60 i més
Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....
Subscriu-te al podcast
Renoir a la Fundació Mapfre, Liszt, persones tòxiques vs. medicina, diable del Pi, flema anglesa, cuina biodinàmica, aigua de qualitat i bolets
Introducció
- Programa magazine local amb art, música, temes socials, cultura i natura, conduït per un equip coral.
- To proper i divulgatiu, amb recomanacions, anècdotes i consells pràctics.
Art i exposicions: Renoir a Barcelona
Recomanació destacada: Exposició de Pierre-Auguste Renoir, "Entre dones: de l’ideal modern al clàssic", a la Fundació Mapfre (Casa Garriga Nogués, Diputació 250, Barcelona), fins al 8 de gener de 2017.
- Col·leccions: més de 70 peces cedides pel Musée d’Orsay i l’Orangerie, i col·leccions privades.
- Eixos temàtics: l’"ideal femení" en múltiples facetes (ninfa sensual, mare càlida, parisenca sofisticada, retrat elegant, nu impecable) i l’evolució estilística de Renoir del impressionisme al classicism amb influències d’Ingres, Rafael i Rubens.
- Obra icònica: "Bal du moulin de la Galette" i el seu retorn a Barcelona cent anys després de l’excepcional exposició d’art francès en plena Primera Guerra Mundial.
- Informació pràctica: entrada 3 €; serveis per a escoles/famílies i audioguia. Horaris: dilluns 14–20 h; dimarts–dissabte 10–20 h; diumenges i festius 11–19 h.
Música: Franz Liszt i la Rapsòdia hongaresa núm. 2
- Perfil: pianista prodigi, gran concertista europeu i mecenes; mestre de capella a Weimar, on s’estrenen Lohengrin i Tannhäuser de Wagner; amistat amb Chopin; etapa romana amb música religiosa.
- Obra: les 20 rapsòdies hongareses —especialment la núm. 2— són les més perdurables. Interpretació citada: Orquestra Simfònica d’Henburg, direcció de Pietro di la Corona.
Psicologia i benestar: persones tòxiques vs. persones medicina
- Conceptes clau: persones medicina (positives, motivadores) versus persones tòxiques (pessimistes, manipuladores, agressives, victimistes).
- Mecanisme: les neurones mirall transmeten emocions; la convivència amb perfils tòxics pot afectar l’ànim i la salut (migranyes, ansietat, insomni, trastorns digestius i musculars).
- Estratègies:
- Posar barreres mentals i, si és possible, distància. - Amb entorns propers (família/feina), limitar temes, evitar discutir, no intentar canviar-los i preservar l’energia. - Prioritzar l’entorn de persones medicina que somriuen, pensen en positiu i viuen el present.
"Busquem l’entorn de les persones medicina... les que somriuen, pensen en positiu i viuen el moment present."
Curiositats i cultura
Llegenda del diable de l’Església del Pi
- Relat d’incidències i "diablures": la campana Antònia cau però és desviada miraculósament; el rector retira el graó maleït i es posa fi a la maledicció.
La "flema" anglesa, entre tòpics i realitat
- Anècdotes: Sherlock Holmes de Conan Doyle, el caràcter competitiu de Vinnie Jones, baralla de diputats de l’UKIP, i Noel Coward impertorbable tocant al Savoy sota bombardejos. Reflexió irònica sobre estereotips de serenitat i inclinació a la disputa.
Gastronomia: cuina biodinàmica i el restaurant 4amb5
- Proposta culinària: "cuina d’ànima vegetal i biodinàmica" amb respecte totèmic pel producte; protagonisme dels vegetals, reforçats amb brous, aromes i col·làgens.
- Menú per fases lunars: quart creixent, lluna plena i minvant. Exemples: cogombre "de gintònic" al buit, croqueta d’algues, tomàquets amb aigua transparent, ceps laminats en consomé de cep, patata cruixent amb brou de calamar i tinta, postres de pinya thai i til·les de blat de moro.
- Debat gastronòmic: cuina lírica vs. tradicional; importància del producte fresc i el punt de cocció; preus orientatius (menús 40–50 €); noves recomanacions Michelin més enllà de les estrelles.
Salut i medi ambient: beure aigua de qualitat
- Criteris clàssics (Tissandier, OMS): aigua fresca, neta, inodora, incolora i insípida, no tèrbola i sense sabors ni olors paràsits.
- Qüestions habituals: queixes pel gust de lleixiu en xarxa pública; debat entre cloració vs. aigua natural amb flora microbiana.
- Prioritat: protegir fonts i rius; els tractaments químics no substitueixen la bona gestió del recurs; la dessalinització, només com a recurs de darrera instància.
Natura i territori: temporada de bolets (guia i seguretat)
- Context: any escàs per manca de pluja; Collserola ofereix punts propers. Activitat familiar i saludable, però amb molta prudència.
- Riscos i consells: confusions mortals (p. ex., amanita phalloides vs. ou de reig); sempre consultar experts i coure bé bolets que crus són tòxics (com la múrgola). Evitar llegendes urbanes i fer cas d’associacions micològiques.
- Excel·lents: tòfona negra, ou de reig, rovelló (vineder), cep (boletus edulis), llenega negra, múrgola, rossinyol.
- Bons: trompeta de la mort, pinetell, llenega blanca, moixernó, pollancró, camasec/carreretes, camagroc.
- Ètica del bosc: no fer destrosses; respectar la propietat privada (molts boscos són privats); alguns indrets cobren accés. Recursos formatius: Museu del Bolet de Casserres, museus i exposicions (p. ex., Banyoles).
Avanç i tancament
- Música i poesia: Maria del Mar Bonet interpreta versos de Miquel Costa i Llobera ("Els pins de Formentor").
- Pròxim viatge: Serra de Tramuntana i Formentor.
