Premis Gaudí i Goya, Donna Leon i Venècia, Parc Güell, Gershwin i Salut (fruits secs i pell) + Agenda local i calçotada

Música de la Música De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Al Justa lah Fusta, parlem de tot el que passa a Saint Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir Busco sempre aquella notícia una mica positiva Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia Si volem veure un d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid pots quedar crucificat a per vida Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona Just a la fusta Vivim Sant Just en directe Cada matí de 10 a 1 60 i més o menys Amics oients Molt bona nit Si ens escolteu en dimecres O molt bon dia si ho feu en dissabte En primer lloc Felicitem els qui avui Celebreu el vostre sant Els irineus Els nemesis Les escolàstiques i els silbans I si avui és dissabte Felicitem els benignes Viridianes Gregoris Jordans De nom propi s'entén Maures Gimers Engràcies A tots i a totes Moltes felicitats Bé amics Després d'aquests dies de rauxa De carnestoltes De rues de carnaval I en segons quins llocs Sobretot a Vilanova i les Altru Guerres aferrissades De caramels De caramels I molta disbausia Que és el que permeten Aquestes festes Això Inhibició Alegria A vegades Mostren la part Més jaranera Entre cometes De nosaltres mateixos Ha arribat Un temps de Reflexió De seriositat Ja que avui és Dimecres de cendra Hem refrenat els instints Hem enterrat la sardina I hem recordat Unes nostàlgiques Paraules Llegides Fa molt temps En un llibre Antic i abandonat En alguna vella Prestatxeria I que no hem tornat A recuperar Memento Memento Homo Les estrelles han muerto En una noche De carnaval I també han passat Dos dels festivals de cinema Més importants de la península Els Gaudí De Barcelona I els Goya Jo, admiració La pel·li que ha rebut Més premis Han estat la mateixa En tots dos estamens Truman D'en Cesc Gai Premi El millor primer actor El director El millor actor De repartiment I crec Que el guió I l'altre No me'n recordo En aquest moment I com que Cada any Les cerimònies Han estat llarguíssimes Passadetes Igual que Igual que I la que queda I la que queda I la que queda per celebrar O sigui La dels Òscar Però Estem contents Perquè a banda d'aquest film Truman D'altres Realitzats Completament O en part De Catalunya També han rebut Merescuts premis La qual cosa Vol dir que Malgrat els IVA Que deixen menjar-les Un bon paquet De pelomites Ja que hem deixat anar Ja que hem deixat anar La parrafada Passarem A saludar Els companys L'Alina La Montse I En Joan Maria En Joan Avui Té molts exàmens Ja ho va dir Que quan tingués exàmens Que no podria venir Ha enviat la seva col·laboració I com no També saludem El nostre estimadíssim Carles Hernández Rius Que com sempre Controla el so I ens posa les músiques Qui us parla La Joana Saluda tota l'audiència I diu Endavant Seixanta I més O menys I aquesta és la col·laboració D'en Joan Chirivella Les efemèrides I ens diu que avui és 10 de febrer El 10 de febrer és L'41è dia de l'any del calendari Gregorià Queden 325 dies per finalitzar l'any Aquest nano no sé per què s'encaparra En posar els números d'aquesta manera És que és molt, molt, molt complicat Bé, avui dia 10 de febrer de 1909 Fa anys que va néixer a Penàguila A Collà L'activa defensora dels més necessitats Patrocini a Gulló i Soler Nascuda al País Valencià Als 14 anys arribar amb la família a Sabadell I començar a treballar I començar a treballar de modista Poc temps després Va crear l'escola nocturna de la parròquia de la Puríssima Concepció Per a noies treballadores Que va animar i dirigir durant més de 25 anys Va promoure la construcció de la parròquia de Can Rull de Sabadell On va impulsar moltes activitats En benefici de la gent del barri Tota la vida va estar compromesa Amb la lluita per la convivència La solidaritat I l'ajut al més necessitats I ho feu amb una gran senzillesa I amb molta generositat Sempre fan falta persones D'aquesta manera de ser Perquè realment Al món Som tots I tots ens hem d'ajudar els uns als altres Bé, i ara, Alina, tu, aquí, ens explicaràs Aquelles curiositats Curiositats curioses Curiosíssimes Començarem avui parlant dels colors I diu que sembla evident Que les dones tenen menys dificultat Amb els colors que els homes O sigui, distingir els colors Diu, quasi, només que un 0,5% De la totalitat de les dones Són deltòniques En verds Hi ha quasi un 8%, És a dir, 7,5% d'homes Que no poden distingir els colors O sigui, que si el marit li diu Que ho veu verd Que no s'amoïni Que potser és vermell, eh? Que es vigili a l'hora de passar El problema són els semàfors Era això que anaves a dir, oi? El tanto, el tanto, digues Com se't se miren del permís Una de les coses que te miren Principalment És per si distingessis els colors Els colors Una carta i te diuen A veure si veus els números I si és deltoni Que no els veus Ja Per tant, hi