Plàstics d’un sol ús, Josep Anselm Clavé, Ötzi i la Serra de l’Albera — notícies, música i humor a «Seixanta i més»

Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Música Seixanta i més. Benvolguts, amics oients de Ràdio d'Esvern. Torna a Seixanta i més, a la sintonia de Ràdio d'Esvern. I tornem disposats a oferir-vos notícies, música, curiositats, durant l'hora que estem amb vosaltres, fins a arribar a l'hora del sopar. Una hora que recorda que estem en la setmana dels barbuts i que, malgrat fer un sol preciós, el fred es deixa sentir per alegria de la nostra lina, a qui la frescureta li encanta. Però estem a l'hivern i toca gaudir d'aquest temps que és seníssim. Acabem de passar-ho d'allò més bé amb la celebració de la Festa dels Tres Toms, lluïda, amb les tres voltes de carros, cavalls, ponis, alegria i gatxara, caramels, música de gralla i tambors. En fi, una bona estona amb la benedicció de mascotes de tot tipus, amb la joia de la mainada, que les portaven disposats a que mossèn Joaquim es tingués sobre ell la clàssica benedicció que es fa en aquesta festa tan tradicional com és Sant Antoni. En fi, un cap de setmana alegre, familiar, i que hem d'aconseguir que es mantingui per molt temps, perquè les tradicions són les mestres fefeent de la nostra cultura. Bé, la taula de redacció, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria, en Carles i d'una servidora, la Joana, estem disposats a posar en marxa 60 i més. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ens fem ressò d'una decisió presa per la Comissió Europea sobre un tema importantíssim per aconseguir millorar el medi ambient si volem que el nostre planeta continuï viu i sa. Aquesta decisió diu que a partir dels anys 20 o més es prohibeixin tota mena d'estris de plàstic d'un sol ús. Ja sabem que el tema s'ha tractat moltes vegades però no ens sobra que ho comentem una vegada més. Ens diu el reportatge passat en fons de la Comissió Europea. Els plàstics representen el 85% de totes les deixalles que apareixen al mar. La situació és insostenible i és per això que la Comissió Europea ha imposat als països membres una nova normativa molt més restrictiva per segons quins productes de plàstic d'un sol ús que apareixen més sovint a les platges i mars europeus. Però atenció, per evitar queixes del sector la mesura s'aplicarà proporcionalment. La idea és transmetre als ciutadans que si el plàstic és un invent fantàstic però que cal fer-lo servir d'una manera més responsable. Segons l'Eurobenometre arran d'haver intentat resoldre el passat 2015 el problema de les bosses de plàstic un 72% dels europeus declara actualment haver-ne reduït l'ús. Ara, la Unió Europea vol centrar-se en uns productes de plàstic d'un sol ús i en aquests arts de pesca i en les arts de pesca perdudes o abandonades al mar. Aquests són bastonets de les orelles quanyetes per beure refrescos, coberts i plats de plàstic bastonets per remoure begudes o per lligar globus inflables tots aquests productes es podran comercialitzar si són fabricats amb materials sostenibles. Els estats membres hauran de reduir l'ús dels recipients de plàstic per posar-hi menjar dels gots o ampolles de plàstic per activitats esportives. Poden fer-ho imposant productes alternatius en els punts de venda o bé imposant una taxa als productes d'un sol ús. Obligacions dels productors Els fabricants de determinats productes hauran de contribuir a cobrir el cos de la gestió i neteja dels residus i de les campanyes de sensibilització. Parlem d'envasos i embolcalls per exemple de patates fregides o llaminadures gots i envasos de begudes filtres de cigarretes tabletes humides globus inflables o bosses de plàstic llogeres. I arribarem al reciclatge obligat. Els estats estaran obligats a fer reciclar el 90% de les ampolles de begudes de plàstic d'un sol ús i d'aquí fins al 2025 mitjançant sistemes de consigna i reembolsament. O sigui, l'antic costum d'intercanviar d'un envàs de vidre buit per l'envas