- Resum final: art, música, psicologia, curiositats, gastronomia, aigua i bolets, amb un to divulgatiu i pràctic.
Seccions de l'episodi

Sintonies i presentació del programa
Indicatius, publicitat local i salutació de l’equip. Sumari dels àmbits a tractar (art, música, temes socials, cultura i natura).

Art: Exposició Renoir a la Fundació Mapfre
Recomanació de l’exposició "Entre dones: de l’ideal modern al clàssic". Eixos: l’ideal femení a l’obra de Renoir, influències clàssiques i evolució estilística. Obra destacada: Bal du moulin de la Galette i retorn històric a Barcelona. Informació pràctica d’horaris, preus i serveis.

Música per gaudir: Liszt – Rapsòdia hongaresa núm. 2
Perfil biogràfic de Franz Liszt (virtuosisme, mecenatge, Weimar i Wagner, amistat amb Chopin) i valor de les rapsòdies hongareses. Presentació de l’audició de la núm. 2.

Psicologia: persones tòxiques vs. persones medicina
Resum de l’article de la Dra. Marisa Navarro: definicions, paper de les neurones mirall i símptomes d’entorn tòxic. Estratègies de protecció, límits i recerca d’entorns positius.

Llegendes urbanes: el diable de l’Església del Pi
Crònica de diablures i incidents (campana Antònia desviada pel sant). El rector retira el graó maleït i es posa fi a la maledicció.

La "flema" anglesa: tòpics i anècdotes
Contrapunt a l’estereotip britànic amb casos de Conan Doyle/Sherlock, Vinnie Jones, baralla de l’UKIP i la serenitat de Noel Coward sota bombardejos. Reflexió irònica sobre caràcter i conflicte.

Gastronomia: cuina biodinàmica i el restaurant 4amb5
Cuina d’ànima vegetal i biodinàmica, respecte pel producte i menú estructurat per fases lunars amb exemples de plats. Debat sobre cuina lírica vs. tradicional, preus i noves recomanacions Michelin.

Salut i medi ambient: beure aigua de qualitat
Criteris clàssics (Tissandier, OMS) per a l’aigua potable: inodora, incolora i insípida, no tèrbola. Queixes pel gust de lleixiu i importància de protegir fonts i rius; la dessalinització, últim recurs.

Natura: temporada de bolets – guia, seguretat i ètica del bosc
Any escàs per falta de pluges; Collserola com a destí proper. Llista de bolets excel·lents i bons; riscos de confusió (amanita phalloides) i necessitat de coure alguns. Consells d’equip, consulta d’experts i respecte de la propietat privada. Recursos museístics i associatius.

Avanç de viatge: Formentor i poesia
Maria del Mar Bonet interpreta versos d’Els pins de Formentor (M. Costa i Llobera). Avanç del proper viatge radiofònic a la Serra de Tramuntana.

Comiat i resum del programa
Repàs dels temes tractats (bolets, pintura, cuina, aigua i llegendes) i agraïments finals. Informació de la propera emissió i acomiadament.
Ràdio Tesfet, 98.1 Ràdio Tesfet, 98.1 Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil Informatiucomarcal.com Ràdio Tesfet, 98.1 Ràdio Tesfet, 98.1 Seixanta i més Bon capvespre, amics oients de Ràdio Desvern Estem a punt per iniciar aquesta hora d'entreteniment on podreu escoltar comentaris sobre l'actualitat, l'art, la música, els temes socials Tot allò que ens ha semblat molt interessant, sobretot a l'equip de redacció per ser divulgat a través d'aquesta emissora en el 98.1 de la freqüència modulada La Lina Santa Bàrbara La Montse Larrea En Joan Maria García Puigdeball En Carles Hernández i Rius I qui us parla, la Joana Algarra Us saludem i us donem les gràcies anticipades per estar amb atents a la nostra audició que comença tot seguit I començarem parlant d'art Ara us recomanarem una exposició interessantíssima d'obres del pintor francès Pierre-Gos Renoua Un dels més importants de la seva època com ho expressa el catàleg de la mostra on podem veure la seva producció que va des de l'últim terç del segle XIX fins a principis del segle XX Aquesta exposició la podeu visitar a la Fundació Mapfre, Casa Garriga i Noguers al carrer Diputació número 250 a Barcelona fins al 8 de gener del proper 2017 Els quadres han estat cedits pels museus d'Orsay i de l'Orangerí així com d'altres col·leccions particulars i té com a lema Reganoix entre dones de l'ideal modern a l'ideal clàssic La dona va ser el motiu d'inspiració que va guiar la producció artística de Pierre-Gos Renoua de Mochers 1841 Cagnes-Cirlemer de 1919 El pintor francès, un dels més importants de la seva època va saber transmetre a través de les seves obres les particularitats que manaven de l'univers femení que ell admirava tant A més, va ser un cronista dels seus temps i a través dels seus protagonistes podem apreciar les transformacions socials i les innovacions artístiques que es van desenvolupar durant la vida de l'autor des de les darreres dècades del segle XIX fins a les primeres del XX Per tant, en l'obra de Renoua hi són presents les diverses interpretacions del seu ideal femení la ninfa sensual la jove d'expressió riallera la mare càlida la parisenca sofisticada la dona culta la model fascinadora la noia reflexiva però també el nú impecable i el retrat elegant L'artista va reproduir sovint la dona al llarg de la seva vida amb facetes diferents i amb múltiples contactes però totes tenen una cosa en comú les seves figures tenen una bellesa sublim i una serenitat misteriosa i sempre integrades en unes composicions exquisides destaquem les pintures de paisatges on la figura femenina i la naturalesa es fonen una simbiosi perfecta i les escenes de grup entre les quals el màxim exponent és el vol de molent de la galet un clar exemple de la joia de vibra que va caracteritzar a París finisicular la presència d'aquesta obra té una rellevança especial ja que torna a Barcelona cent anys després i és que la mostra de Renoir coincideix amb el centenari de l'organització de l'exposició d'art francès que va tenir lloc a la ciutat un esdeveniment artístic excepcional