Residus i salut (tabac i mosquit tigre), el Sanatori de Sant Just, curiositats, Rimsky‑Korsakov, alimentació conscient, cotxes elèctrics i Capellades

Moltes gràcies, bon estiu. Bon estiu a tothom. I ens veiem al curs vinent. Això mateix. Un abraçadament fort a tots. Ara escoltes, Ràdio Despert. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Primer van ser les Ones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram... I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Música. Opa! Música. Música. Música. Seixanta i més, i o menys. Benvolguts amics veients de Ràdio d'Esvern. Som al capvespre del dia 8 de juny de l'any 2016. Ens plau saludar-vos des d'aquesta sintonia de Ràdio d'Esvern l'equip de seixanta i més o menys. Avui continuem amb un de menys, perquè el curs s'acaba i els exàmens ens demanen tot el temps possible. O sigui que el Joan Xirivella té molta feina i encara que li encanta ser amb nosaltres, com diuen els castellans, és antes la obligación que la devoción. Però la resta de l'equip està a cofoi de ser aquí, disposat a divulgar temes interessants, divertits o entretinguts, durant aquesta hora dels dimecres, de 8 a 9 del vespre, i en segona audició, els dissabtes, d'11 a 12 del matí. Avui felicitem els Guillems, a les Calíopes i als Miquels dels Sants. I per quan ens escolteu en dissabte, felicitarem els Bernadés, els Lleons i a les Adelaides i Elícies, que malgrat ser la mateixa advocació, cadascú s'anomena al seu gust. L'equip del programa, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdevall, en Carles Hernández Rius i la Joan Algarra, posem en marxa 60 i més o menys. Informació del nostre butlletí municipal. Recollida de residus, un nou repte per a Sant Just. Sant Just té un dels millors percentatges de recollida selectiva de residus en contenidors, però els darrers anys s'ha produït un estancament i una tendència clara a la baixa. A l'any 2015, la recollida selectiva, cada residu al seu lloc que li correspon, va ser d'un 51%. L'objectiu de Catalunya està fixat en un 60% fins l'any 2020 i Europa és el 70% el 2030. Cal implicació de tothom per augmentar la quantitat de recollida selectiva i assolir aquests índexs que són de compliment obligat. Demà, 9 de juny, s'iniciarà el procés amb un fòrum obert a tothom per debatre i proposar accions per millorar la separació dels residus a Sant Just. Ara hi ha unes preguntes que cal contestar. Per exemple, cal replantejar el sistema de recollida de residus? Com podem implicar les famílies que encara no separen els residus? Aviam, la Montse. S'hauria de posar sancions a les persones que no separen els residus correctament? I ara, en Joan Maria, aquestes preguntes. Com podem reduir l'ús del contenidor bris, de la resta? Bé, vine, informa't i dona la teva opinió. al Fòrum Residus, demà, dia 9 de juny, a les 18.30 de la tarda, a l'Ajuntament? Bé, aquestes han estat les preguntes i estem, sempre insistim, en l'assumpte dels residus. Però, ja està, ja, gràcies. Gràcies, Carles, que ets molt maco. Bé, no, no, és que parlàvem d'això dels residus. A vegades el meu marit s'enfada moltíssim, perquè a casa fem... És feina. És feina, però ja és un hàbit. Perquè hi ha tres contenidors, tens el gris, tens el de l'oli, ja saps com ho has de repartir. Doncs baixa, posa cada bossa en el seu lloc, i hi ha un bativull, i s'ha de tenir en compte una cosa, que una sola bossa fora de lloc fa malbé la resta. Perquè llavors s'ha de llançar tot a la gris, perquè està barrejat. Ells no seleccionen bossa per bossa. O sigui que amb això ho hem de tenir molt en compte. O sigui que us recomanem que demà hi aneu... Crec que és a Suïssa on disposes un número que és el teu, i has de marcar la bossa en aquell número. Si aquella bossa es trenca i passa alguna cosa, saben qui l'ha llançat. Sí, sí, sí. I a Òstria, si la recollida es fa bé, et rebaixen una part, un tant percent dels impostos que pagues a l'Ajuntament. Està bé. O sigui que ja no demanem això, però demanem que es faci bé. Jo no sé si la Joana es recorda d'un llibre molt novel·la negre, que vam llegir, i és del Japó. I aleshores, amb les barriades que va descriure i el que sigui, tenen els residus molt controlats. Molt controlats. Es volen desfer d'un individu que l'han esquarterat. Ai, per dió. Sí, te'n recordes? Sí. Out, es diu out. Out, jo també l'hi llegiré. I que és xula, la novel·la, però molt forta, no? Sí, sí, molt forta, molt forta. I aleshores, doncs, els residus es tenen que vigilar moltíssim. Aquella dona comença i acaba fent-ho com... Sí, sí, sí. Ah, tenen que anar a uns altres llocs perquè no ho vegin, o sigui... Bé, posem una mica... Aquí no tindrem cap... No, no, no. No, no, escolta'm, recorda-te'n que no fa tants anys... Van trobar... A la carretera es van trobar dugues maletes... Sí. Amb un cos es portarà. Sí, amb un cos es portarà. Perquè