ha una criba Una crib Bé, és a dir Si anaves el carnat, sí Però vull dir, potser El més acusat I quan estan així Més en el punt malsim És aquest De la diferència entre el verd Perquè si no Tots tenim una mica De deltonisme, eh? Vols dir? Sí I llavors diu Segur el color del cristal Com que se mira També n'hi ha una mica d'això Bé, una altra cosa també són Diu, vida curta Diu que Quasi totes les cèl·lules Del cos humà Doncs van substituïdes De seguida Per unes altres En el transcurs De la seva vida I les cèl·lules Que es regeneren D'una manera D'una més rapidesa Que unes altres Són la dels budells Que només que sobreviuen Tres dies Però les que ens són fidels Durant molt, molt, molt De temps Són les del cervell Aquestes, a vegades Duren tota la vida Això, no sé Està a quin punt és bo Perquè si tenim Aquelles coses degeneratives De l'alcem I totes aquestes coses Seria bo també Que es renovessin Es renovessin Totes aquestes Una altra cosa curiosa, no? I ara que s'ha posat una mica O està en el candelero La cosa de les vacunes Doncs aquí diu Cap preguntar-se Si l'exèrcit Prussiar Hauria pogut guanyar la guerra Contra els francesos Sense l'ajuda de la medicina Entre 1870 i 1871 Els francesos van perdre Més de 20.000 soldats A causa de la verola Mentre que en el bando prussiar L'epidèmia no es va cobrar Només que potser Com a màxim 300 víctimes Degut a que els soldats prussians Tenien l'obligació De vacunar-se contra la verola Vull dir que aquesta lluita Que n'hi ha ara entre els pares Que no volen que Que es vacunin Però tanta vida Que han salvat les vacunes D'acord Que un tant Una milionèsima banda Una persona Entre un milió Potser sí que Té un problema Amb una vacuna Però contra un milió De persones salvades No hi ha color, eh? Home Per l'amor de Déu No, no, diuen Quan No sé si va veure un reportatge Que diu Quan vaig veure que li posaven Aquella agulla tan grossa Vaig pensar Això en va estar un nen Que dius Bueno, vale Mira És molt trist això Que va passar La diptèria de l'altre dia Bueno, és a l'època Que a mi em van vacunar tot Em penso Sí, sí, sí A l'època, sí Les vacunes Bueno, sobretot a la polio Quan va venir l'estralla Aquell que va venir la polio Això ja van ser els nens A mi no Però tu te'n recordaves Quan et feien Que et quedava aquell atac Aquí al braç Una fava Com una cremata I ho feien Com una plomilla Us en recordeu? Sí, en rascauen Sí, feien una rascada I posaven allò I a mi per dues vegades Ja treballava I quedava una bona senyal Jo en tinc una bona senyal Diu Una altra cosa Que també és molt xula Avui estem debat Això una mica De medicines Diu L'exèrcit De les plantes L'exèrcit format per plantes Diu Un gigantesc exèrcit De plantes Està preparat Per combatir Les malalties Dels sers humans Durant anys De treball L'Organització Mundial De la Salut Ha pres nota De totes aquelles plantes Amb efectes curatius Que haguessin Ells ho haguessin apreciat I estudiat Més d'alguna vegada Aquest compendi Ha recorregut Bàsicament Un llibre O ha format Un llibre De plantes I medecines Molt antics I recetes Que s'han anat Transmitint D'una manera oral El resultat És sorprenent S'han registrat Més de 20.000 Tipus de plantes I encara No s'ha acabat O sigui Que n'hi ha plantes Paradar I Venders No, no, ja Mira No cal Que anem a la fira De Sant Pons Que aviat Es farà L'11 de maig Sí, oi? L'11 de maig Sí, el maig L'11 de maig Sí, Sant Pons Només que entres Per allà Al carrer hospital Tot el carrer Són parades Oh, fa una oloreta Allà de la Rambla Entran per la Rambla Sí, sí, sí Bueno, i l'última d'avui Pedres en el ronyó Espero que cap de vosaltres Tinguin pedres en el ronyó Diu El doctor Henry Arthur Metge britani S'ha adjudicat La proessa D'haver estret En una operació La pedra més grossa De la ronyó Que s'ha conegut mai Doncs passat Amb una balança Feia Ni més ni més Que 6 quilos Que digui 10 grams Diu Cap imaginar Que el seu pacient Que tenia 80 anys D'edat Va de sentir-se Molt feliç Quan en 1952 Va aconseguir Lliurar-se D'aquest lastre D'aquest pes Aquest pes Diu No estava gras Era la pedra Que tenia El pobre Això Ara això Li aniria bé pel vent No? Dic jo Suposo Suposo És un bon enquadre Bé, nens Fins la propera Molt bé Tampak Tampak Tampak Tampak Tampak Fins demà! I ara, informacions més properes. Aviam, comença l'Ina. Fins al dia 28 de febrer, Can Ginestrà acull l'exposició Persona. El títol d'aquesta exposició es diu Persona. Aquesta exposició Personas és la primera edició d'un projecte organitzat pel Casalt de Joves de Sant Just d'Esbert que acull a joves creadors locals i reflexiona sobre la idea de Persona des de les diferents disciplines artístiques. Persona té com a matriu una exposició col·lectiva que té lloc a dos espais de forma simultània, el celler de Can Ginestà i la sala d'art del Casalt de Joves, i compta en diferents propostes escèniques com a activitats paral·leles. L'Ajuntament de Sant Just d'Esbert ha ajudat a més d'una trentena de famílies amb el pagament de subministres durant l'any 2015. 