que va permetre que els quadres s'exposessin a Barcelona en plena Primera Guerra Mundial Aquest ideal femení va adaptant-se als diferents estils artístics amb els quals Renoir va experimentar des de l'impressionisme fins al classiquisme passant per etapes a les quals s'adverteix especialment la influència dels grans mestres de la pintura com Ingrès, Rafael, Rubens o Teilhard així mateix la pintura de Renoir va esdevenir un referent pels seus contemporanis i per artistes més joves que van admirar la qualitat del seu treball La majoria de les obres exposades més de 70 provenen dels museus d'Orsay i d'Orangerie La mostra acull també una selecció de pintures provenents d'altres entitats i de col·leccionistes privats Tot aquest conjunt artístic ajudarà l'espectador a comprendre la fascinació i l'entusiasme que la personalitat i les figures femenines van generar en Renoir raó per la qual els seus coetanis no van dubtar a procamar-lo el gran pintor de la dona Si us interessa visitar l'exposició tornem a repetir l'adreça és a la Fundació Malfre a la Casa Garriga i Noguers carrer Diputació 250 a Barcelona i és fins al 8 de gener del proper 2017 Sabem si demà serà obert que és festa? Jo crec que sí Aviam posa aquí l'entrada és 3 euros però em val la pena perquè l'exposició és estupenda diu que entrades per escoles i famílies i servei d'audioguia i sí, sí aviam els horaris dilluns sí, estan aquí els horaris el diumenge em sembla que no no obren i demà no cedir-t'ho perquè si és una sala perdó si és una sala d'exposició de dimarts a dissabte no ho sé no ho sé perquè els diumenges i festius també funciona mira, aquí he trobat l'horari de dimarts el dilluns de 14 a 20 hores de 14 a 20 hores de les 2 a les 8 de la tarda de dimarts a dissabte de les 10 del matí fins a les 8 de la nit els diumenges i festius o sigui que demà estarà obert de les 11 del matí fins a les 7 de la tarda és un dels pintors que m'agrada moltíssim moltíssim i no perquè siguem dones que a Joan Maria també li agrada no, però és que és molt bo quan vaig anar al 12 va ser potser a la sala que em vaig entretenir més els impressionistes en especial és que ell va des de l'impressionisme impressionisme als de els nous de principi de segle o sigui que la seva tècnica va tenir una evolució però realment és molt interessant ja ho sabeu això que diuen que és pintura degenerativa pels degenerats o igual ho sóc i no m'he entrat no, els vossos som tots perquè em sembla que tots quatre ens agrada no? jo crec que sí hi ha d'aigut Fins demà! Música per gaudir Avui escoltarem un fragment de la rapsòdia hongaresa número 2 del compositor i gran pianista hongarès Franz Litz. Nascut a Doborian, més tard Riding, l'any 1811, va ser un pianista precoç que va donar el seu primer concert a Odenburg als 9 anys. Va estudiar piano amb el professor Jenny i harmonia amb Salieri i Rathartinger, tots destacats músics de la seva època. Als 28 anys va recórrer tota Europa com a concertista de piano, guanyant enormes quantitats de diners que gastava en ajudar a joves músics de talent i també aportant la quantitat necessària per la terminació del monument a Beethoven a Bond que no s'havia acabat per manca de pressupost. L'any 1849 va ser contractat com a mestre de capella i director de l'òpera de Weimar. Durant el temps que va ostentar aquest càrrec, en aquest teatre es van estrenar més d'11 òperes, entre elles, Lohengrin i Tannheuser, de Richard Wagner. En aquest espai de temps, Franz Litz va ser el pianista més famós del món i Weimar la capital mundial de la música. Més tard es va traslladar a París, on va conèixer a figures importants de l'art i la música, Victor Hugo, Lamartine, Jolson i el també famós compositor i pianista Frédéric Chopin, de qui va ser un gran amic. A partir de 1861, es traslladà a Roma, on va començar a composar música essencialment religiosa. Però, fins als nostres dies, la música que ha perdurat han estat les rapsòdies hongaresses, 20 en total, sobretot aquesta, la número 2, de la que escoltarem un fragment interpretat per l'Orquestra Sinfònica d'Henburg, dirigida per Pietro di la Corona. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. los. Gràcies. Gràcies. Bé, la doctora Marisa Navarro va publicar el passat mes de maig a la revista 60 i més del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad un bon article sobre les relacions humanes i de quina manera es poden catalogar els éssers del nostre entorn per exemple, com a persones tòxiques i persones medicina d'aquest article farem una ressenya per destacar els punts més interessants diu la doctora Les persones medicina són aquelles positives, alegres i motivadores aquelles que ens inspiren bones vibracions i que l'estar al seu costat ens fa sentir bé Per contra, si compartim el nostre viure amb altres persones que estan sempre de mal humor tristes, de caigudes, aquestes ens traslladen el seu pessimisme i malestar Això queda explicat per l'existència al nostre organisme de les anomenades neurones mirall que són les que informen sentiments d'empatia envers l'altre i funcionen com a mitjà transmissors de les emocions de qui tenim enfront i que capten la nostra atenció influeixen en el nostre estat d'ànim i també en la nostra salut així com en les emocions i de totes aquestes persones amb les quals ens relacionem per evitar aquesta influència perniciosa és imprescindible que ens imposem una barrera mental per tal d'estalviar-nos i captar l'estat d'ànim de la persona tòxica i no amargar-nos l'existència O bé, si ens ho podem permetre hem de procurar allunyar-nos-hi de qui ens fa sentir malament ja que la seva companyia pot arribar a ser més influent del que ens pensem en la nostra salut ocasionant-nos migranyes, ansietat, depressió, insomni i moltes més dolències