ple o bé tornar a l'import del preu de l'envas. L'etiquetatge Alguns productes com les compreses higièniques tovalloletes humides o els globus inflables hauran de portar una etiqueta elaborada a l'hora i normalitzada que indiqui la manera de com eliminar els residus que generin i l'impacte negatiu que puguin tenir contra el medi ambient que puguin tenir contra el medi ambient. Insistim en les campanyes de sensibilització. Els estats membres hauran de fer campanyes per a sensibilitzar els consumidors sobre l'impacte negatiu per al medi ambient que produeixen les deixalles de plàstic d'un sol ús. I arribem als arts de pesca. Els fabricants hauran de fer-se càrrec de costos de la recollida de residus provenents de les instal·lacions portuàries, receptores i del seu transport i tractament. I com no, també hauran de cobrir les despeses de les campanyes de sensibilització. Ah, sí, Quica, ja ho sabeu. Potser que ens comencem ja a acostumar sensibilitzar. Sí, sí, que els envassos d'un sol ús i gots i culleretes és molt còmode, és tot el que tu vulguis, però no, de sa no té res. O sigui que perquè després allò a mi em va esparverar que va un dels meteoròlegs de la televisió va fer un reportatge i diu mira, a contrasol a la tarda mira aquella muntanya que blanqueta que es veu, tu saps què són? Les tovalloletes humides que van, el mar les va deixant i es van quedant enganxades. Diu, és una cosa horrorosa perquè no es desfan. No es desfan? No, no, no, en absolut. En absolut. És com una mena de cotó fluix de teixit, de teixit. Estrany. Oi, sí? Sí, que mira, estem molt així. Per, sobreviuen. Sí, elles sí, el que passa és que se les halen els peixos i coses d'aquestes que... Bueno, això ja és molt més greu. Si ens conscienciem una mica, potser... Téu tovalloletes, et menges una dorada i ja dintre tens la tovalloleta que s'ha halat la dorada per a teixar-te els llarres. Ja està, ja, tot s'ha emocionat. Perquè no són bioderradables. No, no, no. No sovalloletes humides, no gens. Bé, doncs, posa una miqueta de sintonieta. i després d'aquesta campanya de sensibilització... anem amb una altra cosa que va més bé. Ja sabeu que ja s'està acabant d'aquest llibre, molt maco i que ja s'està acabant. I ara parlem d'un senyor que ho va fer molt bé, que és Josep Anselm Clavé, l'home que va animar els obrers a cantar. Aquí també tenim un carrer del Josep, no? Sí, sí. que és el carrer de la Sala. I tant, el carrer de la Sala. Sí, sí. Bueno, diu, no es pot parlar del socialisme utòpic ni de la fraternitat sense esmentar a un dels personatges més populars i emblemàtics de Barcelona, Josep Anselm Clavé. Va viure de 1824 a 1874. O sigui, aquest senyor va tenir 50 anys. Nascut al barri de la Ribera i va ser un autodidacte de la música, de la poesia i de la política. Des de molt jove rondava pels cafès de Barcelona amb una guitarra cantant les seves pròpies cançons. El seu talent li obria portes i li donava oportunitats. Una d'elles va ser la de dirigir un grup de música anomenat l'Au Aurora. L'Aurora, sí. Senyor, aquí he canviat pàgina. Que també cantava pels cafès i feia serenates. Va treballar amb ells per aconseguir que s'unessin realment bé i així va néixer la primera coral de Barcelona i d'Espanya en el 1850. Amb aquesta experiència Clavé va trobar una activitat en la qual podia reunir gent humil que tenia només un capital la seva veu. Xulo, eh? Muita, eh? El can Coral s'expandiria per totes les classes treballadores. Clavé va intentar dur els seus cors i valls al Passeig de Gràcia. Però la burgesia barcelonina li va presentar una fèrria oposició. No podien permetre que el poble rals envahís el que fins a aquells moments era el seu terreny. Després d'algunes detencions causades pel seu activisme polític republicà va organitzar espectacles als jardins d'Euterpe amb un èxit sense precedents. Va començar a publicar un follet titulat Eco d'Euterpe on hi figurava els programes dels espectacles esdeveniments culturals i fragments