Reciclatge a Sant Just, salut i desfibril·ladors, Eivissa de dia i de nit, meteorologia, música i poesia

El futbol s'enjustenc a Ràdio Esvern, a partir de 3 quarts de 7 de la tarda, Atlètic S'enjust, Júnior. Després de l'ascens, el somni de primera, torna a la ràdio, torna al futbol, torna al Juguem a casa. Dissabte, a 3 quarts de 7 de la tarda, la Transmi del Juguem a casa. No te la perdis. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Seixanta i més o menys? Música Amics oients, com qui no vol la cosa, estem disposats a iniciar la segona temporada d'aquest renovat Seixanta i més, amb el menys afegit, amb la gran satisfacció de continuar amb el nou equip que ens va acompanyar tot l'any passat. Malgrat que avui el col·laborador menys, en Joan Xirivella, no pot ser amb nosaltres perquè assisteix a un important curs sobre investigació de noves tècniques d'informàtica. Però la resta de l'equip som aquí disposats, com sempre, a parlar-vos sobre aquells temes que considerem d'interès. Actualitat, llibres, art, viatges, a vegades història, bé, de tot allò que es pot comentar al llarg d'una hora, que intentarem que sigui el més amena possible. L'Ina Santa Bàrbara, Montse Larrea i Joan Maria García Puigdevall, davant el micro, i el nostre Carles Hernández, al control de so i portant les músiques. I finalment, qui us parla, la Joana Algarra, iniciem l'audició del dia d'avui de 60 i més, o menys, primera d'aquesta temporada. Avui és 21 de setembre de 2016, any de traspàs, ja que el febrer va comptar en 29 dies, en lloc dels 28 habituals. Diuen les persones, un tant aprensives, que els anys de traspàs són anys de moltes desgràcies. Que voleu que us digui. Fins a hores d'ara, aquest any, ens ha ofert de tot, a contagiments molt agradables i vistosos, com per exemple els Jocs Olímpics i Paralímpics de Rio de Janeiro, on s'han obtingut bones i noves marques. Cal dir que sembla mentida que l'ésser humà sigui capaç de treure forces, no sabent d'on, per aconseguir aquestes marques tan extraordinàries. Els desaconteixements han estat ben al contrari. La calor, per exemple, que malgrat que aquestes últimes setmanes les matinades solen ser una mica més fresquetes, quan a migdia arriba el sol al cènit, es fa força insuportable. També la manca de pluja, que fa que molts arbres pateixin estrès hídric, sobretot al secar, on moltes oliveres s'estan secant. I, per últim, el terrible terratrèmol d'Itàlia, un dels més horrorosos dels últims anys que va destruir un poble sencer. Però potser això també hagués passat encara que el febrerillo loco, com diuen els castellans, hagués tingut els seus acostumats 28 dies i no 29 com ha tingut. Aviam, què us sembla a vosaltres? Ara demanarem al Carles, aviam, si ens pot orientar una mica sobre les perspectives meteorològiques que ens queden per als propers dies. Aviam, Carles, què ens dius? Doncs, aviam, bàsicament seguirem amb una miqueta d'inestabilitat, no només aquests dies avui dijous i divendres, sinó que el cap de setmana se'ns arregla una mica el temps. O sigui, que el que tindrem és encara un dijous una mica variable, amb alguns nubos, a la tarda algunes tempestes a l'interior. Aquestes tempestes, doncs, a última hora s'apropen a la costa, però és difícil que arribin a Sant Jús. De cara al divendres és un dia una miqueta més estable i les tempestes de tarda, amb aquesta inestabilitat que tenim de tarda tan típica d'aquesta època, estaran més properes cap al Pirineu Aragonès, la Vall d'Aran, els Pallars, potser en aquella zona cau algun roixat o alguna tempesta, la resta ja no, perquè divendres afluix una mica aquesta inestabilitat. I de cara al cap de setmana el sol serà el protagonista, tant dissabte com diumenge. Tota aquella gent que ha volgut fer, doncs, el canvi de roba, canviar l'armari, guardar la roba d'abric, treure la roba d'estiu, doncs això ho acabarà canviant una miqueta, perquè aquest cap de setmana farà un altre cop calor. Al migdia pot arribar als 26 o 27 graus a Sant Jús, que és una calor, doncs, moderada. I hem d'anar una mica al tàntum als matins i als vespres, el que deies tu abans. Aquestes èpoques ja, al matí i al vespre, la temperatura baixa suficient com per tenir alguna coseta més que màrica curta, i al migdia apretar la calor com si estéssim a l'estiu. No farà una calor extrema, com ha fet la primera quenzena de setembre, però sí que farà una mica de calor al cap de setmana. Només hem d'estar una mica al tanto el dijous a la tarda, vespre, aquí Sant Jús entra el vespre i la nit, que podria caure algun ruixat, però la resta de dies força tranquils. I el que dèiem, les temperatures normals o estables fins divendres, perquè hi haurà aquesta variabilitat en el temps, hi ha alguns núvols, però al cap de setmana el tenir més sol, doncs tindrem més temperatura. Molt bé, molt bé, moltíssimes gràcies per la teva molt lluïda informació. Escolta'm, sí, aquella feina que hem fet de treure i posar la roba dels