Pere Brull i la Miscel·lània 21, dides i llegendes, Walden 7, esport amateur, paga “doble” i Vall del Bac

Seixanta i més Amics oients de Ràdio d'Esvern S'acosten les vacances L'estiu ha començat avui Però sense fer cas del calendari Perquè les temperatures i les ullades de sol Ja fa dies que són amb nosaltres Nosaltres, els de seixanta i més I tant, què més Estem una mica cansadets, acalorats I desitjant, com els nens, seure a l'ombra I veure passar les hores sense fer res O podem fer una becaïneta Per això hem decidit que avui sigui l'últim programa de la temporada Així, quan arribi l'octubre Estarem en forma per iniciar una nova sèrie D'aquests magasins, que són un batiborrillo Com diuen els castellans De temes variats Actualitats, música Amb el desig de fer-vos passar una bona estona L'Alina, la Montse, en Joan Maria En Carles Hernández I qui us parla, la Joana Així ho desitgem Endavant aquest últim 60 i més Abans de les vacances En Carles Hernández El passat dimecres Va tenir lloc Al celler de Can Ginestar La presentació Per part del Centre d'Estudis Sant Justens De la 21ena miscel·lània Publicada enguany Amb el contingut de 4 interessantíssims treballs Signats per una part De l'excel·lent equip de col·laboradors Que pertanyen al centre Tots ells Molt atreients Però el que destaca per la seva emotivitat La memòria Malgrat el pas del temps El detall de les petites coses I la senzillessa del lèxic Que fa que quan el llegeixes Sentis que estàs parlant amb ell És el primer article Comiat a Sant Just Treball pòstum d'una excel·lent persona En Pere Brull Nascut de Sant Just Enamorat de Sant Just I sempre present En tots els aconteixements Importants De la vida cultural I política Del nostre poble En Pere sempre va estar Un dels col·laboradors Més actius Del centre d'estudi Sant Justens Fins que l'edat I la salut Li ho van permetre Era una de les persones Qui més coneixia La història Quotidiana De moltes de les famílies Que havíem viscut O venien en actualitat En el nostre poble I la vinculació d'ells Dintre de la societat Sant Justenca Durant molt temps Va ser Amb estreta col·laboració Amb en Joan Cucurella Sèculi Una altra gran persona De Sant Just Responsable De la posada al dia De l'arxiu parruquial Que havia estat Endarrerit Uns quants anys Fitxes Arxius Llistes de parruquians Tot va ser Posat al dia Dintre d'un treball Acurat I continuat Escritor E investigador Incansable Fotògraf De la història De tots els actes Els que podia acudir La seva tasca També va ser Molt important Per l'arxiu municipal Tot col·laborant Amb l'arxiver Senyor Jordi Migó Com a presentadors Del personatge En Pere Brull I de la motiu Escrit Publicat En el present Miscel·lània Número 21 Del centre d'estudi Sant Justencs Moltes persones Importants De Sant Just Li han dedicat Unes paraules Com Com Homenatge A qui fa un temps Que ens ha deixat Són uns comentaris Personals Sobre la seva relació Amb en Pere Brull Dels quals Passa Assument Alguns paràgrafs En primer lloc Diu el centre d'estudis Aquests escrits Són curs Per part D'un membre De la seva família I mitja dotzena De persones Que el van tractar Són Una possible presentació D'on Pere Cap al lector Que no l'hagi conegut En primer lloc Les paraules Del senyor alcalde Josep Perpinyà Permeteu-me Parlar d'ell Com una persona Compromesa Amb Sant Just Desvern El poble Que tant estimava Una persona implicada En la vida política Social i cultural El senyor Brull Era un bon coneixedor De la història Del nostre poble Ja que estava A l'aguai De tots els racons Les famílies El parquet De la història I el món associatiu Per la seva llarga vida I la seva implicació El recordaré Com un pou De ciència Paraules Del senyor Josep Lluís Surroca Que va ser L'alcalde De Sant Just Als anys 59 Des del 59 Fins al 71 Del passat segle En el seu llibre Barrejo la meva història En Sant Just En Pere Brull Va honorar-me En assegurar Que jo era El seu millor amic Amb el seu Trenar Extrovertit Era una persona Que es feia apreciar Per la seva proximitat Honestetat I fidelitat I Amb qui es podia Parlar de qualsevol tema Atés El seu sentit De la discreció La memòria històrica És fonamental Perquè qualsevol col·lectiu humà Sigui conscient De la seva identitat I de l'entorn Que l'envolta I d'on ve I cap on va I això en Pere Ho va saber explicar Millor que ningú En Pere Fonigrassa President del Centre d'Estudis Des del 2011 Fins al 2015 Aposa a punt i final A la seva presentació Amb aquest comentari