Residus i reciclatge a l’AMB, Gran Via de les Corts Catalanes, illes remotes i “Ambici Sense Edat”; indústria de l’automòbil, lofts i corrents marins

SETJANTA I MÉS Amigues i amics, oients de Ràdio d'Esvern, els de 60 i més, membres d'un col·lectiu que, sí, és ben cert que com tenen més de 60 anys, s'entén bé, menys el nostre Carlitos que no té 60 anys. Però és igual, els anys, que ens manqui, el carrendari, podem passar-los bastant, amb molta feina a fer i molt alegrament. Perquè el nostre afany de fer coses i de passar-nos-ho bé fa que les xacres de l'edat no ens molestin gaire. El que molesta més és el temps meteorològic que, a través de la llevantada, ha obligat els organitzadors d'ajornar les nits del carrer, o sigui, la nit de tapa, sobretot, que tant d'èxit en té, del proper dissabte fins al proper mes de novembre. O sigui que ja veurem què passa. Aquesta és almenys l'última informació que ha arribat a la nostra taula de redacció, que avui està gairebé només en la meitat de components, ja que la Lina és molt lluny i la Montse té unes petites molèsties que li han privat d'estar amb nosaltres aquesta nit. Les saludem amb molta estimació. Per nosaltres, en Joan Maria, en Carles i qui us parla, la Joana, estem ja a punt per posar en marxa 60 i més. La Lina és la Lina és la Lina és la Lina és la Lina. Bé, comencem. Ens ha arribat a les mans un tríptic molt orientatiu sobre el cost que paguen els municipis de l'àrea de Barcelona sobre la recollida selectiva dels residus que generem les llars catalanes. L'any 2018 es van recollir selectivament solament el 35,5% d'aquests residus municipals, però encara estem lluny de l'objectiu proposat pel proper 2025, que és arribar al 55%. Si assolíssim aquest objectiu, podríem estalviar uns 20 milions d'euros en el seu tractament. Que quants residus generem? Cada habitant de l'àrea metropolitana genera un total de 460 quilos d'aquests residus anualment, dels quals només 164 són separats de manera correcta. Queden, doncs, 296 quilos que haurien de ser tractats adequadament. I encara que ho hem explicat moltíssimes vegades, moltes persones ens pregunten com puc contribuir a millorar la situació des de casa? Doncs molt senzill, separant-los correctament. I com? A banda que normalment els contenidors ho expressen per mitjà dels rètols corresponents, ara ho tornarem a repetir. En primer lloc, intentarem reduir-los al màxim. I dels que, imprescindiblement fem, hem de tenir en compte la posada correcta en cada un dels contenidors corresponents, per tant, us donem una norma de com fer-ho. Contenidor verd, vidre. Contenidor blau, paper i cartró. Envasos de cartró i plàstic en el contenidor groc. I el rebuig restant en el contenidor gris. Ens queden les restes del menjar, aliments fets malbé, marro del cafè, taps de suro, tovallons de paper, que no siguin de celulosa. Aquestes restes orgàniques es dipositen a l'envàs especial que per tal efecte poden demanar al nostre ajuntament. La fracció orgànica és la que té més potencial de millora i, precisament, en aquesta és la que hem de centrar els nostres esforços i cura. També hem de tenir molt en compte que un 90% de la brossa que dipositem en el contenidor gris és susceptible de ser reciclada amb més atenció. Ens preguntem com es paga la gestió de residus. Doncs els municipis s'encarreguen de recollir-los i transportar-los fins a les plantes de tractament. La ciutadania paga els costos de recollida per mitjà d'una taxa especial. O bé, en el cas que els municipis no tinguin establert aquesta taxa, el pagament corre càrrec dels pressupostos municipals. Per tant, ens dol, i alhora ens empipa, obrir els contenidors per llançar els nostres residus i observar que estan plens de bosses rebossants de tota mena de deixalles, absolutament barrejades. O sigui que és decebedor perquè tu treballes i els altres desfant la teva feina. Els nostres veïns han de saber que una sola bossa, fora de lloc i amb residus barrejats, inutilitza tota la feina ben feta per la resta del veïnat, anul·lant la resta del contingut del contenidor. I seguim amb les preguntes. Com es fa el tractament d'aquests residus? L'àrea metropolitana de Barcelona s'encarrega del tractament dels residus generals en els municipis que l'integren. La