ja és... Bé, ja és el sumon. Era una dona, eh? Sí, sí, sí, sí. Bé, pugem música. Sí, per aclarir la idea. Per aclarir la idea. Bé, com l'Alina la setmana passada ja ens va donar tots aquells consells del fum i tot això, aquesta campanya ja fa temps que es fa al CAP i vam fer una en especial per a les dones, però que jo també la vaig adaptar pels homes perquè és igual. Diu, continuem amb el tema del tabac. Consells de salut per a les nostres dones, joves o no tan joves, també pels homes i sobretot pel nostre jovent i la nostra gent gran. O sigui que... Continuem. El tabac és una droga que mata moltes persones al nostre país per malalties de cor i dels pulmons i per diferents tipus de tubors. Però això no és tot. Fumar produeix molts efectes que afecten la teva vida quotidiana i la teva imatge personal. Aquí tens uns quants. Aviam, Montse. Estic jo, sí. Sí. A l'aparició de la menopausa, és una de les coses, afableix els ossos i augmenta el risc de fractures després de la menopausa. Ara tu, Joan Maria. Acelera l'envelliment de la pell i fa que tinguis més arrobes a la cara i que apareguin abans. Provoca el mal alè i problemes greus a la boca i a les dents. Fa que els cabells i la roba facin pudor. I segueix, segueix, segueix. Segueix parlant de les dones. Redueix la fecunditat i augmenta el risc d'embaràs extrauterí. Bé, triplica el nombre d'avortaments espontanis durant la gestació. Provoca alteracions en el pes i la mida dels cetus. Eleva el risc de mort sobtada del lactant. Segueix. Els fills de fumadors pateixen més infeccions respiratòries i més trastorns de nas, gola i orella. Si són asmàtics, se'ls poden agreujar les crisi. Bé, no busquis excuses com ara jo ja fumo cigarrets light. Les cigarretes light són igual de perilloses perquè finalment hi acabes empassant-te els mateixos tòxics. Oblida-les perquè l'únic que val és deixar de fumar del tot. I ara tu, l'hi ha. No, no, bé, no, és igual. Diu, estem a temps de deixar de fumar. Mentalitza-te'n. És qüestió de força de voluntat. Comenta amb la teva parella o amb les persones del teu entorn l'esforç que estàs disposada, disposat, a fer. Tots dos, sí. Confia en tu mateix, tu mateixa, i pensa que deixar de fumar sempre és beneficiós. Demana consell al teu metge o a un altre professional sanitari del centre de salut més proper i segueix les seves recomanacions. Fixa un dia per deixar-ho. Recorda algun cas real que coneguis i pensa en la teva salut. Beu aigua o suc de fruita i modera el consum d'alcohol i d'excitants com la sal. Fes exercici regularment. Aprena a relaxar-te. Existeixen materials d'autoajuda i professionals que et poden aconsellar. Si cal, utilitza algun medicament que t'ajudi a superar la dependència nicotínica. Fes-te algun regal amb els diners que t'estalvies. I acaba tu, Joan Maria. Sobretot, estiguis convençut o convençuda i siguis ben tenàs. Sigues molt tenàs i realment et donaràs compte que si deixes de fumar tens un gran avantatge per a la teva salut. Molts anys després de fumar el meu marit, encara si li feien radiografies dels pulmons, tenia la xamanella negra. Està calculat que aproximadament per desintoxicar-se són 10 anys. 10 anys, 10 anys. Sí, sí, això li va dir el metge. Bé, doncs, puja una mica de música. Bé, doncs, puja una mica. Parlem d'un visitante poco deseado, que diríem en castellà. Aquell mosquit que té tot de ratlles per sobre i que és tan antipàtic i que ara produeix també segons quin tipus de malaltia. I aquí tenim un tríptic petitet, però que va molt bé per donar consells. I diu, la prevenció és el millor mètode per al control d'aquest mosquit. El més important i efectiu és evitar la posta d'ous i el creixement de les seves larves aquàtiques i eliminar tots els punts d'aigua on pot créixer. Tu? L'aplicació d'insecticides sobre el mosquit adult no és un mètode eficaç per controlar-ne la plaga. Per això cal que evitem les acumulacions d'aigua a casa. Buidar dos cops per setmana els recipients de l'exterior que puguin acumular aigua. Joguines, sandrets, gerros, galledes, plats sota els testos, plats d'animals domèstics, piscines de plàstic, etcètera, etcètera, etcètera. Buidar dos cops per setmana o tapar amb tela mosquitera espessa els safarets i les basses petites. Evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguasos. Evitar els forats i les depressions de terra on es pugui acumular aigua i tapar els forats dels troncs dels arbres posant-li sorra. Eliminar l'aigua dels recipients on trobem larves del mosquit. Com evitar les picades. Podem evitar l'entrada de mosquits als edificis instal·lant-ne teles mosquiteres que n'impedeixen el pas per finestres, portes i d'altres obertures. Per evitar les picades és recomanable que porteu roba de màniga llarga i pantalons llargs. Millor si són de color clar. Així com mitjons. Com curar les picades. Renteu