armaris, potser que l'hauríem deixat per més tard, no? Jo no sé qui ho ha fet. Jo que sempre vaig tardar no he fet res. No, no, és que jo ni trec la d'estiu a l'hivern, ni la de l'hivern a l'estiu. O sigui que... Això és el que faig jo, està al mateix lloc, no és que la canvia de davant o de davant. Això mateix, molt ben fet. Bé, doncs ja ho sabem. Esteu contents? Ja hem tingut aquí una mica d'informació meteorològica. Ja ens conformem. Molt bé. Aquest estiu ens han deixat figures molt importants a nivell mundial. Representants de les arts, del cinema, de la política. Per exemple, assenyalar la figura d'en Jordi Carbonell, el gran defensor de les llibertats del poble català. També de la medicina. El gran oftalmòleg Joaquim Barraquer, que va morir el 28 d'agost, als 89 anys, després de tota una vida dedicada a guarir les terribles malalties que afecten aquest sentit tan imprescindible com és la vista. Fou, un membre destacat d'una gran saga de doctors i doctores oftalmòlegs, d'aquest conegudíssim cognom, qui va crear la Fundació Barraquer i el Banc d'Ulls, pel tractament de la ceguesa. Era un home amable, senzill, considerat, amb tothom, qui rebia en el seu consultori i que deixa un buit molt gran en el món de la oftalmologia. El nostre ajuntament, amb la Diputació de Barcelona, va fer arribar a les nostres llars una guia de residus de Sant Just d'Esvern. Sabem que és un tema recurrent en aquesta audició, però, després d'haver vist en la televisió la quantitat de porqueria que la gent llença tant pels inodors de les cases com que recicla inadequadament, és necessari fer una mica de memòria sobre les avantatges de fer un reciclatge correcte, tant per al medi ambient com per les butxaques dels nostres ajuntaments, que són les nostres pròpies. I ara començarà la Lina amb les primeres... Normes. Normes que l'Ajuntament ens va deixar perquè la seguíssim. Sí, en aquest llibret que està molt bé. I diu... La selecció correcta dels residus estalvia diners i millora el medi ambient. S'aprofiten els materials usats. S'evita l'extracció de matèries primes. S'estalvia aigua i energia. Disminueix la contaminació de l'atmòsfera i de les aigües. Beneficia l'economia. Per tant, reciclar és molt important i ho hem d'incloure amb les nostres activitats diàries fins que deixi de ser un esforç i passi a ser un hàbit. Reciclar no s'ha de veure com una opció, sinó com un deure vers les generacions futures per tal que siguin, que puguin gaudir d'un món millor que el que hem trobat nosaltres. Recordar-vos la importància que té el reciclatge tant a nivell ambiental com a l'anal econòmic. I us animeu a seguir reciclant i millorant cada dia la recollida. Sí, perquè jo vaig llegir amb un butlletí que haver perdut marxa amb el reciclatge, que l'any 10, 2010, va ser molt important a aquest poble, li ha costat molts cèntims a l'Ajuntament. I tant. Segueix. No, això no. Aquí. Si reciclem el paper i el cartró, s'estalvia la talla d'arbres, un 86,09%, d'aigua i un 62,5% d'energia. Déu-n'hi-do, eh? I tant. Una tona de paper reciclat suposa estalviar 13 arbres. A Sant Just d'Esvern, gràcies al reciclatge d'aquesta fracció, s'estalvien 7.000 arbres a l'any. Una barbaritat. I tant. Molt bo. A part del consum d'aquests recursos, es redueix la contaminació de l'atmosfera i dels rius. Consells. Utilitzar els fulls per les dues cares. Utilitzar paper reciclat. Molt bé. Ara passa el dia a la Montse. El reciclatge dels envasos. Els envasos es porten a les plantes de triatge on se separen de diferents materials. Els envasos separats seran distribuïts als corresponents centres de reciclatge. Un cop tractats, s'aprofita per fer aglomerats, bosses de plàstic mobiliari, urbà, senyalització, roba. El reciclatge de dues tones de plàstic equival a estalviar una tona de petroli. El reciclatge d'una tona d'alumini estalvia l'extracció de quatre tones de bauxita, el material a partir del qual es produeix i la generació de dues tones de residus molt contaminants. Tant en el cas del plàstic com el de l'alumini, l'obstenció de les matèries primes genera greus problemes ambientals i socials. Consells. A l'hora d'anar a comprar, utilitzem carro o cabàs. Escollim envasos de gran capacitat o millor encara, productes a granel. Molt bé. Seguim? Apa. Aviam què diu més. El reciclatge del vidre, que és molt important, comporta uns beneficis respecte a la fabricació de vidre no reciclat. Estalvi de recursos naturals. Cada quilo de vidre recollit substitueix un quilo com a dos de matèries verges, sosa, silsa, carbonat càlcic, evitant així la destrucció de molts espais per a l'extracció d'aquestes matèries. disminució de consum d'energia en un 27%. Disminució de la contaminació atmosfèrica en un 20% de les aigües i en un 50%. El vidre recollit selectivament es du a la planta de reciclatge on és neteja, es tritura, es fon a altes temperatures i amb la massa líquida que s'obté mitjançant molles, es tornen a fabricar envassos de vidre