ciutadania paga el cost del tractament per mitjà de la taxa metropolitana del tractament de residus que es cobra a través de la factura de l'aigua. Quant ens costa el tractament dels residus? Doncs cada llar paga 60 euros l'any de mitjana. Les activitats comercials i econòmiques paguen uns 34 euros i la resta és a càrrec dels pressupostos generals de l'àrea metropolitana de Barcelona. I, perquè consti, hem de constatar que podem sentir-nos orgullosos del nostre Ajuntament de Sant Just, ja que es troba entre els que menys paga, ja que és un dels municipis que millor separem els residus selectivament i, a més, el que menys en produeix per càpita. L'Ajuntament de Sant Just està preparat per assolir l'objectiu de l'any 2025 de reciclar adequadament un 55% dels residus municipals. O sigui que els felicitem i ens felicitem. L'Ajuntament de Sant Just Bé, com hem dit abans, a l'Alina, que n'és fora uns dies, li encanta parlar de temes de Barcelona, sobretot de la Barcelona antiga. Com avui ell es troba, com he dit, molt lluny d'aquí, a Basten, jo em permet ocupar el seu espai, tant amb un tema de la ciutat de Barcelona, jo he dit, d'un carrer de la ciutat de Barcelona, que, més que un carrer, és una avinguda de grans dimensions. La gran avinguda de les Corts Catalanes. La Gàmbia, a més de ser el carrer més llarg de tot l'estat espanyol, és una de les vies més importants de Barcelona. Amb una amplada de 50 metres i un recorregut de més de 12 quilòmetres, travessa la ciutat d'un costat a l'altre i dóna recer a 689 portals. Al Pla Cerdà se la identificava en la lletra N, número 11, però l'any 1900 el nom va ser substituït per Cots, que va perdurar fins l'any 1931, quan va passar a denominar-se Avinguda de les Corts Catalanes. Ja durant la dictadura franquista se li va canviar el nom per Avinguda de José Antonio Primo de Rivera. Passada aquesta època, se la va batejar amb el nom que ostenta actualment, Gran Via de les Corts Catalanes. El més significatiu d'aquesta artèria és la seva personalitat logística, ja que, atès que travessa tot Barcelona, pràcticament va des del riu Llobregat fins a fins del de Sos, i tenint en compte la gran amplada, esdevé imprescindible per a la comunicació automobilística de la ciutat. No hem d'oblidar que al final del segle XIX el passeig de Gràcia també tenia un paper bàsicament comunicatiu, enllaçava Barcelona amb el poble de Gràcia. Però, avui, aquest immens passeig, independentment del seu trànsit rodat, és fonamentalment un lloc, un indret esplèndid per on es pot passejar, mirar, comprar, etc. En canvi, la Gran Via, tot i que mostra una condició molt important de parador, ja que s'hi pot llegir amb facilitat l'evolució de la ciutat, no és tan lloc com el passeig de Gràcia, ja que la seva personalitat bàsica és logística. Per tant, la Gran Via no destaca gaire pel seu comerç i és natural, ja que aquestes vies tan dinàmiques tenen altres característiques. Si recordem que el recorregut és de gairebé 13 quilòmetres, crida l'atenció poderosament la uniformitat del nivell social que hi trobem. A Nova York, per exemple, el perfil de la cinquena vinguda és molt divers quan el seu perfil humà. Del carrer Déu fins al 42, el nivell social baixa lleugerament, però des d'aquest fins al 8, que és on acaba, el nivell descendeix de manera exagerada. En la nostra Gran Via també n'hi ha de canvis, però no són tan trencadors com els de la famosa vinguda de Nova York. Evidentment, l'encreuament amb la Rambla de Catalunya és espectacular pel que fa a l'urbanisme, però durant tot el recorregut, els nivells socials són molt semblants i agradables. A la Gran Via és tres trams, un del central més homogènere, que transcorre per un exemple molt consolidat i que connecta les places d'Espanya i de les Glòries. Un segon tram, en direcció sud-est, comença a la plaça d'Espanya, des de la plaça d'Espanya a la plaça d'Europa i, finalment, el tram que travessa el barri 22 Arroba i va a la recerca del riu Besós. Però, ara, abans de parlar dels edificis més significatius, ho farem des de les seves places. La plaça d'Espanya, amb les seves torres venecianes, dissenyades per Ramon Ramentós, i la font barroca de l'arquitecte Josep Maria Jujol, en col·laboració amb l'escoltor Miquel