literaris. I en 1860 es va fundar l'associació Euterpensa una agrupació dels diferents cors que havien anat creant-se al voltant de la ciutat. Dos aspectes cal ressaltar en l'actuació i les iniciatives de Clavé. Va promoure el moviment associatiu i va difondre millorant-lo a l'ús de la llengua catalana. Clavé va treballar per donar als obrers autoestima consciència de grup i cultura. El seu prestigi van augmentant i la burguesia va deixar d'estorrufar el nas fins al punt que el cor de senyores del Liceu va interpretar amb els cors Euterpenses Terpenses fragments de de Richard Wagner. Era la primera vegada que el Wagner s'interpretava en Espanya. En 1867 Clavé va tornar a ser detingut i deportat aquesta vegada a Madrid però la força del procés que havia engegat era tal que res es va aturar. Els cors, els espectacles, les publicacions, els valls, tot continuava endavant. Va retornar en 1868 i a conseqüència de la revolució que va treure del poder Isabel II Clavé es va incorporar a l'activitat política. Durant el sexeni revolucionari va ser diputat i president de la Diputació de Barcelona i quan aquest es va acabar Clavé va tornar a Barcelona i va morir els dos mesos. Senyors, ja hem fet la cantata. A l'amor d'aquest home dels corals encara per viu aquí a Sant Just tenim la pom de flors i tenim també de la gent gran tenim la coral Harmonia. El poble de Sant Just dos corals, Déu-n'hi-do. I tant, i que ho fan molt bé que consti. I tant, i tant. Que consti, que consti. I ell no és publicity. No, no, és realitat real. Realitat real. Jo diria que sí, sí, sí, que n'és, perquè no s'ha de dir. Clar que sí. És cultural. No és cultural. No és un benefici a ningú. Aquests senyors i senyores que van a cantar ho fan de franc. I ara intervindran amb una cantada col·lectiva. Sí. A l'auditori. A l'auditori. A l'auditori. Perquè ara això es fa molt. Per exemple, els nens dels col·legis, l'any passat, em pensava que va ser l'any passat que jo vaig anar pel net i era quasi tota Catalunya. Sí. I estava l'auditori i era preciós. Però després, és preciós. I els meus fills també han cantat els anys de l'escola. A l'auditori, bé, sé que és el mes de febrer. No, l'auditori no. Que se'n diu el Camp Gran. Camp Gran, sí. El 6 de febrer. El 6 de febrer. Sí, sí. El 6 de febrer. O sigui que mira, a cantar. A cantar. Molt bé. I de qui en canta sumar l'espanta. Em posa una mica de musiqueta. Bé, mai no hem dubtat de l'antigó de les mòmies egípcies de les quals tenim força informació a l'abast. Però resulta que el paleontòleg senyor Marius García Virtual ja fa uns anys publicava un interessant article a la revista Història i Vida sobre una mòmia descoberta als Alps a la qual se li va posar el nom de Otzi, l'home de gel. Aquesta és la història. Era el 19 de setembre de l'any 1991 quan el matrimoni Helmus i Erika Simon, experimentats excursionistes molt afeccionats a la muntanya, van trobar un cadàver atrapat amb el gel d'un glaciar a la vall alpina d'Otsal, a la frontera entre Òstria i Itàlia. No els va estranyar la macabra trobada, ja que aquell any va ser un dels més desgraciats en quant a accidents de muntanya als Alps. I per aquest motiu el Helmus Simon va pensar que el cap que es veia parcialment pertanyia a algun alpinista accidentat. El matrimoni va demanar ajuda per alliberar el cos que estava ben encastat en el gel. Per les dificultats que presentava el rescat, la recuperació del cos es va portar a terme d'una manera brusca i hipocorosa. Fins i tot es va fer servir un martell neumàtic Sant Antoni que va danyar seriosament el maluc de la banda esquerra i la regió gluta de l'home dels gels. Es van trobar indicis que el mostraven que el cos no era el d'un alpinista actual sinó d'un home d'èpoques molt llunyanes proper d'ell també hi havia un arc una d'astral d'aram i una mena de serró. Els mitjans de comunicació van seguir molt interessats al seguiment de la mòmia a la qual van anomenar Otzi amb referència a la vall d'Otzal lloc