de tot tipus. Consells. A l'hora d'anar a comprar, tria productes en envassos de vidre, ja que el vidre és un material eternament recuperable i la seva pèrdua en el procés de trituració, neteja i fusió és la mínima. I si heu d'escalfar menjar que tinguis reciclat, diguéssim, dintre de la nevera, en un envàs de vidre ho pots fer mentre que en un de plàstic no és aconsellable. I diu, si reciclem la matèria orgànica que es genera amb les nostres activitats diàries, s'evita que vagi a parar a l'abocador o incineradora i s'evita així l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. La matèria orgànica que se separa a casa es porta al Ecopac, primera de la zona franca, on passa un procés de metanització per generar biogas que s'utilitza per generar electricitat d'una manera neta i renovable. Després, la matèria orgànica, ja fermentada, es composta per obtenir un adob apte per l'agricultura i la jardineria. A Ecoparc 1, o primer, es genera anualment l'electricitat equivalent al consum energètic de 3.000 famílies durant l'any. I sempre fa, i això acaben aquests articles, amb un consell. Aquí diu consells. Fer compostatge al jardí o a l'hort. Truca'ns a l'Ajuntament, si estàs interessat, i dona un telèfon, que és el de l'Ajuntament. 93, 480, 48, 0, 0. O sigui que estem perfectament assabentats de tot aquest assumpte. Segueix, Jo Maria. La resta, o el rebuig, que genera Sant Jus, va parar a l'Ecoparc de la zona franca, a una línia de tractament diferenciada de la matèria orgànica recollida selectivament. En primer lloc, s'aplica un pretextament mecànic per recuperar alguns dels materials reciclables, que no s'han separat adequadament en origen, com ambassos metàl·lics, plàstics o brics. Després, la matèria orgànica, que encara pugui contenir el rebuig, es deixa descompondre controladament per obtenir bioestabilitat. Un producte no apte per aplicacions agrícoles, però sí per altres aplicacions, com el rebel·liment de terrenys. Per a nivellar-los. Tot i així, la resta de materials no recuperats, aproximadament la meitat del rebuig inicial, van aparar l'abocador controlat o la incineradora. Recordeu, de rebuig, quan menys, millor. Molt bé, em sembla que ja queda l'última pàgina. Dóna-li la Montse. Decelleria Municipal. L'adreça, camí de Can Biosca, sense número, darrere la Ener. Horari, de dilluns a divendres, matí i tarda, dissabtes matí. Materials que s'hi poden portar. Fustes, mobles, ferralla, metalls, matalassos, plàstic, plàstic dur, cadires, persianes, canonades, aparells informàtics, restes d'obres, terres i runa, restes vegetals de poda, vidre pla i armat, finestres, gots, miralls, cartutxos de tinta i tones, toners, CD i DVD. Per a més informació, al telèfon 93 473 31 16, Sant Jus, Cat, d'Aixelleria Municipal. Recordeu, servei gratuït de recollida de mobles i trastos vells. I ara, música per gaudir. Avui escoltarem el fragment final de l'obertura de l'opereta Matí, Tarda i Nit a Viena, una de les més populars del compositor austríac nascut a Espel·lato a la Dalmàcia, Franz Fons Bé. Aquest gran músic va ser director de l'Orquestra Sinfònica de Viena. Va composar diverses òperes, però la seva popularitat que ha arribat als nostres dies es deu al gran nombre d'oparetes i bodevils sobre uns 200. També a gran quantitat d'obertures que es van fer molt populars. Poeta i Camperol, Cavalleria Rusticana Lligera, La dansa i de la dama de Piques i aquesta Matí, Tarda i Nit que viene són potser les operetes més conegudes de Franz Fons Bé. Escoltarem la part final de l'obertura d'aquesta última en versió de l'Orquestra Filharmonia dirigida per Pierre Ossat. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bé, ja heu escoltat l'espar final de l'obertura de matí, tarda i nit a Viena. Al final heu sentit uns aplaudiments, però és que està gravat en una sessió del Conciertazo, que ja fa molts anys feia televisió espanyola. El dia 1 de... Ho feia un cop al mes. Ah, d'acord, no. Ho feia un cop al mes. Perquè l'altre eren vals d'Estrau. Sí, sí, això és el de cap d'any. No, no, però aquí feia el Conciertazo de cara als més joves, els fills de l'Ataubus d'Argenta. Ah, ja, ja. I no, no, és bo de recordar. Sí, i tant i tant. Bé, doncs, ara, tu, Lina. Ara passem a aquelles coses que sempre trobem curioses. Està una mica anar aquí. Vull dir, no, tot de vegades us en recordeu de l'any passat, que potser parlàvem d'animals o parlàvem d'animals. Sí, sí, sí. Avui és una mica raro tot això, però bueno, ja veureu com va. Una primera part dirà, com he dit-ho? Com he dit-ho? Ja sabeu el que vol dir, no? Una persona, doncs, molt... Sí, sí. Com he dit-ho? Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Diu que l'estrella de bèisbol, que es deia Ted Williams, suposo que encara viu o no, no ho sé, diu que va tenir una mala temporada, era un home que estava molt ben considerat i se li pagava unes quantitats enormes. I va tenir mala temporada i en el 1959 el seu club el torna a renovar i li diu tres anys més. Aleshores el tio, que era muy comedido i era molt honrat, doncs diu, primer diu que no, però després diu sí. Diu, però jo treballaré, o sigui, jo jugaré per vosaltres i per l'equip, perquè és lo seu, però vull un 28, no ho sé per què aquesta quantitat, un 28% menys de lo que em doneu. Diu, ja que l'equip sempre, bueno, l'equip, la direcció sempre s'ha portat bé amb mi, doncs també vull que la direcció no tingui que fer aquest esforç de tot això. No sé, no sé quantos comedidos tindríem nosaltres dintre dels nostres... Bueno, perquè és allò de todos queremos más. De todos, de todos los, de todos, no? Bueno, i aleshores d'aquells llibres que la Juanita em va prestar... Que són interessants i n'hi ha fantasmes a Barcelona, no? Sí. I diu que al principi del segle XVII, XVII, XVII, s'apareixia rere de l'altar una figura que li van donar a la gent, li va donar el nom de mossèn del Pi, a l'església del Pi. A l'església del Pi. Sí. I era una ombra que anava agafant-se per allà i els fidels que anaven a aquella missa, doncs cada vegada la veien, cada vegada es anava fumant més i més i més allò que ens surt a les coses, a les pel·lícules que ens ensenyen fantasmes. Inclús portava una espècie de mortalla per sobre. Ui, per l'amor de Déu. I amb una veu cavernosa, se sentia, qui m'ajudarà? Esclar, i això ho feia tres cops. Qui m'ajudarà? I qui m'ajudarà? La gent va tenir tanta por que pràcticament aquella missa, que era a les dotze de la nit dels dissabtes, no anava ningú. I deien que això era perquè aquest senyor, a aquesta missa, sempre estava amb un escolanet, però que li van treure l'escolanet i no tenia ningú i per això cridava així d'aquesta manera. I aleshores va arribar un dia, una nit, que un bandoler, que era molt famós, que anava buscat i que es deia Pere de Roca Guinarda, però que el tio era un bandoler total, doncs va entrar aquí per robar totes les galicaris, tot el que li convenia d'allà. I aleshores, quan va entrar, hi havia poca gent, no hi havia pràcticament ningú, i va sentir, qui m'ajudarà? Qui m'ajudarà? I a la tercera vegada que va sentir, qui m'ajudarà, un amic que es agarrifat diu, jo us ajudaré. Aleshores, pum, l'encantari que ell va passar. I s'ha acabat. Ell es va tornar bo, no va aprendre res, aquella nit l'església es va salvar del saqueu, i aleshores el bispe de Tortosa va lograr que li concedissin el perdó de... L'amnistia total. L'amnistia total. Tant és així que el van enviar i el van fer, li van donar el grau de capità i van anar als terços de Nàpols. I diu, i pel voltant de la eglésia del Pini hi ha un carrer que... Aquest mossèn ja no va sortir més, o sigui, el fantasma ja no va sortir més. Ja s'ha acabat. i havia trobat qui l'havia ajudat, no? No, i tant. Diu, al Montsempi que no hi ha cap carrer que sigui així. Diu, però, de què, Pere, que li deien, perot, l'Olladre. Diu que n'hi ha, perot l'Olladre, diu que n'hi ha un carrer dedicat a... Sí, sí, sí, perot l'Olladre, sí. Això deu d'estar per allà on te va la Juanita, al carrer Patritsol, no? A l'altre costat. A l'altre cantó. Bé, bé, bé, bé, bé. O sigui, és bastant interessant. I després, de coses de Barcelona, sabeu el que són les górgoles, no? Que són aquelles figures... Les gárgoles, sí, sí. Les gárgoles, sí. Les gárgoles, sí. Les gárgoles, sí. Sí, és per a les aigües de l'estaulada. Sí, molt bé. Doncs, doncs, aquestes diu que tenien dues funcions, o una funció, es creu, o sigui, n'hi ha diverses coses. Diu que era per espantar els possibles pecadors lluny de l'edifici sagrat. Però a l'Olladre hi ha una altra versió que diu que eren figures de dimonis que intentaven fugir de l'església. Esclar, a la catedral de Barcelona són bruixes i mals esperits que en la processó de corpus creuen que són figures d'aquestes. Que en la processó de corpus van fer mofa de la Sagrada Forma. I com a càstig per la seva burla es van veure condenades a passar-se aigua cada cop que plogués. Tant si tenien set com si no tenien set. N'hi ha 250. Però d'aquestes 250, tres no acaben d'entendre-la perquè totes són bastant horroroses. N'hi ha tres que una és un brau, una altra és un elefant i una altra que és la que més crida l'atenció és un unicorni. Aquesta és el que és així. Bé, diu, i si aquestes figures no en passen aigua, és a dir, que no deixen passar l'aigua, es diuen quimeres. I les quimeres, a vegades, les quimeres són dolentes, eh? Poses una quimera i et pot convertir en pedra. Aquesta és una, això és inglès, eh? Que tenen una quimera, pum, val. Diu, abans del cicle XII no hi havia cap gàrbales d'aquestes. Per què? Perquè el romànic era tan senzill. Sí, que no hi cabia cap adornament. Però, que tinguem en compte que cap d'aquestes figures es repeteix. Ah, que cadascuna era diferent. És diferent. I, bueno, ja sèieu algunes coses més que passen a Barcelona. Amb això de les górgoles, una vegada que vaig fer estar a la ciutat de València, hi havia un llibre fet que la Diputació