33 famílies de Sant Just d'Esbert han rebut ajuts per pagaments de subministres i lloguer d'habitatges durant l'any 2015. El nombre total de rebuts pagats ha estat de 74. Això ha suposat una despesa de 19.774,81 cèntims, 14.500 dels quals s'han destinat al pagament de lloguers. I ara us convidem a visitar una estupenda exposició d'una veïna nostra a la qual admirem moltíssim, a la senyora Mari Àngels Abad. Exposa aquí mateix, al costat, la sala d'exposicions Robert Briggas d'aquí d'Esplugues. O sigui, serà des d'avui fins al 18 de febrer d'aquest any. I a més a més, aquí, a la portada del cartell, hi ha una carxofa tan especial, tan bonica. I aquesta escarxofa, la Joana i a mi, ella que ens va convidar, diu que és real, que existeix, que no és una cosa inventada. Jo he vist exposicions de la Mari Àngels i són verdaderament realistes i molt, molt, molt, et dóna la impressió que estàs veient l'objecte que pinta. Fa fruites, rams, flors, ocells, coses molt xules, molt xules. Val la pena. I ara volia preguntar-li a la Joana si té que dir alguna cosa més sobre exposicions. No, avui no, ja la portaré la setmana que ve. Perquè, esclar, esclar, com no he dit res d'allà de la Casa Parés... La setmana, la setmana que ve. ...ni parla de Petrichol. Aquí, al costat del Brilles, també n'hi ha un lloc que fan xocolata bo. També, molt bo, i fan de tot. Allà, al meu poble, fan de tot, eh? O sigui, la cosa, la cosa com ho sé. Ui, que la Joana es desplugues, eh? Tantos, senyors. Això, això. Bé, i ara vols que comentem alguna cosa sobre la Dona León? Bueno, Dona León, segurament tothom és una escritora, que en realitat és estadounidense, és americana. Però viscut arreu del món, eh? Es va fincar a Venècia. Sí, vint i tants anys. I més. I, aleshores, a Venècia, o sigui, els seus llibres no es publiquen en italià. No. Perquè, esclar, a vegades es fiquen coses de màfies i... Sí, sí, i polítics. I polítics. Sí, sí. I, aleshores, ell té... Tothom la coneix, perquè el que no ha llegit els llibres, que són molt interessants, ha vist reportatges, ha vist sèries d'aquestes curtes... Bueno, i sobretot sèries... Del Brunetti, del comissari Brunetti, que estan molt ben caracteritzats, perquè està el comandatore, que és el que mana... Sí, sí, sí. Aquesta és la crítica sobre... I, aleshores, aquest és... Sí, la intel·ligència dels caps. És curda de... No, no de Gambals, però si no, no crec que està per una cosa burocràtica. Sí, sí, sí. Ara, la dona Leone està molt preocupada... Bueno, Leone, no Leone. Leone. Està molt preocupada, perquè, esclar, té por del desgel, i que a Venècia, diu que quedarà bastant inundada. No i tant inundada. I, aleshores, ella passa temporades a Suïssa. I li agrada per la netetat de... De diferents sistemes. de Ginebra, o a algun altre lloc, no ho sap, no sé on està, però està així. I escriu, i continua escrivint. I ha guanyat el premi... Bueno, i ha guanyat el premi... Pepe Carballo. Pepe Carballo de la novel·la. Amb la novel·la Les Agües de la Eterna Juventud, que serà la propera novel·la que li publica Seix Barral la setmana que ve. Qui vulgui veure alguna... Perquè ara ho fan, actualment. Sí, ho fan a la 8 TV. A la 8 TV, els diumenges. Sí. I fan dos capítols. Sí, fan un. Aquest diumenge, el segon, jo no l'havia vist. Sí. I mira que... No, jo sí, sí, que és aquella de Murano, que van allà... Sí, sí. Jo no havia coincidit. Sí, està bé. Estan molt bé il·lvanats, i estan molt bé desenvolupats amb un final que és el lògic, no? Sí. I el brunet i després et dona tot a tot a... Tot, com passa tot a Venècia, doncs veus ben bé els canals, les carrers... Sí. I una terrassa que tenen sobre el canal principal, que és una meravella. Es nota que la dona és la filla d'un magnate de Venècia. Però que representa que és un rat, eh? És un rat, no, i ella és professora d'infini. Ella és professora de la... Sí, o de la universitat, no sé. O de la universitat, van a casa. Bueno, són personatges, surt el fill, surt la filla, el fill és molt maco, està molt bé. Estan molt bé. És entretingut, eh? Per no pensar-hi en coses més sèries. Aquesta sèrie de la fan a TV8 és un refregit, perquè ja l'havien fet, no sé si a la 1 o a la 2. Ui, l'havien fet a la Galer de Barcelona. A la 2, la 2, ara últimament. Però l'havien fet també a la 8 TV fa molt temps. Bueno, però com la penúltima vegada la feien amb una d'aquestes públiques que no tallaven per publicitat. Ah, llavors anava molt bé. Sí, perquè a vegades està massa bé, que jo me'n recordo que havia de dir escolta, perdona, no em vaig un moment, perquè aquests no tallen. Això passa. Havies d'anar amb una necessitat fisiològica. Això, clar. Els relats és l'agost, són molt interessants, estan molt ben escrits. I després veus Venècia, que donen la pena de veure-ho així sense sentir les males olors i la quantitat de turistes que hi ha, perquè a Venècia avui dia