Entusiasta De les vivències Sanjustenques Volia Que els joves Coneguessin Que la seva vida No ha estat Sempre com avui I que mereixen Conèixer La història Dels últims 92 anys Que ell va viure Intensament Doncs Joves I no tan joves Aquí teniu Un gabadal De fets I gent del vostre poble Llegiu Pere Brull Se sentiria feliç Paraules extretes De la seva presentació Feta Per la Palmira Badell Vicepresidenta Del Centre d'Estudis Sant Justens Recordo el dia Que va venir a casa Encara en vida D'en Jaume A regalar-nos El seu llibre Barrejo La meva història Amb Sant Just Ens va dir Que els Que ens el regalava Només Els qui Estimava Llegint-lo Sentia la veu D'en Pere La seva escriptura És tant Planera Com ho era La seva conversa Aquests són textos De la presentació D'en Josep Quintana President Del Centre d'Estudis Del 2003 Al 2011 En Pere En Pere Brull S'hi podia discutir I discrepar De moltes coses Però sempre Amb un respecte absolut Per l'adversari I amb un amor Incondicional Per el seu Sant Just Gràcies Pere Per les teves cròniques Sant Justenques Per haver estat El regidor Que va posar La bandera catalana Al parador En temps Més que difícils I per la teva amistat Fins al darrer dia I ara sentirem Paraules Del seu net Pol Brull Prats Què puc dir Del meu avi? Primer de tot Que era una gran persona I crec que tots Els que el coneixien Deuen opinar El mateix Era un enamorat De Sant Just Com solia dir ell Jo Encara diria més Era una verdadera Enciclopèdia Sant Justenca I coneixia Tant i tan bé La història Del nostre estimat poble Una cosa Li va faltar Abans de morir Que el seu estimat Real club Deportiu espanyol Guanyés una lliga T'estimem, avi Finalment Paraules extretes De la presentació Escrita Per en Jordi Amigó Arxiver De l'Arxiu Històric De Sant Just D'Esvern En Pere Brull Va ser una de les persones Que més em va ajudar Quan vam iniciar Amb el Memorial Democràtic L'any 2005 Les polítiques de recuperació De la memòria històrica De Sant Just D'Esvern El recordo En el seu diari Participar L'itinerari de la pau Com resseguíem Els llocs On havien caigut Les bombes Aquell llunyà Octubre del 38 O mostrar-nos On havia estat L'entrada del refugi Dins del pati De les escoles Per sort El seu llegat No s'acaben aquestes notes La seva herència Persisteix En un munt de capses Àlbums Sobres I documentació Dipositats Anys abans Del seu traspàs A l'Arxiu Municipal Són imatges D'un temps En què poca gent Feia fotos El seu llegat Perviu entre nosaltres Com la xamaneia Del Sanson Al Esbel I Valent Aquest ha estat un recull Dels comentaris O presentacions Que han fet De tota una sèrie De personatges De Sant Just A l'escrit Pòstum D'en Pere Brull Que ha publicat El Centre d'Estudis Sant Justenc A la miscel·lània Número 21 Acabada d'aparèixer També compta Amb tres treballs més Aquí més interessant Que són 300 anys D'emigracions A Sant Just d'Esvern A càrrec De Cristina Gandoi Àngel Gonzalo Jordi Gumà I Antonio López Gai Cartes Des del front Epistolari D'en Josep Pollinabinés Treball d'investigació D'en Francesc Riera I estudi ecològic De la Riera De Sant Just D'Esvern Treball d'investigació De l'alumne De batxillerat De segon curs Lluc Dost López Presentat El 18 de novembre Del 2016 No em negareu Que la miscel·lània Número 21 Del Centre d'Estudis Sant Justencs Ofereix Un interès Extraordinari Als amants De la història Del nostre poble De la història De la història De la història De la història De la història De la història I després De tot aquest recull I tan interessant Aviam aquestes curiositats Que em portes Alina Jo continuo Què? Avui sense fantasmes Sí, sí No, no Els fantasmes Tenen que sortir Perquè així Com ja estem acostumats De viure Rodejats de fantasmes Doncs ja Quina mena de fantasmes Quina mena Jo no soc Cinc comentari Jo no soc Jo cosica Com deia aquell Bé Aquí continuem Les històries aquestes Que són interessants Són curiositats De Barcelona I tenim un article Que és xuló Que diu Si dones el pit No practiquis sexe Que consti Que poden sentir Tothom Eh, vale A l'edat mitjana Era costum Que les dones Benestants Lluguessin Al servei D'una dida Per alletar Els fills Acabats De néixer Fer de dida Estava ben pagat I per cada nou Allentament S'havia d'establir Un contracte De banda notària Que donava garanties Del servei Fins que el nadó Fos prou gran Si l'edida Trencava el contracte I deixava d'alletar La criatura Abans de temps Establert Havia de pagar Una multa molt alta Si no Doncs tindria Que ingressar A la