i desinfecteu bé la zona de la picada. El tractament és simptomàtic. En cas que persisteixin les molèsties, consulteu el vostre metge. Si ho té per utilitzar un repel·lent cal fer-ho servir només a l'exterior i durant el temps necessari i complir estrictament les instruccions de l'ús, especialment el nombre d'aplicacions diàries permeses. No aplicar-ho a nens menors de dos anys. Els nens més grans s'evitarà sempre que es pugui i mai no es posarà a les mans dels infants, ja que les poden portar a la boca o als ulls. No és aconsellable aplicar-ho a la roba. Quan ja no sigui necessari el repel·lent cal netejar bé la pell amb aigua i sabó. I finalment, si presenteu algun tipus de reacció a la pell, renteu-vos bé la zona amb aigua i sabó i consulteu el vostre metge. Sempre consulteu el metge perquè sembla que és molt senzill, però realment val la pena que tinguem cura. Fins demà! Bé, ja hem donat la volta al món amb aquesta música tan bonica i ara passarem amb un tema que és... sembla que us agradarà. Els dies ja són llargs i a primera hora, o bé, quan comença el capvespre, ens ve molt de gust fer passejades per aquest poble nostre tan tranquil, si no fent cas del trànsit, naturalment, respirant un aire que en temps llunyans era recomanat pels metges de ciutats més populoses dels entorns per guarir malalties que en aquells indrets eren difícils de tractar. Aquests records en van venir de cop, tot passejant pel carrer Major, gairebé a tocar el carrer Bonavista, just al contemplar una tanca florida i perfumada d'aquell arbust que popularment anomenem fals llesemí. És la tanca de la torre que tothom coneix amb el nom de... el sanatori. I llavors també vaig recordar l'acurat treball històric que en Josep Quintana i Cortés va realitzar el Centre Social al Milenari en una sessió per a l'Associació de Gent Gran, més tard en una exposició fotogràfica a Can Ginestà i, encabat, esdevenir un completíssim article publicat a la miscel·lània d'Estudis Sant Justens, número 17, sota el títol El sanatori, una història d'amor i desamor. En tornar a casa vaig agafar el llibre, que com tots els que publica el Centre d'Estudis és extraordinari, i vaig començar a llegir l'article esmentat. Reconec que la dedicatòria que inicia el treball em va emocionar profundament. Diu així. Aquest treball el dedico a la nissaga extraordinària de paletes que han construït Sant Just d'Esbert i especialment el meu pare, en Joan Quintana, per ensenyar-me que el futur fa olor de ciment mullat. Tot seguit, vaig intentar fer un recull dels fragments que em van saular més destacats de l'article. A mi, Pep, et demano perdó si la selecció no ha estat el més encertat possible, però per la gran documentació apuntada i aportada, m'ha estat molt difícil fer l'extracte adequat. I sense més preàmbuls, passem a la seva divulgació. Quan parlem de Sant Just, de fa 94 anys, hem de fer un gran esforç d'imaginació. Tenia sobre uns 1.370 habitants. El nucli habitat es reduïa a les masies, al redor de l'església i els agrupaments de cases conformaven la plaça Camp Preciós, el carrer Bedó, carrer de la Sala, el nucli de l'hostal Vell i les cases de baix de l'hostal a la carretera. Més tard, els propietaris de grans extensions de terreny agrícola reverteixen una part dels seus camps en terrenys urbanitzables. Els camps d'en Mellers del carrer Bonavista es parcel·len i creix el sector conegut com a torres noves. Aquests anys són els de creixement més importants per la notorietat de les edificacions. Per la seva documentació aconseguida a l'arxiu, veurem que el permís d'una de les cases més emblemàtiques, la que encara coneixem com a el sanatori, anava signat per la senyora Elisa Romero de l'Olmo. Elisa Romero de l'Olmo. Aquesta senyora era una popular bailaora malagueña a Barcelona i, assiduament, ho feia al Café de la Gran Penya. Posteriorment va anar a Amèrica on va aconseguir molta popularitat en diversos països hispanoamericans. De tornada va continuar amb les seves actuacions fins que es va retirar l'any 1935, actuant en la companyia de Celia Gómez. I ara, un dels meus incisos. Cal dir que en un carrer de Màlaga porta el nom d'Elisenda Romero. Elisa. L'estem batejant tot el rato. L'estem batejant catalana, tu, sí. Elisa Romero. Bé, senyora mia. Diu, a partir de 1997, en què ho va proposar la regidora socialista Carmen Baena. Bé, aviam, anem a la Montse. I ara anem a l'altre protagonista de la història, el cavaller, el senyor Victoriano de la Riva Ruiz, un personatge molt important de la societat barcelonina, industrial, banquer i mecenes. Va ser president de moltes entitats del món industrial i esportiu de l'entitat. De la ciutat. De la ciutat, perdó. Compartint amb el seu germà Genaro la presidència del Real Club Esportiu Espanyol, pel qual va edificar el camp de la finca de Can Ràbia. El camp de futbol a Can