Premis Gaudí, efemèrides de Sant Just i Antonio López; espiritisme, Tarragona (calçots i castells) i salut (obesitat, sal, desfibril·ladors, magrana)

La Música Moderna El Just a la Fusta Parlem de tot el que passa a Sant Just Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis 400 pisos per vendre Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir Busco sempre aquella notícia una mica positiva Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia Si volem veure un d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molt festivals Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid pots quedar crucificat a per vida Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona Just a la Fusta Vivim-se'n just en directe Cada matí de 10 a 1 De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual 100% música relaxant Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem El meu nit Jordi fent els seus primers passets El primer dia de part d'en Jordi En Jordi prenent les seves farinetes El segon dia de part d'en Jordi Ara que ho compartim tot podem compartir molt més En Mans Unides compartim un objectiu Acabar amb la fam al món I per això desenvolupem projectes a 60 països Amb el teu suport podem aconseguir-ho Truca al 900 811 888 i comparteix el que importa Ara escoltes ràdio d'Esvern Sintonitzes ràdio d'Esvern La ràdio de Sant Lluís Sintonitzes ràdio d'Esvern La ràdio d'Esvern La ràdio d'Esvern La ràdio d'Esvern Seixanta i més Molt volguts, amics oients Molt benvolguts Com qui no vol la cosa, ja tornem a ser en dimecres Ha passat una setmana Ha plogut abundosament, gràcies a Déu Almenys s'han netejat les clavegueres Les façanes dels edificis I el nostre ànim, que també estava una mica fosc Ha tornat el sol I sembla realment que estem a l'abril En lloc de l'últim dia de gener Però el temps és com és I ens hem de conformar Bé, el passat diumenge es van celebrar Els Premis Gaudí de Cina El Premi a la millor pel·lícula Va ser una senzilla i tendra producció Estiu del 93 Escrita i dirigida per Carles Simón És d'agrair que tornem a tenir pel·lícules agradables De sentiments cordials Per passar una bona estona Sense caure amb allò que algú qualifica de Nyoñeces Però sense sofrir Aquells ensurts de les pel·lícules de forts efectes especials De forts efectes sagnants De cops, de guerra En fi Almenys a mi m'ho omplert de somriures Com a complement de la festa Força reivindicacions Per més consideració e igualtat cap a les dones Per més respecte a la democràcia Per més respecte a la cultura I més desig de mantenir un país En el segle XXI I no en les estretors d'un I perdó per la parauleta Trasnotxado Segle XX Les dones van estar vibrants La presidenta de l'Acadèmia Isona Pessola La Mercè Sant Pietro I la Montserrat Carulla Que va dir Unes paraules Cortes i precises Amb una lluent camisola groga I Va passar la nota de respecte A la democràcia I jo em pregunto Amb tota la ingenuïtat S'aconseguirà cap de les reivindicacions Ho deixo en l'aire El temps ho dirà La nostra taula de redacció La Lina Santa Bàrbara La Montse Larrea En Joan Maria García Puig de Vall En Carles Hernández Rius I qui us parla La Joana Algarra Us saluden cordialment I diuen Endavant Seixanta i més En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius En Carles Hernández Rius Que només fa 31 dies Que acabem d'encetar Tinc importants efemèrides dignes de senyalar Al nostre poble de Sant Just d'Esvern Això és el que ha fet En Pere Font Grassa Membre del Centre d'Estudis Sant Justencs En l'últim número de la revista La Vall de Vers Considerem que són efemèrides interessants Per la qual cosa Ens permetin reflectir Algunes d'elles En aquesta audició de Seixanta i més En Pere Font Ens diu Que són dades Deseleccionades del llibre Clonologia I fets de Sant Just d'Esvern Al segle XX Avui farem esment D'alguna d'ells No, n'estàs Any 1908 És a dir, fa 110 anys Com una plaga Escampada per tot l'estat Per tot l'estat, perdó Arriben a Sant Just Els falsos duros Els sevillanos Per primera vegada Es tenen notícies De l'existència De dos cinemes locals Un Promogut pel flaquer Senyor Coscó A la carretera I l'altre al casino Al carrer de la sala Avui amb el nom D'en Calaver L'any 1918 Per centenaris Fet centenaris Abril negre Es declara A tot l'estat I també Altres parts del món Una espantosa Epidèmia de grip Que ocasiona Dotzenes de morts A la població Desgràcia Que es repeteix Als altres pobles Del nostre país A l'estat I a la resta De països Que on es va declarar Fora d'Espanya Se la coneix Com la grip espanyola Aquí Com grip africana Fet arribat Fins als nostres dies Es funda La L'Ateneu El nostre Ateneu Amb una junta Presidida pel senyor Manuel García I Solà Qui Desgraciadament Mort també A causa de la grip Al mateix temps De la fundació De l'Ateneu Neix