presó A més Mentre lletaven Les dides Havien de seguir Algunes normes Bastant estrictes Una d'elles No mantenir Relacions sexuals I és que es creia Que si la dida Es quedava embarassada La seva llet Es tornaria dolenta Si algú Buscava dides A Barcelona S'havia de dirigir Al carrer La Flor del Liri Allà En 1444 S'havia establert Un hostal Amb el mateix nom De la via Va voler La casualitat Que moltes dides De fora de la ciutat Triessin Aquest establiment Per estar-hi I anunciar Els seus serveis La veu Es va anar escampant Amb muralles Amb llà Fins que aquest hostal Es va acabar convertint En el punt de referència Per tots aquells Que havien de menester Als serveis D'una dida Tant al carrer Com a l'hostal Van acabar Responent Al nom De les dides Tu ho coneixes Aquest carrer? No No, no, no Ara diu Qui era la patrona D'aquestes allatadores Santa Agueda És la patrona De les dides A ella Cal encomanar-se Pels mals de pi Els parts difícils I els problemes En la lactància Tradicionalment El 5 de febrer Dia de la festivitat De Santa Agatha Tantes dides Com dones Amb fills Petits Menjaven Una mena De panellets Beneïts I amb un got De llet D'acompanyament La creença deia Que amb aquest aliment Aumentarien La quantitat de llet Als seus fills Santa Agueda de Catània Que va viure De l'any 231 Al 251 Pobreta Tenia 20 anys Només Va ser una noia Que es va negar A mantenir relacions Amb el perfecte romà Quincià Quin nom més maco Quincià Va, et dic Ella s'havia compromès Amb les idees De Jesús Que Jesús L'havia consagrada I la seva virginitat Li oferia el Déu L'home molt enfadat Va ordenar Que la torturessin Per ser cristiana Li van tallar Els pits Però Sant Pere Li curaria Les ferides Llavors Va ser condenada A morir Sobre un llit De carbó roent Tot que un terratrèmol Canviaria el seu destí Salvant-la De la crema Fent caure Un mur mortal Sobre el cap Del prefecte Viuria tot I que no tindria Una existència Gaire alegre Ja que la xicota Cabaria morint Tancada en una presó Temps després De l'incident I diu Que la vida Aquesta professió Ja existia En l'època romana I de vocabulari Que sempre fan coses De vocabulari Diu Un ofici Llegat al de les dides Era el de les Tirapits O xuclapits Dones encarregades De xuclar els pits De les dides Que no tenien encara O que no tenien Prou Per mantenir Un flux constant De la llet O sigui Tenien aquí Algunes D'uniduret D'uniduret També Tot per no complir No, no Tot per no fer Viberons Viberons A sobre Aleshores Doncs fixeu-se Oh, ja em diríeu No ho sé Com podríem mantenir A les A les A les criatures Amb llet Aviam Amb llet Jo conec un cas Molt a prop meu Que escolta Gairebé fins als 3 anys Ja I van haver de segrestar El xico Ja, però si una persona No ha tingut una criatura abans No pot tallar tant ningú No sé això com funciona No, si està embarassada Sí Perquè el cos humà S'agrega Ja Vale Si està embarassada No, no Si ha tingut una criatura Si ha tingut una criatura Si no, no pot Si no, no pot El que passa és que Aquestes senyores Feien allargar El temps De lletament Bueno Quan se suposava O sigui Hi havia llet Mentre Xuclessin Els Els mugrons Clar No Deia igual que fos un nen Fins que tingués dents Fins que tingués dents Fins que tingués dents No, no Amb dents i tot, eh Que li fumia cada mossecada Perdó Ara Ara les que esteu allotant Mengeu força pernil del bo Ah, sí Si és que podeu Sí, sí Perquè aleshores té set Preu-s'aigua O una cerveseta Cerveseta és molt bona És molt bona Per les que estan allotant Però no sé si va massa bé Però com ara Sí, sí Sí, sí Perquè Sí, perquè el cos Vitamina Vitamina Filtra l'alcohol Filtra l'alcohol No, ara n'hi ha cervesa Que no té Que no té graus d'alcohol No Ja Bueno Això diuen Que és Una leienta urbana Moltes maneres Com la lleta de la mare No hi ha res Res Res Pujaven molt més ans Oh, i tant Que quedaven immunitats De moltes Sobretot fins al 6 Del naixement Fins als 6 mesos Seria ineludible Això de la dida Era una paraula Que molta gent Ja ni recorda Ni recorda No La tinc molt present Perquè la meva mare Tenia dos germanes Que eren bessones I es veu que l'àvia No li podia donar I va tenir dida Sempre parlaven de la dida I pensava Que carai és això de la dida Sí Sí, no Jo ja ho sabia En aquella època era normal No hi havien biberons No O no O no sabien preparar-los O consideraven Que no era sa Sí Sí, sí Bueno Doncs senyor Si teniu dida Si no també Ara anem pels fantasmes Sí Si un fantasma O un esperit No, no, no Són més aviat esperits Diu A