Ràbia. Can Ràbia, que havien comprat l'any 1917. I arribem a la part sentimental del cas. Victoriano de la Riva va encarregar l'edificació de la torre a través de la seva estimada Elisa Romero. Ella tenia 43 anys, 5 menys que ella. Aquí ens podem preguntar el per què de la tria de Sant Just per part de la parella. Doncs l'explicació és que vivia a Sant Just ja feia 12 anys. La germana de l'Elisa, la Concepció, casada amb el senyor Eduardo Luna, ja era mestra de l'escola de l'Ateneu. A més, el poble era un lloc tranquil relativament a prop de Barcelona. S'inicien les obres a càrrec de l'empresa Camp Preciós sota la direcció de l'arquitecte Andreu Audet i Puig, que ja havia dissenyat l'Hotel Colón a la plaça Catalunya, de Barcelona, i el gran casino de l'Arbassada. Per desig i manament de l'Elisa Romero es van fer servir els millors materials del món i l'obra es pagava a través de la banca Riva i Garcia, de la qual era gerent, amb Victoriano de la Riva i Ruiz. L'obra s'acaba el 1924, al cap de dos anys del seu inici. Ja tenim la torre acabada amb el vistiplau de la parella Elisa i Victoriano, però sempre el ditjós, però. Es fica pel mig de la parella una neboda de la Bailaora, de la qual s'encaterina en Victoriano, i que va ocasionar el trencament dels amants. La mansió va quedar per estrenar. Aquí comença el nou periple de la casa destinada a la sanitat. A l'any 1927, un equip de metges la compren per destinar a la casa de salut i, des de llavors, és coneguda com el sanatori. Es publiquen prospectes de publicitat on s'informen els avantatges d'aquesta casa de repòs, fent referència a les molt bones condicions per a la seva situació, clima i instal·lacions adequades. A la contraportada s'hi podia veure un mapa esquemàtic entre la plaça de Catalunya i el sanatori, amb l'indicació d'un autobús directe cada 20 minuts. Era estupendo. O sigui, que està molt ben comunicat. El trepatge en tinc, vaia. Sí, sí, sí. L'alçament militar, el conflicte bèl·lic i la posterior postguerra van fer que el sanatori patís moltes anades i tornades fins als nostres dies. L'any 2012 va concloure les reformes i arrenjament de la casa i els seus entorns. Un habitatge que en principi estava destinat a una sola persona, l'Elisa Romero. En l'actualitat s'ha convertit en sis habitatges, comptant la casa unifamiliar que s'ha construït dintre del terreny de la finca, adjacent a la casa. Bé, aquest ha estat el recull de dades que ens hem permès extraure del treball històric d'en Josep Quintana i Cortés, publicat a la Miscellània d'Estudis Sant Justencs, número 17, sobre una casa tan emblemàtica de Sant Just com és el sanatori. Bé, bé, bé, bé. Bé, i el compàs d'aquesta marxa tan... què, no? Marxosa. Hem d'anar amb compte amb els micros, eh, amigos? Sí, ja no ho he d'anar tot el cop. Sí, anem amb compte amb els micros perquè... Aviam. Sí. I després d'aquesta marxa tan marxosa, ens trobem que la Lina ens explicarà aquelles curiositats curiositats que a vegades són curioses i a vegades no són tan curioses. No tan curioses. Avui, per portar unes quantes curiositats d'aquestes, he consultat tres llibrets que tinc que sempre es pot treure alguna cosa d'elles. El primer que vaig a parlar és de la Gran Muralla. Ah. Tots ja sabeu que la Gran Muralla ja no cal que digui on és. A veure, qui ho sap? No. Aquí a la plaça Catalunya. Vale. Hi ha un xino de figueres que se'n diu la Gran Muralla. Ah, sí. Deu ser una pista, això. Sí, segur. Bueno, doncs aquesta gent va fer la Gran Muralla i tenes així que a vegades des dels satèl·lits es veu la Muralla, eh? Sí, sí, diu que sí. Això no que sí. Bueno, aquests ho van fer perquè les dimensions són tan enormes que van trigar no sé quantíssims anys a aixecar-la. Diu que van tardar 1.700 anys en construir la Gran Muralla. I l'alçada de la Gran Muralla té dos i mig metres d'alçada. I això ho van fer per prevenir, per allunyar-se, per allar-se i per defensar-se dels unos. Els mongols. Sí. Els unos que estan a la part de dalt de la Xina, no? Ara, diu, aquests, diu, haguessin pogut entrar dintre d'aquesta muralla, diu, perquè amb escales ho podien fer. Però, esclar, aquesta gent anava amb cavalls i els cavalls no podien passar. No en poden pujar. O sigui, que no aneu a veure la muralla amb cavall perquè no podreu passar. Però el que vulgui llegir la muralla és mucha muralla, no? Oh, i tant, que sí. Aleshores, d'un altre llibre, he trobat una cosa que m'ha fet molta gràcia, que diu, per què els sorolls raros o de por ens diuen que ens fa posar la pell de gallina i s'encerissen, no sé, se'ns posen dret els pèls. Sí. Diu que això ve que a l'oïda abarca més sensacions que la vista. És més sensible. Sí, i diu, si tu estàs mirant, estàs ellsint, sigui el que sigui, doncs, bueno, doncs estàs fixant-te en allò. Però a l'oïda, encara que no estiguis escoltant, sents. Ho