L'escola De l'Ateneu Que té la seu Al carrer Bonavista Número Avui en dia 72 Als pisos De Calzant I el mes de juny S'instal·la El primer telèfon públic I una efemèride De 90 anys L'any 1928 Són aterrats Els vells cups Per amagatzanar I trepitjar El raïm A l'antiga rectoria Que obstruïen el pas Pel carrer Bonavista Ja feia anys Que no s'utilitzaven I a l'eliminar-los Es va poder completar L'obertura i amplada D'aquest eix urbà Tan cèntric Arribem l'any 1938 En plena guerra incivil 7 d'octubre Avions en retirada Des de Barcelona Van deixar caure bombes De 12 quilos Als camps de Camp Biosca I a la carretera Afortunadament No hi va haver-hi Víctimes mortals Davant el perill Que es construïeix Un refugi soterrani Amb l'entrada Pel pati De les escoles De l'Ateneu En properes audicions Comentarem Sobre els altres Efemèrides Publicades Per la Vall del Berg Amb la selecció D'en Pere Font Graça D'en Pere D'en Pere D'en Pere D'en Pere I bé Després de les efemèrides Venen les curiositats Vosaltres us recordeu Que vam dir l'altre dia Que hi havia tres personatges Molt importants Dintre de l'indústria D'en Pere I vam parlar D'avui I avui parlem De López I López Era el controlador Del transport marítim Anem per aquest senyor Per sota la plaça Allà a baix Sí Allà a prop de Correus De Correus Dice Antonio López I López 1817 1883 Va ser segurament Un dels tres primers Habitants de Barcelona Que va comprendre El concepte de companyia multinacional A Espanya Caram Antonio I dic Antonio Perquè és el que diu Era un jove càntabra Amb recursos limitats Perseguint el somni De les Amèriques Va migrar a Cuba On No se sap ben bé com Va acabar establint-se En una línia Establint-li Una línia marítima Entre Santiago I Guantànamo Amb aquest negoci La seva fortuna Va créixer considerablement En molt poc temps En 1853 Va tornar a Barcelona I va iniciar Una sèrie de contactes I inversions Que el convertiren En un dels homes Més rics d'Espanya En un temps rècord Me'n recordo avui això El seu primer negoci A la capital catalana Va ser La companyia de vapors Antonio López I companyia Que va fundar Juntament amb dos socis Els seus vaixells Enllaçaven Alacant València Barcelona I Marsella En perspicàcia En 1860 Va utilitzar La seva infraestructura Per transportar Tropes I queviures A les colònies Del Marroc Poc temps després La Casa Real Li concediria En exclusiva El transport De passegers Entre Espanya I les Antilles López López no s'havia oblidat De la seva experiència Al tramar I va tenir Prou visió Per comprendre Que les comunicacions No només Les exportacions I el comerç Eren un desafiament Estratègic Per l'època I en poc temps I en poc temps I en poc temps Es va convertir En el principal Transportista De l'Estat Només amb això Va fer una fortura Immensa I fa Ell va establir Això que diu Una assegurança Aquell lliure De la guerra En l'any 1868 A Cuba S'inicia Un primer moviment Per aconseguir La independència De la corona espanyola Comença Amb una revolta Que s'acabarà Coneixent Com la guerra Dels 10 anys Espanya Tenia grans interessos En aquella batalla El país Estava a punt De perdre Un bon mercat Un rebost Llegant De primeres matèries I mà d'obra Per data I per això Els dirigents No van dubtar En endeutar Les sarques Del govern A canvi de Sofregar Les despeses De la batalla Mogut Per la situació Del carip López Muntó Una companyia D'assegurances A la qual Acudirien Ciudadans De tot l'estat Per contratar Una assegurança Personal Que els permetés Lliurar-se Del reclutament Per a la guerra Però el Càntebra Encara no treu Més Bueno Treu Més profit De la situació Ja que crea El Banco Hispano Colonial Es tractava D'una entitat Formada Amb altres Financiers Industrials I comercials Catalans I globans Que volien ajudar El govern A sofregar Les despenses Extraordinàries Que havia suposat La guerra Dels deu anys Quan el conflicte Va acabar En l'any 1878 L'entitat Es va reconvertir En una banca D'estil Tradicional L'empresa Arribaria A ser La segona Gran entitat Financiera Del període Només Per darrere De la caixa I no diu res Aquest senyor Els primers cèntims Els va fer Enviant negres Cap allà Això Queda Soslayado No ho sé Les coses S'han d'explicar També bé Bé No, no, no Espera Espera No, no Sortirà Sortirà Sortirà A lo millor No ho sabem Ah, sortirà Bueno Vale En 1800 S'està acabant ja En 1880 López va reestructurar La seva naviera Inicial I la va convertir En la Companyia Transatlàntica I amb els seus socis Va crear la Companyia General Tabacs De Filipines Aviat La seva naviera Obriria rutes A Veracruz Nova York I al Rio de la Plata El seu imperi econòmic S'havia estès De manera Inimaginable Aquí n'hi ha Una partadera Que ens diu Que el monument De López y López A Barcelona Fó concebut Popularment Com Se'l coneixia Com El Negro Domingo Ja O sigui El