on s'havia produït la troballa. El nom es deu al periodista vianès Carl Wendt que buscava una perlliu senzill que només que no fos el macabre de mort o cadàver. De bon principi es va creure que el cos havia aparegut en territori d'Àustria per la qual cosa el van traslladar a Innsbruck on van fer els primers anàlisis científics. Es van datar les mostres corporals d'Otzi dels seus vestits i de les seves restes vegetals trobades al costat del cos. Els resultats van donar una antiguitat de 5.300 anys cosa que situa la troballa en el neolític europeu. L'Otzi era més antic que les mòmies de les dinasties reials egípcies. Per la transcendència del descobriment es van realitzar diferents excavacions arqueològiques en el lloc on es va trobar la mòmia. Es van recuperar nombrosos estris i gran part de les robes que portava aquell home de l'època neolítica cosa que representa un cas únic en la història de l'arqueologia. a l'estudi de tots aquests elements mostrava el gran coneixement que tenia el poble d'Otzi de les roques i dels vegetals del seu entorn. Però la inspecció topogràfica exhaustiva del lloc de l'aparició del cos va demostrar que l'home del glas estava en territori d'Itàlia i per tant era patrimoni d'aquest país. Ja hi som. pel seu definitiu emplaçament els italians van acondicionar a Bolsano una cambra de refrigeració especialment dissenyada per la conservació del cos. En l'actualitat aquest home de gel es pot veure al museu arqueològic del sud del Tirol lloc al que va ser definitivament traslladat OTSI al mes de març de 1998 sota estrictes sota estrictes mesures de seguretat. A partir del nou segle s'ha continuat fent noves analítiques a l'ADN que situen l'OTSI en l'Europa del nord i central i que mai no ha estat emparentat en poblacions mediterrànies. Una sèrie de radiografies de la cavitat toràcica del cos de l'home de gel van fer sospitar al paletòleg forense Eduard Egertel Bills que en l'espatlla esquerra s'allotjava una punta de sajeta i que la mà dreta tenia talls d'uns 5 o 6 mil·límetres cosa que li va immobilitzar dos dits de l'amac. I es va arribar a la conclusió que OTSI s'havia vist immers amb una potent baralla però que no va morir en aquell moment. però sí que no va tenir una mort natural ni per congelació sinó per una mort violenta. En el moment de la publicació del present article encara es continuaven fent estudis sobre els moments finals de l'home de glas amb l'esperança que aquest essè neolític ajudi els científics a comprendre millor una important etapa de la prehistòria europea. doncs ja ho sabeu Europa té una mòmia més antiga que la dels egipsis que encara no saben de quan de totes maneres no anem malament aquí a Espanya de mòmies ja en tenim un ranger allò mas vale no melle allò posa musiqueta aquí són mòbies vidents no és el mateix aquelles són mortes aquestes viuen no es el mateix avui escoltarem una música meravellosa la que va posar Rimsky-Korsakov a les narracions de Xerassada del conte de les mil i una nits el jove príncep i la jove princesa són els fragments que escoltarem interpretats per l'orquestra sinfònica de Lubliana dirigida per Lawrence Siegel Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bueno! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Fins demà! Tornaré! Tornarà! ! ! es porta! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Tornarà! ! Tornarà! Tornarà! En comptes demà! elements! 