percep. I aleshores, doncs, aquests sorolls que són dissonants, que no són normals, com per exemple, xirriar un guix a la de lloc, una porta que grinyola, alguna cosa d'aquestes, ens dona... O un vidre, quan poses un cobert amb un vidre que fa aquells sorolls. Doncs això és perquè és com si diguéssim clac, una alarma que ens desperta dels antics. D'allà, de los ancestros, ancestros, ancestros. Sí, sí. Diu que, esclar, diu que abans, el cos humà, al principi, quan estava l'home, ja sàpien, com si tota la mandanga estava cobert de pèl. Tot això, se'n va anar el pèl i ara queda pèl, poc pèl. I n'hi ha alguns que encara menys. Menys que poc. Però, independentment d'això, què passava? Que el cos té com una reacció i quan sents una al·luïda, t'hi diu una alarma, clar, el pèl ho sent. El pèl, no, el pèl, clic, tot el pèl petit que tenim a les braços, a l'allò on sigui, pum, s'aixeca. Perquè, esclar, un animal, si el pèl el té gran, dona més, com més defenses. Més defenses. Com si fos un os, com si fos una cosa d'aquestes, no? Més gran del que és. Sí, i ho troba bastant interessant. I després n'hi ha dos, dos coses petites que són molt bufones, d'aquí de Barcelona, que l'altre dia jo es vaig dir una, i que diu, diu la llegenda que si un vol assegurar que tornarà a Barcelona de veure de la font de Canaleta. Ah, i tant. I aquesta ja la sabem. Però a continuació d'això diu, la venda de flors a la Rambla comença en el 1853 amb uns quioscos de ferroculat que després serien reemplaçats per un de cristall. I el cicle XX, però no ho acabo d'entendre, jo diria que seria el cicle XIX, aquest indret a la Rambla era l'únic lloc de la ciutat on es podien comprar flors, com a botiguetes de flors. Ah, potser sí. Bé, doncs ja ho sabem. Seria el principi del segle XX. Aquí és que no està ben especificat si era el principi del XX. El XX és el 1900, eh? Possiblement. Al principi, el 1900, el 1910, el 11, sí, sí, abans de la gran exposició. es veu que potser no hi havia cap més que es dedica a la venta de flors en quant a botiguetes, dic jo. Potser sí. D'acord. I d'aquest mateix puesto, més o menys, de Barcelona, també ens trobem que diu segons Víctor Balaguer, el passeig del Bor havia arribat a ser la plaça major de Barcelona i conta Balaguer que el seu nom li ve del verb bornejar, és a dir, tornejar referint-se als actes públics d'armes com les justes, als tornejos i als desafiaments i duels públics que es feien allà. Ah, sí, molt bé. tenim una paraula nova per apuntar-la que és bornejar. Bornejar. I després ens queda l'última, l'última que també em fa gràcia. Diu, amb l'època anterior al naixement de Cris es considerava que la barba era un rasga masculí. Era un... Home, clar, un signe. Sí, un signe masculí, no? Sí, sí, sí. Diu, bueno, el seu bus es feia servir i quan arriba Alejandro Magno doncs aquest s'afaita i surt amb la cara rassurada. I aleshores diu, bueno, també això ho feia perquè el pobre no tenia gaire... La veiesa de l'empinyo. Sí. Diu, i aleshores es va introduir la moda d'aquesta, no? Els tractors d'Alejandro Magno el criticaven per aquesta cosa d'així. Diu, però un segle més tard els romans també s'afaitaven. I tant. I en canvi la gent de l'Orient aquest costum l'anaven mantenint. I a mi m'ha cridat això l'atenció perquè penso que ara torna... Això ja no ho diu cap llibre ni res. Però sí, fixeu, tots els somnes ara porten barba. Sobretot els joves. Els joves. Jo dic, com ara s'ha posat això de los metros sexuales o metros... Ha sigut de contraposició. Sí, deuen de pensar que tinguem una mica de barba perquè es vegi que som els muy machos. Jo que sé, fill meu, no? Alguna cosa deu de passar que torna a ser la barba de moda. I tant. Ara veus que a vegades van vestits d'aquella manera que porten aquelles sandilles i són nois que a mi m'és igual, no? I tant, cadascú que vagi com vulgui. Això va bé per confonser la policia perquè tots els igeïstes i els terroristes eslamis porten barba. Llavors, clar, si la gent d'aquí també van igual o aquells ho tenen malament. No, no, però fixeu-vos-hi. La barba o ve una mica o ve una miqueta o jo... No, no, i sobretot hi ha llocs perquè jo me'n recordo d'un llibre que ara no me'n recordo el títol. Molt bé que te'n recordes. No, me'n recordo el llibre però no me'n recordo el títol. I ara resulta que per introduir una espia dintre d'un grup en què feia... De topo. De topo. Sí, sí, feia de topo però de vagues i tot això resulta... em sembla que l'eslligi tu també que el van obligar a afaitar-se la barba perquè eren turcs i els turcs en aquell temps no fa gaire era de fa com uns 50 anys els turcs tenien per costum portar la barba la barba poblada. Doncs ja ho sabeu, eh? Bueno, pues somos personas de mucha barba. Ah, pues en música xato meu. títol. Títol. Títol. títol. Títol. Títol. títol. Títol. Títol. Bé, i continuem amb la marxa marxosa