posava allà la història de València, no es oblida. Doncs, me'n recordaré sempre que deia que les górgoles de la catedral de València, si us hi fixeu, deia, si us hi fixeu, són cares de persones. Diu, aquestes persones són dels que van repoplar, com van fer fora els moros, i van anar sobretot a la província de Lleida. Diu, són catalans de Lleida. Ara, el dic que són tan dolents, jo no sé si té res que veure això. Que són, que són, cares per protegir l'església, o són cares... No ho sé. Per espantar. Que són bruixes, que els han posat allà. Però bueno, que són gárgoles, són gárgoles, o són? Gárgoles. Gárgoles. Bueno, recordeu-vos de Nuestra Senyora de París? Sí. Aquelles figures que surten, en realitat, passen a l'aigua, que són de saibos. Però és que tenen unes cares que són moltes vegades... Són aterridores, eh? I algunes són molts animals, eh? Algunes són animals. Per animals, sí. Bueno, sí, ara són monstres. Més que animals, animals. Per això que ens aquí diuen que aquí, a la de catedral, només que hi ha tres que són animals. Que és aquest que deia, que era el brau, l'elefant i l'unicorni. Tot el de més són cares rares. Santa Maria del Mar també són espectaculars. Són espectaculars, sí, sí. Bueno, anem un dia a fotografiar-les. Oh, ja. Sí, no, però que són... Es igual, mira, totes. Bueno. ¡Imba, ábreme la puerta! ¡Dabadabadú! Hem escoltat un fragment d'aquella sèrie. tan famosa de la nostra joventut i de la infantesa dels nostres fills. Los Picaviedra. Los Picaviedra. Los Picaviedra. Vilma, no? Vilma, Vilma, ábreme la puerta. Sí, sí, sí. Bé, aviam, no sé si parlar de les ombreles o que la Montse ens parli d'aquells temes que ens porta d'interessants de la salut. Sí, tinc una petita coseta. Aviam, doncs, parla'ns. És a dir, tenim temps, després, doncs, farem tot i, si no, doncs, ho deixarem per un altre dia. És més així, potser més curt, que diu, aliments enriquits amb fibra. Ah, molt bé. Amb un interrogant. Millor una poma. Ah, sí? Sí. Diu, ningú dubta que una dieta rica en fibra és molt beneficiosa per a la nostra salut. El consum regular de fibra prevé i combat el restrenyiment, redueix el risc d'hemorroides i diverticulosis i, associat amb aquest té, porta un important efecte saciant que és ideal en dietes de control de pèrdua de pes, disminueix els nivells de colesterol i de glucosa en sang i redueix el risc de patir càncer de còlon. Ah, molt bé. El consum regular de fibra prevé i combat el restrenyament. La indústria alimentària convencional, mitjançant l'ús massiu de publicitat, ha estès la idea entre els consumidors que els aliments que ingerim en la nostra dieta són escassos en fibra i, per poder obtenir uns nivells òptims, hem de prendre aliments suplementats en ella. Per aconseguir l'objectiu ens venen productes enriquits en fibra, sota el terme, com ara, integral, font de fibra, alt contingut en fibra o en fibra i multisereals. Alguns fabricants afegeixen fibra als seus productes en funció dels seus interessos comercials i no en funció dels interessos de nostre organisme. Si el que busquem fos la salut del consumidor, no afegirien fibra en els seus productes, sinó que usarien matèries primes rics en fibra. Usarien cereals de gra, sencer, amb el seu germe i el seu segó. En lloc d'afegir-hi, en lloc d'això, afegeixen petits percentatges de segó a les farines refinades per fer els seus productes integrals. I quan fan servir farina integral, aquesta no supera el 15% del total. O sigui que no és autèntic. Comparem aquests productes amb aliments coneguts, la poma. Fem servir de patró una poma gran amb pell, que conté aproximadament 5 grams de fibra. I confrontem-la amb els productes enriquits que ens proposen com a alternativa. Per aconseguir aquests 5 grams de fibra, necessitem prendre unes quantitats descomunals de productes enriquits. Us imagineu la quantitat de sodi, greixos saturats, conservants i colorants que acompanyen aquests grams de fibra? Acabarien amb la nostra salut, sense garantir un millor benestar intestinal. Per no parlar de la nostra butxaca, a la que deixarien fora de combat. Aliments enriquits en fibra? No, en absolut. Millor és menjar una bona poma. La seva fibra és abundant i barata. Que no faltin a la teva dieta. Fruites, verdures i llegums, dieta... No, fruites, verdures i llegums. I, sobretot, consumeix cereals integrals, arròs, pasta i pa de veritat, fet 100 grams amb farines integrals. Molt bé. Has dit que aquests són sacians. Sí. Jo recomano a tothom que mengi un plàtano diari i no per fer propaganda de Canària. Bé, el que passa és que el plàtano contén potassi i la poma contén fibra. No, no, però vull dir, aquí no es parla de fibra, aquí es passa de la cosa saciant. Sí, saciant. Moltes vegades hi tenen ganes de menjar un plàtano, no en greixar, i en canvi van molt bé pel cos. I les pomes. És necessari. A la porta de potassi que es necessita. És necessari, perquè jo també el consumeixo. El que passa és que aquí, en