Blai, tenen una vocació bàsica, crear un marc urbà que magnifiqui l'entrada al conjunt de la Fira de Barcelona, construïda el 1929 en motiu de l'exposició internacional. Avui ha recuperat molta vida gràcies al Centre Comercial de les Arenes, un projecte de l'arquitecte Richard Rogers, que és Premi Pisa 2007. La plaça de la Universitat, a més de ser un important punt de trobada, allotja el primer edifici que es va construir més enllà del recinte emmurellat, la Universitat, inaugurada oficialment l'any 1882 i és d'estil neuromàntic. És obra de l'arquitecte Lies Rogent, que la va projectar en tres cossos, de manera que s'enfatitza amb exactitud la unitat de les dues illes de cases que ocupa. Conformada per la confluència de tres vies, la Gran Via i les rondes de Sant Antoni i Universitat, la plaça pertany a l'arquitecte clàssic de zones concretades per un binomi indissoluble, espai urbà més edifici institucional. La plaça de la Universitat no s'entén sense l'edifici de la Universitat. Una altra característica li ve donada per la seva localització, ja que està entre Ciutat Vella i l'Eixample. En definitiva, és un espai urbà que fa de llindar, és a dir, uneix i separa dues parts importants de Barcelona. La plaça de Tetuán, sorgida de la Cruïlla entre la Gran Via i el Passeig de Sant Joan, és una mena de respir enmig de dues importants avingudes de Barcelona. Un oval d'aproximadament mil metres quadrats que amaga un gran nombre de vicissituds històriques. Amb l'objectiu d'homenatjar els voluntaris catalans que van intervenir en l'episodi bèl·lic de la conquesta de Tetuán, l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1874, va convocar un concurs entre arquitectes per dissenyar aquesta plaça. Va guanyar el projecte presentat per l'arquitecte Agustí Font i Carreres, que proposava la col·locació d'escultures de Joan Roig i Soler. No obstant això, el monument mai es va construir. Avui la plaça de Tetuán acull la Font de la Sardana, una obra de Frederic Marès, i el monument al doctor Robert, de l'escultor Josep Jimona. Aquesta darrera escultura es va instal·lar inicialment, el 1910, a la plaça de la Universitat, seguint el projecte de l'arquitecte Domènech i Montaner, i que després va acabar l'escultor Josep Jimona. L'any 1940 es va desmuntar i es va mantenir durant molt temps amb la foscor. Uns anys després, l'antic monument va ser restaurat i va veure una altra vegada la llum. El 14 de maig de 1985 es va erigir, com ja s'ha dit, a la plaça de Tetuán, segons el projecte de l'arquitecte Josep Miquel Casanovas. Al final del trajecte de la Gran Via en direcció a l'aeroport hi ha la plaça d'Europa. Sembla un parc temàtic d'arquitectures d'autor. d'en Rafael Moneo, de Jean Nouvelle, de l'estudi Alonso Belanguer, Albert Vilaplana, Oscar Tusquets, Toyo Ito, la plaça d'Europa, de 33 hectàrees de superfície i concretada per 28 edificis que representen els països de la Unió Europea, queda situada dins el gran districte econòmic de l'Hospitalet. El temps dirà si es deve simplement un espai urbà de pas o un lloc públic per gaudir dels ciutadans. Respecte dels edificis de la Gran Via, comentarem un, que quan jo era molt nena, m'impressionava moltíssim, sobretot perquè per mi simbolitzava la gran ciutat. allò que no existeix a nivell de barri i només descobreixes el centre, el Dumb Town. Ens referim al Teatre Colisseum, un edifici inspirat en el de l'Òpera de París, que és obra de l'arquitecte francès de Paula Nebot. Durant molt temps, la cúpula d'aquest teatre va ser lloc de trobada de la cultura catalana. La casa Golferic va ser construïda l'any 1901. i va néixer del desig del seu propietari, un ric comerciant, de gaudir d'una vila modernista amb rics acabats de fustes nobles. I parlant de fons, crec que cal esmentar la fonda Diana, que avui podem contemplar la cruïlla de la Gran Via amb el carrer de Roger de Llúria. Tal com indica el seu nom, el monument inaugurat el 1919 està dedicat a la deessa Diana. Cerdà va concebre les Glòries com un gran centre de Barcelona on confluirien tres eixos importantíssims, Diagonal, Gran Via i Meridiana. Abans de les Olimpiades del 92 es va projectar el conegut tambor, avui parcialment enderrocat. En definitiva, un error urbanístic d'enormes dimensions