60 i més del 1/3/2017 — Puig i Cadafalch ciclista, llegendes de Barcelona, Mark Twain, Carnestoltes i Orfeu Negre, pota blava del Prat i el Canigó
Presentació d’un espectacle carnavalesc arrelat al Vallès: el Ball de Gitanes. Es destaca la senzillesa del vestuari (llaços i picarols) i l’alegria de les danses, i es reivindica mantenir balls i festes populars.
Crònica del capitell de la Casa Macalla amb el relleu d’un ciclista: és el mateix Puig i Cadafalch, immortalitzat per Eusebi Arnau. Es contrasta amb l’altre capitell (pagès a ruc) i es llegeix com el diàleg camp-ciutat i tradició-modernitat. Contextualització modernista i record de la reobertura del Palau Macaya (2012) com a centre de coneixement.
Curiositat històrica: per molèsties acústiques al centre, els calderers (i després altres oficis del metall) són desplaçats a carrers fora muralla com c. Bòria. Reflexió sobre el soroll i les obres a la ciutat.
De l’etapa paleocristiana a la romànica i culminació gòtica (segles XIII–XV). La façana principal no arriba fins al 1888, finançada per Manuel Girona amb motiu de l’Exposició Universal.
Relat dels martiris de la jove Eulàlia, símbols (colom, neu, 13 oques) i posterior trobada de les restes (878). Apunt erudit: possible confusió amb Santa Eulàlia de Mèrida per duplicació hagiogràfica medieval.
Llegenda d’una jove que rep la visita nocturna de l’ombra del seu amant mort fins que un rector intercedeix i l’ànima es dissipa, retornant-li la salut. Tòpos romàntic i moralitzant del barri vell.
Transició cap a la idea de persones que “xuclen” l’energia anímica, amb connexió literària amb ‘El perfum’. Conversa sobre diferència entre persones tòxiques i “vampirs emocionals” i la necessitat de preservar la vitalitat.
De Samuel L. Clemens a Mark Twain: infantesa al Mississippi, pilot fluvial, periodista, escriptor mundial. Obres, gires, ruïna per males inversions, pèrdues familiars i viratge cap a l’agnosticisme. Lectura de cites famoses que il·lustren el seu humor caustic.
Evocació del film Orfeu Negre (mestre del color i ambientació del Rio dels 50) i de la seva cançó emblemàtica, interpretada per Gloria Lasso. Celebració musical d’acomiadament del Carnaval.
Panoràmica del Baix Llobregat: carxofes, calçots, espàrrecs i el gall pota blava (IGP). Elogi de Cristina Jolonch a la Vanguardia i de Carlo Petrini (Slow Food) a l’esforç dels productors, i a la capacitat de competir sense pesticides amb calendari de fires i rutes gastronòmiques.
Converses i anècdotes sobre tenir hortets i criar conills, pollastres i ànecs a casa o a la finca, reflexionant sobre el vincle emocional amb els animals i els hàbits alimentaris.
Beneficis dels rentats nasals amb solució salina per a rinitis al·lèrgica i sinusitis. Dos requisits clau: prou volum d’aigua i composició respectuosa amb el pH nasal. Recomanació de consultar la farmàcia per triar el mètode adequat.
Explicació del marc lunar i del període de Carnestoltes fins al Dimecres de Cendra; record de la ‘bula’ per menjar carn fora de Quaresma. Itinerari pels grans carnavals (Venècia, Rio, New Orleans, Rhin, Tenerife, Cádiz) i els catalans (Barcelona, Vilanova, Sitges, Palamós, Roses).
El Canigó com a símbol nacional; la Flama del Canigó encén les fogueres de Sant Joan arreu dels Països Catalans. Verdaguer, excursionista i poeta, construeix l’epopeia ‘Canigó’ entre història i llegenda, fixant l’imaginari pirinenc i catalanista.
Visió general
Programa magazine amb cultura, història, música i salut. Els punts més destacats:
- Modernisme i patrimoni: la figura de Puig i Cadafalch i el detall del ciclista a la Casa Macalla (Casa Macaya) com a símbol de modernitat i moviment.
- Barcelona curiosa: oficis sorollosos extramurs, la Catedral i la seva façana (1888), la llegenda de Santa Eulàlia i la Casa de les Ànimes del Born.
- Literatura: vida i obra de Mark Twain, amb cites cèlebres i el seu humor caustic.
- Carnaval i música: context de Carnestoltes i Dimecres de Cendra amb la pel·lícula i cançó d’Orfeu Negre (Matí de Carnaval).
- Gastronomia de proximitat: el gall pota blava del Prat i l’impuls del Baix Llobregat com a territori Slow Food.
- Salut: beneficis del rentat nasal per a rinitis i sinusitis.
- Territori i símbols: el Canigó de Verdaguer i la Flama del Canigó per Sant Joan.
Patrimoni i Modernisme
Puig i Cadafalch i la Casa Macalla (Casa Macaya)
- El capitell amb un ciclista a l’entrada del palau modernista del passeig de Sant Joan representa el mateix Puig i Cadafalch, obra d’Eusebi Arnau.