l'infern Sota l'aigua Diu No es tracta D'un infert especial Sinó simplement De la part de l'infern De sempre Que queda Sota les aigües marines I que és on van aparar Les ànimes Dels pescadors I els mariners Condenats Que s'hagin mort A la mar Es creu Que durant el matí De tots els sants L'aigua Desprèn Una fluorescència Especial Com si la superfície S'entallegués I que són Les flames De la part Submarina De l'infern Les causants D'aquest efecte visual En arribar al migdia Els calderers De Pere Buter S'apaguen O les calderes S'apaguen Fins a l'undemà A la mateixa hora I totes les ànimes Condenades Gaudeixen D'un rampost Momentani Ah, les posen A remull Sí Durant aquest període De temps Les portes De l'infern Queden Mics abandonades És a dir No se les vigila Amb el rigor De costum Les ànimes Dels pescadors Coneixent Aquestes Circunstàncies Aprofiten Aquests instants Per escapar-se Molt bé Si aconsegueixen Fer-ho per la via terrestre Poden reintegrar-se Al món dels vius Però si van a parar Les portes marines De l'Aver Es troben transformades En peixos Concretament Enrejades Sí I es veuen Obligades a vagar Per l'abisme Per tota l'eternitat Ara, Marcel És per això Que antigament Aquesta espècie No era considerada Ni tan sols Un peix I la gent Li mostrava Gran respecte Ningú Amb senderi S'hagués menjat Una rajada I sovint Era tornada al mar Quan algú La pescava Accidentalment Creences Genes cèntriques Si se té en compte L'especialíssim aspecte D'aquests animals Finalment Al capvespre Del dia De tots sants Les ànimes dels condenats Fan una processó Que tètrica I silenciosa Desfila Pel fosc orissó A l'època Dels nostres savis Molta gent Refusava anar A contemplar-la Perquè ho considerava Del mal abrany Però d'altres En canvi S'apressaven a prendre Posicions En aquestes platges Del bovetell Amb la intenció De buscar La fantasma Comitiva En aquesta De fantasma Comitiva Aparents I coneguts Solien argumentar Que qui no té No tem La mar Menys encara De temer Els morts Ni tan sols Els que es cremen A l'infern Per tots aquests motius L'endemà De la festivitat Dels difunts Els pescadors No sortien No sortien No sortien A feinejar Ja que existia La creença Que en lloc De peix Es capturaven Ànimes Rejades Calaveres I ànimes S'empena Que dius O sigui Això ja va sortir Amb una altra Amb una altra història D'aquestes d'aquí La rejada es menja Sí I és bona Sí Bueno Jo no el conec gaire Però l'he sentit Anomenat Perquè a casa meva Els hi agrada molt Els hi agradava molt El peix No l'he menjat Però Jo sí Però l'he sentit Anomenat No, la rejada Sí No és un peix pla? Sí Jo diria que sí És com una manta Pequena Sabeu què és la manta? Sí, com la manta La manta Ja en ratlles i tot A veure com gassi calor No No, com bé Sí Tu vam a un lloc gusti O una gamba D'allà de Palamós Bé, ara escoltarem Música Per Gaurir Per Gaurir Molt de gust escoltar Una melodia Que va ser el motiu principal De la pel·lícula Nacida libre Un film deliciós Sobre la vida D'una llaboneta Sense mare Criada entre humans Composat per John Barry Autor cèlebre Per haver posat música A infinitat de pel·lícules Molt populars Entre d'altres Bailando con lobos Interpreta Nacida libre L'orquestra filarmònica De la ciutat de Praga Sota la direcció De Nic Raina Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Ara parlarem D'un edifici singular Del nostre poble Admirat I rebutjat A parts iguals Pel seu especial aspecte Sabeu De quin edifici parlo, oi? El Walden En paraules D'en Josep Lluís Soler Podem dir que El Walden Vis des de l'exterior És una mole inquietant Que impacta Com tot Colossalisme A distància Però Si entres En el seu interior Si et passeges Pels seus carrers I patis Refrescants A l'estiu Gèlits A l'hivern O bé puges A la terrassa Enjardinada I sembla Que contactis Amb els núvols Tot dialogant En la seva Ectomètrica Xamanella Acabes Enganxat Per la claror I l'ombra Mediterrànea Que projecta Tot l'edifici Aquestes poètiques Paraules Les escrivia El senyor Soler L'any 1995 Quan es va rehabilitar L'edifici I la seva façana De la que és De la que es Desprenien Si us en recordeu Les persones Que tenen Una certa edat Les rajoles Originals El que crida Més l'atenció És el seu color Roig Terros El mateix arquitecte Ricard Bufill Explicava Que les cèlebres Rajoles De color Terra Que cobrien Inicialment La totalitat De la pell Exterior De l'edifici S'acostaven Al color Vermellós De les mitgeres De la ciutat De Barcelona I el seu entorn Tot Conformant Una