monument Era el Negro Domingo Enderrocat En l'any 1936 Però Que va tornar A aixecar-se El 1939 Sí Que ara parlàvem De voler-lo Treure del lloc Diu Va ser amic personal D'Alfonso XII I la seva família I el 1878 Va ser nomenat Marquès de Comillas Sí senyor Marquès de Comillas Personalitat controvertida El cunyat de López Que era Francesc Brú Porta a terme Una feroxa campanya Contra la seva Per mitjà O sigui Contra seva Per mitjà De la publicació De La verdadera vida D'Antonio López I López El llibre Atribuïa La considerable fortuna De l'empresari A l'oportunisme Me trata de negres Al tràfic De negres A l'engany I la crueltat O sigui Aquí ho explica Era un bon personatge Ara té un descendent Diu António López Va morir Sobtadament En 1883 El seu fill Claudi López Claudi López Brú Brú Veretar les companyies Tal com L'havia fet Teussevi Güell L'hereu De l'altre lleó Econòmic I que en aquell moment Ja era el seu cunyat Va crear un entramat D'empreses Que s'autoalimentaven Les unes a les altres D'aquesta manera S'estalviaven Contractes externs A la naviera Com per exemple La venda de carbó Va establir companyies A Àfrica A Àsia i Oceania En multitud D'indústries diferents Però complementàries A més De noves línies De transport I així És com va transportar Milers d'emigrants A les seves Destinacions americanes Alguns dels quals Sens dubte Somiaven convertir-se En un altre López I López I hi ha Com un detallet Que n'hi ha Diu Hi ha una causa Oberta De beatificació De beatificació Per en Claudi López Brú Amb el seu pare Van fundar Un seminari Per a gent humil Que s'acabaria Convertint En la Universitat Pontificia De comillas I aquí López López López Se ha acabat L'assumpte El pròxim dia Continuarem Amb el tercer cavaller Que era Manuel Girona Mira ja tenim el carrer Una mica més a la vora El Girona Està per a la vora Sí Manuel Girona Està aquí a prop De totes maneres La plaça De López I López Tots els que manegaven La navegació Clar I el marking clause S'havien fet Tota classe De viatges Negers De coses Que estaven prohibides No Van estar prohibides Aquí Bastant La van prohibir Bastant avançat El temps I que els van deixar fer Sí Però vols dir que no En tots els països Tot arreu No t'arreu A América del Sur Jo per exemple El que no No m'acapa En el meu cap Que amb el nom de la creu Volguin matar la gent I tant Però escolta No fa gaire Aquí teníem Los hijos de Cristo Aquell Com se n'hi ha Cristo rei Cristo rei Estos no fa gaire Que hi havia I què feien Eren com si diguéssim Uns radicals Perquè eren Sí Però radicals Radicals I a més d'allò No, no Estic parlant D'aquí D'aquí Del nostre Però l'oristil era Sí Bueno, perquè eren molt Molt Espera Com té un nom Sí Sí Bueno, ara no en surt En aquest moment Si ens surt a mig programa Ho diem Ho diem Això mateix No, perquè si traficaven En tot el que se'ls hi posava A l'abast Evidentment Oh, no I tant Hi ha una novel·la Del xufo Llorenç Que es diu La llei Pena del pes De la llei Bueno, no me'n recordo Molt bé I explica Tot aquest assunto Dels prohoms Sí Que escolta'm Qui es fa milionari De no res De no res Amb negocis nets Doncs Deixem-ho córrer Ja Deixem-ho córrer Sí Vale Vamos con los fantasmas No, el fantasmas serà molt curtet Però acabem una part Que després ja passarem Amb un altre capítol Que estan molt bé Però aquest és curtet I diu Carrer Espiritista Oh A l'edifici del número 95 Del carrer Diputació Hi va haver Des de finals de 1861 La Federació Espírita Espanyola Diu Espírita, eh? Espanyola Una mena de cooperativa de societats Dedicada a l'espiritisme La més important de totes Va ser, sens dubte Centro Barcelonés De Estudios Psicològicos Que en l'any 1888 Organitzar el primer Congrés internacional Espiritista A la ciutat contal El qual va atreure A més d'un centenar De centres i entitats Del Montsencer L'acte inaugural Va tenir lloc El dia 8 de setembre Sota la presidència Del Vescomte de Torre Solanot El qual ja diu Que han parlat una altra vegada Però jo no l'he vist encara Les seves principals conclusions Van ser I aquí és el que podríem dir Important de l'article Preexistència I persistència Eterna De l'espírit I la demostració experimental De la supervivència De l'ànima humana Per la comunicació Medià Medià De mèdium Amb els Esperits Per dir-ho clar Tota una declaració De fer Sobre l'existència Dels fantasmes O sigui Que el que no s'ho cregui Pues ho sento Pidjor parell Diu que com a dada curiosa Per la seva coincidència Cal assenyalar Que també En aquest mateix carrer Concretament En el número 339 El dibuixant Ricard O pisso I sala I sala Que aleshores només tenia 14 anys Va realitzar En 1879 El famós enterrament D'Antonio Gaudí Estirat Al seu llit Han estat Gairebé De la vitica O sigui Levitant Durant un rigorós Deixiu Quaresmal Segons la descripció Del mateix Piso