和! Tornarà! Tornarà! Tornarà! Tornarà! Tornarà! Tornarà! Tornarà! ràdio, televisió i premsa. Bet aquí que un valencià d'Ènia, migfondista i preparador físic, se li va alcorrer programar un estat de Quènia per intentar descobrir el secret de l'èxit dels corredors d'aquell país. Doncs bé, el secret és que la majoria s'entrenen moltes hores i corren descalços per falta de material i no talonen. Aquest descobriment de no talonar va dissenyar les sabatilles FBR que no porten talons per la qual cosa els usuaris es veuen obligats a no poder talonar i això, diuen, és el secret de les seves plusmarques. El que no se sap són les conseqüències d'emparar sabatilles sense talons. Segurament els traumatòlegs foren capaços de fer un diagnòstic però, pel que sembla, ningú els ha consultat. Ah, no, això passa sempre. Que ha semblant el de les senyores i senyoretes que utilitzen sabates de talons molt alts que avui dia ja se sap que malmeten l'esquena. Què hi farem? Una evidència que l'amor demana per sobre la salut de les persones. Sí, senyor, tota la raó. Molt bé. Vinga. Molt bé. Ben dit. Ben dit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Viatjant per Catalunya. Avui farem una passejada per la Serra de l'Albera Diverses dimensions condicionen el paisatge de l'Albera La humana, que ha deixat petjada en diferents etapes de la història I la de la natura, tan rica, però assetjada per focs devastadors L'orografia, suau, del vessant sud de l'Albera, l'Empordanès Es fa retallada i abrupta en arribar al mar Per parlar de l'Albera, s'ha de prendre distància i observar de lluny el perfil de la Serralada I veiem que per pou la serra és nuà Perquè arbres i tramuntanes són realment incompatibles Com ho són els arbres i els incendis Perquè allò que creix lentament durant anys Desapareix en dos minuts i lentament per obra del foc I de focs n'hi ha hagut força els pobles de l'Albera A la zona de Sant Quirze i a la Balmeta La serra només té pinzellades de matolls El sector de requesens i bausitges està en canvi cobert de fagedes Roures, martinencs i alzines Però de l'Albera em fa l'efecte que no n'hi ha lloc En aquests boscos hi viu una petita i rica fauna Pocs, pocs, gats fers Sí, els links Ah, sí, els links Bé, porcs senglars, algunes arrofons, vaques, vaques fagines En perill d'extinció, puputs i àguiles daurades Si ho pensem bé, val la pena venir fins a l'Albera Perquè des del coll del Pertús fins al mar Es pot fer un viatge en el temps en el curt espai de 35 quilòmetres Hi ha tant en tan poc espai Dolmens, coves, roques, gesiments I ens preguntem com és que s'aguanta aquella pedra dreta de Sant Quirze de Colera Castells, esglésies preromàniques, monestirs Digueu-me, hi ha cap monument de línies més perfectes que Sant Pere de Rodes A sobre del Cap de Creus? Però l'interès de l'Albera no s'acaba aquí L'Albera també és el centre de reproducció de la tortuga a Garriguella El monument a l'exili, a la Bajol Els estanys de la Jonquera I les reserves marines de Banyuns i la Massana Però a més, l'Albera és passar a l'altra banda Ara, més que mai, les collades amables de la serra Uneixen més que no pas separen dues terres germanes El nom de l'Albera, documentat de l'any 850 S'ha aplicat tradicionalment al massís que separa l'Alt Empordà del Vallespí i el Rosselló I que culmina el Puig Nolós Des de temps antics hi ha hagut interpretacions més extenses del seu abast Però l'habitual bibliografia recent amplien el seu àmbit amb direcció oest I el fan arribar fins al Costa Bona A la pràctica, la interpretació més normal és la que situa la serra d'Albera Entre el coll de Portús i la mar A l'Albera, l'estatificació de la vegetació és ben palesa Els boscos baixos d'Alzina Sorera donen pas, per sobre del 300 metres, a l'Alzinà Montanyang I més amunt, als Roures i Castanyers A les zones altes, predominen les fagedes Quan la tramuntana topa de dret, amb la serra de l'Albera La humitat es condensa i crea un núvol allargassat, conegut com la Rufa Aquest núvol desprèn la boira que afavoreix el desenvolupament de les fagedes Entre vinyes i suredes, des del Boló fins a la costa vermella Els pobles del nord de l'Albera s'arreuleixen a la seva falda Amagant un patrimoni que s'esteng per tot el massís i que recorda l'època en què no existien fronteres La mecanització del camp ha despoblat de pagesos els pobles de l'Albera, rossellonesa Però la vinya té encara molt bona salut Sureda rep el seu nom de les suredes característiques de la zona Malgrat això, destaca la indústria del lladoner Des del segle