gran roca Que impacta Visualment Sempre Parlant en passat A l'interior Exterior D'aquesta roca En patis O places Enbrolladors I jardins Es creva Un altre Univers Més tranquil I reposat Inspirat A l'interior De la mesquita Blaua D'Estambul També En rajoles Però De tonalitats Blaves Amb els Encenefes D'altres colors Com L'anyell O l'ocre Amb motius Utilitzats Pel modernisme Català Aquests colors Havien estat Tan plenament Assumits Pels habitants Del Walden Amb la rehabilitació Va caldre 20 anys Més tard Fer un estudi Molt acurat I nombroses Consultes A veïns Tècnics Qualificats Per Consensuar Amb l'arquitecte Les noves Textures I els colors De la rehabilitació Podem dir Que el Walden Es va pensar No partint De la unitat Bàsica De família Sinó De l'individu Encara que Històricament El procés D'individualització Social És a dir El trencament De la unitat Familiar O tribal Ve de molt Antic Ja que De fet Apareix a Europa Amb la formalització D'allò que entenem Modernament Per ciutat Als voltants Del segle XII A Itàlia Obliguen L'individu A pensar Per ell mateix Encara Que la moral Cristiana Imparant En la societat D'aquells Temps Temps Fa que les unitats D'habitatges Individualitzats No apareguin Fins ben avançat Al segle XX Aquesta filosofia Va convèncer Força Els primers habitants Que van anar a viure Al Walden Canviant I ple de sorpreses La rehabilitació Que fa ja Molts anys Va representar La posada A punt Per una nova Etapa Que s'ha vist Posteriorment Més canviant Pot ser Més moderna I més variada Força distant D'allò que Al principi De tot Volia ser El conjunt Del Walden Set Ara La societat És diferent I l'aspecte Del conjunt Walden Tant en els seus Habitants Com en el seu entorn Ha canviat Tant Que el seu actual Concepte de vida És absolutament Diferent I distant De l'inici De la idea En què va ser Concebut Per posar Punifinal Aquesta ressenya Escoltem Una estrofa Del poema Walden Que va escriure José Agustín Goiti solo Dintre del seu llibre Taller de arquitectura De lo ocurrido Con aquel proyecto El tiempo Dejará señales En los muros Si el sueño Fracasó Fue porque Todo estaba Preparado Para que así Ocurriera A mi el Walden Com Els diferents Pisos Em va fer l'efecte Que estava En un vaixell El vaixell Tiene aquesta Forma Sí Circular Tenen un carrer Que és circular Amb porces Escolta Estic embarcat No és gaire estrany Perquè estem aquí A 4 quilòmetres De la Mediterrània El que passa és que En aquelles galeries Hi ha unes corrents d'aire Tan horroroses Quan surts dels ascensors Amb una criatura amb febre Ja pots córrer Però bueno Ja se li va la febre Només de la refredamenta No, no Escolta És singular I és bonic El pas dels anys Ens l'ha fet Fer únic Sí El Walden Tinc entès Que és una paraula Que vol dir Un lloc ideal Un lloc utòpic Sí, sí I aquest és el número 7 Sí Hi ha 100 més És un llibre O sigui Aquesta paraula La fa servir Hiusley En un món feliç Ahà I representa Que és com una colmena Sí En les quals tots Es poden viure En una societat utòpica Sí I això estava Això era la idea Quan va començar a caure Les rajoles Tothom va dir Però va trigar Va trigar Va trigar Ja va ser avisat L'arquitecte d'aquí Ja va avisar El senyor Bufill Que allò Tendria que estar Tan ben posat Que podria passar Però bueno Como los senyores Saben mucho Pues vale Al cap de 20 anys Rajoles a terra Posa'm una música Sisplau El compàs d'aquesta música Tan salirosa La Montse Ens farà Partícips D'aquests Moments de salut Sí De salut Bueno Sí Avui comentarem De sedentari Esportista Amateur Cada cop Hi ha més casos De persones Poques esportistes Fins i tot Sedentaris Que comencen A anar Al gimnàs Per posar-se en forma Perquè diuen Que és molt necessari Sa Sa i a més a més Està de moda Dia a dia Aquesta nova disciplina Agrada més Agrada més i és més valent I és més veient Veient No, perdó I es veien Més bons resultats Això Porta a conèixer D'altres individus En la mateixa situació Que animen A plantejar-se Petits reptes Impensables Fa uns mesos Arriba el moment En què L'esportista No professional Però amant Dels reptes Es proposa Fer una prova Del darrer Recorregut Fins i tot Una de les anomenades Extremes Corre Nedar Bicicleta Combinada Totes aquestes proves Tenen un comú La llarga durada I el temps I l'exigència D'una bona forma física Generalment El repte és D'entrada Acabar la prova I si pot ser Dignament És a dir Amb un cert grau D'integritat Física i moral El següent pas Després d'aquesta Important decisió És fer un