caro, de l'orquestra del Teatre de la Sabata. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! no! ! Fins demà! fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Però no, clar, com que té paraules una miqueta així molt tècniques, és una mica, potser, difícil. No, no, però tot ve de los fosfatados. Sí, això mateix. Però tiene que ver con los que ponen les coses para mejorar el terreno, eh? Hombre, sí, ¿por qué no? Ja, ja també, sí. Per això per referència amb aquest ús de l'extracte de gingo biloba. Això mateix. O sigui que ja et donen una sortida amb algun ajut. Clar, clar que sí. Amb algun ajut. Di, doncs, ara, Joan Maria, aviam, quin reportatge ens has portat aquesta setmana? Sí, doncs mira, parlaré de la cita prèvia. Ah, ah, carambes, molt bé. Darrerament, moltes empreses privades i organismes de tota mena, tant del govern central com de l'autonòmic, han posat de moda el sistema de la cita prèvia, per la qual cosa s'ha de trucar al telèfon que t'indiquen per demanar dia i hora perquè et puguin rebre i atendre. Un exemple real. Truques el nombre de telèfon de la cita prèvia que t'han dit. Et surt un contestador automàtic. Que et demana a quin idioma vós emprar? Castellà marca l'1, català marca el 2. Una vegada has contestat a la pregunta, segueix. ara marca el codi postal del teu poble, després el teu número i lleta del carnet d'identitat. Si tot ha anat bé, el contestador automàtic et dóna dia i hora i un número de localitzador per poder anar a l'oficina per atendre la teva demanda. Ara pregunto. De veritat tothom se sap de memòria els dades que demana el contestador? I en t'ovieixo que no. Farà falta, doncs, anar a casa i trucar des d'allà una vegada tinguis les dades a la teva disposició. A vegades diu Vuelva a repetir, no l'hemos entendido. Sí. I has de tornar un altre cop. Bé, és frustrant, aquí hi vaig. Un altre problema afegit. Si el dia i l'hora que et donen la màquina no et va bé, com li dius a la màquina per canviar-lo? Això mateix. El més greu és que si t'adreces a l'oficina i penses que t'atendran sense cita prèvia, vas llest. No és així. Encara que no tingui cap client per atendre en aquell moment, et demanen que facis el favor de demanar cita prèvia. Tinc experiència personal, del que dic, en dos organismes estatals. I, si bé, m'agradaria pensar que són dos casos excepcionals. No, no, no són excepcionals. Que no passen normalment. No, no, no. Queda palès... Són corrents. Sí, queda palès que no hi ha prou en facilitar als funcionaris les noves tecnologies, perquè puguin treballar a més eficiència. És a dir, fer les coses bé. És evident que falla el sentit comú i, per tant, no s'assoleix l'eficàcia requerida. El resultat és un mal servei al ciutadà. Una última reflexió. Quan s'implanta un nou sistema que se suposa és per millorar l'atenció al client, s'ha d'implantar també un seguiment express, a coc, per estar segur que millorem el servei a les persones. Per acabar, i per deixar ben clar que el problema no és la cita prèvia, sinó les persones encarregades d'emprar-lo. L'exemple de bon funcionament el tenim al cap de Sant Just, per les extraccions de sang. T'adonen cita i hora, que pots canviar el teu ús. El dia acordat, quan arribes a una infermera, revisa els teus documents i et dona un número. I en poca estona t'atén. Aquest sistema, complementari a la cita, dona una rapidesa, fluïdesa de servei extraordinària. Assolim d'aquesta manera l'eficàcia requerida i la satisfacció dels pacients. Enhorabona el cap de Sant Just. No, no, tens tota la raó, eh? Et felicito perquè és veritat. I tant. Jo vaig anar fa dos dies. Sí, tu vas al cap i verdaderament, tal com està, no veus aglomeracions, no veu res, està tot molt ben organitzat. Jo de petit a casa meva i de l'escola em van dir que sempre has dit la veritat. Sí. I de vencides en tinc molt poques i sempre ho procuro fer. Sí, sí, no, no. Sí, sí, sí, no, no. O sigui, jo no havia tingut ocasió d'anar-hi i realment va ser entres en un despatx, deixes els papers, et donen el número, surts i de seguida t'atenen. Sí, sí, sí. Clar, bueno, quan una cosa és bona s'ha de dir. Esclar. Esclar, perquè si només diguem tot l'udulent, perquè normalment les notícies et donen l'udulent. Sí, no, no, no. Jo crec que si la cosa és bona també s'ha de ressaltar. I a més si la tenim aquí al poble, si la tenim aquí al poble... Si funciona, gràcies a Déu. I per nosaltres funciona molt bé. Molt bé. Així com quan has d'anar a Vellaterra, a Cornellà, és una mica difícil, clar que tenen moltíssims pacients, però una revisió posada amb urgència li van donar el 5 de maig. Clar. O sigui, imagina't ja, a vendre directament, no m'ho rossat la Rambla, tu. Sí, esclar. Estem parlant d'hostalmologia, senyors, per la deducció del que diu la senyoreta. Per la deducció. Al garra. Sí. I tant. I un pàpig i despalpentes. I quan et donen ja l'horari, això des del mes de desembre. Ja, ja, ja. Hombre, ja t'hi pots morir. No, no, ja t'hi pots morir. Pugi una miqueta de música, sisplau, que ja ens n'anirem. No, ja t'hi pots morir. No, ja t'hi pots morir. Fins demà! Fins demà! Les carreteres secundàries, és a dir, les que van en dues direccions, passaran de 90 km per hora a 80 km. Hi ha hagut un fullon molt gran. No sé què passarà. A més a més, escolta'm, són molt, molt exigents amb les multes, eh? Pobre de tu que et passis. I ho dic perquè el meu fill anava amb una companya per agafar un avió o no sé què, no me'n recordo el què. I escolta'm, els hi van fumar una multa que no sé si valia la pena haver perdut l'avió. Sí, sí, sí. Ui, amb això de retirada de carnet, amb amenaça de retirada de carnet, jo el que sigui. Bé, doncs, hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Senyores, senyors, moltíssimes gràcies per haver-nos escoltat. I bé, també a vosaltres, a tothom, moltes gràcies. Lina, Montse, Joan Maria... La setmana entrant fem vacances, no? Doncs no ho sé, no ho sé. Depèn, m'ho pensaré i ho parlarem amb el Carles, ara. Depèn. Igual no en fem de vacances. Nosaltres és que els jubilats hem de treballar. Això mateix, perquè si no, no cobrem la paga. Perquè no paguin la pensió. Senyores, senyors, fins o bé dissabte, que tornarem a fer en segona audició aquest programa d'avui, o bé fins dimecres d'invent. A tots, molt bona tarda. O molt, bon dia. La propera. Fins la propera. Fins la propera. Adéu-siau. Adéu-siau.