XIII es fabriquen artesanalment els millors fuets i corretges De sureda arrenca el camí que va fins a l'ermita de Nostra Senyora del Castell Una atalaia ideal d'on poder contemplar la bellesa del paisatge i complaures amb la màgia de l'Albera La història de l'ermita de Nostra Senyora del Castell està íntimament lligada a la del Castell de l'Ultrera Del qual només queden runes Aquest edifici és testimoni dels lligams ancestrals entre el rosselló i la resta de Catalunya Va ser Jaume I de Mallorca qui el va donar Arnau de Castellnou De tots els pobles de l'Albera, Sant Genís de Fontanès és sens dubte el que té més admiradors Diuen els naturals del país que a la llinda de la porta de la iglesia de Sant Miquel atreu cada any molts visitants, sobretot els japonesos amb les seves càmeres fotogràfiques Realment aquesta peça és una de les més boniques de l'art romànic nord-català A l'interior de l'església, un quadre i un retaule de Montserrat recorden que durant anys aquesta església depenia de la principal abadia de Catalunya El secret d'ella és que té dos campanars encara que a cop de vista només se'n veu un Cal que ens enllunyem pel carrer del Tronger quan divisem el segon La vila de Garrigulla, Garrigulla és? Garriguella Ai, perdó, eh? Garriguella és cèlebre perquè allí es produeixen característics i deliciosos vi en portanès, la garnatxa Cada any, per dissabte sant, a Garriguella, es fa una popular fira d'aquests agradables vidols Es marida amb els típics bunyols ensucrats Brunyols, eh? Brunyols Brunyols Brunyols Allà es diu brunyols Ensucrats Ja ho hem dit abans Però val la pena recalcar-ho Una visita de gran interès, gairebé ineludible És el del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera Es troba al santuari del camp de Garriguella On l'associació d'amics de la tortuga local Intenta treure's-la del perill d'extinció en què es troba En el segle X, l'abadia de Sant Quirsa de Colera Dominava les terres més orientals de l'Albera, empordanesa Aquesta abadia benedictina segurament va ser una de les fundacions més antigues del renaixement monàstic súrgic amb el poder carolingi al sur de la carena peninenca Del claustre s'ha conservat la galeria contigua a l'església excepcional pel seu arcaïsme que es pot considerar un precedent del romànic Del monestir, l'església destaca de forma preeminent En el 1592 va ser agregat el de Sant Pere de Bessalú i sis anys més tard va ser concedit en règim de contracte de cessió perpetual o per molt llarg de temps Dit acadèmicament Enfitensi Enfiteusi Enfiteusi Enfiteusi Sí M'ha agradat Jo ho anava a eliminar Escolta Podia fer prova d'aquesta paraula Enfiteus És un llatinojo això Sí, sí, però escolta, me'l vaig haver de veure el que corresponia amb aquesta... El palabro Res que veure amb l'enfite Sí, no res de la fita Bueno El veí del terme O sigui, amb aquest senyor se li va fer el veí del terme que era el senyor Joan Malloll Família del qual a principis del segle XVIII va enllaçar amb la família Nouviles que són encara avui dia propietaris dels massos de l'entorn però que el monument el van cedir en propietat a l'ajuntament de Rebós No és Rebós? Rebós Des d'aleshores, un patronat vella pel monestir Amfitansa també Aquest senyor Nouviles Aquest senyor Nouviles ja fa anys que s'ha mort I el famós... Propietària El poeta català Sí Li va dedicar un petit poema Poema I deia La cigala d'en Nouviles és com un lot sense piles A l'Albera es troba la màxima concentració de construccions megalítiques de tot Catalunya Dolmens, menjirs i altres monuments mil·lenaris Sembla que vulguin amagar-se de l'esguard de la civilització Una seixantena de monuments megalítics s'oculten entre la vegetació forastega dels boscos que s'enfilen cap al castell de Requesens i als cims del voltant Són enormes pedres misterioses en equilibris impossibles que es troben en indrets solitaris La seva funció, pel que fa als dolmens, acollem les espulles d'un o més morts amb el seu eixobar Els