és un parc temàtic. Els italians, els venecians ja no hi poden viure. Déu-n'hi-do, encara viuen. I són molt venecians, eh? Sí, sí. Jo no recordo haver sentit males olors. Jo no hi he estat, eh? Jo hi he estat. Jo hi he estat dos vegades o tres. Jo no recordo. I resulta que les dues primeres vegades molt bé, ben fet, vam anar a la parròquia. Sí, a la parròquia a la Maria, sí. No, aquí sí, ja em vaig trobar amb el xasco. Però, les altres dues vegades doncs havien passejat i sí, havien anat pels carrerons i en algun racó feia oloreta. Bueno, passa una cosa, això dels olors depèn de la pressió atmosfèrica. Si la pressió és molt alta, no passa res. però si baixa, que anuncia segurament pluja, aquests canvis de pressió, llavors se senten els olors. Clar. Jo hi he estat, me va encantar i no em faria res a tornar-hi. Ara, això ho dic també perquè un meu nebot que va estudiar a Belles Arts en un programa d'aquests Erasmus hi va viure uns quants mesos. Això sí, agafava el vaporeto i se'n anava cap a una mica als afores perquè allà dintre em deia que allò és insalubre, allò per viure hi ha unes humitats horribles. Unes humitats horribles. encara diu, bueno, l'estiu brutal. I quan hi vivia la gent que hi vivia. Oh, sí, que viu, viu la gent, és que hi ha gent que hi viu. Bé, és que això es va muntar. Se'n va enamorar el que està a la treballa. Per això es va muntar quan la República de Venècia era tan important i feia tant de comerç, els pirates li cascaven l'assumptu de les mercancies, les mercaderies. Mercaderies, i aleshores ells que van fer? Van fer aquesta població lacustre sobre pilastres de fusta. De fusta, no d'obra, no. De fusta. Per què? Perquè els altres no poguessin, com era de poc calat, no poguessin entrar a prendre-los i les... És espectacular, de totes maneres. jo l'última vegada em vaig portar a un xasco perquè vaig entrar i dic, ai mira, que borra de mi, no? Estan preparant una exposició o un mercadillo, mira que bé. Però vam arribar sobre les quarts de nou del matí. Del matí. Sí. Bé, doncs, quan eren les 12 que ja havíem fet tot un vol tal i que qual, vam haver de saltar per les fustes del mercadillo perquè el que havia pujat era la marea. I allò era terrible, eh? A vegades està més baixa i a vegades més baixa. La plaça aquella de Sant Marcos, jo no he estat. No, no, la plaça de Sant Marcos estava absolutament inundada. Sí, sí. La primera i la segona vegada estava tota plena que havies d'anar un conte amb les colometes perquè déu-n'hi-do. Sí. Però no, no, era maco, era molt maco. És un lloc fascinant i sobretot si abans d'anar-hi comences a agafar llibres d'història i te situis una mica perquè la serraníssima república de Venècia durant l'edat mitjana durant molts anys, segles, va ser molt important. I tant. Era dels països més importants d'Europa. I tant. S'ha de tenir en compte que Itàlia com a tal com ho coneixem ara porta cent anys i escatx, no existia. a partir de Garibaldi. I llavors, clar, aquesta, la república seraníssima, que els que manaven en deien ducs, una espècie de repúbliques, tenia una flota molt important. Clar. L'única similar era la catalana aragonèsa que són els que van partir i són amb l'ajuda precisament de la flota de Venècia juntament amb Joan d'Àustria d'Espanya van a la famosa batalla de l'Ivan Cascala que van fer recolor als turcs. Sí. Bé, mira, va ser una bona experiència. És curiós. Però jo et dic l'última vegada jo he dit però què és això? Ara hem de pujar aquests caixons, imagina't jo, amb la meva agilitat. I això m'estaves més bé encara, eh? Molt bo. Imagina't ara. Avui, ara, no ho sé, no ho sé si podria. Bé. Ja, no ho sé. Ara, si queda temps, te digo una història. l'uva! Fins demà! Fins demà! Tant nacional com estranger. Al Parc Güell, diu l'escriptor Ignasi Viladevall-Palaus, respecte a aquest parc excepcional. Aquest indret extraordinari pot produir en alguns turistes una mena d'ofuscació mental, l'anomenada síndrome d'Estendal, que significava que davant de la seva riquesa artística hi ha persones que pateixen ocasional enlluarnaments, ja que sembla ser que el desig de visitar-lo pot convertir-se en obsessió. Ara, després que els fràgils guarniments ornamentals del parc hagin portat i patit una destrossa per culpa d'alguns brètols que entraven i sortien sense control del recinte, l'Ajuntament de Barcelona va decidir tancar el parc i controlar l'entrada tant de turistes com de visitants autòctons. Aquí se'ls cobra una entrada, no sabem si excessiva o minsa, perquè ara ja fa molt de temps que no hem tingut la sort de poder visitar-lo. L'entrada pel carrer Clot està per dos pavellons extraordinaris, revestits de rajoles blanques i blaves que aboquen el blanc dels núvols i el blau del cel, amb companyia d'una desenvolta salamandra que veu aigua per la boca, inicien aquesta deliciosa visita que ens portarà a racons de somni. Imaginem-vos la sala de les 100 columnes, que aguanta un sostre de mosaic