Semblava Com si Que l'arquitecte No estigués En els seus sentits A la terra Com morint-se De no morir Com Santa Teresa De Jesús En l'expressió Del seu rostre S'endevinava Un no sé què De misteri Alguna cosa Com fora del temps I de l'espai Oh Però això No ha sigut Quasi fantasma No home no Això ha sigut Una cosa poètica Ha sigut una cosa Absolutament poètica Que ara volen Per aquí damunt I segurament Et faran recordar El nom aquest Que no te'n recordaves No ho sé Estaves parlant D'aquests Que estan Dintre de De l'atracte De negres No, no Dels que són Dels que són Molt, molt De la seva creença Tant Tant musulmans Com Com catòlics Com catòlics No, no, no és això Bueno, és igual Ja me'n recordaré Bueno, doncs Ara posarem la música De viatjant per Catalunya I se n'anem a donar un bol Això mateix Viatjant per Catalunya Avui visitarem Unes terres amables Plenes de llum D'història De pedres nobles I començarem En paraules D'una escriptora Que va rebre Tota mena De guardons literaris Tot premiant La seva llarga carrera De poetesa I narradora De les meravelles De la terra Que adora Ens referim A Olga Xirinax La tarragonina Fidel Des del seu naixement En una casa Davant del mar Aquest mar blau Al mediterrani Que acaricia Les costes De Tarragona Diu Olga Xirinax Si els déus No haguessin escoltat el mar Tarragona No existiria El mar És enllaç De civilitzacions El viatge L'intercanvi I el mercat Han fet Amb els segles La Tarragona Que és ara Un sud Important Alhora Patrimoni De la humanitat Per herència romana I dipositari De la indústria química En difícil enllaç Entre aquesta I el turisme Tercer element Del triangle Des de l'excel·lent homicicle De les muntanyes De Prades Admirem L'esplèndida realitat geogràfica Del camp Fins a la costa La conca de Barberà I el baix Penedès Al nord El Montsià Els porcs I la mola Aponent Valls Tarragona I Reus Reposen el pla I ja per dins Avall La vigorosa Personalitat De les terres De l'Ebre Que s'aboca Al delta Fins al Canà Encara verge Aquest sud Extrema Forma Un món Un món que mereix Ser contemplat Llargament Per la seva riquesa Agrícola I piscícola I pel repòs De les aus A la quietud Dels canyars Des de Tarragona Herència De la segona capital De l'imperi romà El paisatge En que alguns punts És el que es veia És el que es veia César Des del seu Recer Hivernal Emperadors De pas Constituïen Obres difícils I eficaces D'arquitectura civil Libertar Des de la muralla A les muntanyes Ara La ruta És més fàcil És del tot Recomanable Visitar El Priorat La Terra Alta Amb les seves Memòries De batalles Perdudes La Ribera D'Ebre I la Conca De Barberà Comarques Cellers Modernistes I consolidada La qualitat Del vi I de l'oli Veiem L'evolució Que demana El dinamisme Del temps Les tres Capitals Del camp Tenen personalitat Ben definida Valls Com el seu Mont casteller Creix De manera Espectacular I la tradició Gastronòmica Del calçot Ajuda A la coneixença I acosta Als forsters Reus Mostra Una relada Elegància cultural Teatres Biblioteques I edificis D'entranyable Arquitectura Modernista En fan Una ciutat Que sap Valorar El seu Tresor El comerç Ultramar Va enriquir La ciutat Que a cavall Dels segles XIX I XX Va viure Una veritable Eclosió Modernista Arquitectes Com Domènech I Montaner I un exèrcit D'excel·lents artesans Van fer-se barreus Amb edificis Profosament decorats Com per exemple La Casa Naves Tarragona És mestissa La força Ha crescut A l'entorn industrial I contempla La conturbació Cap al nord També Residència De molts Barcelonins Des de la veïna Torre d'en Barra Fins al vendrell Iconit Ja al límit A Tarragona En una ciutat La vida La vida Se sustenta Sobre Els vestiges De l'antiguetat Des de la teulada De l'Ajuntament S'elvira La munió De cases Que pobla La part alta Allà On hi havia La gran forma En època romana I la catedral Que pren el relleu De l'antic temple Pegal El perímetre De les muralles Amb el corralet Al fons L'actual plaça De la font Delimita L'espai Que coneixem Com la part alta Si pugem Al carrer Major I anem cap Al carrer Merceria Malgrat L'establiment De grans Superfícies Als afores Es poden trobar Una bona quantitat De botigues I aparadors Cellers Floristeries Fleques Rellotgeries Peixeteries Perruqueries I diverses Acabats en vies En un dia Qualsevol A banda De turistes I jubilats Que passegen Per sota Les voltes Medievals Del carrer Merceria Es poden veure Treballadors Que la creuen Mestresses Que van a la compra Xiquets Que surten D'escola Talment Com es veuria En un poble Qualsevol Del camp de Tarragona Tots els caps De setmana L'hivern A valls I als seus voltants Tot són Delicades Fumaroles Que si les seguim La pista Trobarem Trobarem Sens dubte Una colla D'amics Que preparen Les graelles Per cremar-hi Els calçots I per fer la corresponent Carn a la brasa Aquest últim diumenge