que poden derivar inclús en problemes més seriosos Hi ha molts tipus de persones tòxiques per exemple, qui sempre troba culpabilitats en el seu entorn qui solament parla de coses negatives els envejosos, els agressius i manipuladors els qui sempre es fan les víctimes i aquelles que gaudeixen humillant el pròxim Per això hem d'estar sempre alerta per identificar-les Alguns símptoms són clars per classificar-les Un d'ells és que instintivament davant la seva presència ens sentim tensos No podem expressar-nos amb naturalitat i respirem alleujats quan marxen però que ens deixen decaiguts i tristos amb la sensació de quedar-nos sense energia i fins i tot amb d'altres molèsties físiques com trastorns digestius, dermatològics i musculars Aquest allargament que sentim quan ens allunyem de les persones tòxiques ens indica que devem ser fermes amb elles tallant-les amb les seves expressions i tenint el mínim de relació possible però i quan la persona tòxica pertany al nostre entorn més proper com la família o bé la feina i que no podem deslligar-nos tan fàcilment En aquest cas, ja que no podem posar distància física l'haurem de posar de manera mental Hem d'intentar que durant l'estona que haguem d'estar junts prendre una espècie d'estratègia que ens protegeixi davant les emocions negatives que d'elles es desprenen No intentem canviar-los perquè això és impossible i l'intent ens deixaria completament esgotats Quan conversem amb ells procurem fer-ho sense tocar temes importants sense discutir respectant les seves opinions però sense acritud exposant les nostres i diguem-nos discutir amb aquesta persona no m'afavoreix i haig d'obviar-ho però si no podem evitar patir allò que ells pateixen estar trist si ells ho estan serà millor buscar un entorn més adient per al nostre benefici i el nostre benestar Busquem l'entorn de les persones medicina que són aquelles que són aquelles que somriuen que pensen en positiu que busquen sempre el costat bo de les coses i que viuen de la millor manera el moment present resumit aquelles persones amb qui ens trobem millor aquelles en qui podem confiar i que ens fan sentir feliços i satisfets amb la seva presència Aquests són els consells que ens dona la doctora Marissa Navarro des de la revista 60 i mas del Ministeri de Sanitat respecte allò que hauríem de fer amb el nostre comportament davant les persones tòxiques Sous-titrage ST' 501 Aquesta música és després d'haver estat amb aquestes persones medicina És com si t'expulsessis Això mateix Fora preocupacions i fora tristors Ara tu carinyo que així et posaràs al tanto d'aquestes curiositats Aquesta doctora no anava per aquesta taula que tots som medicina d'aquí els que estem aquí ho intentem inclús el Carlos que està a l'altra banda del Mirall Bé continuem amb aquelles coses que us explicava del PIC us en recordeu del diable de l'església del PIC resulta que l'últim que va fer l'última cosa grossa va ser llançar aquell mestre d'obres per la finestra que va caure perquè a l'altre van dir com aquest té mal de vertigen doncs apa avall fora però esclar es veu que no va quedar massa content el diable de tot això i aleshores sempre feia una mica de diablura diu a la façada de l'església del PIC hi ha una inscripció molt difícil de llegir i perquè no vulgui perquè la persona que no vulgui deixar la vista el test diu jo el llegiré i això està en castellà i és igual i no el vull traduir diu el 6 de abril de 1806 llegó la noticia de la aprobación de los milagros del siervo de Dios don José Orión con cuyo motivo iluminóse exteriormente esta iglesia y al pasar por este puentecito se cayó desplomado al suelo el director José Mestres sin recibir el menor daño a pesar de su extraordinaria gordura como consta en el archivo bla bla bla vale diu y diu bueno i aquest home ara aquí i això què té a veure diu aquest senyor José Puriol Mestres que era el gran mestre d'obres un dels mestres d'obres va ser el pare de la Pèl Mestres i aleshores estaven fent una inauguració com una processó molt solemne per constar que en José Puriol que estava enterrat allà una inauguració de campanes i molt liu que va haver d'aquestes cerimonies que s'acostumaven a fer i aleshores el diable que va fer perquè no li feien cas va tallar la corda de la campana que es deia Antònia i aquesta campana des de dalt del campanari va caure però Sant Josep Puriol va dir el tanto el tanto el tanto i la va desviar i no va matar ningú i aleshores el rector d'allà va dir s'ha acabat amb el diable i aquell esgró del número 90 quan tenia que fer 100 que estava allà dibuixat el va fer treure i des d'aquell dia de moment no passa res més ens hem quedat sense diable a la eglésia del Pí va dir fora i el va llençar saps com si fos ja en tenim prou de diables ja en tenim prou ja en tenim prou o sigui li va treure la maledicció o el graó aquesta era una de les curiositats un altre que a mi em va fer molta gràcia no sé si per el que sigui és un article de la Vanguardia escrit per el Marius Carole que és el director de la Vanguardia i aquest diu la presumpta flema inglesa i és clar aquí ens diu moltes coses que diu els mitànics diuen que són una gent flemàtica però molt més sovint són expeditius que pacients diu Connell Doyle ja sabeu el pare del Sherlock Holmes diu el presenta el Sherlock com un tio doncs molt deductiu molt pacífic no s'altera per res diu però ell sempre estava de baralles unes baralles amb tothom després va haver un altre que era el Vinnie Jones que era un bon pare de família excepte quan es posava la camiseta del Schiffel diu i aleshores es tornava així que amenaçava amb els seus contraris rivals podríem dir que els arrencaria una orella amb els dents oh mare de Déu després la heredera de Sir Alexander McRober aquesta va regalar un avió d'aquests