que no sé pas com se solucionarà. Tinc la impressió que les Glòries és un espai maleït. Ni tan sols la proximitat del Teatre Nacional, l'Auditori i d'un important centre comercial no ha pogut evitar que continuï sent un lloc inòspit i desert durant la nit. Creiem que el tema Glòries és fonamentalment una qüestió de programa. Hem de saber amb claretat què cal fer, és a dir, què volem que realment sigui, si no es convertirà en un immens forat mental d'incògnites sense resposta. Bé, aquest és, més o menys, la història d'aquesta Gran Via de les Corts Catalanes que és enorme però realment per passejar no crida gaire. Fora de petits trams, la resta és una Gran Via de Pas perquè els cotxes, que no poden córrer molt, però puguin córrer. O sigui que ja està coneguda aquesta Gran Via de les Corts Catalanes. de les Corts Catalanes i ara, després d'estar en un lloc amb tants cotxes, tanta edificació, tant de tot, que és realment ciutadà, ciutadà, ara, què us sembla si ens anem a unes illes molt remotes del món? No em negareu que les illes tenen quelcom misteriós. Envoltades d'aigua, semblen universos aïllats de la Terra. Tenim paradisos a prop, com les illes Balears són les Canàries. Però, en el món, existeixen altres territoris remots, esperant els més aventurers. Però, compte, no tots aquests paradisos llunyans són igual d'hospitalaris. Coneguem una mica més sobre alguns dels territoris més inexplorats del planeta. Tristan de Cunyà, l'indret més remot. Pertany a l'arxipièleg amb el mateix nom. Ostenta el títol de ser el territori poblat més allunyat del planeta. Es troba a l'Atlàntic Sud, a 2.810 quilòmetres de la ciutat del Cap. Pertany al Reina Unit, l'única manera d'arribar és a través de vaixells d'una companyia pesquera. El trajecte dure sis dies, si el mar està en calma. La seva geografia, a més, no ajuda que la illa pugui explotar-se fàcilment. Té penyes segats de més de 600 metres d'altura. La majoria dels seus habitants estan assentats a Edimburg del 7 mars. Sentinel, perillosa en les distàncies curtes. Sentinel del nord és una petita illa pertanyent a l'arcipiàleg de les illes Andaman, a l'oceà Índic, administrada oficialment pel govern de la Índia. No es troba precisament lluny de la població, sinó que el motiu que causa que els vaixells no atraquin a les seves costes són els seus habitants. Els aborígens natius de Sentinel prohibeixen l'entrada als estrangers llançant-los fletxes. Que bèsties! Es desconeix quants són i la llengua que parlen. Encara deuen anar a taparrabos. Es creu que viuen en tres petites comunitats. Cacen i recollecen en la selva i pesquen en les aigües de la costa. Origen dels archipiàlegs. Un conjunt d'illes que s'originen a partir dels volcans. Un archipiàleg neix a causa de la quantitat abundant de residus magmàtics que van generar una sèrie d'errupcions volcàniques succeïdes en època de la prehistòria. Tot i tenir un naixement i una base rocosa, els seus sols són fèrtils. les illes toquelau les més sostenibles. Les illes toquelau de Nova Salanda són un emplaçament llunyà que depèn d'aquest país. No tenen aeroport. L'única manera d'arribar a elles és mitjançant un vaixell de càrrega. Per aconseguir els recursos energètics necessaris per subsistir, aquest archipiàleg ha instal·lat panells solar, vaja, que adelantats. Es tracta del primer territori del món que genera tota la seva electricitat a partir d'aquest sistema sostenible. Els 1.500 habitants de les illes utilitzen un total de 4.000 panells solars per proveir-se. Déu-n'hi-do. Mira, doncs aquests sí que estan a la línia del que voldrien estar els altres, no? D'estalvi i no fer malbé la natura. Bé, posa una mica de música, sisplau. Bé, posa una mica de música, sisplau. i no es . Bé, i ara una informació que considerem força interessant per a tots els nostres veïns que pateixen dificultats de mobilitat i que vulguin gaudir d'una activitat de moviment que no poden realitzar a causa de la seva situació. És el projecte Ambici Sense Edat que la nostra ONG va decidir acollir a l'Assemblea Extraordinària del passat 25 de setembre per tal d'implantar-la aquí al nostre poble. Parlem de Sant Jus Solidari. L'objectiu és poder retornar una pseudocapacitat d'anar amb bicicleta a les persones que ara, per les