examen De consciència De punt de partida I de la forma física Actual I valorar Quant de temps Es trigarà A millorar A millorar-la O a optimitzar-la Per a afrontar El repte En la millora De la forma física Es troben A parts iguales La preparació I l'alimentació I l'alimentació Es preveuen uns mesos D'entrenament De posada a punt De sacrificis De buscar temps Per entrenar Conciliant Feina Família En tot el procés No és fàcil No és fàcil Però forma part Del repte L'èxit O el fracàs De la prova Tindrà molt a veure Amb l'alimentació Que l'individu Hagi seguit Els mesos previs En cas que sigui Convenient Aumentar La massa muscular Cal programar-ho Durant el període D'entrenament El pes De l'esportista També és una cosa Que cal determinar I si és necessari Corregir Un excés De pes L'estrarà L'organisme I provocaria Fatiga Falta de rendiment I un desgast Excessiu De les articulacions Al contrari Una manca De pes Causarà El cos Forçarà Els musclos I els òrgans Vitals I reduirà Les possibilitats De l'èxit L'especialista Determinarà El pes Adequat De l'individu En funció De la seva Constitució L'edat I el tipus De competició En el qual Vol participar Un cop Asolita El pes Correcte S'arriba Al balanç Calòric Que no és una altra cosa Que adequar L'entrada D'aliments Amb la despesa D'energia Resultat De la suma Del metabolismo Passal L'activitat física Especialista O calcula De manera individual Segons els hàbits Activitats I l'alimentació De cada individu Molt bé Això és una mica difícil Bé Això per un que vol Fer alguna Cosa específica No solament Perdre un quilo Sinó Practicar l'esport De manera més Més individualitzada O més professional Qui s'aficiona Escolta És terrible No pot passar Hi ha bicicleta Hi ha caminar Hi ha running Hi ha moltes coses Sí Sí Això és la Però està en forma Sí Fan grups de 3 Sí O grups de 5 I són difícils Però és que ara Fins i tot Les senyores Ja Però no Es fan petits grups Que van a córrer Que van a bicicleta Sí Aquí a Sant Justo Avui hi ha Activitats que són sanes Sí I tant Si pots córrer Ja està A veure si algú Posa en pràctus S'anima I ara el reportatge El senyor Com fa gràcia És que moltes I senyores En el braç Porten també Per comptar els quilòmetres Les possessions I no sé I no sé Com bordaders professionals I que penso Que el que van a fer És una mica El fantasma Per veure com va el cop És un fantasma No, no És que O sigui És una manera Com una altra De comprar Ai que ni Mireu Us explico Una anècdota Molt xula Petitona Ahir que vaig anar A un gran Esmagatzems I resulta Per un assunto Que ara Només N'hi ha un assunto Molt puntual I resulta Que a l'ascensor Va pujar Una senyora jove Una noia jove Molt joveneta Amb una criatura I Com allò Que la criatura Era tan bufoneta També Quant temps té Diu Dues setmanes I jo me la quedo I bueno Es feien molt contents Ell i el seu home I jo dic Nena Dues setmanes Sí Dic No et fa vergonya I diu D'induir el consumisme La teva filla A les dues setmanes Portar-les Amb un magatzem Ai senyor Sí L'aïla deia Ja ja ja Tu sí És veritat Dues setmanes Portar-les Amb un No la podia deixar Amb ningú Dona No Ja de nena Anava tan contenta Ella Era el bateig Induïda I bueno Ja la indueixes El consumisme Bueno Mira No no Li va agradar Li va fer molta gràcia Vull dir que no Es podia dir Es podia dir Senyor meu El seu reportatge Sí Penso que no Quedarà pas Ningú indiferent Una mica Bueno Estem al mes de juny Sí Que en dius ara Quasi Sense adonar-nos Ja hem arribat Al juny Jo diria Que és el mes Més esperat En general Per les persones Treballadores I les jubilades Per allò De la paga doble Ah Si ens la paguen Benvinguts Sigidons Al mes de juny I la paga Mal anomenada Doble Per mi Que ens facilitarà Anar tapant forats A la normalment Malmesa economia De quasi totes les persones I per què he dit Mal anomenada Paga doble Doncs Perquè Res i curt No és veritat Sí podem dir Que és una Mitja veritat Perquè Ja fa molts anys Que en els convenis Sectorials Es calcula La massa salarial En euros Bruts l'any Normalment Dividint Dividint Per 14 El total salarial De cada persona Així Ens surten Dues pagues Més l'any Una El mes de juny I una altra El mes de desembre Però No a totes les empreses El càlcul es fa així Per aquesta raó No a totes les persones Tenen una nòmina Doble Sinó Que les del mes de juny I desembre Són més altes Que d'altres Mesos Al final de l'any Però El sou brut És el mateix Fàcil d'entendre Oi? En aquest cas Els demés Mesos De l'any Cobren Una mica