bombarderos per cada un dels seus fills que es va morir a la segona guerra mundial però tot això el Marius ho diu perquè en aquell dia a la vanguardia i a la portada sortia aquells dos uns senyors que eren eurodiputados que eren donant-se bufetades UKIP UKIP vol dir United Kingdom Independent Party United Kingdom Independent Party doncs aquests dos es van liar a bufetades i un d'ells teniu-se així que el va tirar a terra i va tenir que anar al sí, perquè va tenir com un vessament no, sí, sí, sí va ser greu va ser greu, greu que diu que encara estava a l'hospital diu però que el que era flamàtic flamàtic de veritat aquest sí que va ser Noel Cower que estava tocant el piano en el Saboi mentre que hi ha bombes en l'hotel i ell res com si no passés res anava tocant el piano i dice i Augusto Acias diu que no hi ha que fiar-se dels britànics per què? perquè estimen els animals la marmelada la novel·la rosa però el que els fa feliços de tot són les baralles i perdir-se la cara tu oh mira oh mira o sigui que de tranquillitos nada i jo recordo que havia anat al britànic havia fet un curs de, bueno uns cursos volia estudiar de traductora i tal i el profe que teníem deia no, no tu agafes el metro allà no et diuen res diu però et donen cada colze o sigui diuen ni parlen ni res et passa un apóstol bueno ja tenim dues anècdotes i la tercera és aquella que al Joan Maria li va agradar un dia que parla de restaurants que també va molt fagrà és un altre article de la Vanguardia perquè diu espirit biodinàmic i aleshores diu que esclar hi ha un restaurant que es diu 4 amb 5 4 amb 5 és tota una sola paraula junta deu de ser aquest el restaurant diu es proposa una cuina d'ànima vegetal i biodinàmica diu la teoria aquesta de biodinàmica no en tenim un borrall no sabeu el que és diu però més aviat diu es tracta de coses de verdures bé doncs biodinàmiques que voleu que us digui però si alguna cosa hem après practicant empirisme d'estovalles és que els xefs compromesos amb l'ètica del menjar biodinàmics ecològics slow food quilòmetre zero el que sigui mostren un respecte totèmic vers el producte i sovint cuinen exitosament des de la reverència druídica dels druides el compromís és un ingredient que acostuma a donar bons resultats i aquí et parla dels dos dels cuiners que són i aquests diu que el cap de cuina d'aquí fa una brillant reixida delicada de les textures generosa amb els sabors i radicalment lligada a l'estacionalitat els vegetals són els protagonistes centals diu els animals això mateix ni la carn ni el peix també surten a aquesta cuina d'aquesta gent però més aviat és amb brous aromes col·làgens salses que reblen el clau de la planta extraordinaris dels plats extraordinaris ara aquí entrem en el menú diu començament i fa faces de la lluna i fa el quart creixent i fa el cogum bret de gintònic que dius jolleta crocant la baby cucurbitàcia s'imprima al buit sense cocció que en canvi la textura s'amaneix amb gelatina de tònica ratlladura de llima i gengibre molt bé sensacional la concreta d'algues va pel camí d'esdevenir clàssic de la casa cruixent fluïda iodada i poc làctica imprescindible i els tomaquets assortits són suma virtuosa i redundant incorporant a l'aigua del tomaquet com una sopa fresca i transparent amanida per menjar culleretes i ara ve els plats de lluna plena i ara aquí trobem brutals els ceps laminats en consumer de cep ceps i molt bona Joan Maria i molt bona t'ho dic per si vas algun dia la patata cruixent una mena de truita sense ou lligada només amb midó del tubercle exterior cruixent fort tendre i compacte potser un punt de farinós rodejada de brou intens de calamar i el punt estringent de la tinta emulsionada amb allioli que estàs explicant la coliflor amb mantega de ballanes i ens fa vibrar de ple ressonància bellotuda bé i aquí va seguint i et fa uns callos i en callos això també i acaba ja perquè acabem ja no d'allò moment dolç que és el quart minvan una bona pinya tai combinació de gelat de coco cacahuet llimona indonèsia pinya i bolets de tapioca i extraordinari de tilles de blat de moro sense ou lligades amb midó dolçor controlada blat de moro oleofilitzat que es fon a la boca salçat amb llima i tofi contrapunt fantàstic de la gelea de Bourbon un final espectacular nens ja podeu anar una pel·lícula de por sí amb això dels restaurants els bons cuiners una de les coses que m'agrada perquè treballen sempre en coses molt fresques naturals i agafades aquest és el seu punt i després saben exactament el punt de coxió que també és importantíssim perquè ells han passat molt de temps estudiant han perdut molt de temps per guanyar-lo després sí, sí portant amb això perfecte l'article està escrit una mica en plan conya no, no jo diria que no jo diria que el que està o és un líric i vaig a la paraula líric en aquest sentit que s'expressa d'aquesta manera i que ho fa de tal manera que noi quan ho llegeixes no sé si està fent un poema o està fent una prosa poètica no ho sé no ho sé o s'està quedant amb nosaltres d'alguna manera aquests restaurants ben cars ja copien el que han fet els francesos llegeixes i sembla jocs florals els francesos això ja m'havies comentat tu evidentment jo m'estiu més la cuina antigua perquè els peixos que anaven al plat eren tots salvatges resulta com que hi ha els congelats és una manera de disfrazar-los de tot el món no saps el que menges i el que no pregunti i després també amb la carne passa el mateix també està molt adulterada el porten de tot arreu evidentment clar m'agrada més la cuina antigua la tradicional ara en aquest temps els platillos que quasi s'ha perdut com aquest d'aquí que fa callos cinc callos a mi m'agrada la cuina antigua i els plats de l'antiga però ben fets costen el teu i sa mare deu costar-hi sobretot a preus que