amb una superfície endolada que vol crear una sensació d'unió amb el cel. Fenomenal, el banc sinuós que es recorda, recargola com una serp. I per favorir la formació de grups dels visitants, i seguidament amb l'article que del parc ens fa l'escriptor Ignaci Viladevall Palans, el projecte del parc, ja centenari, va sorgir de l'ingeni d'un arquitecte immens com és Antoni Gaudí. I es situa a anys llum d'altres actuals que destrossen el paisatge, sense tenir en compte que la natura sí que existeix, i que s'ha de respectar enllaçant-la amb el res de tot l'entorn. Tot queda explicat en aquesta respectuosa reverència que fa Gaudí a la creació, sí, sí, creació en majúscules, en el disseny d'aquest parc. Quan Gerardo Diego escriu a Randa Gaudí i el parc, i nadie lo sabia, però quan ell passava, los árboles se arrodillaven. Ell vol explicar allò que és inexplicable, o potser no, la unió de l'art i la natura. I ofeixeu, este árbol, junto a la ventana de mi estudio, este es mi maestro, perquè fa fundir i humanitzar naturaleza i arquitectura en una sola matèria. Implica, al fin, poder descobrir la obra del senyor. I això és el que és present en gaire tota l'obra de Gaudí. Fondre en una sola matèria la natura dintre de l'arquitectura. La terra de la muntanya apelada abans havia estat un indret resec, però Gaudí va voler poblar-la d'arbres i espècies autòctones. Excepte les palmeres que abordeixen el carrer principal i l'àrea propera a l'escola, que en segons quins èpoques de l'any presenta una sèrie de perterres de jardineria, la resta dels temps regala a la vista una verdor espontània. A la primavera destaca el cerver. El seu nom en llatí és sorbus domèstica. Aquest és un arbre de flors blanques que floreixen en forma de coimbres, és a dir, que neixen en diferents punts de la tija i que s'eleven fins a un mateix nivell, formant rams meravellosos. Hi ha molts altres espècies, però al ser aquestes espècies autòctones estan perfectament incloses en el paisatge. En el temps en què l'Ignasi Vildavall ens escrivia aquest article, encara no hi havia control de visitants, cosa de la qual ell es queixà. El deletava molt especialment un pujolet coronat per una casa, per una creu. En el conjunt ens fa creure que ens trobem davant d'una representació del paradís. commou tant l'obra que per la seva primitiva bellesa. Per això no és estrany que puguem veure a molts turistes afectats per la síndrome d'Estendhal, una expressió derivada de l'emoció emocional i que ve de la seva obra. Roma, Nàpols i Florencia. I és que allò que és formós no és tan sols una promesa de felicitat, ja que de vegades produeix enllumenaments extraordinaris. Això pel que fa a l'article de l'escriptor Ignasi Vildavall-Palaus. Quan a les edats històriques ja sabem que el parc Güell és genial i únic al món, revelació del modernisme català de principis del segle XX i que té les màximes distincions internacionals i que és declarat monument històric-artístic l'any 1969 i Patrimoni de la Humanitat, por la UNESCO, l'any 1984. De bon principi, Gaudí va planejar una urbanització a jardí, la ciutat somni de l'eristòcrata Eusebi Güell, però sortosament, en els terrenys destinats a aquelles obres, sembla que no s'ha arribat a construir encara. Bé, ja ho sabeu, esteu convidats. Sí, jo me'n recordo a la meva infantesa, això que deien abans, entrava i sortia tothom. Doncs les úniques a l'any, els únics dies, diumenges que el meu pare tenia festa, ma mare feia una trita de patates, i anàvem al Parc Güell i ens ho passàvem pipa, perquè vivíem allà a prop, a la carrer Cerdanya Vall. I realment és un record que tinc de la meva infantesa, molt infantesa, meravellós. O sigui que us convidem a repetir aquesta... En aquest reportatge que hem llegit, surt dues vegades aquest síndrome d'Estèndal. Sí. Doncs això ja ha quedat com una malaltia de veritat. Sí. És a dir, malaltia. És un síndrome... Una obsessió. Que a més, no és una obsessió, és una cosa de tipus mental, com ho diu aquí, sobretot emocional, per això us dic, Estèndal, que era un escritor també, doncs ell a Florència va quedar completament soltat, bocabadat, i tenia com una asfíxia de tants monuments que jo jo sí que he estat a Florència. I aleshores allà et veus, n'hi ha tanta quantitat d'art que no te'l pots empassar. Sí. I això d'una manera molt més lleugera, molt més suau, a mi em va passar quan vaig anar a Salamanca. Ah, ah, ah. Salamanca, en el nucle central de la universitat, que vaig anar a la universitat i tal, doncs tots aquells monuments, a vegades dius, massa monument, massa grandessa de monument per l'espai que ocupen. Per l'espai que... Sí, sí, sí. I a Florència, que és preciós, també et quedes... Ah, al meu marit li va passar igual. Te quedes en una associació d'ofec. Com anàvem de museu en museu, i fora dels museus també era un museu, és cosa que al cervell li costa. No, no, és un síndrome, és un síndrome, i un síndrome que està en medicina