però és per donar entrada a música per gaudir. Escoltarem avui un fragment del poema sinfònic xerçada de Nikolai Andreevich Rimsky-Korsakov. Músic nascut a Nogorod l'any 1844 i mort prop de Sant Petersburg l'any 1908. El 1889 va presentar a París l'escola música russa. Un projecte del grup del 5 liderat per Mili Balakirev. L'obra de Rimsky-Korsakov comprèn sobretot òperes Satko, La promesa del sar, Qui teix i el gall d'or. Gran arranjador sinfònic, la revisió que va fer del Boris Gudonov de Mussorgsky va superar l'original. Fem una mica d'història. A la meitat del segle XIX gairebé tots els universitaris de les principals carreres a Rússia eren alhora uns grans afeccionats a la música i això queda palès en que quan Rimsky-Korsakov tenia 17 anys era un alumne molt destacat de l'escola naval russa. Però llavors va conèixer en Mili Balakirev que a més de ser un gran matemàtic era un magnífic compositor que adorava la música russa i que s'havia proposat donar-li un alt nivell arreu del món. Balakirev era molt persuasiu i tenàs en els seus plantejaments i va buscar universitaris a qui la música agradés com ell. Va aconseguir un grup de compositors que va resultar excepcional. Rimsky-Korsakov Borodin Mussorsky Kui i ell mateix. Aquest grup va fer que els temes nacionalistes russos prenguessin un caire més profund i definit. Va fundar a l'escola lliure de música russa molt famosa en el seu temps. Rimsky-Korsakov atès l'èxit de l'escola no va enyorar mai la nàutica per la qual cosa la posteritat ha pogut gaudir de la seva música. A més, era un gran orquestrador cosa que queda demostrat en l'acabat d'algunes obres de Borodin que va morir repentinament abans de poder veure representades les danses polubsianes del príncep Igor estrenades tres anys després de la seva mort. Però parlem concretament de l'obra de Rimsky-Korsakov una producció extensa i molt popular. A banda de les òperes que ja hem comentat destacarem un colpidor Pare Nostre que canten a matines els monjos de Montserrat el poema sinfònic Xerassada basat en els contes de les mil i una nits el capritx espanyol i la gran Pasqua russa. De Xerassada escoltarem el tercer moviment El jove príncep i la jove princesa. Interpreta l'orquestra sinfònica de la ràdio de l'Iuliana i dirigeix Lorenz Siegel. L'orquestra sinfònic i dirigeix i dirigeix Bé, i després d'aquest espai de música tan dolça perquè la música russa és molt maca la Montse ens parlarà de salut. Mira sobre un comentari alimentació conscient D'acord Diu no te'n recordes de mastegar aquí va un recordatori de la seva importància Possiblement al veure el títol d'aquest article hagis pensat doncs sí se m'ha oblidat i és que de vegades en lloc de mastegar en passem o engollim sense adonar-nos que estem menjant per molt saludable que sigui. De vegades crec que es parla molt de què mengem com menjar i de la qualitat del que mengem que és definitivament important i poc del procés de masticació que és clau per mantenir i promoure la nostra salut. Tot i que és una obvietat resulta que a l'estómac i als intestins no hi ha dents així que en lloc de començar el primer pas per digerir l'aliment trencar-lo amb les seves unitats primordials per poder-les absorbir és la boca gràcies a l'acció física de trituració i l'acció química d'alguns enzims. Mastegar bé té els efectes beneficiosos dels que a priori podríem participar-ne i anticipem un fet preparar a la resta de l'aparell digestiu per fer bé la seva funció al mateix temps que lleugera el treball del mateix. A més en el mateix art de mastegar s'augmenta la salivació que en el seu torn augmenta la secreció d'àcid de l'estómac necessari per digerir les proteïnes i segreguem enzymes que inicien la digestió dels hidrats de carboni com la piatlitina i la amilassa. Es reposa aigua que pot faltar i estimula els meridians de l'estómac i l'intestí i afavoreix l'acció del sistema nerviós parasimpàtic encarregat de regular el procés digestiu. Per això no és tot a un nivell més profund el mastegar carreguem l'aliment amb la nostra pròpia energia i promovem una major consciència de l'ara. És cert que la pressa en què vivim l'estrès o menjar mentre fem altres coses veure la tele per exemple ens treu el moment present i converteix la masticació en un lleu acte mecànic inconscientment així que et proposo el següent intent un àpat a la setmana fer-lo en un entorn que et vingui de gust beure estovalles flors plats i evita llegir la tele o altres sorolls sempre assegut i calmat estar dret l'estrès i la tensió emocional no afavoreixen la digestió mastega amb consciència mindiful eating aquesta paraula és inglesa espero que l'entengueu gaudir de cada mos i percebeu els sabors textures i fragràncies del teu menjar no cal que comptis cada mos al final es fa avorrit sinó que m'esteres fins que fins que no et puguis més i això