estiguin raonats però aquest jo us dic el preu l'altre era més car aquella vegada aquí un menjar un menú no menú el menú és un 40 però aquell altre que fan que diu sí de tast de tast i així val 50 ara la guia Michelin en vés d'estrelles també ha fet un altre recomanacions no sé com com se diu és inferior a una estrella però diu recomanats a Catalunya n'han sortit 10 o 12 d'aquests recomanats perquè no poden donar estrelles a tot arreu aleshores són ve de menjar amb un preu raonable l'altre dia mirant-te'ls va donar no casualitat no però més de la meitat els conec i alguns assiduament dic bueno sembla que els hagués donat jo això mateix i continuem en qüestió d'alimentació ara aviam què tens tu? jo tinc beure aigua de qualitat molt bé és un escriptor o sigui és un escrit de doctor Pablo Saz que és metge autor de numeroses obres sobre la investigació i sobre la medicina natural natural sí aviam em pregunto tradueixo em pregunto quantes coses tenen que fer malament per espatllar l'aigua els menentials els rius i de vegades inclús amb l'excusa d'arreglar-los diu el 1873 Gaston Tissandier definia l'aigua potable com aigua que es pot considerar com segura i de bona qualitat quan és fresca neta sense olor quan no es torna tèrbola per l'abullició quan el residu que deixa el bullir és molt petit quan el seu sabor és agradable és dolç i no és aquesta paraula desabrido que vol dir sosa i no és sosa ni salada ni sosa ni salada quan conté aire amb dissolució quan es dissolveix amb sabor sense formar aquelles escumes tan festigosas i l'aigua que es considera bona és la que cou bé els llegums en les primeres recomanacions de l'OMS va tornar a prendre aquests requisits l'aigua deu ser agradable per veure com ho permeten les circumstàncies l'aigua fresca l'essencial és que no estigui tèrbola la coloració paràsita de sabors i olors desagradables són unes qualitats que s'exigeixen per a l'aigua de vestiment públic és necessari precisar que el gust i l'olor són junt amb el color i la hem dit tornar a parlar de turbidez que no estigui tèrbola són els únics paràmetres especials per a els consumidors es considera l'aigua de la red pública de vestiment i analitzen les queixes dels consumidors perquè pugui que ser una tercera part d'elles és pels sabors estranys d'aigua quan el més comú és el de lleixiu l'aigua és que no són que no són purificades i que no tenen un bon gust s'ha de tenir més respecte per la font de la vida quan parlem de qualitat de l'aigua ens replantegem si l'aigua de millor qualitat és la tractada amb clor o antissèptics per evitar infeccions o l'aigua natural amb la seva flora microbiana que no necessita tractament depèn de l'aigua de la deuda de on surti té molts residus de minerals que són perceptibles per on surten el respecte seria que devem beure aigua mineral de botella o respectar els manancials d'aigua mineral que tenim per veure d'ella com a aigua de qualitat segons l'opinió que l'aigua de major qualitat és aquella que no està tractada i que aprova els anàlisis que realigen els nostres sentits el gust l'olfacte es poden detectar substàncies tòxiques amb dosis 10 vegades inferior a la dosis letal però el que segueix sent fiable que cap aparato a l'hora de detectar fallos de l'aigua això és una miqueta complicat d'entendre la millor forma de disposar d'aigua pel consum humà és conscienciar-se del respecte als manantials i als rius no es aconsegueix millor aigua a base de tractaments químics ni amb grans tres bases s'ha de respectar i utilitzar l'aigua de qualitat que tenim en els pressupostos destinats per la millora de l'aigua i el medi ambient deu emprimar el respecte als manantials els rius i amb l'escasseix utilitzar la dessalinització de l'aigua com un recurs almenys dolent o sigui l'aigua de no tenir color no tenir sabor i no tenir olor i no tenir olor o sigui que aquesta és la premissa principal de l'aigua de l'aigua inodora i color i insípida això mateix o sigui que avui en el diccionari surt igual que l'aigua inodora incolora incolora i insípida que vol dir que no té un sabor específic i tu què tens de reportatge el que toca el temps els bolets parlem de bolets si troben si troben estem en plena temporada per recollir bolets però en guany n'han sortit molt pocs degut a la falta de pluges si tenim la sort que avui i demà els propers dies plou i les gelades no arriben encara potser ens celebarem l'acollita d'enguany anar al bosc a buscar bolets és una bona excusa per sortir amb els nens amics o la família a passejar i de passada a fer salut també pot servir per traslladar els nostres coneixements de micologia i de botànica als més petits recomanem recomanar-te sortir aviat al matí amb roba adequada amb gorra o barret pot ser també una capelina un ferm cistell fet de vims i portar botes altes de muntanya per evitar torçades de tormell també recomano anar junts els uns dels altres per no perdre's cosa molt fàcil que s'ho selleix dintre el bosc també guardar silenci i desconnectar els mòbils facilita la connexió de la natura envers l'ànima de cada qual i tothom en resultarà beneficiat recordo que dintre el parc de Collserola del qual Sant Just d'Esvern en formem part a les zones buscoses hi surten bolets no cal ni agafar el cotxe per anar-hi senzillament s'hi pot anar a peu el més difícil és saber on els podem trobar quines varietats i sobretot que siguin comestibles si no coneixes quina classe de bolet es tracta el que trobes millor ni tan sols tocar-lo heu de tenir en compte que hi ha molts bolets no comestibles i el pitjor és que n'hi ha de veninosos cada any mor gent per haver menjat un bolet anomenat amanita faloide aquest és criminal és un dels més tòxics aquest bolet és molt semblant a l'excel·lent ou de reig un dels bolets que es fa també a la nostra terra