aquest sentit, parlem de la fibra i de la poma. La fibra natural. Si haguéssiu tastat el munt de pomes que m'he menjat aquest estiu, però escolta'm, portades del camp. I a casa és una cosa deliciosa. Aquí en venen bosses de pomes de l'Empordà. Sí. I et quedes més de salut. No és el mateix. Bé, perquè passen per càmeres i aleshores ja hi hauria fet tot el suport. I després del que ens va explicar l'altre dia dels gasos a les càmeres el Jordi, un es queda esturat, esturat completament. Doncs ja està. Bé, molt bé. Doncs ara potser que continuem en la cosa de tipus salut i farem això de les farmàcies en desfibrilador. El tens a punt? Sí, tinc a punt. Sí, és un article de Laura Mazzuelo. Comença el dia. Diu, la mort sobtada ens sorprèn quan afecta un esportista o un personatge conegut, perquè es visualitza i es fa públic a l'instant. No obstant això, hi ha més de 4.000 persones que moren cada any per aquest motiu. Només a Catalunya. La solució, diuen els experts, no existeix al 100%. Només es recomana una bona protecció, realitzar esport i seguir una dieta saludable. Aquí podeu posar la fibra que deia la Montsella. És clar, no? Diu, alhora, algunes iniciatives com Barcelona, Ciutat Cardioprotegida, impulsa la col·laboració de desfibriladors, desfibriladors, els llocs públics i o de molt trànsit de gent, com a les farmàcies. Penso que els camps de futbol també en tenen. Hi ha llocs que sí. Per cert, va haver-hi una reunió, farà uns 3 o 4 mesos, l'Ajuntament, que l'associació de la gent gran hi va demanar per veure quines necessitats hi havia. Hi havia de tenir-ho, i una de les coses que vaig personalment demanar amb el senyor alcalde i també la regidora de temes socials que era allà, és demanar que al mil·lenari hi posessin un desfibrilador. Clar. Perquè sé que és molt important. No, i som tot persones grans. Jo ho sé perquè, desgraciadament, fa uns mesos, bueno, ja fa més d'un any, vaig ser testimoni d'una senyora de 50 anys i pico, va morir per la festa d'un desfibrilador de Vilafant. Em va frapar, eh? Sí, sí, sí. Si haguessin hagut un desfibrilador, l'haguessin salvat. Sí, potser l'haguéssim. I perquè de moment s'estabilitza. Per tant, no sé com està el tema aquest del desfibrilador per aquí Sant Just. Em pot dir que més avall ho expliquen, no ho sé. Sí, aviam. Continu. Sí, pel febrer. Pel febrer es va iniciar la campanya Barcelona Territòric Cardioprotegit. Gràcies a l'Associació de Barcelona Salut, principal impulsora del projecte, l'Associació de Farmàcies de Barcelona i la Fundació Brugada, que van iniciar un projecte de conscienciació i implantació de desfibriladors fàcilment identificables i que va tenir com a pretrocinador principal d'una recent fase a fer de Pharma, partner que ofereix aquest servei a més de 2.000 farmàcies només a Catalunya. Montse. El projecte considerat com a científic per a l'Hospital Clínic de Barcelona implica la instal·lació dels desfibriladors d'última generació a les farmàcies, sòcies de Phede Pharma, entre d'altres centres amb la finalitat d'evitar episodis de mort sobtada de qualsevol ciutadà que s'hi trobi a prop. L'objectiu no és cap altre que contribuir a cardioprotegir territoris fins al punt d'aconseguir l'acreditació d'espai cardioprotegit que atorga l'organisme internacional Institute of Cardioprotective Cities, vinculat a l'Organització Mundial de la Salut. El programa de cardioprotecció va iniciar-se amb el desenvolupament de Barcelona, ciutat cardioprotegida, dotant a 125 farmàcies de la ciutat amb desfibriladors a partir d'una selecció per districtes dut a terme per una comissió composta per Barcelona Salut, Ajuntament de Barcelona, Associació de Farmàcies de Barcelona i el Col·legi de Farmacèutics. Actualment, 150 farmàcies de Barcelona ja han ajudat a salvar vides de ciutadans gràcies a aquests equips. Per a més informació, us recomanem visitar aquesta web www.barcelonasalut.es Ja ho sabem. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya I ara el Joan Maria ens parlarà de què? D'aquestes vacances? De les vacances, sí. Ah, en general? O de les que has passat aquest any? No, en general, en general. Ui, seria massa llar d'explicar. Bé. Oh, jo no gaire. Matí, platja, sota un arbre, lligint. I a la tarda, lligint a casa, al sofà. O sigui que jo me les he passades així. No, abans sempre la platja anava de matí-tarda. Ara no, no, espaiat, perquè massa sol no convé. No, no, no, mira, a mi m'ha saltat tota la pell de les orelles, tu. I això que només queda caminar, sense aprendre el sol. Sí, sí. Doncs ja he pres sol i aigua. Tu sí, ja ho sé, ho has fet molt bé, ara mira. A més, no som pas com les serps, les serps tenen la... canviant la pell. Sí, doncs mira, nosaltres a la força. Malament. Bueno, a l'estiu, al nostre país, fa el temps ideal per fer vacances, per la quantitat d'hores diurnes de sol que gaudim i per les altes temperatures associades, perdona, temperatures assolides de gairebé 40 graus a la sombra, la