Més Que l'altre sistema He fet Aquesta explicació Perquè Crec Que quedi Més clar Que no és un Otsequi De l'empresa O de l'Estat La percepció De les pagues De juny I juliol Dobles Amb la qual cosa Vull fer veure Els amables Radioients Del programa 60 i més De ràdio Sant Just Que algunes Malintencionades I miserables Notícies Que gent Sense escrupols Difonen Que ens trauran Les pagues Dobles Per fer por No solament No és veritat Sinó Perquè és impossible Cal recordar Que rebem Una part Del que hem cotitzat A la nostra vida Laboral No ens regalen Res M'agradaria Que aquestes Quatre paraules Serveixin Per donar Tranquil·litat Especialment A les persones Grans Fins aviat I fins a Bé Fins a l'octubre Perquè tenim més vacances Que els mestres Que ja es diu Sí Perquè els mestres Pobres hem de Calcular els exàmens I tot I nosaltres no D'exàmens Res de res Fins a l'octubre Fins a l'octubre Fins a l'octubre Fins a l'octubre Fins a l'octubre Fins a l'octubre Fins a l'octubre Fins a l'octubre Fins a l'octubre Fins a l'octubre Avui visitarem la vall del Bac. Amb la remor de fons d'aigües cristallines, aquesta encantadora vall se'ns revela com un paratge fresc i ofenós, esquitxant per nombroses esglésies romàniques que són testimoni del seu caràcter autèntic i acollidor. Són paraules de l'escriptor o l'utí Josep Murlà publicades a la revista Descobrir Catalunya. El visitant queda sorprès cada vegada que trepitja la vall del Bac. Aquesta zona del municipi de la vall de Vianya conserva una nissaga? No. Riquesa. Conserva una riquesa important, natural i patrimonial. Accedirem per la zona de Castellfollit de la Roca, agafant la carretera local en direcció a Oix. I atenció! D'aquí hem quedat fet un parell de quilòmetres. Trencarem per la pista que es troba a mà esquerra. Aquesta via de comunicació s'endinsa primer per la llarga vall de Carrera, al capdamunt de la qual trobarem la vella masia de Coll de Carrera, on funciona un hostal de muntanya. D'aquesta casa tenim notícies a partir del segle X, i, almenys fins fa uns anys, ha estat en possessió de 23 generacions de la mateixa família d'una manera seguida. A prop de la casa brolla una font d'aigua molt abundant, fresca i cristal·lina. També podem trobar una planta que va ser catalogada pel botànic Estanislau Baireda a finals del segle XIX, com a especial i exclusiva de la vall del Bac, a la qual se li dona el nom de Polijala Bairedae, en honor de l'il·lustre científic. La pista, que arriba fins a Santa Pau de Segúries, travessa persones de vegetació molt diversa i indrets d'espeses o escúries, amb predomini dels sinars, roboredes i pinedes. Els marges dels camins i els replants, els replants arbats, abunden plantes com la corajola, la cervellina, el garjardell, la valeriana i moltes altres que adornen el paisatge de la contrada. La riera de la vall del Bac, que recull les aigües de l'obaga de la serra de Malfort i de les muntanyes del costat nord, amb el talló, de 1.278 metres, i el Puigdou, o Pujol, de 1.292 metres, com a cims més destacats, és, de fet, el punt de naixement que abans de cedernes formen el riu Llerca. Llerca? Llerca, sí. Sales de Llerca. Que n'hi ha sales, sales? Sí, sí, sí. Amb el riu es diu Llerca. Sí, allà hi ha l'empresa, que se diu Sales de Llerca, que és una indústria que fa... Que fa sal, sal. Per fer càrregues de construcció. Ah. Bé, la vegetació és ofenosa i el paisatge mostra en la seva diversitat unes tonalitats verdoses i una llum que són especialment intenses a la primavera. L'assistència de les esglésies de Sant Feliu del Bac, Santa Magdalena del Coll, Santa Maria de Sacot, Sant Miquel de la Torre, Sant Andreu de Porreres, ha donat lloc a què és un que es qualifiqui la vall del Bac com a part del romànic. Llevat de la situada al costat de la gran casa del Coll, les altres eren inicialment esglésies amb demarcació parroquial que van acabar per dependre de la parròquia de Porreres, on va residir durant segles el rector de la denominada parròquia de la Vall del Bac. Les darreres obres de restauració d'aquesta han permès recuperar l'esplendor de la construcció original, un altre edifici de l'època medieval, amb vers, amb restes romàniques. És la torre, propera a l'església de Sant Miquel. Un dels edificis més populars és l'hostal, que en altres temps va ser un centre de proveïment, lloc de trobada i de celebracions festives veïnals de la zona i també punt d'acolliment d'excursionistes i caçadors. Ara és en l'actualitat un establiment