i que són difícils de trobar sí no n'hi ha gaire d'altres de tòxics no són mortals però provoquen forts dolors de panxa i malestar repeteixo poca broma amb els bolets abans de menjar-los consultar amb gent experta ara faré una petita relació dels bolets excel·lents que es poden recolectar al país per mi aquesta és més difícil però és la més bona la tòfona negra la seva forma és arrodonida sense cama viu vora de terra sovint a força profunditat es recolecta amb l'ajut de gossos i ports s'ensinestrats és a dir són subterrànics gairebé és molt difícil d'agafar després el reig el reig d'ou és de barret de color molt viu atronjat fa com un rovell d'ou vermellós sense barrugues viu vores soredes més rarament amb roures després ve el rovelló aquí en tenim dos classes el rovelló vineder que el nom no sé què és de color roig no bueno és aviam el nom científic és lactarius sanguiflus sí perquè és un barret de forma d'embut amb tons vermellosos vinosos o rosats sovint tacat de verd en envellir es troba vora de pins i estepes aquest és el que segurament per autonomàcia com anem a buscar bolets anem a buscar rovellons rovellons d'aquests dins del rovelló és el diguéssim molt més sí el més comú i el que ens agrada més potser bé després un altre també extraordinari és el cep que en diuen surens el seu nom científic és el boletus és el boletus edulis edulis el barret és de color marró sovint amb una faranja de color blanc alzines i surens i surens igual que el cep que són bastant similars aquest és extraordinari extraordinari és extraordinarista dos per als platillos que és l'antic plats tipics catalans allò que dèiem fem vedella amb bolets amb això el cep i l'arròs surt un arròs boníssim amb cep i sobretot és molt molt popular amb la Catalunya en l'or aquest és un dels franceses o per ells és un dels millors bolets aquesta l'allanega la tens aquí sí tinc la relació dels millors l'allanega negra barret de color marró sovint marró fosc molt viscos viu vore els ines i pins si un no en ten de bolets els deixaria perquè fa quasi fàstic sí perquè si el toques és lliscós és lliscós semblen mocs sí però al meu marit és un dels que li agraden més sí sí sí el bo i fregit amb all i juliver queda boníssim ara en un altre que aquest surt a la primavera la múrgola o rabassola que en diuen el Vallès Oriental té el barret rodonit amb una forma alevolada que presenta nombrosos concavitats o forats viu en boscos sobretot de ribera i es recull recol·lecta a la primavera aquest per mi amb el filet de vedella amb salsa de múrgola a la primavera és un dels millors plats sí sí però és molt car aquest bolet perquè és difícil és difícil de conrear també també el deixen secar i es pot menjar tot l'any sí sí després el poses una miqueta amb aigua pot aviona i és simple i pot servir igual una recol·l una recol·lecta una recol·lecta també a molts bolets hi ha molts que menjats sense coure són tòxics sí aquest n'és un o sigui que convé realment que hi hagi una coxió sí si el menjéssim així tallat a làmines que ara com fan hi ha alguns bolets podrien tenir un bon surt sí tenint en compte una cosa que el bolet que és verinós el primer que et desfà és el fetge i ràpid o sigui que el tòxi sí no no o sigui sabent molt de bolets els monjos que tenen a Montserrat allà a prop de Solsona tenen un un santuari doncs van a buscar bolets i van morir dos monjos i això que coneixien la terra els bolets i tot es van confondre no va haver-hi solució no no no no no el fetge es fa truita continua per finalitzar la llista de bolets més bons els excel·lents queda el russinyol és un bolet de color groc o groc pàlid tot ell la seva part de sota el barret està formada per plecs i venes sense làmines ben diferenciades viu vora pins abets alzines faig estepes etc aquest m'agrada perquè és molt fort i un gust és molt perfumat i molt perfumat i per exemple una idea per fer-los botifar d'olot esparracada amb aquest bolet fantàstic la paella ai com disfruta aquest home amb les coses de menjar fantàstic perdó com se diu aquell que és negre que és xulo com se diu aquell que és negret ja hi són aquests són els excel·lents ara venen els bolets bons trompeta trompeta de la mort de color uniformament negrós o gris fosc la seva forma recorda una trompeta viu vora pins alzines i és el bolet típic del Montseny que recull pinatell que sembla el rovelló però ja és una categoria menys és del Montseny una mica inferior inferior aquest el nom científic és lactarius deliciosos el barret en forma d'embut amb tons ataranjats o vermellosos sovint tacat de verd quan envelleix i viu a vora pins és molt semblant per tant amb el rovelló aquest és el que a primeres de la temporada el meu marit ja té uns raconets aquí dalt a la collcerola i se li fa o sigui però seguirem el maneu diré una cosa això del bolets la qualitat de bolets que tenim al nostre país és extraordinària no es troba a lloc més arreu per exemple en el lloc que hi ha molt de de de de bolets és la per exemple la província de Sòria que hi ha molts vins doncs aquells aquells bolets no tenen no tenen res a veure sí no tenen el sabor que tenim aquí són semblants però no li falta el sabor li falta el sabor i això fa l'explicació de per què aquella gent no menjava amb bolets ara molts no s'aprecia i van anar allà els porten aquí els venen al mercat i els fan passar pels d'aquí perquè són rovellons efectivament però no té res a veure al boló perquè allò és interior i això es costa sí, sí és que els terrenys i la temperatura ho fan aquests són més costosos sí i després també clar el xaunisme com el bolet el rovelló per exemple que es fa o bé aquí en el Montseny el Montnegre el Maresme a la vora de Mataró o també el que hi ha a la vora de Palamós i Palafusell aquell és extraordinari i tot aquella serra