De gener Que acabem De passar Totes les calçotades D'arreu S'han reunit Amb una Manga Calçotada Monumental A la plaça De l'oli A valls És quan La capital De l'alt camp Treu El màxim Profit En aquest espai Encara Viu Del medi Del medi Antic De valls Contem-hi Milers De calçots Que contem-hi No, no Cuenti Cuenti Milers De calçots I tant Bé Amb els anys Amb els anys Què passa amb els anys Malgrat L'aparent Humilitat D'aquest Cevullí La festa De la calçotada Mostra L'estimació Que se li té Abans Inclou Concursos De l'elaboració De la salsa De cultiu De menjar-ne Quant més Millor La degustació Popular De calçots A valls Obra Una temporada Gastronòmica Que s'estira Fins inicis De primavera I comple Completament Tot el camp De la flaire Inconfusible De les brasses I de les cebes Que ho perfumen Tot A gradi O no Marta Però també Hi ha un altre tema Que caracteritza Tant a valls Com a la resta Del camp Hi ha qui diu Que si valls És el bressol De castells El camp Nesallit En aquesta part De la Catalunya Nova Hi van fer Fortuna Uns valls Populars Coneguts Com a En el nom De valls Valencians Així no Podem posar Aquest Una mica De sonor Valencià Que pot Finalitzar La dansa Que quan Per finalitzar La dansa Enlairaven Una torreta humana Amb els anys I la competència Entre colles La torreta La torreta Es va deslligar Del ball Creant Des de fa Més de dos segles El que avui Coneixem Com a castells Per la qual cosa A tot arreu Per festa major S'hi feia El ball De valencians On avui Terra de castells Però en l'actualitat Els castells Tenen Des de fa Molt temps Personalitat Pròpia I popularitat Arreu de l'àmbit Nacional Fora de les terres Del camp de Tarragona I també A nivell Internacional Perquè tenim notícia Que a la Xina Existeixen Algunes colles Castelleres Deixa'm-ho Perquè jo no ho tinc No ho tens La continuació Sí, espera't A l'octubre La fira de Santa Úrsula De Valls Tanca el cercle Festiu al camp El primer diumenge Després del dia 21 Se celebra A la plaça Del Blat L'última Gran jornada Castellera A les comarques De Tarragona És l'examen Casteller final Per la colla vella I per la colla nova També Que competeixen En colles Vingudes D'altres indrets Del país Provant les seves I més agosserades Construccions I no podem marxar de Tarragona Sense fer esment Del parc Semà de Cambrils La finca produeix El visitant Moments d'estorament Pel parc Que van encarregar El senyor Salvador Semà I Torrents L'arquitecte L'arquitecte L'arquitecte Josep Fonseré Ajudat Per un jove Antoni Gaudí El jardí És ple d'espècies Exòtiques Llacs I miradors Muntanyes De rocalla Cascades Illes Camins I ponts Però és la torre Del mirador I la glorieta De llarg On Es percep clarament La impremta Del famós arquitecte Ens acomiadem De Tarragona Gaudint d'un temps Agradable A ple hivern En una altra ocasió Dedicarem Ens dedicarem A passejar Per la part Més muntanyenca Que ho és i molt De Tarragona Que com paisatge És veritablement Admirable I per a qui Li agradin Els paratges Agrestes I difícils De transitar Farem una bona ruta Que agradarà A tothom Fins aleshores Adeu Tarragona Què vols dir? No, no Adeu Tarragona Aquí jo veig Que heu fet menció De tot Però teniu que parlar Del Cerrallo Que és el port De baix de Tarragona On hi ha restaurants Que es menja molt bé Aquest és el Joan Maria De peix De peix Home Però estem parlant De la terra I de les coses La terra preciosa Ja hem dit que li havia fet No, però li dones Sabellars Li dones calçats Els calçats Són molt De menjars Molt típics Sí, no, no I molt pot Digom I oloroso Menos que l'any L'altre dia De la Montse I tant, i tant Puja, puja la sintonia Música para Gaudí Escoltarem avui L'obertura de l'òpera Ruslan i Ludmila Del compositor rus Mikhail Ivanovich Glinka De família aristòcrata Desmolesco Va ser un nen protegint A qui la seva institutiu Va donar-li les primeres lliçons De piano i solfeig Fins als 10 anys Va viure a la finca rural De la família On es va aficionar A la música popular Russa Nascuda del poble Abans dels 20 anys Va composar Petites obres Per a piano Sense gaire Sistema tècnic A conseqüència De l'èxit Va decidir Estudiar a fons Sistemes teòrics De composició Una visita a Itàlia Li va despertar El desig De dedicar-se A composar òpera La primera Va ser Una vida pels arts La música de la qual Expressava El sentiment nacional Els russos Van veure en ell El primer compositor D'òpera De la seva època En les seves següents òperes Ruslan I Ludmila I Taras Bulba S'observa Una tendència A incloure Uns aires Marcadament orientals També En la fantasia Kamadinskaya S'observa Aquesta tendència Se'l considera El pare De l'òpera russa Amb una producció Fresca i vigorosa Podem escoltar L'obertura De Ruslan Iludmila En interpretació De l'orquestra Filharmonia Sota la direcció De William Boughton Des Moves