en els llibres de medicina, ja. De fet, tampoc has de gastar cèntims, perquè resulta que tots els carrers de Florència són plens d'estàtules. Sí, ja les veus, sí. Per tant, és un museu a l'aire viure. De fet, hi ha tanta gent a tot arreu, perquè hi ha moltes ciutats a Itàlia que són realment museus, i com que hi ha tanta afluència, és un dels països que té més turistes que Espanya, igual que París, doncs resulta que han fet una cosa que encara aquí no s'han atrevit, però m'imagino que ja arribarà. És a dir, que els cotxes i autobusos no poden entrar a la ciutat. No, ells vam haver de quedar fora 20 minuts, eh? I a més a més, uns aparcaments dissuasius que són empagant, i bastant. Sí, bueno, va pagar, diguéssim, l'empresa que va organitzar el viatge. Barcelona s'haurà de plantejar-ho i fer-ho també. Jo havia d'anar caminant des de l'aparcament fins al... con el pie roto. Fer la visita, fer la visita, clar. El tema de la contaminació que tenim a Barcelona, i a Madrid també els hi passa igual, és molt sèrio. Afecta a la salut, per tant, això ens arribarà i... a tothom. I no, no, no té la cara gaire, segur. Bueno, a veure què passa. I ara, música per Gaudí. Avui us oferim una de les melodies més populars de la qual s'han fet infinitat de versions i que encara perdura en el repertori de moltes orquestres, tant de jazz com de concert. Ens referim a Summertime, de l'òpera popular nord-americana Porz y en Vez, de George Gershwin, compositor nascut a Brooklyn, Nova York, i que malgrat haver mort molt jove, els 39 anys, va composar una gran quantitat d'obres, comèdies musicals, gravistes amb Broadway, operes populars. Ell considerava que tot música amb talent podia composar una música sinfònica introduint en ella el vertedès parit del poble americà, el jazz. Això es pot comprovar en una de les seves obres més clàssiques, Rhapsody in Blue, o en el concert en fa per a piano i orquestra. Aquest punt de vista, recolzat per tota una vida dedicada a l'estudi de la música i la seva inspiració immensa, fan que la major part de les seves composicions tinguin un estil especial i d'un valor que perdurarà per molt temps. En l'expressió dramàtica va conjuntar la seva tasca amb unir el jazz amb unes formes musicals molt més àmplies. La seva òpera popular nord-americana, Ports i en Bess, va ser estrenada al Teatre Alvin l'any 1925, amb un gran èxit. Dels números musicals d'aquesta obra, que encara es remasteritzen, avui podem escoltar una balada tendra que representa el gran amor de Bess pel seu estimat Ports i en Bess, malgrat totes les adversitats. Raikkoniv i la seva gran orquestra ens ofereix la seva versió de Summertime de l'òpera Ports i en Bess, de George Gershwin. Ports i en Bess, de George Gershwin. de George Gershwin. Ports i en Bess, de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. de George Gershwin. no us ha semblat meravellós? oi que sí? sí, aquesta sí. és una preciositat. i la versió és molt bona també. molt maca. molt maca. i ara la salut de la Montse. no de la Montse. que ells porta la Montse. la dels fruits secs. això. molt bé. animeu-vos a menjar fruits secs. fruit secs. fruit secs, salut pel cor. la seva gran capacitat energètica, un nivell molt baix en carbohidrats i alt amb àcids omega. els converteixen en un aliment molt valiós. i estudis recents afirmen que no incideix en l'augment de pes. no seria exagerat dir que una persona podria sobreviure durant bastant temps bastant temps i a més fer-ho bé en una dieta amb la que predomineixin els fruits secs. la seva enorme capacitat energètica és equilibrada amb una equilibrada composició de lípids i el segurant aport proteic i la seva recent descoberta propietats terapèutiques els converteixen en un aliment quasi perfecte. però abans de seguir diguéssim a fons amb les incontables avantatges d'aquests fruits convindria determinar que aliments formen part d'una saludable família. Els fruits secs reben aquest nom per posseir una característica comú una composició natural sense interferències de la mà humana tenen menys d'un 50% d'aigua. A més, com l'excepció de les castanyes el seu nivell de hidrats de carbono és molt baix superant no superar no supera el 20%. Per això no devem confondir dintre d'aquest grup els aliments o altres molt diferents dels que formen part entre altres les panses els dàtils els orellons les figues seques o les cirueles passes encara que els consumidors comparteixen el nombre que es tracta de fruites dessecades com una composició nutritiva molt diferent a la dels fruits secs pel seu alt contingut amb sucres e hidrats de carbono simples i pel seu baix nivell proteic per exemple el cacauet és una llagum una llagum és una llagum és difícil de canviar un concepte tan arraigat com el que els cacauets no són fruits secs sinó llagums aquests fruits originaris del Brasil pertanyen a la família de los guisantes o sigui dels pesos i a la família tenen unes propietats que són