sí boletaires i els camagrocs aviam el fardulic el fardulic que té un barret de color gris sovint gairebé negrós poc robust i viu fora de pinedes i aquest normalment si en trobes un allà a la vora en trobaràs un munt dos o tres cents sí, sí, sí la mucosa llenega blanca aquesta no és tan bona com l'altre negre per això però és bona sí el barret viscós de color clar o groguenc carn viscosa viu en boscos de coníferes pins i abets el moixernó barret i cama de color blanquinós a crema a vegades en tons més foscosos fructifica la primavera viu en prats i clarianes herboses sovint formen erols que són conjunts disposats amb ell el pollancaró el pollancaró barret llis no viscós de color marró fosc quan és jove i en madurar més pàl·lid viu sobre fusta i soques de planifolis ah, deu tenir una miqueta de gust a fusteta sí el camasec carreta barret que pot variar de color entre el crema i el bru groguenc pàl·lid quan es modifica el grau de detració és més pàl·lid viu en prats clarianes herboses i jardins durant gairebé tot l'any això en diuen carreretes també també, sí camasec o carreretes russinyol camagroc barret en forma d'embut de color marronós es troba vora els pins fins aquí la relació dels bolets excel·lents i bons del nostre país confio que aquesta xerradeta serveixi per conèixer una mica més els bolets del país i aleshores també per anar més en compte amb els bolets i evitar-se problemes ensurts i problemes de salut sí o sigui la solució de tot és que has d'anar sempre a buscar bolets amb algú que en sàpiga molt i no menjar-los si en tens el més mínim dubte i no comptar amb aquelles legendes urbanes dels anys que els són o els taps de suro que si no sé aquí no sé si està bret però les proves n'hi ha una societat que es dedica a la micologia i aleshores sí que ells mateixos diuen si agafeu bolets i aneu i tal podeu portar-los aquí que ho controlarem ho controlarem no no a part de l'exposició que fan però pots portar un bolet d'aquests naros no no no tots o quan portes disvera per si un cas te'ls diuen perquè a vegades sí sí perquè perdre la salut és molt fàcil amb els bolets equivocats el que vulgui aprendre més sobre els bolets bueno a part dels llibres també hi ha un museu molt interessant que hi ha el bolet diguéssim bo i al costat el negre el tòxic anirà a la nostra associació on surts d'allà dius mare meva no menjarà bolets anirà al museu del bolet i a Casserres que està a prop a la propera sortida del mes de novembre i val la pena jo el museu que conec aquest no el conec diu que sí que és molt complet és el de Banyoles el mateix museu que també hi havia aquell negre aquell famós negre allà temen també totes espècies de bolets a Puigcerdà jo vaig veure una exposició de bolets on? recordo a Puigcerdà a Puigcerdà que em vaig trobar el director d'aquí de l'Ateneu quan era a l'Ateneu no sé com es deia aquell senyor sí sí estàvem allà tots mirant els bolets que hi havia ni posaven això però a mi el el bo i el gust i el tot sí llavors semblen quasi iguals i us caldava al més no sempre amb un expert que és la recomanació que fem des d'aquí el meu marit en sabia i la meva sogra també sí no hi ha anat mai el meu èxit no això d'haver-se que gairebé hi hagi un ullà l'altra cosa que s'ha de dir que hauries de dir és que aneu al tanto no espalleu el bosc quan van a buscar bolets que a vegada fan verdaderes destrosses barbaritats verdaderes destrosses per anar a buscar bolets i per això n'hi ha molts puestos que ara fan pagar sí n'hi ha boscos i parcel·les que fan pagar per entrar els amos els amos què? dels boscos són normalment el 90% dels boscos d'aquest país nostre són privats i tothom es pensa que a Roma per todos no senyor ells també poden treure un profit d'aquell bosc que realment dintre de poc serà obligatori de controlar-los els boscos o sigui que teniu això en compte nosaltres marxem de viatge vinga no ho sé si ens quedarà no ja no queda temps per viatjar no tenim el bitllet reservat que el podem canviar com podem no? sí simplement escolta'm una cosa com parlarem de de formentor que és el que ens queda posa-la Maria del Mar Bonet sisplau això doncs aquella era de Mallorca no de formentor si hi ha bueno formentor és Mallorca també sí bueno ho guardem per próxims dia no això ens quedarà el dia un cor estima un arbre més vell que l'olivera més poderós que el roure més bar que el taronger conserva de ses fuers l'eterna primavera i lluita amb les ventades que tupen la ribera com un gegant carrer no guaita per ses fulles la flor enamorada no va la contenia ses ombres a besar més déu un gi d'aroma sa festa consagrada i li dóna per terra l'esquerpa serlada per font la immensa mar quan lluny damunt les zones reneix la llum divina no canta per ses branques l'ocell que en captivant el crit sublim escolta de l'àguila marina o del volto qui puja sent l'ala gegantina remoure som forà clar és una meravella aquesta poesia de Miquel Costa i Llobera sobre els pins de formentor o sigui que això ens donarà peu la propera vegada perquè viatjarem a la serra de tramuntana bé doncs gairebé que ja hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui no? hem parlat de bolets hem parlat de pintura hem parlat de cuina molt poèticament molt i d'aigua i de fantasmes oi sí del diable no això del diable més que de fantasmes o sigui vol dir que ara aquella església està neta sí el va llençar va dir fora d'aquí i ja no durà més bé ja podem anar tranquils que el senyor de los cuernotillos no sortirà que la campana no caurà això bé senyores senyors sortirem si Déu vol el proper dissabte i si no fins al pròxim dimecres que hi cedem 60 i més en tots vostès gràcies Lina gràcies Montse gràcies Joan Maria gràcies Carles i la Joana us diu bona nit o bon dia adeu-siau a tots od-siau Fins demà! Fins demà!