Des Moves Boughton Hещig De il Un Boughton Hessig De l'orant De l'orant internet De l'orant De l'orant De l'orant De l'orant De l'orant De l'orant De l'orant De l'orant De l'orant De l'orant De l'orant Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Segons l'Organització Mundial de la Salut, cada any moren al món 2,8 milions de persones per causes relacionades amb l'excés de pes. El sedentarisme i una forma d'alimentar-nos cada vegada menys saludable són les dues causes principals que han disparat les xifres d'obesitat i sobrepès en els últims anys, tant en els països desenvolupats com en aquells amb pocs recursos econòmics. No obstant això, un estil de vida sa permet prevenir en bona part l'augment excessiu de pes. I també hi ha mesures perquè les persones que han aconseguit treure's de sobre els quilos de més es puguin mantenir en un pes adequat. Aquí repassem algunes de les mesures principals que convé tenir en compte per evitar l'excés de pes. Seguir una alimentació equilibrada a ser variada, saludable i adequada a les necessitats energètiques de cada persona. La llista de recomanacions per evitar l'augment de pes seria interminable, però en podem destacar unes quantes. Per exemple, no consumir aliments que engreixin com la brioixeria, la xocolata, els fruits secs i tampoc menjar ràpid o preparat ni aliments molt grassos, embotits, mantega, formatge, llet sencera, també és aconsellable cuinar amb poc oli i optar pels aliments bullits al vapor, al forn o a la planxa. Ara mateix cal evitar els fregits, els arrebossats i les salses, a més de moderar el consum de carn. Són preferibles els pollastres, el conill, el gall dindi, això sí, sense pell, a la carn vermella i millor el peix blanc que el blau. Caram. I aquest últim es considera més sa, també té més calories. En definitiva, no es tracta de seguir una dieta superdestricta, es tracta d'una dieta... No, perdó. En definitiva, no es tracta de seguir una dieta superestricta, que al final s'acaba odiant i abandonant, sinó d'adquirir uns hàbits alimentaris sants i variats i adaptats al gust de cadascú. Menjar cint vegades al dia, esmorzar, fer un mos a mig matí, dinar, baranar i sopar. Tots els hàpats del dia són importants i, segons els experts, sempre és preferible alimentar-se en més freqüència i en quantitats menors. L'esmorzar és essencial per començar el dia amb energia, però tampoc cal considerar-lo l'hàpat més important de tots. Cal beure aigua en abundància al llarg del dia. Els especialistes diuen que entre un i mig i dos litros diaris. Ajuda a fer que l'organisme elimini toxines i greixos d'una manera més eficient. I evitar l'alcohol i els refrescos ensucrats. Tenen, perdó, tenen un elevat contingut calòric. Calòric, calòric, calòric, calòric. Sí. Aquiri hàbits alimentaris saludables. A més d'una bona tria dels aliments, hi ha altres trucs que poden ser d'ajuda a certes persones, com anar a comprar amb la llista feta del que realment es necessita. I millor anar al supermercat amb l'estómac ple, per evitar temptacions. Mmm, això és més difícil. No picar entre hores, menjar assegut, mastegar a poc a poc, o servir el menjar amb plats petits. Això és el que diuen. Amb plat de postre, es va dir a mi la doctora. Practicar exercici. El sedentarisme és l'altre gran aliat de l'obesitat. De manera que l'activitat física diària adequada a cada persona és fonamental per mantenir un pes adient. Anar al gimnàs, caminar a pas ràpid, pujar escales en lloc d'agafar l'ascensor i evitar el cotxe per a trajectes curts són sempre bones idees. I, atenció, evitar les dietes miracle. No s'han de seguir les recomanacions d'aquesta veïna que es va primar 15 quilos en dos mesos, ja que és força probable que el recuperi en 15 dies. Cada persona pot necessitar una dieta individualitzada per reduir pes i determinades recomanacions per mantenir-lo quan ha perdut els quilos que li sobraven. L'essencial, en aquests casos, és seguir les recomanacions dels professionals sanitaris. Amb una certa regularitat, van aparèixer nous tractaments per a l'obesitat, alguns d'ells amb l'etiqueta de miraculosos, però han de ser valorats de manera crítica i positiva per la comunitat científica que, amb recerca i experiència, pot establir en quines circumstàncies s'han d'utilitzar. En cas de dubte, sempre pots preguntar al farmacèutic i ell et dirà el que allò que et pot convenir. O sigui, que ja ho sabeu, això del plat de postre és molt trist. Un plat de postre, una sopeta amb un plat de postre, no crec que sigui gaire. Són tres cullerades justetes. Bé, puja, puja la música. Bé, puja la música. Bé, i aquesta música de l'oeste, de Morricone, dóna pas a aquell reportatge sobre coses interessants que ens explica la Montse. De vegades, diu, és important la sal? Amigo. De vegades em sembla estrany que