anirà desenvolupant a poc a poc un hàbit natural i a més en el tirar el gust del teu menjar molt bé no no si ja t'ho comentàvem moments abans que comença a la boca comença la digestió de l'estómac i a més a més comença el treball i a més a més l'estómac s'adona que estàs menjant aleshores tampoc no et queda aquella sensació de falta de menjar és tot un treball consecutiu i no engreixa tant perquè s'ha anat passant mica en mica clar tu menges de cop i l'estómac diu ja està i és clar és quan necessites més oh sí ja ha sortit el gourmet aquesta paraula que diu la Montse de mindful eating mindful mind és mente full plenament la menjament completa clar no el menjar de l'eating el menjar plenament conscient conscient plenament conscient que t'adones que menges de què estàs menjant mindful eating molt bé l'aclaració una rafegueta de música sisplau i amb aquestes notes de Goisat Histori el Joan ens farà aquell sí avui sobre automoció ah molt bé vine sobre els cotxes elèctrics ah bé bé Espanya té cinc plantes de fabricació de cotxes elèctrics totes d'empreses multinacionals la majoria d'aquests cotxes són esforçats principalment a Europa la quantitat de cotxes elèctrics que es van vendre l'any passat a Espanya és ridícula pocs milers d'unitats les causes són variades l'alt pareu del vehicle autonomia limitada a poc més de 100 quilòmetres la poca capacitat actual de les bateries la falta d'endolls a les vies públiques i també els garatges privats falta d'ajudes dels poders públics i etcètera etcètera sí sí Barcelona i tota la regió metropolitana no compleix les directives comunitàries que fan referència a la qualitat de l'aire que respiram això ens comportarà una important multa dinerària de la Unió Europea però es veu que això no importa pagarem la multa entre tots és a dir els de sempre només hi ha un camí com se n'adoni que entre tots ens estem enverinant fixeu-vos-hi que no dono la culpa al govern com sempre se sol fer també m'hi compto entre els culpables per no comprar-me un cotxe elèctric això no impedeix que els poders públics tenen l'obligació de protegir la salut pública i des d'aquesta modesta ràdio municipal de Sant Just d'Esbert els hi recordo tenim les fàbriques dels cotxes elèctrics al nostre país falta únicament la voluntat política per dictar noves lleis i fer-les complir que impedeixin la circulació als centres urbans dels cotxes contaminants incluent-hi busos camions furgonetes motos i taxis l'estat de Califòrnia als Estats Units ja fa temps que tenen implantada aquesta llei d'emissions zero per acabar una notícia extraordinària la marca nord-americana de cotxes elèctrics Tesla ha anunciat el llançament d'un nou model de cotxe elèctric i ha rebut ja 400.000 peticions de compra a nivell mundial la qual cosa ha trencat el rècord de peticions que tenia el Ford T des de l'any 1916 senyors senyores el futur és dels cotxes d'emissions zero elèctrics amb el permís del motor d'hidrogen de pròxima aparició això aquest encara és millor el motor d'hidrogen perquè tu les bateries les has de recarregar també consumeixes llum elèctrica o sigui també necessites energia elèctrica i sabem d'on la traiem no? o bé de la cosa de tipus atòmic i del carbó que ara sembla que volen tornar un altre cop a fer servir carbó perquè les eòliques podrien implantar només però no interessa mutxatge no interessa perquè molta gent també els ecologistes diu que espanten els ocells o sigui que tot és un embull però realment l'hidrogen seria l'adequat sí però també igual que també necessita l'electricitat perquè l'hidrogen funciona a base de l'aigua però per descompondre l'aigua amb els altres components també necessita l'electricitat també ara aquí el que passa és que llavors el que estem separant és que l'electricitat es pot fer a llunyada i es pot generar no solament amb el petroli i amb el carbó que llavors no el cercle és més tancat sinó llavors també la solar l'electricitat i després la del vent aquest serà el futur però ara dies enrere em sembla que ho he sentit bé que havien retirat o pensaven retirar les subvencions ja fa ja pensaven retirar els han retirat sí sí però ara ja del tot ara del tot les alternatives sí les alternatives fora és que passa una cosa en el seu moment farà uns no sé 10 o 12 anys van fer el càlcul malament sí esclar tenim el govern que tenim i aleshores van per veure que el preu que sortia a l'electricitat és el més car d'Europa i ara resulta que llavors no poden pagar les subvencions que havien dit perquè ens van equivocar amb el preu ja i ara estem pagant doncs en el rebut de la llum sí paguem 50 coses entre elles les negligències dels governs molt còmode mira i altres i totes les dames coses posem una mica de música sí perquè és lamentable i tant és terrible i tant que és lamentable van fer unes centrals elèctriques allà dalt al País Basc i com