seves circumstàncies personals, no poden fer-ho. Aquesta senzilla però innovadora activitat ara és possible gràcies a la utilització d'un vehicle amb assistència elèctrica, tipus Trisho o Rish House, molt d'ús fa un temps en certs països asiàtics. Aquest vehicle és un tricicle adaptat especialment, equipat amb una capota plegable i una plataforma per pujar als usuaris. Però qui el condueix? Doncs un conductor voluntari qui els portarà a passejar per aquesta natura excepcional que ens envolta i reconeixer els racons més bonics d'aquest poble extraordinari que és Sant Jus. El lema de Sant Jus solidari és el dret a sentir el vent als cabells i en aquest projecte espera oferir a la gent gran o amb mobilitat reduïda una activitat que pugui ampliar els seus orissons i millorar la seva qualitat de vida. Però alhora ofereix a propers voluntaris l'ocasió de relacionar-se amb diferents membres de totes les edats. També pensem que és una situació ideal per fer ponts generacionals entre la joventut, la mitjana edat i la gent gran. Qui és que la pateix? La solitud és la nostra societat actual. Sí, ells són els que pateixen perquè tothom té feina i els vellets a vegades es queden solets. Bé, amb tota la bona voluntat de les persones que s'envolten. Però la vida és així. Bé, aquesta és la història d'aquest projecte. El seu origen data de l'any 2012 a Copenhague quan Ole Kassou va començar a oferir passatges gratuïts en la bicicleta Trishow a persones de residències de gent gran en mobilitat limitada. Posteriorment es va passar i posar en contacte amb una consultora de la Societat Civil de Copenhague que es va interessar pel projecte. Es van comprar 5 vehicles i es va crear la Cycling with Wach com a organització que va estendre per tots els racons de Dinamarca fins a travessar les fronteres aquest projecte. Des de l'any 2015 està present a 42 països amb més de 1.500 localitats de tot el món. A hores d'ara, Catalunya s'ha incorporat a Barcelona i Terrassa. A la resta de l'estat espanyol ja funciona Sant Sebastián, Saragossa, Navarra i Albacete. En dies propers està prevista la seva implantació a la Laguna, Tenerife, Vic, Matlleu, Madrid, València, Gandia i Alacant. El projecte Ambici Sense Edat es basa en la generositat i l'amabilitat. Com a principi fem l'acte de convidar una o dues persones d'edat avançada o de mobilitat reduïda a fer una passejada amb bicicleta. No negareu que és un acte molt senzill que tothom pot fer. Com funciona el projecte? Ambici Sense Edat. Doncs bé, els voluntaris realitzen un curs de formació per conèixer la normativa de circulació local, coneixement del vehicle i conducció del mateix. S'inscriuen per fer passejos amb bicicletes amb la gent gran a través d'un sistema de reserves senzill amb la freqüència que desitgin o puguin. En l'actualitat, més de 200 iniciatives a tot el món col·laboren en el projecte amb bici Sense Edat, amb una oferta de més de 1.000 tricicles i el nombre segueix creixent. Més de 6.000 conductors asseguren que a les persones grans els agrada sortir de les seves residències d'avis amb bicicleta per gaudir de l'aire fresc i de la comunitat que els envolta. En el cas de Sant Just, el projecte s'ha presentat a l'Ajuntament, que ha mostrat força interès i valora el fet que darrere hi hagi una entitat sense ànim de lucre. La Junta Directiva de Sant Just Solidari va fer una valoració positiva i la va portar a l'Assemblea de Socis i Sòcies que la va aprovar, per unanimitat, tot i ser un projecte d'un sector en què l'entitat no acostuma a treballar. Per poder dudar a terme el projecte, es necessiten persones voluntàries per conduir el tricicle, previ al curs de formació amb la freqüència de temps que ells puguin dedicar. Cal tenir els 18 anys complets. Per ser voluntaris o voluntàries, rebre més informació o bé si coneixen algú que li es pugui interessar, us podeu adreçar al coordinador del projecte Carles SD i a l'adreça electrònica ambicisensedat arroba justsolidari.cap o marcar al telèfon 625 132 626 Repeteixo, 625 132 626 o bé contactar amb Sant Just Solidari de Sant Just d'Esvern. El rejó de la Sarzuela El rejó de la Sarzuela Avui al rejó de la Sarzuela podem escoltar el coro de Barquilleros de la obra de Federico Chueca Agua, Azucarillos i Aguardiente. Orquesta Filharmonia amb la direcció de Pere Osa de la Sarzuela El rejó de la Sarzuela Parquilleros Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Endarrerit! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Canvia! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No demà! Fins demà! recrimeixen quasi el 45% dels cotxes a nivell mundial. Actualment Espanya és el segon fabricat de cotxes d'Europa. Si bé, cap marca important és de capital espanyol. El sector està molt preocupat pels enormes reptes d'un immediat futur incert. D'una part, la competència de les fàbriques asiàtiques pel seu enorme potencial del seu mercat interior. L'altre és el canvi tecnològic. De passar de motors de combustió interna per altres més nets, d'elèctrics, híbrids, de pila d'hidrogen, etc. Les inversions que han de dur a terme els fabricants de cotxes són enormes. A més, no estan clares les regulacions dels diversos països, cosa imprescindible si es vol avançar ràpid el canvi. Aquest panorama de la indústria de l'altre mòbil encara afegiria als dubtes del públic indígena. A l'hora de tenir el motor del seu nou cotxe, què? Diesel? Gasolina? Elèctric? Híbrid? Segurament la resposta correcta depèn de diverses variables. Ah, quants quilòmetres fem a l'any? Més de 15.000 quilòmetres. L'opció més rentable és un cotxe motor dièsel de nova generació. Bé, si només fem servir el cotxe per ciutat i viatges de menys 250 quilòmetres, doncs els vehicles amb motor de gasolina de nova generació, elèctrics o híbrids, seran els indicats. Com podeu veure, l'elecció no és difícil. Només cal anar al concessionari de la mostra marca predilecta per comprar-se un cotxe nou. El cotxe és molt més que gaudir de la sensació de llibertat. Per molts és una fita de l'èxit personal. Això implica la poca racionalitat a l'hora de comprar-se el cotxe, perquè resulta que al final comprem el que en realitat no necessitem. Per acabar, recomano que en tot cas, el canvi de marxa sigui automàtic, perquè és una gran millora tècnica que facilita la conducció i a sobre dona més seguretat passiva al vehicle. Molt bé, ja està el consell donat. I ara parlarem, en lloc de cotxes, d'un habitacle que realment crida molt l'atenció, sobretot als joves. I Loved You. Hi ha gustos per a tot i cases per a tots els gustos. I ja no parlem més de decoració, espai i color, sinó del concepte. Viure en un espai petit pot semblar angoixant per a alguns, però d'altres gaudeixen, tradient partit, a un immoble petit i acollidor que integra espais. Descobrim què és un loft i quins orígens té. La llum i l'espai. Al màxims protagonistes, un loft és un habitatge que es caracteritza per tenir una distribució oberta, sense gaires o directament sense, amb vans separadors, i en grans finestrals pels quals es cola una gran quantitat de llum. Un altre lloc distintiu del loft, respecte d'un pis convencional, és l'integració del top d'aire, les canonades i el cablejat, en la decoració de la llar. Aquests elements, que habitualment es troben a l'interior de les parets, sobressurten aquí a l'exterior, a causa de l'ús anterior que es donava a l'edifici. En el cas del loft, eren fàbriques i tenien un fort caràcter urbà. Bé, i ara parlem del disseny. Les línies dominants són les rectes amb acabats llisos. De la mateixa manera, les formes geomètriques i les línies rectes que formen angles marcats també en són protagonistes. En general, compten en molt pocs elements decoratius, perquè la màxima dels lofts és la senzillesa per poder transmetre una idea d'espontaneïtat. És per això que el mobiliari que més enganxa s'enquadra dintre de l'estil minimalista. Fills de la indústria. El loft va néixer a la segona meitat del segle XX als Estats Units gràcies a la desindustrialització. Els barris en què abundaven era Tribeca, el Soho i el barri oest de New York. El fet que el preu del lloguers fugés molt i existís una necessitat d'establir-se en espais amplis va convertir les fàbriques en una alternativa d'allar assequible per a alguns sectors de la població. Al principi, els artistes s'ho van prendre com una opció interessant per viure i dur a terme les seves obres. Més endavant, el concepte es va traslladar a botigues, restaurants, galeries d'art i altres tipus