un producte tan preuat històricament, la mateixa paraula salari, significa pagar amb sal, estigui tan injuriat. com passa moltes vegades, ens trobem amb un problema de terminologia. utilitzem la paraula sal per referir-nos a dos productes completament diferents. sal refinada, sal comuna i sal marina sense refinar. utilitzem la paraula sal per referir-nos a dos productes completament diferents. La sal que es consumeix de forma habitual és refinada, no integral, és a dir, conté només sodi i clor. Encara pitjor, s'escalfa a altes temperatures i que pot, al seu torn, alterar la seva estructura química. El consum d'aquest tipus de sal, avui dia, és excessiu, tenint en compte que, a més, està oculta en el menjar altament processat i manipulat. Fast food, patates fregides... O sigui, és absolutament recomanable no prendre aquests aliments i no utilitzar aquesta sal, ja que el seu ús està directament relacionat amb els problemes de salut, sobretot amb l'augment del risc cardiovascular, hipertensió i infarts. Per contra, la sal marina, sense refinar, és un aliment integral, aigua de mar evaporada, que, a més del clor i el sodi, té un ventall de minerals i oligoelementos que ajuden al millor ús del sodi dins del cos i afavoreixen múltiples funcions. Així, lluny de ser persuadicial, aquesta sal és un element important en la dieta, ajuda a la conducció nerviosa, la contracció muscular i el peristaltisme intestinal, alcalinitza la sang i regula la pressió sanguínea. Segons les teories de la medicina ayurvèdica i xinesa, contribueix a la digestió, proporciona energia i vitalitat, ajuda a conservar el calor dins del cos, perquè augmentarem una mica la seva quantitat a l'hivern, estimula la funció renal, promou l'absorció del calci i ajuda a l'organisme a eliminar les toxines. Un detall a tenir en compte és la forma d'usar-la. Sabies que tradicionalment no hi havia sales a les taules? Quan fèiem servir la sal en cru, fins i tot la integral, és a dir, directament al plat, sobre els aliments, el sodi de la sal s'absorbeix molt més ràpid que el potassi. Aumenta la seva concentració en sang, elevant la pressió arterial i sobre, estimulant el nostre sistema nerviós. És millor utilitzar-la durant la cocció dels aliments, o bé, macerada, com en el cas dels fermentats miso o tamari. Resumint, usar sal marina sense refinar en la cocció o en forma macerada, lluny de ser un risc per la salut, és beneficiós, sobretot en el context d'una alimentació basada en ingredients integrals i d'origen vegetal. I si amb aquesta sal hi afegeixes mitja dotzena d'anxoguetes de l'escala... Oh, ja, que va dir sí. Pancat mortal. La sal marina el que té també és que té iodo. Sí. Ja m'hi han recordat, eh, la paraula. Sí. Integristes. Integristes. Ah, bé. I això que no ha pres ni sal marina, ni all. En aquest moment no. Ni all, ni sal marina, ni all, ni el ceballot. Ni hàpies. I no m'agraden els ceballots. Ah, però són bons. Són bons, però a mi ens senten com un tret. Ah. Com un tret. O sigui que val més no menjar-los. Poden entrar i sortir ràpidament, no? Ah, pues bé. Vamos, como lo sabes. No, n'hi ha una cosa que, per exemple, les persones que tenen l'atenció alta els diuen fora la sal. Avui dia ja no ho diu un cardiòleg, això fora la sal. No. No diu, vostè ha de menjar sense sal. No. Moderar la sal. No, faci una moderació de la sal. Però una mica de sal va bé, per què? Per allò que acabes de llegir. No, i el meu marit et donarà un petó. Jo també, una de sal. Porta-li el... No, una botella. No, no tens que ser de costes galants. Sí, perquè jo sempre li estic. No, les les senjoles del Joan Maria, no. No, no, també, també. Això també està molt content. Ja m'ha acabat. Ja m'ha acabat. Sí. Tu sí, ara acabaràs. Ara em toca a mi, d'acord. Explicaré una petita anècdota que em va passar ahir. Bueno, em va passar, no, no, no. Aquesta febre dels rècords Guinness. Ah, sí. Doncs resulta que vaig anar a comprar pa allà al Cibat, a la carretera Reial. Sí. I aixecot la vista i vaig tallar un quadro que tenen un rècord Guinness, aquella gent. Ah, et dius, ara. Sí, i aquí està el nom, diguéssim, d'aquests rècords, que és un tal senyor rei. Deu ser el rei. Doncs aquest senyor rei li van donar aquest rècord aquí perquè va fer aquí Sant Jus, suposo't. Sí, sí. El pa de pagès més gran del món. Són de pagès. Ja ho sabia, però ja era el pare del Llorenç. El que no em vaig fitxar és l'any. Sí. Però, com que m'agrada una mica fer els fotetes, a la dependenta li vaig dir, escolti, senyoreta, dic, això que sigui que faci el més gran del món, a mi no em diu res. A mi m'hagués agradat que hagués fet el pa millor del món. Això sí. Llavors sí, perquè prefereixo la qualitat que no la cantar. La cantitat. Aquesta és l'anècdota, diguéssim, d'aquí del poc. Molt bé, molt bé. Comprar el pa allà a la carretera. Sí, sí, sí. Per això s'ha d'estar sempre a l'aguai i... No, i s'ha de veure totes les coses, clar. Sí. Bueno, ara parlaré del desfibril·ladors. Bé, aquest havia pressalt. Sí. Però, escolta, no ens havíem promès un desfibril·lador pel mil·lenari? Vaig ser un dels promotors precisament d'això, que em fa molta gràcia de dir-ho, eh? Clar que sí. Comento-te amb satisfacció que el mil·lenari i la bonaigua, entre d'altres, ja disposen de desfibril·ladors. Què és un desfibril·lador? No, al final el sabré dir-ho, eh? Sí, és igual. Doncs, un aparell que permet salvar vides de persones en cas de patir un infart de miocardi. Sí, sí. Ara caldrà que l'Ajuntament es cuidi de programar cursets pel personal dels centres per fer-los anar. Sí, de totes maneres es diu que no és una cosa molt difícil d'aprendre, eh? Sí, es veu que l'obrir... Ja, ja, hi ha unes instruccions, sí. Sí, sí, sí. Ah, i també seria dient preparar persones voluntàries, usuàries, que estiguin interessades en fer el curset. Crec que quantes més persones hi hagi preparades per fer anar l'aparell al poble, serà millor. I tant. Ara parlarem d'un aliment, que és una fruita, i d'aquest temps, bueno, ja s'està acabant, l'omagrana. El problema que jo he tingut sempre és com s'apela l'omagrana. Ah, mira, amb paciència. No, però n'hi ha una manera... Sí, ho van dir, ho van dir. He buscat, hi ha una manera que realment va molt bé, i per això ho he escrit, perquè segurament serà d'interès amb algú, eh? Sí, sí. Bueno, començo. L'omagrana és una fruita que el seu millor moment per menjar-se és entre setembre i finals de gener. Sí, està acabant. Sí, sí. Potser és la que té menys sucre de totes les fruites. Ah, mira. Per tant, es baixa en calories. Les seves propietats són verdaderament molt importants. entre d'altres, és antioxidant, antiinflamatori, diurètica, ajuda a controlar la pressió alta, porta vitamina C i potassi. Té, o sigui, té quasi de totes. Oh, i tant. Cal aprofitar el poc temps que queda en guany per menjar-se en bones condicions. com es pela l'omagrana. Ah, aquí. Aquest és la mare. Aquí. La mare de totes les ciències. Doncs mira. Tallant-la pel mig i picant amb un cullerot per fer caure les llavors és un sistema que a un servidor no m'ha agradat mai. Clar, no, si la meva mare ho feia, és veritat. Per mi el millor sistema és fer un... Atenció ara com s'ha de fer. És fer un tall circular a dos dits sota la corona de l'omagrana. Sí, sí. Amb un ganimet ben esmolat. de manera que puguem treure junt la corona i la pell circular que hem tallat sense fer malbé cap gra de llavors, que no sigui gaire foda. Però això és difícil. Tiro l'etapa. Com traguem aquesta tapa, perquè ens en tinguem, ja hem tret l'etapa de dalt. Sí, sí. A sota veurem les llavors, si és bona serà d'un color gran i intens. Clar. I veurem que estan separades per unes membranes radials de color blanc. els fills. Ara no recordo si n'hi ha cinc o sis d'aquest circular. Sí, aquestes divisions. Bé, agafar, doncs, el ganimet i tallar-los de forma radial la pell cap a baix, l'omagrana, sense penetrar les llavors. Dintre les llavors. cop fets aquestes talls, només cal tibar cap enfora i ho tindreu la fruita oberta com una amagrana. Mai més ben dit. Ai, més ben dit. Sí, que és fantàstic, eh? Sí? Sí. O sigui, no és tan difícil, sembla, no? No, no, no. Ara, ja m'he especialitzat a fer-ho, posa-ho en un platet petit i la meva dona sempre mengem a grana. Abans no menjava molt perquè era difícil de pelar. No, no, és que se'n posaven les mans negres. No, no. Bueno, totes les coses que les pugui menjar, perquè a vegades costa de menjar els grans de manera. una mica, perquè és una mica... No, però porta una mica de fusta, eh? Sí. I això va molt bé perquè... Perquè és una fibra. Sí, sí, sí. Aquella fusta, sí. Ara, a casa meva la feien amb vi dolcet. A casa meva també. Amb què? Amb vi dolç. Amb vi dolç. Home, eh, estava boníssima. Ah, i es va posar amb una amanida també. També, també és aquí a l'amanida. Jo amb l'amanida, l'he menjada a la mare. També l'he posat a l'amanida. Va bé, doncs quan arribem a casa farem... I la poma, posa l'amanida, la poma tallada molt fina i caramelitzada. Sí, però això ja, posa sucre... Ja sé, hi ha noves sofisticacions. Continuem, continuem. No, continuem, és boníssim. Continuarem la setmana que ve perquè hem arribat a la fi del programa. O sigui, senyores, senyors, si fan cas de les nostres orientacions, sembla que en lloc d'aprimar-se s'engreixarà. O sigui que fins la propera setmana. I si recordeu que ens podeu escoltar un altre cop, el proper dissabte. Bé, senyores, senyors, molt bona nit si ens escolteu en dimecres o molt bon dia si ho feu en dissabte. A tothom, moltes gràcies. Fins la propera. Fins la propera. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.