qual cosa determina la necessitat de fer una aturada a la nostra activitat diària, que són les esperades vacances. Com tota la vida, també les vacances no són igual per a tothom. L'edat, l'estat físic, el treball, els gustos, les obligacions, els dies disponibles i, finalment, els diners, determinen les nostres vacances. Aquesta setmana de mitjans de setembre, en què s'obren totes les escoles de primària i secundària, solen marcar cada any la finalització de les vacances per una gran majoria de persones, especialment dels nens i nenes. Quina mandra tornar-hi a estudiar després de tants dies de festa. La retrobada amb els companys i companyes serà de ben segur motiu de joia. Les mares i pares que tinguin la sort de tenir un lloc de treball s'incorporaran a la feina i els que no en tinguin faran bé d'insistir a la recerca, sense oblidar reciclar-se, apuntar-se a cursets de formació professional, d'idiomes, etc. La formació ajuda, sens dubte, a trobar feina de millor qualitat i més ben pagada. Els avis i àvies, segurament, els hi tocarà portar i recollir els nets a l'escola. Cal recordar que no s'oblidin d'ells mateixos, d'apuntar-se allò que més els hi agradi. Els ajudarà a ser més feliços. Per sort, a Sant Just tenim moltes possibilitats de lleure per a la gent gran. Tant els actes que organitza l'Ajuntament i, sobretot, l'associació de la gent gran de Sant Just d'Esvern, amb sortides culturals, excursions, conferències i actuacions de la coral Harmonia de la mateixa associació. Per fer-se'n soci, cal anar al mil·lenari el dimarts de dos quarts d'onze a dos quarts d'una. La quota és només de deu euros per tot l'any. Us hi esperem. Molt bé, i ja que parlem de l'associació de gent gran de Sant Just, aquest any inicia la nova temporada amb força empenta. La setmana passada va col·laborar amb la festa anual a favor de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer amb la coestació matinal davant del mercat i davant de l'àrea bàsica de salut. Cal dir que aquesta associació manté dos centres de dia a Cornellà amb la presència de personal molt qualificat, psicòlegs, infermeres, doctors, animadors i auxiliars. Bé, i a la tarda la festa va continuar amb el mil·lenari on es va projectar la divertida pel·lícula francesa En la flor de la vida que, dirigida per Nick Quinn, va a càrrec dels actors Jean-Pierre, Mariel i Pierre Ardit. Divertidíssima! Un pare i un fill, un fill de 62 anys i un pare de 80 i escacs, que, bé, tenes les seves aventures amb el caràcter de l'avi i també el caràcter del fill. Bé, finalitzada la pel·lícula es va fer un col·loqui dirigit per la psicòloga Isabel Macanar que va ser d'allò més interessant. I ara, pel proper divendres, tenim una altra cosa. Sí, l'associació de la gent gran té un altre acte molt interessant. Pel proper divendres, a dos quarts de sis de la tarda, d'aquest proper divendres, El llenguatge de la poesia, a càrrec de la poetesa Soledat Gascó, Rapsoda i Jordi Udina, l'acordionista Maria Rosa Tomàs, dedicats a la gent gran, serà amb els temes del nostre temps, el mil·lenari, el dia divendres, 23 de setembre, a dos quarts de sis de la tarda. Molt bé, i el dia 25 resulta que un gran grup dels nostres socis se'n van a passar sis dies, havíem si ho dic bé, set dies i sis nits a Cambrils. O sigui que estupendament ben, amb molt bon preu, i espero que s'hi passi el temps molt ràpid i molt bé. I com el Carles ha dit que farà bon temps aquest cap de setmana, doncs millor que millor. Bé, aleshores també aprofito per felicitar a la Càndida Nevado, que ha sigut bé sàvia. I ben jove, eh? Sí. Sí, jove. Home, per ser bé sàvia? Sí. Sí. Bé, és que el net és jovenet i ha tingut la criatura bastant jove. És del net. És del net, sí, sí. No, no, del net, del net. Del net, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Doncs mira... Per molts anys, Càndida. Per molts anys. Per molts anys, sí. Molt bé. Molt bé. Molt bé. No, no, no, no. Viatjar amb seixanta i més o menys. Al llarg de dues temporades hem conegut molts racons de la nostra estimada Catalunya. Ho continuarem fent, però de tant en tant anirem a algun altre lloc, que ens sembla que pot ser digne de ser visitat. Per això, avui farem un salt per sobre del mar i ens trobarem a les Pitibusses, concretament a Eivissa. Bé, Night on Die, el títol de la inolvidable cançó de Cole Porter, versionada per Frank Sinatra, serviria per definir la més pura essència d'Eivissa, la capital d'illa del mateix nom, la més gran de les Pitibusses. i és que la ciutat d'Eivissa, tan immaculadament blanca com aquelles viles gregues de l'Egeu, facin el visitant tant de dia per les seves platges i els seus comerços, marcats per la moda a dir, Vesteix com vulguis, però amb estil, com per les seves animades nits. El primer que un ha de fer per embriagar-se de la seva més pura essència, aquella que li van donar els seus fundadors fenicis allà pel segle VII abans de Crist, és submergir-se en el seu casc antic