- Context: l’arquitecte es movia entre obres (Casa Macalla i Casa Amatller) en bicicleta, metàfora de modernitat i mobilitat urbana d’inicis del segle XX.
- Contrast simbòlic: l’altre capitell mostra un pagès a ruc, oposant camp vs. ciutat i tradició vs. modernitat.
- L’edifici, avui Palau Macaya (Caixa), és d’interès cultural i des del 2012 acull un centre de coneixement i debat.
"La simultaneïtat d’obres explica similituds: façana asimètrica i policromada i importància dels espais buits."
Barcelona: curiositats, llegendes i símbols
Oficis sorollosos, fora muralles
- Els calderers van ser desplaçats del centre (c. Ferran) cap a c. Bòria, i més tard s’hi sumaren campaners i courers, per molèsties acústiques.
Catedral de Barcelona: tres etapes
- Del temple paleocristià al romànic i, finalment, a la catedral gòtica (segles XIII–XV). La façana s’executa el 1888 gràcies a Manuel Girona, coincidint amb l’Exposició Universal.
Santa Eulàlia: llegenda i crítica històrica
- Narració dels 13 martiris de la nena del Pla de Barcelona i el símbol de les 13 oques al claustre.
- Matís crític: possible confusió amb Santa Eulàlia de Mèrida (duplicació hagiogràfica medieval).
"L’ànima de l’Eulàlia va sortir en forma de colom blanc i es va elevar cap al cel."
La Casa de les Ànimes (c. Mirallers amb Sombrerers)
- Llegenda romàntica i fantasmagòrica d’amants separats per la violència: l’ombra del jove retorna fins que el rector posa pau a l’ànima.
Vampirs d’energia
- Reflexió sobre persones que “xuclen” la vitalitat; connexió literària amb “El perfum” i la noció de “vampirs emocionals”.
Biografia: Mark Twain
- Naixement com Samuel L. Clemens; joventut al Mississippi (pilot fluvial), periodista, i després escriptor universal.
- Obres i to: humor àcid, crònica de costums i viatges; clàssics com Tom Sawyer i Huckleberry Finn.
- Contrastos vitals: èxits literaris vs. ruïna financera i pessimisme final; reconeixement com a gran escriptor mundial.
"Quan jo mori, triaré el paradís pel clima i l’infern per les bones companyies."
Música i Carnestoltes
Orfeu Negre i “Matí de Carnaval”
- El film trasllada el mite d’Orfeu i Eurídice al Carnaval de Rio dels anys 50: color, samba i tragèdia amorosa.
- La cançó “Matí de Carnaval”, interpretada per Gloria Lasso, és un dels leitmotivs més reconeixibles.
Calendari i tradicions
- Carnestoltes: del Dijous Gras al Dimecres de Cendra (inici de Quaresma, 40 dies).
- Antigues pràctiques: la bula eclesiàstica permetia menjar carn els divendres de l’any (excepte a Quaresma).
- Rutes de carnaval: Venècia, Rio, New Orleans (Mardi Gras), Colònia (Rhin), Tenerife i Cádiz; a Catalunya, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Palamós i Roses.
Gastronomia de proximitat: Baix Llobregat
El Prat i el gall pota blava
- Fira al Prat de Llobregat: protagonisme del gall pota blava (primer IGP avícola d’Espanya), i hortícoles com carxofes, calçots i espàrrecs.
- Revalorització territorial: suport d’ajuntaments i de l’Associació de Gastronomia i Turisme; admiració de Carlo Petrini (Slow Food) per la tenacitat pagesa i l’orientació a producte net, bo i just.
"A prop de grans ciutats també es poden criar i conrear productes amb resultats excel·lents."
- Anècdotes d’hort urbà i criança domèstica (pollastres, conills, ànecs) com a memòria d’autosuficiència i lligam amb el menjar.
Salut: el rentat nasal
- Remei senzill i efectiu contra rinitis al·lèrgica i sinusitis.
- Clau d’eficàcia:
- Quantitat suficient d’aigua per a una bona neteja. - Solució salina que respecti el pH nasal i contingui sals minerals.
- Recomanat per especialistes en otorrinolaringologia; millor assessorament a la farmàcia per triar mètode i dispositiu adequats.
Territori i símbols: el Canigó de Verdaguer
- El Canigó com a símbol nacional i epicentre de la Flama del Canigó (Sant Joan), encenent fogueres arreu del domini lingüístic.
- Mossèn Cinto Verdaguer: excursionista pioner, autor de l’epopeia "Canigó" (12 cants, +4.000 versos), que entrellaça història i mitologia pirinenca.
- El Canigó fixa la imatge d’una Catalunya que es retroba i emergeix; indret avui accessible i recomanable per a una estada espiritual i natural.
"La tempesta, el torb, l’odi i la guerra, no esbrancaran l’altíbul Pirineu."