d'espai. Bé, on comença i on acaba el menjador. La manera que té aquest tipus d'immoble tan particular de diferenciar cada estança és mitjançant panells de materials diversos com el vidre, que no arribin a tocar el sostre. També es poden emprar fins i tot elements de decoració o mobiliari per marcar els esmentats límits d'una habitació a l'altra, com podrien ser plantes, llibreries o sofàs. Moltes vegades, els dissenyadors del loft aprofiten l'alçada del sostre per crear una segona planta en la qual situar el dormitori o la zona de treball. En dos, es podrien concebre com un espai més íntim i personal que la resta de la casa. Per aquest motiu, algunes persones podrien necessitar-hi una mica més de privacitat que la resta de la casa. I a l'estil? L'estil més habitual que decora aquest tipus d'avantatges és l'industrial. Les parets poden ser de maons que al mateix temps es poden haver pintat. Tal com comentàvem, els elements bàsics de l'estructura de l'edifici es poden observar per dotar l'habitació d'un toc senzill. Materials que s'hi fan servir. Ciment, maons, metall, plàstic. i colors que hi predominen. Tons os, beix, terra, blanc, negre, blau i gris. Bé, ja tenim tot el lof ordenat i ara a posar els mobles que puguem posar. a posar els mobles t' 7 a posar els mobles que s'hi fan ferricament d'all a posar els mobles que s'hi fanません. I ara, de l'Urbanites, passem a la, com podríem dir, a la natura. Seguint el corrent. Els oceans estan en continu moviment com la nostra terra. Aquest anar-hi-venir marítim pot tenir diferents velocitats i temperatures depenent de la zona. Per què passa? Cap a on ens pot portar? Seguim-li el corrent per esbrinar-ho. Què són els corrents marins? El concepte de corrents marins es refereix al moviment de les aigües que formen els oceans. Aquests desplaçaments poden seguir direccions diferents. Una metàfora d'aquest fenòmen que podrien fer seria com si hi hagués un riu dins de l'oceà. Tots els oceans del món tenen corrents. Aquí. Per què s'originen? Aquí. Detectem tres cabuses clares que estimulen els corrents marins. diferència de temperatures. L'aigua del fons de marí té baixes temperatures, mentre que la que es manté a la superfície està temperada. La interacció entre en dues dona com a resultat una doble corrent, una per l'aigua càlida i l'altra per la més gèlida. Moviments terrestres. Els moviments planetaris de rotació i traslació porten com a conseqüència el desllat de les aigües, moltes vegades en el sentit contrari de rotació de la Terra. Vens. El vent és un element més de la natura que contribueix a desplaçar la superfície de l'aigua a través de les zones. Els moviments que ocasiona l'atmòsfera també influeixen en l'aigua. Segons les seves característiques, els corrents oceànics són el moviment de rotació terrestre que els fa constants. El sentit que seguirem és d'est a oest per latituds intertropicals i d'oest a est en les mitjanes altes. Corrents de marea. L'atracció lunar és la principal causa d'aquest tipus de corrent diari superficial. Està relacionat amb les aigües càlides i involucra enormes desplaçaments d'aigua de l'hemisferi nord al sud i viceversa. Corrents d'onatge. Són les que modifiquen, en gran part, el litoral i són produïdes pels vents, especialment per les tempestes o huracans que s'associen al moviment de les masses d'aire, tant d'origen continental com marítim. Corrents de deriva litoral. Són el resultat de l'acció de corrents oceànics en arribar a les costes, el traçat a les quals presenta alguna inclinació o desviació respecte a la seva direcció original. Corrents de densitat. S'originen pel contacte entre corrents que posseixen diferents densitats a causa de les diferències de temperatura. És habitual que aquesta situació es doni en estrets que separen dos mars diferents, com seria, per exemple, l'eix equatorial o el cercle polar àrtic. Tipus de corrents marins. Podem classificar-los segons diferents paràmetres. Segons la profunditat. Corrents de superfície. El moviment giratori de la Terra provoca aquest tipus de corrents. els vents també tenen un paper rellevant. Generen energia i corrents circulars. També poden originar formes espirals o bucles amb latituds tropicals. Els corrents superficial influeixen en el clima