amurellat, Dalt Vila Travessar el portal de ses taules, la seva principal porta d'entrada, és com retrocedir a l'època medieval. Un cop allà, podem optar per dues rutes. La clàssica pura, que és pujant-se, patejant per un laberint de carrerons, i ens porta a l'església de Santo Domingo, a la plaça Espanya, seu de l'Ajuntament, a la capella de Sant Siriac, al carrer Major i la catedral, gòtico-barroca, per després envoltar el castell fins a sortir pel portal nou. Una altra opció pels amants de les panoràmiques és la ruta Desvaluars, que recorre tot el seu perímetre amurellat. Arrenca en el de Sant Pere i segueix pels altres sis, Sant Joan, Santa Llúcia, amb el Polvorí, Santa Tecla, Sant Bernat, Sant Jordi i Sant Jaume. La millor panoràmica és la que es contempla des del mirador del rei Jaume I. Sortir de dalt de la vila, s'imposa, va garejar pels barris de Samarina, i s'apenya per visitar el Mercat Vell o el Freser, i rectangular passeig Vara del Rei, on és l'oficina de turisme. Després podem continuar pel port, dividit en diversos trams, amb personalitat pròpia, l'estació marítima, d'on surten els ferris a d'altres racons de la illa, o a la veïna Formentera, el club nàutic, el moll dels pescadors, o el port esportiu. De dia, els amants del sol i la platja poden gaudir d'endors en dues direccions. Al nord, trobaran la platja de Talamanca, i al sud, ses figuertes, i la platja d'Embossa. Però, en caure el sol, Eivissa mostra la seva faceta més boja i més transgressora. Els carrerons propers al port es vesteixen de neó, i comença el brugit als bars i terrasses, animat per desfilades de gogós de les discoteques. Al matinada, la diversió es trasllada als macrotemples musicals, com la veterana Patxà, inaugurada el 1973, Osaia i Espeis, i els afores, en direcció a Sant Rafel, Amnèsia i Privileix. O sigui que, ja ho sabeu. Però cal portar molts cèntims, perquè tot és caríssim. Ja, però, escolta'm, si estàs disposat a prendre el sol i menjar quatre tonteries... Vés de la Formentera, que no constarà tant. Oh, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, també. La Formentera també està molt... Déu-n'hi-do, però bé, no, és diferent. Bueno, un gasta pel que té. Si té molt, gasta molt, i si no té tant, gasta menys. I si té seny, doncs, gasta el que ha de gastar, i ja està. Ara hi ha una anècdota dels meus nets grandots, ja, que són grandots. Diu, volem sortir, i no, esclar, no tenim res. No tenim res. I diu, ens anem cap a l'amirat o la penya del morro. I que aneu a mirar les estrellas i li doneu una cosa a la lluna de part meva. I tant. Eh, no necessiten res. A les sandàlies que porten, eh, les setmanes, ja per bones, tu. Molt bé. I tant. A la penya del morro. I tant. Ells que poden. Estic tenint els pulmons en condicions. No poten. No poten. No poten. No poten. No poten. A la penya del morro. A la penya del morro. A la penya del morro. Fins demà! I ara, per acabar, recordarem antigues versions del nostre programa que acabaven amb una mica en poesia. Avui tancarem l'audició de 60 i més o menys amb uns trets poètics del llibre Lluna d'Estiu d'en Jordi Pàmies, poeta nascut a Guissona, Lleida, l'any 1938. Per aquesta obra va rebre el Premi Vila de Martorell, l'any 1984. També està en possessió del Premi de Poesia Carles Riba, de 1978, per la seva obra Flauta del Sol. L'any 1999 fou guardonat amb la creu de Sant Jordi. Aquest és el seu poema, Pluja. Pujaven fent corrua els records lleugeríssims per l'escala de fusta. La mare resseguia, amb lenta mà de somnis, la barana polida. Avui plou. Les rajoles del terrat, vermelloses, senten de nou el toc fregant d'una frescor massa temps oblidada. La llum i l'aigua baixen del cel en un feix limpi que mai no destriem del tot. S'esfilegar-se a l'oscurt pis dels núvols. El temps perdut s'atura a l'últim esglaó de l'escala de fusta. El temps perdut s'atura a l'escala de fusta. Bé, senyores, senyors, senyorets, senyoretes, tothom que ens pugui escoltar, ja hem arribat a la fi d'aquesta audició de 60 i més o menys. Esperem que la setmana vinent estigui amb nosaltres el Joan Xirivella. Bé, moltes gràcies, Carles, per la teva paciència, per les teves informacions. Lina, Montse, Joan Maria, tornarem, si Déu vol, la setmana vinent i esperem que el cap de setmana sigui molt bo. Aquella gent que fa la seva sortida a Cambrils, ho passi la mar de bé, i bé, us hi esperem. És que vulguin anar a Barcelona, que el dia 24 és el dia de la festa. De la festa, però hi haurà massa gent. D'això, bueno, que vulgui anar. Sí, sí, qui vulgui passar-s'ho bé, sí, amb gent. A mi és que molta gent m'ho odia una mica. I no vull que l'empantegin i ensopegui i faci de tot. Sí, això mateix. Amb cura. Amb cura, amb cura. Bé, doncs, felicitat per endavant. A les Mercès, que quan sortim el dissabte serà el seu sant, i ja hem arribat a la fi. A tots, molt bona nit o molt bon dia, si ens escolteu en dissabte. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.