prevenció d'enfermetats com la diabetes i l'arteriosclerosis entre la seva riquesa nutritiva destaca un gran contenidor proteïnes vitamines del grup B i amb potassi ferro i iodo o sufren molt bé molt bé per ser un aliment naturalment gras convé consumir-lo cuit o torrat o en forma d'oli i evitar ingerir-lo fregit un dels aspectes que tenen en comú les fruites seques són les al·lèrgies que poden provocar en algunes persones sí és veritat els cacauets a Brasil en diuen maní sí i jo em recordo quan era petit que el meu pare em portava a veure el futbol llavors era la tarda o és una de les coses que em comprava era un cucurutxo de maní bueno que anava a sobrir cacauets cacauets fregit sí o aquella que sombrant maní sí sí però el maní no era el bat de moro no no el maní era el cacauet el cacauet torrat el bat de moro a la província de Tarragona en diuen pení sí ah penís penís penís sí penís o molès jo soc al·lèrgia a la macadàmia ah veus i no soc al·lèrgia a res res res res i en cap a la macadània vaig posar una i vaig fer la segona i no podia perquè dic ui t'ofegava i vaig deixar córrer i ja mai més sí perquè aquí no es menja per exemple el cacauet es menja i torrat sí generalment estat d'unit es menja amb crema com si fos el cacau sí sí la crema de cacau sí doncs el cacauet se'l mengen però en quantitat en quantitat en exigerades sí en exigerades això va bé per engreixar eh perquè té moltes calories sí que segueixes no perquè he digit el cacauet que és una llagum que és bastant interessant l'altre les cartardistes no adicionals i les hem digit són 50% i el dia que esteu dient de llagums i de gramínes i de totes aquestes coses l'altre dia et diuen perquè jo ho faig a vegades l'arrò o sigui sopa d'arròs però de caldo com si diguéss sí i van dir a comptes de fer-la d'així fes-la de de trigo de blat de blat de blat però escolta quedava com farinetes no no amb el gra amb el gra amb el gra amb el gra sencer sí jo no l'havia vist sí igual igual jo provaré jo us ho diré si és bo jo he fet una paella de carn amb trigo sí si aneu si aneu a la zona del born que abans bueno hi havia tot el major de fruites i verdures encara queden bueno moltes no algunes botigues que hi ha de tot i el venen encara granel i assacs sí bueno posem bona cara a l'hivern i parlem de la pell què us sembla? perfecte bé comences tu Lina sí com deia la Joana torno a repetir el que diu posa bona cara a l'hivern no? sí és un article de la Bibiana Llaveria no sabem qui és però molt bé que consti que consti que consti diu durant l'hivern la pell es reseca i precisa tensions suplementàries molt especialment les zones més sensibles la cara i les mans sovint estan exposades al fred i al vent del carrer i a casa la pell pateix amb la calefacció per això es requereix una protecció extra per evitar la deshidratació si segueixes aquests consells de l'hivern bueno l'hivern no t'agafarà amb fred usa una crema hidratant llavors i segons com sigui una utilitat relativa usa-la diversos cops al dia a l'hivern el fred altera la barrera hidrolípica de la pell i produeix deshidratació cutània amb la crema hidratant creem un efecte barrera quan t'apliquis fes un bon massatge perquè penetri millor et recomanem que a l'hivern utilitzis una crema amb una composició més grassa que la resta de l'any evita l'aigua massa calenta l'aigua molt calenta de la dutxa o del bany afavoreix que la pell s'hiriti i puga malmetre's a més és perjudicial per la circulació si tens la pell molt seca no utilitzis gel antibacterial i si fas servir desinfectant que sigui amb un hidratant cuida els teus llavis la pell dels llavis és molt delicada encara que a l'hivern és molt fàcil que s'assequin i s'esquertin evita humitejar-los amb la llengua els llavis produeixen de manera natural una fina capa de greix que la saliva elimina per hidratar-los es recomana beure aigua i incorporar omega 3 a la dieta a més pots aplicar-te crema de cacau amb oli d'oliva la calèndula té propietats emolients suavitzant i calmants segueix-ho en Maria i això de l'aigua calenta ja m'heu deixat una mica tocat ah sí perquè m'agrada moltíssim després de nedar de fer unes quantes piscines piscines anar a la sauna estar-hi bueno uns 10 minuts allò suar i tal a la pell no bueno no obre el forn t'has de posar crema clar el que va bé per una cosa va malament per l'altra que hem de fer per hidratar la pell acostumem a cuidar la pell del nostre rostre per notar la del cos i les mans la nostra epidermis necessita una gran quantitat d'aigua per mantenir la seva elasticitat i la seva capacitat de protecció i a l'hivern el fred tant o més que la calor afavoreix la deshidratació per evaporació des de les capes més externes podem aplicar cremes que s'aconsegueixen amb aquesta hidratació en diferents tipus d'ingredients els emolients eviten l'evaporació de l'aigua i disminueixen la carència de lípids els oclusius com la parafina líquida la cera d'abella o els olis