estava tot a punt els de l'Eta van dir que no i com que hi havia molt de folló van dir vinga la trencarem la van tallar i tot allò l'estem pagant entre tots sí ladım ja Bona nit. I ara viatjarem per Catalunya. Avui visitarem Capellades, la població que es mira amb vertigen la vall del riu Anoia des de la cinglera del Capelló, sota la qual s'amaguen un dels llaciments paleolítics més importants de la Mediterrània. El riu i els cingles, modelats per riuades, tempestes i torrentades al llarg del temps, expliquen que l'aigua hagi estat el motor de la història de Capellades, un poble adaptat a les seves entranyes, a cuoses. Pensem que està situat damunt d'un aquífer, cosa que segles enrere van permetre que s'hi establís una vintena de molins paperers que van dibuixar el perfil inconfusible de la població. La fesomia de Capellades, tant de la d'Ara com de la de fa cent anys, té uns orígens ben determinats. Continuem amb el tema de l'aigua. Continuem amb el tema de l'aigua. I concretament, a la cabrolla de la bassa del Molí de la Vila, veritable emblema del poble. La déu que omple aquest estany natural i que, escolant-se pel rec del Correnaire, travessa la població, abasta antigament fins a setze molins paperers, els quals aprofitaven l'energia de l'aigua per produir paper. Això passava entre els segles XVII i XIX de l'edat d'or d'aquesta protoindústria, protoindústria, ja que aleshores la producció de paper era del tot artesanal, d'aquells setze molins que se'n conserven nou, prou com per preservar la identitat arquitectònica del municipi. A vol d'ocell sorprendria la seva enorme estructura cúbica i amb els pisos superiors perforats per petites finestres obertes, els quatre vents dins dels quals s'aixecaven els fulls de paper que van donar forma a la població arreu del món. Dos d'aquests molins es conserven en bon molestat, el del Cal Montner, de propietat privada, i el de la Vila, convertit el 1961 en el Museu Molí Paperer. Tan fàcil com és avui comparar paquets de 500 folis, el Molí de la Vila en el seu temps produïa 4.500 fulls, segons ens explica la guia durant la visita al museu, i que continua dient abans el paper era un producte gairebé de luxe, que comparaven notaris o clergues especialment, i el procés d'elaboració era molt complex. El museu conserva els estris, els productes i els materials amb els quals els molins capelladins produïen l'anomenat paper de barba, la base del qual eren els draps vells que subministraven els drapaires. A hores d'ara, fins tot, organitzen tallers que elaboren el paper, i el propi museu el comercialitza per botigues especialitzades. Una activitat divertida, ara, com sempre, que fa que la guia aclareixi als visitants que les condicions de treball aquí, amb la humitat, el soroll i les males olors en temps antics, eren molt dures. Per demostrar-nos, ho posen en funcionament les masses de la premsa, les quals produeixen un soroll espantós. I ara faig un incís. Nosaltres, amb un grup que també som veterans, vam anar-hi i vam fabricar una mica de paper amb unes piles, i realment devia ser duríssim en el seu moment fer paper d'aquella manera. Una altra cosa, que no sé si tu l'has posat en l'article, però aquí a Capellades, quasi totes les escoles, amb els nenos, van a veure com es fricava. Ah, sí. Jo m'acompanyava a un grup de l'escola i després allà al·lavors, no sé si també ho dius, que està aquella cosa paleolítica, que era molt hiperaçada. Bé, és que era molt llar, allò de los paleolíticos. Lo dejamos para otro día. Sí, i ho he deixat per un altre dia. Bé, doncs com estem a Capellades, sortim del museu. Resseguim el tram descobert del rei de Corronaire i ens trobarem amb el centre de la població, on la traça de l'aigua també és present. I així arribem al carrer del Call, que no és, i ningú es confongui, no ha estat mai un barri jueu, sinó que en aquest cas, el Call era un rei de desaigües de la base del molí de la vila. Fins aquí ens hem cansat una mica, senyors, eh? Sí, de fer paper i de tot. I aleshores, doncs fem un d'allò que hem d'anar a prendre una miqueta d'aigua, que ens hem cansat. Sí, bé, no saps, continuarem el pròxim. La propera vegada que viatgem per Catalunya, continuarem amb Capellades, els paleolítics i a l'acabada del paper. Bé, doncs hem arribat a la fi d'aquest programa, cansats de fer paper, i escolta'm... El paper que fem! Això, ens acomiadem fins la setmana propera. Recordeu que el dissabte, si Déu vol, també repetim el programa. Doncs fins a la propera, a tots, molt bona nit o molt bon dia. Adéu-siau. I per això sempre diuen que cal fer un bon paper. Això. Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, amb la ràdio de Sant Just, 98.1. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'IVA. El Tom està marxant pel costat de feina, i veus que són gent més o menys preparada. La única solució.