i les temperatures allí on passen. Corrents de profunditat es generen a més de 100 metres sota el mar. La seva aparició compensa el moviment de les capes superficials. i bé, espera't, no, perdona que t'interrompessi, però ja em fa l'efecte que hem arribat al Carles i ens fa senyals que estem arribant al final dels corrents. No ens quedava més que dir perquè són importants, però un altre dia continuarem el tema que és molt important. Senyores, senyors, oients, amics, fins al proper dimecres, o bé, si ens voleu escoltar en segona audició, el dissabte podem estar amb vosaltres perquè a les 11 en punt serà el programa en diferit. Fins aleshores, molt bona nit o molt bon dia. que és un lloc de referència pels hàbitres europeus. del Bar al laboratori. Al laboratori. Carles, les tres prioritats d'avui. La primera. La primera, les connexions entre el Trident. Li farem la feina al Xavi perquè pugui després veure-ho bé com ha funcionat aquest temps. Sí, senyor, perquè era una de les qüestions que preocupaven el Xavi Campos després del partit d'Eivar. La segona. La pressió del Barça, mirarem on recuperem la pilota. I la tercera. On juguen els interiors. On juguen els interiors. avui, Artur i De Jong. Si un es despenja més, si l'altre és més posicional. Marca el repte d'avui? Doncs donat que Messi, Suárez i Griezmann fa molt de temps que no marquen fora de casa a la Champions, preguntem qui dels tres davanters del Barça xutarà més vegades entre els tres pals. I recordem als oients que han d'entrar al Twitter de la TDT per poder participar-hi. Ja sabeu que els jugadors fan molt d'exercici i segueixen una dieta equilibrada. Doncs tots ens hauríem de cuidar igual de bé, sobretot aquells que tingueu el colesterol alt. És important alimentar-vos bé i si, a més, preneu un Danacol al dia, això us ajudarà a reduir el colesterol de manera 100% natural en només dues o tres setmanes. Vegeu les pautes de consum a Danacol.es. Si preneu medicació i durant l'embaràs o la lactància, consulteu-ho amb el metge. Aquí a Praga, mosaic. Mosaic, blanc i vermell, com no podia ser d'una altra manera amb els colors de l'equip per tot l'estadi, amb unes lletres que no distingeixo ben bé què és el que posa perquè ho posen a Zubac. Aquest és l'himne d'Aguiú, no? Ai, a Zubac, perdó. A Zubac. Aquest és l'himne, no és l'himne que ens ha presentat? Jo és que no me'n recordo. No me'n recordo. Pot ser que sí, el que passa que com només ho canta aquest cantó de la tribuna no acaba d'agafar sonoritat potent. Marta, qui juga pel Barça? Ter Stegen a la porteria, Semedo, Piquet, l'anglè i Alba a la defensa, al mig del camp Busquets, amb De Jong i amb Artur. I al davant el trident format per Messi, per Suárez i per Griezmann. Per l'Eslàvia. Colar a la porteria, no ho diré tan ràpid això, eh? Soufal, Cudelà, Choborca i Boril a la defensa, doble pivot per Sou, Txec i Xefxic. A la dreta, Masopos, a l'esquerra, Zelení, a la mitja punta, Estanxo i al davant, o la Inca. Bernat Codi, últims resultats de l'Eslàvia de Praga. A la Lliga acumula 19, partit sense perdre i ha guanyat els últims 5 que ha jugat. A la Champions és diferent, empat contra l'Inter i derrota contra la Borussia. La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de... Assistència sanitària, El RAC, Estrella Damm, Agbar, Portaventura, Danone i CaixaBank. Netejar els boscos d'ampolles de plàstic és una de les valuoses accions en què ha participat la Laura, una dels més de 14.000 empleats voluntaris de CaixaBank l'últim any. Generar un efecte positiu en les persones ens fa diferents i això és ser una banca socialment responsable. CaixaBank. Escoltar, parlar, fer. Els jugadors s'acaben de fer una fotografia tots barrejats, els de l'Eslàvia per del Barça. Tots barrejats amb tot l'àrbitre i tots els seus assistents. És dins de la campanya en contra de qualsevol tipus de discriminació a favor de la inclusió, la diversitat i l'accessibilitat de la UEFA dins de l'Equal Game Football People Food. Ara ho veiem per la televisió. Recordem que el partit d'avui l'emet Movistar Liga de Campeones i que veu escoltar a la TET, a la vostra televisió, a l'opció d'àudio número 3. Vinga, doncs a tothomar. Bona nit. khiat Onun innerhalb attiva esc ch ", attiva dins d'avui tera 到 刻