de referència pels plats més destacats de la cuina de la muntanya. El Mas de l'Hom, la Bedossa de Vall, la Bedossa de Dalt, el Pagès, la Coma, el Triadú, la Coromina, el Tomàs i Xiribitx són, entre altres, velles cases de pagès de construcció senzilla que evoquen els temps en què la vall era plena de vida. I la plaça Real no hem donat el prat situat després del Mai Nou. era el centre de reunió dels seus habitants. Després d'uns anys de despoblament, moltes d'aquestes cases troben noves formes d'utilitat i han recuperat l'activitat humana. La vall del Bac continua sent, com sempre, una terra plàcida, un lloc sorprenent, un espai de connexió profunda amb la natura, un paradís a l'abast d'aquell que busqui la calma, la tranquil·litat i la pau. de la calma, c'est nuevo el festival de consumption. Bé, i abans de marxar, amb això que dèiem de fer exercici, o sigui que tenim aquí uns quants, i abans d'acabar el programa, doncs, si ens feu cas, doncs, bé, mira, no costa res. Això ja. Sí, això. Comences tu. Per aquí, per l'article aquest, has mentat? Sí, aquí, aquí separadet, aquí veus? Aquí baix? Sí, l'altre ja està donat la setmana passada. Ah, val, val. Diu, recomanacions per conservar les capacitats físiques i mentals. Practicar exercici físic. Positiu, tant per a la salut física com a psíquica, fins i tot per socialitzar si és que ho practiques en grup. Ara tu, Joan Maria. Prevenir les malalties. És important tenir cura de la dieta, evitar els hàbits tòxics, com el tabac o l'alcohol, passar els controls mèdics pertinents, dormir set o vuit hores cada nit i cuidar de la higiene. Ara tu. Ser mentalment actiu. Conservar les capacitats sensorials utilitzant ulleres o audífons, si cal. Exercitar les capacitats intel·lectuals mitjançant lectura, jocs, etc. i exercitar la memòria. Formes saludables per fer exercici. Caminar. Fer-ho en espais que no siguin durs al contacte amb el peu, com de terra o gespa. Els recorreguts han de ser il·luminats, regulars i plans, evitant les pujades i baixades brusques i perllongades. Ara, Joan Maria. Evitar anar per llocs amb molta circulació i pol·lució. Ara, Montse. Enresquem companys per anar amb nosaltres. Podem aprofitar diferents espais verds de la ciutat, la muntanya o la sorra, l'aigua de la platja. O l'aigua de la platja. Sí. Nedar i fer exercicis a l'aigua. Però, Montse, has parlat davant del micro, si no, no se't sent. No m'has sentit res. Home, sí, una miqueta. Està especialment recomanat a qui pateix desgast, oci o articular. No totes les formes de nedar són adequades a tothom. Cal orientar-se en un professional respecte a quins són els efectes positius de cada estil. Bé, Joan Maria. Nedar preferentment utilitzant mitjans auxiliars com cinturons flotants que mantinguin el nostre cos a la bar. I tu, aviam, aquí diu l'aigua de mar. La mar té riquesa mineral i ens permet flotar millor. I ara aquell espai que té aquí assenyalat, que m'ha semblat que valia la pena ensenyar, dir-ho. Aquí, veus? Utilitzar roba adequada. Utilitzar roba còmode, calçat, flexible i sense taló. Beure aigua abans, durant i després de l'exercici. I ara la Montse. També el lloc està separat. Aquest d'aquí? Sí, combinar... Combinar sessions de gimnàstica amb caminades, nedar, anar a ballar, passejades amb bicicleta i tai-chi. Bé, doncs, com ja sento de fons la sintonia, això vol dir que el Carles ja ens ha posat l'acomiat. Que pleguem. O sigui, senyors, senyores, a vosaltres, a tots quatre, moltes gràcies. realment, disfrutant moltíssim. Ara ens despedim del curs, no? Del curs, del curs, clar. Tu el que heu sentit, senyors radioigents, feu, eh, que són consells de gent gran per gent gran. I els joves també, eh? També, també. Que un si s'acostuma de jove, després de gran, mira, ja té el bici. I ho continuo fent, tu, eh? Jo el que aconsello a tots els que, gent gran que tinguin parella, que almenys una setmana, que se'n vagin tots solets en una altra puesta. Ah, això mateix. Que deixin la parentesola. Què vol dir això de la parentesola? No ho sé pas, però jo com estava... Això es fa per desintoxicar. Això. Sí, sí, no ho va molt bé. Bé, doncs, nois, hem acabat. El Carles ja ens diu que adeu, doncs fins la propera temporada, que esperem que ens escolteu com fins ara. Que disfruteu força l'estiu. Molt bé. El que podeu. El que podeu, sí senyor. Adéu-siau. Adéu. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Ràdio d'Espel 48.1 Ràdio d'Espel 48.1 Ràdio d'Espel La Ràdio de Sant Lluís 48.1