arqueòlegs han pogut estudiar alguns de complets i han trobat puntes de segeta, fragments de ceràmica i objectes sumtuosos a la cabana Arqueta sobre un turó que domina un magnífic paisatge d'oliveres que s'estend fins al cap de Creus i van trobar un ganivet de sílex que va permetre datar el sepulcre a mitjans de 4.500 anys abans de Crist Centúria amunt, centúria avall, és el període antic del Neolític En casos excepcionals com en el dolmen de la Gotina, a Sant Climents a Cebes s'aprecien misteriosos gravats sobre les lloses a la roca que no se sap interpretar tals com cercles, serps, estels presents a la insòlita Pedra dels Sacrificis a Camp Many una roca que se sosté sobre una altra en un equilibri extraordinari A la prehistòria, totes les hipòtesis, si són ben raonades, són vàlides Bé, fins aquí el nostre viatge Per ara, tornarem Prometem tornar I veurem els menibres I més i més pesa Tot almenys i tot Molt bé Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Bé, ara ens recordarem per acabar algun comentari humorístic de Xavier Sust sobre temes que potser són seriosos. Guardem-s'hi vostè. Deia que us guardéssiu els altres guions, que els farem un altre dia. Bé. Deu comentaris, només tinc dos fulls. Pràcticament, bueno, ja ho veurem. Ara que comença la Joa Maria amb això que diu Serra d'Or i Plata. Les dades històriques són bandejades quan es demostra que són falses, mentre que les legendes deixen d'existir quan es devenen certes. Sant Pere de Roda és un bon exemple d'això que acabo de dir. L'any 1989, bo i fent reformes a la casa de l'Abad, rere d'un paviment va aparèixer un recipient que contenia 348 monedes d'or i 310 d'argent. El tresor del monestir finalment havia aparegut. Quina sort. Bé, passa-li el... jo a la Montse. Sí, sí, sí. Lo tens? Si més no, un d'ells, no? Si més no, un d'ells, perquè la cabra... la cabra... La cabra d'or, sí, senyora. Segons algunes versions, enterrada al castell de... Termensó. Termensó encara està pendent de localitzar un manuscrit del segle XVI feia esment d'un tercer tresor a la mateixa serra de Bambardera. Tres frares vinguts d'incògnit des de Roma i haurien deixat amb custòdia el cap i el braç tret de l'apòstol Pere. I també es diu que a més van durir el grial de Magatotis. Comentari del Xavier Sust. se m'acut que la sorprenent proliferació de cabres, de calces i de tantes coses que tenim a Catalunya pot tenir una explicació ben senzilla. No serà que ens va arribar la vaixella completa d'aquell important àpat del Dissousen? També podria ser, no? També és ideal fer un somriure sobre temes que poden ser en principi seriosos. Això el que ha fet l'escriptor Xavier Sust. és el que ha fet l'escriptor. que ha fet l'escriptor. que ha fet l'escriptor. que ha fet l'escriptor. que ha fet l'escriptor. que ha fet l'escriptor. que ha fet l'escriptor. que ha fet l'escriptor. que ha fet l'escriptor. l'escriptor. que ha fet l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. l'escriptor. aquests comentaris així un tant jocosos. humorístics. que els hi havia sust. amb això té molta gràcia. doncs bé. ha arribat el moment de dir adeu pel dia d'avui. senyores. senyors. que passin una setmana ben fantàstica. i si ens volen tornar a escoltar el dissabte tornem a ser. la setmana que ve és el Borbuts o és aquesta? és aquesta. han començat. és aquesta? sí, sí, sí. Sant Maur Sant Pau i no sé un altre que no me'n recordo. la setmana que ve Sant Sebastià no, Sant Sebastià no és Borbuts carinyo. Sant Antoni és el de l'aquest de la setmana. jo em veig una a la vora d'aquí de Borbuts. oh, i ben guapo que és, ves? Sant Antoni sí. no, no Sant ho serà, ho serà, home, ho serà. va bé senyores. no, no, vaja. sí, molt bona nit si ens escolteu en dimecres o molt ben, molt bon dia si ens ho feu en dissabte. Fins aleshores, a tots, passi bé. adeu-siau. adeu-siau. adeu-siau. i ens ho farem. adeu-siau. A la ràdio de Sant Just, durante 8.1. Aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint.