60 i més del 1/3/2017 — Puig i Cadafalch ciclista, llegendes de Barcelona, Mark Twain, Carnestoltes i Orfeu Negre, pota blava del Prat i el Canigó

Visió general

Programa magazine amb cultura, història, música i salut. Els punts més destacats:

• Modernisme i patrimoni: la figura de Puig i Cadafalch i el detall del ciclista a la Casa Macalla (Casa Macaya) com a símbol de modernitat i moviment.
• Barcelona curiosa: oficis sorollosos extramurs, la Catedral i la seva façana (1888), la llegenda de Santa Eulàlia i la Casa de les Ànimes del Born.
• Literatura: vida i obra de Mark Twain, amb cites cèlebres i el seu humor caustic.
• Carnaval i música: context de Carnestoltes i Dimecres de Cendra amb la pel·lícula i cançó d’Orfeu Negre (Matí de Carnaval).
• Gastronomia de proximitat: el gall pota blava del Prat i l’impuls del Baix Llobregat com a territori Slow Food.
• Salut: beneficis del rentat nasal per a rinitis i sinusitis.
• Territori i símbols: el Canigó de Verdaguer i la Flama del Canigó per Sant Joan.

Patrimoni i Modernisme

Puig i Cadafalch i la Casa Macalla (Casa Macaya)

• El capitell amb un ciclista a l’entrada del palau modernista del passeig de Sant Joan representa el mateix Puig i Cadafalch, obra d’Eusebi Arnau.

• Context: l’arquitecte es movia entre obres (Casa Macalla i Casa Amatller) en bicicleta, metàfora de modernitat i mobilitat urbana d’inicis del segle XX.

• Contrast simbòlic: l’altre capitell mostra un pagès a ruc, oposant camp vs. ciutat i tradició vs. modernitat.

• L’edifici, avui Palau Macaya (Caixa), és d’interès cultural i des del 2012 acull un centre de coneixement i debat.

"La simultaneïtat d’obres explica similituds: façana asimètrica i policromada i importància dels espais buits."

Barcelona: curiositats, llegendes i símbols

Oficis sorollosos, fora muralles

• Els calderers van ser desplaçats del centre (c. Ferran) cap a c. Bòria, i més tard s’hi sumaren campaners i courers, per molèsties acústiques.

Catedral de Barcelona: tres etapes

• Del temple paleocristià al romànic i, finalment, a la catedral gòtica (segles XIII–XV). La façana s’executa el 1888 gràcies a Manuel Girona, coincidint amb l’Exposició Universal.

Santa Eulàlia: llegenda i crítica històrica

• Narració dels 13 martiris de la nena del Pla de Barcelona i el símbol de les 13 oques al claustre.

• Matís crític: possible confusió amb Santa Eulàlia de Mèrida (duplicació hagiogràfica medieval).

"L’ànima de l’Eulàlia va sortir en forma de colom blanc i es va elevar cap al cel."

La Casa de les Ànimes (c. Mirallers amb Sombrerers)

• Llegenda romàntica i fantasmagòrica d’amants separats per la violència: l’ombra del jove retorna fins que el rector posa pau a l’ànima.

Vampirs d’energia

• Reflexió sobre persones que “xuclen” la vitalitat; connexió literària amb “El perfum” i la noció de “vampirs emocionals”.

Biografia: Mark Twain

• Naixement com Samuel L. Clemens; joventut al Mississippi (pilot fluvial), periodista, i després escriptor universal.

• Obres i to: humor àcid, crònica de costums i viatges; clàssics com Tom Sawyer i Huckleberry Finn.

• Contrastos vitals: èxits literaris vs. ruïna financera i pessimisme final; reconeixement com a gran escriptor mundial.

"Quan jo mori, triaré el paradís pel clima i l’infern per les bones companyies."

Música i Carnestoltes

Orfeu Negre i “Matí de Carnaval”

• El film trasllada el mite d’Orfeu i Eurídice al Carnaval de Rio dels anys 50: color, samba i tragèdia amorosa.

• La cançó “Matí de Carnaval”, interpretada per Gloria Lasso, és un dels leitmotivs més reconeixibles.

Calendari i tradicions

• Carnestoltes: del Dijous Gras al Dimecres de Cendra (inici de Quaresma, 40 dies).

• Antigues pràctiques: la bula eclesiàstica permetia menjar carn els divendres de l’any (excepte a Quaresma).

• Rutes de carnaval: Venècia, Rio, New Orleans (Mardi Gras), Colònia (Rhin), Tenerife i Cádiz; a Catalunya, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Palamós i Roses.

Gastronomia de proximitat: Baix Llobregat

El Prat i el gall pota blava

• Fira al Prat de Llobregat: protagonisme del gall pota blava (primer IGP avícola d’Espanya), i hortícoles com carxofes, calçots i espàrrecs.

• Revalorització territorial: suport d’ajuntaments i de l’Associació de Gastronomia i Turisme; admiració de Carlo Petrini (Slow Food) per la tenacitat pagesa i l’orientació a producte net, bo i just.

"A prop de grans ciutats també es poden criar i conrear productes amb resultats excel·lents."

• Anècdotes d’hort urbà i criança domèstica (pollastres, conills, ànecs) com a memòria d’autosuficiència i lligam amb el menjar.

Salut: el rentat nasal

• Remei senzill i efectiu contra rinitis al·lèrgica i sinusitis.

• Clau d’eficàcia:

- Quantitat suficient d’aigua per a una bona neteja. - Solució salina que respecti el pH nasal i contingui sals minerals.

• Recomanat per especialistes en otorrinolaringologia; millor assessorament a la farmàcia per triar mètode i dispositiu adequats.

Territori i símbols: el Canigó de Verdaguer

• El Canigó com a símbol nacional i epicentre de la Flama del Canigó (Sant Joan), encenent fogueres arreu del domini lingüístic.

• Mossèn Cinto Verdaguer: excursionista pioner, autor de l’epopeia "Canigó" (12 cants, +4.000 versos), que entrellaça història i mitologia pirinenca.

• El Canigó fixa la imatge d’una Catalunya que es retroba i emergeix; indret avui accessible i recomanable per a una estada espiritual i natural.

"La tempesta, el torb, l’odi i la guerra, no esbrancaran l’altíbul Pirineu."