vegetals retarden o eviten la pèrdua d'aigua els humectants com la gliserina o l'orea ostres l'orea serveix per tot i tant retenen l'aigua i mantenen el nivell d'hidratació de la pell finalment els ingredients d'efecte filmogen són molècules grans que actuen a la superfície retingent l'aigua no t'hi confiïs amb el sol mai hem de baixar la guàrdia enfront de la radiació solar és essencial que protegim diàriament amb crema fotoprotectora mínim 1,30 totes les zones exposades al sol que l'hivern bàsicament és la cara això sobretot es té a dir als que van a esquiar sí el Xavi va baixar una vegada amb tota la cara plena d'ampolles que queden com aquell i... cremat, cremat i tu me'n vas seré una gamba, no? això també el que heu de fer és... el vesteix i els vestits i els teixits tenen que ser naturals a l'hivern hem d'abrigar-nos per no passar fred i el cotó i la llana són els millors aliats de la dermis aliats de la dermis perdó el cotó permet que l'aire circuli millor entre la roba i la pell la llana, molt millor que el niló és molt transpirable té una gran capacitat d'absorció de la humitat i aïlla tant del fred com de la calor a més, sempre que sigui possible evita les costures, la roba interior i els mitjons clar, perquè fan llagues protegeix les mans i els peus durant l'hivern, mans i peus tenen tendència a refredar-se de manera notable això passa perquè el nostre sistema cardiovascular reacciona al fred i fa que els vasos que porten la sang a la temperatura de cos a la pell es contraguin per evitar la pèrdua de calor per prevenir aquest efecte anomenat vasoconstrictor posarem guants i mitjons calentets mantingues l'estufa a distància no és gent recomanable exposar els peus a prop del foc o altres fons de calor potents com les estufes evita els canvis ah, sí, evita els canvis de temperatura les variacions brusques de temperatura augmenten la possibilitat que apareguin capilars dilatats a la cara això se'n diu una mica raro que es diu teleangiactasis o aranyes vasculars sobretot a les galtes cuida l'alimentació el fred irrita la pell la torna més fràgil i vulnerable podem ajudar-la de manera preventiva reforçant a la nostra dieta la presència de vitamina C i antioxidants beure dos litres diaris d'aigua és recomanable durant tot l'any no et resseguis a casa per sobre dels 24 graus la calefacció resseca de manera intensa l'ambient i la teva pell ho nota usa un humidificador o recipient d'aigua per humidificar l'ambient ja ho sabeu protegiu la pell encara que el sol estigui així mig arrombadet eh jo un consell si teniu dolor si teniu dolor darrere dels vidres i amb la roba us poseu un ratet mitja hora fent un crucigrama o llegint alguna cosa i això se'n diu helioterapia doncs aquell escalfor que rebreu sobretot a l'esquena ara que tots ens queixem de l'esquena és sensacional una cosa és el sol a la pell i a la cara però una altra cosa és rebre l'escalfor del sol torno a dir la paraula helioterapia i us pot anar de fàbula marinera us traurà de prendre masses aspirines o masses antiinflamatoris eh molt bé doncs ja ho sabeu vinga consells de la doctora Lina eso és vinga honoris causa bé demà dijous l'associació de gent gran ha programat una sortida extraordinària o sigui on aneu Joan Maria? doncs anem a fer la calçotada sí i després? a Cambrils després farem la calçotada allà i després una mica de ball perquè baixin els calçots els calçots això mateix aquesta és una mostra de les activitats que l'associació programa per als seus associats si els oients que ens escolten els interessa en aquestes per prendre part en aquestes activitats poden acostar-se al despatx de l'associació tots els dimarts de dos quarts d'onze del matí a dos quarts d'una del migdia per una petita quota de deu euros l'any teniu a l'abast tot un mantall d'activitats que us poden venir molt de gust o sigui que ja ho sabeu us hi esperem a l'associació de gent gran l'argui si eduquem si eduquem correctament els nens d'avui no haurem de castigar els homes de demà o sigui que ho trobeu assenyat no? per això diuen en aquest cuidado que ha d'estar tallant l'herbre del peus això mateix bé doncs molt bona nit o molt bon dia perquè hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui moltes gràcies l'ina moltes gràcies Montse moltes gràcies a Maria moltes gràcies al Patufo que encara que no ha vingut també ha fet la seva feina i a tu moltes gràcies Carles que tens una paciència de sant per aguantar aquestes persones que a vegades et fan ballar bé a tothom moltes gràcies hauríem de dir a la professora del Joan que li doni un quants gradis pel treball de fer de venir la ràdio i a tots vosaltres oients que sou tan amables d'escoltar-nos molt bona nit o bé molt bon dia si ens escolteu en dissabte adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau xink adeu-siau adeu-siau роль-siau Ràdio d'Esperm, sintonitzes, ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Lluís durant tot.